BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 18 de febrer de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex I de la Llei 21/2013, el projecte objecte del present informe s'inclou al punt 10 de la lletra a) del grup 9 (altres projectes):

Grup 9. Altres projectes

a) Els projectes següents quan es desenvolupin en espais naturals protegits, Xarxa Natura 2000 i àrees protegides per instruments internacionals, segons la regulació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat:

10è [...]; Instal·lacions hoteleres en sòl no urbanitzable.

Per una altra banda, entre els projectes inclosos a l'annex 1 de la Llei 12/2016, el projecte d'hotel rural s'inclou al punt 8 del grup 10:

Grup 10. Projectes en espais naturals protegits

Els projectes següents, quan es desenvolupen en espais naturals protegits o espais protegits Xarxa Natura 2000, d'acord amb la Llei 42/2007 i la Llei 5/2005, en zones humides incloses en la llista del Conveni de Ramsar i en zones especialment protegides d'importància per a la Mediterrània (ZEPIM) del Conveni per a la protecció del medi marí i de la regió costanera de la Mediterrània:

8. Projectes d'urbanitzacions i d'instal·lacions hoteleres fora de les zones urbanes i construccions associades.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

La disposició addicional cinquena de la Llei 2/2020, de 15 d'octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l'impuls de l'activitat econòmica i la simplificació administrativa en l'àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, s'ocupa dels equipaments recreatius que gestiona l'IBANAT, com a infraestructures d'ús públic destinades al gaudi i l'esbarjo dels ciutadans de les Illes Balears al medi natural. Aquestes infraestructures permeten tenir un contacte amb la natura d'una manera gestionada i sostenible, i per a moltes persones de les Illes Balears que no són propietàries d'un espai en sòl rústic constitueixen l'únic recurs per gaudir d'una estada amb les famílies i els amics en un entorn natural. Els espais recreatius que gestiona l'IBANAT es classifiquen en àrees recreatives, zones d'acampada, refugis i aparcaments, i també en formen part algunes infraestructures de finques públiques. Les administracions públiques fa més de vint anys que gestionen alguns d'aquests espais recreatius sense que se n'hagi determinat enlloc l'existència. Per aquesta raó, es considera necessari determinar els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT, per tal de poder-hi executar, de manera immediata i urgent, les actuacions de manteniment i millora necessàries per oferir a tots els ciutadans de les Illes Balears el servei adequat que correspon a l'administració pública.

«Disposició addicional cinquena

Equipaments recreatius gestionats per l'Institut Balear de la Natura (IBANAT)

1. Tenen la consideració d'equipament recreatiu els espais que figuren delimitats en l'annex 1 d'aquesta llei.

2. L'Institut Balear de la Natura (IBANAT) és l'entitat gestora dels equipaments recreatius que figuren en l'annex 1 d'aquesta llei.

3. Els equipaments recreatius gestionats per l'IBANAT que figuren en l'annex 1 d'aquesta llei quedaran exempts de llicència d'activitat.

No obstant això hauran de complir els plans especials d'ANEI, plans de gestió de Xarxa Natura, PORN o PRUG d'espais naturals protegits o qualsevol instrument anàleg de conservació de la natura. Així mateix, per a l'adopció dels actes administratius que en regulin l'ús i les activitats, caldrà demanar informes sectorials preceptius que escaiguin.

4. Les actuacions de manteniment i millora en aquests equipaments recreatius han de ser en tot cas considerades actuacions pròpies de gestió de la infraestructura, i no quedaran subjectes a la tramitació de la llicència municipal.

5. Per dur a terme les actuacions previstes en els punts 3 i 4 anteriors, l'IBANAT haurà de sol·licitar l'informe preceptiu a l'ajuntament corresponent. L'informe s'haurà d'emetre en el termini d'un mes. Si no s'ha emès en el termini esmentat l'informe es considerarà favorable.»

El projecte que ens ocupa està inclòs a l'annex 1 d'aquesta llei com a «Refugi amb allotjament, codi RA-009».

1. Ubicació i Descripció del projecte

El projecte presentat s'ubica a la finca pública de Planícia de 442 ha d'extensió i ocupa part del vessant nord-oest de la Mola de Planícia, es troba situada en el municipi de Banyalbufar, al límit entre els termes municipals d'Estellencs, Puigpunyent i Esporles, adquirida per la Conselleria de Medi Ambient a febrer de 2009; l'edificació objecte d'adaptació, edifici Ses Collidores (fig.1), es troba a uns 100 metres de les cases principals en direcció Nord, a un bancal limitant amb el Camí d'en Rafal. Les coordenades UTM són les següents: X:457750 Y: 4391477 (ETRS8931N). Referència cadastral 000800100DD59B0001RU.

El projecte té com a objecte l'adequació com a refugi de muntanya de la casa de ses Collidores, situada a la finca de Planícia (parcel·la 157 del polígon 1 de Banyalbufar), per al qual s'està tramitant la declaració d'interès general segons el procediment establert en l'article 37 de la llei 6/1997, de 08 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. Aquest refugi, per a 32 places, s'incorporarà a la Xarxa d'Àrees de Lleure a la Natura (XALEN).

L'edifici es configura en PB + PP i coberta a dues aigües, amb una superfície útil total de 240,58 m². En la planta baixa s'habilitarà en sala d'estar, menjador, cuina, dormitori i bany adaptat. En la primera planta tres dormitoris, dos banys i un magatzem. També s'habilitaran dues porxades. Es mantenen el volum i elements d'interès etnològic existents actualment. No s'actua sobre la sustentació de l'edifici, mantenint el cromatisme actual de la façana.

Existeix subministrament elèctric de la parcel·la, a partir de la qual es farà una instal·lació en baixa tensió soterrada per alimentar l'edifici de ses Collidores, substituint l'actual estesa aèria. El subministrament d'aigua potable es farà des de l'aljub cobert de les cases principals. Les plaques d'ACS s'instal·laran a la coberta del porxo de l'edifici del refugi. El sistema de calefacció serà mitjançant hidroestufes de ferro colat que encalentiran l'aigua del circuit de calefacció.

No existeix xarxa de sanejament, les aigües brutes es recolliran a una fosa sèptica amb filtre biològic ubicada al bancal inferior al de la casa. Les aigües procedents de la cuina passaran per un dipòsit separador d'hidrocarburs situat a l'exterior de la casa, previ a la connexió amb el sistema de depuració d'aigües residuals.

La gestió dels residus la realitzaran els usuaris, hauran de traslladar els residus a contenidors adequats quan finalitzin la seva estada.

2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

A l'estudi d'impacte ambiental (EsIA) es presenta un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia i geomorfologia, hidrologia superficial i subterrània, qualitat de l'aire àrees de prevenció de riscos naturals (APR), biòtic (espais protegits, hàbitats, flora i fauna) i antròpic (medi perceptual i medi socioeconòmic).

1. D'acord amb el Pla Territorial de Mallorca, l'àmbit del projecte es troba a sòl rústic, amb la categoria d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

Segons els plànols cartogràfics del Decret 19/2007 de 16 de març, per el qual s'aprova el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana, les actuacions projectades es troben dins del paratge natural de la Serra de Tramuntana, en zona d'ús compatible.

Part de la finca es troba inclosa dins del LIC ES5310008 «es Galatzó-s'Esclop». A més, situat al costat Est de l'àmbit del projecte trobam àrees d'alzinar protegit delimitades pel Decret 130/2001, de 23 de novembre, pel qual s'aprova la delimitació a escala 1:5.000 de les àrees d'alzinar protegit. A l'Oest és zona ARIP, corresponent amb les àrees dels bancals.

2. La zona d'intervenció no es troba afectada per cap àrea de protecció territorial (APT) de costes ni de carreteres.

3. Segons el Pla Territorial de Mallorca, el projecte es troba a la unitat paisatgística 1 (Serra Nord i la Victòria).

4. Les actuacions projectades no es troben en àrea de protecció de risc d'inundació ni a cap plana geomorfològica d'inundació.

5. Pel que fa a la topografia, l'àrea afectada pel projecte presenta un pendent important (entre 20º i 40º) i relleu en marjades.

6. Tota la finca es troba dins àrees de protecció de risc d'erosió i d'esllavissament. D'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació es considera que el risc d'esllavissament és alt; l'obra no suposa cap tipus d'increment de la perillositat per no ampliar superfície d'ocupació ni volum edificat, però si de la vulnerabilitat perquè al convertir la casa en refugi hi haurà més trànsit de gent.

7. Pel que fa al risc d'incendi, el projecte es troba localitzat en una àrea de risc d'incendi forestal extrem, segons el mapa de riscs d'incendis forestals vigent de Mallorca, i inclosa en APR d'Incendis segons el planejament supramunicipal vigent.

El projecte s'enclava en una àrea totalment forestal, majoritàriament arbrada (pinar, alzinar) tot i que part de l'entorn immediat del refugi projectat es localitza en un àmbit agrícola, especialment al S i aigües avall, cap a la zona de les cases de Planícia.

8. Pel que fa a l'aigua superficial, un torrent travessa la part sud de la finca. Aquest torrent «s'Algar» es troba a uns 330 m de la zona d'actuació.

9.Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1802M2 «Banyalbufar» (aqüífer profund, no s'han detectat substàncies prioritàries, bon estat quantitatiu, bon estat químic, amb estat de «manteniment»).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és alta.

c) Les actuacions projectades es troben fora dels perímetres de restriccions dels pous de proveïment urbà.

10. Referent als hàbitats d'interès comunitari, a l'entorn del projecte s'hi troba l'hàbitat no prioritari Clematido cirrhosae-Quercetum rotundifoliae (codi 9340).

11. En relació amb la vegetació, l'entorn del projecte està format per un mosaic d'alzinar, pinar, olivar i marjades de cultiu abandonat. L'EsIA realitza quatre inventaris basats en la identificació de la vegetació present dins parcel·les de 10 m² representatives de cada zona:

Inventari 1: ubicat a les coordenades (UTM 457650 4391421) part posterior a Ses Cases de Planícia:

ESPÈCIE	% RECOBRIMENT A L'ÀREA DEFINIDA
Quercus ilex subsp. ballota	75-100
Cneorum tricoccon L.	5-25
Pinus halepensis	5-25
Pistacia lentiscus	< 1

Inventari 2: ubicat a les coordenades (UTM 457573 4391512) part posterior a Ses Collidores:

ESPÈCIE	% RECOBRIMENT A L'ÀREA DEFINIDA
Quercus ilex subsp. ballota	75-100
Cneorum tricoccon L.	5-25
Pistacia lentiscus	1-5
Smilax aspera L. var. balearica	< 1
Aspargus acutifolius	< 1
Ceratonia siliqua	rar/ocasional

Inventari 3: ubicat a les coordenades (UTM 457561 4391458) marge dret de la casa de Ses Collidores:

ESPÈCIE	% RECOBRIMENT A L'ÀREA DEFINIDA
Pinus halepensis	25-50
Ceratonia siliqua	25-50
Olea europea	25-50
Quercus ilex subsp. ballota	rar/ocasional
Cistus albidus	5-25
Brachypodium retusum	5-25
Rubus ulmifolius	1-5
Aspargus acutifolius	rar/ocasional
Smilax aspera L. var. balearica	rar/ocasional
Pistacia lentiscus	rar/ocasional
Rubia peregrina	rar/ocasional
Cneorum tricoccon L.	rar/ocasional
Ampelodesmus mauritanica	rar/ocasional

Inventari 4: ubicat a les coordenades (UTM 457573 4391512) segon bancal enfront de la casa de Ses Collidores:

ESPÈCIE	% RECOBRIMENT A L'ÀREA DEFINIDA
Asphodelus aestivus (seco)	5-25
Ceratonia siliqua	1-5
Olea europea	1-5
Rubus ulmifolius	1-5
Hyparrhenia sp.	1-5
Pistacia lentiscus	rar/ocasional
Pinus halepensis	rar/ocasional
Quercus ilex subsp. ballota	rar/ocasional
Aspargus acutifolius	rar/ocasional
Aspargus horridus	rar/ocasional
Smilax aspera	rar/ocasional
Rubia peregrina	rar/ocasional
Cneorum tricoccon L.	rar/ocasional
Euphorbia characias	rar/ocasional
Rhammus oleoides	rar/ocasional

Segons l'IDEIB i les dades presents a la quadrícula (1x1 km) casella 1587 cal destacar com a espècies catalogades i amenaçades:

-Llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris)

-Teix (Taxus baccata).

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha presència de:

*Espècies d'Especial protecció (Decret 75/2005): Boix, Buxus balearica; Cirerer de Betlem, Ruscus acuteatus; Llampúdol, Rhamnus alaternus; Garballó, Chamaerops humilis; Marfull, Viburnum tinus; Primavera blanca, Primula acaulis subsp. Balearica; Didalera, Digita/is minor; Teix, Taxus baccata.

*Espècies d'Interès especial (Decret 75/2005): Llampúdol bord, Rhamnus ludovici-salvatoris.

12. Pel que fa a la fauna, d'acord amb la quadrícula 5x5 amb codi 1558 del Bioatles del visor IDEIB s'hi troben:

Tàxon (espècie)	Nom comú (espècie)	Catalogat	Amenaçat	Endèmic	Tipus de registre
Aquila pennata	Àguila calçada	Sí	No	No endèmic	Segur
Apus apus	Falzia	Sí	No	No endèmic	Probable
Apus pallidus	Falzia pàl·lida	Sí	No	No endèmic	Segur
Bufotes balearicus	Calàpet	Sí	No	No endèmic	Segur
Cerambyx cerdo mirbeckii	Banyarriquer	Sí	No	No endèmic	Segur
Macroprotodon mauritanicus	Serp de garriga	Sí	No	No endèmic	Segur
Alytes muletensis	Ferreret, Ferrerico	Sí	Sí	Endèmic balear	Antròpic
Atelerix algirus	Eriçó	Sí	No	No endèmic	Segur
Falco peregrinus	Falcó	Sí	No	No endèmic	Segur
Falco tinnunculus	Xoriguer	Sí	No	No endèmic	Possible
Monachus monachus	Vellmarí	Sí	Sí	No endèmic	Extingit
Loxia curvirostra	Trencapinyons	Sí	No	No endèmic	Possible
Tadarida teniotis	Ratapinyada de coa llarga	Sí	No	No endèmic	Segur
Pandion haliaetus	Àguila peixatera	Sí	Sí	No endèmic	Segur
Phalacrocorax aristotelis	Corb marí	Sí	Sí	No endèmic	Segur
Jynx torquilla	Formiguer	Sí	No	No endèmic	Probable
Troglodytes troglodytes	Passaforadí	Sí	No	No endèmic	Probable
Monticola solitarius	Pàssera	Sí	No	No endèmic	Segur

D'acord amb l'informe del Servei de Protecció d'Espècies a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha presència de:

• Espècies catalogades com En perill d'extinció (RD 139/2011 ): Ferreret, Alytes muletensis.

• Espècies incloses al Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011 ): Àguila calçada, Aquila pennata; Falcó, Falco peregrinus; Peònia, Paeonia cambessedesii

S'ha de destacar la presència d'una colònia de Pipistrellus pipistrellus a l'interior de la casa de Ses Collidores que trobaren a la visita de camp.

13. Pel que fa al patrimoni, l'immoble del projecte se situa dins la zona declarada Paratge Pintoresc pel Decret 984/1972, de 24 de març (BOE 94, 19/04/1972), la qual mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 16/85, del patrimoni històric espanyol, i posteriorment la disposició addicional primera de la Llei 12/98, del patrimoni històric de les Illes Balears, va passar a ser considerada Bé d'Interès Cultural.

D'acord amb el catàleg de béns patrimonials de Banyalbufar, al plànol ND-08, s'observa que tant les cases de Planícia com el camí tenen nivell de protecció B: protecció parcial.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El passat 06 de juny de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 103 la informació pública d'avaluació d'impacte ambiental del projecte d'instal·lació refugi de muntanya al polígon 1, parcel·la 157, finca Planicía, Ses Collidores. T.M. Banyalbufar. No S'han presentat al·legacions. Durant la informació pública han estat consultades les administracions següents:

a) Ajuntament de Banyalbufar.

b) Direcció Insular de Patrimoni.

c) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

d) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Planificació al Medi Natural.

e) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei d'Espais Naturals.

f) Direcció General de Recursos Hídrics (Servei d'Estudis i Planificació).

g) Direcció Insular de Medi Ambient. Servei d'Estudis, Planificació i Gestió Ambiental.

h) Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies.

i) Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

j) Conselleria de Salut i Consum. Direcció General de Salut Pública i Participació.

k) Terraferida.

l) Federació Balear de Muntanyisme i Escalada.

m) Grup Excursionista de Mallorca.

n) Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa.

o) Amics de la Terra.

El dia d'avui dins l'expedient consten els següents informes:

- Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat: informa que el projecte està dins Paratge Natural i per tant, la competència per avaluar l'afecció a la Xarxa Natura 2000 recau en el servei d'Espais Naturals i Biodiversitat i no en el Servei de Planificació al Medi Natural.

- Servei d'Espais Naturals informa favorablement amb els següents condicionants:

a) Les tasques de desbrossament hauran d'afectar a la superfície estrictament necessària per a l'execució de les obres i la implantació dels elements contemplats en el projecte.

b) S'ha de delimitar clarament la zona d'obres i s'ha d'evitar situar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec de materials i estris.

c) Per evitar l'alteració de la vegetació natural, no es poden ubicar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec i altres materials i estris necessaris per a l'execució de les obres.

d) La franja de 25 m d'amplada i el camí perimetral de 5 m als que fa referència l'article 11 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, s'executaran de forma que es pugui conservar la major superfície possible de vegetació silvestre, en especial la de port arbori.

e) Amb l'objectiu d'evitar pertorbacions sobre la fauna present a la zona, no es podran generar renous forts o estridents durant l'execució de les obres. Aquest condicionant es tindrà especialment en compte entre els mesos de gener a juny, ambdós inclosos.

f) S'han de consultar amb el servei de Protecció d'Espècies l'època, el lloc i les condicions més adequades per a la reubicació de la colònia de rata pinyada pipistrel·la (Pispistrellus pipistrellus) present en l'edifici de Ses Collidores, abans de l'inici de les obres.

g) Es prendran totes les mesures que siguin adients per a prevenir qualsevol afectació als elements del patrimoni històric presents al voltant de la zona d'actuació i en el mateix edifici de Ses Collidores (dos conjunts de foganyes, bancades de la cuina amb els rentadors, piques de la porxada).

h) No es podran obrir nous camins, ni modificar les característiques dels camins existents.

i) Tots els residus que es generin hauran de ser retirats i lliurats a un gestor autoritzat.

-Servei d'Estudis i Planificació: INFORM FAVORABLEMENT sobre el projecte d'adequar la casa de ses Collidores de Planícia com a refugi de muntanya amb el condicionant de prendre totes les mesures preventives possibles per tal de minimitzar el risc, com per exemple informar de l'existència del risc mitjançant cartells permanents o senyals de risc de despreniment.

-Servei de protecció d'espècies: informa favorablement.

-Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl al seu informe de 29 de juliol de 2020 ens indica:

Atesa la resta d'elements de l'entorn, les característiques de les obres projectades, la documentació aportada, i sempre que siguin adoptades estrictament les mesures establertes a continuació, no existeix inconvenient a efectes de risc d'incendis forestals per l'execució de les obres propostes:

1. Època de perill d'incendis forestals: es compliran les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a l'art. 8.2.c. del Decret 125/2007, referents a utilitzar maquinària i equips, en terreny forestal i àrees contigües de prevenció, el funcionament dels quals generi deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. Les obres es realitzaran preferentment fora de l'època de risc d'incendis, és a dir, per norma general entre el 16 d'octubre i el 30 d'abril.

2. Franja de prevenció d'incendis forestals, accessos i punts d'aigua: atès que es tracta d'una edificació interior o limítrof a zona forestal, d'acord amb el Codi Tècnic d'Edificació (CTE), de l'art. 11 del Decret 125/2007, del Pla Territorial de Mallorca i/o de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, caldrà complir les següents condicions per a l'obra o edificació projectada, de conformitat amb les consideracions tècniques exposades:

- Amplada i característiques de la franja d'autoprotecció: s'adequarà una franja de 30 metres d'amplada al voltant del volum edificat, amb baixa càrrega de combustible vegetal respecte a la matriu forestal, especialment pel que fa al sector N i O del refugi, topogràficament per sobre. Aquesta franja, la qual és a partir del límit construït, tindrà les següents característiques:

o Arbrat: distancia entre peus mínim 6 m i esporgats a un terç de la seva alçada.

o Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 30 %. Els matolls tindran una distància entre ells d'un mínim de 3 m.

o Restes vegetals: s'hauran de retirar o tractar les restes vegetals generades en un termini màxim de 20 dies.

o L'execució de la franja d'autoprotecció és únicament a efectes de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals de l'habitatge o volum edificat. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no ha de suposar necessàriament un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest en cas que l'afecti.

3. Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles hauran de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives durant tot l'any, especialment durant l'època de risc.

4. Els operaris participants en les obres seran instruïts en l'existència de risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendis forestal (112).

5.Tenint en compte l'elevat risc d'incendi a la zona, s'adequarà la corresponent senyalització informativa actualitzada amb els següents elements detallats, tant a l'interior del refugi, com de forma resumida a l'exterior:

- Informació del contacte de 1'112 per cridar en cas d'emergència per incendi.

- Precaucions a tenir en compte per minimitzar el risc d'incendi a l'entorn del refugi (prohibició de fer foc al seu exterior, etc.).

- Criteris d'actuació a tenir en compte en cas d'incendi, recomanant el confinament al propi refugi en cas d'incendi forestal a la zona.

- Mapa del lloc, etc.

Altres mesures recomanades

- Totes les xemeneies de la construcció haurien comptar amb matagospires i preferentment estaran protegides amb una malla metàl·lica de diàmetre de llum inferior a 1 cm.

- A l'espai exterior i a les tanques dels habitatges s'ha d'evitar la utilització de material inflamable (plàstic, bruc, etc.), ja sigui contigu o separat de l'edificació, així com evitar la implantació de vegetació que cremi o propagui ràpidament, com ara xiprers, palmeres, etc. substituint-los per altres espècies que tinguin estructures poc inflamables.

En qualsevol cas us recordem que l'acompliment de les mesures incloses en aquest informe no exclou de la responsabilitat dels propietaris/promotors en l'acompliment de la legislació específica adient segons el tipus d'instal·lació o construcció i en l'ús responsable dels mitjans que puguin ésser causants d'un incendi forestal o dels danys que un incendi forestal pugui causar, ja que només són mesures encaminades a minimitzar el risc.

-Servei de Canvi Climàtic realitza les següents conclusions:

1-D'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, s'haurien de tenir en compte, entre d'altres, els aspectes següents:

• S'haurà de procurar que els edificis que pateixin una reforma integral acabin sent de consum quasi nul.

• S'haurà de sondejar la possibilitat d'introduir altres tipus d'energies: aerotèrmia, fotovoltaica, eòlica, biomassa, acumulació energia elèctrica per poder fer un ús intel·ligent de la mateixa ...

2- Quant a adaptació al canvi climàtic, addicional a tot el que inclou l'Estudi d'Impacte Ambiental, es podria establir un sistema de gestió específic per a les èpoques en què hi hagi màxim risc d'incendi. Igualment es podrien donar consells als usuaris en èpoques de sequera o d'ones de calor.

El promotor presenta un document d'esmenes indicant:

-El projecte compleix amb la llei Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

-L'edifici és de consum quasi nul d'acord al CTE obtenint la lletra A en la certificació energètica d'edificis. Aporten certificat.

- Com a energia renovable utilitzen la biomassa, el sistema de calefacció serà mitjançant hidroestufes de ferro colat que s'alimentaran de restes de troncs que provindran de les podes dels arbres dels voltants.

-Referent al punt 2 indiquen que el sistema de gestió per tal d'evitar incendis a la fase de funcionament és independent del projecte de l'obra. Si que prendran mesures a la fase de construcció.

- Conselleria de Salut Pública i Participació informa desfavorablement atès que:

1-A la documentació rebuda s'indica que l'aigua sanitària de la casa Ses Collidores provindrà d'un aljub que recull les aigües pluvials de la casa principal de la finca Planícia. Al Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, es determina que totes aquelles aigües subministrades per consum humà com part d'una activitat comercial o pública està considerada com «aigua de consum humà» i, per tant, queda prohibit l'ús d'aigua de pluja per usos sanitaris.

2- L'origen de l'aigua calenta sanitària està a les cases principals, molt lluny de la casa Ses Collidores: per tal de garantir el compliment del Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel que s'estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi, especialment el requisit que la temperatura de l'aigua sigui al menys de 50ºC al punt més llunyà de la instal·lació, es considera convenient revisar el projecte de calefacció i producció d'ACS i replantejar la ubicació de la producció d'ACS.

El promotor presenta un document d'esmenes indicant:

1- Consultat el Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, cal especificar que la captació d'aigua per a consum humà procedent d'aigua de pluja no es prohibeix, però si que s'exigeixen una sèrie de controls per tal de garantir la salut de la població abastida.

D'acord a l'annex V de la normativa, s'estableix el mínim de mostres per a l'autocontrol:

Es considera una dotació de 200 litres per habitant/dia, capacitat del refugi 32 places, consum potencial de 6,4 m³ d'aigua/dia.

A. Autocontrol.

- Anàlisi de control.

*Sortida dipòsit de capçalera. 1 mostra a l'any.

*Xarxa de distribució. 1 mostra a l'any.

- Anàlisi completa

*Sortida dipòsit de capçalera. A criteri de l'autoritat sanitària.

*Xarxa de distribució. A criteri de l'autoritat sanitària.

B. Control en aixeta del consumidor. 4 mostres a l'any.

Segons especifica l'annex X de la normativa, s'estableix el control de substàncies radioactives en aigües de consum humà. Degut a que el volum d'aigua distribuïda es inferior a 100 m³/dia quedarà determinat per l'autoritat sanitària.

2. Replantegen la ubicació de la producció d'ACS, les plaques d'ACS s'ubicaran a la coberta del porxo de l'edifici del refugi.

- Servei de Patrimoni històric en data 13 de juliol de 2020 l'arquitecta del Servei de Patrimoni històric informa favorablement sempre que urbanísticament sigui viable.

Resolució de la presidenta de la Comissió Insular de Patrimoni Històric de data 18 de setembre de 2020: "Autoritzar el projecte de refugi de muntanya, casa de ses collidores, a la finca Planícia, pol. 1 parc. 157, en el terme municipal de Banyalbufar, de conformitat amb els articles 22, 26, 37.2, 40, 41 i disposició addicional primera de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, així com la disposició addicional primera i la disposició transitòria vuitena de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol i el Decret 984/1972 pel qual es declara Paratge Pintoresc la costa nord-oest de l'illa de Mallorca. Sense perjudici que aquest projecte s'ajusti a les normes dictades en matèria urbanística."

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, s'ha estudiat només l'alternativa 0 pels condicionants del PORN de la Serra de Tramuntana i perquè en el disseny del projecte han optat per les millors alternatives de disseny constructiu, consum d'energia i emissions de CO₂.

Alternativa 0: la no execució del projecte. Es descarta, el fet de no desenvolupar el projecte implica que:

-No hi hagi suficients refugis per acollir tots els senderistes que visiten la Ruta de la Pedra en Sec.

- La falta d'ús d'aquestes instal·lacions provocarà que es deteriorin amb el temps.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn durant la fase de construcció i explotació.

A la fase de construcció, s'han identificat els següents potencials efectes sobre:

a) Clima: es preveu l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per l'ús de maquinària. Es preveu que sigui un impacte poc significatiu per la magnitud de l'obra.

b) L'aire:

-Emissions de renous. El trànsit de maquinària i vehicles, el procés de construcció són les principals fonts. No es preveu l'emissió de renous intensos perquè la major part de l'obra es realitza a l'interior de l'edifici.

Es preveu que sigui un impacte poc significatiu per la magnitud de l'obra i el caràcter puntual d'aquesta, tot i això es proposen mesures preventives.

- Emissions de pols: La circulació sobre la pista forestal d'accés de la maquinària i vehicles generaran pols a l'entorn immediat. Es preveu que sigui un impacte poc significatiu per la magnitud de l'obra i el caràcter puntual d'aquesta, tot i això es proposen mesures preventives.

-Emissions de gasos de combustió: El trànsit de maquinària i vehicles incrementarà la contaminació atmosfèrica. No es preveu cap pèrdua significativa de la qualitat de l'aire a l'àmbit del projecte.

c) Sòl:

-Ocupació temporal de sòl. No es preveuen efectes significatius de l'ocupació temporal de l'obra perquè es prohibirà ocupar zones sensibles com els bancals i zones boscoses.

-Risc de contaminació. Vessaments d'olis i combustible i generació de RCDs. Es proposen mesures preventives i un pla de gestió de residus per minimitzar al màxim aquest risc.

-Moviment de terres: la instal·lació de la depuradora i realització de rases. No es considera un efecte significatiu, un cop acabada l'obra es recuperarà l'estat inicial.

d) Aigua: Contaminació per vessaments, es proposen mesures preventives i no es preveu un efecte significatiu.

f) Processos Naturals. No es preveuen efectes significatius sobre les APRs d'erosió, esllavissament o incendis.

g) Hàbitats. No es preveuen efectes significatius sobre els hàbitats.

h) Espècies: No es preveuen efectes significatius, es prendran mesures per reubicar la colònia de Pipistrellus pipistrellus i reduir la contaminació acústica.

i) Espais Naturals Protegits: No es preveuen efectes significatius.

j) Paisatge i Patrimoni: amb les mesures de protecció establertes per la Direcció Insular de Patrimoni no es preveuen efectes significatius.

k) Usos del sòl: no es preveu efectes negatius aplicant mesures preventives com evitar tallar el pas dels itineraris existents i marcar adequadament la zona d'obres.

l) Infraestructures i serveis: per la magnitud de l'obra no s'esperen afeccions, l'accés mitjançant la pista forestal no es modificarà i els vehicles hauran d'aparcar a l'estacionament existent a la carretera MA-10.

m) Població: efecte positiu sobre el factor socioeconòmic poc significatiu per la poca magnitud de l'obra.

n) Planejament territorial: no es preveuen efectes significatius.

Pel que fa a la fase de funcionament, no es preveuen efectes significatius sobre:

a) Clima: Les instal·lacions es consideren d'emissió neutra de CO_2.

b) Aire: el dipòsit soterrat es troba a suficient distància per prevenir males olors.

c) Sòl

d) Aigua: el sistema de depuració d'aigües residuals compleix amb el Pla Hidrològic de les Illes Balears vigent.

e) Processos naturals: proposen mesures preventives per informar del risc d'erosió, esllavissaments i incendis.

f) Hàbitats.

g) Espècies: s'informarà els usuaris de bones pràctiques referents a emissions de renous.

h) Espais Naturals Protegits: activitat prevista a la xarxa XALEN i compatible amb el PORN.

i) Paisatge i Patrimoni: es prendran mesures per prevenir qualsevol efecte negatiu.

k) Usos del sòl.

l) Infraestructures i serveis: no es contempla l'accés rodat al refugi.

m) Població: efecte positiu.

n) Planejament territorial.

En relació amb els impactes sobre la qualitat atmosfèrica, a l'EsIA no es proposen mesures per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica i acústica durant la fase de construcció.

Atès que les actuacions projectades es troben dins del paratge natural de la Serra de Tramuntana i que part de la finca es troba inclosa dins del LIC ES5310008 «es Galatzó-s'Esclop», s'haurien de contemplar mesures per a la minimització del renou durant la fase d'explotació.

L'impacte sobre els recursos hídrics es generarà en major mesura durant la fase d'explotació per causa de l'increment de consum d'aigua i per la gestió de l'aigua residual. Segons l'EsIA, per al refugi s'estima un consum d'uns 6,4 m³ d'aigua/dia, la distribució es realitzarà partint d'un dipòsit que recollirà aigua de pluja, no es preveuen problemes de disponibilitat d'aigua, i en cas que no hi hagués disponibilitat, no s'acceptarien visitants.

Per minimitzar l'afecció als recursos hídrics es proposen les mesures següents: prohibició de realitzar reparacions de la maquinària a la zona d'actuació i prendre màximes precaucions per a evitar l'abocament de substàncies contaminants.

Pel que fa a les aigües residuals, es recullen a una fosa sèptica amb filtre biològic i l'aigua procedent de la cuina passarà per un separador d'hidrocarburs previ a la seva connexió amb el sistema de depuració.

Durant la fase d'explotació, una de les accions que produirà més afecció sobre el medi ambient serà el consum de recursos energètics. A l'EsIA ens indica que l'edifici és de consum energètic quasi nul i que té una certificació d'eficiència energètica tipus A, plaques d'ACS, calefacció mitjançant hidroestufes que funcionen en biomassa i que per reduir el nivell de consum de les instal·lacions i millorar l'eficiència energètica es procurarà utilitzar bombetes led, a més, a les parets de marès de l'edifici s'hi afegirà un tàbic de guix amb aïllament tèrmic i acústic.

Pel que fa a les mesures proposades a l'EsIA per tal de minimitzar l'afecció al sòl, es poden destacar les següents: adequada senyalització dels límits de l'obra i prohibició d'ocupar zones sensibles com els bancals i zones boscoses, disposar d'un Pla de gestió dels residus de construcció i demolició; prohibició de les reparacions de la maquinària a la zona d'actuació; prendre les màximes precaucions per evitar vessaments accidentals de substàncies contaminants, conservació dels bancals i vegetació arbòria.

En relació amb les mesures per minimitzar l'impacte sobre la vegetació, a l'EsIA es proposen les següents: adequada senyalització dels límits de l'obra i prohibició d'ocupar zones sensibles, reg d'àrees de l'entorn del camí d'accés a l'obra si es veuen afectades per pols.

Pel que fa al risc d'incendi, es realitzarà una actuació orientada a netejar la zona pròxima a l'edifici. Aquesta actuació la realitzarà el promotor de forma periòdica igual que ho fa en moltes altres zones. També indiquen que el promotor haurà d'informar els usuaris i transeünts de l'existència del risc col·locant cartells indicatius de perill a les zones d'alt risc d'incendi. El Servei de Gestió Forestal condiciona el projecte a seguir estrictament les mesures indicades a l'informe de 29 de juliol de 2020.

Pel que fa als residus, a la fase de construcció disposaran d'un Pla de gestió de (RCDs).

Quant als residus que es generin durant la fase d'explotació, d'acord amb l'EsIA la gestió dels residus la realitzaran els usuaris, que hauran de traslladar els residus a contenidors adequats quan finalitzin la seva estada.

S'han de preveure mesures per a la minimització, reducció i recollida selectiva, hauria de ser el promotor l'encarregat de proveir els contenidors de reciclatge i buidar-los quan sigui necessari.

Pel que fa al paisatge, no aporten un estudi d'incidència paisatgística, l'EsIA indica que es tracta d'una àrea d'alt interès paisatgístic pel seu entorn natural, per l'entorn natural rústic tradicional, per la seva orografia i per els seus elements etnològics i patrimonials. També indica que l'entorn del projecte és fràgil a qualsevol modificació que alteri el paisatge.

Al tractar-se d'una reforma interior i tenint en compte que es mantenen el volum i els elements d'interès etnològic existents actualment, l'impacte paisatgístic es produirà de manera temporal només a la fase construcció i serà degut a l'obra i maquinària necessària.

Pel que fa al patrimoni, d'acord amb l'informe tècnic del Servei de Patrimoni Històric compleix les prescripcions de mantenir tots els elements etnològics existents i l'estructura.

Cal destacar que un dels aspectes més positius del projecte és que ajudarà a conservar els elements patrimonials i el manteniment del paisatge. A més, d'incorporar un nou refugi a la Xarxa d'Àrees de Lleure a la Natura (XALEN). Com s'indica a la documentació presentada, per l'execució del projecte es seguiran els criteris establerts pel Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

Referent al Pla de Vigilància Ambiental, a l'EsIA s'indiquen les directrius bàsiques que contindrà el pla de vigilància ambiental sense definir els indicadors que permetin fer el seguiment objectiu i documentat de l'efectivitat de les mesures correctores i preventives a cada una de les fases. En data de 25 de gener de 2021 té sortida requeriment d'esmena de deficiències per part de la CMAIB requerint un pla de vigilància. Finalment, en data 02 de febrer de 2021, es registra d'entrada a la Comissió Balear de Medi Ambient, un Pla de Vigilància Ambiental de febrer de 2021 realitzat pel tècnic del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (IBANAT) Bartolome Alcover Genovart.

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'adequació com a refugi de muntanya de la casa de «Ses Collidores» al polígon 1, parcel·la 157, finca Planicía. T.M. Banyalbufar, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'EsIA, les modificacions presentades al document d'esmenes, es segueixin les indicacions del PVA de data 01 febrer de 2021 i els condicionants següents:

1.- Les tasques de desbrossament hauran d'afectar a la superfície estrictament necessària per a l'execució de les obres i la implantació dels elements contemplats en el projecte.

2.- S'ha de delimitar clarament la zona d'obres i s'ha d'evitar situar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec de materials i estris.

3.- Per evitar l'alteració de la vegetació natural, no es poden ubicar sobre àrees de vegetació silvestre les zones d'aplec i altres materials i estris necessaris per a l'execució de les obres.

4.- S'haurà de complir amb els condicionants i recomanacions del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

5.- L'execució de la franja d'autoprotecció és a l'efecte de prevenció i d'autoprotecció d'incendis forestals de l'habitatge. Per tant, la necessitat de realitzar les tasques de reducció del combustible vegetal sobre terreny forestal, no poden suposar en cap cas un canvi d'ús ni una pèrdua del caràcter forestal d'aquest. S'hauran de respectar les espècies protegides i catalogades dins el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears, els arbres catalogats com a singulars, les alzines (Quercus ilex) i les espècies de gran port.

6.- Amb l'objectiu d'evitar pertorbacions sobre la fauna present a la zona, no es podran generar renous forts o estridents durant l'execució de les obres. Aquest condicionant es tindrà especialment en compte entre els mesos de gener a juny, ambdós inclosos.

7.- S'han de consultar amb el servei de Protecció d'Espècies l'època, el lloc i les condicions més adequades per a la reubicació de la colònia de rata pinyada pipistrel·la (Pispistrellus pipistrellus) present en l'edifici de Ses Collidores, abans de l'inici de les obres.

8.- Es prendran totes les mesures que siguin adients per a prevenir qualsevol afectació als elements del patrimoni històric presents al voltant de la zona d'actuació i en el mateix edifici de Ses Collidores (dos conjunts de foganyes i fogarets amb el fumeral i xemeneia, bancades de la cuina amb els rentadors, estaques de l'interior i piques de la porxada).

9.- No es podran obrir nous camins, ni modificar les característiques dels camins existents.

10.- Tots els residus que es generin a la fase d'execució hauran de ser retirats i lliurats a un gestor autoritzat, excepte si els inerts es valoritzen in situ. A la fase de funcionament, el promotor serà l'encarregat de proveir els contenidors de reciclatge per poder ser utilitzats pels hostes i buidar-los quan sigui necessari.

11.-S'haurà d'atendre el que disposa l'annex I de la llei 6/99, de directrius d'ordenació territorial, normes específiques sobre riscos, i durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per a dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

12.-El sistema autònom de depuració i l'efluent generat s'hauran d'adaptar a l'establert a l'article 80 del Pla Hidrològic de les Illes Balears vigent (Reial Decret 51/2019). A més, el sistema de depuració haurà de disposar d'un pretractament per a l'eliminació d'olis i greixos.

13.-S'hauran d'instal·lar mecanismes d'estalvi d'aigua en cisternes i aixetes.

14.- En el cas de reutilitzar les aigües depurades per a reg, s'haurà de presentar una sol·licitud d'autorització que es regirà per l'establert a l'article 8 i a l'annex II del Reial Decret 1620/2007, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

15-. S'ha d'aprofitar al màxim la llum natural (ús de sensors de llum, colors clars en les habitacions, etc.).

16.-S'haurà d'informar de l'existència del risc d'esllavissament mitjançant cartells permanents o senyals de risc de despreniment.

17.- S'han de posar a l'abast dels hostes opuscles o fullets informant sobre l'espai natural en què es troben, indicant mesures per protegir-lo i minimitzar els impactes de l'afluència de turistes a la zona. A més s'informarà de la importància de disminuir el consum d'aigua i llum i d'utilitzar els contenidors de residus adients. S'haurà d'indicar també el BOIB de la publicació de la present declaració d'impacte ambiental.

Es recorda que:

- L'aigua de consum humà ha de complir amb la normativa de Salut Pública, i s'haurà de comptar amb un pla d'autocontrol a les instal·lacions que inclourà les analítiques pertinents.

-L'edifici haurà de comptar amb el corresponent etiquetatge de qualificació energètica «Classe A».

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 26 de febrer de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias