BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 d'abril de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte consisteix en la implantació d'un parc fotovoltaic i en la dotació d'una línia elèctrica de 15 kV per a l'evacuació de l'energia generada.

La instal·lació, de tipus C, amb una superfície total de 15.132,08 m², es troba a sòl rústic protegit, amb la categoria d'Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT) i a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana.

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 12 del grup 3 (Energia):

Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m² que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

El projecte d'instal·lació solar fotovoltaica de 1.188 kWp Royal Son Bou, de data 27 d'abril de 2020 i redactat pel senyor Josep Quintana Subirats (enginyer industrial) té com a objecte la implantació d'un parc fotovoltaic per a la generació i venda d'energia elèctrica amb connexió a la xarxa de distribució d'alta tensió. El projecte preveu la dotació d'una línia soterrada de 15 kV per a l'evacuació de l'energia generada. El promotor del projecte és PROMOTURIST SA i l'òrgan substantiu, la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

La planta fotovoltaica projectada s'ubica al TM d'Alaior. El terrenys afectats pel projecte de planta fotovoltaica i els afectats pel traçat de la línia d'evacuació formen part de la finca 2.910 inscrita en el Registre de la Propietat de Maó i són propietat d'Estudios y Desarrollos Integrales de Vivienda, Industria y Servicios SA (EDIVISSA). Aquesta finca, anomenada «Son Bou», té una superfície de 1.148.699 m². Les coordenades UTM aproximades del projecte (sistema de referència ETRS89, fus 31N) són X= 593.186, Y= 4.417.708.

La planta solar fotovoltaica estarà constituïda pels elements següents:

a) 2.700 mòduls de 440 Wp, els quals suposen una potència total de 1.188 kWp. Aquests mòduls estaran suportats en estructures metàl·liques orientades al sud-oest, inclinades 35º i ancorades al terreny mitjançant cargols i sense utilització de formigó. L'altura màxima que assoliran les plaques serà de 2,8 m i la distància mínima entre els mòduls i el sòl, de 0,8 m, per tal de permetre l'existència d'una coberta vegetal homogènia. Els mòduls seran de silici monocristal·lí de la marca Longi Solar, model LR4-72HPH-440M i de dimensions 2,115 x 1,052 x 0,035 m. El vidre dels mòduls té un recobriment antireflector.

b) 6 inversors tipus string de 185 kW.

c) Un centre de transformació (CT) doble amb 2 transformadors de 630 kVA, en edifici prefabricat de 14,47 m2 de superfície.

d) Un centre de maniobra i mesura (CMM) en edifici prefabricat, de formigó tipus PFU-5 ST FV, de 6,08 m de longitud x 2,38 m de fons x 3,05 m d'altura. A aquest CMM es connectarà la xarxa subterrània privada procedent dels sistemes generadors fotovoltaics (un per a cada transformador de 630 kVA); es mesurarà l'energia total generada; s'hi instal·laran les proteccions i controls prevists a la normativa vigent i es connectarà la xarxa d'evacuació fins al punt de connexió (Centre de Distribució CD Penyals 21027).

e) Edifici de control, de 22 m² de superfície. S'hi instal·larà un lavabo i una fossa sèptica, la qual complirà amb l'establert al Pla Hidrològic de les Illes Balears.

f) Un nou tram de xarxa elèctrica pública de 530 m, el qual connectarà el CMM amb el punt de connexió CD Penyals que connecta a través de la LAMT «Mediterráneo» a 15 kV amb la subestació SE «Mercadal». D'aquest nou tram de xarxa previst, es soterraran 515 m mitjançant rases de 40 x 100 cm. Aquest tram transcorre per les vies existents, Carretera de Son Bou i desviament de via rodada fins al CD a la parcel·la 16 del polígon 19.

g) Un tram de xarxa privada subterrània a 15 kV i de 145 m, que connecta el CMM amb el CT. Es faran rases de 40 x 65 cm. El traçat d'aquesta xarxa discorrerà per camins existents o per les zones de circulació (terra compactada).

h) Connexió en el centre de transformació Penyals (21027).

Es preveu una generació anual d'energia elèctrica de 1.824.439,68 kWh, la qual cosa, segons les dades del l'Ibestat, equival al 3,6 % del consum total del terme municipal d'Alaior durant 2018. D'acord amb la memòria descriptiva del projecte, s'estima un estalvi anual d'emissions de CO₂ d'unes 930 t.

Pel que fa al tancament de la instal·lació fotovoltaica, s'ha previst un mur de paret seca d'un metre com a mitgera. A sobre d'aquesta paret es col·locarà una tanca metàl·lica d'un metre.

Es preveu que la distància mínima entre el límit de les parcel·les adjacents i la instal·lació fotovoltaica sigui de 10 metres.

Quant a l'accés a la instal·lació, es preveu un nou accés a la planta des de la carretera d'Alaior a Son Bou, junt al CMM. La zona perimetral de circulació estarà formada per la mateixa terra natural, compactada.

No es preveu la instal·lació d'enllumenat.

Les instal·lació fotovoltaica existent més propera és el parc fotovoltaic Binisafúller, el qual es troba a 13 km de distància. Cal afegir que a uns 12 km es troba el projecte de parcs fotovoltaics Ses Vinyes 1 i Ses Vinyes 2, ubicat a la finca de Ses Coves Velles (TM Es Mercadal). Aquest projecte disposa de declaració d'impacte ambiental favorable (acord del Ple de la CMAIB de data 24 de setembre de 2020).

El pressupost total d'execució material és de 778.776 euros.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una caracterització de la zona i un inventari ambiental, on es descriu el medi físic (clima, geologia, geomorfologia, edafologia, capacitat agrològica i hidrologia), biòtic (flora, fauna i hàbitats d'interès comunitari), perceptiu i socioeconòmic (població, usos del sòl, economia local i béns d'interès).

1. Segons el Pla Territorial Insular de Menorca, el projecte s'ubica a sòl rústic protegit, amb la categoria d'Àrea Natural d'Interès Territorial (ANIT).

Atès que la instal·lació ocuparà menys de 10 ha es troba classificada com a tipus C i es troba a una zona d'aptitud fotovoltaica ambiental i territorial mitjana d'acord amb el Decret 33/2015, de 15 de maig, d'aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears (PDSEIB).

D'acord amb el punt 36.2.3 del PDSEIB, per a l'activitat projectada serà necessària la declaració d'interès general o d'utilitat pública.

2. Segons el Pla Territorial Insular de Menorca, el projecte es troba a l'Àrea de Reconversió Territorial de Son Bou.

3. Pel que fa a la topografia, el terreny està lleugerament inclinat cap al sud-oest, amb un pendent mitjà del 9%. El punt més alt de l'àrea del projecte es troba a 87 m sobre el nivell de la mar.

4. Segons el Pla Territorial Insular de Menorca, el parc fotovoltaic previst es troba a la unitat de paisatge 19 (Barrancs i plataformes del Migjorn oriental).

5. Pel que fa a l'entorn i segons l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, l'entorn de la zona és agroforestal, amb alguns camps de cultiu en actiu, i moltes tanques de cultiu abandonades i colonitzades per ullastre (Olea europaea var. sylvestris) amb alguns boscarrons de pi blanc (Pinus halepensis). El sotabosc està format per mata (Pistacia lentiscus), aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), càrritx (Ampelodesmus mauritanicus), i esbarzer (Rubus sp.), com espècies arbustives més abundants. El relleu de la zona és suau. Cal afegir que a la mateix parcel·la del projecte, i a uns 70 m de la planta fotovoltaica prevista, es troba la depuradora de Son Bou.

6. A l'estudi d'impacte ambiental es preveu una barrera vegetal, formada per plantes autòctones de baix requeriment hídric, amb una densitat suficient que assegura la menor visibilitat de les plaques des de les parcel·les adjacents.

7. Pel que fa als espais naturals protegits:

a) El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc forma part de Xarxa Natura 2000.

b) Entre els espais inclosos dins Xarxa Natura 2000, el més proper és el LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de sa Vall, que es troba a una distància aproximada de 500 m del parc fotovoltaic projectat.

8. El projecte no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'inundació ni esllavissament.

9. Pel que fa al risc d'erosió, a l'àmbit del projecte es baix (< 5 t/ha).

10. El projecte no forma part dels alzinars protegits segons el Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit.

11. Pel que fa al risc d'incendi forestal i, d'acord amb el IV Pla General de Defensa contra els incendis forestals de les Illes Balears, l'àrea afectada pel projecte es troba a una zona classificada com a risc d'incendi forestal molt alt.

12. La zona humida Prat de Son Bou (MEMT16) es troba a uns 1.100 m.

13. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1901M2 «Migjorn Gran».

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada.

c) Les actuacions projectades es troben en el perímetre de restriccions moderades de diversos pous de proveïment urbà: CAS_856_Vigent-A_S_7426, CAT_605_Vigent-DI-_11382, CAT_147_Vigent-DI-_35778, SHB_7009_Vigent-SHB_7009 i CAS_448_Vigent-A_S_8041. D'acord amb l'article 87 del Pla Hidrològic de les Illes Balears de 2019 i pel que fa als perímetres de restriccions dels pous de proveïment humà, la instal·lació d'un parc fotovoltaic s'entén com a una activitat permesa.

14. part del parc fotovoltaic projectat es troba a zona de policia del torrent de Llucalari.

15. Al mapa d'usos agraris de l'any 2015 publicat per l'IDE Menorca, els terrenys tenen la categoria B3/C1 (Terres de cultiu abandonades i pastures). D'acord amb l'informe del Servei d'Agricultura del Consell de Menorca i segons la visita efectuada a l'emplaçament del projecte, el parc fotovoltaic previst es troba en un sòls en pendent molt pedregosos, afloraments de la roca mare, plens de matoll i amb masses disperses d'arbres de poc port, fonamentalment ullastre i pi. Es tracta d'un terreny de baixa productivitat agrícola.

16. En relació a la flora, el projecte es troba sobre àrees d'ullastre (Olea europaea L. var. Sylvestris) i savinar en regeneració. Segons l'estudi d'impacte ambiental, l'àrea d'estudi no presenta elements singulars ni endèmics.

17. Pel que fa a la fauna i atès que el projecte es troba pròxim al LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de sa Vall, es podria trobar una diversitat d'aus considerable. Segons l'Atles d'ocells hivernants de Menorca elaborat per la Societat Ornitològica de Menorca i tenint en compte les característiques de la zona d'estudi, es poden trobar les espècies següents: Alectoris rufa, Milvus milvus, Burhinus oedicnemus, Streptopelia decaocto, Tyto alba, Otus scops, Upupa epops, Galerida theklae, Anthus pratensis, Motacilla alba, Erithacus rubecula, Monticola solitarius, Turdus merula, Turdus philomelos, Cettia cetti, Sylvia atricapilla, Sylvia melanocephalus, Phylloscopus collybita, Parus major, Corvus corax, Passer domesticus i Carduelis chloris.

A la zona d'estudi també es pot trobar el conill de camp (Oryctolagus cuniculus) i la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). La vegetació poc densa de matoll de la zona afavoreix la presència d'aquestes espècies.

Per una altra banda i d'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, si bé no s'ha comprovat la seva presència, es podrien trobar espècies com la ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) i la ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii) atesa la proximitat de coves i cavitats naturals a l'àrea afectada pel projecte.

18. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, a l'àmbit del projecte es troba l'hàbitat 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics. Aquest hàbitat està lligat en moltes ocasions a l'abandonament agrícola o a la pertorbació de comunitats forestals. El seu estat de conservació a la zona d'estudi és bo.

19. Segons la quadrícula 1x1 amb codi 5137 del Bioatles del visor IDEIB a la parcel·la consta l'espècie catalogada Testudo hermanni.

A la taula següent es mostren les espècies catalogades i/o amenaçades que d'acord amb la quadrícula 5x5 amb codi 741 del Bioatles del visor IDEIB es podrien trobar a l'àmbit del projecte:

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat
Aquila pennata	Àguila calçada	Sí	No
Circus aeruginosus	Arpella	Sí	Sí
Milvus milvus	Milà reial	Sí	Sí
Neophron percnopterus	Miloca	Sí	Sí
Tachymarptis melba	Fàlzia reial	Sí	No
Macroprotodon mauritanicus	Serp de garriga	Sí	No
Zamenis scalaris	Serp blanca	Sí	No
Falco peregrinus	Falcó	Sí	No
Podarcis sicula	Sargantana italiana	Sí	No
Merops apiaster	Abellerol	Sí	Sí
Hyla meridionalis	Granot arbori	Sí	No
Bufotes balearicus	Calàpet	Sí	No
Testudo hermanni	Tortuga mediterrània	Sí	No
Myotis capaccinii	Ratapinyada de peus grans	Sí	No
Myotis daubentonii	Ratapinyada d'aigua	SÍ	No
Chamaerops humilis	Garballó, margalló	Sí	No
Ruscus aculeatus	Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues del Bon Pastor	Sí	No
Paeonia cambessedesii	Peònia, Palònia, Pampalònia	Sí	No
Pinus halepensis var. ceciliae	Pi de Cecília	Sí	No
Rumex palustris		No	Sí
Rhamnus alaternus	Llampúgol, aladern	Sí	No
Digitalis minor	Didalera	Sí	No

Segons el Servei de Protecció d'Espècies, a la zona d'estudi hi ha presència d'Àguila calçada, Aquila pennata  i Milà reial, Milvus milvus. No obstant això, no hi cap niu de milà reial a menys de 1000 m. Pel que fa al calàpet (Bufotes balearicus), s'hauria de comprovar si a l'àrea del projecte hi ha qualque bassa temporal i, si és així, respectar-la.

S'ha consultat el visor restringit DASFA (Delimitació d'Àrees Sensibles de Flora Amenaçada) de l'IDE Menorca i s'ha comprovat que a l'àmbit del projecte no es troba cap lloc d'interès florístic.

20. D'acord amb l'informe del Servei de Patrimoni, el patrimoni històric no es veu afectat per les actuacions projectades.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 25 de juny de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 114 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic Royal Son Bou, ubicat a la finca 2.910 d'Alaior. No s'hi ha presentat cap al·legació. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria de Medi Ambient i Territori, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• Conselleria de Medi Ambient i Territori, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.
• Conselleria de Medi Ambient i Territori, Direcció General de Recursos Hídrics.
• Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, Servei de Canvi Climàtic.
• Ajuntament d'Alaior.
• Consell de Menorca, Departament d'Urbanisme i Territori.
• Consell de Menorca, Departament de Patrimoni.
• Consell de Menorca, Departament de Medi Ambient.
• Consell de Menorca, Consorci de Residus i de l'Energia.
• Consell de Menorca, Servei d'Agricultura.
• Amics de la Terra.
• E-Distribución.
• Red Eléctrica de España.
• GOB.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Consorci de Residus i de l'Energia de Menorca, del Departament de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, del Departament d'Economia i Territori, del Servei de Patrimoni Històric, del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera i del Servei d'Estudis i Planificació.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va informar favorablement el projecte amb tota una sèrie de condicionants sobre la prevenció d'incendis i la gestió forestal.

El Consorci de Residus i de l'Energia de Menorca va informar el següent:

[...]

El parc fotovoltaic Royal Son Bou compleix amb tots els criteris que proposa el Consorci de Residus i Energia de Menorca, sent un tipus d'instal·lació fotovoltaica perfectament compatible amb l'Estratègia Menorca 2030.

El Servei de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca va informar el següent:

[...]

El parc fotovoltaic Royal Son Bou compleix amb l'Estratègia Menorca 2030 i, es compatible amb la conservació de l'entorn que l'envolta sempre i quan s'apliquin les mesures previstes en el document ambiental i es realitzi un seguiment ambiental del desenvolupament del projecte.

L'Àrea d'Agricultura del Consell Insular de Menorca va informar el següent:

El terreny triat per emplaçar el parc és de baixa productivitat agrícola, complint-se així amb l'article 118.2 de la Llei Agrària de les Illes Balears.

El Servei de Patrimoni Històric va informar que el projecte no afecta el patrimoni històric.

El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera va concloure el següent:

El projecte s'alinea amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, si bé es podria tenir en compte la possibilitat de dotar d'emmagatzematge energètic, per donar compliment al seu article 43.

El Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca va informar el següent:

[...]

La documentació per a la implantació de la instal·lació no indica les parcel·les ni les referències cadastrals per allà on transcorre i s'ubica.

Tampoc consta certificat de Registre de la Propietat de la finca rústica on s'ubica l'actuació. Indica la finca registral 2.910, de la qual diu el projecte que annexa còpia, encara que no està aportada a l'expedient actual.

El projecte consisteix en la implantació d'un parc solar de producció d'energia fotovoltaica connectada a xarxa de 1.188 kWp de potència pic, la poligonal d'ocupació de la qual està en la parcel·la 965. la parcel·la 965 no disposa de fitxa cadastral amb superfície a la qual referir-nos. El projecte indica una superfície de finca registral. Tampoc indica quines són les parcel·les cadastrals que conformen dita finca registral. Tampoc indica quines són les parcel·les cadastrals que conformen dita finca registral. La finca 2.910 disposa, indica, 1.148.699 m².

En el document ambiental s'indica que hi ha un contracte de lloguer de 21.125 m².

[...]

Aquesta sub parcel·lació no es grafia ni tampoc es justifica jurídicament. En una aproximació d'amidament de la superfície amb eines sobre la cartografia de l'IDE s'obté una superfície de parcel·la 965 de 284.000 m² (28,4 ha).

[...]

Existeix a la mateixa parcel·la una Estació Depuradora d'Aigües Residuals EDAR de la urbanització Son Bou de la qual no es fa menció en cap document.

[...]

- S'obre un nou accés a la Crta. de Son Bou per accedir al recinte. Ja existeix a la parcel·la un accés proper i que és el que dóna entrada a l'EDAR propera i en la mateixa parcel·la.

[...]

Aquesta instal·lació relacionada amb les infraestructures públiques no està prevista prèviament en cap instrument d'ordenació ni de planejament urbanístic en aquest emplaçament.

En el context de valoració de l'impacte ambiental acumulat s'indica que la instal·lació existent més pròxima és el Parc Solar de Binisafúller (RE 299/06) ubicat a 13 km de distància. No es tenen en compte possibles projectes propers pendents d'iniciar, atès que existeix una consulta per part de la Direcció General d'Energia exp. AIA 2008/08601 per a un projecte fotovoltaic a la finca de Son Cartet veïna de la present.

Apareixen al document ambiental (DA) fragments de text externs al projecte i que molt probablement són provinents de textos d'altres projectes, carregats per error (hotels, agroturismes, demolicions d'edificis pre existents...).

[...]

La classe i categoria de sòl on queda emplaçada la instal·lació resulta ser, segons la cartografia de la Norma Territorial Transitòria, aquesta:

classificació: sòl rústic

categories:

SRP-ANIT àrea natural d'interès territorial

ART -àrea de reconversió territorial parcialment

APT -àrea de protecció territorial de carreteres en el PTI que coincideix amb la zona de Reserva per a la canalització d'infraestructures reflexada en la Norma Territorial Transitòria.

[...]

En SRP-ANIT, àrea natural d'interès territorial, no hi hauria inconvenient en implantar la instal·lació fotovoltaica atès l'art. 14 del PTI.

[...]

Les determinacions de l'ART, àrea de reconversió territorial, on s'emplaça tota la intervenció venen contemplades en l'article 49. Règim especial de les àrees de reconversió territorial a les zones turístiques «article que conté normes NIDPA -aplicables de manera immediata, directa i plena – i ND – directives prevalents sobre i vinculants de l'ordenació urbanística-, en els termes que s'indiquen en cada cas».

[...]

Per tant, la instal·lació de planta fotovoltaica emplaçada en aquesta ART, en la que el municipi ha de desenvolupar el seu planejament en una ordenació detallada, on en l'actualitat i a manca d'aquesta, no es pot implantar dita instal·lació.

[...]

El PGOU 09 d'Alaior es troba actualment amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de data 19 de novembre de 2014, que el declara nul per no haver incorporat en el tràmit adequat l'informe de Telecomunicacions. Així el PGOU de 1994 ha esdevingut vigent.

La instal·lació es troba emplaçada en sòl rústic amb categories de sòl rústic: d3 i en sector a desenvolupar, Sector Son Bou Pb 3-2.

Article 128 Sector Son Bou Pb 3-2

[...]

Les zones classificades com D3, dintre de l'àmbit, hauran de mantenir-se inedificables i computaran com a zona LP, de localització imposada. El sistema d'actuació serà el de compensació.

Regulació de les zones en sòl no urbanitzable

Article 219 Normes particulars de la zona de protecció forestal (d3)

1. Definició

S'inclouen en aquesta zona les àrees actualment ocupades per boscos, forests o terrenys aptes per a la repoblació forestal i els boscos protectors i el sòl marginal intermedi entre àrees forestals.

S'inclouen així mateix a l'efecte de la seva utilització, com a ZLP, les zones boscoses d'urbanitzacions, sòl urbanitzable programat, que hauran de mantenir-se com a tals.

2. Incompatibles

S'admet exclusivament l'ús forestal.

A les urbanitzacions, sòl urbanitzable programat, es destinarà a ZLP, amb localització imposada.

3. Paràmetres específics

[...]

A les zones d3, incloses en sòl urbanitzable programat, es podran autoritzar les construccions que siguin compatibles amb la seva destinació de ZLP, d'acord amb la normativa urbanística de plans parcials.

4. Parcel·lació

[...]

Cada zona d3 en sòl urbanitzable programat es considera parcel·la única i no podrà ser segregada.

[...]

Per tot l'anterior, considerant la normativa sectorial, els instruments d'ordenació territorial i urbanística, informo que:

- La intervenció proposada no és admissible en l'ART Sector Son Bou, on el planejament ha d'ordenar de manera detallada les previsions de dita àrea de reconversió.

En relació amb l'informe del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca:

a) Pel que fa als errors detectats a l'estudi d'impacte ambiental, cal indicar que a la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental de data de gener de 2021 redactada per l'enginyer agrònom Antoni Roca Martínez (RE SAA 127) s'han corregit aquests errors. Aquesta nova versió de l'estudi d'impacte ambiental es va presentar com a resposta a l'informe d'esmena de deficiències (RS CMAT-CAIB 8523).

b) Pel que fa a la valoració de l'impacte ambiental acumulat, a l'informe del Consell Insular de Menorca s'indica que no es tenen en compte els possibles projectes de parcs fotovoltaics pendents d'iniciar, com és el cas del projecte de parc fotovoltaic a la finca de Son Cartet, i del qual hi ha una consulta per part de la Direcció General d'Energia. En aquest sentit, segons la consulta feta a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, la tramitació d'aquest parc està aturada i no s'executarà el projecte.

c) La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic ha remès la certificació registral de la finca 2.910 i el contracte de lloguer dels terrenys a on s'executarà el projecte.

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement el projecte.

Atès que a l'informe del Departament d'Economia i Territori del Consell de Menorca de data 11 de desembre de 2020 es conclou que la instal·lació fotovoltaica projectada no es pot implantar en l'ART Sector Son Bou, a manca de l'ordenació detallada que el municipi ha de desenvolupar en el seu planejament, en data 15 de març de 2021 té sortida l'ofici del president de la CMAIB de data 8 de març de 2021 segons el qual es requereix informe a l'òrgan substantiu per la possible inviabilitat jurídica del projecte d'acord amb el punt 5 de l'article 18 de la Llei 12/2016 (núm. identificador VALIB 4864).

En data 22 de març de 2021 té entrada l'ofici del director general d'Energia i Canvi Climàtic en resposta al requeriment de la CMAIB de data 8 de març de 2021 (núm. identificador VALIB 6514). A l'ofici es sol·licita que es continuï amb la tramitació de l'avaluació d'impacte ambiental.

En data 29 de març de 2021 té entrada la documentació complementària aportada pel promotor per tal d'incorporar les consideracions realitzades pel Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca i de l'Ajuntament d'Alaior (núm. registre: REGAGE21e00003546843).

- Pel que fa a l'informe del Consell Insular de Menorca, entre d'altres coses s'indica que:

a) Quant l'emplaçament, «la instalación propuesta se ubica en el área de reconversión territorial (ART) Son Bou Ud 3-2, prevista tanto en el PTI vigente como en la revisión del PTI en trámite. La poligonal exterior de la fotografía anterior delimita todos los suelos que están afectados por la ART Son Bou Ud 3-2, con una superficie total de 646.739 m², entre urbano y urbanizable con el actual PGOU de Alaior en vigor. De dicha superficie el PTI clasifica: 507.829 m² como Suelo Rústico Protegido, 86.567 m² como suelo urbanizable y 52.342 m² como urbano de sistemas generales. En la página siguiente se incluye la ficha con la ubicación del suelo urbanizable, situada al norte de la carretera de Alaior a Son Bou. La planta solar fotovoltaica FV Royal Son Bou se ubicará al sur de dicha carretera (junto a la depuradora) y, por lo tanto, fuera de las zonas clasificadas como suelo urbano o urbanizable de la ART Son Bou Ud 3-2. Dado todo lo anterior, la instalación solar fotovoltaica está prevista fuera de las zonas urbanas o urbanizables de la ART Son Bou Ud 3-2. El municipio ha de desarrollar su planeamiento en una ordenación detallada de dicha ART Son Bou Ud 3-2. Dicha ordenación detallada solo afectará a las zonas urbanas y urbanizables. Por lo tanto, la falta de ordenación detallada en las zonas urbanas y urbanizables no impide la autorización de la planta solar fotovoltaica ubicada en zona de suelo rústico protegido (ANIT)».

b) Pel que fa a l'adaptació dels edificis prefabricats a l'entorn, «los edificios prefabricados tendrán fachadas pintadas de color ocre tierra».

c) Quant a la xarxa d'evacuació, «con la nueva propuesta de acceso se amplía la longitud de la red privada que será de180 m y se reduce la longitud de la red de servicio público que será de 420 m. Se adjuntan planos y esquemas actualizados».

d) S'inclourà un partida amb la valoració de la prospecció geològica.

- Pel que fa a l'informe de l'Ajuntament d'Alaior:

a) En el informe recibido de los Servicios Técnicos del Ajuntament d'Alaior, de fecha 10 de febrero de 2021 se concluye que técnicamente no se encuentra inconveniente para la emisión de un informe favorable a la instalación del parque fotovoltaico con las siguientes condiciones:

• La Declaración de utilidad pública tendrá que incluir la red de MT y BT.
• Previo a las obras el promotor tendrá que solicitar licencia municipal.
• Todos los tendidos de cable tendrán que ser subterráneos.
• Las placas fotovoltaicas se fijarán al terreno sin plataforma de hormigón.
• Los cerramientos de seguridad del recinto permitirán el paso puntual de pequeños animales (conejos, etc), y se evitará el cerramiento metálico.

b) En el informe recibido de los Servicios Jurídicos del Ajuntament d'Alaior, de fecha 10 de febrero de 2021 se concluye que jurídicamente no se encuentra inconveniente para la emisión de un informe favorable a la instalación del parque fotovoltaico con las siguientes condiciones:

• El informe municipal se ha emitido sin tener en cuenta la aprobación inicial del nuevo Plan Territorial Insular de Menorca (PTIMe), el anuncio del cual se ha publicado en el BOIB de 16 de enero de 2021, ya que la aprobación inicial del PTIMe tan solo afecta al otorgamiento de licencias, títulos habilitantes o similares que contravengan el texto aprobado inicialmente, de conformidad con el punto cuarto del Acuerdo de Pleno del Consell Insular de Menorca de 21 de diciembre de 2020, de aprobación inicial del Plan Territorial Insular de Menorca.
•  De conformidad con el artículo 3 del Decreto Ley 9/2020, de 25 de mayo, de medidas urgentes de protección del territorio de las Illes Balears en suelo urbanizable de las ART ha quedado clasificado como suelo rústico.

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0 (no realització del projecte): es considera que des del punt vista ambiental és l'opció que suposa menys impacte.

- Alternatives en relació amb l'emplaçament:

Es presenten dues alternatives amb diferent emplaçament dins de la mateixa parcel·la:

Alternativa 1: les plaques es situen més pròximes a la carretera d'accés (carretera de Son Bou). En el cas d'aquesta alternativa, les plaques ocupen una zona més àmplia de terreny.

Alternativa 2: es projecta el parc fotovoltaic als terrenys més allunyats de la carretera per tal que el paisatge agrari pròxim a la carretera mitigui l'impacte visual. A més, amb aquesta alternativa, la pressió sobre la vegetació natural de la zona és menor i no són necessàries unes actuacions de desbrossament i preparació del terreny tan agressives com a l'alternativa 1. Per tant, s'ha seleccionat l'alternativa 2 ja que, en comparació amb l'alternativa 1, genera menys impactes sobre el medi i l'entorn.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius d'interaccions.

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Desbrossament i anivellació del terreny. Aquesta actuació té un impacte negatiu sobre l'edafologia, la geomorfologia, l'atmosfera, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge i positiu sobre l'economia.

b) Col·locació de l'estructura de subjecció. Aquesta actuació produirà un impacte negatiu sobre l'edafologia, la geomorfologia i el paisatge i positiu sobre l'economia.

c) Infraestructures auxiliars. Té un impacte negatiu sobre l'edafologia, la geomorfologia, els recursos hídrics i el paisatge i positiu sobre l'economia.

d) Realització de rases i clots. Té un impacte negatiu sobre l'edafologia, la geomorfologia i el paisatge i positiu sobre l'economia.

e) Instal·lació dels panells. Aquesta acció té un impacte negatiu sobre l'edafologia i la geomorfologia.

f) Tancat perimetral. Té un impacte negatiu sobre l'edafologia i la geomorfologia.

g) Generació i gestió de residus. Té un impacte negatiu sobre l'edafologia, la geomorfologia, els recursos hídrics i el paisatge.

Es preveu que els impactes generats durant la fase d'execució no causaran un impacte ambiental significatiu i que seran de caràcter puntual i recuperable.

Pel que fa a la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són les següents: generació d'energia elèctrica, manteniment de la barrera vegetal i operacions de manteniment. Es considera que l'impacte és compatible sobre el medi físic i biòtic, moderat sobre el paisatge i positiu sobre l'economia.

En relació a l'impacte sobre el paisatge, es preveu que amb l'aplicació de les mesures correctores proposades i l'efecte d'apantallament de la barrera vegetal es minimitzarà el seu impacte.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

- Mesures per a minimitzar els efectes sobre l'edafologia i la geomorfologia (es minimitzarà la superfície destinada a l'aplec de materials, equips, casetes o maquinària; reutilització de terres a l'àmbit d'actuació; gestió adequada dels residus i dels excedents del material d'excavació; manteniment adequat de la maquinària; les operacions de manteniment de la maquinària o vehicles que impliquin un risc de contaminació del sòl es faran a instal·lacions o tallers autoritzats; etc.).

- Mesures per a reduir els efectes sobre la hidrogeologia (els aplecs i manipulació de substàncies i residus perillosos es farà a àrees especialment condicionades; mesures per a prevenir abocaments de substàncies contaminants; neteja i retirada de materials que puguin obstaculitzar el flux de les aigües superficials; instal·lació d'un sistema autònom de depuració a la caseta de control segons els requisits establerts al Pla Hidrològic de les Illes Balears; etc.).

- Mesures per a disminuir els efectes sobre l'atmosfera (regs per a evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat; manteniment adequat de la maquinària; mesures per a disminuir l'emissió de renous; etc.).

- Mesures per a la protecció de la vegetació (es marcaran amb cinta de color visible els exemplars d'ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) que es puguin veure afectats; delimitació dels llocs per a on hagi de circular la maquinària per tal de no afectar la vegetació existent; a les excavacions s'intentarà minimitzar l'afecció al sistema radicular de la vegetació arbustiva que no s'hagi d'eliminar; es trasplantaran els exemplars d'ullastre i sivina de diàmetre major de 15 cm que es pugin veure afectats; etc.).

-Mesures per a la protecció de la fauna (cada dia s'inspeccionarà el terreny per tal de retirar els animals -especialment els exemplars de Testudo hermanni- que es trobin a l'interior de la zona tancada i s'alliberaran a un lloc segur; execució de les rases per trams; revisió de les rases per si algun animal ha quedat atrapat durant el vespre; s'avisarà a l'112 en cas de trobar fauna ferida; si es troben nius d'espècies rapinyaires es complirà l'establert als plans de recuperació de les diferents espècies i s'informarà al Servei de Protecció d'Espècies; per tal d'evitar afectar les espècies nidificants de l'annex I de la Directiva d'aus es recomana que les obres es realitzin en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener).

- Mesures per a disminuir els efectes sobre el paisatge (completar barrera vegetal).

- Mesures per a la prevenció d'incendis (compliment Decret 125/2007, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals i Directiva 98/37/CE, de 22 de juny, relativa a l'aproximació de les legislacions dels estats membres sobre màquines).

- Mesures per a la gestió adequada dels residus (creació d'un punt verd a la zona de les instal·lacions auxiliars de les obres; formació dels treballadors; etc.).

- Mesures per a disminuir les molèsties a la població.

A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L'SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar i compensar qualsevol fuita d'aquest gas. Tampoc es fa referència als camps electromagnètics ni s'estableix cap control. En aquest sentit, es considera que s'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica.

A l'estudi d'impacte ambiental es comenta que es podran utilitzar ovelles com a sistema de control de la vegetació en la superfície i evitar així l'ús d'herbicides. En aquest sentit i atès que el projecte es troba en el perímetre de restriccions moderades de diversos pous d'abastiment humà, es considera adequat que a cap de les fases del projecte s'emprin herbicides per tal de protegir els recursos hídrics.

En relació amb l'avifauna, s'ha de tenir en compte que donada la proximitat al LIC i ZEPA ES0000238 Son Bou i barranc de sa Vall, es pot trobar una diversitat d'aus considerable. Segons el Servei de Protecció d'Espècies a la zona d'estudi hi ha presència d'Àguila calçada, Aquila pennata i Milà reial, Milvus milvus, catalogada com en Perill d'extinció. Tot i que no hi ha cap niu de milà reial a menys de 1000 metres, s'han d'establir les mesures pertinents per tal de protegir aquesta espècie. D'acord amb la documentació presentada, per tal d'evitar afectar l'avifauna, s'utilitzaran plaques amb tecnologia anti-enlluernament i, com ja s'ha indicat, es recomana que les obres es realitzin en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament entre setembre i gener. En aquest sentit, es consideren aquestes mesures molt adequades i enlloc d'una recomanació han de ser de compliment obligat.

Al projecte s'indica també que durant la fase de desmantellament, s'assegurarà la recuperació de l'estat preoperacional. S'ha de tenir en compte que les plaques fotovoltaiques es consideren un residu d'aparell elèctric i electrònic i com a tal s'ha de gestionar adequadament d'acord amb l'establert al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Cal indicar també que el pressupost del projecte hauria d'incloure el desmantellament de la instal·lació fotovoltaica.

Al projecte bàsic es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB.

Pel que fa al accés a la instal·lació, es considera que s'ha d'emprar l'accés a l'EDAR de Son Bou que es troba a la mateixa parcel·la del projecte per tal d'evitar els impactes associats a l'obertura de nous accessos.

Pel que fa a l'impacte de les construccions associades a la instal·lació del parc fotovoltaic, al projecte s'indica que el material i el color d'aquestes edificacions s'han adaptat a l'entorn.

Pel que fa al paisatge, si bé a l'estudi d'impacte ambiental inicial no es preveia que les infraestructures tenguessin un impacte significatiu sobre els espais de rellevància més propers ni sobre el paisatge, es va considerar que l'estudi d'incidència paisatgística era un tant incomplet i que atesa la topografia de la zona i l'entorn, era necessari ampliar l'àrea d'estudi per a valorar la potencial afecció visual del projecte sobre el territori i avaluar l'impacte paisatgístic a zones amb un nombre significatiu d'observadors potencials com són el nucli urbà de Torre-Solí Nou, la Basílica de Son Bou, la carretera de Son Bou i el Camí de Cavalls. A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental (RE SAA 127) de data de gener de 2021 presentada per tal d'esmenar les deficiències detectades s'inclou un estudi d'incidència paisatgística més desenvolupat del qual es pot concloure que el projecte no tendrà una afecció visual sobre el nucli urbà de Torre-Solí Nou ni la Basílica de Son Bou. Tot i que a partir de l'estudi de visuals de la carretera de Son Bou i el Camí de Cavalls sembla que la instal·lació es podria veure des d'aquests punts, s'ha de tenir en compte que, tal i com indica l'estudi d'impacte ambiental, l'impacte paisatgístic quedarà minimitzat per la vegetació existent i la naturalesa del terreny i el projecte quedarà integrat en el medi. En aquest sentit, es comprova a partir de les fotografies aèries de la zona que la vegetació existent esmorteirà l'impacte visual. No obstant això, és oportú completar la barrera vegetal existent segons els criteris establerts pel Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

A la nova versió de l'estudi d'impacte ambiental de data de gener de 2021, i com a resposta a l'informe d'esmena de deficiències de data 28 d'octubre de 2020, s'inclou un inventari florístic i una valoració de la vegetació. A l'estudi s'indica que «Pel que fa a les comunitats vegetals, en aquesta zona actualment s'hi veu un ullastrar esclarissat amb una clara regeneració de sivinar. És una imatge habitual en aquestes terres del migjorn de Menorca. L'abandonament de l'activitat agropecuària, especialment aquella que comportava el conreu de terres primes, està afavorint la regeneració de la vegetació primigènia». A l'inventari no es troben espècies amenaçades. Es conclou que «la parcel·la objecte d'estudi té una composició florística i unes comunitats vegetals característiques d'aquella zona, elevada i relativament plana, situada entre la cala de Llucalari i cala en Porter. Les actuacions que s'hi puguin fer podrien afectar uns quants centenars d'espècies arborescents, principalment sivines joves, que són relativament freqüents en aquells paratges. També s'ha de mencionar que aquesta vegetació oberta i a la vegada arborescent és un dels hàbitats preferits per la tortuga de terra (Testudo hermanni), entre d'altres coses, per l'abundància d'espècies herbàcies». A l'estudi d'impacte ambiental es proposen mesures preventives i correctores per tal de minimitzar l'afecció sobre la vegetació i la tortuga mediterrània. No obstant això, aquestes mesures no són suficients i s'haurà de compensar, entre altres coses, la pèrdua de carboni del sòl deguda a la desforestació de la zona mitjançant la creació de nous embornals forestals de CO₂.

Per una altra banda i d'acord amb l'informe de l'Àrea d'Agricultura del Consell Insular de Menorca, el projecte s'ubica a uns terrenys de baixa productivitat per la qual cosa es dóna compliment al punt 2 de l'article 118 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, Agrària de les Illes Balears.

Finalment, s'ha de tenir en compte que la implantació de la planta fotovoltaica suposa l'ocupació d'una extensió més bé reduïda de sòl rústic a una zona d'aptitud fotovoltaica mitjana. Entre els impactes positius durant la fase d'execució del projecte, s'han de destacar els impactes sobre el clima i el canvi climàtic (s'estima que segons el mix energètic de generació a Menorca, el projecte suposa un estalvi anual d'emissions de CO₂ d'unes 930 tones), l'economia i la població. Així, si bé aquestes dades sobreestimen l'estalvi de CO₂ ja que dins aquesta valoració s'hauria de tenir en compte també el temps de retorn energètic, és a dir el temps necessari per a recuperar l'energia invertida en la fabricació dels panells solars, així com les pèrdues d'embornals de CO₂ derivades del projecte, no es pot passar per alt que el projecte afavoreix la descarbonització de l'illa i s'emmarca dins els objectius de l'Estratègia Menorca 2030, dins els objectius de reducció d'emissions establerts a l'article 12 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i dins els objectius de la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell d'11 de desembre de 2018 relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables. Pel que fa als objectius de l'Estratègia 2030, es poden destacar els següents: situar a Menorca en l'avantguarda de l'ús d'energies netes, servir com a referent per altres zones de la UE i aconseguir arribar al 85% de cobertura energètica a partir de les energies renovables a l'any 2030.

Pla de vigilància ambiental

A l'estudi d'impacte ambiental, es presenta un pla de vigilància ambiental, el qual s'aplicarà durant l'execució de les obres i el funcionament de la instal·lació.

La finalitat d'aquest pla és garantir l'aplicació de les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental i als seus annexes. Altres objectius del pla són: mesurar el grau d'ajustament entre els impactes previstos i els reals; definir, si és necessari, mesures addicionals; seguir el grau de comportament de les variables ambientals (a curt, mitjà i llarg termini) i reaccionar oportunament enfront a impactes inesperats.

Conclusions

S'adverteix que d'acord amb l'informe del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca el projecte no és admissible en l'ART Sector Son Bou, on el planejament ha d'ordenar de manera detallada les previsions de dita àrea de reconversió.

Això no obstant, per al cas que el Consell de Govern resolgui sobre les discrepàncies entre el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i el planejament urbanístic insular i municipal, i atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de parc fotovoltaic Royal Son Bou, ubicat a la finca 2.910 del TM d'Alaior, promogut per PROMOTURIST SA, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i els condicionants següents:

1. Es farà un inventari detallat de les espècies arbòries presents a la parcel·la i s'indicarà el seu destí (trasplantament, eliminació, etc). Aquest inventari servirà de referència per al compliment del punt següent.

2. Es compensarà l'eliminació de, com a mínim, el 100% dels arbres inventariats al punt anterior mitjançant reforestacions a terrenys degradats amb una superfície total de com a mínim de 8.000 m². S'haurà de mantenir aquest terreny al menys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

3. Pel que fa a la protecció de l'avifauna:

a) Les obres es realitzaran, preferentment, en el període comprès entre setembre i març i les activitats de desbrossament, entre setembre i gener.

b) Es revisaran periòdicament les mesures de protecció implementades als transformadors així com a la línia elèctrica.

4. Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

5. Es farà una prospecció prèvia a l'entrada de maquinària pesada a zona no explotada, i es retiraran els exemplars de Testudo hermanni que es detectin, dipositant-los a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants.

6. S'hauran de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern de les Illes Balears. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

7. Els mòduls fotovoltaics inclouran un acabat amb un tractament químic antireflector, que minimitzi o eviti el reflex de la llum, inclús a períodes nocturns amb lluna plena, per tal d'evitar l'efecte crida sobre les aus aquàtiques i minimitzar l'impacte visual de la planta.

8. No es pavimentaran els camins perimetrals necessaris per a l'adequat manteniment de la instal·lació.

9. No es podran cremar els rostolls i les restes de vegetació que es puguin generar durant els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

10. S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

11. En relació a la prevenció contra incendis forestals

- En relació a la zonificació del risc d'incendi forestal, és necessari tenir en compte la cartografia del IV Pla de Defensa Contra Incendis Forestals (PDCIF), aprovat per Decret 22/2015, de data 17 d'abril (BOIB núm. 056).

- S'han de complir les mesures establertes a l'article 11 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, en l'article 77 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, en el Reial Decret 314/2006, de 17 de març i en l'Annex II del Decret Llei 1/2016, del 12 de gener. En relació a la franja de baixa combustibilitat de mínim 30 metres que separi la zona edificada de la forestal, en el cas de la zona d'instal·lació, la qual es troba rodejada dins d'aquesta distància per una massa d'ullastre, pi blanc i espècies arbustives, és necessària una gestió adequada de la mateixa, amb una reducció del combustible present, i amb una composició florística que redueixi la inflamabilitat de la mateixa. La mesura establerta de comptar almenys amb un hidrant exterior degudament normalitzat per a la seva eficaç utilització pels serveis d'extinció d'incendis, aquest pot esser substituït per l'existència d'un punt d'aigua de capacitat suficient, presència permanent d'aigua, bon estat de conservació i higiene, i fàcil accés, per ser emprat pels serveis d'extinció d'incendis en qualsevol moment.

- Les obres es realitzaran preferentment, sempre que sigui possible, fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril, sens perjudici del termini establert al punt 4.

- La gestió de residus vegetals generats es realitzarà d'acord amb la normativa de prevenció d'incendis forestals vigent.

- Durant l'època de perill d'incendis, i en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la zona per als serveis d'emergències, tal i com s'especifica a l'article 7 del Decret 125/2007.

12. En relació a la gestió forestal

- S'ha de gestionar adequadament la massa forestal existent al voltant del projecte i s'ha de reduir el combustible, per tal de crear una franja de prevenció d'incendis forestals circumdant.

- En les actuacions forestals en la massa arbrada ja existent dins o en l'entorn de les zones d'instal·lació dels parcs fotovoltaics, s'hauran de seguir les següents premisses:

• En tot cas s'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i d'Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears. Les alzines també seran objecte de preservació en les actuacions silvícoles a dur a terme.
• L'òrgan administratiu competent és qui determinarà la idoneïtat, impacte i la manera de dur a terme les tasques sobre la vegetació existent, i les autoritzarà, la qual cosa no eximeix de planificar les actuacions en el projecte.

13. Les plaques fotovoltaiques es consideren un residu d'aparell elèctric i electrònic i com a tal s'ha de gestionar d'acord amb l'establert al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. S'ha de garantir la correcta gestió de les plaques fotovoltaiques tant durant la seva explotació com durant el desmantellament. A més, el pressupost de desmantellament de les instal·lacions i de gestió dels residus que se'n derivin s'haurà d'incloure al pressupost del projecte.

14. S'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques. Aquestes mesures s'hauran de realitzar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics.

15. Es seleccionaran equips que no utilitzin gas SF₆ o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària per tal d'absorbir la quantitat equivalent a les emissions anuals de SF₆.

16. Els olis empleats als transformadors no contindran PCBs ni PCTs i, a més, s'haurà de disposar d'un sistema d'alerta per fuites d'olis o lubricants.

17. S'ha de compatibilitzar l'activitat del parc fotovoltaic amb cultius i zones d'alimentació i campeig per a les aus.

18. No es poden emprar plaguicides ni altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores). El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics o biològics.

19. Durant l'execució de les obres s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

20. Pel que fa a la barrera vegetal de la instal·lació fotovoltaica:

- Sense perjudici de l'establert als condicionants 11 i 12 sobre prevenció d'incendis i gestió forestal, s'ha de completar la barrera vegetal existent en tot el perímetre del parc projectat.

- S'han d'utilitzar espècies vegetals autòctones provinents de material forestal de reproducció de Menorca, de les mateixes espècies a les existents a l'entorn de la zona d'actuació, de port mitjà-gran (mínim 1.5-2 metres), de baix requeriment hídric i de caràcter poc o moderadament pirofític.

- Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc i s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un terme màxim de 3 anys.

- S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

- L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

21. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, tampoc no s'utilitzaran productes químics contaminants o perillosos. En el cas de necessitar aigua per a la neteja, s'emprarà aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. Si s'utilitzen productes químics es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

22. Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. No obstant això, si en aquest termini es vol seguir explotant com a parc fotovoltaic, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

23. El sistema autònom de tractament de les aigües residuals de la caseta de control haurà de tenir les característiques establertes a l'annex 3 i a l'article 80 del PHIB 2019, tenint especial esment en ajustar-se a allò establert als punts 3, 8, 9, 10 i quadre 26 (condicions de depuració per a habitatges particulars dintre de la zona de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderada o baixa i fora del perímetre de restriccions màximes de pous de proveïment urbà) de l'esmentat article.

24. En relació a la gestió d'aigües pluvials, s'ha de complir amb el que disposa l'article 60 del PHIB 2019 i s'han de recollir, emmagatzemar, tractar i reutilitzar les aigües de pluja de la caseta de control.

25. S'haurà d'accedir a la instal·lació a partir dels accessos existents. No es podran obrir nous accessos a la parcel·la del projecte.

26. S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com la instal·lació d'autoconsum fotovoltaic als edificis de les instal·lacions.

Es recorda que:

- Atès que el parc fotovoltaic projectat es troba a zona de policia de torrent, és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 4 de l'article 114 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

- D'acord amb el punt 3e) de l'article 33 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes balears, «Per a la implantació o la construcció de les infraestructures imprescindibles per a la prestació de serveis d'interès públic com a xarxes de transport i/o distribució de gas, energia elèctrica, hidràuliques, telecomunicacions i similars, es pot autoritzar l'ocupació del subsòl de la zona de domini públic preferentment en una franja d'un (1) metre situada en la part més exterior d'aquesta zona. L'administració actuant ha de determinar les condicions d'execució dels treballs de construcció».

- Segons el punt 1 de l'article 35 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de Carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes balears, «Es prohibeix la construcció de nous accessos a les carreteres de les xarxes primària i secundària, excepte que es justifiqui davant l'organisme titular o gestor de la carretera que aquests compleixen simultàniament les condicions següents:

a) La inexistència d'un altre accés en la propietat de què es tracti.

b) La impossibilitat de realitzar-ho per un altre camí o per una altra carretera local pròxima.

c) Que la segregació de la finca en qüestió sigui anterior al 21 de desembre del 1974, data de publicació i entrada en vigor de la Llei 51/1974, de Carreteres».

- D'acord amb el punt 1 de l'article 43 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, «La producció d'energia elèctrica mitjançant energies renovables es pot complementar amb la instal·lació d'equips d'emmagatzematge energètic amb la finalitat de proporcionar capacitat de gestió, assegurar la qualitat del subministrament i minimitzar el desenvolupament de nova xarxa necessària per a la seva integració».

- Segons el punt 4 de l'article 88 del PHIB 2019, «A les masses de categoria rius (torrents) s'estableix, amb caràcter provisional, una franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera en els quals no es podrà realitzar cap activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar el vessament, tant difús com concentrat. S'exceptuen d'aquesta regla les activitats agropecuàries de caràcter extensiu».

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 30 d'abril de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias