BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 18 de març de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 2 del grup 8 (Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua):

Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

1. El Projecte de construcció de les obres de l'EDAR de Portinatx, modificat en setembre de 2020 i redactat per l'enginyer de camins, canals i ports Carlos Alejandre Entrena té per objecte dotar el nucli de Portinatx d'unes infraestructures de depuració que permetin complir amb els requisits d'abocament establerts per la normativa vigent. En aquest sentit, la depuradora existent, la qual es va construir l'any 1997 i que consta d'un desbast de sòlids i un sistema de llacunatge per anaerobiosi amb l'aeració natural de l'aigua mitjançant un sistema de cascades successives, no funciona adequadament i té una eficàcia d'eliminació dels principals contaminants molt baixa.

2. El projecte preveu la demolició de l'EDAR existent.

3. La nova EDAR projectada s'ubica a la parcel·la 22 del polígon 5 del terme municipal de Sant Joan de Labritja, al paratge de Can Pere March, i ocuparà una superfície de 3.506,50 m2, dels quals 2.018,10 m2 seran de nova ocupació mentre que els 1.488,40 m2 restants es troben actualment ocupats per la depuradora existent. La superfície de nova ocupació es troba al nord de l'EDAR actual. Les coordenades UTM aproximades del projecte (sistema de referència ETRS89, fus 31N) són X= 372.594, Y= 4.329.495. El nucli urbà de Portinatx es troba al nord-oest del projecte, a una distància aproximada de 500 m.

4. El sistema de tractament previst de la nova EDAR consistirà en un procés biològic d'aeració prolongada, el qual disposarà de 2 línies de carrusel circumscrites als decantadors secundaris. L'aeració es durà a terme mitjançant difusors de bombolla fina i bufadors. Es preveu un únic edifici, el qual albergarà tant la part noble de les instal·lacions com la part industrial. Les dimensions previstes de l'edifici són de 27,15 m x 12,35 m i una altura sobre rasant que variarà entre 5 i 7 m i de coberta plana, amb una sola planta.

La zona industrial consta dels elements següents:

a) Sala de pretractament, a on hi ha els equips de desbast, desarenament- desgreixatge i concentrador de greixos.

b) Sala de bufadors, la qual conté els equips de producció d'aire per al tractament biològic.

c) Sala de tractament de fangs a on hi ha els equips de deshidratació i emmagatzematge de fangs.

La zona administrativa consta d'un hall, una sala de control, un despatx, una sala de quadres elèctrics, vestidors i lavabos.

Per tal d'evitar la propagació de les males olors generades durant el tractament de l'aigua residual, s'instal·larà un equip de desodoració per carbó actiu que tractarà l'aire extret de les sales de pretractament i deshidratació, de l'arqueta d'entrada i de l'espessidor de fangs.

5. La línia de tractament de l'aigua residual consta dels processos i/o operacions unitàries següents:

- Mesura del cabal d'aigua bruta que arriba del col·lector.

- Obra d'arribada amb limitació del cabal d'entrada.

- Desbast de sòlids i desarenament-desgreixatge en dues línies de pretractament compacte.

- Mesura de cabal d'aigua pretractada i regulació de cabal a tractament biològic.

- Tractament biològic per fangs actius de baixa càrrega amb eliminació de nitrogen per via biològica (nitrificació-desnitrificació), en el qual s'inclouen els processos següents:

o Reactor Biològic tipus carrusel i aeració mitjançant bombolla fina, en dues línies amb nitrificació-desnitrificació.

o Aeració dels reactors biològics mitjançant difusors de membrana elàstica i cinc bufadors d'èmbols rotatius (un en reserva).

o Precipitació química de fòsfor mitjançant dosificació de clorur de ferro(III). Aquest reactiu es dosificarà a l'entrada de la bóta d'aeració i es produirà juntament amb la recirculació de fangs una bona mescla abans d'entrar al reactor biològic.

o Decantació secundària, mitjançant dos decantadors per gravetat de planta circular de 10,50 m de diàmetre i 3,50 m d'altura.

o Extracció i evacuació de flotants al concentrador de greixos del pretractament.

- Dipòsit d'aigua tractada.

- Mesura de cabal d'aigua tractada.

- Abocament de l'efluent.

6. La línia de tractament dels fangs consta dels processos i/o operacions unitàries següents:

- Recirculació dels fangs secundaris als reactors biològics.

- Extracció dels fangs biològics en excés i bombeig d'aquests fangs a espessiment.

- Espessiment per gravetat dels fangs en un espessidor per gravetat circular de 5,50 m de diàmetre i 3,00 m d'altura.

- Deshidratació per gravetat dels fangs.

- Deshidratació de fangs espessits.

- Emmagatzematge dels fangs.

Es preveu que el fang un cop tractat tengui una sequedat (% en pes de sòlids secs) superior al 22% i una estabilitat (% en pes de sòlids volàtils romanent) inferior al 60%. Per al condicionament químic dels fangs s'empra polielectròlit catiònic.

El fang deshidratat s'emmagatzemarà en dos contenidors de capacitat unitària de 4,35 m3.

7. Pel que fa al dimensionament de la instal·lació, s'han considerat els cabals següents:

Cabals	Estiu	Hivern
Cabal mitjà diari	2.000 m3/dia (11.667 habitants equivalents)	100 m3/dia
Cabal mitjà-horari	4,17 m3/h	83,33 m3/dia
Cabal punta	6,25 m3/h	125,00 m3/h
Cabal màxim	12,50 m3/h	250,00 m3/h

Per una altra banda, per al disseny de la instal·lació s'ha considerat que la càrrega contaminat mitjana de l'aigua residual a tractar és de 350 mg O2/L de DBO5, 650 mg O2/L de DQO, 250 mg/L de sòlids en suspensió, 75 mg de N-NTK i 8 mg/L de P total i que l'efluent ha de complir les condicions següents: DBO5 < 25 mg O2/L; sòlids en suspensió < 35 mg/l; DQO < 125 mg O2/L; nitrogen total < 15 mg N/L, fosfor total < 2 mg P/L i pH entre 6 i 9.

8. S'aprofitaran les conduccions d'aigües residuals existents, inclòs l'emissari submarí, ja que es troben en bon estat i tenen capacitat suficient per als cabals previstos pel projecte.

La xarxa d'evacuació parteix de l'estació de bombeig, transcorre per un tram terrestre d'uns 300 m i posteriorment discorre per un tram submarí d'uns 900 m que va perpendicular a la línia de la costa i desemboca a la Cala de Portinatx a uns 32,2 m de profunditat. L'abocament es produeix a les coordenades 39º 06,988' N; 1º 30,723' E. A l'extrem final de l'emissari es troba un difusor en forma de «T» amb dues sortides per a abocar l'aigua depurada sobre el medi receptor.

9. Es farà una escomesa des de la xarxa municipal d'aigua potable per dotar d'aigua potable l'EDAR. La longitud de la conducció prevista és de 800 m. Al projecte es preveu un dipòsit d'aigua de servei de 500 l. Aquest dipòsit s'alimenta d'aigua de la xarxa i s'emprarà per als lavabos de la planta.

Hi haurà també un dipòsit d'aigua tractada. Aquest dipòsit emmagatzema i distribueix l'aigua tractada a la planta per al seu ús diari en les tasques de manteniment i neteja de la planta.

Si bé al projecte no es contemplava la reutilització de les aigües pluvials netes de la coberta de l'edifici, a l'informe complementari presentat (RE CMAT-GOIB L30E1693/2021) es preveu una conducció la qual dirigeix l'aigua pluvial de la coberta de l'edifici al dipòsit d'aigua de servei.

10. El subministrament d'energia elèctrica es farà a través d'una nova línia de mitja tensió subterrània que tendrà una longitud aproximada de 500 m i que començarà a un centre de transformació existent. S'instal·larà un centre de transformació en un edifici prefabricat de formigó tipus PFU-5 1T-100 de 6.088 mm de longitud per 2.380 mm de fons i 3.045 mm d'altura total.

11. Per a la implantació de l'EDAR es faran diversos desmunts, el major dels quals, situat al nord de la instal·lació, es preveu de 14 m d'altura. En alguns casos, pot ser necessari efectuar voladures per a executar-los.

12. Per a l'accés a l'emplaçament del projecte, s'aprofitarà la xarxa de carreteres i camins existents.

13. La instal·lació disposa d'un sobreeixidor, el qual connecta amb el col·lector de sortida de l'EDAR.

14. El pressupost base de licitació del projecte sense IVA és de 3.222.510,71. euros.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. D'acord amb les normes subsidiàries de Sant Joan de Labritja, aprovades definitivament el 29 d'abril de 2011 i publicades al BOIB núm. 104, de 7 de juliol de 2011 la depuradora existent es troba a sòl rústic amb la qualificació de sistema general EDAR.

La nova zona d'ocupació es troba a sòl rústic protegit amb la categoria d'àrea natural d'especial interès (ANEI). En aquest sentit, tota la superfície de la parcel·la 22 del polígon 5 es troba a la zona ANEI dels Amunts.

Atès que part del projecte queda fora de la zona amb la qualificació de sistema general, serà necessària la declaració prèvia d'interès general segons s'estableix al punt 2 de l'article 24 de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears.

2. L'entorn del projecte té un caràcter forestal.

3. Part dels terrenys ocupats per la depuradora existent així com el seu entorn, es troben dins l'espai Xarxa Natura 2000, LIC ES5310112, Nord de Sant Joan.

Cal indicar que les obres que es duran a terme dins l'àmbit del LIC ES5310112, Nord de Sant Joan només es faran dins la superfície ja ocupada per les instal·lacions actuals.

4. L'emissari existent, construït l'any 1971, queda fora de l'avaluació ambiental del present projecte segons el que disposa l'article 9.1 de la Llei 21/2013:

Els plans, els programes i els projectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei s'han de sotmetre a una avaluació ambiental abans de la seva adopció, aprovació, autorització, o bé, si és procedent, en el cas de projectes, abans de la presentació d'una declaració responsable o d'una comunicació prèvia a les que es refereix l'article 71 bis de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. No tenen validesa els actes d'adopció, aprovació o autorització dels plans, programes i projectes que, estant inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei no s'hagin sotmès a avaluació ambiental, sense perjudici de les sancions que, si s'escau, puguin correspondre.

No obstant això, segons l'EIA, es considera que atès que l'efluent de la nova EDAR, el qual s'aboca a la mar a través d'aquest emissari submarí existent, és part del procés de depuració previst al projecte avaluat, s'han d'avaluar els efectes de l'efluent sobre el punt d'abocament. En aquest sentit, tot l'emissari, inclòs el punt d'abocament es troba a l'espai Xarxa Natura 2000 ZEPA ES0000516 Espai marí del ponent i nord d'Eivissa.

Per una altra banda, l'emissari aboca a la massa d'aigua costanera EIMC03M4 «Cap des Mossons a Punta Grossa». Aquesta massa s'inclou a la subcategoria costanera profunda sedimentària i presenta un estat ecològic bo. Si bé dintre d'aquesta massa es troba la zona sensible ESCA691 «Cala de Portinatx», d'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, el punt d'abocament de l'emissari es troba fora d'aquesta zona. Per tant, quedaria fora de les zones a on, segons el Decret 49/2003, de 9 de maig, pel qual es declaren les zones sensibles a es Illes Balears, és necessari un tractament addicional al secundari.

Cal indicar també que per tal de legalitzar l'emissari existent, l'ajuntament de Sant Joan de Labritja ha sol·licitat la concessió d'ocupació del domini públic marítim terrestre així com l'autorització d'abocament de la terra a la mar a les administracions competents.

5. Tot i el mal funcionament de la depuradora existent, el control sanitari de l'aigua de bany fet pel Servei de Salut Ambiental mostra que la qualitat de l'aigua de bany a Portinatx va ser excel·lent a l'any 2019 i bona a l'any 2020.

6. Part del projecte es troba a una àrea de prevenció de riscos d'erosió.

7. Pel que fa al risc d'incendi i segons el IV Pla General de Defensa Contra Incendis Forestals, l'àrea ocupada per la depuradora existent es troba classificada com a risc d'incendi forestal alt mentre que la nova zona d'ocupació es troba classificada com a risc d'incendi forestal alt i extremadament alt.

8. Pel que fa a les condicions geomorfològiques i d'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, l'EDAR projectada es situa a una zona amb un pendent molt pronunciat (30-40%), trobant-se aproximadament entre les cotes 29 m i 42 m sobre el nivell de la mar.

9. El projecte no es troba a APR d'inundacions ni a cap plana geomorfològica d'inundació.

10. A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una anàlisi de conques visuals. S'ha establert una àrea d'influència visual de 10 km. Es conclou la visibilitat del projecte serà reduïda i no s'observarà des dels nuclis de població ni carreteres ja que el possible impacte visual queda mitigat per les masses forestals existents i la topografia de la zona.

11. Pel que fa a la vegetació, a les zones forestals de l'entorn del projecte hi trobam la savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata), el pi blanc (Pinus halepensis), el llentiscle (Pistacia lentiscus), el ginebró (Juniperus oxycedrus) així com alguns exemplars de figuera (Ficus carica), l'olivera (Olea europaea L.), l'ullastre (Olea europaea var. Sylvestris) i el garrover (Ceratonia siliqua) i arbusts perennifolis com el romaní (Rosmarinus officinalis L.) i el bruc (Erica arborea L.). L'espècie més afectada per les noves instal·lacions serà el pi blanc.

12. Segons l'informe del Servei de Protecció d'Espècies, a la zona on es desenvolupa el projecte hi ha presència de les espècies protegides o amenaçades següents:

- Espècies silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): Ginesta (Genista dorycnifolia subsp. dorycnifolia).

- Espècies amenaçades, però no catalogades: Chronanthus biflorus.

Si bé a la zona afectada pel projecte aquestes espècies es troben amb una densitat molt baixa (tres peus de Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia i dos peus de Chronanthus biflorus, a la zona limítrof de la instal·lació hi ha presència d'aquestes espècies amb una densitat alta.

13. Pel que fa a la fauna, segons la quadrícula 1x1 amb codi 8302 a l'àrea afectada pel projecte no s'hi troben espècies catalogades i/o amenaçades.

A la taula següent es mostren les espècies catalogades i/o amenaçades que d'acord amb la quadrícula 5x5 amb codi 831 del Bioatles del visor IDEIB es podrien trobar a l'àmbit del projecte:

Tàxon (Espècie)	Nom comú (Espècie)	Catalogat	Amenaçat
Zamenis scalaris	Serp blanca	Sí	No
Hemidactylus turcicus	Dragonet rosat	Sí	No
Tarentola mauritanica	Dragó	Sí	No
Podarcis pityusensis	Sargantana de les Pitiüses	Sí	No
Falco peregrinus	Falcó	Sí	No
Phalacrocorax aristotelis desmarestii	Corb marí	Sí	Sí
Xerocrassa caroli caroli		Sí	No
Tadarida teniotis	Ratapinyada de coa llarga	Sí	No
Rhinolophus hipposideros	Ratapinyada de ferradura petita	Sí	No
Myotis escalerai	Ratapinyada d'escalera	Sí	No

A l'estudi d'impacte ambiental s'ha fet un inventari sobre el terreny. En relació a les espècies de fauna catalogada a la quadrícula 5x5 amb codi 831 del Bioatles, no s'han trobat nius ni presència d'avifauna protegida a l'entorn del projecte. En aquest sentit, en el cas del Falco peregrinus no es preveu la seva presència a l'entorn del projecte ja que no s'hi troben els penya-segats necessaris per la ubicació del seus nius i l'ambient és netament forestal.

Per una altra banda, atès que els ambients i ecosistemes inclosos a la zona d'ubicació i adjacents al projecte presenten els requeriments ecològics per la presència de Sylvia balearica, Caprimulgus europaeus (Cap d'olla) i Galerida theklae (terrol·la capelluda) s'hauran de prendre les mesures adequades per a no afectar als possibles exemplars que es puguin establir a l'entorn de l'àmbit d'actuació.

14. Pel que fa als hàbitats d'interès comunitari, la nova zona d'ocupació està formada per un sistema forestal de pinar-savinar, el qual es correspon amb l'hàbitat d'interès comunitari no prioritari 5330 Matolls termo-mediterranis i predesèrtics.

15. Durant el seu traçat, l'emissari travessa les comunitats bentòniques següents:

- Arenes fines (representen un 17,3% de la longitud de l'emissari).

- Arenes mitjanes (43,5% longitud emissari).

- Fons rocosos amb algues fotòfiles (8,7% longitud emissari).

- Posidonia oceanica (28,6% longitud emissari).

-Fons rocosos dominats per algues esciàfiles i hemiesciòfiles. Fàcies de precoral·ligen (1,9% longitud emissari).

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, l'estat de conservació d'aquests ecosistemes a l'àmbit d'estudi és favorable.

16. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 2001M1 «Portinatx». La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és entre moderada i alta.

b) El projecte es troba en el perímetre de restriccions moderades del pou de proveïment urbà ARE_1857_Vigent-DI-_16832.

17. Les actuacions previstes es troben a zona de policia de torrent.

18. No s'hi troben elements del patrimoni cultural que es puguin veure afectats per les actuacions projectades.

3. Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

L'òrgan ambiental en base a l'article 34 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental i amb anterioritat a l'inici del procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, va sotmetre el document inicial del projecte a consulta a les administracions afectades per tal de determinar l'abast de l'estudi ambiental. Es varen consultar les administracions següents:

- Departament de Territori del Consell Insular d'Eivissa.

- Servei de Planificació del Departament de Medi Natural.

- Servei de Gestió forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural.

- Servei de Costes i Litoral de la DG d'Ordenació del Territori.

- Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics.

De les consultes efectuades per l'òrgan ambiental es varen rebre els informes del Servei de costes i Litoral de la D.G. d'Ordenació del Territori i del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la D.G. d'Espais Naturals i Biodiversitat i del Consell d'Eivissa. En data 5 d'octubre de 2015, es va elaborar el document d'abast a partir de les contestacions a les consultes rebudes i del document inicial.

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 18 de juny de 2019 es va publicar en el BOIB núm. 81 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de construcció de la nova EDAR de Portinatx. No s'hi ha presentat cap al·legació. Durant la informació pública han estat consultades les administracions i persones interessades següents:

• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Planificació al Medi Natural.
• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Servei de Protecció d'Espècies.
• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.
• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Superficials.
• Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus, Servei de Residus.
• Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Secció d'Atmosfera.
• Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat, Direcció General d'Ordenació del Territori, Servei de Costes i Litoral.
• Consell Insular d'Eivissa, Departament de Territori.
• Demarcació de Costes.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de la Secció d'Atmosfera, del Servei d'Abocaments, del Servei de Protecció d'Espècies, del Servei d'Estudis i Planificació, del Servei d'Aigües Superficials, del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries i Lluita contra l'Intrusisme (Secció de Territori), del Departament de Presidència i Gestió Ambiental (Secció de Medi Ambient) i del Servei de Planificació al Medi Natural.

La Secció d'Atmosfera va concloure el següent:

1. Respecte a l'execució de l'obra, per tal de minimitzar l'emissió de pols s'haurien d'implementar més mesures correctores com és evitar moviments de terra en dies de fort vent.

[...]

3. S'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la màxima eficiència energètica per als sistemes nous a incorporar.

[...]

A més de la informació entregada en la memòria del projecte s'haurà de proposar un sistema de vigilància ambiental per al desodoritzador. Un exemple podria ser determinar periòdicament la seva eficàcia o rendiment mesurant el SH2 prèvia a l'entrada i a la sortida, i proposar accions per a quan el rendiment baixi sota un valor determinat. A més a més, en cas d'instal·lar qualque grup electrogen auxiliar, s'haurà d'aportar informació sobre previsió d'hores de funcionament a l'any, la potència tèrmica, potència elèctrica, combustible. Aquesta informació és necessària perquè es valori si li és d'aplicació el Reial Decret 1042/2017, de 24 de desembre, de Mitjanes Instal·lacions de Combustió.

[...]

El Servei d'Abocaments va informar favorablement el projecte amb la prescripció d'estudiar l'afectació a la ZEPA ES00000516 Espai marí de ponent i nord d'Eivissa. A l'informe es recorda que s'ha de legalitzar la situació administrativa de l'emissari.

El Servei de Protecció d'Espècies va informar favorablement el projecte de construcció de la nova EDAR de Portinatx, amb el condicionant d'establir les mesures de protecció per tal d'evitar l'afectació de les espècies Genista dorycnifolia subsp. dorycnifolia i Choranthus biflorus.

El Servei d'Estudis i Planificació va informar favorablement amb els condicionants següents:

a) Segons l'art. 60.3 i 60.4 del PHIB 2019, es recomana recollir, emmagatzemar i reutilitzar les aigües pluvials netes de la coberta de l'edifici principal de l'Edar.

b) S'assegurarà que el dimensionament de l'estació depuradora compleixi amb les requisits establerts a l'art. 76 del PHIB 2019.

c) S'assegurarà, en complir amb l'estipulat a l'estudi geològic, i executar la partida alçada reservada en el pressupost del projecte, per la comprovació mitjançant anàlisi cinemàtica i resistent, dels desprendiments de blocs de roca que es poden produir en els talussos de desmunt que s'han de realitzar a la zona nord i amb més pendent de l'Edar, i que fes necessària la instal·lació de mesures d'estabilització, com malles de retenció i bulonatge.

[...]

El Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries i Lluita contra l'Intrusisme (Secció de Territori) va informar el següent:

Consideracions tècniques

[...]

És necessari tramitar la declaració d'interès general en relació a la part de la infraestructura situada fora del sistema general que consta a les Normes subsidiàries de planejament.

Sobre el dimensionament de l'EDAR. Segons les dades de població de Portinatx que consten al Padró Continu de l'Institut Nacional d'Estadística (www.INE.es), la població de dret de Portinatx era a 1 de gener de 2018, de 640 habitants. Aquesta xifra ja superaria en aquella data la població de disseny de l'EDAR prevista per a l'hivern (possiblement perquè el projecte tècnic de l'EDAR està datat de 2015).

Caldria fer els ajustos necessaris per tenir en compte la població actual del nucli de Portinatx en la població de disseny de l'hivern així com el seu creixement (que en el passat recent ha estat molt intens: 69,8% d'increment entre l'any 2000 i el 2018).

El Departament de Presidència i Gestió Ambiental (Secció de Medi Ambient) va informar el següent:

[...]

Si bé a l'actualitat no hi ha requeriments agrícoles o residencials (jardins, etc.) suficients per atendre els volums finals d'aigües depurades resultants, als menys es podrien reutilitzar una part d'ells i a més ja estarien a disposició per a futurs projectes de reutilització. Independentment de l'anterior, donat el greu problema d'eutròfia marina en les aigües de bany de zones turístiques i concretament la històrica problemàtica d'aquest impacte ambiental i turístic a la zona de Portinatx, per l'aparició de taques i coloracions productes de «blums» algals, es considera que la selecció de l'alternativa C és la que millor garanteix la resolució de l'esmentada problemàtica.

[...]

Es considera que el pes ambiental i concretament la molt millor qualitat de l'aigua depurada resultant hauria de prevaler respecte a aspectes més econòmics i per tant s'hauria d'estudiar l'alternativa C com la millor qualificada com a resultat final de l'estudi d'alternatives. En quant als aspectes econòmics i per tant de intentar compensar la major quantia de la possible alternativa C es podria estudiar acollir-se a una potencial indemnització compensatòria que ve recollida al Projecte de decret (en tramitació) sobre indemnitzacions per costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació dels serveis públics d'aigües residuals.

[...]

A expenses de futurs projectes de reutilització integral, en cas d'optar definitivament per l'alternativa C, el projecte hauria de preveure dotar de les infraestructures o equipaments adients per poder accedir, amb camions cisterna o similars, a la recollida de aigües regenerades per la seva reutilització per usos de menor entitat o puntuals (neteja de carrers, recs puntuals, jardins, etc.) A més de tot l'anterior, és important destacar que l'ocupació dels nous terrenys per acollir les futures instal·lacions haurien d'ampliar-se cap el sector del nord, nord-est per tal d'evitar la proximitat de la zona del torrent i de l'espai Xarxa Natura 2000 que limita la zona sud de la depuradora actual.

[...]

- La nova zona de ocupació està composada per un sistema forestal de savinars i pinars que es correspondrien amb l'hàbitat 5330 Matorrals termomediterrànis i preestèpics. Independentment de l'anterior, atesa la reduïda extensió de la nova ocupació en relació amb del grau de representativitat i extensió de l'habitat a nivell insular, s'està d'acord en la avaluació del impacte sobre aquesta variable ambiental com baix-moderat

- Hàbitat 1120 Praderies de Posidonia: Tal i com s'especifica al document ambiental els efectes adversos es deurien a situacions anormals del funcionament del sistema de depuració, ja que el projecte suposa una gran millora en relació a aquesta variable ambiental, respecte a la situació actual. Així, es considera important que el Programa de vigilància i seguiment ambiental concreti de manera detallada els mecanismes de control dels efluents per tal de detectar amb la major brevetat possible una pèrdua de la funcionalitat de depuració i resoldre les anomalies, escurçant el temps d'afecció damunt les praderes de posidònia.

- Espècies de interès europeu: El document ambiental destaca com a especies potencialment afectades pel projecte al Falcó peregrí Falco peregrinus y Curruca sarda Sylvia sarda, afirmant que la resta d'espècies associades als habitats presents no es trobarien de manera potencial. En relació amb l'anterior es considera que els ambients i ecosistemes inclosos a la zona d'ubicació i adjacents al projecte sí que presenten els requeriments ecològics per la presencia tant de Caprimulgus europaeus (Cap d'olla) com de Galerida theklae (terrol·la capelluda). Quant a les altres espècies que el document sí que presenta com a potencialment afectades pel projecte s'ha de dir que la classificació taxonòmica és la de Sylvia balearica i no Sylvia sarda i en el cas de Falco peregrinus, atesa la no presència de penya-segats necessaris per a la ubicació del seus nius i l'ambient netament forestal no és de preveure la seva presència a l'entorn d'afectació del projecte. De la mateixa manera que pel cas dels hàbitats donada la bona situació poblacional insular del conjunt de les espècies potencialment afectades i de la reduïda superfície de nova ocupació les afeccions també es considerarien com a baixes-moderades.

Únicament es considera important en la mesura del possible no fer coincidir la fase de construcció amb el període de nidificació d'aquestes espècies d'aucells.

[...]

Es considera important que el propi Programa de vigilància i seguiment ambiental especifiqui, per tal de ser analitzat i estar subjecte a possibles aportacions tècniques, les mesures de vigilància i control a definir i concretar.

El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl va informar el projecte amb tota una sèrie de condicionants sobre el risc d'incendi forestal, la gestió forestal i la protecció del sòl. Es va recomanar també que atesa la baixa pluviositat existent a l'illa d'Eivissa i l'excessiva explotació dels aqüífers s'estudiés com a alternativa la utilització de l'aigua depurada mitjançant un filtre verd per tal d'evitar l'abocament a la mar de l'aigua depurada.

El Servei d'Aigües Superficials va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

- El terraplenat previst en projecte no podrà envair el domini públic hidràulic. La definició geomètrica en la realització i execució de les obres dels decantadors, reactors biològics i tancs de fangs, no envairà la zona de servitud del torrent. Les pluvials recollides de la planta es tractaran a la pròpia EDAR abans d'abocar-se al domini públic marítim terrestre.

- La xarxa de descàrrega de les aigües depurades, o col·lectors annexos terrestres (300 m ) fins al tram submarí ( 900 m) no podrà situar-se en zona de servitud o DPH del torrent.

No es podran realitzar obres ni instal·lacions a la zona de servitud que impedeixin:

a. Protecció de l'ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b. Pas públic per als vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, tret que per raons ambientals o de seguretat l'organisme de conca consideri convenient la seva limitació.

- Per tal de protegir-se de les aigües atorrentades l'angle de caiguda i atac del talús, en el seu vèrtex confrontant amb el torrent al règim de corrents, serà de < 30º amb l'eix del torrent i es protegirà en tota la seva extensió amb escullera 50 o gabions a l'abast. Es recomana que els talussos mantinguin paral·lelisme amb el flux de les aigües.

- El promotor és responsable del projecte, de l'execució de l'obra, del manteniment i dels danys que es puguin produir al domini públic hidràulic terrestre o marítim o a tercers.

[...]

- Les obres en domini públic hidràulic, en zones de servitud i en zona de policia precisaran autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

La Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat va informar favorablement el projecte amb els condicionants següents:

- Es delimiti l'àmbit del LIC, per a evitar que durant les obres no afectin l'àmbit del LIC fora de la zona ja ocupada per l'EDAR actual.

- Es compleixin les mesures proposades a l'estudi d'impacte ambiental per evitar danyar les poblacions de Cytisus fontanesii i Genista dorycnifolia subs. Dorycnifolia presents a la zona. Més concretament, amb l'Agent de Medi Ambient del municipi:

• Es delimiti la zona de l'ocupació estricta de les obres.
• Es marqui específicament l'àrea d'alta densitat existent cap a la part oriental de les espècies Cytisus fontanesii i Gensita dorycnifolia subsp. Dorycnifolia.
• De forma prèvia a l'inici de les tasques d'obra civil pròpiament dits, s'identifiquin, localitzin, i si és el cas, es trasplantin els exemplars de Cytisus fontanesii i Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia que es localitzin a l'àmbit d'ocupació del projecte.
• Per evitar pertorbacions i molèsties a aquestes espècies durant l'època més sensible, la nidificació, les obres s'hauran d'evitar el període comprès entre l'1 de març i el 30 de juny.

- Durant l'execució de l'obra, cada tipus de residu es reculli separadament per a la seva gestió adequada d'acord el RD 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'aboqui o abandoni cap tipus de residu al medi natural, i es prenguin les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

- Es minimitzi la generació de renou i vibracions durant l'execució de les obres en la mesura del possible, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal de que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

Anàlisi tècnica de l'expedient

a) Alternatives

A l‘estudi d'impacte ambiental s'ha descartat l'alternativa zero (no executar el projecte) ja que si bé amb aquesta alternativa s'evitarien les afeccions derivades de l'ocupació de sòl, consum de recursos i cost econòmic, no es considera adequat mantenir el sistema de depuració actual. En aquest sentit, el mal funcionament de l'EDAR està produint males olors, les quals provoquen les queixes dels veïns i dels turistes de Cala Portinatx i, a més, l'aigua depurada no compleix els requisits de qualitat d'abocament establerts per la legislació.

En relació amb l'emplaçament de la depuradora projectada, a l'estudi d'impacte ambiental no es proposen altres alternatives ja que s'aprofita el terreny de l'EDAR existent, el qual està classificat per les normes subsidiàries com a sistema general en sòl rústic, amb la categoria de sistema general d'infraestructures (EDAR) i, a més, és propietat de l'ajuntament. Per una altra banda, la selecció d'un altre emplaçament requeriria noves escomeses d'abastiment, sanejament, serveis i infraestructures així com nous accessos a la instal·lació. Tot això suposaria uns majors impactes associats a la fase de construcció respecte a l'alternativa actual.

S'han valorat les alternatives tecnològiques per al tractament de l'aigua residual següents:

Alternativa A: tractament biològic de fangs activats de molt baixa càrrega (aeració prolongada) mitjançant 2 línies de carrusel circumscrites als decantadors secundaris. Aquesta alternativa està basada en un procés totalment provat i implantat arreu del món, de maneig senzill i amb uns rendiments de depuració molt elevats.

Alternativa B: tractament biològic de fangs activats de molt baixa càrrega mitjançant 4 línies de reactor SBR basat en el procés ABJ-ICEAS (Sequential Batch Reactor). El procés ABJ és una modificació i millora del reactor seqüencial per lots estàndard. Es tracta d'un procés biològic en el que a cada reactor s'alternen les fases d'aeració, decantació i buidat, com a un reactor SBR però en aquest procés es permet l'alimentació ininterrompuda d'aigües residuals al reactor, la qual cosa no es pot fer a un procés «per lots». La gran avantatge del procés ABJ és que fa la funció de reactor biològic + tanc de regulació + decantador secundari per la qual cosa no són necessaris els decantadors secundaris ni el bombeig de recirculació de fangs, i així es simplifica notablement l'obra civil i es redueix la superfície d'implantació. Aquest sistema també presenta consums energètics més baixos. El principal inconvenient d'aquest tipus de sistemes és que el seu maneig és més complicat que el d'un sistema de tractament biològic convencional i que el cost econòmic d'implantació i explotació és més elevat.

Alternativa C: tractament biològic de fangs activats de molt baixa càrrega mitjançant 2 línies de reactor MBR (Membrane Bioreactor). Aquest tipus de sistema consisteix en un reactor biològic integrat amb un sistema de membranes d'ultrafiltració. El sistema d'ultrafiltració substitueix la funció de separació de sòlids del clarificador secundari i dels filtres d'arena dels sistemes convencionals de fangs activats i proporciona uns rendiments de depuració molt elevats. Aquesta tecnologia supera amb efectivitat els problemes de decantació associats a la tecnologia convencional de fangs activats i permet al bioreactor operar amb concentracions de sòlids del licor mescla considerablement més altes que en els processos convencionals, els quals es veuen limitats per la capacitat de decantació del fang. A més de la millor qualitat obtinguda de l'efluent, una altra avantatge d'aquesta és la reducció de l'espai necessari per a la implantació de les instal·lacions. No obstant això, la principal desavantatge d'aquest sistema és el seu alt cost tant d'implantació com d'explotació ja que implica un major consum energètic i de reactius. Per una altra banda, atesa la major complexitat d'aquest sistema, la seva implantació implica una major especialització del personal encarregat del manteniment.

Cal destacar que amb qualsevol d'aquestes tres alternatives s'aconseguiria una millora ambiental molt important respecte a la situació actual ja que s'assolirien els rendiments de depuració necessaris per a complir amb la normativa vigent i s'evitaria la generació de males olors. Finalment, tot i que amb l'alternativa A s'ocuparà més espai (un 7% més que amb l'alternativa B), es considera que, atesos recursos econòmics i humans de l'Ajuntament així com els beneficis de cada tecnologia, l'alternativa A és la més adequada ja que suposa un menor cost d'implantació i una major senzillesa d'explotació.

No obstant això, a l'informe del Departament de Presidència i Gestió Ambiental (Secció de Medi Ambient) es considera que l'alternativa C solucionaria el problema d'eutròfia existent a la zona de Portinatx atesa la millor qualitat de l'aigua depurada obtinguda amb aquesta alternativa. Tal i com s'indica a l'estudi d'impacte ambiental de setembre de 2020, la selecció de l'alternativa C suposaria refer el projecte. En aquest sentit, l'ajuntament va iniciar els tràmits per a l'autorització del projecte l'any 2014 i, a més, per a l'alternativa seleccionada, l'ajuntament juntament amb el Consell d'Eivissa ha sol·licitat la subvenció corresponent a la convocatòria de 2018 per al finançament del 50% dels costs per a la construcció de l'EDAR amb càrrec a l'impost de turisme sostenible. Segons l'estudi d'impacte ambiental modificat, s'ha consensuat amb diferents administracions seguir amb l'alternativa seleccionada atès que tot i que el tractament de l'aigua residual de l'actual EDAR és deficient, les aigües de bany pròximes al punt d'abocament compleixen amb els objectius de qualitat fixats al Reial Decret 1341/2007 per a la qualitat d'excel·lent. Es remarca també que l'abocament de l'efluent depurat no es produeix a zona sensible i que no resulta necessari un tractament addicional al tractament secundari previst.

b) Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn així com una caracterització, avaluació i valoració dels més significatius.

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Demolició de les infraestructures existents. Aquesta actuació produirà un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire i positiu sobre l'ocupació.

b) Desbrossament i moviment de terres. Té un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire, moderat sobre la capacitat agrològica i usos del sòl, la coberta vegetal, el paisatge i la zona ANEI dels Amunts i positiu sobre l'ocupació.

c) Cimentacions, formigonats i edificacions. Té un impacte moderat sobre la capacitat agrològica i usos del sòl, els hàbitats, el paisatge i positiu sobre l'ocupació.

d) Trànsit de maquinària i presència de personal. Aquesta activitat té un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire, l'emissió de renous, l'energia, la composició del sòl i l'aigua i la fauna i positiu sobre l'ocupació.

d) Consum de recursos, principalment combustibles.

e) Generació i gestió de residus. Té un impacte negatiu sobre el paisatge i positiu sobre l'ocupació.

A la fase d'explotació, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Operativitat del sistema i manteniment. Té un impacte compatible sobre el renou, la contaminació lumínica, moderat sobre el consum d'energia, la capacitat agrològica i usos del sòl, la fauna, el paisatge sobre positiu sobre la qualitat de l'aire, el medi marí i l'economia i la societat.

b) Generació de residus, principalment fangs deshidratats. Aquesta acció té un impacte moderat sobre el paisatge.

c) Situació de funcionament anormal i/o risc. Té un impacte compatible sobre la qualitat de l'aire, la composició del sòl i de l'aigua i el medi marí.

A l'estudi d'impacte ambiental es preveuen tota una sèrie de mesures correctores i protectores per tal de mitigar els impactes negatius. Per a la fase d'obres les mesures proposades són les següents:

- Mesures per a la disminució de la contaminació atmosfèrica i del renou (reg periòdic de camins i zones de treball amb tràfic de vehicles i maquinària; limitació de velocitat; humectació del sòl prèvia als moviments de terres durant els períodes secs; vehicles de transport de materials pulverulents coberts amb lones; reducció de l'altura de descàrrega; aplecs de material pulverulents a zones protegides del vent; s'evitaran les activitats generadores de pols en situacions de fort vent; manteniment adequat dels camins d'accés i de la zona d'obra; manteniment adequat maquinària; utilització de maquinària amb baix nivell de renou; etc.)

- Mesures per a la protecció del sòl, subsòl, aigües superficials i aigües subterrànies (delimitació de la zona d'obra; gestió adequada dels materials sobrants de les excavacions i dels residus; mesures per a evitar l'abocament de substàncies contaminants; en cas d'abocament accidental es retirarà la part de sòl afectada i es lliurarà a gestor autoritzat; aplecs de terra a les zones pròximes a la seva futura reutilització i amb una altura màxima de 1,5-2 m; mesures per evitar que es produeixin arrossegaments de materials al torrent a conseqüència del moviment de terres i altres materials; utilització de medis físics (malles antierosió) per tal d'evitar processos erosius; realització de les obres necessàries per tal d'evitar modificar els cursos d'aigua i l'escorrentia natural del terreny i conservar la xarxa de drenatge superficial; s'evitarà la deposició de sobrants de ciment al terreny; compliment de les recomanacions de l'estudi geotècnic; campanya de neteja al final de les obres amb l'objecte d'eliminar totes les instal·lacions temporals i retirar totes les restes d'obres i els residus

- Mesures per a la protecció de la flora i la fauna (el trànsit de la maquinària es limitarà a les zones delimitades; les tasques d'excavació i cimentació no envairan més superfície de l'estrictament necessària; ocupació de la menor superfície possible; abans de les obres i amb l'ajuda d'un agent de medi ambient, s'identificaran, localitzaran i, si escau, es trasplantaran els exemplars de Chronanthus biflorus i Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia que es trobin a l'àmbit del projecte; jalonament d'elements vegetals a protegir com són les espècies Chronanthus biflorus i Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia; les instal·lacions o elements auxiliars es situaran en terrenys ocupats pel projecte i s'evitarà l'ocupació de les zones cobertes per vegetació natural; sempre que sigui possible l'actuació sobre els matolls i l'arbrat es limitaran a desbrossaments manuals; els troncs i llenya resultants del desbrossament es retiraran en un termini màxim de vint dies; gestió adequada dels residus vegetals; el condicionament d'accessos i passos per a les obres es farà adaptant-se al traçat dels camins existents; s'evitaran en la mesura del possible els renous intensos i vibracions així com les tasques de desbrossament en èpoques de cria i reproducció de les espècies nidificants (període entre febrer i juny); aplicació de pastes cicatritzants si es produeixen danys sobre les branques de la vegetació a preservar; s'evitaran els moviments de terra innecessaris i els vehicles i la maquinària seguiran sempre el mateix traçat; s'evitarà l'obertura de nous vials; etc.

- Mesures per a la protecció del paisatge i dels espais d'interès natural: en cas que siguin necessàries instal·lacions fixes provisionals es situaran a les zones menys visibles; els acabats de les edificacions seran compatibles amb les normes urbanístiques municipals i afavoriran la integració paisatgística dels elements en l'entorn.

- Mesures per a la correcta gestió dels residus (habilitació d'un lloc adequat per a la recollida en contenidors; etc.)

- Mesures per a la protecció del patrimoni.

- Mesures per a la protecció del medi socioeconòmic.

Pel que fa a la fase d'explotació, es proposen les mesures següents:

- Mesures per a la protecció de la qualitat de l'aire: els equips susceptibles d'emetre més renou s'ubiquen a l'edifici de procés i a sales amb les mesures d'insonorització adequades; sistema d'introducció d'aire en el tractament biològic mitjançant bufadors i graelles de difusors amb l'objecte d'evitar l'emissió de partícules; s'estudiarà la viabilitat d'instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta de l'edifici de procés i mesures per a minimitzar la generació d'olors: es confinaran i cobriran els principals punts de generació d'olors com són el pretractament, l'espessiment i la deshidratació de fangs en un edifici; planta de desodoració per carbó actiu; sistema de sensors de sulfur d'hidrogen a l'entrada i sortida del sistema de desodoració; la línia de fangs consta d'un espessidor amb coberta de PRFV per tal d'afavorir la seva desodoració; acumulació dels fangs deshidratats en els contenidors adequats; etc.

- Mesures per a la minimització de la contaminació lumínica i estalvi energètic: il·luminar de dalt abaix; làmpades de baix consum i que no utilitzin mercuri ni altres metalls pesants; apantallament i orientació adequada dels focus; etc.

- Mesures per a la protecció del sòl, subsòl, aigües superficials i aigües subterrànies: inspeccions subaquàtiques de l'estat de l'emissari amb una periodicitat mínima anual; accés a l'EDAR a través de camins existents; gestió adequada dels residus; mesures per evitar que es produeixin arrossegaments i abocaments d'aigües i materials al torrent en cas d'inundació, pluja intensa o altres fenòmens similars; pla de vigilància i control de l'abocament; etc.

- Mesures per al control de residus: disseny d'un programa de minimització de residus perillosos, d'acord amb l'informe del Consell d'Eivissa s'estudiarà la possibilitat de dotar la instal·lació d'una capacitat d'emmagatzematge de fangs deshidratats superior a la projectada, etc.

- Mesures per a la protecció de la flora i la fauna: els espais limítrofes de la zona d'afectació directa de les obres es revegetaran amb espècies vegetals autòctones; seguiment dels punts en els quals s'hagi fet una revegetació; s'intentarà que les tasques d'eliminació de vegetació no coincideixi amb el període de reproducció de l'avifauna de la zona; etc.

- Mesures per a la protecció del paisatge: integració dels nous elements introduïts al medi mitjançant l'ús de coloracions i textures similars a les existents a la zona; restauració i revegetació de la zona afectada; plantació d'espècies vegetals al voltant de les instal·lacions; etc.

A l'estudi d'impacte ambiental s'indica que s'ha fet un estudi de dilució de l'emissari submarí de Portinatx així com diverses inspeccions subaquàtiques per a comprovar l'estat de l'emissari. Aquests estudis conclouen que l'emissari es troba en bones condicions, no hi ha fuites i s'ajusta a les noves instal·lacions projectades. Per tant, no és necessària la seva modificació i/o substitució i s'eviten així els impactes derivats de la construcció d'un nou emissari.

Segons l'estudi d'impacte ambiental, es considera que les emissions de renou no seran rellevants atesa la distància de la instal·lació als nuclis habitats, el confinament de la maquinària i la seva situació envoltada de massa forestal.

Un dels factors que menys s'han avaluat a l'estudi d'impacte ambiental és el canvi climàtic. S'ha de tenir en compte que d'acord amb l'estudi World Water Development Report 2014, Water and Energy, el consum energètic estimat per a la depuració d'aigua residual es troba entre 0,62 i 0,87 kWh per m³ tractat. Tal i com suggereix l'informe de la Secció d'Atmosfera, s'hauria d'aprofitar la construcció de la nova EDAR per tal de plantejar una penetració de renovables i reduir així la petjada de carboni associada a l'alt consum energètic. A l'estudi d'impacte ambiental de setembre de 2020 es justifica que si bé que amb el tractament biològic dissenyat no és viable implantar un sistema d'aprofitament del biogàs, s'estudiarà la possible implantació d'una instal·lació fotovoltaica a la coberta de l'edifici de procés en fases posteriors a la posada en funcionament del projecte.

En relació amb les voladures, a l'estudi d'impacte ambiental de data de setembre de 2020, es comenta que «a priori el proyecto no las contempla, realizándose la excavación por medios mecánicos; no obstante, en información posterior aportada por la ingeniería encargada de la realización del proyecto de construcción de la EDAR de Portinatx, PYSA Medioambiente SCL, referente a la excavabilidad según las conclusiones del estudio geotécnico, podrán requerir el uso de voladuras las excavaciones previstas en calizas y dolomías de la unidad C, que contribuirán a las emisiones sonoras y de polvo durante la construcción, de duración limitada al desarrollo de las obras y al ámbito inmediato de ubicación del proyecto». Cal indicar que les voladures, tot i que es facin de forma puntual, tenen tota una sèrie de riscs que no s'han contemplat a l'estudi d'impacte ambiental. Per tant, es considera oportú que l'excavació i el moviment de terres es faci només per mitjans mecànics.

Pel que fa al sobreeixidor, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que, atès que el sobreeixidor només funcionarà durant un curt període de temps, que seria el necessari per a poder donar l'ordre al bombeig d'aigua bruta de deixar d'impulsar aigua a l'EDAR en cas d'emergència i/o avaria i aturada de la planta, no és necessari complir amb els requeriments de l'Ordre de 13 de juliol de 1993 per la qual s'aprova la Instrucció per al projecte de conduccions d'abocaments de de terra a la mar en relació amb les condicions de funcionament i tractament de l'efluent. En aquest sentit, es remarca que el sobreeixidor només pot funcionar de forma puntual i per raons justificades. Per una altra banda, els motius exposats a l'estudi d'impacte ambiental no són suficients per no complir amb l'establert a l'Ordre de 13 de juliol de 1993. Per tant, per tal de controlar que no es faci un mal ús del sobreeixidor i que es compleix amb el que disposa la normativa, s'haurà d'instal·lar un mesurador de cabal i es durà un registre de les hores de funcionament.

Des del punt de vista ambiental, un aspecte essencial és que el dimensionament de la instal·lació sigui suficient per a les necessitats de la població existent i futura. Si bé aquest aspecte no quedava clar a l'estudi d'impacte ambiental atesos els errors de càlcul, a l'informe complementari sobre la justificació del dimensionament de la nova EDAR de Portinatx, de data 3 de febrer de 2021, queda demostrat que el dimensionament de la depuradora és adequat i que es compleixen els requisits de disseny de les estacions depuradores d'aigües residuals establerts a l'article 76 del PHIB 2019.

Un altre aspecte a considerar és que la nova instal·lació també suposarà una disminució important de les males olors respecte a la situació actual ja que el sistema de desodoració per carbó actiu previst tractarà l'aire extret de les sales de pretractament i deshidratació, de l'arqueta d'entrada i de l'espessidor de fangs, que són les principals fonts d'olors. S'ha proposat un sistema de vigilància per al desodoritzador basat en la mesura continua de sulfur d'hidrogen (H2S).

Pel que fa a la línia de mitja tensió prevista, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que el traçat encara no està ben definit perquè la companyia elèctrica no ha facilitat la ubicació del punt de connexió. Per tant, en cas que la línia no discorri per camins existents, s'haurà de sotmetre a avaluació ambiental.

D'acord amb l'apartat d) de l'article 35 de la Llei 21/2013, a l'estudi d'impacte ambiental s'inclou una avaluació de la vulnerabilitat del projecte davant el risc d'accidents greus i/o catàstrofes rellevants. Segons aquesta avaluació hi ha un risc moderat d'incendis forestals i un risc tolerable d'esllavissament i enfonsament relacionat amb possibles despreniments al talús que, en cas de produir danys, serien sobre les infraestructures projectades. No obstant això, al projecte es preveu reservar una partida destinada a millores de l'estabilitat del talús. Per a la resta de factors de risc analitzats (inundació, terratrèmol, transport de mercaderies perilloses, contaminació atmosfèrica i contaminació de la capa freàtica del sòl) no s'han detectat riscs moderats, importants ni molt greus.

Cal destacar que amb l'execució del projecte es podrà donar compliment als requisits d'abocament establerts al Reial Decret llei 11/1995 i al Reial Decret 509/1996 i i s'evitaran els impactes negatius derivats del deficient funcionament de la depuradora existent. L'abocament que es produeix actualment a Portinatx d'aigua residual sotmesa únicament a un pretractament suposa una gran pressió pel medi atès l'increment dels nivells de nutrients, fet que pot provocar l'eutrofització de l'aigua i causar danys als ecosistemes marins. Per tant, tal i com s'indica a l'estudi de repercussions sobre els espais Xarxa Natura 2000, el projecte suposarà un impacte positiu sobre la ZEPA ES0000516 Espai marí del ponent i nord d'Eivissa ja que la millora de la qualitat de l'abocament a la mar afectarà indirectament sobre les praderies de Posidonia.

Els efectes negatius que hi podria haver sobre les praderies de Posidonia no es consideren significatius ja que es donarien només de forma temporal i en situacions anormals de funcionament de la depuradora (interrupció subministrament elèctric, avaria, pluja intensa, presència elements tòxics a l'aigua,...) . Aquestes situacions anormals de funcionament seran poc probables atès el sistema de control i pla de manteniment de la instal·lació prevists.

Pel que fa a l'aprofitament de les aigües pluvials i com a resposta a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació, a l'informe complementari presentat sobre el dimensionament de l'EDAR (RE CMAT-GOIB L30E1693/2021) es preveu una conducció la qual dirigeix l'aigua pluvial de la coberta de l'edifici al dipòsit d'aigua de servei. En aquest sentit i atesos els problemes de disponibilitat d'aigua de l'illa d'Eivissa, es considera essencial aprofitar aquest recurs i donar compliment a l'establert als articles 60.3 i 60.4 del PHIB de 2019.

Anàlogament, i tal i com han posat de manifest els informes del Servei d'Abocament, el Departament de Presidència i Gestió Ambiental (Secció de Medi Ambient), el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, s'hauria de reutilitzar l'aigua depurada i substituir així el consum de recursos hídrics convencionals per a algunes activitats com són el reg. Cal recordar que un dels objectius fonamentals del PHIB 2019 en matèria de sanejament i depuració d'aigües residuals és «promoure la reutilització de les aigües regenerades». A més, l'alt cost ambiental i econòmic derivat de l'obtenció d'aigua dessalada a Eivissa fan encara més recomanable aprofitar el potencial de l'aigua depurada, un recurs que actualment encara està molt infrautilitzat. S'ha d'insistir en la idea que per a una gestió sostenible de l'aigua, tots els processos del cicle de l'aigua s'haurien d'orientar cap a l'economia circular.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, l'efluent depurat s'abocarà a la mar i no s'ha considerat la reutilització de l'aigua depurada perquè, entre altres coses, les activitats agrícoles són molt escasses a la zona i no hi ha una xarxa de distribució d'aigua regenerada. No obstant això, a l'estudi d'impacte ambiental també s'indica que «una vez se ponga en marcha la nueva depuradora, y una vez haya sido cedida su gestión a la administración hidráulica, se solicitará por parte del Ayuntamiento que se incorpore un tratamiento terciario que incluya un tratamiento de desinfección mediante radiación UV, ozono o membranas, que permita obtener efluentes finales de mejor calidad para que puedan ser reutilizados en virtud del Real Decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de las aguas depuradas». Si bé ara és prioritari que el projecte s'executi el més aviat possible per tal de posar fi als abocaments a la mar d'aigua sense depurar, en el termini de dos anys des de la posada en marxa de la instal·lació, s'haurà de reutilitzar almenys una part de l'aigua depurada o, com a mínim, presentar un estudi sobre la viabilitat ambiental, tècnica i econòmica d'implantar un tractament terciari. Un dels aspectes bàsics per a avaluar si és viable la reutilització de l'aigua és la qualitat de l'aigua depurada. En aquest aspecte, sembla que, a partir dels valors de conductivitat de les dues analítiques del cabal d'entrada d'aigua residual (2000 i 1100 S/cm), la concentració de clorurs no representaria un problema per a la reutilització d'aigua. Així, possiblement només amb un tractament de desinfecció, l'aigua tendria una qualitat suficient per a la seva reutilització.

A l'estudi de repercussions sobre els espais Xarxa Natura 2000, s'indica que les tasques de desbrossament i tala que es duran a terme sobre l'hàbitat 5330 es troben fora del LIC Nord de Sant Joan i que, en tot cas, l'afecció només representaria un 0,03% de la superfície de l'hàbitat 5330 dintre del LIC. Així, a aquest estudi es considera que atesa la reduïda extensió de la nova zona d'ocupació en relació amb el grau de representativitat i extensió d'aquest hàbitat a nivell insular, l'afecció potencial sobre l'hàbitat es considera molt localitzada i poc significativa.

Finalment i en relació a l'aplicació de mesures compensatòries, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que «no se esperan impactos de naturaleza severa o crítica derivados del proyecto, por lo que las afecciones previstas podrán ser prevenidas o, en el peor de los casos, corregidas con la implementación de medidas preventivas y correctoras, por lo que no se considera la propuesta de medidas compensatorias. En todo caso, debido a la necesidad de eliminación de vegetación existente, podría contemplarse como compensación la revegetación de una superficie similar a la afectada, con especies, composición y características similares a las de la formación vegetal existente». En aquest sentit, tot i els impactes positius del projecte, s'ha de tenir en compte que l'execució del projecte suposa ocupar 2.018,10 m2 de la zona ANEI dels Amunts, a on hi ha un hàbitat d'interès comunitari. Cal recordar que, segons l'article 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, «los órganos competentes, en el marco de los procedimientos previstos en la legislación de evaluación ambiental, deberán adoptar las medidas necesarias para evitar el deterioro, la contaminación y la fragmentación de los hábitats y las perturbaciones que afecten a las especies fuera de la Red Natura 2000, en la medida que estos fenómenos tengan un efecto significativo sobre el estado de conservación de dichos hábitats y especies». Per tant, és necessari compensar els impactes derivats de l'eliminació de la vegetació, de l'afecció a l'hàbitat d'interès comunitari i de l'ocupació de la zona ANEI.

Seguiment ambiental

A l'estudi d'impacte ambiental, es presenta un programa de vigilància i seguiment ambiental, el qual s'aplicarà abans de l'execució de les obres, durant l'execució de les obres i el funcionament de la instal·lació.

El programa conté un pla de vigilància i control de l'abocament que es centrarà en el control de la qualitat de l'aigua en el medi marí així com en el control del cabal i qualitat de l'efluent a la cambra de càrrega de l'emissari. A la cambra de càrrega de l'emissari es faran, entre d'altres, un control continu de cabal, pH, temperatura i conductivitat i un control diari de DBO5, DQO i sòlids en suspensió. El programa també contempla la vigilància estructural de l'emissari.

Al Programa de Vigilància Ambiental no s'inclouen mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament en cas de pluges intenses.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de construcció de la nova EDAR de Portinatx, promogut per l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i els condicionants següents:

1. Segons l'art. 60.3 i 60.4 del PHIB 2019, s'han de recollir, emmagatzemar i reutilitzar les aigües pluvials netes de la coberta de l'edifici principal de l'EDAR.

2. S'ha de complir amb l'estipulat a l'estudi geològic, i executar la partida alçada reservada en el pressupost del projecte, per la comprovació mitjançant anàlisi cinemàtica i resistent, dels desprendiments de blocs de roca que es poden produir en els talussos de desmunt que s'han de realitzar a la zona nord i amb més pendent de l'Edar, i que fes necessària la instal·lació de mesures d'estabilització, com malles de retenció i bulonatge.

3. S'han d'evitar els moviments de terra en dies de fort vent.

4. Atès que les actuacions previstes es troben a zona de policia de torrent és necessària l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic i al punt 4 de l'article 114 del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

5.El terraplenat previst al projecte no podrà envair el domini públic hidràulic. La definició geomètrica en la realització i execució de les obres dels decantadors, reactors biològics i tancs de fangs, no envairà la zona de servitud del torrent.

6. Les pluvials recollides de la planta es tractaran a la pròpia EDAR abans d'abocar-se al domini públic marítim terrestre.

7. La xarxa de descàrrega de les aigües depurades, o col·lectors annexos terrestres (300 m ) fins al tram submarí ( 900 m) no podrà situar-se en zona de servitud o DPH del torrent.

8. No es podran realitzar obres ni instal·lacions a la zona de servitud que impedeixin:

a. Protecció de l'ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b. Pas públic per als vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, tret que per raons ambientals o de seguretat l'organisme de conca consideri convenient la seva limitació.

9. Per tal de protegir-se de les aigües atorrentades l'angle de caiguda i atac del talús, en el seu vèrtex confrontant amb el torrent al règim de corrents, serà de <30  amb l'eix del torrent i es protegirà en tota la seva extensió amb escullera 50 o gabions a l'abast. Es recomana que els talussos mantinguin paral·lelisme amb el flux de les aigües.

10. Per tal de no afectar les espècies Genista dorycnifolia subsp. dorycnifolia i Chronanthus biflorus:

a) S'han d'establir mesures preventives a la zona on estan presents amb una densitat elevada, com són la creació d'un perímetre de protecció en el qual s'evitaran acopis de materials, trànsit de maquinària, etc.

b) Quant als peus presents a la zona on es preveu portar a terme la desforestació, caldrà que tots els peus siguin localitzats i trasplantats prèviament a l'inici de les obres a la zona d'alta densitat, ja que és una zona favorable per al seu desenvolupament. Aquesta tasca d'identificació, localització i trasplantament s'ha de portar a terme en presència d'un Agent de Medi Ambient.

c) Juntament amb un Agent de Medi Ambient, s'ha de marcar l'àrea d'alta densitat existent cap a la part oriental de les espècies Chronanthus biflorus i Genista dorycnifolia subsp. Dorycnifolia i s'ha de delimitar la zona d'ocupuació estricta de les obres.

11. Per tal d'evitar que durant les obres s'afecti l'àmbit del LIC ES5310112, Nord de Sant Joan fora de la zona ja ocupada per l'EDAR actual, s'ha de delimitar l'àmbit del LIC.

12. Durant l'execució de l'obra, cada tipus de residu s'ha de recollir separadament per a la seva gestió adequada d'acord el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició, i la resta de normativa aplicable. No s'ha d'abocar o abandonar cap tipus de residu al medi natural, i s'han de prendre les mesures necessàries per evitar la dispersió dels residus pel vent fora dels recipients.

13. Durant l'execució de les obres s'ha de minimitzar, en la mesura del possible, la generació de renou i vibracions, adoptant les mesures d'insonorització i de manteniment necessàries per tal de que la maquinària s'ajusti a les limitacions establertes pel RD 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

14. Pel que fa al sobreixidor de l'EDAR que connecta amb l'emissari submarí :

a) Només pot funcionar de forma puntual i per raons justificades.

b) Ha de disposar d'un cabalímetre per a controlar el volum abocat.

c) S'han de registrar les hores de funcionament.

d) Ha de complir amb les condicions de funcionament i tractament de l'efluent dels articles 4.3 i 5.3 de l'Ordre de 13 de juliol de 1993.

15. S'ha de monitoritzar en continu el sulfur de hidrogen al sistema de desodoració per tal d'avaluar el seu rendiment.

16. Atès que part del projecte es troba a APR d'erosió, s'ha de complir amb les mesures establertes a l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries.

17. Pel que fa a la prevenció contra incendis forestals:

a) D'acord amb el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), l'art. 11 del Decret 125/2007 i el punt 4.3 de la norma 9 del Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera s'hauran de complir les prescripcions següents:

- Hi ha d'haver una franja de 25 metres d'amplada separant la zona edificada de la forestal, amb baixa càrrega de combustible vegetal, així com un camí perimetral de 5 metres, el qual podrà estar inclòs en aquesta. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, es farà segons concreti sobre el terreny l'Agent de Medi Ambient i es recomana, a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals, que tingui les següents característiques:

o Arbrat: distància entre peus mínim 6 m i esporgats a un ters de la seva alçada.

o Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30%. Els matolls tindran una distància entre ells d'un mínim de 3 m.

- S'hauran de retirar o tractar les restes vegetals generades en un termini màxim de 30 dies.

- L'execució de la franja d'autoprotecció és a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals de l'EDAR. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest.

- La zona edificada ha de disposar preferentment de dues vies d'accés alternatives i quan no es pugui, si l'accés únic supera els 20 m de llargada en terreny forestal, aquest haurà de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi. Les vies d'accés han de disposar d'una banda de 10 m a cada costat amb baixa càrrega de combustible amb les característiques indicades per a la franja de prevenció de l'habitatge.

b) Totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives.

c) Durant l'època de perill d'incendis i, en qualsevol cas, quan hi hagi una emergència, ha d'estar garantit el pas a la finca per als serveis d'emergències, tal com s'especifica a l'art. 7 del Decret 125/2007.

d) Durant l'execució de les actuacions previstes, es prendran les mesures preventives establertes al Decret 125/2007, especialment pel que fa a les mesures conjunturals de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals (art. 8.2.c), en relació amb la utilització de maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals.

e) Els concessionaris de les línies aèries de conducció de l'energia elèctrica han de complir amb l'establert a l'article 13 del Decret 125/2007.

f) Tots els operaris participants en les activitats seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar i en les actuacions immediates a efectuar davant un conat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

g) Les obres es realitzaran preferentment, fora de l'època d'incendis, és a dir, entre el 16 d'octubre i el 28 de febrer, quedant en tot cas paralitzades els dies de màxim risc d'incendi.

18. Sense perjudici d'allò establert en el punt 17.g), per evitar pertorbacions i molèsties a l'avifauna, s'hauran d'evitar les obres, principalment els moviments de terra i les demolicions, durant el període comprès entre l'1 de març i el 30 de juny.

19. Es farà un inventari detallat de les espècies arbòries afectades pel projecte i per les tasques de gestió forestal i de prevenció d'incendis i s'indicarà el seu destí (trasplantament, eliminació, etc). Aquest inventari servirà de referència per al compliment del punt següent.

20. Per tal de compensar l'ocupació de la zona ANEI i els efectes sobre l'hàbitat d'interès comunitari:

a) Es compensarà l'eliminació de, com a mínim, el 100% dels arbres inventariats al punt anterior mitjançant reforestacions a terrenys degradats amb una superfície total de com a mínim de 2.000 m2.

b) S'haurà de mantenir aquest terreny al menys durant el temps de funcionament de la instal·lació.

21. En el termini de dos anys des de la posada en marxa de la instal·lació, s'haurà de reutilitzar almenys una part de l'aigua depurada o, en el termini de 4 anys des de la publicació de la DIA, presentar a la CMAIB un estudi sobre la viabilitat ambiental, tècnica i econòmica de la reutilització de les aigües depurades. En cas contrari, s'haurà de fer una aportació al Fons Posidònia de 10.000 euros.

22. Pel que fa al pla de vigilància:

a) Ha de contenir un protocol d'actuació en cas de pluges torrencials. Aquest protocol d'actuació ha d'establir mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament.

b) Ha d'establir els mecanismes de control dels efluents adequats per tal de detectar amb la major brevetat possible una pèrdua de la funcionalitat de depuració i resoldre les anomalies, escurçant el temps d'afecció damunt les praderes de posidònia.

c) Ha d'establir un protocol d'actuació en cas que es detectin elevats nivells d'H2S. El protocol contendrà mesures per disminuir les emissions d'olors com són la comprovació del funcionament del sistema de desodoració o la revisió del procés biològic.

d) S'ha de dur un registre amb les hores de funcionament anuals i el cabal abocat pel sobreeixidor.

23. D'acord amb l'article 29.2 de la Llei 12/2016 i atès que el projecte supera la quantia d'un milió d'euros, s'ha de contractar una auditoria ambiental.

Es recomana fer efectiva la col·locació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'edifici de procés.

Es recorda que:

1. Pel que fa a la xarxa de sanejament, s'ha de garantir la seva estanquitat i complir amb l'establert als punts 2 i 3 de l'article 75 del PHIB 2019.

2. S'ha de sol·licitar la inscripció de l'EDAR com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA) del grup C d'acord amb l'establert a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

3. En relació amb la gestió dels fangs:

a) S'ha de realitzar la gestió dels fangs de depuració de l'aigua residual d'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i amb la normativa específica que sigui d'aplicació en funció del seu tractament o destí final.

b) D'acord amb el punt 4 de la disposició transitòria primera del Pla director sectorial de prevenció, aprovat mitjançant Acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa de dia 22 de juny de 2020:

Pel que fa a la gestió dels fangs de plantes depuradores i atès que l'article 56 de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les illes Balears prohibeix la seua aplicació directa sobre el terreny, es gestionaran d'alguna de les formes següents:

a. El productor dels fangs té prohibida l'aplicació directa sobre el terreny procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals tal i com es marca a l'article 56 de la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les illes Balears, per a l'aplicació en terreny agrícola s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del Reial decret 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE i en el seu cas, aplicant les mesures que garanteixin la minimització de les molèsties generades per aquesta pràctica (en aquest sentit, es podran desenvolupar les línies d'actuació LA13.3 i LA13.4 de la Memòria del Pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de l'illa d'Eivissa).

b. Trasllat dels fangs de depuració fora de l'illa d'Eivissa per al seu tractament, amb compliment dels requisits legalment establerts per al trasllat de residus. En tots els casos les despeses derivades de la gestió que s'apliqui, seran a càrrec del productor del residu.

c) D'acord amb el punt 1 de l'article 55 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i del punt 2 de l'article 56 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.

d) Al punt 3 de l'article 138 del Pla Hidrològic s'estableixen les zones a on no es poden utilitzar els llots amb finalitats agràries.

4. Pel que fa a la tala d'arbres per a la prevenció d'incendis, és necessària l'autorització de l'òrgan forestal.

5. Pel que fa al control de l'abocament, el programa de vigilància i seguiment ambiental s'haurà d'adaptar a l'establert a l'article 7 de l'Ordre de 13 de juliol de 1993 per la qual s'aprova la instrucció per al projecte de conduccions d'abocaments des de terra a mar.

6. S'ha de complir amb l'establert a l'Ordenança Municipal Reguladora de l'emissió i recepció de renous i vibracions.

7. En cas que la línia de mitja tensió prevista no discorri per camins existents s'haurà de sotmetre a avaluació ambiental.

8. Atès que el projecte es troba en el perímetre de restriccions moderades del pou de proveïment urbà ARE_1857_Vigent-DI-_16832 i d'acord amb l'article 87 del PHIB 2019, l'activitat projectada requereix l'informe favorable de l'administració hidràulica.

9. D'acord amb l'annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminants, el tractament d'aigües residuals urbanes en plantes de més de 2.000 habitants equivalents es considera una activitat potencialment contaminant del sòl.

10. S'ha de tramitar la pertinent autorització d'abocament.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 24 de març de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias