BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 18 de febrer de 2021,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta de l'agrupació de dues instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic de tipus C, l'ocupació del parc fotovoltaic Les Andreves 1 és de 43.016 m2 i el parc fotovoltaic Les Andreves 2 és de 42.950 m2 situats en sòl rústic comú, dins la categoria de sòl rústic general (SRG), s'ubiquen en una parcel·la en zona d'aptitud mitja i alta, raó per la qual es troben incloses al grup 3, Energia, apartat 12) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud mitjana del PDS d'energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta o en zones definides com a aptes per a les instal·lacions esmentades en el pla territorial insular corresponent.

Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d'Interès General. Amb tot, i d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Es contempla la realització d'una agrupació fotovoltaica, formada per dues instal·lacions, Les Andreves 1 i 2, connectades a la xarxa elèctrica de mitja tensió de la companyia elèctrica Endesa Distribució, a una finca de Sant Llorenç des Cardassar, concretament al polígon 2, parcel·la 594.

El conjunt estarà format per 32.430 panells solars de 300 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 9.702,00 kWp), per 124 inversors de 60 kW cada un, 6 centres de transformació, 2 Centre de Maniobra i Mesura (CMM), 1 centre de control i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i dues connexions (LMT COMELLAR i LMT PENYAL) sobre la línia de distribució mitjançant connexió aèria-subterrània.

La superfície total de la parcel·la és de 113.094 m2 i l'ocupació poligonal de la planta és de 85.966 m2.

El parc fotovoltaic Les Andreves 1 estarà format per 16.170 panells solars de 300 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 4.851,00 kWp), per 62 inversors de 60 kW cada un, 3 centres de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant connexió aèria-soterrada.

L'ocupació del parc fotovoltaic és de 43.016 m², un 38,04% de la superfície total de la parcel·la.

El parc fotovoltaic Les Andreves 2 estarà format per 16.170 panells solars de 300 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 4.851,00 kWp), per 62 inversors de 60 kW cada un, 3 centre de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM) i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant connexió aèria-soterrada.

L'ocupació del parc fotovoltaic és de 42,950 m², un 37,98% de la superfície total de la parcel·la.

El sistema global dels parcs es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té, a més, altres funcions, realitzar l'acoblament automàtic amb la xarxa i incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent.

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitja tensió proposades estaran formades pels següents elements:

a.Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

b.Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

c.Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el Punt de connexió.

Els panells aniran fixats directament sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini que estaran clavades al terreny o empernades. Les estructures que suporten els panells aixequen uns 2,87 m i l'alçada mínima serà d'uns 0,8 metres per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb cultiu o pastures d'animals. L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada, essent calculada per resistir les preceptives càrregues de vent i neu. Les estructures tenen facilitat en el desmuntatge i desmantellament.

A cada un dels parcs es construiran 3 transformadors en 3 edificis prefabricats de 4,46x2,38x2,585 m de formigó però amb acabats d'acord a la norma 22 del PTIM.

Cada parc comptarà amb un Centre de Maniobra i Mesura (CMM FV) integrat dins un edifici de formigó de 6,08x2,2x2,59 metres.

A la part est de la parcel·la hi discorren dos trams de línia aèria de mitja tensió d'Endesa Distribució (PENYAL i COMELLAR).

El punt de connexió per al parc Les Andreves 1 es donarà sobre la línia “PENYAL”, es situa en les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.133, I: 4.383.140; per dur a terme la connexió es realitzarà:

-Tram de 12 metres de línia de mitja tensió aèria LARL-125 fins a pal existent (C7000-16-G4 A/A), s'haurà d'adequar el pal amb dues noves derivacions, s'ubica a les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.120, I: 4.383.140

-Punt de connexió mitjançant una nova torre metàl·lica model C/4500/14 o similar amb seccionador i interruptor hexafluorur i conversió línia aeri-subterrània. (Situat a l'interior del polígon 2 parcel·la 642). En coordenades aproximades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.133, I: 4.383.140

-Tram de 40 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del punt de connexió fins a la carretera de la Torre Nova.

-Tram de 8 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada per creuar la carretera.

-Tram de 12 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des de vorera la carretera fins al CMM.

-Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat al costat del vial, al polígon 2 parcel·la 594 en les coordenades aproximades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.086, I: 4.383.120

-A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

-El punt de connexió per al parc Les Andreves 2 es donarà sobre la línia “COMELLAR”, es situa en les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.106, I: 4.383.140; per dur a terme la connexió es realitzarà:

-Tram de 12 metres de línia de mitja tensió aèria LARL-125 fins a pal existent (C7000-16-G4 A/A), s'haurà d'adequar el pal amb dues noves derivacions, s'ubica a les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ED50) X: 531.120, I: 4.383.140

-Punt de connexió mitjançant una nova torre metàl·lica model C/4500/14 o similar amb seccionador i interruptor hexafluorur i conversió línia aeri-subterrània. (Situat a l'interior del polígon 2 parcel·la 642). En coordenades aproximades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.106, I: 4.383.140

-Tram de 30 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des del punt de connexió fins a la carretera de la Torre Nova.

-Tram de 8 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada per creuar la carretera.

-Tram de 20 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des de vorera la carretera fins al CMM.

-Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat al costat del vial, al polígon 2 parcel·la 594 en les coordenades aproximades UTM, (FUS 31 ED50) X: 531.080, I: 4.383.124

-A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca, els parcs solars fotovoltaics s'ubiquen en sòl rústic comú, dins la categoria de sòl rústic general (SRG).

Tota la parcel·la està situada en la Unitat de Paisatge UP6-Llevant.

El projecte queda fora de l'àmbit dels espais naturals protegits per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO) i per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Tampoc forma part de Xarxa Natura 2000.

No està afectat per Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) de cap tipus. La vulnerabilitat per contaminació d'aqüífers és moderada i no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

D'acord a la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 16 de maig, BOIB núm. 73), es tracta d'una zona d'aptitud mitjana i alta, tractant-se d'una instal·lació de tipus C l'ocupació de la qual és inferior a 10 hectàrees.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, qualitat atmosfèrica i sonora, sòl, relleu i topografia, geologia, hidrologia), biòtic (flora, vegetació i fauna, figures de protecció ambiental i territorial i valors d'interès) i medi antròpic (paisatge, espais cinegètics, usos agrícoles i vials de comunicació i accés).

En relació a la topografia, la zona es troba en un àrea amb pendents suaus, amb una pendent mitja del 3,1%. Això implica que els moviments de terres seran mínims.

En relació a l'aigua, el projecte es desenvolupa sobre les Masses d'Aigües Subterrànies:

1817M2-Son Servera. Aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i nitrats. Mal estat quantitatiu, bon estat químic i en estat de seguiment.

1817M3 – Sant Llorenç. Aqüífer profund, amb presència de clorurs i nitrats. Mal estat quantitatiu, mal estat químic i en estat de seguiment.

1817M3- Porto Cristo. Aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i nitrats. Mal estat quantitatiu, mal estat químic i en estat de deteriorament reversible.

La vulnerabilitat és moderada. El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

D'acord al cens d'aigües subterrànies a la parcel·la no hi ha pous.

D'acord a l'EsIA, a l'àrea d'actuació de la parcel·la no es realitza cap activitat agrària rellevant, es tracta d'un terreny agrícola abandonat, amb presència d'arbres distribuïts per tota la parcel·la, destacant una àrea (10.692 m²) de la mateixa amb una concentració d'arbres moderada que es mantindrà. No s'estableixen associacions vegetals o comunitats botàniques d'interès remarcable. Les espècies vegetals identificades (herbàcies espontànies, matolls) manquen d'interès botànic, si bé són clars indicadors de zones rurals o agràries. En conseqüència, la vegetació de la zona no presenta endemismes ni espècies amenaçades.

L'informe del Servei d'Agricultura, utilitzant com a font el SIGPAC, detalla els diferents recintes de la parcel·la: «El recinte 1 i 4 té una superfície de 5,5865 i 0,7709 ha respectivament de fruiters, al recinte 2 te 3,8626 ha de terra de conreu, al recinte 30,0557 ha de terreny improductiu i al recinte 51,0337 ha de pastura amb arbres. A tota la parcel·la el coeficient de regadiu es 0%.»

A més, indica que:

- «D'acord amb les dades del RIA, l'any 2020 la parcel·la no està inclosa al Registre Interinsular Agrari per tant no forma part de cap explotació agrària.

-Durant la visita es va comprovar que el terreny es En general, es tracta d'una terra pobre i molt pedregosa, poc profunda que no està en producció. Actualment la massa vegetal que cobreix el terreny està formada per peus de garrover disseminats que no han estat podats els darrers anys i amb estat de abandonament. Per altra part també se observen masses de matoll i ullastre que estan creixent de manera espontània per tota la parcel·la. Al recinte 1 del SigPac se ha observat que una part del mateix està ocupada per una massa de pins i matoll conseqüència natural de l'estat d'abandonament i manca de correu de la finca. Des del punt de vista agrari es tractaria d'un sol de productivitat baixa o molt baixa afegit per la manca d'aigua de la parcel·la.»

A uns 150 metres al nord de la parcel·la hi trobem l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) prioritari format per (Andropogonetum hirto-pubescentis.)

Segons font de l'IDEIB, apareixen les següents espècies amenaçades a la quadrícula de 5 x 5 del Bioatles:

Milana (Milvus milvus), Tórtora (Streptopelia turtur) i l'Abellerol (Merops apiaster).

I les següents espècies catalogades no amenaçades:

​​​​​​​

Galerida theklae Burhinus oedicnemus Rhinechis scalaris	Cucullada Sebel·lí Serp blanca
Falco peregrinus Jynx torquilla Asio otus	Falcó Formiguer Mussol banyut
Testudo hermanni Troglodytes troglodytes Monticola solitarius	Tortuga mediterrània Passaforadí Pàssera
Upupa epops Nyctalus leisleri Pipistrellus kuhlii	Puput Ratapinyada nóctul petita Ratapinyada de vores clares
Pancratium maritimum	Lliri de mar, Lliri d'arenal, Assutzena d'arenal
Crithmum marititmum Chamaerops humilis	Fonoll marí Garballó, Margalló
Ruscus aculeatus Rhamnus alaternus	Cirerer de Betlem, Cireretes o Guingues de Bon Pastor Llampúgol, Aladern

A la casella d' 1 X 1 de l'IDEIB, apareix la possible presència de Savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata), Alzina (Quercus ilex subsp. ilex) i pi blanc (Pinus halepensis var. Halepensis). L'EsIA indica que s'han realitzat sortides de camp i que no es troben presents a la parcel·la d'actuació.

En relació a elements patrimonials, el BIC més proper es troba a més de 500 metres a l'Oest de la parcel·la, anomenat "la Punta".

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 25 de gener de 2020 es va publicar en el BOIB núm. 11 l'inici del procediment d'informació pública relatiu a l'autorització administrativa, la declaració d'utilitat pública i l'AIA Ordinària dels parcs fotovoltaics Les Andreves 1 i Les Andreves 2. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

-DG Agricultura i Ramaderia.

-Departament d'Urbanisme i Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca

-Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar.

-Servei de Canvi Climàtic.

-GOB i Amics de la Terra

-Endesa i Red Eléctrica de España

S'han rebut els següents informes:

1.Informe de la Direcció Insular de Residus (03/02/20) indicant que "el projecte presentat compleix les condicions perquè es pugui subjectar a l'avaluació d'impacte ambiental".

2.Informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (13/02/20) indicant que "el projecte s'alinea totalment amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica. I que es podria contemplar la possibilitat actual o futura d'incloure sistemes d'emmagatzematge d'energia, per tal de poder evacuar de manera programada l'energia a xarxa".

3.Informe de l'ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar (19/02/2020) que ens indica "que vist que l'article 2 de la Llei 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix com un objectiu d'interès general la implantació progressiva de les energies renovables, com és el cas que ens ocupa. Ubicant-se a uns terrenys de sòl rústic no protegits i constant informe favorable de l'Enginyer Municipal de 14 de febrer de 2020. Resolc: Pronunciar la conformitat amb la declaració d'utilitat pública i l'autorització administrativa de la instal·lació fotovoltaica de referència".

4.Informe favorable de Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari (12/11/2020) indica que: «D'acord a l'article 106.3 del la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, es preceptiu i vinculant l'emissió d'un informe de l'òrgan competent en matèria d'agricultura al superar les 4 Ha.»

5.Informe favorable del Servei d'Agricultura (23/11/20) indicant: «es tracta d'una terra pobre i molt pedregosa, poc profunda, és a dir, d'un terreny d'ús agrari de baixa productivitat agrícola, per la qual cosa s'informa favorablement...»

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Les alternatives presentades:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. Per tal de descartar-la, indiquen que el projecte no produeix cap impacte ambiental residual crític, a més, de generar importants estalvis d'emissions de CO₂, així com d'altres contaminants atmosfèrics.

Presenten 3 alternatives d'ubicació, per definir la ubicació més adequada presenten un quadre comparatiu, al qual s'han tingut en compte aspectes operatius, territorials, energètics i medi ambientals per tal de determinar la ubicació més compatible. Els elements que han tingut en compte són: Aptitud fotovoltaica, distància a subestació, distància a ANEI, distància a Xarxa Natura 2000, distància a Nuclis Urbans, vegetació existent, distància a Parcs Fotovoltaics, Intervisibilitat i exposició a vistes i proximitat a àrees de prevenció de riscos.

L'EIA indica que l'alternativa que rep una menor puntuació és la més adequada i presenten la següent taula:

		Alternativa 1		Alternativa 2		Alternativa 3
AF	Aptitud fotovoltaica	Alta/mediana	2	Alta/mediana	2	Alta/mediana	2
DSE	Distància a subestació (m)	1.11	3	1.54	1	0.88	1
DANEI	Distància a ANEI (km)	0.59	2	1.56	1	1.56	1
DRN	Distància a XN2000 (km)	2.07	1	1.85	2	1.48	3
DNU	Distància a nuclis urbans (km)	1.32	2	1.37	1	0.30	3
VE	Vegetació existent	Natural	2	Agrícola	1	Natural	2
DPF	Distància a parc fotovoltaic existent (km)	3.98	1	3.21	2	3.15	3
IEV	Intervisibilitat i exposició a vistes (Ha)	273.24	2	330.44	3	231.58	1
APR	Proximitat a APR	0,72	1	0.59	3	0.65	2
	SUMA	16		16		18
	ALTERNATIVA VIABLE (valor estandaritzat)	18		19		19

Per tant, l'alternativa 1 corresponent a la ubicació del projecte, és la més adequada des del punt de vista d'ubicació.

També presenten alternatives:

De procés (sistema d'ancoratge):

Alternativa I: Testos prefabricats de formigó.

Alternativa II: Perns o estaques de fixació directa al sòl.

Alternativa III: Sistema mixt

D'alçada:

Alternativa A: alçada de 3,27 m

Alternativa B: alçada de 2,87 m

S'escullen les alternatives de perns o estaques de fixació directa al sòl i l'alçada de 2,87 m. Aquestes alternatives són les fixades pel Pla Director Energètic de les Illes Balears.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació i el desmantellament. Per a la identificació i valoració dels impactes ambientals s'ha utilitzat la tècnica de les matrius a partir de la consideració de les seves característiques més significatives, així com de la importància de cada recurs i s'ha estructurat en tres àmbits (medi abiòtic, medi biòtic i medi antròpic).

A la fase de construcció, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Desbrossament i anivellació del terreny. Aquesta actuació té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i el renou, els recursos edàfics, la flora, la fauna, el paisatge i la població i positiu sobre l'economia local.

b) Perforació i col·locació de l'estructura de subjecció. Aquesta actuació produirà un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població i positiu sobre l'economia local.

c) Construcció d'infraestructures energètiques auxiliars. Té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i el renou, els recursos edàfics, els recursos hídrics, el paisatge i la població i positiu sobre l'economia local.

d) Realització de rases i clots. Té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i el renou, els recursos edàfics, el paisatge i la població i positiu sobre l'economia local.

e) Instal·lació dels panells. Aquesta acció té un impacte negatiu sobre el paisatge i positiu sobre l'economia local.

f) Tancat perimetral. Té un impacte negatiu sobre la fauna i el paisatge i positiu sobre l'economia local.

g) Generació de residus d'obra i residus elèctrics i electrònics. Té un impacte negatiu sobre els recursos edàfics, els recursos hídrics, la flora, la fauna i el paisatge.

h) Creació de talús i plantació de la barrera vegetal. Té un impacte negatiu sobre la qualitat de l'aire i els recursos edàfics i positiu sobre el renou, la flora, la fauna i el paisatge.

Pel que fa a la fase de funcionament, les activitats productores d'impactes són les següents:

a) Ocupació de territori. Té un impacte negatiu sobre el paisatge i positiu sobre la qualitat atmosfèrica, l'economia local i la població.

b) Operacions de manteniment. Aquesta acció té un impacte positiu sobre la qualitat atmosfèrica i l'economia local.

Durant la fase de desmantellament, es generaran residus de construcció i demolició, RAEE, residus perillosos, residus metàl·lics, etc. Aquesta acció tendrà un impacte negatiu sobre els recursos edàfics, els recursos hídrics, la flora, la fauna i el paisatge.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren en funció de diferents atributs en: compatible, moderat, sever o crític. De la valoració es conclou:

-Cap dels impactes es pot qualificar com a crític.

-L'impacte paisatgístic es valora com a sever, una vegada aplicades les mesures correctores baixa un grau d'intensitat i es considera compatible.

-S'han valorat com a moderats els impactes sobre la qualitat de l'aire, alteració dels recursos edàfics, afecció a recursos hídrics i afeccions a la població. Una vegada aplicades les mesures correctores passen a ser valorats com a compatibles.

- La resta d'impactes ambientals (modificacions de les comunitats vegetals i animals) s'han valorat com a compatibles.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.

Com a mesures preventives o correctores a l'estudi d'impacte ambiental es proposen:

- Mesures per a disminuir les emissions de contaminants atmosfèrics i renous (regs per a evitar la dispersió de partícules; limitació de la velocitat; manteniment adequat de la maquinària; cobriment dels materials amb lones; regulació adequada del tràfic rodat; etc.);

- Mesures per a minimitzar l'alteració dels recursos edàfics (delimitació de les zones d'actuació; gestió adequada dels residus; minimització dels moviments de terres; reutilització de terres a l'àmbit d'actuació; no s'aplicaran àrids per al condicionament del terreny; etc.);

- Mesures per a reduir l'afecció als recursos hídrics (mesures per a evitar vessaments accidentals de contaminants; control de les tasques de manteniment de la maquinària; sistemes de neteja a pressió; sempre que sigui possible es realitzarà la neteja en sec; els banys per als operaris seran WC químics portàtils);

- Mesures per a la protecció de la vegetació (eliminació de la vegetació mitjançant medis mecànics o animals; prohibició de l'ús d'herbicides; s'evitarà afectar a la vegetació arbòria de port alt que es troba a les parets de la parcel·la; utilització d'espècies de port mitjà per a la constitució de la barrera vegetal; selecció d'espècies amb baix requeriment hídric; restauració ambiental de les zones que hagin estat afectades per les obres; no es podrà utilitzar cap espècie inclosa al llistat «Els vegetals introduïts a les Illes Balears» dels Documents tècnics de conservació, II època, núm. 11; es restituirà la zona a un estat natural després del desmantellament de la instal·lació; etc.);

-Mesures per a la protecció de la fauna (limitació de la velocitat dels vehicles d'obra; senyalització i jalonament de la zona d'obra; es revisaran les rases abans de la seva cobertura; s'evitaran o minimitzaran les actuacions durant èpoques de reproducció i durant els horaris nocturns; al tancament metàl·lic es deixaran els primers 25 cm del sòl lliures per al pas d'animals);

- Mesures per a minimitzar l'impacte paisatgístic (disseny cromàtic d'algunes estructures; reposició de servituds de pas; manteniment adequat de les zones d'accés; manteniment de la vegetació existent als límits de la parcel·la; implantació d'una barrera vegetal constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu a tot el perímetre de la parcel·la d'actuació; es plantaran a parcel·les no afectades pel projecte els arbres singulars que hi pugui haver a la zona d'actuació; es vigilaran els processos de moviments de terres; es limitarà l'accés a les zones de les parcel·les no afectades pel projecte).

- Mesures per a minimitzar la contaminació per residus (evitar la producció de residus petris, es demanarà als proveïdors que els subministres a l'obra es realitzin amb la menor quantitat d'embalatges possible, separacions dels residus en fraccions a l'obra; creació d'un punt verd; gestió adequada dels residus associats a les infraestructures fotovoltaiques; etc.).

- Mesures per a minimitzar l'impacte sobre la població.

En referència a l'acció generadora d'impacte més severa, és majoritàriament la generació de residus. Amb relació als residus, l'EsIA presenta mesures correctores suficients per a minimitzar els efectes.

A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L'SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas. Tampoc es fa referència als camps electromagnètics ni s'estableix cap control. En aquest sentit, es considera que s'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica i de la línia elèctrica.

A l'estudi d'impacte ambiental es justifica el compliment de les mesures i condicionants ambientals per a la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques establertes a l'annex F del PDSEIB.

En referència a un dels impactes més severs, l'impacte paisatgístic, l'EsIA presenta un annex d'incidència paisatgística que indica:

A la zona a on s'ubica el projecte, la qualitat visual és baixa, ja que no hi ha valors naturals o culturals d'especial rellevància. La fragilitat visual té un valor mitjà-baix perquè no és visible des del nucli urbà de Sant Llorenç ni de zones de pas.

Presenten una anàlisi de conques visuals. Com a punts d'observació s'han considerat les carreteres, els assentaments urbans, les edificacions aïllades i els elements patrimonials i d'interès natural existents a l'àrea d'influència visual. D'un total de 3.255,50 ha de superfície analitzades, el projecte serà visible des de 273,24 ha, la qual cosa representa un percentatge de visibilitat d'un 8,39 % del territori analitzat. La zona més afectada visualment és la zona Est i la zona Nord, ja que l'orografia té un pendent positiu cap a aquestes zones. No obstant això, aquesta zona es troba a una distància entre 1500 i 3000 m del projecte i es tracta principalment de camps de cultiu sense habitatges.

El principal punt d'observació significatiu és la carretera Ma-4023, a uns 260 metres del projecte.

Presenten una anàlisi de les conques visuals una vegada aplicades les mesures correctores (barrera vegetal de 3 metres d'alçada) i es pot comprovar que la disminució de visual és de només 2,84 ha, és a dir, el percentatge d'efectivitat de la barrera vegetal és de 0,09% de reducció.

També inclouen una anàlisi de covisibilitat amb les instal·lacions fotovoltaiques més properes, «ses Rotes Noves i sa Coma», el resultat de l'impacte visual acumulatiu és de 0,32% del total de l'àrea d'influència visual establert per una circumferència de 10 km de radi.

En relació amb la pantalla vegetal, l'estudi d'impacte ambiental indica que on es planteja implantar la instal·lació està delimitat perimetralment per una barrera vegetal consolidada existent al costat Sud, Oest i Sud-oest, només serà necessari reforçar aquesta barrera en els trams que sigui necessari, també indica que es mantindrà la vegetació existent als límits de la parcel·la sempre que sigui possible i que s'implantarà una barrera vegetal al Nord i Nord-est que estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu. L'estrat arbori estarà format per exemplars autòctons de port mitjà o gran, entre 1,5 i 2,5 metres, de baix requeriment hídric. S'utilitzaran preferentment ullastres “Olea europea” i garrovers “Ceratonia siliqua”. L'estrat arbustiu estarà format principalment per mates "Pistacia lentiscus". La separació entre els peus sembrats estarà compresa entre 1 i 2,5 metres atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria. Preveuen assolir els 3 metres d'alçada en un període de 3 anys. Faran regs de reforç amb aigua regenerada durant la fase de sembra i durant els 2 primers anys de la constitució de la barrera vegetal i en horari de menor intensitat lumínica.

El tancament en malla metàl·lica s'haurà d'adaptar a la norma 22 del PTIM. A l'EsIA només s'indica que serà un tancament metàl·lic i que s'aixeca 25 cm del terra per a deixar passar la fauna.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas d'incompliment. El projecte bàsic té un pressupost d'execució material (PEM) pel parc fotovoltaic les Andreves 1 de 2.571.030 d'euros i un PEM de 2.571.030 d'euros per al PFV Les Andreves 2, raó per la qual i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental. A cap dels dos pressuposts s'inclouen les partides per a implementar la pantalla vegetal ni realitzar el desmantellament.

El pressupost destina 28.000 euros al PVA, 14.000 euros per cada parc, dels quals es destinen 9.000 € a la fase de construcció (5 mesos de durada).

L'EsIA inclou un annex amb el «pla de desmantellament i gestió de residus», el qual afirma: «una vegada finalitzada la vida útil de la planta (25-30 anys), i en cas que no hi hagi renovació i/o acord entre promotor i propietari per procedir a una nova etapa d'explotació, es procedirà a desmantellar la planta, i es recuperarà l'estat preoperacional dels terrenys. El pla de desmantellament indica que s'haurà de garantir el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i assegurances per garantir el desmantellament.

A més, indiquen, que gestionaran les plaques fotovoltaiques com a residu d'aparell elèctric i electrònic complint amb l'establert al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Cal indicar també que el pressupost del projecte hauria d'incloure el desmantellament de la instal·lació fotovoltaica.»

Es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 14.014.854 Kwh/any. Això permet un estalvi anual d'emissions de CO₂ d'11.159.467,8 kg/any, i a més, un estalvi anual d'emissions dels següents contaminants:

Contaminant	kg/Mwh/any
SO2	19.383
NOX	35.421
PST	808
TOTAL	55.612

Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització dels Parcs Fotovoltaics Les Andreves 1 i Les Andreves 2, agrupació de 9,702 MWp i 85.966 m2 d'ocupació, parcel·la 594, polígon 2, TM Sant Llorenç des Cardassar, promogut per GOOD WIND ENTERTAINMENT, S.L. i VENTAJA SOLAR 2 S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a la quarta versió de l'Estudi d'Impacte Ambiental amb data de presentació 27/10/2020 i els següents condicionants:

1. Es farà un inventari detallat de les espècies arbòries presents a la parcel·la i s'indicarà el seu destí (trasplantament, eliminació, etc.) Aquest inventari servirà de referència per al compliment del punt següent.

2. Es compensarà l'eliminació dels arbres inventariats al punt anterior amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, amb una superfície total de com a mínim de 17.000 m². Com a mínim es plantarà el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat, realitzant sembra de garrovers "Ceratonia siliqua", ametllers "Prunus dulcis" o arbres fruiters. S'haurà de mantenir aquest terreny almenys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

3. Es realitzarà un seguiment del renou generat a la fase de construcció i desmantellament, a més, del que es produeixi a les distintes infraestructures associades al present projecte a la fase de funcionament, per tal de garantir el compliment dels nivells de renou establerts a la legislació vigent.

4. S'haurà d'atendre el que disposa l'annex I de la llei 6/99, de directrius d'ordenació territorial, normes específiques sobre riscos, i durant el temps que durin les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.) tant de manera accidental com per a dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

5. La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. Si s'utilitzen productes químics, es recollirà i reutilitzarà la totalitat del producte contaminant utilitzat a cada panell.

6. Les noves edificacions plantejades destinades a Centre de Control CC, Centre de Transformació CT i Centre de Maniobra i Mesura CMM, per tal de donar compliment a la norma 22 del PTIM i millorar així la seva integració paisatgística i ambiental, han de complir: coberta amb teula àrab, acabat de façana tipus pedra, marès o ocre terra. A més, cal estudiar la superposició dels acabats segons la norma 22 als edificis prefabricats, per tal d'evitar la presència d'elements aliens a la tipologia tradicional.

7. S'instal·larà un tancament cinegètic de malla metàl·lica galvanitzada que s'ha d'adaptar a la norma 22 del PTIM, amb una alçada màxima de 2,2 metres i la malla s'aixeca 20 cm del terra per a deixar passar la fauna. Se senyalitzarà amb elements d'alta visibilitat per evitar col·lisions d'aus.

8. Els mòduls fotovoltaics inclouran un acabat amb un tractament químic antireflexos, que minimitzi o eviti el reflex de la llum, inclús a períodes nocturns amb lluna plena, per tal d'evitar l'efecte crida sobre les aus aquàtiques i minimitzar l'impacte visual de la planta.

​​​​​​​9. S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generin impactes sobre el sòl.

10. S'ha de garantir que es farà una prospecció prèvia a l'entrada de maquinària pesada a zona no explotada, i retirar les tortugues que es detectin, dipositant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants.

11. Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna, raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

12. Tant la fase de construcció com la fase de desmantellament s'han de fer fora de l'època de reproducció de les aus que hi són presents. És a dir, no es poden realitzar entre els mesos de febrer i juny, ambdós inclosos.

13. S'haurà de fer inspeccions visuals dins la parcel·la de manera periòdica, almenys una vegada a la setmana, per revisar la presència de possibles animals ferits o morts. En el cas de trobar-se un animal mort o ferit i que sigui una espècie catalogada o protegida, o en cas de dubte, haurà d'avisar-se a l'112 o als agents de medi ambient del Govern Balear. En el cas que sigui un cadàver, no s'haurà de tocar, en cap cas, ni desplaçar-lo, deixant-lo intacte tal com s'ha trobat.

14. S'haurà de complir amb l'establert al Real Decret 1432/2008, de 29 d'agost, pel qual s'estableixen mesures per a la protecció de l'avifauna contra la col·lisió i l'electrocució en les línies elèctriques d'alta tensió.

15. Referent a la barrera vegetal:

-S'haurà de mantenir una pantalla vegetal consolidada a tot el perímetre i durant tota la vida dels parcs.

-S'implantarà una pantalla vegetal amb una amplada i frondositat suficient per a reduir l'impacte paisatgístic, cal prestar especial atenció a l'àrea de la parcel·la que limita amb la carretera Ma-4023. Aquesta barrera vegetal estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu.

L'estrat arbori estarà format per ullastres “Olea europea” i garrovers “Ceratonia siliqua”, de port mitjà o gran (entre 1,5 i 2,5 metres) i l'estrat arbustiu per mates “Pistacia lentiscus”. La separació entre els peus sembrats estarà compresa entre 1 i 2,5 metres atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria.

-Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc, s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.

-S'instal·larà un sistema de reg automàtic per degoteig, es realitzaran regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els tres primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

16. L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

17. S'haurà de manifestar el compromís del promotor de realitzar la sembra de cultius herbacis, o una altra explotació agrària, a l'àrea dels parcs perquè pugui ser emprat com a zona d'alimentació i campeig per a les aus, a més de possibilitar l'explotació de ramaderia ovina.

18. Quedarà prohibit l'ús d'herbicides i altres productes fitosanitaris al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores).

En el cas d'utilitzar pastura, s'haurà de calcular quants d'ovins seran necessaris per mantenir el terreny i complir amb les aportacions màximes de nitrogen provinent dels fems d'oví marcat a l'annex «fems» de la llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears.

El control de plagues (insectes, lagomorfs o rosegadors) es realitzarà per mitjans mecànics, biològics o bé amb productes aptes en agricultura ecològica.

19. Se seleccionaran equips que no utilitzin SF₆ o que tinguin un consum mínim d'aquest gas. Es tindrà un protocol per al transport, ompliment, manteniment i buidat d'equips que utilitzin gas (SF₆ ); detecció de fuites, actuació en cas de fuita accidental i control del consum anual. S'hauran de compensar les emissions de gas SF₆ mitjançant reforestacions, s'haurà de reforestar la superfície necessària equivalent a les emissions anuals de SF_6.

20. S'haurà de preveure realitzar mesures periòdiques d'intensitat del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica, aquestes mesures s'hauran de programar a les hores i mesos de màxima producció dels parcs fotovoltaics i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant emissions radioelèctriques. S'haurà de garantir que la població més propera a les instal·lacions no estigui exposada a un camp magnètic superior a 0,4 micro Tesla.

21. Atès que els pressuposts dels projectes superen el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

22. Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

23. Una vegada finalitzada la vida útil de les instal·lacions fotovoltaiques (que es preveu en 25 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

24. S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per a executar les tasques de manteniment dels parcs i la instal·lació d'autoconsum fotovoltaic als edificis de les instal·lacions.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 24 de febrer de 2021

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias