BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La Llei 53/1984, de 26 de desembre, de incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, en el seu article 3.1, permet autoritzar la compatibilitat per a l'acompliment d'un segon lloc de treball en el sector públic en els casos que per raons d'interès públic es determini per l'òrgan de govern de la Comunitat Autònoma, i s'indica a continuació que aquesta segona activitat pública només es podrà prestaren règim laboral, a temps parcial i amb durada determinada.

L'article 1 de la norma citada considera com a activitat pública la que s'exerceix en totes les administracions públiques i en els ens, organismes i empreses d'elles dependents, entenent-s'hi compreses les entitats col·laboradores i concertades amb la Seguretat Social en la prestació de l'assistència sanitària.

En aquest sentit, l'article 2 del Reial decret 598/1985, de 30 d'abril, sobre incompatibilitats del personal al servei de l'Administració de l'Estat, de la seguretat social i dels ens, organismes i empreses dependents, aplicable amb caràcter supletori, estableix que als efectes exclusius del règim d'incompatibilitats s'entenen com a entitats col·laboradores i concertades de la Seguretat Social en la prestació sanitària —incloses en el sector públic que delimita l'article 1 de la Llei 53/1984— les entitats de caràcter hospitalari o que duguin a terme activitats pròpies d'aquests centres, que tinguin un concert o mantinguin una col·laboració amb alguna de les entitats gestores de la Seguretat Social i l'objecte de la qual sigui precisament l'assistència sanitària que aquestes estan obligades a prestar a les persones beneficiàries de qualsevol dels règims de la Seguretat Social.

La administració sanitària ha de garantir l'assistència sanitària adequada a la ciutadania per fer efectiu el dret constitucional a la protecció de la salut organitzant els serveis sanitaris públics, d'acord amb les actuacions detallades en el Títol II de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i es destaquen especialment les actuacions encaminades a la determinació dels criteris generals de la planificació sanitària i a l'ordenació territorial dels recursos humans amb la finalitat d'assegurar una dotació adequada a les necessitats dels centres i serveis, amb l'objectiu d'aconseguir una màxima racionalització i optimització en la prestació dels serveis.

A les Illes Balears hi ha un dèficit estructural de professionals sanitaris. Aquest dèficit s'agreujarà en els propers anys a causa del progressiu envelliment de tots els col·lectius de professionals, amb percentatges que superen el 20 % en algunes especialitats mèdiques, el 9,46 % en infermeria, el 8 % en fisioterapeutes i el 9,89% en el cas d'auxiliars d'infermeria, per citar algunes categories significatives.

A això cal sumar-hi altres factors afegits, com són la incidència del factor insular, especialment significatiu a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, així com la disminució de l'afluència de professionals sanitaris estrangers i el notable fraccionament de les especialitats mèdiques, amb un sistema d'especialització de la professió poc flexible.

Aquesta situació impacta també en els serveis socials, on l'envelliment de la població i la pèrdua d'autonomia que comporta, així com el canvi del model familiar, han fet que la majoria de persones ingressades en les residències assistides gestionades per les diverses administracions públiques requereixin més atenció assistencial, circumstància que origina un augment en la demanda de professionals sanitaris.

D'altra banda, cal tenir en compte que en el nostre sistema sanitari públic operen també entitats privades concertades, així com entitats privades que han subscrit un conveni singular, sense oblidar les entitats col·laboradores de la Seguretat Social. El legislador considera com a activitat pública l'activitat sanitària que es desenvolupa en aquestes entitats.

La situació d'emergència sanitària ocasionada amb motiu del SARS-Cov-2 ha incrementat, més encara, la demanda de professionals sanitaris i la necessitat que de manera excepcional i transitòria es declari d'interès públic per a tot el personal de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears l'acompliment d'un segon lloc de treball en el sector sanitari públic.

D'acord amb l'exposat, els professionals sanitaris que ja presten els seus serveis en el sistema sanitari públic de les Illes Balears suposen un alt valor afegit que cal aprofitar a l'efecte d'enriquir el sistema creant sinergies que els proveïdors de serveis sanitaris públics han d'aprofitar en benefici dels ciutadans.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 24 de maig de 2021, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Prorrogar l'Acord de Consell de Govern de 13 de juliol de 2008, pel qual es declara d'interès públic el desenvolupament d'un segon lloc de treball de caràcter assistencial en el sector públic sanitari i/o sociosanitari per part del personal sanitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per un període de tres anys, comptadors des del 14 de juliol de 2021, en els mateixos termes establerts en la seva redacció original.

Segon. Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Palma, 24 de maig de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez