BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que la Mesa del Parlament de les Illes Balears, en sessió de dia 19 de maig de 2021, ha acordat la continuació de la tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència del Decret llei 3/2021, de 12 d'abril, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (RGE núm. 3970/21), un cop validat pel Ple de la cambra, per tal de fer efectiu l'article 124.2 del Reglament del Parlament es publica el projecte de llei esmentat, el text del qual es transcriu a continuació.

 

A la seu del Parlament, 19 de maig de 2020

El president del Parlament de les Illes Balears Vicenç Thomas i Mulet

 

DECRET LLEI 3/2021, DE 12 D'ABRIL, DE MESURES EXTRAORDINÀRIES I URGENTS PER EXECUTAR LES ACTUACIONS I ELS PROJECTES QUE S'HAN DE FINANÇAR AMB FONS EUROPEUS EN EL MARC DEL PLA DE RECUPERACIÓ, TRANSFORMACIÓ I RESILIÈNCIA

L'expansió de la pandèmia de la COVID-19 a tot el món ha provocat unes conseqüències assoladores en la salut de les persones, però, malauradament, no només en la salut, sinó que els seus efectes han afectat greument el teixit social i econòmic. Per fer front a la crisi sanitària s'han adoptat tota una sèrie de mesures excepcionals dirigides a reduir suficientment l'impacte i controlar l'expansió de la pandèmia i, també, a pal·liar i revertir els seus efectes negatius en l'àmbit social i econòmic. En aquest sentit, la Unió Europea ha apostat per una recuperació ferma i decidida de l'economia i de la societat amb la finalitat no només de reparar els danys, sinó també de sortir reforçats de la crisi.

Aquesta aposta de la Unió Europea s'ha traduït en un paquet de mesures per impulsar la convergència, la resiliència i la transformació de la Unió Europea que parteixen de les primeres conclusions adoptades pel Consell Europeu en reunió extraordinària celebrada entre els dies 17 i 21 de juliol de 2020; conclusions aquestes que es varen complementar posteriorment en la reunió d'11 de desembre de 2020. Aquestes mesures, que han culminat amb l'aprovació al llarg del mes de desembre de 2020 de la majoria dels reglaments corresponents i també del pressupost de la Unió Europea, s'articulen fonamentalment mitjançant dues vies: l'Instrument Europeu de Recuperació, també anomenat Next Generation EU, amb una dotació de 750.000 milions d'euros, i el marc financer pluriennal (MFP) per als exercicis 2021-2027. L'Instrument Europeu de Recuperació es fonamenta al seu torn en tres pilars:

1r. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MMR), destinat a donar suport als esforços dels estats membres per recuperar-se, a reparar els danys i a sortir reforçats de la crisi, amb un àmbit d'aplicació estructurat al voltant de sis grans blocs d'actuacions: a) la transició ecològica; b) la transformació digital; c) el creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que inclou la cohesió econòmica, l'ocupació, la productivitat, la competitivitat, la recerca, el desenvolupament i la innovació, i un mercat interior que funcioni correctament amb petites i mitjanes empreses sòlides; d) la cohesió social i territorial; e) la salut i la resiliència econòmica, social i institucional, amb l'objecte, entre d'altres, d'augmentar la preparació i la capacitat de reacció davant les crisis, i f) les polítiques per a la propera generació, la infància i la joventut, com ara l'educació i el desenvolupament de capacitats.

2n. L'Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d'Europa (REACT-EU), que es canalitza mitjançant els fons FEDER, FSE i FEAD, i que pretén una recuperació ecològica, digital i resilient.

3r. El reforçament de projectes clau de la Unió Europea per extreure les ensenyances de la crisi, enfortir el mercat únic i accelerar la doble transició digital i ecològica.

D'acord amb això, cada estat membre ha d'elaborar un projecte de país. A l'Estat espanyol, aquest projecte és el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, al qual es refereix el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i mitjançant el qual s'han de canalitzar els fons europeus.

Les Illes Balears varen aprovar, així mateix, el Pla Autonòmic de Reactivació i Transformació Econòmica i Social de les Illes Balears, amb deu eixos de futur i diferents plans, estratègies i pactes que han de permetre, en connivència, discussió, consens i construcció conjunta amb altres administracions i actors socioeconòmics, desplegar les accions que són necessàries per fer front a la situació generada per la pandèmia i sortir-ne enfortits.

II

El Reial decret llei 36/2020 esmentat aprova un marc general bàsic dirigit a mobilitzar inversions i projectes i a facilitar, dins el calendari temporal marcat per la Unió Europea, la gestió administrativa necessària perquè el màxim de projectes es puguin beneficiar del finançament europeu. Algunes d'aquestes mesures, de caràcter bàsic, són directament aplicables en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, però altres requereixen una adaptació o un desplegament legal autonòmic que les harmonitzi amb les particularitats organitzatives i normatives pròpies, la qual cosa es fa mitjançant aquest Decret llei.

Aquest Decret llei consta de vint-i-cinc articles, dividits en vuit capítols, i també de deu disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i sis disposicions finals. El capítol I regula les disposicions generals, com ara l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la norma. El capítol II fa referència als instruments de planificació, gestió i control; concretament, al Pla Estratègic Autonòmic que ha d'aprovar el Consell de Govern, i també a la Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, que és l'òrgan responsable de la planificació, l'avaluació, la coordinació i el seguiment de les inversions estratègiques promogudes pel Govern i la resta d'institucions i agents socials de les Illes Balears susceptibles de finançar-se amb els fons integrants de l'Instrument Europeu de Recuperació.

Per tal d'adequar-se a les exigències de la Unió Europea en la gestió dels fons procedents d'aquest Instrument Europeu de Recuperació, del qual formen part el Mecanisme de Recuperació i Resiliència i el REACT-EU, els capítols següents el que fan principalment és suprimir alguns tràmits que no es consideren imprescindibles per garantir la idoneïtat del procediment o bé escurçar els terminis dels tràmits que s'entenen ineludibles. Així, el capítol III tracta d'agilitar el procediment d'elaboració de normes i també tots els procediments administratius que comporten expedients de despesa, amb la qual cosa es generalitza ex lege la tramitació per la via d'urgència, i el capítol IV estableix determinades normes especials en matèria de subscripció de convenis, en consonància amb la regulació estatal en aquest punt. El capítol V regula algunes especialitats en matèria pressupostària, a fi essencialment de facilitar la generació, la restitució i la incorporació de crèdits, i el capítol VI estableix certes normes especials en matèria de subvencions, també d'una manera anàloga a l'establerta pel legislador estatal per mitjà del Reial decret llei 36/2020 de constant referència. Al seu torn, el capítol VII, en matèria de contractació pública, preveu l'aprovació de models de plecs tipus, amb la inclusió necessària de determinats aspectes susceptibles d'estandardització, entre altres mesures que han de permetre una contractació més àgil i més eficaç en el marc d'aquests projectes que s'hagin de finançar amb els fons europeus esmentats. Finalment, el capítol VIII tracta d'un element cabdal, com és el règim dels nomenaments, les contractacions i les atribucions temporals de funcions dels recursos humans que siguin necessaris per a una adequada gestió i control d'aquests nous projectes, en el marc en tot cas de la legislació substantiva administrativa i laboral vigent, i també de les lleis de pressuposts generals.

Pel que fa a les disposicions addicionals, s'inclouen algunes mesures que es consideren necessàries i coherents amb les previsions generals del Decret llei, com ara la que estableix que les normes integrants de l'articulat d'aquest siguin aplicables en l'àmbit de projectes que eventualment es financin amb altres fons europeus, a més del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU; previsió aquesta que es fa extensiva, en la part del Decret llei aplicable a l'àmbit subvencional, a les actuacions que resultin de l'execució de la línia Covid d'ajudes directes a empresaris i professionals a què es refereix el títol I del Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Així mateix, es preveuen mesures retributives destinades al personal que s'ocupa de l'execució d'aquesta línia Covid del Reial decret llei 5/2021 esmentat, vinculades al grau de compliment dels objectius d'aquesta línia d'ajudes. També es preveu l'aplicació de determinades normes del Decret llei a les administracions insulars i locals de les Illes Balears, sens perjudici que les entitats esmentades duguin a terme les adaptacions organitzatives consegüents, i l'extensió temporal d'alguns preceptes de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, entre altres disposicions que, per la seva especificitat, no troben acomodament en els diversos capítols del Decret llei, com ara certes regles excepcionals i temporals per a la selecció de personal funcionari interí quan s'hagin exhaurit les borses vigents i la manca de personal pugui suposar un perjudici greu en la prestació de serveis essencials per a la Comunitat Autònoma o quan concorri qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci ineficient la convocatòria d'una nova borsa. També s'estableixen unes regles amb la finalitat d'agilitar, tant la selecció i la provisió de personal funcionari —ja sigui de carrera o interí—, com els nomenaments de personal funcionari interí. Concretament, es preveu, d'una banda, que en la tramitació dels procediments de selecció i de provisió de personal es puguin fer determinats tràmits de manera telemàtica, i, de l'altra, tot i que en aquest cas només per a l'exercici de 2021, que les crides per a l'ocupació efectiva de llocs de treball de personal funcionari interí, quan sigui necessari cobrir un grup homogeni de places, es puguin fer amb caràcter col·lectiu i també de manera telemàtica.

En matèria de gestió pressupostària, i per mitjà de la disposició addicional novena, s'ha considerat oportú introduir unes regles a fi de flexibilitzar la gestió dels crèdits necessaris per atendre els expedients de despesa originats com a conseqüència de la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19, i a la vegada poder-ne fer un seguiment exhaustiu de l'execució pressupostària; tot això sens perjudici, evidentment, de les normes sobre vinculació de crèdits i modificacions pressupostàries que s'estableixen en els articles 5 a 8 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, i en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquestes regles es completen amb la disposició addicional desena i darrera, que conté una norma específica i excepcional en relació amb els límits ordinaris de la despesa pluriennal agregada de les diverses seccions pressupostàries, a fi de facilitar l'aprovació dels expedients de despesa pluriennals corresponents als projectes que s'hagin de finançar amb aquests importants fons europeus.

La disposició derogatòria única conté la clàusula d'estil de derogació tàcita de les normes que s'oposin al que disposa el Decret llei, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

Entre les disposicions finals es retoca en primer lloc un punt molt concret de la Llei 2/2020, abans esmentada, per tal de deixar clar que el llindar al qual fa referència el precepte que es modifica inclou les subvencions d'import igual a sis mil euros, i no tan sols, doncs, les de quantia inferior a aquesta xifra. Així mateix, es modifica puntualment l'article 36 d'aquesta Llei 2/2020 per motius merament d'ordenació pressupostària i per harmonitzar la regulació d'aquest precepte legal amb el contingut de la disposició addicional novena d'aquest Decret llei, abans esmentada. Mitjançant la disposició final segona es modifica puntualment un apartat de l'article 21 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, en relació amb el factor variable del complement de productivitat del personal del Servei de Salut de les Illes Balears, a fi, principalment, de garantir la qualitat del servei que es presta als ciutadans i procurar una gestió més àgil i adequada a les circumstàncies actuals, en les quals cal fer front a un procés de vacunació massiva davant la COVID-19, de manera paral·lela amb la lluita contra la mateixa malaltia i la gestió ordinària dels serveis sanitaris. Per fer front a les necessitats de la població en aquestes circumstàncies és imprescindible disposar d'uns equips de personal d'infermeria que exerceixin les funcions d'infermers de substitució que donin una resposta immediata a la cobertura de necessitats en els diferents centres de salut, unitats bàsiques de salut o punts d'atenció continuada de l'Atenció Primària del Servei de Salut de les Illes Balears, amb l'objectiu que no decaigui la continuïtat assistencial i poder actuar d'una manera ràpida i eficaç. Així mateix, mitjançant aquesta modificació, es dona cobertura al personal de la categoria de zelador, que, per a una millor eficiència i eficàcia del servei que es presta a la ciutadania, ha de cobrir les necessitats d'aquest servei en els períodes en els quals es produeix una major manca de personal. D'aquesta manera no es minva la qualitat del servei i la gestió d'aquest es fa d'una forma més adequada i més àgil. Al seu torn, en la disposició final tercera es modifiquen els articles 36 i 37 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, a fi, d'una banda, d'establir el règim de comprovació de les obligacions tributàries davant la Comunitat Autònoma abans del pagament de la subvenció, d'una manera anàloga a la que resulta de la legislació estatal respecte de les subvencions subjectes a la Llei general de subvencions i al Reglament de desplegament d'aquesta Llei, i, de l'altra, d'incloure en l'àmbit d'aplicació de l'article 37, relatiu als pagaments anticipats de subvencions, les destinades a finançar projectes o programes en matèria d'habitatge. Es retoca també en un punt la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per tal d'atribuir a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa una nova funció relativa a l'anàlisi de la sostenibilitat financera dels contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis, i de determinats acords de restabliment de l'equilibri del contracte, a què fa referència l'article 333 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, la qual cosa s'entén que va més enllà de les funcions com a òrgan consultiu que configura l'actual article 65 de la Llei 3/2003, i, per tant, que requereix una previsió expressa en el precepte legal esmentat.

Finalment, atès que hi ha projectes declarats d'interès autonòmic a les Illes Balears la viabilitat dels quals depèn absolutament que el canvi d'adscripció del bé de domini públic es faci amb la màxima celeritat, es modifica puntualment la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, per introduir la figura de la mutació demanial interadministrativa en els béns i drets de domini públic de les entitats locals o els seus organismes públics dependents, en la disposició final cinquena d'aquest Decret Llei.

III

Certament, el decret llei, regulat en l'article 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears a imatge del que preveu l'article 86 del text constitucional, constitueix un instrument en mans del Govern de la Comunitat Autònoma per fer front a situacions de necessitat extraordinària i urgent, encara que amb el límit de no poder afectar determinades matèries. Com a disposició legislativa de caràcter provisional que és, la permanència del decret llei en l'ordenament jurídic està condicionada a la ratificació parlamentària corresponent, mitjançant la denominada convalidació. Doncs bé, d'acord amb el que s'ha exposat abans, i en aquest difícil context de crisi sanitària, social i econòmica a la qual estan fent front totes les administracions públiques, el Govern de les Illes Balears considera adequat l'ús del decret llei per donar cobertura a totes aquestes mesures tendents a la reconstrucció de l'economia de les Illes Balears al més aviat possible i per mitjà fonamentalment d'una correcta i àgil gestió i execució dels fons europeus esmentats.

En efecte, el decret llei autonòmic constitueix una figura inspirada en la que preveu l'article 86 de la Constitució respecte del Govern de l'Estat, l'ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació d'extraordinària i urgent necessitat requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern. Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

Pel que fa als principis de bona regulació de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei es justifica per raons d'interès general, d'acord amb els principis de necessitat i eficàcia, en els termes exposats al llarg d'aquest preàmbul. En virtut del principi de proporcionalitat, en aquest Decret llei es preveu la regulació imprescindible per agilitar les actuacions i els procediments administratius, de tal manera que es compleixin els objectius de l'Instrument Europeu de Recuperació amb la celeritat i les garanties mínimes exigibles a tota actuació administrativa. D'acord amb el principi de seguretat jurídica, aquest Decret llei respecta la normativa autonòmica, estatal i de la Unió Europea, i s'hi integra, com no pot ser d'una altra manera. Així mateix, en compliment del principi de transparència, s'han definit amb claredat els objectius de la norma. I, pel que fa al principi d'eficiència, no s'ha previst cap càrrega administrativa innecessària, sinó que, per contra, se simplifiquen o es redueixen determinades obligacions formals.

Per acabar, i des del punt de vista de les competències per raó de la matèria de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, cal afegir que aquest Decret llei troba ancoratge, des d'aquest punt de vista substantiu, en els punts 1, 21, 28 i 36 de l'article 30 i en els punts 1, 3, 5, 6 i 13 de l'article 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta conjunta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió de dia 12 d'abril de 2021, s'aprova el següent

 

Decret llei

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest Decret llei és establir les mesures extraordinàries i urgents per desplegar les disposicions estatals bàsiques que conté el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i fixar les especialitats organitzatives i de procediment necessàries per simplificar i agilitar la gestió pressupostària i econòmica, els procediments de subvencions i d'ajuts, la contractació pública i la resta d'actuacions i procediments inherents a la programació i l'execució dels projectes que s'han de finançar amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MMR) i de l'Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d'Europa (REACT-EU) respecte dels quals la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sigui responsable de la gestió i el control.

Article 2

Àmbit d'aplicació

Aquest Decret llei és aplicable a totes les actuacions que duguin a terme l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les entitats integrants del seu sector públic instrumental per a la implementació, la gestió i el control dels fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU, com també, si escau, de la resta de fons europeus a què fa referència la disposició addicional primera.

Article 3

Principis de tramitació

Les actuacions i els procediments de gestió i execució pressupostària, de subvencions i ajudes, de contractació pública, de formalització de convenis i, en general, totes les actuacions i els procediments relacionats amb la programació, la gestió, el seguiment i el control dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU s'han de tramitar d'acord amb els principis de prioritat, preferència i celeritat.

 

Capítol II Instruments de planificació, gestió i control

Article 4

Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques

1. La Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, adscrita a la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, és l'encarregada de fer la planificació, el seguiment estratègic, l'avaluació i, en general, la coordinació dels projectes que s'hagin d'executar amb els fons a què fa referència l'article 2 d'aquest Decret llei, d'acord amb la normativa reglamentària relativa a l'Oficina esmentada.

2. Al capdavant de les unitats en què s'estructura l'Oficina esmentada hi pot haver personal funcionari en llocs de naturalesa directiva o personal directiu professional, les retribucions dels quals s'han d'assimilar a les establertes com a regla general per als caps de departament, d'acord amb les previsions incloses en la relació de llocs de treball del personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en les lleis anuals de pressuposts generals, distribuïdes per mesos, amb els mateixos conceptes retributius establerts per al personal funcionari.

Article 5

Pla Estratègic Autonòmic, projectes estratègics i altres instruments de planificació, coordinació i governança

1. El Consell de Govern, a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, ha d'aprovar un Pla Estratègic Autonòmic orientat a assolir la transformació de les Illes Balears cap a un nou model econòmic i social, d'acord amb els objectius generals del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els específics que es fixin a instància de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques.

Prèviament a l'aprovació del Pla Estratègic Autonòmic, i amb l'objectiu de consensuar-ne el contingut, el Consell de Govern, a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura ha de constituir una Comissió integrada per un representant de cada conselleria del Govern, el Director de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, un representant de cada Consell Insular i un representant de la FELIB.

2. El Pla Estratègic Autonòmic s'ha d'executar per mitjà dels projectes, tant d'iniciativa pública com privada o público-privada, que siguin declarats estratègics pel Consell de Govern, també a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i que passaran a formar part del Pla Estratègic Autonòmic.

Pel que fa als projectes estratègics amb incidència en el territori de cada illa, el Conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, amb antelació a l'aprovació del Consell de Govern, ha de sotmetre els Projectes a una Comissió Mixta Bilateral amb cada un dels Consells Insulars, integrada per representants del Govern de les Illes Balears i per un representant del Consell Insular, amb l'assistència de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques. Els projectes d'abast autonòmic o interinsulars no han de ser objecte de les Comissions Mixtes Bilaterals..

Els projectes que formin part del Pla Estratègic Autonòmic implicaran, en tot cas, la tramitació urgent i el despatx prioritari d'aquests, d'acord amb el que estableixen els articles 3 i 7 d'aquest Decret llei.

Conseqüentment, a més de la reducció de terminis que implica la tramitació d'urgència, aquests projectes s'han de tramitar amb celeritat per part dels ens i òrgans que hagin d'intervenir en el procediment i amb preferència sobre tots els altres. Si les administracions públiques de les Illes Balears i els seus ens instrumentals no emeten, en els terminis màxim establerts, els informes preceptius, aquests s'han d'entendre favorables, llevat de disposició en contra en aplicació de la legislació sectorial.

3. Així mateix, pel que fa als projectes estratègics d'iniciativa pública, l'aprovació d'aquests durà implícita l'autorització del Consell de Govern per contractar, per subscriure convenis, per exercir les competències en matèria d'autorització i disposició de la despesa i, en general, per iniciar qualsevol expedient de despesa, en el cas que aquestes autoritzacions siguin exigibles d'acord amb la normativa aplicable en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

 4. Els projectes que formin part del Pla Estratègic Autonòmic poden ser declarats d'interès autonòmic, per part del Consell de Govern, als efectes del capítol II del títol I de la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears.

5. Els projectes estratègics que siguin promoguts per òrgans de les administracions públiques o les seves entitats instrumentals de dret públic, declarats també d'interès autonòmic, quan impliquin actuacions subjectes a llicència urbanística o comunicació prèvia, poden ser aprovats pel Consell de Govern, a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, aplicant les previsions i amb els efectes que preveu l'article 149 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

6. L'execució dels projectes que, sent considerats estratègics i/o d'interès autonòmic, encaixin en l'àmbit d'aplicació del Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l'ampliació de la xarxa d'equipaments públics d'usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, ha de tramitar-se, respectivament, a l'empara d'aquestes normes, aplicant també la tramitació urgent i el despatx prioritari que estableixen els articles 3 i 7 d'aquest Decret llei.

7. Mitjançant un acord del Consell de Govern, a proposta del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, s'han de crear els òrgans col·legiats de governança, coordinació i seguiment que es considerin adients per a l'adequada implementació i execució dels fons, i també la resta d'instruments de planificació estratègica que siguin necessaris.

 

Capítol III Especialitats en matèria de tramitació de procediments

Article 6

Elaboració de projectes normatius

1. Les normes que s'hagin de tramitar en el marc de l'execució dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU han de seguir el procediment d'urgència de la secció 3a del capítol II del títol IV de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

2. Aquesta circumstància s'ha de fer constar en la resolució d'inici, d'acord amb l'article 61.3 de la Llei 1/2019 esmentada, i se n'ha de justificar la vinculació amb els fons europeus a què fa referència l'apartat anterior, o, en general, a qualsevol dels fons europeus a què es refereix la disposició addicional primera d'aquest Decret llei.

3. Així mateix, la vinculació a què fa referència l'apartat anterior serà justificació suficient als efectes del que disposa l'article 24.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Article 7

Tramitació d'urgència i despatx prioritari dels procediments que comportin expedients de despesa

1. Mitjançant aquest Decret llei es declara que a totes les actuacions i els procediments administratius que comportin expedients de despesa que s'hagin de finançar amb els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU se'ls ha d'aplicar la tramitació d'urgència i el despatx prioritari, en els termes que preveuen, respectivament, els articles 33 i 71 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

D'acord amb aquesta declaració legal, la tramitació d'urgència i el despatx prioritari en cada cas no requereixen cap motivació específica.

2. En cap cas s'han de reduir els terminis corresponents a la presentació de sol·licituds i de recursos.

3. En l'àmbit específic de la contractació pública, s'ha d'aplicar la tramitació urgent de l'expedient a què es refereixen l'article 119 i la resta de disposicions concordants de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, amb les particularitats que s'estableixen en l'article 50.1 del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i també el despatx prioritari que regula l'article 50.2 del Reial decret llei esmentat.

 

​​​​​​​Capítol IV Especialitats en matèria de convenis

Article 8

Tramitació de convenis

1. La tramitació dels convenis que se subscriguin en el marc de l'execució dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU s'ha de regir per la legislació estatal bàsica i per la normativa autonòmica aplicable.

Això no obstant, la tramitació dels convenis que, si s'escau, es prevegin expressament en el Pla Estratègic Autonòmic únicament requereix l'informe jurídic i l'informe de la Direcció General de Pressuposts a què fa referència l'article 17 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Excepcionalment, el termini de vigència d'aquests convenis pot tenir una durada inicial de fins a sis anys, prorrogable per un període màxim de sis anys més.

L'òrgan competent ha de justificar motivadament aquesta excepció, amb una menció especial que aquesta extensió no limita la competència efectiva en els mercats.

3. En els convenis als quals fa referència aquest article, el creditor de l'Administració, en els termes que determini el conveni, pot rebre una bestreta per les operacions preparatòries que resultin necessàries per dur a terme les actuacions finançades fins a un límit màxim del 50 % de la quantia total per percebre, amb la garantia que, si escau, s'estableixi.

 

Capítol V Especialitats en matèria de gestió pressupostària

Article 9

Generació de crèdits

S'autoritza la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors perquè generi els crèdits necessaris en les seccions pressupostàries corresponents per a l'execució de les mesures previstes en aquest Decret llei, en el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i, en general, en la resta d'instruments jurídics normatius o no normatius que impliquin una despesa a càrrec del pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears imputables a qualssevol dels fons integrants de l'instrument europeu de recuperació.

A aquests expedients se'ls ha d'aplicar el que estableixen les lletres a) i e) de l'article 7.3 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

Article 10

Afectació

1. D'acord amb els articles 42 i 80.4 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i l'article 44 del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, tenen la consideració de despeses amb finançament afectat els crèdits que financin projectes inclosos en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

A aquest efecte, la Direcció General de Pressuposts ha d'establir la codificació adequada per al seguiment de l'execució d'aquests crèdits.

2. No tenen la consideració de despesa amb finançament afectat els crèdits destinats a finançar projectes en l'àmbit del fons REACT-EU, sens perjudici que la Direcció General de Pressuposts estableixi una codificació adequada per al seguiment de l'execució d'aquests crèdits.

3. Les codificacions a què fan referència els apartats 1 i 2 d'aquest article s'han d'aplicar en els projectes que s'iniciïn a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret llei.

4. La Direcció General de Fons Europeus és l'òrgan responsable del seguiment de la despesa elegible finançada originàriament amb càrrec a crèdits finançats amb recursos ordinaris.

Article 11

Restitució de crèdits

1. Quan els projectes elegibles que poden ser finançats amb els fons REACT-EU o amb el Mecanisme de Recuperació i Resiliència ja s'hagin iniciat o executat amb càrrec a crèdits no vinculats als fons esmentats, la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb els informes previs del director general de Pressuposts i del director general de Fons Europeus, pot restituir aquests crèdits per finançar, en tot cas, projectes destinats a la recuperació i resiliència econòmica i social amb motiu de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19.

A aquest efecte, correspon a la Direcció General de Fons Europeus seleccionar i aprovar els projectes elegibles esmentats en el paràgraf anterior susceptibles de ser finançats amb els fons REACT-EU, d'acord amb la modificació que aprovin els òrgans competents de la Unió Europea dels programes operatius dels fons europeus corresponents. En tot cas, la Direcció General de Fons Europeus ha de determinar els requisits específics que s'han de satisfer en matèria de pistes d'auditories i de publicitat i seguiment, entre d'altres, per tal d'assegurar el compliment efectiu de la normativa europea aplicable als fons europeus, i aquestes determinacions s'han de tenir en compte en les tasques de control posterior que es puguin dur a terme.

2. La Direcció General de Pressuposts ha d'establir la codificació necessària per poder fer un seguiment pressupostari diferenciat dels crèdits restituïts.

3. La vinculació dels crèdits habilitats d'acord amb el que estableix el primer paràgraf de l'apartat 1 d'aquest article és, per a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l'Agència Tributària de les Illes Balears, orgànica a nivell de secció, funcional a nivell de subprograma i econòmica a nivell de capítol, amb excepció del capítol 6, que ho és a nivell d'article; pel que fa al Servei de Salut de les Illes Balears, la vinculació és orgànica a nivell de centre gestor, funcional a nivell de subprograma i econòmica a nivell de capítol.

En el cas de tenir finançament afectat, a més de la regla general del paràgraf anterior, la vinculació dels crèdits és a nivell de fons finalista.

Article 12

Incorporacions de crèdit

1. Els crèdits afectats que financin projectes inclosos en el Mecanisme de Recuperació i Resiliència poden ser objecte d'incorporació a l'exercici següent, d'acord amb el que disposen l'article 60 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i la resta de normativa aplicable.

2. Excepcionalment, sempre que prèviament els crèdits hagin estat codificats per la Direcció General de Pressuposts i es pugui acreditar que existeix una desviació positiva de finançament, es poden incorporar a l'exercici següent els romanents de crèdit dels projectes elegibles dels fons REACT-EU i els romanents de crèdit dels projectes finançats d'acord amb el que estableix l'incís final del primer paràgraf de l'article 11.1 d'aquest Decret llei.

Article 13

Despeses pluriennals

1. En el cas dels expedients finançats amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, el termini màxim d'execució pot arribar a l'any 2026, i, per tant, es pot excedir el límit del nombre d'exercicis que fixa l'article 65.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En cas dels expedients finançats amb fons REACT-EU, el termini d'execució no pot anar més enllà de l'any 2023.

2. El que estableix l'apartat anterior s'ha d'entendre sens perjudici de les possibles reprogramacions d'execució, les quals hauran de ser objecte d'informe previ i favorable per la Conselleria de Fons europeus, Universitat i Cultura, d'acord amb la normativa europea o estatal aplicable.

3. Així mateix, i pel que fa als expedients que s'hagin de finançar amb els fons europeus esmentats, no és necessari que el Consell de Govern exceptuï l'aplicació del límit dels percentatges de les despeses d'abast pluriennal als quals es refereix la lletra a) de l'article 65.5 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 14

Generació de crèdits per ingressos provinents dels programes operatius FEDER i FSE corresponents al període 2014-2020

1. Malgrat el caràcter de despeses amb finançament no afectat, excepcionalment, es pot generar crèdit en el pressupost de l'exercici 2021 fins a l'excés de recaptació estimada dels fons FEDER i FSE del programa operatiu 2014-2020 respecte de la previsió del pressupost inicial d'ingressos per aquests conceptes.

2. La Direcció General de Fons Europeus ha de calcular l'estimació d'aquest excedent, a partir de les previsions de fons que la Comunitat Autònoma ha de rebre durant l'exercici 2021, d'acord amb els certificats de fons elegibles emesos.

3. Els crèdits que es generin s'han de destinar a les finalitats que determini la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, amb l'informe de la Direcció General de Pressuposts, d'acord amb les disponibilitats pressupostàries i els objectius d'estabilitat pressupostaria de l'exercici 2021.

4. Si la recaptació efectivament rebuda al llarg del 2021 no arriba al crèdit que s'hagi pogut generar, aquest crèdit s'haurà de corregir, mitjançant rectificacions de crèdit, amb càrrec a baixes en altres crèdits.

 

​​​​​​​Capítol VI Especialitats en matèria de subvencions

Article 15

Bases i convocatòria de les subvencions

1. D'acord amb l'article 61.1 del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, les bases reguladores de les subvencions que, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i del Pla Estratègic Autonòmic a què fa referència l'article 4 d'aquest Decret llei, s'hagin de finançar amb fons europeus poden incorporar la convocatòria.

2. En aquests casos, l'aprovació de les bases ha de seguir exclusivament els tràmits següents: resolució d'inici, informe dels serveis jurídics i, si escau, fiscalització prèvia de la Intervenció General, que s'han d'emetre en el termini màxim de deu dies naturals.

La fiscalització prèvia de la Intervenció General, quan sigui procedent, s'ha de limitar als aspectes de la convocatòria susceptibles de fiscalització.

3. Les bases reguladores de les subvencions a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article poden:

a) Exigir que la participació en el procediment de concessió de la subvenció, com també en les actuacions de justificació i de comprovació, es faci exclusivament de manera telemàtica.

b) Eximir de l'obligació de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i davant la Seguretat Social sempre que la naturalesa de la subvenció així ho aconselli i no es tracti de subvencions establertes per normes rang legal que exigeixin expressament aquesta obligació.

c) Limitar la comprovació formal del compte justificatiu per a la liquidació de la subvenció a l'anàlisi de les dades i la documentació que a aquest efecte s'estableixi, sens perjudici de la revisió de la resta de dades i documents en el termini dels quatre anys següents, la qual, al seu torn, es podrà fer sobre la base d'una mostra representativa.

4. El Pla Estratègic Autonòmic, respecte dels projectes integrants d'aquest Pla l'execució dels quals s'hagi de vehicular totalment o parcialment per la via de subvencions o ajudes, té la consideració de pla estratègic de subvencions als efectes de l'article 6.1 del Text refós de la llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

Article 16

Principis rectors per a la concessió de subvencions

1. Els ajuts i les subvencions inherents al finançament d'actuacions vinculades amb projectes que es prevegin expressament en el Pla Estratègic Autonòmic s'han de gestionar d'acord amb els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, eficàcia, eficiència en l'assignació i la utilització dels recursos públics i celeritat.

2. En els projectes que formin part del Pla Estratègic Autonòmic i que s'hagin de materialitzar en la concessió d'una subvenció o ajuda a un beneficiari concret, aquesta subvenció o ajuda s'ha de regir per les normes aplicables a les subvencions de concessió directa del Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions, sempre que la selecció d'aquests beneficiaris concrets s'hagi fet sota els principis de publicitat, concurrència i igualtat.

Article 17

Justificació de les subvencions

Per a la justificació de l'aplicació de les subvencions vinculades amb projectes integrants del Pla Estratègic Autonòmic, s'estableixen les especialitats següents:

a) El límit per acreditar el compliment de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social previst en el segon paràgraf de la lletra f) de l'article 11 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, s'incrementa fins a deu mil euros.

b) Per a la justificació de les despeses imputables a subvencions d'un import igual o inferior a sis mil euros, és suficient presentar una declaració responsable de la persona o entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control que, si s'escau, s'estableixin

c) En els supòsits en què a les sol·licituds s'hagi d'adjuntar una memòria econòmica, els compromisos que s'hi plasmin es poden flexibilitzar en el sentit que es permetin compensacions entre els conceptes pressupostats, sempre que es compleixi la finalitat de la subvenció.

d) Pel que fa al contingut del compte justificatiu, no és necessària la presentació de les factures o documents equivalents d'un import igual o inferior a tres mil euros, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

 

Capítol VII Especialitats en matèria de contractació pública

Article 18

Aprovació de models de plecs de contractació

1. El Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, ha d'aprovar uns models tipus de clàusules o de plecs de clàusules administratives, amb la finalitat d'agilitar i homogeneïtzar els procediments de contractació.

2. Aquests models tipus de clàusules o de plecs, una vegada aprovats pel Consell de Govern, són d'utilització obligatòria per tots els òrgans de contractació del sector públic autonòmic que tenguin la consideració d'administració pública als efectes de la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic, excepte que resulti incompatible amb la naturalesa del contracte.

3. Els models tipus de clàusules o de plecs han de contenir els aspectes susceptibles d'estandardització. En aquest sentit, han de contenir les regles sobre els criteris de solvència exigida per licitar, els criteris d'adjudicació o els aspectes que s'han de negociar, i també les fórmules per aplicar que poden contenir els plecs de clàusules particulars, les condicions especials d'execució, la possibilitat o les condicions i els requisits per a la subcontractació, les penalitats i les mesures per al control de l'execució del contracte.

En particular, no s'ha d'incloure la previsió de modificació del contracte a què es refereix l'article 204 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

4. Com a regla general, en els models tipus de clàusules o de plecs s'ha d'establir que, en cas que es facin servir el procediment obert o el procediment de licitació amb negociació, aquests procediments s'han d'articular per fases d'acord amb el que disposa l'article 146.3 de la Llei 9/2017 esmentada.

Article 19

Normes especials en la tramitació del procediment d'adjudicació

1. Sens perjudici de tot el que preveu l'article 7.3 d'aquest Decret llei, en el procediment obert ordinari el termini màxim per a la valoració dels criteris d'adjudicació sotmesos a judici de valor ha de ser de deu dies hàbils des de la data d'obertura del sobre corresponent.

A aquest efecte, es pot comptar amb la col·laboració d'experts, també en el supòsit en què els criteris sotmesos a judici de valor no tenguin atribuïda una ponderació més gran que la corresponent als criteris avaluables mitjançant fórmules.

El grup d'experts, que pot estar format per empleats públics o professionals externs, ha de ser d'un mínim de tres, amb qualificació apropiada, elegits per l'òrgan de contractació. El nomenament del grup d'experts s'ha de publicar en el Perfil del contractant, juntament amb la declaració responsable d'absència de conflicte d'interessos, que han de presentar abans del nomenament.

2. Així mateix, el termini per a l'adjudicació del contracte o de l'acord marc és d'un mes des de l'obertura de l'oferta econòmica, llevat que en els plecs s'estableixi un termini diferent.

En cas que no s'adjudiqui en el termini previst, les empreses admeses en el procediment poden retirar la seva proposició sense cap penalitat.

3. L'òrgan de contractació ha de designar un responsable del contracte, que ha de supervisar-ne l'execució. En els contractes d'obres, les facultats del responsable del contracte les ha d'exercir el director facultatiu.

Els models tipus de plecs han d'establir eines organitzatives, formals i materials per dur a terme la funció del responsable i determinar les facultats d'inspecció de les activitats desenvolupades pels contractistes durant l'execució del contracte, en els termes i amb els límits establerts en cada cas en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

4. El responsable del contracte ha de comptar amb el suport necessari per a l'exercici de les seves funcions, tenint en compte la naturalesa i la complexitat del contracte.

A aquest efecte, pot comptar amb la col·laboració d'una unitat encarregada del seguiment de l'execució del contracte o amb un comitè tècnic designat per l'òrgan de contractació i format per tres membres que, sempre que sigui possible, han de ser funcionaris de carrera.

Així mateix, per a les funcions de control de l'execució i de resolució de les incidències que sorgeixin, es pot contractar una assistència externa, en els termes que s'estableixin en els models tipus de plecs.

 

Capítol VIII Mesures específiques en matèria de personal

Article 20

Aprovació de projectes temporals

1. La gestió i l'execució dels projectes que s'hagin de finançar amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU es poden dur a terme mitjançant els projectes temporals que regula aquest article, amb una durada màxima de quatre anys, sempre que no es puguin assumir els objectius assignats al projecte mitjançant l'estructura orgànica i funcional de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o del sector públic instrumental que en depèn.

2. Aquests projectes temporals els han d'aprovar els consellers competents per raó de la matèria o els màxims òrgans col·legiats dels ens del sector públic instrumental, amb els informes preceptius, previs i vinculants de la Direcció General de Pressuposts i de la Direcció General de Funció Pública quan prevegin el nomenament de personal funcionari interí o la contractació de personal laboral temporal, els quals s'han de pronunciar sobre els aspectes pressupostaris i de sostenibilitat financera i sobre els aspectes de legalitat aplicables, respectivament, a sol·licitud de l'òrgan directiu corresponent, motivada per la referència a les necessitats de recursos humans inherents al contingut del projecte temporal i a la impossibilitat o la dificultat de cobrir aquestes necessitats amb personal preexistent de la manera que preveuen els articles 21.1 i 22 d'aquest Decret llei.

En aquests casos, a la sol·licitud d'informe a la Direcció General de Pressuposts s'ha d'adjuntar un certificat emès per la Direcció de l'Oficina de Planificació i Coordinació d'Inversions Estratègiques, en el qual consti la durada del projecte, la necessitat urgent i inajornable dels nomenaments o les contractacions que es proposin, i també que la despesa inherent a aquests nomenaments o contractacions disposen d'un finançament mínim del 90 % amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència o del REACT-EU durant tot el període temporal que es prevegi per als nomenaments o els contractes.

Els informes de la Direcció General de Pressuposts i de la Direcció General de Funció Pública esmentats substitueixen els informes a què fan referència els apartats 2 i 7 de l'article 19 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, o les normes equivalents de les successives lleis anuals de pressuposts generals.

En els casos en què es verifiquin els supòsits dels apartats 3, 4, 5 o 6 de l'article 19 de la Llei 3/2020, no s'han d'emetre els informes esmentats i s'ha d'aplicar el que preveuen aquests apartats de l'article 19 de la Llei 3/2020 o les normes equivalents de les successives lleis anuals de pressuposts generals, amb referència al projecte temporal corresponent.

En tot cas, s'ha de donar compte al Consell de Govern de l'aprovació d'aquests projectes temporals.

3. En els projectes temporals han de quedar consignats l'objecte i la finalitat, les tasques que se'n deriven, les necessitats de personal vinculades i les seves característiques, incloses les assimilacions a l'efecte de classificació i retributives que corresponguin, la direcció de les actuacions, l'adscripció orgànica, la temporalitat, el cost i el finançament.

4. El que estableix aquest article s'ha d'entendre sens perjudici que, a més, i d'acord amb el que preveu l'article 74 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la despesa corresponent a aquests projectes temporals es pugui imputar, si escau, a crèdits d'inversions.

En aquests casos, la remissió que fa l'apartat 3 de l'article 74 de la Llei esmentada als informes previs que prevegin les lleis anuals de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma s'ha d'entendre feta als informes previs a què fan referència l'apartat 2 d'aquest article i l'apartat 2 de l'article 21 d'aquest Decret llei.

Article 21

Personal per a la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU

1. La cobertura de les necessitats de personal dels projectes per a la gestió i l'execució de les actuacions finançades amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU s'ha de dur a terme, preferentment, amb el personal empleat públic disponible a l'Administració de la Comunitat Autònoma i als ens del sector públic instrumental responsables de la gestió, sota criteris d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

2. Això no obstant, excepcionalment, la cobertura d'aquestes necessitats es pot dur a terme mitjançant el nomenament de personal funcionari interí o de personal estatutari temporal, o mitjançant la contractació de personal laboral temporal, amb nomenaments o contractes de durada determinada que no excedeixin la fixada en el programa i, com a màxim, de quatre anys improrrogables, d'acord, si escau, amb el que preveu l'article anterior respecte dels projectes temporals, o, si no, d'acord amb el que preveu l'article 19 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o les successives lleis anuals de pressuposts, i de conformitat, en tot cas, amb la legislació substantiva administrativa o laboral aplicable en cada cas.

Els procediments de selecció d'aquest personal temporal han de respectar els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Article 22

Comissions de serveis d'atribució temporal de funcions

Les necessitats de personal per a la gestió dels projectes amb els efectius disponibles a què fa referència l'apartat 1 de l'article anterior es poden cobrir, pel que fa al personal funcionari o estatutari, mitjançant el sistema de comissió de serveis d'atribució temporal de funcions, de conformitat amb el que disposa la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb les especialitats següents:

a) El termini per presentar sol·licituds per part del personal empleat públic és de tres dies hàbils des del mateix dia de la publicació de la convocatòria.

b) Si la convocatòria es declara deserta, i atès el caràcter prioritari i preferent de la gestió d'aquests fons europeus, es pot atribuir directament al personal funcionari l'execució de tasques o funcions diferents a les del seu lloc de treball, sempre que siguin pròpies del seu cos, escala o especialitat.

c) La durada màxima d'aquestes comissions és de quatre anys.

d) Quan l'atribució temporal de funcions tengui caràcter parcial, no pot excedir el 50 % de la jornada de treball principal.

 

Article 23

Nomenament de personal funcionari interí o de personal estatutari temporal i contractació de personal laboral temporal

1. La Direcció General de Funció Pública i la Direcció General de Pressuposts han de prioritzar l'emissió i la tramesa dels informes que, respecte dels nomenaments de personal funcionari interí o de personal estatutari temporal, o de les contractacions de personal laboral temporal, hagin d'emetre d'acord amb el que preveu l'article 20.2 d'aquest Decret llei per als projectes temporals que s'aprovin, o, en altres casos, d'acord amb l'article 19 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, o les successives lleis anuals de pressuposts, en relació amb l'article 21.2 d'aquest Decret llei.

2. Així mateix, també s'han de prioritzar les emissions i la tramesa dels informes que, de conformitat amb l'article 19 de la Llei 3/2020 esmentada, s'hagin d'emetre per als nomenaments de personal funcionari interí o de personal estatutari temporal, o les contractacions de personal laboral temporal, en les unitats que hagin vist disminuït el nombre d'efectius per raó de l'assumpció d'altres funcions per part del personal propi d'aquestes unitats en l'àmbit de les actuacions o els projectes objecte d'aquest Decret llei.

3. En particular, en la selecció de personal funcionari interí de l'àmbit dels serveis generals, cal ajustar-se al que estableix la disposició addicional cinquena de la Llei 3/2020 esmentada, i també la disposició addicional cinquena d'aquest Decret llei.

En cas que la crida s'hagi de fer a un nombre elevat de persones per ocupar llocs de treball d'un determinat cos, escala o especialitat de les mateixes característiques, es pot dur a terme mitjançant una crida col·lectiva, que pot ser telemàtica.

Article 24

Retribucions variables per objectius o resultats vinculats a la gestió dels fons

1. El personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma o de les entitats instrumentals que faci funcions en l'àmbit de la planificació, la programació, la gestió, la coordinació, el seguiment, el control, l'avaluació o execució dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU pot percebre, amb caràcter excepcional, retribucions variables vinculades amb el grau de compliment dels objectius o resultats dels projectes corresponents, d'acord amb els paràmetres de compliment que s'estableixin en aquests projectes.

2. Mitjançant un acord del Consell de Govern, amb l'informe previ de la Comissió Interdepartamental de Retribucions i, si escau, amb negociació col·lectiva prèvia, s'han d'establir els criteris generals per a la distribució i l'aplicació de les retribucions variables per objectius o resultats a què es refereix l'apartat anterior.

Article 25

Direcció de projectes per a la gestió dels fons

1. Els projectes l'execució adequada dels quals ho requereixi poden gaudir d'un director o directora de projecte.

En tot cas, cada projecte només pot comptar amb un únic director o directora.

2. La funció de direcció de projectes es pot encomanar a les persones que designin a aquest efecte els consellers corresponents o els òrgans competents de les entitats instrumentals, i ha de recaure, amb caràcter preferent, en empleats públics.

La resolució de nomenament o la contractació de personal per dur a terme les funcions temporals de direcció de projectes correspon a la persona titular de la conselleria competent o al màxim òrgan unipersonal de l'ens instrumental corresponent.

3. L'atribució de la funció directiva o la contractació del personal de naturalesa directiva s'ha de vincular al projecte corresponent i se n'ha de determinar expressament la durada, que ha de ser d'un màxim de quatre anys, i els objectius temporals propis del projecte que s'han d'assolir, com també el compromís de gestió que ha d'assumir la persona designada.

En cas que el nomenament recaigui en personal funcionari o estatutari, aquest s'ha de formalitzar mitjançant una comissió de serveis o una atribució temporal de funcions, en un lloc temporal de naturalesa directiva.

En cas d'una contractació laboral del personal directiu, aquesta s'ha de formalitzar mitjançant una relació laboral especial d'alta direcció i, si es tracta d'empleats amb relació laboral al servei del sector instrumental de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o d'una altra Administració pública de les Illes Balears, aquesta persona ha de quedar, respecte del seu lloc d'origen, en la situació d'excedència forçosa.

4. L'atribució de la funció directiva d'un projecte determinat es pot encomanar a personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a personal estatutari o a empleats públics del sector instrumental autonòmic també a temps parcial, amb les condicions establertes en la lletra d) de l'article 22 d'aquest Decret llei.

5. La selecció del personal per a la realització de la funció de direcció de projectes s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat, i també amb criteris d'idoneïtat, i s'ha de dur a terme mitjançant procediments que garanteixin la publicitat i la concurrència.

Per a la designació d'aquest personal s'han de tenir en compte, en particular, els coneixements especialitzats en la gestió de fons europeus, l'experiència professional en funcions directives i l'acreditació de competències sobre coordinació d'equips de treball.

Disposició addicional primera

Aplicació de les mesures d'aquest Decret llei a altres actuacions

1. La regulació que conté aquest Decret llei és aplicable a qualsevol actuació, expedient o procediment administratiu derivat de l'execució d'altres fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i de l'Instrument Europeu de Recuperació a què fan referència el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i la disposició addicional desena de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021.

2. Així mateix, els articles 3, 7, 15 a 17 i 23 d'aquest Decret llei són aplicables a les actuacions que resultin de l'execució de la línia Covid d'ajudes directes a empresaris i professionals a què es refereix el títol I del Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19.

Els expedients de concessió de subvencions derivats de les convocatòries d'ajudes directes a empresaris i professionals a què fa referència el paràgraf anterior no s'han de sotmetre a la fiscalització prèvia de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma, en cap de les fases de gestió i execució del pressupost de despeses. Aquestes despeses han de ser objecte de control financer, amb l'abast material i temporal que determini la conselleria competent en matèria d'hisenda i pressuposts en el programa de control financer corresponent.

Disposició addicional segona

Productivitat vinculada al grau de compliment de l'execució de les d'ajudes directes a empresaris i professionals

Durant l'any 2021 i 2022 el personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma o de l'entitat instrumental que faci funcions en l'àmbit de la tramitació d'expedients de la línia Covid d'ajudes directes a  empresaris i professionals a què es refereix el Títol I de Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, pot percebre un complement de productivitat vinculat al grau de compliment dels objectius d'aquesta línia d'ajudes.

Disposició addicional tercera

Disposicions aplicables als consells insulars, a les entitats locals de les Illes Balears i als ens del seu sector públic

Les normes que contenen els articles 3, 5, 7, 8, 15, 16, 17, 18 i 19, i també les mesures específiques en matèria de personal que conté el capítol VIII, així com les disposicions addicionals primera i cinquena d'aquest Decret llei, són aplicables, així mateix, als consells insulars, a les entitats locals de les Illes Balears i als ens integrants del seu sector públic instrumental, aplicant les peculiaritats de la seva organització, quan exerceixin funcions relacionades amb la gestió i l'execució de les actuacions finançades amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del REACT-EU, com també, si escau, de la resta de fons europeus a què fa referència la disposició addicional primera.

Disposició addicional quarta

Aplicació de determinades normes de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

Les normes que contenen els articles 11, 11 bis, 21, 22, 23, 23 bis, 27 i 32 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, i la resta de normes de la Llei esmentada que no estableixin expressament un termini màxim de vigència, són aplicables a les actuacions i als procediments de preparació, planificació, execució i control dels projectes que s'hagin de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i del Pla Estratègic Autonòmic a què fa referència l'article 5 d'aquest Decret llei durant el temps que sigui necessari fins a exhaurir el seu objecte.

Disposició addicional cinquena

Selecció de personal funcionari interí en cas de necessitat urgent i inajornable

1. Durant els anys 2021 i 2022, de manera excepcional i degudament motivada, en cas d'exhauriment de les borses vigents de personal funcionari interí formades per qualssevol dels procediments prevists en el Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quan la necessitat de personal pugui suposar un perjudici greu en la prestació de serveis essencials per a la Comunitat Autònoma, o quan concorri qualsevol altre motiu que impedeixi, dificulti o faci ineficient la convocatòria d'una nova borsa, la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública, havent-ho comunicat prèviament a la Mesa Sectorial de Serveis Generals, pot resoldre l'aplicació d'un procediment extraordinari de selecció de funcionaris interins de naturalesa simplificada en el qual, com a mínim, s'han de valorar els mèrits següents:

a) L'experiència professional en la realització de funcions de naturalesa o contingut tècnic anàlegs a les del cos, l'escala o l'especialitat de la borsa a la qual s'opta, la qual ha de comprendre sols els serveis prestats com a empleat públic en qualsevol administració pública, sempre que es trobin dins l'àmbit d'aplicació de l'article 2 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.

b) El nivell de coneixements de català superior al que s'exigeix per a l'ingrés en el cos o l'escala de l'Administració general o especial, i el grup o subgrup d'adscripció corresponent a la borsa a la qual s'opta, a més del certificat de coneixement de català de llenguatge administratiu.

c) La prestació de serveis mitjançant una comissió de serveis en atribució temporal de funcions o a la Unitat de Suport Conjuntural de la direcció general competent en matèria de funció pública, sempre que s'hagin prestat al mateix cos, escala o especialitat al qual s'opta, d'acord amb les previsions que conté l'article 88 bis de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

En cas que les convocatòries de procediments extraordinaris de naturalesa simplificada hagin d'incloure altres mèrits diferents als prevists en els apartats anteriors, aquestes s'han de negociar prèviament en la Mesa Sectorial de Serveis Generals.

2. Al procediment extraordinari simplificat a què fa referència l'apartat anterior li és aplicable la resta de disposicions contingudes en el Decret 30/2009 esmentat en relació amb el procediment extraordinari.

Així mateix, també li és aplicable el que disposa la disposició addicional setena d'aquest Decret llei.

Disposició addicional sisena

Tramitació per mitjans electrònics en els procediments de selecció i de provisió de llocs de treball

En els procediments de selecció i en els procediments ordinaris de provisió de llocs de treball de funcionaris tramitats per l'Escola Balear d'Administració Pública que convoqui la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública es pot preveure que les persones que vulguin participar-hi estiguin obligades a dur a terme determinats tràmits per mitjans electrònics.

Aquesta obligatorietat s'ha d'establir en funció del personal i del col·lectiu destinatari.

Disposició addicional setena

Règim especial de crida col·lectiva en determinats supòsits de nomenaments de personal funcionari interí

Durant l'any 2021, en els supòsits prevists en els articles 5 i 7 del Decret 30/2009, de 22 de maig, pel qual s'aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quan s'hagi d'ocupar amb personal funcionari interí un nombre elevat de llocs de treball d'un determinat cos, escala o especialitat de les mateixes característiques, es pot fer una crida col·lectiva, la qual pot ser telemàtica.

Disposició addicional vuitena

Suspensió de l'article 80 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears

Als projectes d'obra pública finançats amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència o del REACT-EU no se'ls ha d'aplicar l'obligació de reserva de l'1 % cultural a què fa referència l'article 80 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears.

Disposició addicional novena

Normes especials per a la gestió dels crèdits per fer front als expedients de despesa originats per la crisi de la COVID-19

1. Els crèdits que financin actuacions sanitàries o educatives destinades a fer front als efectes directes provocats per la pandèmia de la COVID-19 en l'àmbit sanitari o educatiu s'han d'imputar al programa pressupostari de despesa 413G.

La Direcció General de Pressuposts ha d'identificar la resta d'actuacions tendents a pal·liar els efectes de la pandèmia, incloses les actuacions de recuperació, transformació i impuls econòmic, que requereixin un seguiment diferenciat mitjançant la imputació de les despeses corresponents al programa de la classificació funcional adient per raó del tipus d'actuació i al subprograma CV que s'habiliti a l'efecte.

2. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors ha d'habilitar els crèdits necessaris en les seccions pressupostàries corresponents per a l'execució de les mesures previstes en el Decret llei 4/2020, de 20 de març, pel qual s'estableixen mesures urgents en matèria de contractació, convenis, concerts educatius i subvencions, serveis socials, medi ambient, procediments administratius i pressuposts per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, en l'Acord del Consell de Govern de 13 de març de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19, i, en general, en la resta d'instruments jurídics normatius o no normatius que impliquin una despesa a càrrec del pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears imputable al programa o subprogrames pressupostaris a què es refereix l'apartat anterior.

Aquests crèdits, per a l'exercici pressupostari de 2021, tenen la condició d'ampliables, als efectes prevists en la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Els crèdits referits en els paràgrafs anteriors s'han de finançar amb càrrec al fons de contingència, de la manera que preveu l'apartat 3 de l'article 38 de la Llei 14/2014, o amb la baixa en altres crèdits dels pressuposts de la Comunitat Autònoma.

Les aplicacions del fons de contingència per a aquest finançament exclusiu les ha d'aprovar la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors amb l'informe del director general de Pressuposts, sense necessitat d'obtenir l'autorització prèvia del Consell de Govern.

3. Excepcionalment, es poden aprovar transferències de crèdit que minorin crèdits per a operacions de capital en els casos en què els crèdits incrementats es destinin a finançar operacions corrents amb càrrec al programa pressupostari 413G o als subprogrames CV.

4. Per a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per a l'Agència Tributària de les Illes Balears s'estableixen, per a l'exercici pressupostari de 2021, els nivells de vinculació següents:

a) Per al programa 413G la vinculació ha de ser a nivell de secció i programa.

b) Per als crèdits habilitats al subprograma CV, la vinculació ha de ser a nivell de secció i subprograma.

Això no obstant, quan els crèdits de les entitats esmentades tenguin la consideració de fons finalistes, el nivell de vinculació quedarà fixat a nivell de secció, programa o subprograma, segons correspongui, i fons.

5. Els romanents de crèdit corresponents al programa 413G o als subprogrames CV, malgrat que resultin de partides que no s'hagin codificat com a fons finalistes, es poden incorporar en l'exercici pressupostari següent a l'exercici en què es va produir l'ingrés, sempre que derivin d'actuacions que comptin amb desviacions positives de finançament al tancament de l'exercici per raó d'aportacions de terceres persones o entitats.

6. Així mateix, no és necessari que el Consell de Govern exceptuï l'aplicació dels límits de les despeses amb abast pluriennal als quals es refereix la lletra a) de l'article 65.5 de la Llei 14/2014 que s'imputin al programa 413G o als subprogrames CV.

Disposició addicional desena

Règim excepcional en matèria de despeses pluriennals

Excepcionalment, el Consell de Govern, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, i amb l'informe previ i favorable de la Direcció General de Pressuposts, pot autoritzar uns límits superiors als establerts en l'article 65.1 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per als expedients de despesa pluriennal que es tramitin durant l'exercici de 2021, quan, per causes objectives i degudament motivades pel centre gestor, la despesa imputable a les seccions pressupostàries corresponents hagi superat els límits esmentats.

Disposició transitòria única

Règim transitori de determinats supòsits relacionats amb el factor variable aplicable al personal estatutari 

Les quanties abonades pels òrgans competents del Servei de Salut de les Illes Balears en l'exercici de 2021 o en exercicis anteriors que verifiquin qualsevol dels supòsits a què fan referència les lletres b), c), e) o g) de l'apartat 2 de l'article 21 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en la redacció d'aquestes lletres que resulta de la disposició final segona d'aquest Decret llei, s'han d'entendre satisfetes de conformitat amb la llei.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que disposa aquest Decret llei, el contradiguin o hi resultin incompatibles.

Disposició final primera

Modificacions de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

1. L'apartat 5 de l'article 17 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, queda modificat de la manera següent:

“5. En l'acord d'adquisició s'ha d'establir el procediment d'acceptació o comprovació mitjançant el qual es verificarà la conformitat dels medicaments amb el que disposa el contracte, la duració del qual no pot excedir de quinze dies hàbils comptadors des de la data de recepció dels medicaments.”

2. L'apartat 5 de l'article 18 de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, queda modificat de la manera següent:

“5. En l'acord d'adquisició s'ha d'establir el procediment d'acceptació o comprovació mitjançant el qual es verificarà la conformitat dels medicaments amb el que disposa el contracte, la duració del qual no pot excedir de quinze dies hàbils comptadors des de la data de recepció dels medicaments.”

3. El segon paràgraf de l'apartat 1 de l'article 19 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificat de la manera següent:

“Després de la comprovació i conformitat per part de la unitat responsable de les adquisicions, que s'ha de produir en el termini de quinze dies hàbils, l'empresa ha d'enviar la factura per l'import determinat.”

4. La lletra f) de l'article 25.3 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificada de la manera següent:

“f) Permetre la justificació de despeses corresponents a subvencions d'import igual o inferior a sis mil euros mitjançant una declaració responsable de la persona o entitat beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.”

5. L'apartat 2 de l'article 36 de la Llei 2/2020 esmentada queda modificat de la manera següent:

“2. Les aplicacions que, en forma de projectes o de línies de despesa o inversió, acordi el Consell de Govern, que s'han d'imputar al programa pressupostari de despesa 413G (accions públiques relatives a la COVID-19) o als subprogrames CV que determini la Direcció General de Pressuposts, d'acord amb el que estableix la disposició addicional novena del Decret llei de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, i implicaran l'autorització prèvia per a l'autorització de la despesa per l'òrgan competent a què es refereix l'article 72.2 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també per a la subscripció del contracte, la subvenció, el conveni o el negoci jurídic corresponent en cada cas, en els casos en què la legislació pressupostària o sectorial estableixi la necessitat d'aquesta autorització prèvia.”

​​​​​​​Disposició final segona

Modificació de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021

L'apartat 2 de l'article 21 de la Llei 3/2020, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l'any 2021, queda modificat de la manera següent:

“2. S'exceptua d'aquesta suspensió la concessió del complement de productivitat (factor variable), que es pot reconèixer al personal estatutari en els casos següents:

a) Cap de guàrdia de l'atenció especialitzada.

b) Indemnització per desplaçament de personal sanitari a Menorca, Eivissa o Formentera.

c) Qualsevol altra activitat que per raó de necessitat autoritzi o reconegui expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

d) Tasques docents teòriques o pràctiques que autoritzi expressament la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de l'òrgan competent.

e) Activitats lligades al compliment dels objectius fixats en els projectes específics i plans d'actuació que aprovi el director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

f) Indemnització per desplaçament de facultatius especialistes d'àrea als diferents hospitals públics dins l'illa de Mallorca, i també entre les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, per garantir l'atenció continuada i permanent dels usuaris en aquests centres, quan, per raons d'interès públic i índole assistencial, la seva presència sigui autoritzada per la Direcció General del Servei de Salut de les Illes Balears, a proposta motivada de la Gerència Territorial on s'hagi de desenvolupar l'activitat. Aquest complement és addicional a la percepció del complement d'atenció continuada per la realització de la guàrdia. S'autoritza el director general del Servei de Salut de les Illes Balears perquè dicti les disposicions que siguin necessàries per implementar aquesta mesura, les quals han de reflectir l'especialitat o les especialitats professionals afectades, les raons de necessitat assistencial concurrents, els criteris per cobrir l'activitat sanitària extraordinària, la quantia de les retribucions que integren el complement de productivitat variable i el procediment de la concessió.

g) L'atribució de funcions de coordinació que suposin una activitat addicional a la pròpia del lloc de treball que s'ocupa, incloses les funcions o tasques corresponents a llocs de prefectura orgànica mentre no es proveeixi el lloc de treball.

L'atribució de funcions de coordinació es pot dur a terme per coordinar programes o actuacions concretes, per coordinar objectius programats o per coordinar col·lectius de treballadors per raó del caràcter homogeni de les seves funcions, sempre que no impliquin funcions de naturalesa estructural.”

Disposició final tercera

Modificacions del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre

1. S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, en l'article 36 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, amb la redacció següent:

“3. Les unitats de gestió econòmica de les conselleries o les unitats equivalents de les entitats instrumentals de dret públic, abans de proposar el pagament que pertoqui d'acord amb els apartats anteriors d'aquest article o d'acord amb l'article següent, han de comprovar que el beneficiari es trobi al corrent de les seves obligacions tributàries davant la Comunitat Autònoma, a fi que, si escau, es tramiti el procediment de compensació que correspongui.

Això no obstant, la comprovació esmentada en el paràgraf anterior no és necessària sempre que no hagin transcorregut més de sis mesos des de la data de la declaració responsable o de la certificació que, a l'efecte del que estableix l'article 11.f) d'aquest Text refós, consti a l'expedient en relació amb els deutes tributaris davant la Comunitat Autònoma, ni tampoc quan la normativa reguladora de la subvenció hagi eximit els beneficiaris de l'obligació de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i davant la Seguretat Social d'acord amb l'incís final del primer paràgraf de l'article 10.1 del Text refós esmentat.”

2. L'apartat 2 de l'article 37 del Text refós esmentat queda modificat de la manera següent:

“2. Així mateix, quan ho prevegin les bases reguladores, o en els supòsits de l'article 7.1 d'aquest Text refós, la resolució de concessió, també es poden efectuar bestretes de pagament de les subvencions destinades a finançar projectes o programes en matèria de serveis socials, habitatge, cultura, sanitat, cooperació internacional o acció sociosanitària que es concedeixin a entitats sense ànim de lucre, a federacions, confederacions o agrupacions d'aquestes entitats, i també de les subvencions a entitats que no disposin de recursos suficients per finançar transitòriament l'execució de l'activitat subvencionada, circumstància que s'ha d'acreditar davant l'òrgan gestor de la subvenció. La bestreta del pagament, amb l'exigència, si escau, de les garanties corresponents, ha de ser com a màxim del 75 % de l'import de la subvenció, amb excepció de les bestretes a favor d'entitats que formin part del tercer sector social, d'acord amb la Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d'acció social, que poden assolir fins al 100 % de l'import de la subvenció.

Sens perjudici de tot això, quan l'òrgan gestor de la subvenció acrediti raons d'interès públic, el Consell de Govern, a proposta del conseller competent per raó de la matèria, pot autoritzar el pagament anticipat fins al 100 % de l'import de qualsevol subvenció, amb l'exigència de les garanties que pertoquin.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

S'afegeix un nou paràgraf en l'apartat 3 de l'article 65 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb la redacció següent:

“En tot cas, li correspon analitzar la sostenibilitat financera dels contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis i els acords de restabliment de l'equilibri del contracte en els termes que preveuen els apartats 3 a 6 de l'article 333 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l'ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.”

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

L'article 130 de la llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, queda modificat de la manera següent:

“Article 130

Mutació demanial

1. La mutació demanial és l'acte en virtut del qual es fa la desafectació d'un bé o un dret amb afectació simultània a un altre ús o servei públic de les entitats locals o dels organismes públics que en depenen. Les mutacions demanials requereixen un acord de la corporació local en què s'acrediti la utilitat pública de l'alteració.

2. Els béns i drets demanials de les entitats locals i els seus organismes públics podran afectar-se a altres administracions públiques o organismes de dret públic dependents  per destinar-los a un determinat ús o servei públic de la seva competència. Aquest supòsit de mutació entre administracions públiques no alterarà la titularitat dels béns ni el seu caràcter demanial.

3. En els immobles qualificats de domini públic es pot atorgar una qualificació jurídica distinta al subsòl respecte del sòl, mitjançant la desafectació parcial del subsòl per qualificar-lo com a bé patrimonial diferenciat. En tot cas, s'ha d'acreditar en el procediment la no existència de perjudici o minvament en el servei o ús públic del bé demanial, i que no hi ha contradicció amb el planejament urbanístic aprovat.”

Disposició final sisena

Entrada en vigor i àmbit temporal de vigència

Aquest Decret llei comença a vigir l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Això no obstant, la modificació normativa que conté la disposició final primera produeix efectes des del 26 de gener de 2021.

Palma, 12 d'abril de 2021

	La presidenta
La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat	Francesca Lluch Armengol i Socias
Mercedes Garrido Rodríguez
La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors
Rosario Sánchez Grau
El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura
Miquel Company i Pons