BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

​​​​​​​Antecedents

Entre novembre i desembre de 2015 es va celebrar la XXI Conferència Internacional del Canvi Climàtic (COP21), en la qual es van adoptar objectius ambiciosos de cara a l'horitzó 2030, com la reducció del 40 % de CO₂ referent a les emissions de l'any 2005, mitjançant mesures d'eficiència energètica i la implantació d'energies de fonts renovables o l'augment de la resiliència davant els impactes del canvi climàtic.

El Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025), elaborat per l'Agència i aprovat pel Ple dia 18 de febrer de 2019, preveu accions encaminades a millorar el model energètic i estableix en els punts A.2.3.13 i A.2.3.14 accions per a la prevenció de la pobresa energètica: introducció de criteris d'eficiència energètica i creació d'un programa de rehabilitació energètica d'habitatges, amb accions de formació, assessorament i auditoria d'estalvi energètic energètica sobretot per a les persones en risc d'exclusió.

A Menorca, entre els anys 2016 i 2018, es van elaborar les Directrius estratègiques de Menorca sobre l'energia (DEM-E), que feien un exhaustiu diagnosi sobre el model energètic de l'illa i identificaven els principals focus de contaminació. El parc residencial es va identificar com un dels grans consumidors d'energia, i per tant com un dels focus de contaminació al qual calia prestar atenció i encaminar polítiques de gestió.

El mes d'abril de 2019, el Consell Insular de Menorca, amb la col·laboració d'altres actors claus, va elaborar l'Estratègia Menorca 2030, un full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de l'illa. Aquest document preveu, sota criteris de seguretat del subministrament, participació social, viabilitat econòmica i sostenibilitat ambiental, i complint els criteris de reducció d'emissions de la COP21:

1. La cobertura del 85 % de la demanda elèctrica amb energies renovables.

2. La reducció del 50 % del consum de combustibles fòssils en el transport terrestre.

3. La reducció del 30 % del consum de combustibles fòssils per a usos tèrmics en els sectors residencial i industrial.

4. La reducció del 10 % de consum de gasoil B en el sector primari.

El Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025) també inclou com a acció específica de coneixement i assessorament (A.2.3.3) la creació d'una oficina d'atenció i assessorament al ciutadà i les empreses en eficiència energètica, energies renovables, mobilitat elèctrica, certificació ambiental i assessorament normatiu. D'altra banda, l'Agència disposa d'efectius canals de comunicació i contacte directe amb la ciutadania de Menorca, que poden aportar importants sinergies al procés social que ha d'acompanyar el canvi de model energètic.

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes balears, estableix l'especial importància de la rehabilitació energètica de les edificacions existents, tot destacant que la rehabilitació permet una millora del confort tèrmic i acústic de les edificacions i combatre problemes com la pobresa energètica, que deriven no sols de la manca de recursos sinó també d'edificis que requereixen grans consums per mantenir-se en condicions de confort. En l'article 31.2 s'especifica que s'ha de fomentar la rehabilitació dels edificis existents, així com en l'apartat 4 del mateix article es diu que les administracions públiques han d'establir programes de subvencions, ajudes i polítiques fiscals destinats a aconseguir l'eficiència energètica en la rehabilitació d'habitatges, i en especial als col·lectius més vulnerables.

Hi ha diferents nivells d'intervenció a l'hora d'actuar sobre la millora d'un habitatge, des d'una idea de millora integral i rehabilitació completa, actuant sobre elements estructurals, cosa que suposa una despesa molt elevada a més d'un procés complex en què es requereix personal tècnic especialitzat i llicències, a una idea de millores tàctiques, en què amb petites intervencions sobre l'habitatge i de forma superficial es poden aconseguir millores sobre la qualitat de l'estada a l'habitatge, i per a les quals no es requereix llicència ni personal especialitzat.

La pobresa energètica es defineix com la situació en la qual una llar és incapaç de pagar una quantitat d'energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques, o quan s'ha de destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la llar, que es tradueix en un impacte sobre el benestar dels seus ocupants, una manca de confort tèrmic, reducció de la renda disponible per a altres béns i serveis, males condicions d'habitabilitat, risc d'impagament i desconnexió.

Aquesta situació produeix una desigualtat energètica que afecta les condicions de vida de qui les pateix, i les tres causes fonamentals que generen aquesta situació són els baixos ingressos familiars, la qualitat insuficient de l'habitatge i els elevats preus de l'energia.

Per tal de pal·liar aquesta situació i d'afavorir els col·lectius més vulnerables, el Servei pel Dret a l'Habitatge i Agenda Urbana del Consell Insular de Menorca ha creat aquesta línia d'ajuts dirigida a millorar l'eficiència energètica dels habitatges, millorar la qualitat ambiental de l'habitatge i ajudar a minvar el cost de la factura energètica mensual. La finalitat dels presents ajuts és la realització de millores tàctiques de l'habitatge amb les quals es podrà des de canviar finestres i posar extradossats a paraments verticals i horitzontals per minimitzar l'intercanvi de temperatura exterior-interior fins a cortines de materials especials, pintures tèrmiques, catifes i electrodomèstics. 

Aquest programa té un doble vessant. Per una part s'adreça tant a persones que es troben en règim de lloguer (línia 1 dels ajuts), com a aquelles que tenen un habitatge en propietat (línia 2 dels ajuts), i en ambdós casos es volen aplicar millores tàctiques encara que en un grau d'incidència diferent, però no per això menys important, per tal de millorar la vida i el dia a dia en l'habitatge, i per altra part, a la disminució de la factura, ja sigui perquè s'han implementat millores que ho provoquen o perquè s'ha pogut ajustar el consum a les necessitats reals.

Vist l'informe de la DI d'Habitatge, Participació Ciutadana i Voluntariat, Paula Ferrando Julià, en què justifica la necessitat i idoneïtat de promoure aquest programa i de crear una línia d'ajuts dirigida a pal·liar la pobresa energètica i a millorar l'eficiència energètica dels habitatges;

Atesa la proposta de la consellera executiva del Departament d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local;

El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta els acords següents:

Primer. Aprovar el Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges per pal·liar la pobresa energètica, que es transcriu com ANNEX I.

Segon. Aprovar les bases que regeixen la concessió d'ajuts del Consell Insular de Menorca per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges per pal·liar la pobresa energètica, que es transcriuen com ANNEX II.

Tercer. Aprovar, simultàniament, la convocatòria corresponent a l'any 2021, que es regirà per les bases a què s'ha fet referència en el punt anterior, d'acord amb les condicions següents:

a) Import global màxim dels ajuts i crèdit pressupostari. Les ajudes concedides s'atendran amb càrrec a la partida pressupostària i amb l'import màxim que s'indiquen més avall, sens perjudici que l'import pugui ser ampliat en el supòsit d'aportacions expresses de tercers per contribuir al finançament de l'objecte de la convocatòria, concretats posteriorment a la seva aprovació.

Partida*	Quantitat màxima
23110 4800001 8	40.000'00 €

* La despesa es podrà aplicar a qualsevol altra partida adequada i vinculada.

b) L'import màxim que es podrà concedir per sol·licitud serà de 700,00 € en el cas dels ajuts de la línia 1 d'aquesta convocatòria i de 1.400,00€ en el cas que els ajuts siguin de la línia 2.

c) El termini de presentació de sol·licituds restarà obert durant tres mesos a partir de l'endemà d'haver-se publicat aquesta convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

d) Designar com a instructora de l'expedient la senyora Elisa Marí Pons, treballadora social i responsable del Servei pel Dret a l'Habitatge del CIM.

e) Designar com a membres de la Comissió Avaluadora d'aquest ajuts les persones següents:

• Presidenta: Cristina Gómez Estévez, consellera d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local

• Vocals:

• Paula Ferrando Julià, directora insular d'Habitatge i Participació Ciutadana

• Elisa Marí Pons, treballadora social del Servei pel Dret a l'Habitatge.

• María del Carmen González Roldán, economista del Dept. Ocupació, Habitatge i Cooperació Local

• M. Rosario Romero Pérez, tècnica de projectes de l'Àrea d'Energia i Persones d'ECODES

• Mar Pons Pons, coordinadora del Programa Inclusió Social i Ocupació de Càritas Diocesana de Menorca

• Secretària: Maria Sintes Campos, administrativa del Dept. Ocupació, Habitatge i Cooperació Local

​​​​​​​f) Comunicar l'aprovació d'aquesta convocatòria a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), amb la resta d'informació que es requereixi, en compliment de l'art. 20.8 a de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Quart. Nomenar a Càritas Diocesana de Menorca i ECODES entitats contractades per poder dur a terme el Programa mitjançant la partida pressupostària següent:

23110 2279901 8

36.000'00 €

* La despesa es podrà aplicar a qualsevol altra partida adequada i vinculada.

 

ANNEX I ​​​​​​​PROGRAMA D'AJUTS PER A LA MILLORA DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS HABITATGES A FI DE PAL·LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA

1. Justificació

El 25 de setembre de 2015 els líders mundials van adoptar un conjunt d'objectius globals per a erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom. Cada objectiu té fites específiques que han d'aconseguir-se en els pròxims quinze anys. Aquests objectius es varen anomenar OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) i són un nexe d'unió de totes les administracions a qualsevol escala.

L'objectiu número 7 reclama «l'accés a l'energia assequible, fiable, sostenible i moderna per a tothom» i l'objectiu 11 parla «d'aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles».

L'objectiu 7 dona suport a la idea de la defensa del dret energètic de la ciutadania i l'objectiu 11 és el punt de partida que dona peu a les anomenades agendes urbanes.

L'Agenda Urbana Espanyola va ser aprovada el juny del 2018 pel Govern d'Espanya i es va identificar com una de les seves polítiques palanca més rellevants. Dins aquest document s'identifica l'objectiu «2 Evitar la dispersió urbana i revitalitzar la ciutat», i dins d'aquest el «2.5 Impulsar la regeneració urbana» i el «2.6 Millorar la qualitat i la sostenibilitat dels edificis».

L'Associació de Ciències Ambientals (ACA) va elaborar un informe sobre la «Pobreza Energética en España», cap a un sistema d'indicadors i una estratègia d'actuació estatal, l'any 2018. Aquest document analitza totes les dades disponibles a escala estatal referides a consum, accés a l'energia, bonus social, tarifes de les diferents empreses i pagaments, impagaments o retards del pagament, per tal d'establir franges de població que poden accedir o no a escalfar o refrigerar l'habitatge. Entre el 2014 i el 2016 es detecta que un 15 % de la població d'Espanya estaria patint condicions associades a la pobresa energètica, i un 12 % de la població tenia despeses energètiques inusualment baixes, allò que es denomina pobresa energètica amagada.

D'aquest informe deriven diverses propostes de les quals cal destacar:

- Prioritzar l'enfoc estructural en combinació amb mesures pal·liatives: açò és, facilitar eines per a la rehabilitació energètica dels habitatges i del parc residencial espanyol, ja que són els més vulnerables els que habiten les cases de més baixa qualitat.

- Desenvolupar polítiques de millora de l'edificació com a estratègia d'adaptació al canvi climàtic i de prevenció de la vulnerabilitat energètica de les llars: entre les que cita la possibilitat d'establir mecanismes de finançament realistes i viables amb col·laboració publicoprivada per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges de titularitat privada en què viuen consumidors vulnerables, tot explorant fórmules i mecanismes de pagament adaptats a les circumstàncies de cada família.

Més de cinquanta milions de llars de la Unió Europea es troben en situació de pobresa energètica, amb serioses dificultats per pagar les factures de llum en temps i forma, i per mantenir la seva llar a una temperatura de confort adequada per evitar humitats i floridura.

Des de l'any 1957 les normes tècniques que regulaven el sector de l'edificació, conegudes com Normes MV, eren competència del Ministeri d'Habitatge. Aquesta reglamentació la desplegava la Direcció General d'Arquitectura del Ministeri de Governació, una institució creada el 1937.

L'any 1977, mitjançant el Reial decret 1650, s'estableixen les Normes Bàsiques de l'Edificació amb la finalitat de definir les regles necessàries i d'obligat compliment per a la correcta aplicació i execució dels projectes en defensa de la seguretat de les persones i l'economia de la societat. Especialment rellevants són l'NBE CT-79 «Condicions tèrmiques dels edificis» i l'NBE CPI-96 «Condicions de protecció front a incendis».

L'NBE CT-79 va fixar, per primera vegada, exigències pel que fa a aïllament i a la resistència tèrmica de les matèries que conformen el tancament exterior d'un edifici, amb la finalitat de reduir el consum energètic. Aquesta normativa facilitava uns mapes de tot Espanya i un procediment de càlcul per tal de fer un correcte disseny de l'edifici, i determinava que era el personal d'obra qui havia de corroborar tant que el material de construcció fos de la qualitat requerida com que es complia el correcte disseny. Malgrat aquesta normativa, es va seguir construint un parc deficient pel que fa a eficiència energètica, si bé una mica millorat respecte als anys anteriors.

L'any 2006 entra en vigor el Codi Tècnic de l'Edificació, que deroga tota la normativa anterior en matèria d'edificació. Dins d'aquest paquet es destaca la substitució de l'NBE CT-79 per la DBHE «Estalvi d'energia», en què s'estableixen les limitacions quant a consum d'energia d'un edifici i el rendiment de les seves instal·lacions tèrmiques.

Aquesta evolució normativa ve acompanyada d'una evolució quant a tècniques constructives i materials de construcció a disposició fel sector, la qual cosa fa possible que les edificacions cada vegada siguin de major qualitat i es fa palès que tot parc construït abans del 2007 és de baixa qualitat i per al qual no s'han disposat suficients polítiques de rehabilitació i millora energètica.

Dins aquest context hi ha un gran sector de gent que es troba per sota del llindar de la pobresa energètica, que ve causada per les raons següents:

• Baixa qualitat de l'edificació. Segons les dades de construcció del parc habitacional d'Espanya, més del 50 % dels habitatges foren construïts abans de l'aplicació de la normativa tècnica de regulació tèrmica (INE),

• Augment del preu del subministrament energètic. Des del 2007, el preu de la factura energètica elèctrica ha augmentat un 80 %. Espanya és el quart país europeu amb un preu elèctric més alt (ECODES).

• Baix nivell de renda. En molts casos, les persones que viuen en situació de pobresa energètica són aquelles que reben prestacions socials, que treballen a temps parcial o que estan en l'atur o endeutats.

• Falta d'informació i cultura energètiques.

Podem definir la pobresa energètica com la situació en la qual una llar és incapaç de pagar una quantitat d'energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques, o bé quan es destina una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la llar, que es tradueix en un impacte sobre el benestar dels seus ocupants, com són la manca de confort tèrmic, la reducció de la renda disponible per a altres béns i serveis, males condicions d'habitabilitat, risc d'impagament i desconnexió.

Aquesta situació produeix una desigualtat energètica que afecta les condicions de vida de qui les pateix i les tres causes fonamentals que generen aquesta situació són els baixos ingressos familiars, la qualitat insuficient de l'habitatge i els elevats preus de l'energia.

Hi ha diferents nivells d'intervenció a l'hora d'actuar sobre la millora d'un habitatge, des d'una idea de millora integral i rehabilitació completa, actuant sobre elements estructurals, cosa que suposa una despesa molt elevada a més d'un procés complex en què es requereix personal tècnic especialitzat i llicències, fina a una idea de millores tàctiques, en què, amb petites intervencions sobre l'habitatge i de forma superficial, es poden aconseguir millores sobre la qualitat de l'estada a l'habitatge i per a les quals no es requereix llicència ni personal especialitzat.

Per tal de pal·liar aquesta situació i d'afavorir els col·lectius més vulnerables, el Servei pel Dret a l'Habitatge i Agenda Urbana del Consell Insular de Menorca ha creat aquesta convocatòria d'ajuts dirigida a millorar l'eficiència energètica dels habitatges, millorar la qualitat ambiental de l'habitatge i ajudar a minvar el cost de la factura energètica mensual. La finalitat d'aquests ajuts és la realització de millores tàctiques de l'habitatge, on es podrà des de canviar finestres i posar extradossats a paraments verticals i horitzontals per minimitzar l'intercanvi de temperatura exterior-interior fins a cortines de materials especials, pintures tèrmiques, catifes i electrodomèstics.

2. Objectius

El Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges per pal·liar la pobresa energètica té com a objectiu la millora tàctica dels habitatges construïts de forma deficient i en els quals viuen persones amb un llindar de renda que no els permet pagar el rebut de la llum o que gaudeixen del bo social, així com persones que no arriben a escalfar o refredar l'habitatge per tal d'aconseguir un confort tèrmic adequat. En defintiva, el Programa s'adreça a totes aquelles persones i famílies que es troben en situació de pobresa energètica, entesa com la situació en la qual una llar és incapaç de pagar la quantitat d'energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques o quan es destina una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica de la llar, i que es tradueix en un impacte sobre el benestar dels seus ocupants, com ara la manca de confort tèrmic, la reducció de la renda disponible per a altres béns i serveis, males condicions d'habitabilitat, risc d'impagament i desconnexió.

Aquesta situació produeix una desigualtat energètica que afecta les condicions de vida de qui les pateix i les tres causes fonamentals que generen aquesta situació son els baixos ingressos familiars, la qualitat insuficient de l'habitatge i els elevats preus de l'energia.

El confort tèrmic es pot definir com la sensació que expressa el grau de satisfacció dels usuaris d'un edifici en relació amb l'ambient tèrmic que es dona al seu interior. Aquest depèn dels paràmetres externs, la temperatura del vent, la seva velocitat i l'humitat relativa, i hi ha altres paràmetres interns com l'activitat física desenvolupada, la roba o el metabolisme de cada persona. Per tal d'arribar a una sensació de confort, el balanç global de pèrdues i guanys de calor ha de ser nul, conservant d'aquesta manera la nostra temperatura normal, s'ha de dir que aquesta s'aconsegueix amb el confort tèrmic.

Aquest programa té un doble vessant, per una part s'adreça tant a persones que tenen un habitatge en propietat com a les que es troben en règim de lloguer, i en ambdós tipus d'habitatges es volen aplicar millores tàctiques encara que amb un grau d'incidència diferent, però no per això menys important, per tal de millorar la vida i el dia a dia dins l'habitatge i, per altra part, disminuir la factura energètica, ja sigui perquè s'han implementat millores que ho provoquin o perquè el consum s'ha pogut ajustar a les necessitats reals.

Les millores tàctiques de l'habitatge són intervencions puntuals i superficials que no requereixen llicència ni personal especialitzat (a l'apartat 5 d'aquest programa s'especifica a què es poden destinar aquests ajuts).

3. Marc normatiu

3.1. Les normatives que es relacionen a continuació constitueixen el marc normatiu de referència per a les polítiques que es duen a terme per fer front a les necessitats de millora de l'eficiència energètica i rehabilitació del parc d'habitatges construït:

• Directiva (UE) 2018/844 del Parlament Europeu i de Consell de 30 de maig de 2018, referent a la revisió de la Directiva 2010/31/UE d'Edificis, que modifica les directives 2010/31/UE, relativa a l'eficiència energètica dels edificis, i 2012/27/UE relativa a l'eficiència energètica

• Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya (ERESEE 2014)

• Actualització de l'Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l'edificació a Espanya (ERESEE 2017)

• Reial decret llei 15/2018, de 5 d'octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors

• Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica 2019-2024 aprovada el 5 d'abril de 2019 pel Consell de Ministres

• Reial decret 897/2017, de 6 d'octubre, pel qual es regulen la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d'energia elèctrica

• Reial decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació.

• Reial decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi Tècnic de l'Edificació aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març

• Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis Sscials de les Illes Balears

• Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

• Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears

• Estatut d'autonomia de les Illes Balears (aprovat per la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i reformada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears)

• Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats el 25 de setembre de 2015 a escala mundial

L'article 27 de la Llei 5/2018, de 26 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, determina el següent: «27.1. Les administracions públiques han de desenvolupar totes les actuacions necessàries per tal que les ajudes en matèria d'habitatge previstes en els plans i la normativa estatal estiguin a l'abast de totes les persones i perquè se'n faciliti la tramitació. Reglamentàriament s'establiran els terminis de resolució, que han de permetre una tramitació àgil i efectiva per poder donar resposta a les necessitats plantejades. Així mateix, poden establir un sistema d'ajudes propi per facilitar l'accés a l'habitatge o a la rehabilitació, o per pal·liar situacions de dificultat del manteniment dels subministraments bàsics, entre d'altres». Així mateix, la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes balears, estableix l'especial importància de la rehabilitació energètica de les edificacions existents, destacant que la rehabilitació permet una millora del confort tèrmic i acústic de l'edificació i combatre problemes com la pobresa energètica, que deriven no sols de la manca de recursos sinó també d'edificis que requereixen de grans consums per mantenir-se en condicions de confort. En l'article 31.2 s'especifica que s'ha de fomentar la rehabilitació dels edificis existents, i en l'apartat 4 del mateix article es diu que les administracions públiques han d'establir programes de subvencions, ajudes i polítiques fiscals destinades a aconseguir l'eficiència energètica en la rehabilitació d'habitatges, i en especial adreçades als col·lectius més vulnerables.

3.2. Aquest programa s'emmarca en l'àmbit de les actuacions que du a terme el CIM destinaddes a persones vulnerables amb dificultats d'accés a l'habitatge, amb problemes d'exclusió residencial o que es veuen afectadess per la pobresa energètica, tenint en compte el marc normatiu del punt anterior, i es complementa amb la resta de programes i serveis que es desenvolupen en el marc del Programa 23110 «Servei pel Dret a l'Habitatge i Agenda Urbana de Menorca», que es coordina principalment amb l'Oficina Integral d'Habitatge Social i el Programa Pilot de Lloguer Ètic.

En aquest sentit, el Departament de Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca va redactar el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025), aprovat pel Ple dia 18 de febrer de 2019, en el qual es preveuen accions encaminades a millorar el model energètic, especialment en els punts A.2.3.13 i A.2.3.14, en què es determinen accions per a la prevenció de la pobresa energètica: Introducció de criteris d'eficiència energètica i creació d'un programa de rehabilitació energètica d'habitatges, amb accions de formació, assessorament i auditoria d'estalvi energètic energètica sobretot per a les persones en risc d'exclusió. Aquest departament ja compta amb l'Oficina de l'Energia Menorca 2030, que disposa de dos enginyers, i ofereix diversos serveis d'assessorament, resolució de dubtes, organització d'esdeveniments i actes de divulgació i formació en els diferents àmbits de l'energia, com són l'autoconsum, la mobilitat elèctrica, l'eficiència energètica o la facturació d'electricitat.

El Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges a fi de pal·liar la pobresa energètica pot, d'aquesta manera, aconseguir que persones vulnerables que es troben en el llindar de pobresa energètica, puguin fer millores tàctiques en el seu habitatge (des d'actuacions superficials a l'habitatge fins al canvi d'electrodomèstics) per tal de millorar-ne el confort, així com adquirir nous hàbits de consum per tal de reduir la despesa energètica.

4. Durada del programa

Aquest programa tindrà vigència des del dia que l'aprovi el Consell Executiu i tindrà caràcter indefinit, sempre que es vagin aprovant convocatòries anuals per cadascun dels exercicis pressupostaris corresponents.

5. Tipologia d'ajuts

Hi ha dues línies d'ajuts segons si la persona a la qual va adreçada és llogatera (línia 1) o és propietària de l'habitatge on viu (línia 2), i aquest factor repercuteix en el tipus d'intervenció sobre l'habitatge que es pot subvencionar.

Línia 1: Ajuts dirigits a persones inquilines que es troben en situació de pobresa energètica. Aquest ajut es pot destinar a totes aquelles millores que tenguin un caràcter reversible, de forma que si el perceptor de l'ajut deixa de ser l'inquilí de l'habitatge on s'han realitzat aquestes millores les pugui traslladar al nou habitatge, com ara:

• Compra d'electrodomèstics d'alta eficiència i baix consum energètic

• Solucions de baix cost i sense incidència espacial ni material sobre l'habitatge, segons estudi realitzat per personal especialitzat:

• Actuació sobre paraments verticals: aïllant reflectant contigu a radiador, tapís de llana, actuacions reversibles per tal d'incidir sobre millores tèrmiques, anticondensació, antihumitats, etc.

• Actuació sobre envidraments i fusteria: làmines de control solar, rivets, aïllant per a caixa de persiana, cortines especials, etc.

• Actuacions per a protecció solar: persiana de cadeneta

• Actuacions sobre el sòl: estora

• Actuacions sobre la il·luminació: canvi de bombetes

Línia 2: Ajuts dirigits a persones propietàries que es troben en situació de pobresa energètica. Aquest ajut pot anar destinat a:

• Compra d'electrodomèstics d'alta eficiència i baix consum energètic

• Solucions de baix cost i que poden tenir incidència espacial i material sobre l'habitatge però que en cap cas fa falta llicència d'obres, segons estudi realitzat per personal especialitzat:

• Actuació sobre paraments verticals: extradossats de diferents característiques, aïllant reflectant contigu a radiador, tapís de llana, revestiments continus amb pintura amb característiques tèrmiques, anticondensació, etc.

• Actuació sobre envidraments i fusteria: substitució de fusteria, substitució de l'envidrat, làmines de control solar, rivets, aïllant per a caixa de persiana, cortines especials, etc.

• Actuacions per a protecció solar: tendals, contrafinestra, persiana de cadeneta, etc.

• Actuació sobre els sostres: extradossat de diferents materials, pintura tèrmica sobre la teulada

• Actuacions sobre el sòl: tarima flotant, estores...

• Actuacions sobre la il·luminació: canvi de bombetes

Cada habitatge per al qual se sol·liciti l'ajut per a qualsevol de les dues línies possibles sols en podrà rebre una de les dues, a sol·licitud de l'inquilí o del propietari.

6. Persones beneficiàries del Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges i que es troben en situació de pobresa energètica

6.1 Per poder optar a aquests ajuts s'han de complir els requisits següents:

- Estar empadronat/ada en un dels vuit municipis de Menorca amb una antelació mínima d'un any.

- Ser major de 18 anys i ser una unitat familiar independent.

- Disposar del bo social al 25 % o al 40 % o haver sol·licitat en els últims 6 mesos una ajuda d'emergència per al pagament de la factura de la llum o de l'aigua als SSCB de l'ajuntament de referència, a Càritas o a Creu Roja.

​​​​​​​6.2 Requisits econòmics:

No disposar d'ingressos per atendre la situació de necessitat o d'emergència segons les condicions següents:

a) Si la unitat familiar està formada per un sol membre, els ingressos mensuals no poden superar el doble de l'IPREM (indicador públic de renda d'efectes múltiples). Per a l'any 2021 l'IPREM s'estableix en 564,90 euros mensuals (segons acord del Govern de l'Estat que es tradueix amb un increment del 5 % de l'IPREM a partir de l'1 de gener de 2021, segons estableix la Llei 11/2020 de pressupostos generals de l'Estat per al 2021).

b) Per a unitats familiars amb més membres s'incrementarà en un 30 % pel segon membre, en un 20 % pel tercer i en un 1 0% a partir del quart membre, tots ells sobre el barem de l'import màxim d'ingressos segons recull la taula següent:

 

1 membre	1.129,80 €			Doble IPREM mensual
2 MUF	1.468,74 €	338,94	30 %	increment per segon membre
3 MUF	1.694,70 €	225,96	20 %	increment per tercer membre
4 MUF	1.807,68 €	112,98	10 %	increment a partir de quart membre
5 MUF	1.920,66 €	112,98	10 %
6 MUF	2.033,64 €	112,98	10 %
7 MUF	2.146,62 €	112,98	10 %

 

c) Per tal de calcular els ingressos econòmics de la unitat familiar es farà la mitjana dels ingressos obtinguts en els darrers sis mesos anteriors a la data de la sol·licitud a partir de la documentació que presenti cada unitat familiar que justifiqui aquests ingressos.

A l'hora de computar els ingressos es tindran en compte, a banda dels rendiments del treball, els rendiments del capital moble i immoble. Els ingressos de prestació per fills a càrrec menors de 18 anys o per cures en l'entorn familiar reconeguts per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299 de 15/12/2006), no computaran a aquests efectes.

7. Obligacions

Obligacions de les persones beneficiàries de l'ajut:

• Permetre que el personal tècnic corresponent faci un estudi del seu habitatge, dels seus hàbits de consum elèctric i de la seva factura i del contracte elèctric. Aquesta podrà ser de forma presencial a l'habitatge o per via telemàtica.

• Destinar l'ajut percebut a allò que s'hagi determinat, tant si es tracta de la línia 1 com de la 2, i segons l'informe dels tècnics corresponents, i presentar els justificants corresponents.

• Realitzar els tallers de formació que recomani el personal tècnic del Programa.

• Permetre fer un seguiment del consum energètic una vegada implementades les millores per tal de quantificar l'estalvi energètic i econòmic que han suposat.

8. Metodologia

El Servei pel Dret a l'Habitatge no compta en aquests moment amb personal especialitzat en termes de pobresa i eficiència energètica que puguin fer les tasques que es preveuen en el Programa, per la qual cosa es fa necessària la contractació d'entitats socials especialitzades en aquest àmbit mitjançant un contracte menor de serveis.

Per accedir al Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges a fi de pal·liar la pobresa energètica, tant en el cas de ser propietari d'un immoble com si és una persona o unitat familiar que es troba en règim de lloguer, es poden adreçar al personal del Servei pel Dret a l'Habitatge del Consell Insular de Menorca de forma telefònica o presencial, així com al personal de l'entitat amb qui contracti el servei el CIM, per tal de rebre informació del Programa i de com accedir-hi. També es pot obtenir informació sobre el Programa a través de la pàgina web oficial del Consell Insular i a la pàgina del Servei pel Dret a l'Habitatge del Consell Insular.

La persona interessada a rebre aquests ajuts s'ha d'adreçar a l'entitat contractada per a aquesta tasca, que comprovarà que es compleixen els requisits per tenir dret a l'ajut, recollirà la documentació requerida i l'enviarà juntament amb la corresponent sol·licitud al Consell Insular de Menorca per tal que es valori en la corresponent comissió de valoració i atorgament dels ajuts creada a aquest efecte.

En aquesta fase també es concertarà una visita al domicili per tal d'estudiar les característiques de l'habitatge i els usos i costums dels membres de la unitat familiar, així com per recollir la documentació referent al consum elèctric i les despeses que suposa.

Una vegada estudiada a fons cada sol·licitud, els professionals de l'entitat o entitats contractades assignats al programa elaboraran un pla d'actuació amb les mesures que considerin més eficients des del punt de vista energètic i econòmic, i acordaran amb la unitat familiar la forma i els terminis per dur-lo a terme, així com l'establiment dels acords a què es comprometen i les pautes de seguiment que es considerin més adients en cada cas.

Finalment, la unitat familiar ha de presentar els justificants que l'ajut rebut s'ha utilitzat per al fi a què estava destinat i es farà una entrevista qualitativa a cada una de les persones beneficiàries per tal de tenir una valoració de les millores de confort a l'habitatge.

Fases de la metodologia:

- Acollida i presentació de la documentació

Explicació detallada de les característiques del Programa i del tipus d'intervenció que es pot fer a la casa segons les característiques de l'immoble i de la seva situació socioeconòmica. També se li faran saber les obligacions com a persona beneficiària del programa, quina documentació ha de presentar i com l'ha de presentar. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

- Entrevista i visita a l'immoble

Primer es realitza una entrevista amb la persona per tal de d'obtenir les dades genèriques de l'habitatge i sobre els seus hàbits de consum a fi d'indagar sobre el nivell de confort de l'habitatge segons els costums i els usos que se'n fan. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

Després es fa una visita a l'immoble en la qual es profunditza sobre el seu estat del mateix, es fan fotografies i un estudi sobre tots els elements importants: finestres, superfícies amb humitats, electrodomèstics, il·luminació, materials dels acabats, orientació de les estances. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

- Realització de l'informe

Elaboració d'una fitxa en el programa de GESTIÓ DE CASOS amb la introducció de les dades recaptades: tipus de habitatge, dades de l'usuari (inclou geolocalització), situació familiar (inclou ingressos familiars i situacions especials), característiques de l'habitatge (inclou preguntes sobre el confort), equipament de l'habitatge (forma d'escalfar la casa i preguntes sobre els electrodomèstics), contracte elèctric (estudi del tipus de contracte elèctric). L'informe recollirà, segons totes les dades introduïdes en els apartats esmentats, la potencia recomanada, si es creu necessari un canvi de companyia o del tipus de contracte, si necessita fer algun canvi d'electrodomèstics, i si ha de ser beneficiari o no del bo social. També hi ha una primera valoració de les possibles mesures a implementar a l'habitatge. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

- Valoració de cada sol·licitud

Es fa una valoració de les mesures a implantar a l'habitatge, amb una relació del cost que tindria aquesta intervenció per tal de presentar una proposta d'ajut a la Comissió Avaluadora, que serà qui determini la quantia concedida en cada cas en funció del que s'especifiqui en les bases de la convocatòria.

- Implementació de les mesures aprovades

Una vegada atorgat l'ajut, la persona beneficiària ha d'iniciar les accions per implementar les mesures dins el termini establert en les bases dels ajuts. En aquest punt, si és necessari, el personal tècnic del programa podrà assessorar-la i oferir-li la informació que la pugui ajudar a dur-les a terme. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

- Tancament de la intervenció

Una vegada realitzada la intervenció tàctica sobre l'habitatge, es farà una última visita al domicili i es prendran fotografies dels elements intervinguts, així com es farà una valoració objectiva sobre els resultats tècnics. També es realitzarà una entrevista qualitativa per tal de valorar el confort aconseguit sobre l'habitatge i la situació social i econòmica de la unitat familiar beneficiària. Aquesta fase del programa la durà a terme el personal tècnic que hi assigni l'entitat contractada a aquest efecte.

9. Sol·licituds i documentació necessària

9.1 Documentació general

a) Sol·licitud

b) Document d'identificació fiscal del sol·licitant (DNI o CIF).

c) Acreditació de la representació si la sol·licitud es presenta en nom d'un altre i NIF del representant.

d) Document de designació de compte bancari de la persona física o de l'entitat sol·licitant.

e) Certificat d'empadronament i certificat de convivència, emès per l'ajuntament corresponent, de totes les persones que conviuen en el domicili familiar, actualitzat en el termini de presentació de sol·licituds establert per la convocatòria, en el qual consti una antiguitat mínima d'un any.

f) Certificat emès per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària relatiu a la darrera declaració de l'IRPF presentada o document en què consti que està exempt de presentar-la.

g) Documentació acreditativa dels ingressos econòmics de la unitat familiar dels darrers sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

h) Documentació acreditativa que es disposa del bo social al 25 % o al 40 % o d'haver sol·licitat en els últims 6 mesos una ajuda d'emergència per al pagament de la factura de la llum o de l'aigua als SSCB de l'ajuntament de referència, a Càritas o a Creu Roja.

i) Juntament amb la sol·licitud, les persones interessades sempre poden aportar qualsevol document addicional als exigits que considerin convenient en relació amb el procediment de concessió.

9.2 Documentació específica per a la línia 1

j) Contracte del lloguer de l'habitatge.

9.3 Documentació específica per a la línia 2

k) Nota registral informativa del Registre de la Propietat amb una antiguitat màxima d'un mes.

10. Recursos necessaris per dur a terme el Programa

10.1. Es compta amb personal propi per tal de dur endavant la part administrativa i instructora d'aquest programa i es contractarà un servei extern que compti amb personal tècnic expert per tal de realitzar les diferents fases especificades en el punt 8 d'aquest programa.

Totes les sol·licituds es rebran al Servei pel Dret a l'Habitatge del CIM atès que aquest és el servei responsable de la instrucció dels ajuts i de convocar la Comissió de Valoració.

La treballadora social i l'auxiliar administrativa del Servei pel Dret a l'Habitatge s'encarreguaran de la part instructora i administrativa, així com de la coordinació amb els tècnics externs al Consell als quals s'encomani el desenvolupament del programa.

10.2. Per a l'atorgament dels ajuts descrits en el punt cinquè d'aquest programa es compta amb una partida de 40.000 €. Atès que hi ha dues línies d'ajuts, es determina que aquesta quantia es destinarà de forma indistinta a les dues línies segons les sol·licituds que es registrin dins el període de presentació de sol·licituds.

Per tant, el pressupost d'aquest programa seria d'un total de 76.000 € com a màxim: un màxim de 40.000 € per als ajuts i un màxim de 36.000 € IVA inclòs per als dos contractes menor de serveis amb dues entitats col·laboradores.

 

ANNEX II ​​​​​​​BASES QUE REGEIXEN LA CONCESSIÓ D'AJUTS DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA PER A LA MILLORA DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DELS HABITATGES PER PAL·LIAR LA POBRESA ENERGÈTICA

Antecedents

Hi ha un gran sector de la població que es troba per sota del llindar de pobresa energètica, situació que ve causada per les raons següents:

• Baixa qualitat de l'edificació. Segons les dades de construcció del parc habitacional d'Espanya, més del 50 % dels habitatges foren construïts abans de l'aplicació de la normativa tècnica de regulació tèrmica (INE).

• Augment del preu del subministrament energètic. Des del 2007, el preu de la factura energètica elèctrica ha augmentat en un 80 %. Espanya és el quart país europeu amb un preu elèctric més alt (ECODES).

• Baix nivell de renda. En molts casos, les persones que viuen en situació de pobresa energètica són aquelles que reben prestacions socials, que treballen a temps parcial o que estan en atur o endeutats.

• Falta d'informació i cultura energètiques.

A l'hora d'actuar sobre la millora d'un habitatge hi ha diferents nivells d'intervenció, des d'una idea de millora integral i rehabilitació completa, actuant sobre elements estructurals, la qual cosa suposa una despesa molt elevada a més d'un procés complex en què es requereix de personal tècnic especialitzat i llicències; fins a una idea de millores tàctiques amb què, amb petites intervencions sobre l'habitatge i de forma superficial, es poden aconseguir millores sobre la qualitat de l'estada a l'habitatge, i per a les quals no es requereix llicència ni personal especialitzat.

Per tal de pal·liar aquesta situació i d'afavorir els col·lectius en situació de vulnerabilitat, el Servei pel Dret a l'Habitatge del Consell Insular de Menorca ha creat aquests ajuts dirigits a millorar l'eficiència energètica dels habitatges, millorar la qualitat ambiental de la llar i ajudar a reduir el cost de la factura energètica mensual. La finalitat dels presents ajuts són les millores tàctiques de l'habitatge, on es podrà des de canviar finestres i posar extradossats a paraments verticals i horitzontals per minimitzar l'intercanvi de temperatura exterior-interior, fins a cortines de materials especials, pintures tèrmiques, catifes i electrodomèstics.

Primera. Objecte i finalitat dels ajuts

El Programa d'ajuts per a la millora de l'eficiència energètica dels habitatges a fi de pal·liar la pobresa energètica té com a objectiu la millora tàctica dels habitatges que es troben construïts de forma deficient i en què viuen persones que tenen un llindar de renda que no els permet pagar el rebut de la llum o que són beneficiàries del bo social, així com persones que no arriben a escalfar o refredar l'habitatge per tal de trobar-se dins d'un confort tèrmic adequat. En definitiva, s'adreça a totes aquelles persones i famílies que es troben en situació de pobresa energètica, entesa com la situació en la qual una llar és incapaç de pagar una quantitat d'energia suficient per satisfer les seves necessitats domèstiques o quan es destina una part excessiva dels seus ingressos apagar la factura energètica de la llar, la qual cosa es tradueix en un impacte sobre el benestar dels seus ocupants, com ara la manca de confort tèrmic, la reducció de la renda disponible per a altres béns i serveis, males condicions d'habitabilitat, risc d'impagament i desconnexió.

Aquesta situació produeix una desigualtat energètica que afecta les condicions de vida de qui les pateix, i les tres causes fonamentals que generen aquesta situació son els baixos ingressos familiars, la qualitat insuficient de l'habitatge i els elevats preus de l'energia.

Aquest programa té una doble vessant: per una part s'adreça tant a persones que tenen un habitatge en propietat com a les que es troben en règim de lloguer, i que, en ambdós casos, vulguin aplicar millores tàctiques, encara que en un grau d'incidència diferent, però no per això menys important, per tal de millorar la vida i el dia a dia a l'habitatge; i per altra banda s'adreça a aconseguir la disminució de la factura elèctrica d'aquests habitatges, ja sigui perquè s'han implementat millores que ho provoquen o perquè el consum s'ha pogut ajustar a les necessitats reals.

Efectes previstos:

- Millora de la qualitat de vida de les persones i famílies que obtenguin l'ajuda i l'assessorament.

- Millora del coneixement de les persones i famílies respecte al seu habitatge i als seus hàbits de consum, així com la millora de l'habitatge i dels equipaments de què disposen.

Aquest programa s'emmarca en l'àmbit de les actuacions que du a terme el CIM destinats a persones en situació de vulnerabilitat amb dificultats d'accés a l'habitatge, amb problemes d'exclusió residencial o que es veuen afectades per la pobresa energètica, tenint en compte el marc normatiu que l'empara, i es complementa amb la resta de programes i serveis que es desenvolupen en el marc del Programa 23110 «Servei pel Dret a l'Habitatge i Agenda Urbana de Menorca», que es coordina principalment amb l'Oficina Integral d'Habitatge Social i el Programa Pilot de Lloguer Ètic.

La subvenció objecte de la present convocatòria té caràcter finalista, temporal, inembargable, extraordinari, de pagament únic i compatible amb qualsevol recurs, ingrés o prestació, amb independència de la seva naturalesa i del seu origen.

Segona. Finançament i import màxim

L'import màxim i les partides a les qual s'aplicaran les ajudes que s'atorguin en el marc d'aquestes bases seran els que s'estableixin en la convocatòria.

Quan l'import de les sol·licituds d'ajuts sigui superior a la quantitat màxima fixada en la convocatòria es prioritzaran les sol·licituds en funció dels criteris objectius per a la concessió dels ajuts establerts en aquestes bases.

L'import màxim que es pot concedir per beneficiari és:

Línia 1 700 € per inquilí

Línia 2 1.400€ per propietari.

Cada habitatge per al que es sol·liciti l'ajud per qualsevol de les dues línies possibles sols podrà rebre una d'elles, a sol·licitud de inquilí o del propietari.

​​​​​​​Tercera. Activitats subvencionades: requisits i condicions

S'estableixen dues línies d'ajuts en funció de si la persona sol·licitant és inquilina o propietària de l'immoble objecte de les actuacions. Aquesta distinció es fa amb l'objectiu que si la persona que sol·licita l'ajut és propietària d'un habitatge, es puguin implementar mesures de millora de caire més definitiu en aquest habitatge, mentre que si la persona que sol·licita l'ajut és inquilina pugui gaudir d'unes millores a l'habitatge llogat que siguin reversibles en el moment que el deixi de tenir llogat.

Línia 1: Ajuts dirigits a persones inquilines que es troben en situació de pobresa energètica. Aquest ajut pot anar destinat a totes les millores tàctiques que tenguin un caràcter reversible, de tal forma que si el perceptor de l'ajut deixa de ser l'inquilí de l'habitatge on s'han realitzat les millores les pugui traslladar al nou habitatge, com ara:

• Compra d'electrodomèstics d'alta eficiència i baix consum energètic

• Solucions de baix cost i sense incidència espacial ni material sobre l'habitatge, segons estudi realitzat per personal especialitzat:

• Actuació sobre paraments verticals: aïllant reflectant contigu a radiador, tapís de llana, actuacions reversibles per tal d'incidir sobre millores tèrmiques, anticondensació, antihumitats, etc.

• Actuació sobre envidraments i fusteria: làmines de control solar, rivets, aïllant per a caixa de persiana, cortines especials, etc.

• Actuacions per a protecció solar: persiana de cadeneta.

• Actuacions sobre el sòl: estora

• Actuacions sobre la il·luminació: canvi de bombetes

Línia 2: Ajuts dirigits a persones propietàries que es troben en situació de pobresa energètica. Aquest ajut pot anar destinat a:

• Compra d'electrodomèstics d'alta eficiència i baix consum energètic

• Solucions de baix cost i que poden tenir incidència espacial i material sobre l'habitatge però que en cap cas fa falta llicència d'obres, segons estudi realitzat per personal especialitzat:

• Actuació sobre paraments verticals: extradossats de diferents característiques, aïllant reflectant contigu a radiador, tapís de llana, revestiments continus amb pintura amb característiques tèrmiques, anticondensació, etc.

• Actuació sobre envidraments i fusteria: substitució de fusteria, substitució de l'envidrat, làmines de control solar, rivets, aïllant per a caixa de persiana, cortines especials, etc.

• Actuacions per a protecció solar: tendals, contrafinestra, persiana de cadeneta, etc.

• Actuació sobre els sostres: extradossat de diferents materials, pintura tèrmica sobre teulada...

• Actuacions sobre el sòl: tarima flotant, estora...

• Actuacions sobre la il·luminació: canvi de bombetes

Les sol·licituds objecte de l'ajut s'han de presentar en el termini establert en la convocatòria corresponent.

Per poder optar a aquests ajuts s'han de complir els requisits establerts en les presents bases.

Quarta. Règim de compatibilitat amb altres ajuts

Els ajuts que s'atorguin de conformitat amb aquestes bases són compatibles amb la concessió d'altres ajuts pel mateix concepte per la diferència, si escau, entre el cost de mercat de la necessitat i l'ajut ja rebut, sens perjudici de l'obligació de les persones beneficiàries de comunicar-ho al Servei pel Dret a l'Habitatge de la forma establerta en aquestes bases. L'import dels ajuts que es concedeixin no pot superar, en cap cas, de manera aïllada o amb concurrència amb altres ajuts, el cost total de la necessitat a atendre.

Cinquena. Requisits dels beneficiaris

5.1. No poden ser beneficiàries dels ajuts les persones en les quals concorri alguna de les prohibicions establertes en l'art. 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

5.2. Per poder optar a aquests ajuts s'han complir els requisits següents:

- Estar empadronat/ada en un dels vuit municipis de Menorca amb una antelació mínima d'un any.

- Ser major de 18 anys i ser una unitat familiar independent.

- Disposar del bo social al 25 % o al 40 % o haver sol·licitat en els últims 6 mesos una ajuda d'emergència per al pagament de la factura de la llum o de l'aigua als SSCB dels ajuntaments de referència, a Càritas o a Creu Roja.

5.3. Requisits econòmics

No disposar d'ingressos per atendre la situació de necessitat o d'emergència segons les condicions següents:

a) Si la unitat familiar està formada per un sol membre, els ingressos mensuals no poden superar el doble de l'IPREM (indicador públic de renda d'efectes múltiples). Per a l'any 2021 l'IPREM s'estableix en 564,90 euros mensuals (segons acord del Govern de l'Estat que es tradueix en un increment del 5 % de l'IPREM a partir de l'1 de gener de 2021, segons estableix la Llei 11/2020 de pressupostos generals de l'Estat per al 2021).

b) Per a unitats familiars amb més membres s'incrementarà en un 30 % pel segon membre, en un 20 % pel tercer i en un 10 % a partir del quart membre, tots ells sobre el barem de l'import màxim d'ingressos segons recull la taula següent:

 

1 membre	1.129,80 €			Doble IPREM mensual
2 MUF	1.468,74 €	338,94	30 %	increment per segon membre
3 MUF	1.694,70 €	225,96	20 %	increment per tercer membre
4 MUF	1.807,68 €	112,98	10 %	increment a partir de quart membre
5 MUF	1.920,66 €	112,98	10 %
6 MUF	2.033,64 €	112,98	10 %
7 MUF	2.146,62 €	112,98	10 %

 

c) Per tal de calcular els ingressos econòmics de la unitat de convivència es farà la mitjana dels ingressos obtinguts en els darrers sis mesos anteriors a la data de la sol·licitud a partir de la documentació que presenti cada unitat familiar que justifiqui aquests ingressos.

A l'hora de computar els ingressos es tindran en compte, a banda dels rendiments del treball, els rendiments del capital moble i immoble. Els ingressos de prestació per fills a càrrec menors de 18 anys o per cures en l'entorn familiar reconeguts per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299 de 15/12/2006), no computaran a aquests efectes.

Sisena. Sol·licituds i documentació necessària

Les persones sol·licitants han d'emplenar totes les dades que figuren en el full de sol·licitud.

6.1 Documentació general

a) Sol·licitud on figura l'opció per signar les declaracions responsables següents (annex 1):

• Declaració responsable signada pel sol·licitant o pel seu representant legal de no estar sotmès a cap de les circumstàncies que determinen la impossibilitat d'obtenir la condició de beneficiari o entitat col·laboradora de les subvencions públiques recollides en l'art. 13.2 de la Llei 28/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18 de novembre de 2003)

• Declaració responsable signada pel sol·licitant o pel seu representant legal relativa a les subvencions o ajudes obtingudes o sol·licitades d'altres institucions públiques o privades per realitzar la mateixa activitat

• Declaració responsable signada pel sol·licitant o pel seu representant legal d'estar al corrent de les obligacions tributàries i amb la Seguretat Social davant l'Administració de l'Estat (d'acord amb el segon paràgrafa de l'article 11 f del Text refós de la Llei de subvencions, en tractar-se de sol·licituds de subvencions de quantia inferior a 3.000 euros), i de no tenir obligacions fiscals pendents amb el Consell Insular de Menorca.

b) Document d'identificació fiscal del sol·licitant (DNI o CIF).

c) Acreditació de la representació si la sol·licitud es presenta en nom d'un altre i NIF del representant.

d) Document de designació de compte bancari de la persona física o de l'entitat sol·licitant, segons model de l'annex 2.

e) Certificat d'empadronament i certificat de convivència emès per l'ajuntament corresponent, de totes les persones que conviuen en el domicili familiar, actualitzat en el moment de presentació de sol·licituds establert per la convocatòria, on consti una antiguitat mínima d'un any.

f) Certificat emès per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària relatiu a la darrera declaració de l'IRPF presentada o document en què consti que està exempt de presentar-la.

g) Documentació acreditativa dels ingressos econòmics de la unitat familiar dels darrers sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

h) Documentació acreditativa que es disposa del bo social al 25 % o al 40 % o d'haver sol·licitat en els últims 6 mesos una ajuda d'emergència per al pagament de la factura de la llum o de l'aigua als SSCB de l'ajuntament de referència, a Càritas o a Creu Roja.

Juntament amb la sol·licitud, les persones interessades poden aportar qualsevol document addicional als exigits que considerin convenient en relació amb el procediment de concessió.

​​​​​​​6.2 Documentació específica per la línia 1

i) Contracte del lloguer de l'habitatge.

6.3 Documentació específica per la línia 2

j) Nota registral informativa del Registre de la Propietat d'una antiguitat màxima d'un mes.

6.4. Les persones interessades no tenen l'obligació de presentar documents originals, llevat que, amb caràcter excepcional, la normativa reguladora aplicable exigeixi el contrari, d'acord amb els art. 28.3 i 53.c de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236 de 02/10/2015). En qualsevol cas, les persones interessades són responsables de la veracitat dels documents que presentin, de conformitat amb l'art. 28.7 de la mateixa llei.

6.5. Excepcionalment, quan la rellevància d'un document de l'expedient aportat per l'interessat així ho exigeixi, o existeixin dubtes derivats de la qualitat de la còpia, el CIM pot sol·licitar de manera motivada l'autenticació de les còpies aportades per la persona interessada, per la qual cosa pot requerir l'exhibició del document o de la informació original, d'acord amb l'art. 28.5 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre.

6.6. Pel fet de presentar-se a aquesta convocatòria, la persona interessada presta al CIM els consentiments següents:

a) Per consultar i comprovar la veracitat de la documentació i de les dades presentades per l'interessat que tenguin en el seu poder altres administracions públiques, principalment mitjançant les plataformes d'interoperabilitat, les xarxes corporatives o altres sistemes electrònics habilitats a aquest efecte i als quals el CIM tengui accés.

b) Per consultar l'existència i veracitat de la documentació i de les dades que eventualment l'interessat hagi considerat oportú no presentar acollint-se al dret de no fer-ho pel fet que hagin estat elaborades per les administracions públiques.

6.7. Les sol·licituds i tota la documentació relacionada en aquesta base s'han de presentar, dins el termini establert en la convocatòria, d'acord amb les indicacions següents:

a) Per mitjans electrònics, pels subjectes legalment prevists d'acord amb allò que s'estableix en l'art. 14.1 i 14.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, ja esmentada, al registre electrònic del CIM (www.carpetaciutadana.org) o a qualsevol altre registre electrònic dels establerts en l'art. 16.4 de la mateixa llei.

b) Facultativament la poden presentar presencialment, d'acord amb el que estableix l'art. 14.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, les persones físiques en el registre del CIM o a qualsevol altre registre i lloc dels establerts en l'art. 16.4 de l'esmentada llei.

6.8. Si la sol·licitud o la documentació fossin incorrectes o incompletes, el CIM en requerirà la rectificació o els complements necessaris. Si en el termini de deu dies hàbils, comptats des de l'endemà de la data de recepció del requeriment d'esmena de la sol·licitud, la part interessada no fa la rectificació reclamada o no presenta la documentació requerida, s'entendrà que ha desistit de la seva petició de conformitat amb l'art. 23.5 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, ja esmentada, que al seu torn es refereix a l'art. 68 de la dita Llei 39/2015, d'1 d'octubre, també esmentada.

6.9. En cas que qualcun dels documents requerits ja figuri en els arxius del CIM no serà necessari presentar-lo sempre que es faci constar de manera expressa en el document de sol·licitud, marcant l'opció corresponent.

Setena. Criteris objectius que es tindran en compte per a la concessió dels ajuts i determinació de l'import de la subvenció

Els criteris objectius i la puntuació que es tindran en compte per a la concessió dels ajuts es són els següents:

a) L'import màxim per a cada sol·licitud d'ajut és el que es determina en la base segona d'aquestes bases i en cada convocatòria que s'aprovi. En tot cas, no pot superar de manera aïllada ni amb concurrència amb altres ajuts el cost total de la necessitat a atendre.

b) Es concediran els ajuts sol·licitats a totes les sol·licituds presentades que compleixin totes les condicions i els requisits establerts en aquestes bases.

c) Els ajuts objecte de ser subvencionats són els establerts en la base tercera d'aquestes bases en funció de si es presenten a la línia 1 o a la línia 2. Aquests ajuts com a màxim poden ser de 700 euros en la línia 1 i de 1.400 euros en la línia 2, i poden anar destinats a una o més de les actuacions establertes sempre que no superin conjuntament el màxim establert per a cada línia.

d) El percentatge subvencionable es ponderarà segons tres trams de nivell de renda de la unitat familiar de la persona que es troba en situació de pobresa energètica a partir del barem econòmic establert en el punt 5.2 d'aquestes bases:

​​​​​​​Percentatge subvencionable segons el nivell de renda, d'acord amb la ponderació de l'IPREM-14 pagues/any (en EUROS)​​​​

Unitat familiar del beneficiari	100 % (=1 IPREM)	75 % (=1,5 IPREM)	65 % (=2 IPREM)
1 membre:	<7.908,60 €	<11.862,90 €	<15.817,20 €
2 membres:	<10.281,18 €	<15.421,77 €	<20.562,36 €
3 membres:	<12.337,41 €	<18.506,11 €	<24.674,82 €
4 o més:	<13.571,15 €	<20.356,72 €	<27.142,30 €

 

e) Si el total de les sol·licituds proposades a concessió supera l'import global de la convocatòria, la Comissió Avaluadora haurà de determinar un coeficient reductor proporcional al que estableix els talls de renda anual per beneficiari, mostrats en el quadre anterior, ajustant-se en tot moment als principis de concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació a l'hora de fixar el llindar.

 

f) Si el total de les sol·licituds proposades a concessió no supera l'import global de la convocatòria, la Comissió Avaluadora haurà de determinar un coeficient proporcional a aplicar a les sol·licituds que no han rebut el 100 % de la quantia sol·licitada i no han arribat a la quantia màxima establerta per a cada línia en aquestes bases, ajustant-se en tot moment als principis de concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació a l'hora de fixar el llindar.

 

g) En el cas que l'ajut concedit igualment no arribi al 100 % de la quantia sol·licitada i no s'hagi arribat a la quantia màxima establerta per a cada línia en aquestes bases, la persona beneficiària podrà reformular les actuacions a realitzar per tal d'adequar-les a la quantia efectivament concedida en el termini màxim d'un mes comptat a partir de l'endemà d'haver-li comunicat la concessió de l'ajut.

Vuitena. Procediment i òrgans competents per a la concessió dels ajuts

Els ajuts es concediran d'acord amb els principis de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació, per mitjà del procediment de convocatòria prèvia, i de la manera següent:

1. L'inici de l'expedient s'efectuarà per mitjà de l'aprovació de la convocatòria corresponent. El text de la convocatòria i la resta de documentació que es requereixi es comunicarà a la Base de Dades Nacional de Subvencions i es publicarà l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en compliment de l'art. 20.8 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18/11/2003).

2. La instrucció de l'expedient correspondrà als tècnics que s'indiqui en la convocatòria corresponent, que han de realitzar d'ofici totes les actuacions necessàries per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades, en virtut de les quals s'ha de dictar resolució sobre la concessió dels ajuts.

3. Totes les sol·licituds presentades dins el termini establert en la convocatòria se sotmetran a l'examen dels instructors de l'expedient i de la comissió avaluadora, seleccionant els beneficiaris mitjançant concurs com estableix l'article 17 del Decret llei 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de subvencions de les Illes Balears.

Aquest examen es durà a terme una vegada finalitzi el termini de presentació de sol·licituds, que en aquesta convocatòria és de tres mesos des de l'endemà d'haver-se publicat en el BOIB.

4. Una vegada examinades totes les sol·licituds presentades dins el termini establert en la convocatòria per part de la instrucció i la comissió avaluadora corresponent, i després que aquesta hagi emès el seu informe, la consellera executiva del Departament d'Ocupació, Habitatge i Cooperació Local n'elevarà la corresponent proposta de resolució a l'òrgan competent, que en aquest cas és el Consell Executiu del CIM, que dictarà resolució en forma d'acord sobre la concessió o denegació dels ajuts.

5. Quan la quantia de l'ajut proposat per l'òrgan instructor o la comissió avaluadora sigui substancialment inferior al sol·licitat, es podrà instar el beneficiari a reformular la seva sol·licitud per tal d'ajustar els compromisos i les condicions de la subvenció atorgable.

6. La resolució de l'expedient d'atorgament de les subvencions ha de ser expressa i motivada, i ha de fixar, amb caràcter definitiu, la quantia específica de cada una de les subvencions concedides.

7. Si la subvenció implica una despesa pluriennal, la resolució de concessió ha de determinar el nombre d'exercicis a què s'aplicarà la despesa i la quantitat màxima que s'ha d'aplicar a cada exercici.

8. El termini màxim per dictar i notificar la resolució expressa de concessió de subvenció serà de sis mesos comptats des del dia que acabi el termini de presentació de sol·licituds. No obstant l'anterior, aquest termini es podrà reduir si s'estableix expressament en la convocatòria dels ajuts. El silenci administratiu tindrà caràcter desestimatori.

9. La resolució de l'expedient de concessió o denegació dels ajuts es remetrà a la Base de Dades Nacional de Subvencions i es publicarà l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, en compliment de l'art. 20.8 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, ja esmentada, sens perjudici de la possibilitat de notificar-la també individualment a les persones interessades.

Novena. Comissió Avaluadora

1. Es crea la Comissió Avaluadora dels ajuts regulats en aquestes bases.

2. L'objecte de la Comissió Avaluadora és examinar els expedients d'ajuts, que hauran d'anar acompanyats d'informe tècnic, i emetre una proposta definitiva d'acord.

3. La Comissió Avaluadora estarà integrada per un/a president/a, cinc vocals i un/a secretari/ària. En cas d'empat, el/la president/a tindrà vot de qualitat.

4. Perquè la Comissió Avaluadora s'entengui vàlidament constituïda, es requerirà la presència del president i del secretari i de la meitat, almenys, dels seus membres.

Un funcionari o una funcionària del Departament de Habitatge, designat pel president de la comissió, actuarà com a secretari de la Comissió Avaluadora i estendrà acta de les reunions, en les quals es reflectiran els acords adoptats. En aquest cas, la persona designada tindrà veu però no vot.

Desena. abonament dels ajuts

Es tramitarà el pagament del 80 % de la subvenció en concepte de bestreta en el moment que s'aprovi la concessió de l'ajut. El 20 % restant es tramitarà en el moment que el beneficiari presenti la justificació que la subvenció s'ha destinat a dur a terme les actuacions presentades a la sol·licitud que, com a màxim, serà de sis mesos comptats a partir de la data de comunicació de la concessió de l'ajut.

Les subvencions es faran efectives en el termini màxim de 60 dies des del moment que s'aprovi la concessió (80 %) o que es comprovi que la justificació presentada s'ajusta als requisits de la convocatòria (20 %) i sempre que la disponibilitat de tresoreria ho permeti.

Onzena. Justificació de les despeses

1. Les persones beneficiàries resten obligades a justificar les despeses efectuades amb càrrec a la subvenció o ajut econòmic concedit en el termini màxim de sis mesos a partir de la data de comunicació de la concessió de l'ajut. Si existissin causes excepcionals que ho impedeixin, els beneficiaris les han d'al·legar per escrit i, a la vista d'aquestes causes, l'òrgan competent per atorgar els ajuts podrà ampliar el termini de justificació dels ajuts.

2. La justificació de les despeses es farà mitjançant la presentació de les factures que acreditin i especifiquin que les accions dutes a terme es corresponen amb les mesures d'eficiència energètica que la Comissió Avaluadora ha aprovat en cada cas.

3. Si la documentació presentada fos incompleta o incorrecta, el servei responsable demanarà al beneficiari que en faci la rectificació oportuna en el termini improrrogable de quinze dies hàbils.

4. Si la despesa justificada excedeix de l'import concedit, la possible desviació pressupostària anirà a càrrec de la persona beneficiària de l'ajut. Si, pel contrari, la despesa justificada és inferior a l'import concedit i subvencionat, es reduirà proporcionalment la subvenció concedida.

5. El Consell Insular de Menorca haurà d'inspeccionar les activitats subvencionades per comprovar que la subvenció concedida s'ha utilitzat per a la finalitat a la qual anava destinada, sens perjudici de les competències que puguin correspondre, per normativa legal o reglamentària, a altres organismes o institucions.

Dotzena. Obligacions dels beneficiaris

Són obligacions dels beneficiaris:

1. Comunicar al CIM l'acceptació de la subvenció en els termes en què aquesta es concedeixi. En qualsevol cas la subvenció s'entendrà acceptada tàcitament un cop transcorreguts quinze dies hàbils d'ençà que el beneficiari hagi rebut la notificació de la concessió.

 

​​​​​​​2. Destinar l'ajut percebut per al que s'hagi determinat, tant si es tracta de la línia 1 o 2, i segons l'informe dels tècnics corresponents, i presentar els justificants corresponents.

 

3. Aplicar en el seu domicili les mesures d'eficiència energètica objecte de subvenció en el termini màxim establert.

 

4. Permetre que el personal tècnic corresponent faci un estudi del seu habitatge, dels seus hàbits de consum elèctric i de la seva factura i del contracte elèctric. Aquesta podrà ser de forma presencial a l'habitatge o per via telemàtica.

 

5. Realitzar els tallers de formació que recomani el personal tècnic del Programa.

 

6. Permetre fer un seguiment del consum energètic una vegada implementades les millores per tal de quantificar l'estalvi energètic i econòmic que han suposat.

 

7. Proporcionar la informació sobre l'activitat subvencionada que li requereixi el Consell Insular de Menorca.

 

8. Comunicar al Consell Insular de Menorca la sol·licitud i l'obtenció de subvencions i ajudes amb la mateixa finalitat.

Tretzena. Revocació i reintegrament dels ajuts

Pel que fa a la revocació i el reintegrament de les subvencions, s'ha d'aplicar el que disposen la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions i la resta de normativa que hi sigui aplicable.

Si en haver transcorreguts sis mesos des de la finalització del termini de justificació aquesta no s'ha presentat, es tramitarà l'expedient de revocació i consegüent reintegrament, si correspon.

En aquest supòsit, la persona beneficiària haurà de reintegrar les quantitats que hagin esdevingut indegudes més l'interès de demora, comptador des que el pagament es va fer efectiu fins a la data de la resolució mitjançant la qual s'acordi el reintegrament.

Les quantitats que s'hagin de reintegrar tindran la consideració d'ingressos de dret públic i els és aplicable la via de constrenyiment.

Són causes d'incompliment, en què serà procedent el reintegrament de les quantitats percebudes i l'exigència d'interès de demora, les següents:

a) No presentar la documentació justificativa o presentar-la fora de termini.

b) No presentar part de la documentació necessària per a la justificació o presentar una justificació incompleta.

c) Executar les accions subvencionables fora del termini establert per fer-ho.

d) Obtenir la prestació falsejant les condicions requerides o ocultant les que ho haguessin impedit

e) No complir les obligacions imposades amb motiu de la concessió de la prestació.

f) No destinar l'ajut a la finalitat per a la qual la prestació va ser concedida.

g) Resistir-se, obstruir o negar-se a les actuacions de comprovació i control financer d'aquesta institució local.

Catorzena. Infraccions i sancions

1. El règim d'infraccions i sancions administratives aplicables és el que estableix el títol IV de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

2. L'òrgan competent per imposar les sancions que es derivin d'infraccions de l'establert en aquestes bases i de la normativa aplicable en matèria de subvencions és la Presidència del Consell Insular de Menorca, segons el que estableix l'art. 9 de la Llei 8/2000, de 28 d'octubre, de consells insulars.

Quinzena. Altres disposicions

Recursos administratius

Els acords del Consell Executiu pels quals s'aproven les bases i les convocatòries i es concedeixen o deneguen els ajuts no exhaureixen la via administrativa i són susceptibles de rebre recurs d'alçada davant la Comissió de Govern del Consell Insular de Menorca.

Normativa general aplicable

En tot el que no prevegin expressament aquestes bases regeixen les disposicions que siguin aplicables al Consell Insular de Menorca en matèria de subvencions, especialment les contingudes en les normes següents:

- Llei 38/2003. de 17 de novembre, general de subvencions

- Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

- Decret legislatiu 2/2005, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de subvencions de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 196 de 31 de desembre de 2005)

 

Maó, 19 de març de 2021

El secretari del Consell Executiu Per delegació de la presidenta (Decret 427/2019, d'11 de juliol - BOIB núm. 97 de 16-7-2019) ​​​​​​​Octavi Pons Castejón