BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El passat dia 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga operada pel Reial decret 956/2020, de 3 de novembre. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha duit a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat manifestament i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS-CoV-2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID-19 ens ofereixen unes perspectives noves d'una més o menys propera represa de l'antiga quotidianitat.

Ara bé, actualment continua sent encara massa limitat el percentatge del col·lectiu de la població que està vacunada perquè els efectes de la immunització massiva siguin plenament perceptibles i, també en aquests moments, romanen sense esclarir determinades incògnites com ara quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi.

Durant la vigència dels acords del Consell de Govern de dia 5 de maig de 2021, pel qual s'aproven mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, i de dia 17 de maig de 2021, pel qual es prorroguen i modifiquen les mesures excepcionals que estableix l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig de 2021 per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant el mes de maig de 2021, s'ha duit a terme una important vacunació de les persones d'entre 50 i 59 anys, i està previst que durant la vigència d'aquest Acord de pròrroga i modificació s'iniciï la vacunació de les persones d'entre 40 i 50 anys. D'aquesta manera s'assolirà l'objectiu que es persegueix de vacunació d'un percentatge elevat de persones a fi d'avançar definitivament en el procés de desescalada.

Així doncs, tot i que resulti necessari mantenir, encara que modificades, un seguit de mesures de prevenció i contenció del contagi de la COVID-19, a l'empara de la Llei 2/2021, de 29 de març, resulta també imprescindible mantenir, també amb certes modificacions i flexibilitzacions, algunes de les mesures adoptades primer a l'empara del Reial decret que va acordar l'estat d'alarma, i després mitjançant els acords del Consell de Govern de 5 i 17 de maig de 2021, almenys durant el període de temps en què es du a terme la vacunació de la població de més de quaranta anys, atesa l'evolució de la situació epidemiològica a les Illes Balears.

II

Quant a la normativa estatal, l'adopció i la pròrroga de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat. L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut.

Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recull la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

- Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

-  Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

- Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2020), concreta la modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les.

Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

IV

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

V

D'acord amb el Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació, en el conjunt de les Illes Balears hi ha indicadors que es troben en nivells de risc mitjà, especialment els referents a la incidència sobre la població general a 14 dies per 100.000 habitants. Entre el 10 i el 24 de maig es van detectar 487 casos, la majoria a l'illa de Mallorca. D'altra banda, segons dades del Servei de Salut, des del dia 10 de maig hi ha hagut una incidència a 14 dies per 100.000 habitants de 40,5.

Aquest escenari encara recorda els inicis de la segona i tercera onades. Per exemple, el dia 1 d'agost a Mallorca, a l'inici de la segona onada, es va registrar una incidència a 14 dies de 43 casos. El dia 29 d'agost es va assolir, en canvi, la incidència elevada de 539. El dia 11 de desembre a Eivissa, a l'inici de la tercera onada, hi havia una incidència de 89. A finals de gener, la incidència superava els 2.000 casos.

Per això, és imprescindible continuar duent a terme una desescalada lenta i amb la prudència màxima, i molt més confirmar-se una incidència elevada en altres comunitats autònomes i en el continent europeu. Això darrer és un fet que ens obliga a extremar les precaucions, i més davant la impossibilitat de la comunitat autònoma de limitar els desplaçaments des d'altres països.

A tot això s'ha d'afegir que el territori balear compta encara amb una proporció inferior de persones que han patit la COVID-19 i, per tant, amb menys persones immunitzades per haver emmalaltit amb anterioritat (el 6,3 %, segons el darrer estudi de seroprevalença de la COVID-19 fet pel Ministeri de Sanitat), la qual cosa es deu al fet que, tradicionalment, les Illes Balears han registrat una incidència de COVID-19 inferior a la de la resta de territoris de l'entorn espanyol i europeu.

Des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19, la Unitat de Genòmica del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases—centre hospitalari de referència de la comunitat autònoma— ha duit a terme la seqüenciació de més 1.300 casos de mostres de pacients de les Illes Balears contagiats per SARS-CoV-2. El laboratori de l'Hospital és un dels pocs d'Espanya que disposa de tecnologia ThermoFisher per fer les anàlisis per PCR. Aquesta tecnologia detecta variants i soques del SARS-CoV-2 diferents de les habituals. A més, la tradicional baixa incidència de la COVID-19 a les Illes Balears ha permès a l'Hospital Universitari Son Espases concentrar-se en la seqüenciació de fins al 25% dels casos nous (mentre que a altres llocs d'Espanya se seqüencien el 5 % dels casos i a la Unió Europea la mitjana de seqüenciació és de l'1 % dels casos nous). Per aquest motiu, les Illes Balears compten amb un procediment de seqüenciació més sofisticat i segur que altres territoris.

La presència de variants és un escenari previsible, atès l'avenç de la pandèmia i el sorgiment de noves mutacions. Les Illes Balears ja conviuen amb la britànica, que és la majoritària a l'arxipèlag (suposa el 80 % dels casos detectats a les Balears), però també n'hi ha d'altres, com la sud-africana, la colombiana, la californiana, la nigeriana o la novaiorquesa. Totes s'han detectat gràcies a la intensa feina que du a terme la Unitat de Genòmica Microbiana del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases, una de les més actives de l'Estat pel que fa a la detecció i identificació de variants noves. Cap d'elles, de moment, no ha generat cap trasbals en la incidència acumulada a les Illes Balears, que ha davallat de manera lenta al llarg de les darreres setmanes i ara ja se situa al voltant dels 40 casos per cada 100.000 habitants a 14 dies, quan fa quinze dies estava més a prop dels 60 casos per cada 100.000 habitants.

És cert que les dades actuals no són de risc extrem, però s'han pogut comprovar increments molt considerables durant el mes de maig que han fet, per exemple, que l'illa de Menorca—que va tenir mesures menys restrictives que les altres illes, perquè la seva situació havia millorat—ara mateix es trobi en una situació pitjor que Mallorca i amb dades molt més preocupants.

Durant els darrers processos de seqüenciació, s'han detectat vuit casos de la variant índia del SARS-CoV-2 (B.1.617.2). Tots els casos estan lligats a un únic brot que afecta tres nuclis familiars, tots a Mallorca. Els primers cinc casos van ser seqüenciats després que les persones afectades presentassin relació amb l'Índia, d'on és originària aquesta variant. Tot d'una, el Servei d'Epidemiologia balear va iniciar la recerca de contactes estrets i va fer proves a totes les persones convivents, així com a les persones que residien als mateixos edificis. També se'ls ha fet un seguiment domiciliari per vigilar-ne l'estat de salut i comprovar que complien estrictament l'aïllament decretat. De moment s'han diagnosticat 13 casos relacionats, però s'ha comprovat que només 8 d'aquests estan relacionats amb la variant B.I.617.2. Els tècnics de Salut han conclòs que el brot ja s'està controlant, ja que els casos i els contactes estrets identificats es van aïllar i posar en quarantena de forma immediata, fins i tot abans de saber a quin tipus de variant responien. Tot i això, el brot segueix en seguiment epidemiològic fins que es compleixin tres setmanes seguides sense cap cas nou relacionat, tal com marca el protocol. El Ministeri de Sanitat ha ordenat quarantena de deu dies a tots els viatgers que procedeixin de l'Índia, amb la possibilitat d'aixecar-la amb una prova diagnòstica negativa al cap de set dies. En aquests moments, a més, es desconeix si estam davant una mutació del virus més amenaçadora que les que hi ha hagut fins ara.

L'experiència acumulada d'aquests darrers mesos ha fet evident el risc que suposa l'increment de la mobilitat nacional i internacional, i de les trobades socials i familiars. La suma de la mobilitat de viatgers nacionals i estrangers cap a les Illes Balears, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, juntament amb l'augment de les trobades socials, tant dels residents com dels visitants, pot tenir un paper important en la importació de casos i la propagació de la COVID-19.

També té un paper fonamental, quant al risc de contagi, el lloc on es produeixen les trobades socials i s'ha evidenciat també el risc que suposen les trobades en espais interiors. Com se sap, el perill d'acumulació d'aerosols en llocs amb una alta densitat de persones i una ventilació deficient incrementa el risc de contraure la malaltia i de generar situacions de superdisseminació del virus. Per això, davant el risc que suposa l'arribada de viatgers nacionals i internacionals a les Illes Balears, es fa necessari definir mesures dirigides a disminuir la presència de persones en espais tancats, allà on hi ha risc que no es mantengui la distància de seguretat i on no es pugui observar de manera constant l'ús de mascareta. Exemples d'espais que presenten aquestes característiques són els interiors dels bars i dels restaurants, i els domicilis particulars.

Amb tot això, davant la possibilitat que hi hagi un increment de la incidència durant les properes setmanes, es considera que s'han de mantenir alguns mecanismes de control sanitari dels viatgers que entrin a les Illes Balears procedents de comunitats o ciutats autònomes amb alta incidència de COVID-19, i que es concreten en una resolució de la consellera de Salut i Consum que possibilita accedir a les Balears amb proves d'antígens negatives en origen —i no només PCR—, així com amb l'acreditació de la vacunació prèvia dels viatgers que pretenen accedir-hi des d'altres comunitats o ciutats autònomes, i també establir el nombre màxim de persones que es poden reunir en una trobada social o familiar, tot i que més flexible.

Això no obstant, la millora en la situació epidemiològica ens permet aixecar les restriccions a la mobilitat en horari nocturn, així com flexibilitzar les condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte.

VI

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats II i III, es pretén establir únicament dues mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, amb importants modificacions que les flexibilitzen, i que han de vigir durant el període comprès entre el dia 6 i el dia 20 de juny de 2021, que impliquen establir el següent:

a) Les condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, que consistiran en la possibilitat de dur a terme controls sanitaris en els ports i aeroports de les Illes Balears.

b) Les condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte.

Així mateix, s'aconsella a la ciutadania que durant el període de vigència d'aquest Acord, únicament duguin a terme reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de deu persones a l'interior o de quinze persones a l'exterior, tant en espais públics com privats i que restringeixi, en allò que sigui possible, la mobilitat nocturna, per raons de prudència i precaució.

Amb aquestes mesures, la pretensió del Govern de les Illes Balears és, en primer lloc, salvar vides —hem aconseguit ser un dels territoris europeus amb menys mortalitat—, mantenir una incidència del virus baixa, protegir les persones més vulnerables, tenint en compte que es preveu que durant la quinzena de vigència d'aquestes mesures s'aconseguirà que gairebé totes les persones majors de 50 anys estiguin vacunades, si més no, amb una primera dosi, i s'hagi iniciat i accelerat la vacunació de les persones de la franja de 40 a 50 anys. En aquest sentit, cal tenir present que la variant britànica (majoritària en aquests moments) s'ha acreditat no només com a molt més contagiosa, sinó també com a més letal, i ataca ara mateix persones més joves, de manera que a les nostres unitats de cures intensives entren persones d'aquesta franja d'edat i fins i tot de més joves.

Així mateix, amb aquestes mesures es pretén també mantenir una de les millors incidències d'Europa i estar ben posicionats per rebre turisme, allargar la temporada i reactivar l'economia de les Illes Balears.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 31 de maig de 2021, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer

Objecte

Aquest Acord té per objecte establir mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19, a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, durant el període comprès entre el dia 6 i el dia 20 de juny d'enguany.

Segon

Condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla

Les persones procedents d'altres comunitats o ciutats autònomes que pretenguin entrar en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per via aèria o marítima, s'han de sotmetre a un control sobre el motiu del desplaçament i, si escau, a un control sanitari o prova diagnòstica, en els termes que es disposen en la Resolució de la consellera de Salut i Consum de 21 de maig de 2021 per la qual s'estableixen mesures sanitàries específiques per donar seguretat a l'accés a les Illes Balears de persones residents o a visitants, que flexibilitza les mesures de control establertes mitjançant l'Acord del Consell de Govern de dia 5 de maig i facilita encara més l'entrada a les Illes Balears dels ciutadans d'altres comunitats o ciutats autònomes en funció de la situació dels indicadors epidemiològics d'aquelles i del procés de vacunació.

Tercer

Condicions en què s'aconsellen les reunions i trobades familiars i socials i la mobilitat en horari nocturn

1. S'aconsella a la ciutadania que, durant el període de vigència d'aquest Acord, únicament dugui a terme reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de deu persones a l'interior o de quinze persones a l'exterior, tant en espais públics com privats.

2. Així mateix, s'aconsella a la ciutadania que limiti al màxim la mobilitat en horari nocturn.

Quart

Condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte

Quant a la permanència de persones en llocs de culte en cadascuna de les Illes Balears, es permet l'ocupació del 100 % de la capacitat, sempre que s'asseguri la distància d'almenys un metre i mig entre persones de diferents nuclis de convivència.

Cinquè

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Sisè

Notificacions

Aquest Acord s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als operadors portuaris i aeroportuaris de les Illes Balears, com també a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Setè

Autorització de les mesures

S'insta l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte del que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè

Publicació i efectes

Una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, les mesures que conté aquest Acord s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Aquest Acord esdevé efectiu a partir de la publicació i fins a les 00.00 h del dia 20 de juny de 2021.

 

Palma, 31 de maig de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez