BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui té la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el Reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb algunes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

Tot i la millora de la situació epidemiològica, com també de la situació de pressió hospitalària a cadascuna de les Illes Balears aquestes dues darreres setmanes, resulta necessari mantenir, amb algunes modificacions, les mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 establertes pel Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, com també, amb algunes modificacions, les mesures establertes mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 29 de gener de 2021 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària per illes que han de vigir a la comunitat autònoma de les Illes Balears, es modifiquen mesures del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 i es disposen mesures excepcionals de prevenció del contagi aplicables temporalment a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera, per protegir la salut de la població d'aquestes illes, atès el risc de transmetre-hi la malaltia.

En les dates immediatament anteriors a aquest Decret, l'illa de Mallorca presenta una IA14 de 89,4 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa gairebé 30 punts per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 2,08 % a 7 dies i del 2,40 % a 14 dies. L'illa de Menorca presenta una IA14 de 16,1 casos per 100.000 habitants i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 0,39 % a 7 dies i del 0,86 % a 14 dies. L'illa d'Eivissa presenta una IA14 de 240 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa quatre vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques del 4,18 % a 7 dies i del 6,45 % a 14 dies. I l'illa de Formentera presenta una IA14 de 99,1 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa 39 punts per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de l'1,64 % a 7 dies i del 4 % a 14 dies.

En data 25 de febrer de 2021, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses ha emès un informe del qual resulta que, com a conseqüència del seguiment i l'avaluació del risc sanitari fets dins aquesta darrera quinzena, les illes de Mallorca i Menorca semblen haver estabilitzat la seva evolució positiva i l'evolució cap a la millora de la situació epidemiològica en relació amb la que presentaven fa dues setmanes, de manera que els paràmetres que presenten es troben ja fora dels llindars del que es pot qualificar d'una situació de risc extrem, molt especialment en el cas de Menorca, que presenta una evolució positiva molt accentuada, de manera que es col·loca molt propera al que es pot qualificar de situació de risc baix, a la qual cosa s'uneix el fet que l'aparició a l'illa de la variant britànica del SARS-CoV-2 ha resultat ser, fins ara, pràcticament testimonial.

Per la seva banda, l'illa de Formentera ha experimentat una millora manifesta de la situació epidemiològica, la qual cosa, unida a les particularitats que presenta l'illa, que permeten un control i una capacitat de reacció davant els contagis molt alta, permet també rebaixar el nivell d'alerta sanitària.

Finalment, i malgrat l'evolució obertament positiva de l'illa d'Eivissa, tot tenint en compte la situació de la qual partia a mitjan mes de gener d'unes incidències acumulades que s'enfilaren per sobre del llindar dels 2.000 casos acumulats per cada 100.000 habitants en 14 dies, és cert que a hores d'ara es troba encara en una situació de risc extrem.

En conseqüència, de l'informe esmentat es desprèn que el més oportú és mantenir el nivell 4 d'alerta sanitària de l'illa d'Eivissa, mentre que les illes de Mallorca i Formentera poden passar al nivell 3 d'alerta sanitària, i l'illa de Menorca al nivell 2.

Ara bé, l'experiència acumulada en aquest any de lluita contra la COVID-19 ens demostra que esdevé necessari ser extremadament prudents en els passos per fer en el marc d'un procés de desescalada de mesures de prevenció del contagi del SARS-CoV-2, molt especialment des de la certesa adquirida que la limitació del contacte social i les restriccions en espais tancats d'activitats de tot tipus, i molt especialment de les que podem qualificar de «socials», resulten ser una de les eines més eficients per limitar la transmissió del virus i que, en conseqüència, són unes eines que s'hauran de fer servir fins que el procés de vacunació de la població s'hagi estès a uns percentatges que permetin assolir un grau eficient d'immunitat col·lectiva.

En aquests moments, és obligat considerar, també, que a les Illes Balears s'ha detectat la presència d'una nova variant dels SARS-CoV-2, la variant B.1.1.7, popularment denominada variant britànica, la qual ha demostrat una transmissibilitat més alta respecte a les variants que s'estaven propagant fins al moment al territori.

Els resultats de les anàlisis realitzades per l'organisme de salut pública britànic han determinat que aquesta variant seria entre un 25 % i un 40 % més transmissible, mentre que altres estudis han suggerit que l'augment a la transmissibilitat podria arribar fins al 70 %.

D'acord amb aquests resultats, l'ECDC ha advertit que, si aquesta variant es converteix en la variant predominant, les mesures de contenció dels contagis vigents actualment podrien no ser suficients per evitar un increment significatiu en la mortalitat per COVID-19, per la qual cosa, en aquests moments, no es pot abaixar la guàrdia i s'han de mantenir les actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica a les Illes Balears, per minvar, en allò que sigui possible, els brots de la COVID-19 declarats.

Hem de tenir present, també, el fet que estam en un context de vacunació que s'incrementarà considerablement en les properes setmanes, cosa que, sumada al manteniment de les mesures restrictives que estableix aquest Decret, ens pot permetre evitar la possible expansió descontrolada de la COVID-19 en una quarta onada, protegir la població del risc de contagi i preparar les nostres illes per afrontar en les millors condicions possibles la propera temporada turística. Així doncs, la prudència, en la desescalada, resulta obligada, com a mínim fins al dia 15 de març d'enguany.

Per tant, es considera necessari mantenir mesures temporals i excepcionals que persegueixen l'objectiu de limitar les activitats socials de la ciutadania.

El fet que, en aquests moments, l'illa de Mallorca es trobi en el nivell 3 d'alerta sanitària, l'illa de Menorca en el nivell 2, l'illa d'Eivissa en el nivell 4 i l'illa de Formentera en el nivell 3, justifica les diferents mesures que s'han d'aplicar a cadascuna de les Illes Balears, a les quals, a més de les mesures que conté aquest Decret, els són aplicables també les altres mesures que, per als nivells d'alerta respectius, conté el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les mesures establertes per acord del Consell de Govern o per resolució de la consellera de Salut i Consum.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, durant el període comprès entre el dia 27 febrer i el dia 15 de març d'enguany.

Segon

Limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn a totes les Illes Balears

1. Es mantenen, en l'àmbit territorial de totes les Illes Balears, les limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn en els termes que preveu l'apartat segon del Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

2. Consegüentment, estan prohibits tots els desplaçaments i la circulació per les vies públiques entre les 22.00 i les 6.00 hores, amb les excepcions establertes en el punt 3 de l'apartat segon del Decret esmentat.

Tercer

Restriccions a les entrades i sortides de les illes d'Eivissa i Formentera

Es mantenen les restriccions a les entrades i sortides de les illes d'Eivissa i de Formentera, excepte per a la cobertura de les necessitats més essencials, detallades en l'apartat tercer del Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

Quart

Limitacions a les reunions i trobades familiars i socials a l'illa d'Eivissa

Es disposa que, en l'àmbit territorial de l'illa d'Eivissa, s'han de mantenir les limitacions a les trobades i reunions familiars i socials en els termes que preveu l'apartat quart del Decret 6/2021, de 29 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

En conseqüència, únicament es permeten les reunions familiars i socials de les persones que pertanyen al mateix nucli de convivència, tant en espais públics com privats i tant a l'interior com a l'exterior, amb les excepcions previstes en l'apartat quart de l'esmentat Decret 6/2021.

​​​​​​​Cinquè

Limitacions a les reunions i trobades familiars i socials a les illes de Mallorca, Menorca i Formentera

Es disposa que, en l'àmbit territorial de les illes de Mallorca, Menorca i Formentera, s'han d'aplicar les limitacions a les reunions i trobades familiars i socials en els termes següents:

1. Únicament es permeten les reunions familiars i socials d'un màxim de sis persones, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, tant en espais públics com privats i tant a l'interior com a l'exterior, excepte si són persones convivents.

Això no obstant, les reunions i trobades en espais de restauració, a les illes de Mallorca i de Formentera, s'han de limitar a un màxim de quatre persones, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, excepte si són persones convivents.

Pel que fa a l'illa de Menorca, les reunions i trobades en espais de restauració s'han de limitar a un màxim de quatre persones a l'interior i sis a l'exterior, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència i excepte si són persones convivents.

2. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

Sisè

Limitacions de la cabuda en llocs de culte

Les limitacions a la permanència de persones en llocs de culte s'estableixen en els termes següents:

1. A les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera no es pot superar el 30 % de la cabuda.

2. A l'illa de Menorca no es pot superar el 50 % de la cabuda.

En tot cas, s'ha d'assegurar la distància d'almenys 1,5 metres entre persones de diferents nuclis de convivència.

Setè

Mesures complementàries

En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Vuitè

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 1/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Novè

Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Desè

Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

​​​​​​​Onzè

Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produeix efectes des del moment de la publicació, excepte l'apartat cinquè, que produeix efectes a partir de les 00.00 hores de dia 2 de març. L'eficàcia es manté fins a les 24.00 hores del dia 15 de març d'enguany.

 

Palma, 26 de febrer de 2021

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias