BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El passat dia 9 de maig va acabar l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga operada pel Reial decret 956/2020, de 3 de novembre. L'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2 ens ha conduit a assumir que la represa de la normalitat que representa la finalització de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb la finalitat d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va efectuar l'Organització Mundial de la Salut continua vigent i esdevé efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern de l'Estat declari expressament l'acabament d'aquesta situació de crisi sanitària.

Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat manifestament i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS-CoV-2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID-19 ens ofereixen unes perspectives noves d'una més o menys propera represa de l'antiga quotidianitat.

Ara bé, actualment continua sent encara massa limitat el percentatge del col·lectiu de la població que està vacunada perquè els efectes de la immunització massiva siguin plenament perceptibles i, també en aquests moments, romanen sense esclarir determinades incògnites com ara quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi.

Durant la vigència de l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig de 2021 pel qual s'aproven mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, s'ha iniciat la vacunació de les persones d'entre 55 i 59 anys, i està previst que durant la vigència d'aquest Acord de pròrroga i modificació s'iniciï la vacunació de les persones d'entre 50 i 54 anys. D'aquesta manera s'assolirà l'objectiu que es persegueix de vacunació de les persones de més de 50 anys per poder avançar definitivament en el procés de desescalada.

Així doncs, a més de ser necessari mantenir, encara que modificades, un seguit de mesures de prevenció i contenció del contagi de la COVID-19, a l'empara de la Llei 2/2021, de 29 de març, resulta també imprescindible mantenir, també amb certes modificacions, algunes de les mesures restrictives adoptades primer a l'empara del Reial decret que va acordar l'estat d'alarma, almenys durant el període de temps en què es du a terme la vacunació de la població de més de cinquanta anys —que s'ha acreditat que és la més vulnerable a la COVID-19—, i després mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig de 2021, tot i que modificant-les convenientment, atesa l'evolució de la situació epidemiològica.

II

Quant a la normativa estatal, l'adopció i la pròrroga de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques es fonamenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o el deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat. L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar que hi ha un perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat. I, per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Així mateix, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, també preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut.

Finalment, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recull la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, que és l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears. D'altra banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

● Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte de les activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

● Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

● Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi o se sospiti raonablement que hi ha un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

D'altra banda, el Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 60, de 08-05-2020), concreta la modificació de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mitjançant la inclusió dels articles 49 bis, 49 ter, 49 quater, 49 quinquies i 49 sexies, que recullen les mesures concretes que, en situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques competents, com també el procediment per adoptar-les.

Entre aquestes mesures hi ha mesures que comporten la limitació o la restricció de la circulació o la mobilitat en determinades franges horàries; mesures de control d'entrada a les Illes Balears, incloent-hi l'establiment de proves diagnòstiques prèvies o posteriors; restriccions a les agrupacions de persones, incloent-hi les reunions privades entre no convivents, especialment en els llocs i els espais o per mor del desenvolupament d'activitats que comportin un risc més gran de propagació de la malaltia.

IV

L'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública. La Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

V

D'acord amb el Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació, en el conjunt de les Illes Balears hi ha indicadors que es troben en nivells de risc mitjà, especialment els referents a la incidència sobre la població general a 14 dies per 100.000 habitants. Entre el 28 d'abril i l'11 de maig s'han detectat 671 casos, la majoria a l'illa de Mallorca, 526 (78,3 %); a Eivissa han estat 68 (10,1 %); 72, a Menorca (10,7 %), i 2, a Formentera (0,3 %). D'altra banda, segons dades del Servei de Salut, des del dia 12 de març —data en la qual es va registrar la incidència més baixa d'enguany en el conjunt de la comunitat autònoma—, hi ha hagut un increment clar de la incidència a les Illes Balears, on ha crescut un 19,15 %, i ha passat d'una incidència a 14 dies per 100.000 habitants de 43,59 a 51,94.

Aquest escenari continua recordant els inicis de la segona i tercera onades. Per exemple, el dia 1 d'agost a Mallorca, a l'inici de la segona onada, es va registrar una incidència a 14 dies de 43 casos. El dia 29 d'agost es va assolir, en canvi, la incidència elevada de 539. El dia 11 de desembre a Eivissa, a l'inici de la tercera onada, hi havia una incidència de 89. A finals de gener, la incidència superava els 2.000 casos.

Per això, és imprescindible dur a terme una desescalada lenta i amb la prudència màxima, i molt més confirmar-se una incidència elevada en altres comunitats autònomes i en el continent europeu. Això darrer és un fet que ens obliga a extremar les precaucions, i més davant la impossibilitat de la comunitat autònoma de limitar els desplaçaments des d'altres països.

A tot això s'ha d'afegir que el territori balear compta encara amb una proporció inferior de persones que han patit la COVID-19 i, per tant, amb menys persones immunitzades per haver emmalaltit amb anterioritat (el 6,3 % segons el darrer estudi de seroprevalença de la COVID-19 fet pel Ministeri de Sanitat), la qual cosa es deu al fet que, tradicionalment, les Illes Balears han registrat una incidència inferior de la COVID-19 a la de la resta de territoris de l'entorn espanyol i europeu.

Des de l'inici de la pandèmia de la COVID-19, la Unitat de Genòmica del Servei de Microbiologia de l'Hospital Universitari Son Espases —centre hospitalari de referència de la comunitat autònoma— ha duit a terme la seqüenciació de més d'un miler de mostres de pacients de les Illes Balears contagiats per SARS-CoV-2. El laboratori de l'hospital és un dels pocs d'Espanya que disposa de tecnologia ThermoFisher per fer les anàlisis per PCR. Aquesta tecnologia detecta variants i soques del SARS-CoV-2 diferents a les habituals. A més, la tradicional baixa incidència de la COVID-19 a les Illes Balears ha permès a l'Hospital Universitari Son Espases concentrar-se en la seqüenciació de fins al 25 % dels casos nous (mentre que a altres llocs d'Espanya se seqüencien el 5 % dels casos i a la Unió Europea la mitjana de seqüenciació és de l'1 % dels casos nous). Per aquest motiu, les Illes Balears compten amb un procediment de seqüenciació més sofisticat i segur que altres territoris. Les Illes Balears ha estat així un dels primers territoris espanyols on s'ha detectat de manera precoç la presència de variants del SARS-CoV-2.

Per illes, a Menorca la variant anglesa representa el 100 % dels casos; a Eivissa i Formentera, el 73,7 %, i a Mallorca, el 68,3 %. A més, s'han detectat almenys 14 casos de la variant E484K, que determina una certa disminució de l'eficàcia de les vacunes disponibles. Dels 14 casos esmentats abans, s'ha detectat per primera vegada a les Illes Balears un cas de la variant brasilera (P1) —concretament a l'illa de Mallorca—, i 3 casos de la variant sud-africana a l'illa d'Eivissa. A més, s'han detectat 8 casos de la variant B.1525 a Mallorca i 1 cas de la variant B.1526 a Menorca.

És cert que les dades actuals no són de risc extrem, però s'han pogut comprovar increments molt considerables durant el mes d'abril que han fet, per exemple, que l'illa de Menorca —que va tenir mesures menys restrictives que les altres illes, perquè la seva situació havia millorat— ara mateix es trobi en una situació pitjor que Mallorca i amb dades molt més preocupants. Així mateix, les notícies que arriben des de l'Índia són molt preocupants. Tant, que el Ministeri de Sanitat ha ordenat quarantena de 10 dies a tots els viatgers que procedeixin d'allà amb la possibilitat d'aixecar-la amb una prova diagnòstica negativa al cap de 7 dies. En aquests moments, a més, es desconeix si estam davant una mutació del virus més amenaçant que les que hi ha hagut fins ara.

L'experiència acumulada d'aquests darrers mesos ha fet evident el risc que suposa l'increment de la mobilitat nacional i internacional, i de les trobades socials i familiars. La suma de la mobilitat de viatgers nacionals i estrangers cap a les Illes Balears, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, juntament amb l'augment de les trobades socials, tant dels residents com dels visitants, pot tenir un paper important en la importació de casos i la propagació de la COVID-19.

També té un paper fonamental, quant al risc de contagi, el lloc on es produeixen les trobades socials i s'ha evidenciat també el risc que suposen les trobades en espais interiors. Com se sap, el perill d'acumulació d'aerosols en llocs amb una alta densitat de persones i una ventilació deficient incrementa el risc de contraure la malaltia i de generar situacions de superdisseminació del virus.

Per això, davant el risc que suposa l'arribada de viatgers nacionals i internacionals a les Illes Balears, es fa necessari definir mesures dirigides a disminuir la presència de persones en espais tancats, en aquells en què hi ha risc que no es mantingui la distància de seguretat o en aquells on no es pugui observar de manera constant l'ús de mascareta. Exemples d'espais que presenten aquestes característiques són els interiors dels bars i dels restaurants, i els domicilis particulars.

Amb tot això, davant la possibilitat que hi hagi un increment de la incidència durant les properes setmanes, es considera que s'han de mantenir mecanismes per reduir la presència de persones a la via pública durant l'horari nocturn, tot i que es minva la restricció al període comprès entre les 24.00 i les 06.00; mantenir els controls sanitaris als viatgers que entrin a la comunitat autònoma, encara que l'establiment de la prova diagnòstica concreta es remet a una resolució posterior de la consellera de Salut i Consum per donar temps a avaluar la possibilitat d'accedir amb proves d'antígens negatives en origen —i no només PCR—, així com amb acreditació de vacunació prèvia dels viatgers que pretenen accedir a les Illes Balears des d'altres comunitats o ciutats autònomes, com també establir un nombre màxim de persones que es poden reunir en una trobada social i/o familiar tot i que més flexible, alhora que es flexibilitzen també les condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte.

​​​​​​​VI

Per tot el que s'ha exposat en els apartats anteriors, mitjançant aquest Acord, i a l'empara de les lleis esmentades en els apartats II i III, es pretén prorrogar les quatre mesures excepcionals per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19, adoptades per l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig de 2021, amb algunes modificacions que les flexibilitzen, i que han de vigir durant el període comprès entre el dia 23 de maig i el 6 de juny de 2021, que impliquen establir el següent:

a) Les condicions en què es permet la circulació de les persones en horari nocturn, atès que aquest condicionament s'ha evidenciat com la mesura més eficient en la lluita contra la pandèmia.

b) Les condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, que consistiran en la possibilitat de dur a terme controls sanitaris en els ports i aeroports de les Illes Balears.

c) Les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials.

d) Les condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte.

Amb aquestes mesures, la pretensió del Govern de les Illes Balears és, en primer lloc, salvar vides —hem aconseguit ser un dels territoris europeus amb menys mortalitat—, mantenir una incidència del virus baixa, protegir les persones més vulnerables, tenint en compte que es preveu que durant la quinzena de vigència d'aquestes mesures s'aconseguirà que gairebé totes les persones majors de 55 anys estiguin vacunades, si més no, amb una primera dosi, i s'hagi iniciat i accelerat la vacunació de les persones de la franja de 50 a 55 anys. En aquest sentit, cal tenir present que la variant britànica (majoritària en aquests moments) s'ha acreditat no només com a molt més contagiosa, sinó també com a més letal, i ataca ara mateix persones més joves, de manera que a les nostres unitats de cures intensives entren persones d'aquesta franja d'edat i fins i tot de més joves.

Així mateix, amb aquestes mesures es pretén també mantenir una de les millors incidències d'Europa i estar ben posicionats per rebre turisme, allargar la temporada i reactivar l'economia de les Illes Balears.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 17 de maig de 2021, adoptà entre d'altres, l'acord següent:

Primer

Objecte

Aquest Acord té per objecte prorrogar les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 establertes mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig, amb algunes modificacions que les flexibilitzen, a l'empara de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, modificada pel Decret llei 5/2021, de 7 de maig, pel qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, durant el període comprès entre el dia 23 de maig i el dia 6 de juny d'enguany.

Segon

Condicions per a la circulació de les persones en horari nocturn

En l'àmbit territorial de les Illes Balears i durant el període de vigència d'aquest Acord, únicament es poden dur a terme els desplaçaments i la circulació per les vies públiques entre les 24.00 i les 06.00 hores, per a la realització de les activitats següents:

a) Desplaçament per assistència sanitària d'urgència i per anar a la farmàcia per raons d'urgència, sempre que sigui a la més propera al domicili o al centre sanitari al qual s'ha acudit, així com per assistència veterinària urgent.

b) Desplaçament de persones que fan feina i els seus representants per anar o tornar del centre de treball en els casos en què el treball no es pugui fer en modalitat de treball a distància o teletreball, així com els desplaçaments inherents al desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de feina o de la seva activitat professional o empresarial.

S'hi inclouen els desplaçaments de professionals o voluntaris degudament acreditats per dur a terme serveis essencials, sanitaris i socials.

c) Cura de gent gran, menors d'edat, persones dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables per motius inajornables.

S'hi inclouen els desplaçaments per necessitats de persones amb trastorns de la conducta, discapacitat o malaltia que requereixin activitat a l'exterior per al seu benestar emocional o de salut, quan estigui degudament justificat per professionals sanitaris o socials amb el certificat corresponent.

d) Actuacions urgents davant d'òrgans judicials o dependències policials.

e) Retorn al lloc de residència habitual després d'haver duit a terme les activitats permeses relacionades abans.

f) Causa de força major o una altra situació de necessitat justificada. En aquest sentit, es considera situació de necessitat justificada el desplaçament des del o cap al port o l'aeroport, en cas que la circulació derivi directament de l'arribada o sortida del vaixell o de l'avió.

Tercer

Condicions per a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla

Les persones procedents d'altres comunitats autònomes o ciutats autònomes que pretenguin entrar en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, per via aèria o marítima, s'han de sotmetre a un control sobre el motiu del desplaçament i, si escau, a un control sanitari o prova diagnòstica, en els mateixos termes en què s'estableixen en l'Acord del Consell de Govern de 5 de maig de 2021 per prevenir i contenir la pandèmia ocasionada per la COVID-19 durant el mes de maig de 2021 o, si s'escau, en els que s'estableixin per resolució de la consellera de Salut i Consum, sempre que no siguin més restrictius i facilitin l'entrada de les persones a les Illes Balears.

Així mateix, per resolució de la consellera de Salut i Consum, es pot eximir de l'obligació de realitzar proves diagnòstiques als ciutadans de comunitats autònomes o ciutats autònomes en funció de la situació dels indicadors epidemiològics que es determini.

Quart

Condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials

1. Durant el període de vigència d'aquest Acord, únicament es poden dur a terme reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de sis persones a l'interior o de vuit persones a l'exterior, tant en espais públics com privats.

2. No estan incloses en la limitació que preveu aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen els ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

3. Mitjançant un acord del Consell de Govern s'establiran mesures específiques per a les activitats de restauració.

Cinquè

Condicions en què es poden dur a terme les celebracions o la permanència de persones en llocs de culte

Quant a la permanència de persones en llocs de culte en cadascuna de les Illes Balears, no es pot superar el 50 % de la cabuda si es tracta de celebracions a l'interior. Es permet l'ocupació del 100 % de la capacitat en les celebracions a l'exterior.

En tot cas, s'ha d'assegurar la distància d'almenys un metre i mig entre persones de diferents nuclis de convivència.

Sisè

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Acord poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Setè

Notificacions

Aquest Acord s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als operadors portuaris i aeroportuaris de les Illes Balears, com també a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Vuitè

Autorització de les mesures

Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, perquè autoritzi o ratifiqui les mesures que s'hi contenen, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Desè

Publicació i efectes

Una vegada autoritzades pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, s'han de publicar les mesures que conté aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Aquest Acord esdevé efectiu a partir de les 00.00 h del dia 23 de maig i fins a les 00.00 h del dia 6 de juny de 2021.

 

Palma, 21 de maig de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez