BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es va registrar una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situaven la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, va declarar novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui té la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el Reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'havien produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb algunes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge. Per tant, es considera necessari mantenir mesures temporals i excepcionals que persegueixen l'objectiu de limitar les activitats socials de la ciutadania.

Per això, entre molts d'altres, es va dictar el Decret 33/2021, de 9 d'abril, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, i de modificació del Decret 21/2020, de 14 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen limitacions a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19.

El mateix dia 9, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum i amb l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, va determinar els nivells d'alerta sanitària que havien de vigir fins al dia 25 d'abril de 2021, de manera que Menorca restà en el nivell d'alerta 1; Mallorca i Formentera, en el nivell d'alerta 2 i Eivissa va passar també al nivell d'alerta 2. Aquesta situació de nivells d'alerta ha canviat molt lleugerament, per la qual cosa el Consell de Govern ha determinat que, en les properes dates, les illes de Menorca i de Formentera restaran en el nivell d'alerta 1 i les illes de Mallorca i d'Eivissa, en el nivell d'alerta 2.

En data de 20 d'abril, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses ha emès un informe del qual resulta que, com a conseqüència del seguiment i l'avaluació del risc sanitari que s'han fet des de dia 5 d'abril, l'evolució epidemiològica de les Illes Balears en conjunt es troba en una situació d'estabilització o, si es vol, d'altiplà, amb lleus oscil·lacions a l'alça i a la baixa de les dades de contagis (IA7, IA14, aquests mateixos indicadors referits específicament a persones majors de 65 anys, les taxes de positivitat i la traçabilitat dels casos), sempre dins una zona que es mou en tot moment entre les xifres pròpies del llindar superior de la situació de nova normalitat i els llindars inferiors de la situació de risc mitjà.

L'esmentat informe recull que, segons el Servei de Salut, el dia 5 d'abril les Illes Balears registraren una incidència acumulada a 14 dies de 58,11 casos per 100.000 habitants, mentre que dia 20 d'abril fou de 64,29. A Mallorca la incidència va passar de 57,69 a 58,93; a Menorca va passar de 32,12 a 27,84; a Eivissa va passar de 29,07 a 45,97, i a Formentera va passar de 66,06 a 41,28.

Després d'això, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, mitjançant l'informe de dia 20 d'abril, ratifica un lleu increment de la propagació de la COVID-19 a les illes de Mallorca i Eivissa, i una lleu disminució a les illes de Menorca i de Formentera des de l'emissió de l'informe anterior, de dia 5 d'abril de 2021, i assenyala que preocupa especialment el possible increment dels casos de COVID-19 i la incidència de la variant britànica.

L'escenari continua recordant els inicis de la segona i tercera onada. Per exemple, dia 1 d'agost, a Mallorca, a l'inici de la segona onada, es registrà una incidència a 14 dies de 43. Dia 29 d'agost s'assolí una incidència de 539. El dia 11 de desembre, a Eivissa, a l'inici de la tercera onada, hi havia una incidència de 89. Al final del gener, la incidència superava els 2.000.

En conseqüència, de l'informe esmentat es desprèn que el més oportú és mantenir els nivells d'alerta sanitària aplicables actualment a les illes de Mallorca (nivell 2), Eivissa (nivell 2), Formentera (nivell 1) i Menorca (nivell 1).

D'altra banda, els indicadors relatius a la pressió assistencial sobre el sistema sanitari presenten una franca millora, i fan veure els primers fruits del procés de vacunació, molt especialment quan aquesta s'ha estès de forma generalitzada als col·lectius que estadísticament necessitaven més atenció hospitalària una vegada produït el contagi —ja fos a planta o a unitats de cures intensives— com era el cas de la gent gran, amb especial incidència en els usuaris de residències de gent gran.

En tot cas, convé tenir present que la variant britànica continua sent un condicionant preocupant, ja que suposa prop del 80 % del total de casos de les Illes Balears, i l'evidència científica ha demostrat que és més contagiosa i genera més hospitalitzacions, especialment entre persones grans. D'altra banda, a l'illa d'Eivissa s'havien detectat els primers sis casos de la soca californiana d'Espanya, que també podria resultar més contagiosa i letal.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer Objecte

Aquest Decret té per objecte establir mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, durant el període comprès entre el dia 24 d'abril i les 00.00 hores del dia 9 de maig d'enguany.

Segon Limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn a totes les Illes Balears

Es modifiquen, en l'àmbit territorial de totes les Illes Balears, les limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn en els termes que preveu l'apartat segon del Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, de manera que queden prohibits tots els desplaçaments i la circulació per les vies públiques entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb les excepcions establertes en el punt 3 de l'apartat segon del Decret esmentat.

Tercer Limitacions a les reunions i trobades familiars i socials

1. Durant el període comprés entre el 24 d'abril i les 00.00 hores de dia 9 de maig, únicament es permeten les reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de sis persones a l'interior o a l'exterior, tant en espais públics com privats. A l'interior únicament es permeten reunions, com a màxim, de dos nuclis de convivència.

2. No obstant el que disposa el punt anterior, les reunions i trobades en espais de restauració s'han de dur a terme en les condicions següents:

─ A les illes de Mallorca i d'Eivissa: s'han de limitar a un màxim de quatre persones i només a l'exterior.

─ A les illes de Menorca i de Formentera: s'han de limitar a un màxim de quatre persones a l'interior, sempre que pertanyin com a màxim a dos nuclis de convivència, excepte si són persones convivents, i de sis persones a l'exterior.

3. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

Quart Limitacions de la cabuda en llocs de culte

Quant a la permanència de persones en llocs de culte, a cadascuna de les Illes Balears, no es pot superar el 50 % de la cabuda. En tot cas, s'ha d'assegurar la distància d'almenys un metre i mig entre persones de diferents nuclis de convivència.

Cinquè Mesures complementàries

En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Sisè Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Setè Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Vuitè Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Novè Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produeix efectes a partir de la publicació i fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig d'enguany.

 

Palma, 23 d'abril de 2021

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias