BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui té la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el Reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'havien produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb algunes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge. Per tant, es considera necessari mantenir mesures temporals i excepcionals que persegueixen l'objectiu de limitar les activitats socials de la ciutadania.

Per això, entre molts altres, es va dictar el Decret 27/2021, de 12 de març, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, en el qual s'establien mesures que havien de vigir fins al dia 11 d'abril d'enguany.

El mateix dia 12, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum i amb l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, va determinar els nivells d'alerta sanitària que havien de vigir des del dia 13 de març fins al dia 11 d'abril de 2021, de manera que Menorca restà en el nivell d'alerta 1; Mallorca i Formentera, en el nivell d'alerta 2, i Eivissa va passar a nivell d'alerta 3. D'altra banda, es van establir un seguit de mesures excepcionals i temporals de prevenció del contagi de la COVID-19 que vigirien dins aquest termini, d'aplicació prevalent a les establertes en el Pla de Mesures Excepcionals aprovat per l'Acord de Consell de Govern de 27 de novembre de 2020.

Ara bé, en data 23 de març, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses ha emès un informe del qual es conclou que, com a conseqüència del seguiment i l'avaluació del risc sanitari que s'han fet des del dia 12 de març, es dedueix que l'evolució positiva de les dades epidemiològiques que s'havia produït fins a aquella data s'ha estancat o fins i tot presenta una lleugera inversió de la seva tendència, molt especialment a l'illa de Mallorca, on la incidència acumulada de contagis a 14 dies ha passat de 42,41 per 100.000 habitants el dia 12 a 49,66 per 100.000 habitants el dia 22 de març.

Cal afegir que la variant britànica continua sent un condicionant preocupant, ja que suposa prop del 79 % del total de casos de les Illes Balears. L'evidència científica ha demostrat que és més contagiosa i genera més hospitalitzacions, especialment entre persones grans. D'altra banda, a l'illa d'Eivissa s'han detectat els primers sis casos de la soca californiana d'Espanya, que també podria resultar més contagiosa i letal.

Aquests fets, així com la consideració que les properes festivitats de Pasqua generaran un increment important dels desplaçaments cap a les illes de totes les persones que tornen a casa seva per les festes i que aquesta mobilitat entre territoris, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, té un paper important en la importació de casos i la propagació de la COVID-19, fan que resulti oportú establir unes mesures complementàries per aplicar dins d'aquest període vacacional directament tendents a limitar les entrades i les sortides del territori de les Illes Balears, com també a limitar les reunions a l'interior dels establiments de restauració, a l'illa de Mallorca, atesos els majors riscs de contagi de la COVID-19 que generen aquestes.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

 

DECRET

Primer

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, complementàries i addicionals a les establertes pel Decret 27/2021, de 12 de març, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, durant el període comprès entre el dia 26 de març i el dia 11 d'abril d'enguany.

Segon

Limitacions de les entrades i sortides de les Illes Balears

1. Es restringeixen les entrades i sortides al territori de les Illes Balears, excepte per a la cobertura de les necessitats més essencials, com ara:

a) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

b) Compliment d'obligacions laborals, professionals o empresarials.

c) Assistència a centres docents i educatius, incloent-hi les escoles d'educació infantil.

d) Retorn al lloc de residència habitual o familiar.

e) Assistència i cura de gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçaments a entitats financeres i d'assegurances.

g) Actuacions requerides o urgents davant dels òrgans públics, judicials o notarials.

h) Renovacions de permisos i documentació oficial, així com altres tràmits administratius inajornables.

i) Per fer exàmens o proves oficials inajornables.

j) Per una causa de força major o una situació de necessitat.

k) Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga. A aquest efecte, s'han de considerar activitats de naturalesa anàloga les entrades i sortides per dur a terme esport federat.

2. Es recomana no viatjar entre les Illes, si no és per a la cobertura de les necessitats més essencials, relacionades en el punt anterior. Així mateix, es recomana als residents a les Illes Balears sotmetre's al test d'antígens que els ofereixi gratuïtament el Servei de Salut a la tornada.

Tercer

Limitacions a les reunions i trobades familiars i socials

1. Durant el període comprés entre el dia 26 de març i l'11 d'abril, ambdós inclosos, i en aplicació de l'Ordre Comunicada de la Ministra de Sanitat d'11 de març, mitjançant la qual s'aprova la declaració d'actuacions coordinades enfront de la COVID-19 amb motiu del pont de Sant Josep i de la Setmana Santa de 2021, únicament es permeten les reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de quatre persones a l'interior o sis a l'exterior, en espais públics, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, excepte si són persones convivents.

Això no obstant, en espais privats, únicament són permeses les reunions d'un únic nucli de convivència.

2. No obstant el que disposa el punt anterior, les reunions i trobades en espais de restauració s'han de dur a terme en les condicions següents:

- A les illes de Mallorca i d'Eivissa: s'han de limitar a un màxim de quatre persones i només a l'exterior, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, excepte si són persones convivents.

- A les illes de Menorca i de Formentera: s'han de limitar a un màxim de quatre persones a l'interior i sis a l'exterior, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, excepte si són persones convivents.

3. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

Quart

Mesures complementàries

En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Cinquè

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 1/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Sisè

Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Setè

Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè

Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produeix efectes prevalents als d'altres regulacions, a partir de les 00.00 de dia 26 de març i fins a les 24.00 hores del dia 11 d'abril d'enguany.

 

Palma, 24 de març de 2021

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias