BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 d'abril de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d'un centre de tractament de vehicles fora d'ús i d'un centre de transferència de residus ubicat al TM d'Eivissa. La capacitat de tractament de residus perillosos de l'activitat serà de 957 t/any i la de residus no perillosos, de 12.983,22 t/any.

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 1 del grup 9 (Projectes de tractament i gestió de residus):

Instal·lacions de tractament de residus perillosos que facin operacions d'eliminació de la D1 a la D12 de l'annex 1 o operacions de valorització de la R1 a la R11 de l'annex 2 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

El projecte per a instal·lació de l'activitat permanent major de centre de reciclatge s'ubica al carrer Antoni Planells Ferrer, núm. 2, cantonada amb el carrer de Cas Dominguets del TM d'Eivissa i ha estat redactat pel senyor José Prats Marí (enginyer tècnic industrial). Aquest projecte, amb visat del Col·legi de Pèrits, Enginyers Tècnics Industrials i Graus Tec. Industrials de Balears número 12170838-03 i data 12 de desembre de 2018, té com a objecte la construcció i explotació d'un centre de tractament de vehicles fora d'ús i d'un centre de transferència de residus.

La parcel·la a on s'ubica el projecte, amb referència cadastral 4491111CD6049S0001EG es troba a sòl urbà amb ús industrial i té una superfície de 2.723 m².

Pel que fa al centre de tractament de vehicles fora d'ús, es durà a terme la preparació pera la reutilització, el reciclat i altres formes de valorització dels vehicles al final de la seva vida útil (cotxes, motos, vehicles industrials i petites i mitjanes embarcacions d'esbarjo). Aquest centre s'ha dimensionat per tal de donar tractament al 50% dels vehicles que seran donats de baixa en un any natural. A la taula següent es mostren les unitats i quantitats de vehicles fora d'ús que es preveu tractar en un any segons el tipus de vehicle: motocicletes (MFU); turismes (VFVU); vehicles industrials pesants (VFUI) i embarcacions (EFU):

Tipus vehicle	MFU	VFVU	VFUI	EFU
Unitats/any	287	1.571	334	52	2.244 (unitats/any)
kg/unitat	200	2.500	22.440	11.000	12.051,9 (t/any)

A la taula següent es mostra l'estimació de les quantitats dels diferents tipus de residus que es gestionaran al centre de tractament de vehicles fora d'ús:

Codi LER	Descripció	Tipus residu	Total (t/any)
13 02 05*	Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants	perillós	14,47
13 02 06*	Olis sintètics de motor, de transmissió mecànica i lubricants	perillós	19,77
13 04 02*	Olis de sentines recollits en molls	Perillós	3,50
13 07 01*	Fueloil i gasoil	Perillós	19,29
13 07 02*	Gasolina	Perillós	19,29
13 07 03*	Altres combustibles (incloses mescles)	Perillós	4,82
14 06 01*	Clorofluorocarburs, HCFC, HFC	Perillós	1,45
15 02 02*	Absorbents, materials de filtració (inclosos els filtres d'oli no especificats en cap altra categoria), draps de neteja i roba protectora contaminats per substàncies perilloses	Perillós	2,41
16 01 03	Pneumàtics al final de la seva vida útil	No perillós	192,92
16 01 04*	Vehicles al final de la seva vida útil	Perillós	0
16 01 06	Vehicles al final de la seva vida útil que no continguin líquids ni altres components perillosos	No perillós	6.748,75
16 01 07*	Filtres d'oli	Perillós	4,82
16 01 08*	Components que contenen mercuri	Perillós	0,19
16 01 10*	Components explosius (per exemple, coixins de seguretat)	Perillós	12,47
16 01 12	Sabates de fre diferents de les especificades en el codi 160111	No perillós	9,65
16 01 13*	Líquids de frens	Perillós	2,41
16 01 14*	Anticongelants que contenen substàncies perilloses	Perillós	26,53
16 01 16	Dipòsits per a gasos liquats	No perillós	0
16 01 17	Metalls ferris	No perillós	1.446,88
16 01 18	Metalls no ferris	No perillós	1.929,17
16 01 19	Plàstic	No perillós	434,06
16 01 20	Vidre	No perillós	99,11
16 01 22	Components no especificats en cap altra categoria	No perillós	964,58
16 02 14-52	Petits aparells. Sense cap dimensió exterior superior a 50 cm. Resta. Professional.	No perillós	9,65
16 05 04*	Gasos en recipients a pressió (inclosos els halons) que contenen substàncies perilloses	Perillós	1,45
16 06 01*	Bateries de plom	Perillós	81,99
16 06 02*	Acumuladors de Ni-Cd	Perillós	0,48
16 06 05	Altres piles i acumuladors	No perillós	0,48
16 08 01	Catalitzadors usats que contenen or, plata, reni, rodi, pal·ladi, iridi o platí (excepte el codi 160807)	No perillós	0,48
16 08 02*	Catalitzadors usats que contenen metalls de transició o compostos de metalls de transició perillosos	perillós	0,48
16 08 03	Catalitzadors usats que contenen metalls de transició o compostos de metalls de transició no especificats en cap altra categoria	No perillós	4,82
19 12 04	Plàstic i cautxú	No perillós	4,82

El Centre de Transferència de residus perillosos i no perillosos està dimensionat per donar cobertura principalment a les necessitats de gestió de residus de les activitats següents d'Eivissa i Formentera: automoció, nàutica, hotels i altres serveis. Al centre de transferència s'emmagatzemen o descarreguen temporalment els residus per al seu posterior trasllat a centres de valorització o eliminació (plantes de tractament). La capacitat del centre de transferència serà de 1.927,5 tones/any, de les quals 742,1 t seran de residus perillosos; 1.147,4 t, de residus no perillosos i 38,0 t, de RAEE. Quant als RAEE, no es farà cap tipus de tractament o valorització dels residus que contenen gases fluorats o hidrocarburs.

La capacitat total de gestió de la instal·lació, incloent el centre de tractament de vehicles fora d'ús i el centre de transferència de residus, serà de 957 t/any de residus perillosos i de 12.983,22 t/any de residus no perillosos.

Al projecte es preveu la construcció de dues edificacions: un edifici d'ús principal administratiu i una nau industrial a on es durà a terme l'activitat de gestió dels vehicles fora d'ús i d'emmagatzematge de residus.

L'edifici administratiu constarà de 3 plantes i tendrà una superfície construïda de 323 m².

La nau industrial tendrà una planta i una superfície construïda de 418,26 m². El sòl de la nau estarà format per una llosa de formigó i mallat i capa de morter de ciment portland (CP) 1:3 de 1,5 cm amb un grau de plasticitat i de finor tals que el fa completament impermeable, resistent al trànsit, rentable a pressió, no absorbent i resistent als productes de neteja. El sòl s'acaba amb una aplicació de resina sintètica que impermeabilitza els porus del formigó o dels morters del sòl.

La nau industrial constarà de les instal·lacions següents:

a) Zona d'emmagatzematge de peces i components de 26,5 m² de superfície.

b) Centre de transferència de residus perillosos i no perillosos, de 163,91 m² de superfície.

c) Zona de tractament per a la preparació per a la reutilització i el reciclatge, de 26,11 m² de superfície.

d) Zona de tractament per a la descontaminació, de 189,63 m².

A la zona exterior s'han previst les instal·lacions següents:

a) Un vial de 438,78 m² de superfície.

b) Un aparcament de 125,68 m²

c) Un carril de circulació de 328,17 m².

d) Una zona de recepció i espera de VFU de 63,39 m². Aquesta zona, amb una capacitat de 6 vehicles en espera, es troba descoberta i impermeabilitzada i disposa d'un xarxa de recollida de pluvials i un separador d'hidrocarburs i desarenador per al tractament de l'aigua abans de l'abocament a la xarxa municipal de clavegueram.

e) Una zona de recepció i espera de MFU de 14 m². Aquesta zona, amb una capacitat de 10 motos en espera, es troba descoberta i impermeabilitzada i disposa d'un xarxa de recollida de pluvials i un separador d'hidrocarburs i desarenador per al tractament de l'aigua abans de l'abocament a la xarxa municipal de clavegueram.

f) Una zona d'espera de VFFI i embarcacions de 64,20 m². Aquesta zona, amb una capacitat de 2 vehicles en espera, es troba descoberta i impermeabilitzada i disposa d'un xarxa de recollida de pluvials i un separador d'hidrocarburs i desarenador per al tractament de l'aigua abans de l'abocament a la xarxa municipal de clavegueram.

g) Un magatzem dels vehicles fora d'ús descontaminats de 109,72 m². S'emmagatzemen els vehicles descontaminats per a la seva posterior compactació. És una zona impermeabilitzada amb recollida de pluvials i connectada al sistema de tractament d'aigua abans de l'abocament a la xarxa municipal de clavegueram. Hi ha unes estanteries de tres altures per emmagatzemar fins a 36 vehicles. També es disposa d'un espai obert per a motos, vehicles industrials i embarcacions fora d'ús, prèviament descontaminats.

h) Una zona per a l'aplec de ferralla i residus de 74,71 m².

i) Una zona per a la compactació de 77,43 m². Aquesta instal·lació disposa d'una premsa compactadora situada a una àrea impermeable per tal de reduir els vehicles descontaminats i la ferralla obtinguda a partir de les operacions de descontaminació i de preparació per a la reutilització i el reciclatge. Després del premsat s'obté un paquet de ferralla que es lliura a un gestor autoritzat per al seu tractament. D'acord amb la memòria d'explotació, s'instal·larà un sistema de recollida d'abocaments del premsat, diferent de les arquetes perimetrals de la instal·lació.

j) Un magatzem de residus no perillosos de 186,41 m².

g) Un magatzem amb dipòsits de doble paret de 20,95 m² per a emmagatzemar residus perillosos.

Es preveu la connexió a la xarxa pública d'abastament d'aigua i a la xarxa de clavegueram. S'estima que el consum d'aigua dels 7 treballadors de la planta serà entre 350 i 400 litres per dia feiner.

L'aigua pluvial procedent de les zones exteriors a on es realitzen tasques relacionades amb l'activitat del centre de reciclatge haurà de passar prèviament per un decantador i separador de greixos abans del seu abocament a la xarxa de pluvials. Les aigües pluvials netes, procedents de la coberta de l'edificació, es recolliran a través d'una canalització i es duran a un dipòsit situat sota l'edifici administratiu, de 135 m³ de capacitat. L'aigua del dipòsit s'aprofitarà per regar, pel sistema contraincendis o per altres usos. L'excedent d'aquesta aigua s'abocarà a la xarxa d'aigua pluvial del polígon.

Pel que fa als abocaments líquids accidentals que es produeixin a la zona de descontaminació s'enviaran a una fossa estanca per al seu tractament posterior.

Es preveu la sembra d'arbres en el perímetre de la parcel·la.

El promotor del projecte és Herbusa SAU i l'òrgan substantiu la Direcció General de Residus i Educació Ambiental.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una caracterització de la zona i un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (qualitat atmosfèrica i confort sonor i hidrologia), biòtic (flora, fauna, hàbitats, figures de protecció ambiental i territorial i valors d'interès) i antròpic (paisatge).

1. El projecte s'ubica a una parcel·la qualificada com a sòl industrial, a uns 220 m de la central tèrmica d'Eivissa i a menys de 500 m de nucli urbà.

2. La zona presenta unes condicions geomorfològiques amb uns pendents majoritàriament baixos, suaus i homogenis, trobant-se aproximadament a la cota 4,84 m sobre el nivell de la mar.

3. Pel que fa a la qualitat de l'aire, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que la parcel·la del projecte es troba a una zona industrial amb uns nivells d'immissió baixos. El focus lineal de contaminació atmosfèrica més proper és la carretera E-20.

4. La parcel·la es troba a una àrea de sensibilitat acústica mitjana.

5. Segons l'estudi d'incidència paisatgística, a la zona a on s'ubica el projecte, la qualitat visual és entre mitjana i baixa. Si bé es troben zones de valor ambiental i cultural a un distància entre 1.500 i 3.000 metres del projecte, l'entorn és predominantment industrial. S'ha de tenir en compte també la proximitat de l'autovia, la qual cosa disminueix la qualitat visual de l'entorn.

A l'estudi d'incidència paisatgística es destaca que la construcció de la nau no provocarà una afecció significativa sobre el paisatge associat a l'aigua.

Es presenta també una anàlisi de conques visuals. S'ha establert una àrea d'influència visual de 3 km.

D'un total de 3.044 ha de superfície analitzades, el projecte serà visible des de 181,54 ha, la qual cosa representa un percentatge de visibilitat d'un 6,34 % del territori analitzat. Al nucli de Jesús hi ha una zona des de la qual es veurà el projecte però s'ha de tenir en compte l'altura de cada punt de visualització, que es correspon amb el terrat dels edificis o des de zones de camp que es troben a cota superior. Cal remarcar també que no necessàriament es veurà tot el centre de reciclatge.

L'estudi conclou que l'impacte paisatgístic ocasionat pel nou centre de reciclatge pot ser admès a l'entorn ja que no generarà nous punts d'atracció visual dins el paisatge global a on s'emmarca.

6. Pel que fa als espais naturals protegits, el projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc forma part de Xarxa Natura 2000 ni s'hi troben hàbitats d'interès comunitari.

7. La vegetació és escassa i de baix valor naturalístic a l'àrea d'estudi. Es tracta de la vegetació pròpia de camps abandonats a on destaquen els gèneres Sonchus, Reseda, Galactites, Asparagus, Cardus, Foeniculum,etc. Atès que el centre de reciclatge previst es troba a una parcel·la envoltada per parcel·les urbanitzades dins una zona industrial i altament modificada no es preveu que es pugui afectar la vegetació.

8. D'acord amb el Pla Territorial d'Eivissa, el centre de reciclatge previst no es veu afectat per les APR d'inundació, incendi, erosió ni esllavissament.

9. A uns 190 m de l'activitat projectada es troba el torrent den Capità.

10. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 2006M2 «Jesús» (aqüífer superficial, presència de clorurs, substàncies prioritàries no detectades, bon estat quantitatiu, mal estat químic, amb estat de «deteriorament reversible»).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és alta.

c) L'àrea afectada pel projecte es troba en el perímetre de restriccions moderades dels pous de proveïment urbà següents: ARE_2225_Vigent-DI-_11346/15; ARE_2705_Vigent-DI-_28863 i ARE_3801_Vigent-DI-_8211.

11. El límit sud de la parcel·la es troba a uns 150 m de la zona humida de Ses Feixes de Vila.

12. El projecte es troba a zona de servitud aeronàutica.

13. Segons la quadrícula 1x1 amb codi 9104 del Bioatles del visor IDEIB no consta cap espècie de fauna i flora amenaçada a l'àrea afectada pel projecte i entre les espècies catalogades s'hi pot trobar la serp blanca (Zamenis scalaris). En aquest sentit, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que durant les diferents visites que s'han realitzat a la parcel·la no s'ha identificat aquesta espècie.

14. El projecte no afecta a cap element del patrimoni cultural. El bé d'interès cultural més proper es troba a uns 350 m.

3. Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

L'òrgan ambiental, en base a l'article 34 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i amb anterioritat a l'inici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, va sotmetre el document inicial del projecte a consulta a les administracions afectades per tal de determinar l'abast de l'estudi ambiental. Es varen consultar les administracions següents:

Servei d'Aigües Superficials, Servei d'Aigües Subterrànies i Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

Servei de Residus i Sòls Contaminats. Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus.

Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut.

Departament de Medi Ambient i Medi Rural i Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d'Eivissa.

De les consultes efectuades per l'òrgan ambiental es varen rebre els informes del Servei d'Aigües Subterrànies, del Servei de Residus i Sòls Contaminats i del Departament de Medi Ambient del Consell Insular d'Eivissa.

Informe del Servei d'Aigües Subterrànies (24 de juliol de 2018)

[...]

Es troba pou de proveïment a població autoritzat (ARE 2225) a 500 m, i a 120 m subministre no industrial autoritzat (CAT 12273), es tenen registrades a 370 i 385 m Serveis autoritzats no industrials «possiblement han estat segellats» i un aprofitament per a regadiu a 350 m (ARE 2253):

No s'observa impediment per a la continuació de la tramitació ambiental del projecte. No obstant ja que existeix un pou de proveïment a població a uns 500 m de la parcel·la, pot ser necessari l'informe del Servei d'Estudis i Planificació.

Informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats (31 de juliol de 2018)

Segons l'article 27 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls Contaminats, la gestió de residus està sotmesa al règim d'autorització per part de l'òrgan ambiental competent de la Comunitat Autònoma on estiguin ubicades les instal·lacions on s'hagin de desenvolupa operacions de tractament de residus, inclòs l'emmagatzematge a l'àmbit de la recollida en espera de tractament.

Així mateix, hauran d'obtenir autorització per realitzar una o vàries operacions de tractament de residus. Aquestes autoritzacions seran concedides per l'òrgan ambiental competent de la Comunitat Autònoma.

Herbusa SA ha de tramitar davant el Servei de Residus i Sòls Contaminats les autoritzacions administratives esmentades.

Informe de la Direcció General de Salut Pública (8 d'agost de 2018)

S'informa que l'Avaluació d'Impacte Ambiental inicial indica la no presència de torrents, zones humides, masses d'aigua a la zona d'actuació. Així mateix, s'indica la no presència de masses d'aigua subterrània. S'informa favorablement condicionat a la veracitat de les dades aportades.

Informe del Departament de Medi Ambient del Consell Insular d'Eivissa (7 d'agost de 2018)

A les conclusions de l'informe s'indica que és necessari indicar en què consisteix l'activitat i quines zones estaran sota coberta.

- S'ha d'explicar el motiu de l'alternativa escollida.

- S'ha de tenir en compte l'existència de torrents i zones humides de les proximitats.

- S'ha d'incloure una valoració dels impactes que es generaran (contaminació atmosfèrica i acústica, i possible contaminació d'aigües superficials):

«S'informa la necessitat d'esmenar el document inicial per tal de poder valorar correctament les afeccions del projecte al medi ambient».

Amb les contestacions a les consultes rebudes, en data 12 de novembre de 2018 l'òrgan ambiental va elaborar el document d'abast.

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 19 de març de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 38 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del Centre de tractament de vehicles fora d'ús i Centre de Transferència de Residus d'Herbusa SAU, ubicat al TM d'Eivissa. No s'hi ha presentat cap al·legació. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

Conselleria de Salut i Consum, Direcció General de Salut Pública i Participació

Ajuntament d'Eivissa

Consell d'Eivissa

Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Subterrànies

Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Superficials

Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.

Amb posterioritat al tràmit d'informació pública s'ha consultat al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i a AESA.

A dia d'avui dins l'expedient consta l'informe del Servei de Salut Ambiental, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, del Servei d'Estudis i Planificació i del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic.

El Servei de Salut Ambiental va informar el següent:

S'informa favorablement condicionat a:

1. S'han d'establir mesures de control d'emissions de partícules tant a la fase d'execució de les obres com de funcionament de la instal·lació, com ara reg (preferiblement amb aigua regenerada), protecció de vehicles de transport de materials i residus, etc.

2. En el cas dels NFU, serà obligatòria l'adhesió a un gestor autoritzat.

3. Durant la fase de construcció no es faran reparacions de maquinària a l'obra sinó que es faran a tallers autoritzats per tal d'evitar accidents amb productes perillosos i contaminants.

4. No s'observen afeccions negatives a la població resident pròxima a la parcel·la del projecte atesa la distància a vivendes i les mesures preventives observades. Malgrat això, s'haurà de dur a terme un seguiment del nivell de renous produïts per evitar molèsties a la població.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

1. El titular de la instal·lació ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació. El titular haurà d'incloure una memòria sobre contaminació atmosfèrica on identifiqui tots els focus d'emissions, així com les mesures correctores i preventives a aplicar per minimitzar les emissions a l'atmosfera. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

2. La resolució d'inscripció APCA o, en el seu cas, d'autorització, fixarà la periodicitat de les comprovacions a realitzar per part d'un Organisme de Control autoritzat per a l'atmosfera (OCA), tant les corresponents al manteniment i eficàcia de les mesures correctores i preventives implantades per disminuir les emissions de partícules, com les mesures de gasos i partícules dels possibles equips de combustió existents, si escau.

3. S'ha d'incloure la part d'afecció en relació al canvi climàtic, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. De manera que s'hauria de fer un estudi específic on es tingui en compte: eficiència energètica dels equipaments i instal·lació d'energies renovables.

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

1. L'EIA indica que les aigües pluvials netes procedents de les cobertes dels edificis seran abocades a la xarxa de clavegueram però els plànols adjunts al projecte mostren un dipòsit d'aigües pluvials en la planta soterrani de l'edifici. Per tant, s'haurà de confirmar com es recolliran de forma separada les pluvials netes de les teulades de les potencialment hidrocarburades, que s'hauran d'emmagatzemar per a la seva reutilització en planta.

2. S'haurà de descriure l'ús que tindran les aigües pluvials netes.

3. El pla de vigilància haurà d'incloure:

- Sistema de control de consum d'aigua amb periodicitat mensual així com les revisions i controls periòdics de les instal·lacions de distribució per al manteniment i la reparació de les possibles fuites.

- Un seguiment de l'estat de la pavimentació del centre de tota la superfície de la zona exterior i interior de la instal·lació, pavimentada/impermeabilitzada, per tal de mantenir el seu estat i prevenir el seu deteriorament.

- A la zona exterior dels processos d'emmagatzematge de VFUs, acopis de residus, contenidors d'emmagatzematge residus no perillosos, zona premsa, emmagatzematge de pneumàtics fora d'ús s'hauran de prendre les mesures oportunes de seguretat i precaució i les operacions de supervisió i control previstes com per exemple, mesures per tal d'evitar l'acumulació d'aigües pluvials als contenidors. A més, els contenidors hauran de ser estancs i s'haurà de supervisar el seu estat per detectar les possibles rotures o fuites.

A l'informe del Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic es conclou que les obres, activitats i usos previstos no presenten afeccions pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables d'acord amb la LA, el RDPH i el PHIB vigents.

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'han estudiat les alternatives d'emplaçament següents:

- Alternativa 1: carrer Antoni Planells Ferrer, núm. 2, cantonada amb el carrer de Cas Dominguets del TM d'Eivissa. Es tracta d'un sòl urbà sense edificar a una zona industrial, amb una superfície de 2.723 m². Aquesta parcel·la es troba actualment en desús i no necessita un canvi de classificació a nivell d'ordenació urbanística. Hi ha un distància prudencial entre la parcel·la i el Torrent den Capità. A l'entorn s'hi troba la Central Tèrmica, el centre de transferència de residus d'envasos i paper-cartró del Consell Insular d'Eivissa, bugaderies industrials, empreses de manteniment i custòdia d'embarcacions i la planta d'emmagatzematge d'hidrocarburs CLH.

- Alternativa 2: carrer Juan Guillen, 20 (TM Eivissa). Aquesta parcel·la, amb referència cadastral 3395309CD6039N0001SE es troba a sòl urbà i el seu ús principal és l'esportiu. Actualment, aquesta parcel·la s'utilitza com a magatzem de contenidors de residus sòlids urbans (paper/cartró, envasos, vidre, etc.). La parcel·la limita per la part sud amb el Torrent den Capità, el qual desemboca directament al Prat de la Vila.

Si bé aquestes dues parcel·les, les quals són propietat del promotor, es troben a un polígon industrial, s'ha optat per l'alternativa 1 ja que amb l'alternativa 2 el risc de contaminació del torrent i del Prat de la Vila és major en cas d'abocament accidental, fuita o accident. A més, la parcel·la de l'alternativa 2 s'hauria de reclassificar per a poder dur a terme el projecte.

Per una altra banda, s'ha tengut en compte la proximitat de la parcel·la de l'alternativa 1 al dipòsit municipal de vehicles. Així, en cas d'abandonament d'alguns vehicles, es minimitzarien els impactes del transport dels vehicles per a la seva descontaminació.

Pel que fa a les alternatives de procés, s'han plantejat dues opcions des de la idea inicial fins al projecte actual:

I. Inicialment es proposava que, aproximadament, la meitat de la superfície de la parcel·la fos ensostrada i, l'altra meitat, exterior. Inicialment, la part exterior s'havia de destinar a la descontaminació de vehicles, però després de l'avaluació dels possibles riscos que es podrien generar per la contaminació per lixiviats es va descartar aquesta alternativa. Aquesta opció també es va descartar per motius econòmics, per l'increment de l'impacte visual i per a l'adequació del personal i les instal·lacions al volum estimat de treball diari.

II. A l'alternativa seleccionada, es proposa una distribució lògica d'espais atenent a la funcionalitat que es pretén donar a l'edificació una vegada construïda i als espais existents amb el menor impacte ambiental possible. Les operacions de descontaminació es realitzaran a l'interior d'una nau industrial per la qual cosa l'aigua de pluja no pot afectar al procés de descontaminació.

A la tala següent es resumeixen els aspectes més importants de les dues propostes de procés:

Aspecte	Proposta inicial	Proposta actual
Inversió econòmica	Més elevada per la major ocupació prevista de la superfície ensostrada	Més ajustada a la realitat operativa del centre de reciclatge
Impacte paisatgístic	Major (hi ha més superfície exposada i de major altura)	Menor (la superfície exposada és de menor altura)
Altura	15 m	13,5 m
Revegetació	No es considera la plantació d'arbres al contorn de la planta	Es considera la plantació d'arbres al contorn de la planta
Abocament de pluvials de la zona exterior a la xarxa de pluvials	Directe, sense pas per decantador i separador de greixos	Pas previ per decantador i separador de greixos
Màquines amb sistemes antivibratoris	No contemplat	Contemplat

Per una altra banda, l'alternativa escollida presenta l'avantatge enfront de l'alternativa zero (no execució del projecte) de promoure la correcta gestió de vehicles al final de la seva vida útil, així com el reciclat i la reutilització de tota una sèrie de peces dels vehicles.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn durant la fase de construcció i explotació. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

Quant a la fase de construcció, a l'estudi d'impacte ambiental s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Neteja de la parcel·la, excavacions i moviments de terra. Aquesta actuació té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire, el nivell acústic, les vibracions, la flora, la fauna, el paisatge, la població i l'ocupació del territori i positiu sobre la feina.

b) Realització d'obra civil. Aquesta actuació té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire, el nivell acústic, les vibracions, la fauna, el paisatge, la població i l'ocupació del territori i positiu sobre la feina.

Pel que fa a la fase de funcionament i segons l'estudi d'impacte ambiental, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Recollida de residus no perillosos. Té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire, el nivell acústic, les vibracions i els riscs i positiu sobre la feina.

b) Recollida de residus perillosos. Aquesta acció pot incloure també la identificació, el tractament, l'embalatge i l'etiquetat dels residus per al seu transport. Té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire, el nivell acústic, les vibracions i els riscs i positiu sobre la feina.

c) Separació i classificació de materials. Aquesta acció té un impacte negatiu sobre el nivell acústic, les vibracions i els riscs i positiu sobre la feina.

d) Emmagatzematge de residus. Té un impacte negatiu sobre el paisatge i els riscs i positiu sobre la feina,

e) Comerç de productes reutilitzats. Té un impacte positiu sobre l'ocupació i la població.

f) Lliurament de residus a gestor autoritzat. Aquesta acció té un impacte negatiu sobre el nivell acústic, les vibracions i els riscs i positiu sobre la feina.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

- Mesures per a disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics, el renou i les vibracions: manteniment adequat de la maquinària; s'evitarà la producció de pols durant el transport i la manipulació dels materials mitjançant la utilització de lones o altres tipus de proteccions; limitació de la velocitat; elegir vies d'accés i regular tant l'horari com la freqüència màxima de pas dels vehicles destinats al transport de materials; utilització de materials com són la goma, la fibra de vidre, la llana mineral o les escumes de poliuretà per a esmorteir el renou generat pel xoc del material contra les superfícies metàl·liques, càrrega de bolquets i les vibracions dels equips a les estructures que els suporten; realitzar un autocontrol una vegada a l'any amb sonòmetre per tal de comprovar el compliment de la normativa acústica; etc.

- Mesures per a minimitzar l'afecció dels recursos hídrics: manteniment adequat de la maquinària; les reparacions de la maquinària es faran a zones a on no es puguin infiltrar els contaminants; implantació d'un procés de neteja de les instal·lacions amb el mínim consum d'aigua; en el casos que sigui possible es realitzarà primer una neteja en sec; sistemes de neteja a pressió; buidat de la fossa que contengui els possibles abocaments accidentals i dels contenidors de residus perillosos amb la freqüència adequada i lliurament a gestor autoritzat.

- Mesures per a la protecció de la vegetació: senyalització adequada, jalonament i tancament de la zona d'obra i sembra d'arbres en el perímetre de la instal·lació.

- Mesures per a la protecció de la fauna: s'intensificaran les mesures d'aïllament acústic a les màquines durant la fase d'obres; limitació de la velocitat de circulació dels vehicles d'obra i dels de transport de vehicles fora d'ús.

- Mesures per a disminuir l'impacte paisatgístic: plantació d'arbres al voltant de la parcel·la; reposició de servituds de pas; emmagatzematge correcte dels residus; neteja de possibles abocaments a la zona de recepció (olis,...) associats al transport; manteniment adequat de les zones d'accés i correcta gestió dels residus; etc.

- Mesures per a disminuir els riscos associats a residus, lixiviats i incendis: els residus es lliuraran als gestors autoritats corresponents; els abocaments accidentals que es puguin produir a la nau es duran fins a la fossa o la cubeta de recepció, la qual es buidarà periòdicament i el seu contingut es lliurarà a gestor autoritzat; s'establirà un protocol d'actuació en cas d'abocaments significatius; es realitzaran simulacres d'emergència per a abocament; es formarà al personal en matèria d'emergències ambientals; etc.

Cal remarcar que no es preveu que l'activitat pugui contaminar el sòl ni afectar al torrent den Capità, als pous o a la zona humida de Ses Feixes-Prat de Vila ja que el sòl de la instal·lació estarà format per una llosa de formigó i mallat i capa de morter de ciment portland (CP) 1:3 de 1,5 cm amb un grau de plasticitat i de finor tals que el fa completament impermeable. A més, aquest sòl s'acabarà amb una aplicació de resina sintètica que permet impermeabilitzar els porus del formigó o dels morters del sòl. Per tant, si es revisa periòdicament l'estat del paviment de la instal·lació i es repara en cas de ruptura o aparició de fissures es minimitza el risc d'afectar al sòl o als recursos hídrics.

Per una altra banda, a la documentació presentada, es considera que les actuacions que produiran renou durant la fase de construcció tendran un període d'execució relativament curt. Pel que fa a la fase de funcionament, es preveu que la generació de renou sigui puntual i controlada, essent el principal focus productor la premsa, la qual, segons la capacitat de la planta, funcionarà tres hores al dia.

Si es tenen en compte les dades dels nivells acústics indicades a les fitxes tècniques de la maquinària susceptible de produir més renou així com les mesures preventives aplicades, no es preveu que es superin els nivells màxims establerts a la normativa. Així, els nivells de renou generats seran assumibles atès l'entorn a on s'ubica el projecte. Tampoc es preveu que l'activitat produeixi molèsties per renous o vibracions durant el període nocturn ja que la planta funcionarà només en horari diürn.

En relació amb les possibles molèsties per olors, es considera que l'activitat no produeix residus que puguin generar males olors.

A l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera es posà de manifest, entre d'altres coses, que a l'EIA no s'havien avaluat els efectes del projecte sobre el canvi climàtic. Per tal d'esmenar-ho, el promotor presentà en data 22 de març de 2021 (RE SAA 359) un estudi sobre l'afecció al canvi climàtic relatiu a les emissions de gasos d'efecte hivernacle i a la vulnerabilitat al canvi climàtic. A l'estudi s'ha estimat la petjada de carboni de l'activitat. Així, es preveu que anualment s'emetran indirectament a l'atmosfera 4,90 t de CO₂, i directament, 62 t de CO₂. Per tal de reduir les emissions, a mitjà termini es preveu (si es viable econòmicament) la generació d'energia fotovoltaica a la coberta de la nau. A l'estudi s'indica que anualment es calcularà la petjada de carboni de l'activitat i es farà una anàlisi de l'evolució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A més, s'elaborarà un pla de reducció d'emissions i s'implantaran mesures orientades a garantir l'eficiència energètica dels equipaments.

Pel que fa la vulnerabilitat al canvi climàtic, es conclou que, atesa la situació geogràfica, la morfologia i la cota del terreny, la planta no es veuria afectada per la pujada del nivell de la mar prevista a la zona mediterrània per a 2100 pel Ministeri de Transició Ecològica segons el pitjor dels escenaris possibles.

Finalment, s'ha de remarcar que el principal impacte positiu del projecte és la gestió i el tractament adequat dels residus, tant perillosos com no perillosos. L'activitat proposada s'emmarca dins el concepte d'economia circular ja que després del tractament del vehicles fora d'ús es recuperaran peces que es podran reutilitzar i s'obtendran matèries primeres que permetran la fabricació de nous productes.

Seguiment ambiental

A l'estudi d'impacte ambiental s'inclou un programa de vigilància ambiental en el qual es recomana fer un control sonomètric com a mínim una vegada a l'any i un control anual de DBO5, DQO, pH, olis i greixos, sòlids en suspensió i hidrocarburs de l'aigua abocada a la xarxa de pluvials després de passar pel decantador i el separador de greixos.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de centre de tractament de vehicles fora d'ús i centre de transferència de residus, ubicat al carrer Antoni Planells Ferrer, núm. 2, cantonada amb el carrer de Cas Dominguets del TM d'Eivissa, promogut per Herbusa SAU, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i els condicionants següents:

1. Cada sis mesos es netejarà el separador d'hidrocarburs i els llots es lliuraran a un gestor autoritzat. S'hauran de guardar els justificants d'aquest buidats com a mínim dels darrers cinc anys.

2. Durant la fase de construcció, s'han d'emprar materials de baix impacte ambiental, preferentment d'origen local.

3. Pel que fa a la barrera vegetal prevista:

a) Es plantaran espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric en tot el perímetre de la parcel·la (excepte els accessos).

b) Es mantindrà en bon estat durant el període de funcionament de l'activitat i es substituiran els exemplars morts.

4. S'ha de revisar periòdicament l'estat del paviment de la instal·lació i es repararà en cas de ruptura o aparició de fissures.

5. Durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra. No es faran reparacions de maquinària a l'obra sinó que es faran a tallers autoritzats per tal d'evitar accidents amb productes perillosos i contaminants.

6. Pel que fa a la zona exterior dels processos d'emmagatzematge de VFUs, acopis de residus, contenidors d'emmagatzematge residus no perillosos, zona premsa i emmagatzematge de pneumàtics fora d'ús, s'haurà d'evitar l'acumulació d'aigües pluvials als contenidors. A més, els contenidors hauran de ser estancs i s'haurà de supervisar el seu estat per detectar les possibles ruptures o fuites.

7. Pel que fa a l'enllumenat:

a) S'han d'utilitzar equips d'enllumenat interior eficients i disposar d'un sistema de control que permeti ajustar l'encesa a l'ocupació real de la zona, així com un sistema de regulació que optimitzi l'aprofitament de la llum natural.

b) En relació amb l'enllumenat exterior, s'han d'utilitzar tecnologies eficients i que evitin la contaminació lumínica.

8. S'han d'instal·lar sistemes de generació d'energia renovable en règim d'autoconsum.

9. S'ha d'utilitzar la maquinària energèticament més eficient i amb emissions específiques de contaminants mínimes.

10. El pla de vigilància ha d'incloure:

a) Un control sonomètric de la instal·lació amb una freqüència, com a mínim, anual. Aquest control es farà en les franges horàries de major activitat de la planta.

b) Un control anual de DBO₅, DQO, pH, olis i greixos, sòlids en suspensió i hidrocarburs de les aigües pluvials tractades.

c) Un pla de reducció d'emissions, el qual es revisarà periòdicament.

d) Un sistema de control de consum d'aigua amb periodicitat mensual així com les revisions i controls periòdics de les instal·lacions de distribució per al manteniment i la reparació de les possibles fuites.

11. S'ha d'instal·lar fontaneria de baix consum.

12. S'ha d'emmagatzemar i reutilitzar l'aigua pluvial neta.

13. S'han d'establir mesures de control d'emissions de partícules tant a la fase d'execució de les obres com de funcionament de la instal·lació, com ara reg (preferiblement amb aigua regenerada), protecció de vehicles de transport de materials i residus, etc.

Es recorda que:

1. S'han de complir els requisits tècnics establerts a l'annex II del Reial Decret 20/2017, sobre els vehicles al final de la seva vida útil.

2. És necessari l'informe favorable de l'Agència de Seguretat Aèria.

3. S'ha de complir amb l'establert a l'Ordenança Municipal de Protecció del Medi Ambient i la Salut enfront de la Contaminació Acústica.

4. S'ha de complir l'article 60.4 del PHIB en relació amb la gestió de l'aigua pluvial a les instal·lacions industrials.

5. Atès que les actuacions projectades es troben dins la franja de protecció de 500 metres de la zona humida i d'acord amb l'establert al punt 3 de l'article 88 del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2019, és necessari l'informe favorable de l'Administració Hidràulica.

6. Atès que l'àrea afectada pel projecte es troba en el perímetre de restriccions moderades dels pous de proveïment urbà i d'acord amb l'article 87 del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB) de 2019, és necessari l'informe favorable de l'Administració hidràulica.

7. El titular de la instal·lació ha de sol·licitar a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic la seva inscripció com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup C, o l'autorització administrativa com APCA del grup B, segons l'epígraf que li sigui d'aplicació.

8.L'activitat s'haurà d'adherir a un sistema integrat de gestió de pneumàtics fora d'ús. S'hauran de complir els requisits sobre emmagatzemament de pneumàtics establerts a l'annex I del Reial Decret 1619/2005, sobre la gestió de pneumàtics fora d'ús.

9. S'hauran de formalitzar les sol·licituds d'autorització d'instal·lació i d'operador davant el Servei de Residus i Sòls Contaminats aportant la documentació indicada a l'annex VI de la llei 22/2011,de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

  

Palma, 30 d'abril de 2021

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias