BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 29 d'abril de 2021, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe d'impacte ambiental sobre el projecte d'urbanització del pla parcial d'es Porrassar. TM d'Algaida, promogut per la Junta de Compensació del Pla Parcial d'es Porrassar (anteriors UE-3 i UE-4). , en els termes següents:

1.Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El projecte es tramita com una avaluació d'impacte ambiental simplificada ja que l'article 14 de la llei 12/2016, de 17 d'agost d'avaluació ambiental a les Illes Balears, indica al seu punt 2.a que

"Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada els projectes següents:

-Els projectes inclosos en l'annex II de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 2 d'aquesta llei."

El projecte que s'avalua està inclòs en el grup 4 (Projectes d'infraestructures) punt 1 de l'annex II, que inclou projectes d'urbanització en general.

2.Descripció i ubicació del projecte

El projecte d'urbanització s'ubica en el sector format pels polígons 1 i 2, corresponents a les antigues UE3 i UE4, del Pla Parcial del sector d'es Porrassar del TM d'Algaida. Ocupa una superfície total de 56.070,81 m² en sòl classificat com urbanitzable. Es troba al sud del nucli urbà d'Algaida, i està envoltat per sòl urbà, limita a l'est amb el poliesportiu municipal d'es Porrassar i al sud amb la variant d'Algaida a Llucmajor en construcció, que limita amb sòl rústic.

En l'actualitat els terrenys estan ocupats per cultius abandonats, l'edificació "Farinera Vella" i el vial de comunicació entre el c/ Colomer i el c/ Farinera.

El projecte d'urbanització ocupa una superfície total de 56.070,81 m² en sòl classificat com urbanitzable segons les normes subsidiàries d'Algaida. El projecte preveu l'ocupació de 31.423,38 m² de sòl per a aprofitament privat de 216 habitatges, i la resta seran els següents espais de titularitat pública:

- Espais lliures: 5.839,49 m².

- Dotacions i equipaments: 2.739,21 m².

- Vials de nova creació: 15.203,08 m².

- Vials existents: 1.019,73 m².

El projecte preveu una reordenació de vials i espais lliures afectats per l'actuació de la variant de la carretera d'Algaida a Llucmajor, en execució pel Consell Insular de Mallorca. Així, s'han redimensionat els itineraris de vianants i voreres i s'han modificat les places d'aparcament previstes.

Les obres d'urbanització contemplades en el projecte són el moviment de terres, excavacions i preparació del terreny, la pavimentació de les calçades, aparcaments, voreres, pas de vianants, l'execució de les xarxes de distribució d'aigua potable de reg i hidrants contraincendis, la construcció de les xarxes de clavegueram i de recollida d'aigües pluvials, la xarxa de distribució d'energia elèctrica, els centres de transformació i escomesa de mitja tensió, la dotació d'enllumenat públic, la dotació de jardineria en espais lliures i zones de vianants i de mobiliari urbà i la senyalització viària horitzontal i vertical i els elements de seguretat viària. Respecte als espais lliures s'ha diferenciat entre zones enjardinades i zones pavimentades.

El pressupost d'execució material és de 2.250.260,97 €.

No afecta a cap espai de rellevància ambiental definits a la Llei 5/2005, de 26 de maig LECO (ENP i XN2000) ni la LEN (Llei 1/91, de 30 de gener). No es localitza cap espai Xarxa Natura 2000 a l'emplaçament del projecte o en el seu entorn.

El projecte d'urbanització no està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissaments i inundacions. Tampoc es veu afectat per Àrees de Risc Potencial Significatiu per Inundació. Presenten un document annex de justificació de la no afectació de l'àmbit del Pla Parcial "Es Porrassar" per zones d'inundació potencial i zones de risc d'inundació redactat pels arquitectes Rafael Coll Pujol, Bibiloni, Cerdà i Company, de l'empresa "Arquitectes", sense signar.

El projecte d'urbanització està afectat a uns 30 m al sud per un Àrea de Prevenció de Riscos d'Incendis i Zona d'Alt Risc d'Incendis Forestals i de risc molt alt segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2024). El document d'esmenes presentat per l'equip redactor del projecte d'urbanització i signat per l'arquitecte Rafel Coll Pujol al 17 de desembre de 2018, indica que la construcció de la variant de la carretera que discorre contigua al límit sud del sector, anul·la la contigüitat del sector amb sòl rústic i introdueix una franja sense edificacions ni plantacions que pot actuar com a talla focs que pot evitar i minimitzar el risc d'incendis que pugui generar el sector d'Es Porrassar.

Quant a la protecció de les aigües subterrànies, el projecte s'ubica a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1815M3 «Algaida» en bon estat quantitatiu i químic, en risc de no arribar al bon estat per la concentració de nitrats. Presenta vulnerabilitat moderada a la contaminació d'aqüífers.

No es troba a la zona d'execució del projecte cap Hàbitat d'Importància Comunitària (HIC) segons consulta al visor de la IDEIB.

Tampoc consta cap espècie de fauna i flora catalogada i/o amenaçada a la parcel·la o al seu entorn, segons consulta a la casella 1x1 del Bioatles.

El paisatge que envolta el projecte d'urbanització està conformat per espais oberts de parcel·les agrícoles abandonades sense ús i algunes amb cultius de secà (garrovers), i zones de caràcter forestal.

No afecta a cap element classificat com Bé d'Interès Cultural (BIC) o Bé Catalogat. D'acord a l'EIA l'edifici catalogat i protegit denominat la farinera vella: "Permanece la edificación de la “Farinera Vella” que se conserva como tal en el planeamiento y que no resulta afectada por la urbanización".

3.Avaluació dels efectes previsibles

L'execució del projecte d'urbanització produirà els majors impactes durant la fase d'execució per l'emissió de pols i renous pel moviment de terres i la circulació de vehicles i maquinària pesada, que causaran molèsties a la població dels habitatges propers i efectes negatius a la qualitat de l'aire. També hi haurà ocupació del sòl i risc de contaminació del sòl per possibles vessaments de les instal·lacions auxiliars. Els treballs d'acondicionament i desbrossament produiran l'eliminació de la vegetació existent en les parcel·les afectades (garrovers, figueres i ametlers). A més, es produirà una disminució de l'hàbitat de les espècies de fauna no protegida existents en la zona, així com risc d'atropellament d'amfibis i rèptils. El paisatge es veurà alterat per la presència de la maquinària, vehicles i zones d'acopi provisionals de l'obra. Es produiran impactes positius sobre la població per la creació de llocs de feina.

Les actuacions d'eliminació de la capa vegetal, desbrossament i moviments de terra, demolició del paviment existent i excavacions de les rases produiran un volum important de residus de construcció i demolició (RCD). Es preveu la generació de 13.078,838 tones de residus de la construcció i demolició (RCD) de nivell I (terres i petris d'excavació) que seran reutilitzats en l'obra, i de 1.457,75 tones d'asfalt, que seran reciclats.

Els impactes durant la fase d'explotació seran positius per a la població per la millora dels equipaments i el funcionament dels vials, i negatius per l'ocupació permanent del sòl i reducció de la superfície de sòl productiu, emissions de gasos contaminants i d'efecte hivernacle pel trànsit de vehicles i la contaminació lumínica de l'enllumenat públic. Entre els impactes negatius més importants es troba el consum d'aigua, no només pel manteniment dels equipaments i espais enjardinats, sinó pel consum dels habitants dels 216 habitatges prevists, amb un consum anual de 47.304 m³. L'informe del Servei de Planificació de la DG de Recursos Hídrics considera que la massa d'aigües subterrànies té suficient capacitat per assumir el creixement de demanda hídrica pel desenvolupament del projecte d'urbanització tant en la fase de construcció com d'explotació.

Es podrien veure afectats els aqüífers per abocaments puntuals de substàncies contaminants derivades del manteniment de la maquinària durant la fase d'execució.

L'àmbit del projecte d'urbanització està afectat per quatre perímetres de protecció de captacions de proveïment a població. Un d'ells, el CAS_1190_Vigent-A_S_7993 es troba devora el poliesportiu municipal a zona de restriccions absolutes (fins a 10 metres) i màximes. La seva clausura seria l'opció ambientalment més favorable. La resta dels tres pous es troben en zones de restriccions moderades (de 250 a 1000 metres), on estarien permeses la resta d'actuacions previstes en el projecte d'urbanització.

L'augment en la producció d'aigües residuals com a conseqüència del nou creixement d'habitatges associat al desenvolupament urbanístic empitjorarà la capacitat de sanejament de l'EDAR d'Algaida-Montuïri, d'acord a la documentació complementària aportada pel promotor: «les previsions de la població futura que es connectarà a la xarxa de sanejament i depuració en alta, no esgota aquesta capacitat màxima en un horitzó a deu anys per quant:

- La població calculada generadora d'aigües residuals que connectarà a l'EDAR Algaida-Montuïri en un horitzó de deu anys es d'un màxim de (*) 6.340 habitants, inferior als 7.000 habitants de disseny.

(*) En aquest estudi s´ha considerat que tota la població urbana prevista estarà connectada a la xarxa de clavegueram.

- El cabal de depuració calculat per aquesta població assoleix un màxim cabal de 333.349 m3 inferior als 438.000 m3 de disseny.

Per altra part

- L´ampliació de sòl urbà residencial, que la normativa urbanística permet a dia d'avui, es situa al nucli urbà d'Algaida, la qual assoleix una capacitat de 823(*) habitants, en el qual s'inclou el Sector de Es Porrassar.

(*) Cal tenir en compte que aquest increment de capacitat de població de 823 habitants supera la prevista a un horitzó a deu anys que és de 754 habitants i per tant superarà aquest termini de l'horitzó a deu anys.

- El cabal generat per la població total amb aquest increment de població es de 337.126 m³, inferior a la capacitat màxima de l'EDAR.

- El romanent de 100.874 m3 de capacitat de cabal, si bé no es previsible que es produeixi, pot absorbir possibles canvis d'usos o d'índex d'ocupació».

ABAQUA el seu informe de 29/04/2021 ratifica aquesta informació «...en vista dels índex de creixement i/o connexió efectiva a la xarxa de clavegueram, no es preveu que la capacitat de tractament de l'EDAR s'esgoti en un termini inferior a 10 anys, incloent la previsió de la connexió del Pla Parcial de Es Porrassar». i informa el projecte favorablement amb condicionants.

També hi ha risc d'incendis forestals per trobar-se una zona d'alt risc d'incendis a uns 30 m al sud de la ubicació del projecte.

Tindrà poca incidència sobre la fauna i la vegetació, ja que la presència d'animals terrestres i avifauna en la zona es limitada, atès l'ús agrícola abandonat imperant.

S'ha consultat el Bioatles per determinar la presència d'espècies catalogades a la zona del projecte, i no consta cap amb importància de conservació.

Es produirà una afectació en el paisatge que no es considera significativa, atès l'entorn de caràcter urbà en el que s'emmarca el projecte i del seu entorn. Els majors impactes visuals es produiran durant la fase de construcció per la presència de maquinària d'obra.

4.Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades

D'acord amb l'article 46 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'ha consultat al Servei d'Estudis i Planificació de la DG Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori com a administració previsiblement afectada per la realització del projecte.

En data 22 de juny de 2020 s'ha rebut l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (RE SAA núm. 698) :

5.Conclusions

Per tot això, i en relació a la disponibilitat d'aigua potable i a la protecció del domini públic hidràulic subterrani, s'informa favorablement el Projecte d'urbanització del Pla Parcial d'Algaida amb les següents condicions:

1. El projecte ha de preveure la utilització posterior de les aigües pluvials o mesures que n'afavoreixin la infiltració. Per això s'haurà de donar compliment a l'article 58 del PHIB 2015, encara que el més recomanable des d'un punt de vista ambiental és que ja s'apliquin les mesures previstes a l'article 60 i 63 del PHIB 2019.

2. A la zona de restriccions absolutes del pou d'abastiment CAS_1190_Vigent-A_S_7993 està prohibit qualsevol tipus d'ús i activitat, a més s'haurà de realitzar un tancat de 10 metres al voltant de l'eix de captació del pou. Aquest condicionant no li serà d'aplicació al promotor si el titular del pou CAS_1190_Vigent-A_S_7993, l'Ajuntament d'Algaida, procedeix a la clausura i abandonament d'aquest pou d'acord a l'establert a l'article 126 i 130 del PHIB 2019. L'opció de clausura del pou és l'ambientalment més favorable.

A la resta de l'àmbit del projecte s'ha d'evitar qualsevol tipus de fugues, tant pel que fa a la fase d'obres com a la de funcionament sobretot pel que fa a la xarxa de sanejament.

Durant la fase de funcionament del projecte d'urbanització s'ha de tenir en compte la limitació d'usos i activitats previstes a l'article 87 del PHIB per a les zones de restriccions màximes i moderades.

3. Pel que fa a la capacitat de sanejament, i pel possible impacte indirecte del projecte d'urbanització sobre l'EDAR existent durant la fase de funcionament, seria convenient que la CMAIB sol·liciti informe a l'entitat responsable de depuració, Abaqua, on asseguri que els volums generats d'aigua residual, tant en cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l'EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d'emissió imposats en l'autorització d'abocament al domini públic.

En data 15 de setembre de 2020 s'ha rebut l'informe d'ABAQUA (RE SAA núm. 1088) :

Per l'anterior s'informa el Pla parcial Es Porrassar (t.m. Algaida) amb les següents condicions:

1.- Prèviament a la connexió efectiva de les aigües residuals procedents del desenvolupament urbanístic del pla parcial Es Porrassar al sistema general de sanejament i depuració associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, serà necessari haver actualitzat el Conveni de col·laboració signat entre l'ABAQUA i els Ajuntaments afectats (Ajuntament d'Algaida i Ajuntament de Montuïri), així com l'autorització específica de l'ABAQUA per a la posada en funcionament. També serà necessari l'aportació de la informació relativa a la capacitat de població de tots els nuclis urbans connectats a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, definida en els planejaments municipals vigents o en tramitació.

2.-L'ajuntament d'Algaida serà l'encarregat de coordinar els creixements previstos amb per tal de no superar els paràmetres de disseny de l'EDAR d'Algaida-Montuïri.

3.-Donat que les previsions de creixement i/o consolidació de sectors de població fan recomanable l'ampliació de les instal·lacions que conformen el Sistema General de Sanejament i Depuració associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, els ajuntaments afectats iniciaran els tràmits i negociacions per sol·licitar-ho formalment a l'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental, prèviament a l'assoliment del llindar màxim de capacitat de les infraestructures afectades.

En data 02 de febrer de 2021 té entrada (RE SAA núm.109) documentació d'esmena de deficiències per part del promotor indicant:

«La capacitat de la xarxa de sanejament i depuració en alta de l'EDAR Algaida-Montuïri a la que desguassen les aigües residuals dels nuclis urbans d'Algaida, Pina i Montuïri, i que es preveuen mantenir en un futur, esta dissenyada per:

Població de disseny de 7.000 Habitants Equivalents (HE)

Cabal de disseny 438.000 m3/any

D'acord amb els estudis realitzats, que s'han anat exposant al llarg d'aquest treball, les previsions de la població futura que es connectarà a la xarxa de sanejament i depuració en alta, no esgota aquesta capacitat màxima en un horitzó a deu anys per quant:

- La població calculada generadora d'aigües residuals que connectarà a l'EDAR Algaida-Montuïri en un horitzó de deu anys es d'un màxim de (*) 6.340 habitants, inferior als 7.000 habitants de disseny.

(*) En aquest estudi s´ha considerat que tota la població urbana prevista estarà connectada a la xarxa de clavegueram.

- El cabal de depuració calculat per aquesta població assoleix un màxim cabal de 333.349 m3 inferior als 438.000 m3 de disseny.

Per altra part

- L´ampliació de sòl urbà residencial, que la normativa urbanística permet a dia d'avui, es situa al nucli urbà d'Algaida, la qual assoleix una capacitat de 823(*) habitants, en el qual s'inclou el Sector de Es Porrassar.

(*) Cal tenir en compte que aquest increment de capacitat de població de 823 habitants supera la prevista a un horitzó a deu anys que és de 754 habitants i per tant superarà aquest termini de l'horitzó a deu anys.

- El cabal generat per la població total amb aquest increment de població es de 337.126 m3, inferior a la capacitat màxima de l'EDAR.

- El romanent de 100.874 m3 de capacitat de cabal, si bé no es previsible que es produeixi, pot absorbir possibles canvis d'usos o d'índex d'ocupació.»

En data 29 d'abril de 2021 s'ha rebut el segon informe d'ABAQUA (VALIB núm. 8301): s'informa FAVORABLEMENT el Pla parcial Es Porrassar (t. m. Algaida) amb les següents condicions:

1. Prèviament a la connexió efectiva de les aigües residuals procedents del desenvolupament urbanístic del pla parcial Es Porrassar al Sistema General de Sanejament i Depuració (SGSD) associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, s'hauran d'haver executat les actuacions en matèria de recollida pluvials del nucli urbà d'Algaida (programades en 2021 i 2022), així com l'autorització específica d'Abaqua per a la posada en funcionament.

2. L'ajuntament d'Algaida serà l'encarregat de coordinar els creixements previstos dins el seu terme municipal, de manera coordinada amb l'Ajuntament de Montuïri, per tal de no superar els paràmetres de disseny de l'EDAR d'Algaida-Montuïri.

3. En cas que les previsions de creixement i/o consolidació de sectors de població facin recomanable l'ampliació de les instal·lacions que conformen el Sistema General de Sanejament i Depuració associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, els ajuntaments afectats iniciaran els tràmits i negociacions per sol·licitar-ho formalment a l'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental, prèviament a l'assoliment del llindar màxim de capacitat de les infraestructures afectades.

6.Anàlisi dels criteris de l'annex III de la Llei 21/2013

S'han analitzat el criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, d'avaluacions ambientals, i no es preveu que el projecte pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del projecte: el projecte consisteix en la urbanització de dos sectors urbanitzables de 56.070,81 m² de superfície al sud del nucli urbà d'Algaida. Les obres d'urbanització contemplades en el projecte són el moviment de terres, excavacions i preparació del terreny, la pavimentació de les calçades, aparcaments, voreres, pas de vianants, l'execució de les xarxes de distribució d'aigua potable de reg i hidrants contraincendis, la construcció de les xarxes de clavegueram i recollida d'aigües pluvials, la xarxa de distribució d'energia elèctrica, centres de transformació i escomesa de mitja tensió, la dotació d'enllumenat públic, la dotació de jardineria en espais lliures i zones de vianants i de mobiliari urbà i la senyalització viària horitzontal i vertical i els elements de seguretat viària. Respecte als espais lliures, s'ha diferenciat entre zones enjardinades i zones pavimentades.

2. Ubicació del projecte: El projecte s'ubica en el sector format pels polígons 1 i 2, corresponents a les antigues UE3 i UE4, del Pla Parcial del sector d'es Porrassar, en sòl classificat com urbanitzable segons les normes subsidiàries d'Algaida. Es troba al sud del nucli urbà d'Algaida, i està envoltat per sòl urbà, limita a l'est amb el poliesportiu municipal d'es Porrassar i al sud amb la variant d'Algaida a Llucmajor en construcció, que limita amb sòl rústic. En l'actualitat els terrenys estan ocupats per cultius abandonats, l'edificació "Farinera Vella" i el vial de comunicació entre el c/ Colomer i el c/ Farinera.

No afecta a cap dels espais de rellevància ambiental definits en la Llei 5/2005, de 26 de maig LECO (ENP i XN2000) ni en la LEN (Llei 1/91, de 30 de gener). No es localitza cap espai Xarxa Natura 2000 a l'emplaçament del projecte o en el seu entorn.

Tampoc està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'erosió, esllavissaments i inundacions ni per Àrees de Risc Potencial Significatiu per Inundació. Es troba a uns 30 m al sud un Àrea de Risc d'Incendis molt alt.

Quant a la protecció de les aigües subterrànies, el projecte s'ubica a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1815M3 «Algaida» (bon estat quantitatiu i químic, en risc de no arribar al bon estat per la concentració de nitrats. Presenta vulnerabilitat moderada a la contaminació d'aqüífers.

No es troba en la zona d'execució del projecte cap Hàbitat d'Importància Comunitària (HIC) segons consulta al visor de la IDEIB. Tampoc consta cap espècie de fauna i flora catalogada i/o amenaçada a la parcel·la o al seu entorn, segons consulta a la casella 1x1 del Bioatles.

El paisatge que envolta el projecte d'urbanització està conformat per espais oberts de parcel·les agrícoles abandonades sense ús i algunes amb cultius de secà (garrovers) i zones de caràcter forestal.

No afecta a cap element classificat com Bé d'Interès Cultural (BIC) o Bé Catalogat.

3. Característiques del potencial impacte: L'execució del projecte d'urbanització produirà els majors impactes durant la fase d'execució per l'emissió de pols i renous causats pel moviment de terres i la circulació de vehicles i maquinària pesada, que causaran molèsties a la població dels habitatges propers i perjudicaran a la qualitat de l'aire. També hi haurà ocupació del sòl i risc de contaminació d'aqüífers. Les actuacions d'eliminació de la capa vegetal, desbrossament i moviments de terra, demolició del paviment existent i excavacions de les rases produiran l'eliminació de la vegetació existent en les parcel·les afectades (garrovers, figueres i ametlers). A més, es produirà una disminució de l'hàbitat de les espècies de fauna no protegida existents en la zona, així com risc d'atropellament d'amfibis i rèptils. I generaran un volum important de residus de construcció i demolició (RCD). Es preveu la generació de 13.078,838 tones de residus de la construcció i demolició (RCD) de nivell I (terres i petris d'excavació) que seran reutilitzats en l'obra, i de 1.457,75 tones d'asfalt, que seran reciclats.

El paisatge es veurà alterat per la presència de la maquinària, vehicles i zones d'acopi provisionals de l'obra. L'afecció en el paisatge no es considera significativa, atès l'entorn de caràcter urbà en el que s'emmarca el projecte i del seu entorn. Es produiran impactes positius sobre la població per la creació de llocs de feina.

Els impactes durant la fase d'explotació seran positius per a la població per la millora dels equipaments i el funcionament dels vials, i negatius per l'ocupació permanent del sòl i reducció de la superfície de sòl productiu, emissions de gasos contaminants i d'efecte hivernacle pel trànsit de vehicles, contaminació lumínica de l'enllumenat públic. Entre els impactes negatius més importants es troba el consum d'aigua, no només pel manteniment dels equipaments i espais enjardinats, sinó pel consum dels habitants dels 216 habitatges prevists i també per incrementar la producció d'aigües residuals.

Si s'apliquen adientment les mesures preventives i correctores, no s'espera que hi hagi impactes significatius.

Conclusions de l'informe d'impacte ambiental

Primer: No subjectar a avaluació d'impacte ambiental ordinària el projecte d'urbanització del pla parcial d'es Porrassar. TM d'Algaida, promogut per la Junta de Compensació del Pla Parcial d'es Porrassar, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores proposades al document ambiental redactat per Neus Lliteras i Ana Delgado, de l'empresa GestAmbiental, d'octubre de 2017, i les següents condicions i recomanacions:

- Es col·locaran casetes de serveis estancs, per ser usats pels treballadors de l'obra, realitzant-se el seu buidament periòdicament per gestor autoritzat.

- Controlar l'ocupació de l'espai i aprofitar els excedents de terra.

- Com a mesures complementàries per reduir la contaminació atmosfèrica es regaran les acumulacions de terra per tal d'evitar la dispersió de la pols, es transportaran els materials tapats i es realitzarà un correcte manteniment dels vehicles per controlar les emissions de gasos i l'adequada gestió dels residus produïts.

- Per disminuir els impactes sobre l'atmosfera, els acopis de materials s'hauran de ruixar amb aigua; engravar les zones d'entrada i sortida de camions, regar la zona per disminuir l'emissió de pols i els dies amb vent fort aturar les activitats de les obres que puguin donar lloc a l'emissió de pols o partícules.

- Les tasques que generin renou es duran a terme en horari diürn, en dies laborables i sense sobrepassar els límits de renou legalment establerts. A més, es farà servir la maquinària a certes hores, quan les molèsties siguin menors, amb un manteniment de la maquinària en bon estat i amb limitacions de la velocitat.

- Es vigilarà el correcte funcionament dels vehicles i la maquinària en obra. S'evitaran les operacions de neteja i manteniment en obra: aquestes operacions hauran de ser realitzades a tallers o llocs adients amb superfície impermeabilitzada i on els residus o l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) generats siguin gestionats adequadament.

- Es compliran els requisits establerts en el Reial Decret 105/2008 pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició quant a les obligacions del productor i posseïdor, i si n'és el cas, del gestor d'aquest tipus de residu.

- Aplicar principis de Xerojardineria a l'hora de dissenyar els jardins dels espais lliures, s'han de limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant arbrat, enjardinat, o coberta vegetals. Els parcs, jardins i zones verdes del projecte d'urbanització es plantaran preferentment amb espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric i es regaran amb aigües pluvials i aigües regenerades, excepte per raons de salut pública acreditades degudament, segons estableix l'article 63.1 de la Resolució de la directora general de Recursos Hídrics mitjançant la qual es disposa la publicació de les determinacions del contingut normatiu del Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat mitjançant el Reial decret 51/2019, de 8 de febrer (BOIB núm. 43 de 4 d'abril de 2019).

- S'adoptaran mesures per fomentar la infiltració de les superfícies dels aparcaments, vials, centres de rotondes, escocells i jardins, mitjançant solucions amb paviments permeables o el rebaixament de vorades en aquelles situacions en què es pugui redirigir el vessament superficial cap a zones on se'n faciliti la infiltració (escocells, zones verdes...).

- S'adoptaran sistemes de drenatge sostenible que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials a les xarxes de sanejament i drenatge i, al seu torn, i que permetin l'emmagatzematge per a un ús posterior o la reincorporació al medi.

- S'aprofitaran o trasplantaran els arbres existents a la zona del projecte, així com les obres respectaran i tindran especial cura en no danyar durant les obres les formacions vegetals i exemplars existents a les zones perifèriques.

- No es podran cremar rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant les tales i els desbrossaments. Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

- Les obres es realitzaran fora de l'època de risc d'incendis i es prendran les mesures establertes al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendis forestals, en concret l'article 8.

- Tots els operaris seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant d'un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestals.

- En planificar la il·luminació, cal aplicar-hi racionalitat ambiental, el subministrament energètic de l'enllumenat exterior serà 100% d'energies renovables, s'hauran d'il·luminar les parts estrictament necessàries i evitar la difusió de la llum cap a l'espai.

- Es preveurà la incorporació de la generació solar fotovoltaica per autoconsum a les cobertes d'edificacions.

- Es fomentarà i facilitarà la instal·lació en els habitatges de sistemes d'energies renovables d'aigua calenta sanitària i biomassa.

- Es reservaran places per a ús exclusiu de vehicles lliures d'emissions i punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en les zones d'aparcament.

- Es reduirà la petjada de carboni de les fases de construcció i explotació del projecte d'urbanització amb la implementació de mesures compensatòries, mitjançant la instal·lació d'energies renovables o altres mesures.

- S'assignarà un responsable mediambiental durant la fase d'obres encarregat de vigilar i fer complir el Pla de Vigilància Ambiental.

- El Pla de Vigilància Ambiental haurà d'incloure la definició d'uns indicadors clars i específics per fer el seguiment objectiu i documentat de l'efectivitat de les mesures correctores i preventives a cada una de les fases del projecte. A més, d'incloure les actuacions que es duran a terme en el cas que les mesures no obtinguin el resultat desitjat.

- D'acord amb l'article 29.2 de la Llei 12/2016 i atès que el projecte supera la quantia d'un milió d'euros, s'ha de contractar una auditoria ambiental.

- S'hauran de complir els condicionants inclosos a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics:

1. El projecte ha de preveure la utilització posterior de les aigües pluvials o mesures que n'afavoreixin la infiltració. Per això s'haurà de donar compliment a l'article 58 del PHIB 2015, encara que el més recomanable des d'un punt de vista ambiental és que ja s'apliquin les mesures previstes a l'article 60 i 63 del PHIB 2019.

2. A la zona de restriccions absolutes del pou d'abastiment CAS_1190_Vigent-A_S_7993 està prohibit qualsevol tipus d'ús i activitat, a més s'haurà de realitzar un tancat de 10 metres al voltant de l'eix de captació del pou. Aquest condicionant no li serà d'aplicació al promotor si el titular del pou CAS_1190_Vigent-A_S_7993, l'Ajuntament d'Algaida, procedeix a la clausura i abandonament d'aquest pou d'acord a l'establert a l'article 126 i 130 del PHIB 2019. L'opció de clausura del pou és l'ambientalment més favorable.

- S'hauran de complir els condicionants inclosos a l'informe d'ABAQUA de data 29 d'abril de 2021:

1. Prèviament a la connexió efectiva de les aigües residuals procedents del desenvolupament urbanístic del pla parcial Es Porrassar al Sistema General de Sanejament i Depuració (SGSD) associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, s'hauran d'haver executat les actuacions en matèria de recollida pluvials del nucli urbà d'Algaida (programades en 2021 i 2022), així com l'autorització específica d'Abaqua per a la posada en funcionament.

2. L'ajuntament d'Algaida serà l'encarregat de coordinar els creixements previstos dins el seu terme municipal, de manera coordinada amb l'Ajuntament de Montuïri, per tal de no superar els paràmetres de disseny de l'EDAR d'Algaida-Montuïri.

3. En cas que les previsions de creixement i/o consolidació de sectors de població facin recomanable l'ampliació de les instal·lacions que conformen el Sistema General de Sanejament i Depuració associat a l'EDAR d'Algaida-Montuïri, els ajuntaments afectats iniciaran els tràmits i negociacions per sol·licitar-ho formalment a l'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental, prèviament a l'assoliment del llindar màxim de capacitat de les infraestructures afectades.

Segon.- Es publicarà el present informe d'Impacte Ambiental a la seu electrònica de la CMAIB i al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 47.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer.-L'informe d'impacte ambiental perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del projecte en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 47.4 de la Llei 21/2013.

Quart.- L'informe d'impacte ambiental no és objecte de recurs, sense perjudici dels que, si és el cas, siguin procedents en la via administrativa o judicial davant de l'acte d'autorització del projecte, d'acord amb el que disposa l'article 47.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

  

Palma,  3 de maig de 2021

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias