BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

El nou procés de transició cap a una nova normalitat que derivarà de la finalització, el proper dia 9 de maig, de l'estat d'alarma instaurat mitjançant el Reial decret 926/2020, de 24 d'octubre, i la pròrroga que en fa el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, combinat amb l'experiència adquirida en més d'un any de lluita contra la pandèmia de SARS-CoV-2, ens condueix a assumir que la represa de la normalitat que representa l'acabament de l'efectivitat de l'estat d'alarma no pot suposar, alhora, l'abandonament radical de les mesures elementals de prevenció i contenció de la pandèmia, tot amb l'objecte d'evitar el risc de noves onades de la malaltia que obliguin de bell nou a la presa de mesures més dràstiques per contenir-la.

Escau tenir present que la declaració de situació d'emergència sanitària que va dur a terme l'Organització Mundial de la Salut continua sent efectiva a hores d'ara i així serà, pel que fa a Espanya, fins que, d'acord amb el que disposa la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, el Govern estatal declari la finalització d'aquesta situació de crisi sanitària.

Certament, l'evolució de la lluita contra aquesta malaltia que ha pertorbat greument el desenvolupament normal de les activitats socials ha millorat de manera manifesta i, així, la disponibilitat de vacunes efectives contra el contagi del SARS-CoV-2 i els primers indicis de teràpies efectives contra la COVID-19 ens ofereixen unes noves perspectives d'una més o manco propera represa de l'antiga quotidianitat.

Ara bé, ara com ara, encara és massa limitat el percentatge del col·lectiu de la població que s'ha vacunat perquè els efectes de la immunització massiva siguin plenament perceptibles i també, actualment, romanen sense esclarir incògnites com poden ser quin serà l'abast temporal d'aquesta immunització induïda o quina serà la capacitat de contagi dels immunitzats a terceres persones no protegides, incògnites que fan que no es pugui prescindir de les mesures més elementals de prudència i protecció enfront del contagi.

Així doncs, esdevé necessari mantenir un seguit de mesures de prevenció i contenció del contagi de la COVID-19, les quals s'han d'ajustar al marc normatiu que va configurar la nova normalitat que es va reprendre a les nostres illes per mitjà del Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es declara superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i que ara retorna amb la finalització de l'estat d'alarma.

II

A partir del dia 9 de maig de 2021 s'han d'aplicar les mesures de prevenció necessàries per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 que, d'acord amb la legislació vigent, estableixi l'executiu de la Comunitat Autònoma quant al fet que l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents.

L'inventari normatiu que permet fonamentar l'adopció i aplicació d'aquestes mesures de prevenció de manera planificada i preventiva l'encapçala la Llei 2/2021, de 29 de març, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, l'article 7 i següents de la qual preveuen que les administracions competents han de disposar, i han de vetlar perquè es compleixin, les normes de prevenció del contagi de la COVID-19 que en matèria de distàncies, seguretat, higiene, desinfecció i cabudes s'estableixin en àmbits com ara centres sanitaris i docents, serveis socials, centres i establiments comercials, hotels i establiments turístics, restauració, equipaments culturals, espectacles i activitats d'esbarjo, instal·lacions i competicions esportives, transport públic terrestre i marítim; en definitiva, una habilitació i un conjunt d'àmbits d'activitat al qual s'estén i que permet formular un pla de mesures de contenció sistemàtic.

D'altra banda, els articles 27.2 i 54 de la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, recullen la possible adopció de mesures per part de les autoritats sanitàries en situacions de risc per a la salut de les persones. Concretament, l'article 54 preveu que, amb caràcter excepcional i quan així ho requereixin motius de gravetat o urgència extraordinària, l'autoritat competent de les comunitats autònomes pot adoptar, mitjançant una resolució motivada, entre altres mesures, la suspensió de l'exercici d'activitats.

També escau recordar que l'adopció de mesures que puguin suposar la restricció de drets fonamentals o llibertats públiques se sustenta en la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, l'article 1 de la qual preveu que, per tal de protegir la salut pública i prevenir-ne la pèrdua o deteriorament, les autoritats sanitàries de les distintes administracions públiques poden adoptar, dins l'àmbit de les seves competències, les mesures previstes en aquesta Llei quan així ho exigeixin raons sanitàries d'urgència o necessitat.

L'article 2 habilita les autoritats sanitàries competents per adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones o per les condicions sanitàries en què es desenvolupa una activitat. I per al cas concret de malalties transmissibles, l'article 3 disposa que, amb la finalitat de controlar-les, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar las mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin o hi hagin estat en contacte i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Finalment, pel que fa a la normativa estatal, l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, preveu la possibilitat que les autoritats sanitàries puguin adoptar les mesures preventives que considerin pertinents quan hi hagi, o se sospiti raonablement que hi és, un risc imminent i extraordinari per a la salut.

III

En l'àmbit autonòmic, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que corresponen al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents. S'ha de considerar, per tant, l'òrgan superior col·legiat en matèria sanitària de l'Administració de les Illes Balears.

Per la seva banda, l'article 51 d'aquesta Llei autonòmica, que regula les actuacions de control sanitari, estableix el deure de l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, d'adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, com ara les següents:

a. Establir limitacions preventives de caràcter administratiu respecte d'aquelles activitats públiques o privades que, directament o indirectament, puguin tenir conseqüències negatives per a la salut.

b. Establir requisits mínims i prohibicions per a l'ús i el trànsit de béns i productes quan impliquin un risc o dany per a la salut.

c. Adoptar les mesures oportunes d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva, sense perjudici de les indemnitzacions procedents.

En la mateixa línia, l'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que, quan hi hagi, o se sospiti raonablement que hi és, un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, de tractament, d'hospitalització o de control individual sobre la persona o grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc.

L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29 /1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Finalment, la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, determina la competència dels jutjats i de les sales contencioses administratives per a l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental, en funció que es tracti de mesures adreçades a subjectes concrets o a col·lectivitats genèriques de persones.

IV

Per tal d'assegurar una coordinació i coherència interdepartamental adequades de les mesures excepcionals que s'han de prendre, s'ha considerat necessari agrupar les mesures proposades per les conselleries en un pla únic amb vocació de permanència mentre segueixi produint efectes la declaració d'emergència sanitària a tot el territori de l'Estat, sense perjudici que aquest Pla es pugui anar adaptant a la nova realitat que suposin factors evolutius, previsibles però no concretables actualment, com pot ser el ritme de l'avanç de la campanya de vacunació o l'eficàcia d'aquesta campanya com factor de control de la transmisió comunitària del SARS CoV-2 o de reducció de la gravetat dels efectes del contagi que empíricament resti acreditada.

Així mateix es considera que és necessari poder modalitzar puntualment i temporalment les normes generals amb intervencions concretes envers territoris i sectors d'activitat concrets, que permetin donar resposta ràpida i efectiva a les variacions dels contagis, mitjançant l'aplicació de mesures que, gràcies a l'experiència que un any de lluita contra la COVID 19 ens ha donat, ens permeten afirmar que constitueixen instruments útils pel control i retracció ràpides dels contagis d ela malaltia.

Igualment, es considera necessari que aquestes mesures siguin objecte d'una avaluació continuada, per la qual cosa es manté el funcionament del Comitè d'Alerta i de Seguiment de la COVID-19 a les Illes Balears, format per persones expertes en àmbits relacionats amb la gestió de l'epidèmia, amb funcions consultives i d'assessorament a la presidenta i al Govern de les Illes Balears, que servirà per aportar una visió multidisciplinària tant des del punt de vista científic, com des del sanitari, l'econòmic i el social, així com també es disposa la continuïtat de la Comissió de Seguiment del Pla, creada per l'Acord del Consell de Govern de 13 de març de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19, en la qual hi ha representades, a més de l'Administració autonòmica, les administracions insulars i municipals, i hi està convidada a participar l'Administració General de l'Estat.

És per les quals coses que aquests Acord es conforma mitjançant l'addició al seu cos de dos annexes: un primer que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, el qual estableix un mínim comú de mesures de prevenció del contagi aplicable en tot moment a totes les illes, i un segon annex mitjançant el qual s'estableixen mesures excepcionals de prevenció del contagi de la COVID-19 aplicables temporalment a cada una de les illes en funció del seu nivell d'alerta sanitària.

V

Finalment, de l'informe que ha emès en data 6 de maig de 2021, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses es desprèn que, com a conseqüència del seguiment i de l'anàlisi del risc sanitari que s'han fet des del dia 20 d'abril, la situació epidemiològica de les Illes Balears en conjunt continua en una situació estable amb els indicadors de referència (IA7, IA14 —aquests mateixos indicadors referits específicament a persones majors de 65 anys—, les taxes de positivitat i la traçabilitat dels casos), els quals se segueixen movent entre les xifres pròpies del llindar superior de la situació de nova normalitat i els llindars inferiors de la situació de risc mitjà.

Aquest informe recull que el dia 4 de maig les Illes Balears registraren una incidència acumulada a 14 dies de 63,6 casos per 100.000 habitants, si bé amb una reducció d'aquesta incidència envers la població de major risc, els majors de 65 anys (IA14 de 31,4). Per la seva banda la taxa de positivitat a 7 dies es dsitua al 1,58% i la de reproducció automàtica es troba de bell nou per sota de la unitat (0,99), sense que, a dia 4 de maig les incidències acumulades a 7 dies (IA7) fagin fer esperar un creixement sobtat de les incidències a 14 dies.

A Mallorca la incidència (IA14) ha passat de 58,93 casos el dia 20 d'abril a 65,2 el dia 4 de maig i amb les mateixes referències temporals Menorca a evolucionat de , de 27,84 a 69,0; Eivissa de 45,97 a 55,3 i a Formentera ha passat de 41,28 a 0 casos, després d'una concatenació de dies sense cap nou cas positiu. D'altra banda, els indicadors relatius a la pressió assistencial sobre el sistema sanitari es troben lleugerament més elevats que els nivells de la quinzena passada, però a hores d'ara encara baixos.

En conseqüència, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses constata el fet que la presència prevalent segueix sent la de la soca britànica (>80 de casos) especialment contagiosa i generadora d'infeccions greus, com també l'aparició a escena per primera vegada de dos casos de soca de Costa d'Ivory, juntament amb la presència d'altres soques ja detectades com la novaiorquesa( 3) , la nigeriana (6) i la brasilera (7).

Per tant, d'aquest informe es desprèn que allò més oportú és mantenir el nivell 2 d'alerta sanitària per l'illa de Mallorca, i situar en nivell 1 d'alerta ala resta d'illes

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 7 de maig de 2021, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent

Primer. Establir per a les Illes Balears els nivells d'alerta sanitària següents:

- Nivell d'alerta 0: casos esporàdics i amb bona traçabilitat, normalment importats, i sense que s'identifiqui l'existència de transmissió comunitària.

- Nivell d'alerta 1: risc molt baix o baix, amb brots complexos o transmissió comunitària limitada.

- Nivell d'alerta 2: risc mitjà, transmissió comunitària sostinguda generalitzada amb pressió creixent sobre el sistema sanitari.

- Nivell d'alerta 3: risc alt, transmissió comunitària sostinguda i de control difícil, amb pressió alta sobre el sistema sanitari.

- Nivell d'alerta 4: risc molt alt o extrem, transmissió comunitària no controlada i sostinguda que pot excedir o excedeix les capacitats de resposta del sistema sanitari.

A cada nivell d'alerta sanitària són aplicables les mesures que estableix el nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 a les Illes Balears, que s'aprova com a annex d'aquest Acord.

Les declaracions de nivell d'alerta aplicable poden incloure, a més, l'adopció de mesures preventives excepcionals en qualsevol nivell.

L'aplicació de les mesures a què es fa referència es pot modular i establir per a totes les Illes Balears, o limitar-les a una illa o més, a un municipi o més, nuclis urbans, barriades o a un o més sectors sanitaris o zones bàsiques de salut, quan ho exigeixi la situació epidemiològica concreta, i sempre que no es posin en risc els interessos generals d'intervenció contra la pandèmia i la preservació de la capacitat assistencial del sistema de salut.

Segon. Disposar que la declaració del nivell d'alerta sanitària correspon al Govern de les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum.

En la proposta, la consellera de Salut i Consum ha de determinar el risc sanitari que justifiqui la declaració de cada nivell d'alerta, d'acord amb l'evolució de la pandèmia i amb els indicadors fixats a les Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19 aprovades el 21 d'octubre de 2020 pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut i les modificacions posteriors.

Aquests nivells d'alerta sanitària s'han de revisar de manera ordinària cada quinze dies.

La declaració dels nivells d'alerta sanitària comporta una avaluació continuada del risc sanitari i de la situació epidemiològica del territori afectat per part del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses.

Tercer. Disposar que des de les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021 són aplicables a les Illes Balears, fins que es revisin, els nivells d'alerta sanitària següents:

- A l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 2.

- A l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 1.

- A l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 1.

Quart. Aprovar el nou Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, que constitueix l'annex 1 d'aquest Acord. Aquest Pla substitueix el pla de mesures aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 i les modificacions posteriors.

Cinquè. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures que conté l'annex 1 mitjançant una resolució motivada, amb la consulta prèvia, quan escaigui, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears.

Sisè. Disposar que les mesures que conté el Pla de Mesures desenvolupat a l'annex 1, vigiran des de les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021 fins a que per part del Govern d'Espanya es declari la finalització de la situació de crisi sanitària d'acord amb l'actual article 2.3 de la Llei 2/2021, de 29 de març. Això no obstant, si les circumstàncies ho exigeixen, aquestes mesures poden ser totalment o parcialment eliminades o modificades per acord del Consell de Govern o per resolució de la consellera de Salut i Consum.

Setè. Aprovar les mesures excepcionals de prevenció del contagi de la COVID-19 aplicables temporalment a les illes, que constitueixen l'annex 2 d'aquest Acord.

Vuité. Disposar que les mesures excepcionals contingudes a l'annex 2 d'aquest acord seran eficaces i d'aplicació des de les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, fins les 24.00 hores del dia 23 de maig de 2021.

Novè. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveuen aquest Acord i l'annex, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures pot ser sancionat de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Desè. Disposar la continuïtat del Comitè d'Alerta de Seguiment de la COVID-19 a les Illes Balears (CASCOIB), creat com a òrgan d'assessorament i consulta mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020, a l'empara de les previsions que conté l'article 19.2 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i de la Comissió de Seguiment del Pla de Mesures Excepcionals per Limitar la Propagació i el Contagi de la COVID-19, creada mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 13 de març de 2020.

Onzè. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquest Acord davant l'òrgan judicial competent a l'efecte qu estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Dotzè. Publicar aquest Acord i l'annex en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Tretzè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 7 de maig de 2021

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez