Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

DIRECTORI

Menú general

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL INSULAR DE MENORCA

Núm. 1181
Acord del Ple del Consell Insular de Menorca de 21-12-2020, relatiu a l’aprovació definitiva de la declaració de bé d’interès cultural amb caràcter de lloc d’interès etnològic de la zona de Punta Nata (Ciutadella) (Exp. 2109-2020-000001)

Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Versió PDF

Text

Atès el dictamen que ha emès la Comissió Informativa de Cultura, Benestar Social i Esports, en sessió de caràcter extraordinari de 14 de desembre de 2020, que diu:

Es dona compte de la proposta del conseller executiu del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, que diu:

Atès que en data 6 de febrer de 1995, el Consell Insular de Menorca va assumir, en virtut de la Llei 6/1994, de 13 de desembre, les competències autonòmiques determinades a la Llei 16/1985 de 25 de juny del patrimoni històric espanyol.

Atès l'art. 10 de la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, que preveu que la declaració de béns d'interès cultural s'acordarà pel ple del consell insular corresponent a proposta de la Comissió insular de patrimoni històric.

Atès l'acord del Consell executiu del Consell Insular de Menorca de dia 15 de juny de 2020, pel qual es va aprovar la incoació de l'expedient de declaració de bé d'interès cultural amb caràcter de lloc d'interès etnològic de la zona de Punta Nati.

Atès que aquest acord s'ha notificat al Registre de Béns d'Interès Cultural de la CAIB, al Registre General de Béns d'Interès Cultural del Ministeri de Cultura i Esports, a l'Ajuntament de Ciutadella i als propietaris afectats, i s'ha publicat al BOIB núm. 117 de 2 de juliol de 2020 i al BOE núm. 222 de 8 d'agost de 2020, així com un anunci complementari al BOE núm. 290 de 3 de novembre de 2020 per completar la informació inicialment publicada.

Vist que s'han presentat els següents escrits d'al·legacions:

- J. P. V., propietari del lloc Son Triay (Registre d'entrada del CIM núm. 16.685 de dia 30 de juliol de 2020)

- FASTFOR SA, propietària del lloc de ses Truqueries (RE del CIM núm. 17.151 de dia 5 d'agost de 2020)

- A. J. M. F. en representació de B. F. B., propietari del lloc Torre Nova d'en Lozano (Registre d'entrada del CIM núm. 18.355 de dia 19 d'agost de 2020)

Vist l'informe favorable de la secció d'Història i Arqueologia de l'Institut Menorquí d'Estudis en la reunió de dia 11 d'agost de 2020.

Vist l'informe de la TAE del Servei de Patrimoni Històric, de data 18 de novembre de 2020 que proposa desestimar les al·legacions presentades contra l'acord del consell executiu i elevar al Ple la declaració de bé d'interès cultural, i que seguidament es transcriu:

«Informe sobre les al·legacions presentades a la incoació de l'expedient de declaració de Bé d'interès cultural del lloc d'interès etnològic de Punta Nati (Ciutadella)

Antecedents

Contra l'acord del Consell Executiu del CIM de dia 15 de juny de 2020 pel qual s'incoa l'expedient de declaració de bé d'interès cultural el lloc d'interès etnològic de Punta Nati, s'han presentat les següents al·legacions:

Al·legacions de FASTFOR SA, propietària del lloc de ses Truqueries (RE del CIM núm. 17.151 de dia 5 d'agost de 2020)

En la primera al·legació es plantegen diferents idees:

- la classificació de «lloc d'interès etnològic» suposa un canvi quantitatiu i qualitatiu respecte de la de «monument»; no és el mateix declarar BIC a cada una de les barraques de bestiar, ponts de bestiar, menjadores, etc. que considerar tot el lloc com a part del lloc d'interès etnològic de Punta Nati.

- s'ha seguit un criteri molt discriminatori i arbitrari per a triar els llocs objecte de declaració i descartar els altres llocs.

- s'hauria d'haver optat per declarar monument a cada un dels béns que ho mereixeria i així no afectar la resta d'edificacions del lloc.

- l'efecte immediat de la declaració és la suspensió de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició de qualsevol edificació (tingui o no interès) de tot el lloc fins i tot de les ja concedides.

- l'activitat administrativa hauria d'estar presidida pel principi de mínim perjudici per als particulars propietaris de les finques per tal de reconèixer l'esforç de preservació dels béns durant el passat i assegurar la viabilitat econòmica en el futur.

En la segona al·legació els arguments que s'exposen són:

- la declaració implica responsabilitats elevades i rigoroses per als propietaris. L'article 26 de la Ley de patrimonio histórico obliga als propietaris a conservar, mantenir i custodiar els béns, cosa que a ses Truqueries amb uns 130 béns el cost econòmic contrasta i és incompatible amb el rendiment ínfim agrari que té el lloc. S'anuncia la impossibilitat de complir amb aquest deure a no ser que l'Administració permeti i articuli la possibilitat d'obtenir un rendiment econòmic als propietaris.

- declarant només alguns béns es suavitza la càrrega que suposa la declaració.

Al·legacions de A. J. M. F. en representació de B. F. B., propietari del lloc Torre Nova d'en Lozano (Registre d'entrada del CIM núm. 18.355 de dia 19 d'agost de 2020)

En la primera al·legació s'exposen diferents idees:

- la declaració de BIC ha de ser per al béns més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears i a l'informe del Servei de Patrimoni Històric no es justifica que l'objecte de la declaració tingui questa rellevància comparant-la amb altres zones de l'illa.

- en fer la declaració s'obliga als propietaris a conservar, mantenir i custodiar el bé de tal manera que se'n garanteixi la salvaguarda dels valorsel CIM pretén fer recaure sobre la propietat el cost de la protecció dels béns en qüestió en lloc d'assumir directament la conservació i manteniment dels béns.

- el CIM no pot actuar frívolament amb un anàlisi totalment superficial de la qüestió ni «pot cedir a les pressions de determinades associacions de caire cultural».

- les limitacions en la propietat que es derivarien de la declaració de BIC comportaria inevitablement unes lesions patrimonials que l'administració insular hauria d'indemnitzar.

En la segona les idees exposades són:

- només amb caràcter excepcional podrà atorgar-se genèricament la categoria de béns d'interès cultural a una classe, tipus, col·lecció o conjunt de béns. El text de la declaració és «un conjunt de béns de caràcter etnològic» i en l'expedient no s'ha acreditat l'existència de circumstàncies excepcionals al respecte.

En l'apartat «quarta» s'assenyala que a l'informe dels Serveis Jurídics del CIM de 30 de gener de 2020 que fonamenta l'acord de la Comissió de Govern del Cim de dia 18 de maig de 2020 que anul·la la incoació del BIC, s'exposa que «s'hauria de justificar adequadament l'aplicació del percentatge del 10% per determinar les finques més rellevants de la declaració de BIC, atès que en cas contrari i en mancar de fonament legal que es sustenti es podria considerar un criteri d'arbitrària aplicació».

En l'informe de la tècnica del Servei de patrimoni històric de 25 de maig de 2020, tot que que no es menciona es continua aplicant el percentatge del 10% i novament sense justificar-ho pel que la delimitació és totalment arbitraria.

Amb tot demana l'acord d'improcedència de la declaració.

Al·legacions de J. P. V., propietari del lloc Son Triay (Registre d'entrada del CIM núm. 25.322 de dia 1 d'octubre de 2019)

Presenta dues al·legacions amb el contingut següent:

- la declaració de BIC ha de ser per al béns més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears i a l'informe de les tècniques del Servei de Patrimoni Històric no es justifica que els béns objecte de declaració tingui l'especial rellevància exigida per la llei.

- el CIM es limita a fer una prospecció sobre 13 finques segons la proposta de la Societat Històrico-Arqueològica Martí Bella i amb un criteri totalment subjectiu opta per incorporar a la declaració les finques amb més d'un 10% del total de béns identificats.

- el CIM pren en consideració el nom dels llocs i no de les finques reals. Son Triay són dues finques registrals, la 3518 i la 31847 i, per tant, en cada una d'elles hi ha menys d'un 10% dels béns etnològics prospectats en l'entorn considerat.

- el CIM pretén fer recaure sobre la propietat el cost de la protecció dels béns en qüestió en lloc d'assumir directament la conservació i manteniment dels béns.

- el CIM no pot actuar frívolament amb un anàlisi totalment superficial de la qüestió ni «pot cedir a les pressions de determinades associacions de caire cultural».

- les limitacions en la propietat que es derivarien de la declaració de BIC comportaria inevitablement unes lesions patrimonials que l'administració insular hauria d'indemnitzar.

En la segona les idees són:

Amb tot demana l'acord d'improcedència de la declaració.

Consideracions tècniques

Els tres escrits presenten algunes al·legacions que es repeteixen i són les mateixes, altres que se diferencien amb matisos i altres diferents. S'analitzen a continuació totes les idees exposades en els tres:

1. Quant a què la classificació de «lloc d'interès etnològic» suposa un canvi quantitatiu i qualitatiu respecte de la de «monument» ja que no és el mateix declarar BIC a cada una de les barraques de bestiar, ponts de bestiar, menjadores, etc. que considerar tot el lloc com a part del lloc d'interès etnològic de Punta Nati. S'hauria d'haver optat per declarar monument a cada un dels béns que ho mereixerien i així no afectar la resta d'edificacions del lloc.

Al respecte cal assenyalar la definició que l'article 6 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears fa dels diferents béns d'interès cultural, entre ells el de «monument» i el de «lloc d'interès etnològic». En tots es requereix la delimitació d'un entorn de protecció i, tenint en compte la quantitat d'elements etnològics que podrien considerar-se com a adequats per a la declaració de «monument», així com els criteris paisatgístics a tenir en compte a l'hora de concretar la delimitació dels entorns, l'àrea de territori afectat també seria considerable. A més a més, la declaració de Lloc d'interès etnològic no és incompatible amb la declaració de monument si així es considera convenient en el futur. En qualsevol cas, s'ha de dir que el que es vol declarar és un paratge únic dins l'àmbit de les Illes Balears.

2. Quant a què l'efecte immediat de la declaració és la suspensió de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició de qualsevol edificació (tingui o no interès) de tot el lloc fins i tot de les ja concedides, s'ha de dir que aquesta suspensió és temporal i no implica que no es puguin realitzar obres si prèviament les autoritza l'òrgan competent del CIM, tal com s'estipula en l'article 8.3 de la Llei 12/1998 esmentada.

3. Quant a què l'activitat administrativa hauria d'estar presidida pel principi de mínim perjudici per als particulars propietaris de les finques per tal de reconèixer l'esforç de preservació dels béns durant el passat i assegurar la viabilitat econòmica en el futur. I, quant a que les limitacions en la propietat que es derivarien de la declaració de BIC comportaria inevitablement unes lesions patrimonials que l'administració insular hauria d'indemnitzar.

La declaració de Bé d'interès cultural no implica negar la viabilitat econòmica en el futur o lesions patrimonials sinó l'establiment d'una sèrie de limitacions destinades a la conservació del bé i a la tutela de l'Administració respecte d'aquesta conservació ja que es tracta de garantir la transmissió a les generacions futures del bé declarat.

La declaració no implica canvis en la gestió que s'està desenvolupant en el lloc, (a no ser que aquesta presenti accions que siguin contràries a la llei i/o provoquin danys i/o destrucció del patrimoni històric) ja que aquesta gestió té com a condicionant el compliment de les normes i qualificacions urbanístiques del sòl, que a la zona de Punta Nati, no només tenen en compte el patrimoni històric sinó també el patrimoni natural, geològic i paisatgístic.

Amb tot cal destacar que amb la protecció dels béns del lloc s'anteposa a l'interès particular, la protecció d'un interès general.

4. Quant a que no hi ha raonament tècnic o científic que argumenti la singularitat i rellevància en comparació amb altres zones de l'illa.

Dins l'expedient de declaració hi ha diferents documents en què queda manifesta la rellevància de l'àrea de Punta Nati: En l'informe de la TAE del Servei de patrimoni històric de data 25 de novembre de 2014, es defineix el terreny afectat com a «lloc amb un paisatge específic de parets seques,barraques i ponts de bestiar, sistemes de recollida d'aigua i altres elements, que van ser construïts vinculats a l'activitat ramadera que va ser la base de l'economia durant molts segles. Es tracta d'una zona rellevant dins del patrimoni etnològic de les Illes Balears per la seva originalitat». Es tracta d'un paratge que no es pot comparar amb altres zones de les Illes Balears.

A més, hi consten diferents informes d'universitats i d'especialistes de reconegut prestigi que demanen la declaració: Rectora de la Universitat de Barcelona, Centro de Investigaciones sobre Desertificación (CSIC), Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, Societé Scientifique Internationale pour l'étude de la Pierre Sèche, etc.

A nivell d'ordenació urbanística la qualificació de la zona té diferents categories que li atorguen també la rellevància: Àrea d'interès paisatgístic, Àrea de Natural d'Especial Interès Me-1 Costa nord de Ciutadella i Àrea d'interès agrari. En les memòries dels respectius documents s'exposen els valors que té la zona per merèixer aquestes categories.

5. Quant a que amb la declaració es preveu un incompliment del deure de conservar el bé i el CIM pretén recaure el cost de la protecció dels béns sobre la propietat en lloc d'assumir directament la conservació i manteniment dels béns.

Aquesta suposada pretensió no és tal atès que l'article 22 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears estipula que els «béns integrants» del patrimoni històric (és a dir aquells que revelen un interès encara que no siguin BIC, ni Bé catalogat, ni bé inventariat, etc.) han de ser conservats, mantinguts i custodiats pels propietaris.

Així, a hores d'ara, els béns etnològics existents en els llocs són «béns integrants» del patrimoni històric perquè tenen l'interès al qual es refereix l'article 1 de la Llei 12/1998 i a més s'inclouen dins el catàleg de protecció del patrimoni etnològic del PGOU de Ciutadella i, per tant, els seus propietaris tenen l'obligació de conservar-los com si tinguessin la categoria de BIC.

Amb tot, el Consell Insular de Menorca segueix el mandat de l'article 22.3. de la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, de promoure per tots els mitjans al seu abast la conservació dels béns integrants del patrimoni històric.

6. Quant a què el CIM ha pogut actuar frívolament amb un anàlisi totalment superficial de la qüestió ni «pot cedir a les pressions de determinades associacions de caire cultural».

L'article 7 de la Llei 12/1998 esmentada, reconeix que qualsevol administració pública o persona física o jurídica pot instar l'adopció de l'acord d'iniciació. El Consell insular després de l'estudi de la sol·licitud pot acordar o no iniciar el procediment de declaració. En cas de no fer-ho ho haurà de motivar.

A banda d'això, s'ha de tenir en compte que el CIM en cap cas ha actuat frívolament perquè en el Servei de patrimoni històric s'està treballant sobre la qüestió des de 2014.

Tampoc no es cedeix a pressions sinó que tal com estipula s'analitza la proposta en l'informe de la TAE del servei de patrimoni històric de 2014 i, en cap cas es decideix denegar la iniciació del procediment (que en tot cas s'hauria d'haver motivat). La incoació es realitza després de l'estudi exhaustiu del territori i després de verificar que la classe de BIC que més s'adapta a aquest és la de lloc d'interès etnològic.

7. Quant a què només amb caràcter excepcional podrà atorgar-se genèricament la categoria de béns d'interès cultural a una classe, tipus, col·lecció o conjunt de béns. El text de la declaració és «un conjunt de béns de caràcter etnològic» i en l'expedient no s'ha acreditat l'existència de circumstàncies excepcionals al respecte.

La definició que fa la llei sobre Lloc d'interès etnològic és: «lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble de les Illes Balears que mereixen ser preservats pel seu valor etnològic». Amb aquesta definició s'entén que hi ha d'haver béns immobles, en plural, no en singular, i ocupar llocs o paratges, és a dir, àrees de territori sense cap tipus d'especificació sobre les seves dimensions o extensió. Per tant, no es tracta d'incoar una declaració de col·lecció o de conjunt de béns sinó d'un paratge entès en el seu conjunt, on la cultura i les activitats ramaderes han propiciat la construcció de barraques i ponts de bestiar i altres béns etnològics que es localitzen amb una extraordinària densitat dins una zona concreta de l'illa i en cap altre lloc d'aquesta.

8. Quant a què el CIM segueix un criteri subjectiu, arbitrari i discriminatori en incorporar les finques, que en l'informe dels Serveis Jurídics del CIM de 30 de gener de 2020 es diu que s'hauria de justificar adequadament l'aplicació del percentatge del 10% per determinar les finques de la declaració de BIC i, que en l'informe de la tècnica del Servei de patrimoni històric de 25 de maig de 2020, tot que que no es menciona es continua aplicant el percentatge del 10% i novament sense justificar-ho pel que la delimitació és totalment arbitraria.

El criteri d'optar per les finques amb major tant per cent de béns etnològics no es pot considerar subjectiu, arbitrari o discriminatori perquè la definició de Lloc d'interès etnològic esmentada més amunt, requereix l'existència de les construccions, és a dir, que són elements imprescindibles en la seva descripció. Així, s'ha optat per aquelles finques amb major valor cultural i, considerar per a la declaració els llocs amb la major quantitat i qualitat de barraques, ponts i altres elements etnològics és coherent amb la rellevància pròpia del BIC i de la seva definició. A més, amb el treball de camp i la investigació desenvolupada des de 2014 el valor cultural de les finques s'ha pogut documentar.

Conclusió

Atès tot l'exposat anteriorment recoman:

Primer - desestimar les al·legacions presentades a la incoació de BIC del Lloc d'interès etnològic de Punta Nati.

Segon – elevar al ple del Consell Insular de Menorca la declaració del Lloc d'interès etnològic de Punta Nati.»

Atès l'establert als articles 7 i següents de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears, en relació amb el procediment a seguir per a la declaració dels béns d'interès cultural;

Vist l'informe favorable a la incoació de l'expedient de la Comissió Tècnica Assessora de Patrimoni Històric en sessió ordinària de dia 23 de novembre de 2020;

Com a titular del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports, en exercici de les competències atribuïdes pel Decret de presidència núm. 425/2019 de 10 de juliol (BOIB núm. 95 ext. d'11 de juliol de 2019) en relació amb els Decrets de presidència núm. 421/2019 i núm. 422/2019 de 9 de juliol (BOIB núm. 93 ext. de 10 de juliol de 2019);

PROPÒS al Ple del Consell Insular de Menorca l'adopció del següent ACORD:

PRIMER. Desestimar les al·legacions següents, presentades contra l'acord del Consell executiu de 15 de juny de 2020, pel qual es va incoar l'expedient de declaració de Bé d'interès cultural del Lloc etnològic de la zona de Punta Nati (Ciutadella), d'acord amb les consideracions tècniques exposades en l'informe de la TAE del Servei de patrimoni històric del CIM de dia 18 de novembre de 2018 abans transcrit:

- J. P. V., propietari del lloc Son Triay (Registre d'entrada del CIM núm. 16.685 de dia 30 de juliol de 2020)

- FASTFOR SA, propietària del lloc de ses Truqueries (RE del CIM núm. 17.151 de dia 5 d'agost de 2020)

- A. J. M. F. en representació de B. F. B., propietari del lloc Torre Nova d'en Lozano (Registre d'entrada del CIM núm. 18.355 de dia 19 d'agost de 2020)

SEGON. Declarar bé d'interès cultural, amb caràcter de lloc d'interès etnològic, la zona de Punta Nati (Ciutadella), segons la descripció i la planimetria que figuren a l'annex. Els efectes d'aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.

TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ciutadella, als propietaris afectats i a les entitats Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, Ceconat Menorca SL i Borlumer SL.

QUART. Notificar l'acord a la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears, als efectes de la seva inscripció definitiva en el Registre de béns, amb especial esment de la informació que s'ha de remetre al Registre del Ministeri de Cultura i Esports.

CINQUÈ. Procedir a la corresponent anotació en el Registre dels BIC del Consell Insular de Menorca.

SISÈ.- Publicar l'acord en el BOIB i en el BOE.

SETÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.

ANNEX

DESCRIPCIÓ I PLANIMETRIA ZONA DE PUNTA NATI (CIUTADELLA) (Hi consten transcrits els documents de referència)

La Comissió per majoria dictamina en el sentit de proposar al Ple que aprovi la proposta transcrita més amunt.

Sotmesa la proposta a votació a la vista del seu resultat, la presidenta declara aprovat per majoria del nombre de membres de la corporació l'acord següent:

- J. P. V., propietari del lloc Son Triay (Registre d'entrada del CIM núm. 16.685 de dia 30 de juliol de 2020)

- FASTFOR SA, propietària del lloc de ses Truqueries (RE del CIM núm. 17.151 de dia 5 d'agost de 2020)

- A. J. M. F. en representació de B. F. B., propietari del lloc Torre Nova d'en Lozano (Registre d'entrada del CIM núm. 18.355 de dia 19 d'agost de 2020)

SEGON. Declarar bé d'interès cultural, amb caràcter de lloc d'interès etnològic, la zona de Punta Nati (Ciutadella), segons la descripció i la planimetria que figuren a l'annex. Els efectes d'aquesta declaració són els que genèricament estableixen la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i la normativa concordant.

TERCER. Notificar l'acord a l'Ajuntament de Ciutadella, als propietaris afectats i a les entitats Societat Històrico-Arqueològica Martí i Bella, Ceconat Menorca SL i Borlumer SL.

CINQUÈ. Procedir a la corresponent anotació en el Registre dels BIC del Consell Insular de Menorca.

SISÈ. Publicar l'acord en el BOIB i en el BOE.

SETÈ. Inscriure la delimitació en el Registre de la Propietat.

La qual cosa es comunica per general coneixement i perquè tengui els efectes que corresponguin, al mateix temps que es fa saber que contra l'acord precedent, que posa fi a la via administrativa, es poden interposar els recursos següents:

- En el termini d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquest edicte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, recurs potestatiu de reposició davant el Ple. Aquest recurs s'entendrà desestimat si no s'ha notificat la resolució quan hagi transcorregut un mes des de la seva interposició. Contra la desestimació per silenci del recurs de reposició es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma.

- En el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la publicació d'aquest edicte en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma sempre que no s'hagués interposat recurs potestatiu de reposició, atès que en aquest cas s'haurà d'esperar que se'n dicti resolució.

Tot això sens perjudici que es pugui utilitzar qualsevol altre recurs que es consideri procedent en dret.

Tot l'anterior s'ajusta a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula de la jurisdicció contenciosa administrativa, i a la Llei 39/2015 d'1 d'octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Finalment, escau d'indicar que la interposició dels recursos pertinents no suspèn l'eficàcia de la resolució impugnada ni interromp els terminis que se'n puguin derivar, excepte que l'autoritat competent ho acordi expressament.

Maó, 2 de febrer de 2021

Per delegació de la presidenta, la secretària

Rosa Salord Olèo

(Decret 427/2019, d'11 de juliol)

(BOIB núm. 97 de 16-7-2019)

ANNEX

DESCRIPCIÓ I PLANIMETRIA ZONA DE PUNTA NATI (CIUTADELLA)

DENOMINACIÓ DEL BÉ

Lloc d'interès etnològic de la zona de Punta Nati (Ciutadella – Menorca)

DESCRIPCIÓ

Tipus de bé

Bé d'interès cultural, amb categoria de lloc d'interès etnològic, que és definida per la Llei 12/1998 com a "lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble de les Illes Balears que mereixen ser preservats pel seu valor etnològic".

Objecte de la declaració

L'objecte de la present declaració de bé d'interès cultural és el conjunt de béns de caràcter etnològic que es descriuen als annexos més el paisatge que els envolta, configurat a partir d'aquests béns i la seva utilització per a la gestió agrícola-ramadera. Aquests béns es troben situats als llocs de ses Truqueries, Son Salomó, Torrenova d'en Lozano, Torrevella d'en Lozano i Son Triai, del terme municipal de Ciutadella, la planimetria dels quals s'adjunta.

Si bé és cert que les construccions etnològiques que configuren el paisatge de la zona de Punta Nati són les barraques i els ponts de bestiar, l'objecte de la declaració no només són aquests edificis, que són emblemàtics i en ocasions espectaculars, sinó tots aquells que estan fets a partir de la tècnica de la pedra en sec i tots aquells que podem considerar com a patrimoni etnològic.

Els béns i el paisatge on són inserits són testimoni del passat rural de la zona nord de Ciutadella, de la societat que hi habità i de les feines que s'hi realitzaven. El conjunt està format per elements de caràcter agrícola, ramader, domèstic i de recuperació de recursos hídrics, així com d'aquells que han transformat el paisatge per treure'n profit per a l'activitat humana i el manteniment dels animals en un mitjà amb pocs recursos naturals. Predominen els béns construïts en pedra seca.

Els béns als quals estem fent referència són:

Relacionats amb l'explotació agrícola i ramadera:

Barraques de bestiar: construccions de planta circular o en forma de ferradura, d'entre 2 i 8 cossos, cadascun dels quals és més petit a mesura que es puja. Algunes tenen els dos primers cossos per la part davantera que no tanquen. Porta d'accés a vegades amb corredor, altres no. Llindes d'entrada de marès o pedra calcària. Interior amb tècnica d'aproximació de filada i falsa volta, amb pedra més gran a la circumferència i més petit a mesura que puja. Algunes tenen menjadores a la façana i altres parets en forma d'ala. Emprades especialment pel bestiar oví i, a vegades, pel boví.

Ponts de bestiar: edificis generalment de planta rectangular, tot i que a vegades quadrangular. Coberta amb lloses de pedra a doble vessant, tipus quints de marès a l'interior i reblertes al damunt de terra i pedreny a l'exterior. Emprades pel bestiar oví.

Barraques de porquim: barraques tipus pont de bestiar, però de petites dimensions, amb coberta de lloses de marès a doble vessant.

Boers: edificis destinats a munyir les vaques, de tipologia molt diversa però generalment de planta rectangular, teulada a dues aigües i menjadores i bevedores a l'interior. La façana sud, construïda amb marès, a diferència de la nord, presenta portes obertes amb arcs que formen una seqüència que en els més grans pot superar la quantitat de set. L'interior presenta grans arcs sustentats per columnes. Solen comunicar-se amb les pallisses situades a la façana nord a través d'una paret seca. Recullen l'aigua de pluja de la coberta, que s'emmagatzema a la cisterna.

Pallisses: edifici generalment rectangular amb teulada a doble o una vessant i grans arcades que serveix per emmagatzemar la palla. Per regla general tenen la paret nord massissa i de pedra en sec.

Estables: construccions de tipologia molt diversa, principalment rectangulars o quadrangulars. Parets de pedra en sec o pedra i morter i teulada a dues aigües. Per estabular animals, principalment bestiar equí. Presenten menjadores a més alçada que las dels boers.

Menjadores: petits elements normalment inserits a les parets seques pròximes als boers, a vegades fetes en marès formant cavitats a terra i també a l'alçada dels caps. Per donar menjar al bestiar.

Abeuradors o bevedores: situats vora les cisternes o aljubs presenten diferent tipologia: poden ser piques de pedra, de marès i excavades a la roca, per abocar aigua al bestiar.

Passadores de bestiar: forat a la paret seca amb llosa cobertora a fi que els animals puguin passar d'una tanca a una altra.

Corrals d'ullastre, d'alzina, de figuera i d'abelles: parets seques circulars, rectangulars o quadrangulars que serveixen per tancar arbres per protegir-los dels animals.

Eres, erons i casetes d'era: construccions circulars o ovalades, algunes picades a la roca, altres construïdes en marès i rajola. Serveixen per realitzar el procés de batre i realitzar “ses mesurades”. Just devora tenen una petita caseta rectangular o quadrangular de marès i sostre a doble vessant per guardar les eines de batre i seguir-ne el procés. A vegades pot ser de paret seca a manera de petit pont de bestiar.

Relacionats amb la recollida, emmagatzematge i distribució de l'aigua:

Cisternes: sistema de recollida d'aigua de pluja de les teulades de diferents edificis mitjançant canals de diferent tipologia encastades a les parets, soterrades o sobre parets seques. Si es localitzen aïllades al mig del camp, tenen una plataforma picada al terra de roca que fa de recollida, es coneixen amb el nom de “cisterna de ròssec”. Formades per un dipòsit excavat a la roca, coll per poar i canals de distribució a les bevedores.

Aljubs: sistema de recollida d'aigua de pluja format per un dipòsit de planta rectangular o quadrangular excavat a la roca amb una coberta de volta de canó de marès sustentada sobre parets de pedra seca o pedra i morter. Sobre la volta hi ha una plataforma de trespol o enrajolada que condueix l'aigua dins el dipòsit. També sovint hi ha un ròssec picat a la roca del terra formant pendents i/o canals per conduir l'aigua cap a l'interior de la cisterna. Mitjançant un coll es pot poar l'aigua i abocar-la per canals cap a les bevedores.

Pous: ubicats a zones on passen venes d'aigua, amb coll de cisterna de planta quadrada i construïts de cantons de marès. Solen tenir bevedores i canals al voltant.

Sínies: sistema de recollida d'aigua d'origen àrab que aprofita l'aigua de les capes freàtiques. L'aigua és pujada a partir d'un complex sistema d'engranatges de llenya i/o de ferro estirat per una bístia en moviment circular i distribuïda cap a un safareig. Conté un coll de cisterna, canals i bevedores.

Pous de torn: sistema de recollida d'aigua que aprofita l'aigua de les capes freàtiques a través de l'excavació d'un pou. L'aigua es puja amb la força d'una bístia que gira al voltant d'un torn que enrotlla i desenrotlla una corda que puja un poal ple i en baixa un de buit. Té la particularitat que el moviment circular que ha de fer la bístia no és continu, fet que provoca que s'hagi de girar la direcció del moviment de l'animal per poder continuar. Això és així a causa del recorregut de les cordes. A diferència de la sínia, la maquinària del pou de torn permet extreure l'aigua de major profunditat. Conté un coll de cisterna, canals i bevedores.

Safareigs: grans tancs d'aigua a l'aire lliure per al seu emmagatzematge, generalment de planta rectangular construïts elevats sobre el terreny. Connectats amb canals reben l'aigua de pous, pous de torn, sínies, cisternes o aljubs.

Abeuradors: adscrites als sistemes de distribució d'aigua, sempre al costat de cisternes, aljubs, pous, sínies i pous de torn. Poden ser piques de pedra, marès o picades a la roca mare.

Canals: conjunt de sistemes de distribució de l'aigua provinents de qualsevol de les construccions que permeten la recaptació, l'emmagatzematge i la distribució de l'aigua.

Passos d'aigua: es troben a les parets seques i permeten el lliure pas de l'aigua entre tanques a fi de no estancar-la i permetre correctament l'escorrentia de l'aigua per evitar danys als camps.

Síquies: sistemes picats a la roca per permetre l'escorrentia de l'aigua.

Relacionats amb l'explotació de les matèries primeres:

Pedreres de marès: aprofitament de la roca per a la construcció de diferents edificis. En trobam de manuals i ja de mecàniques a les dècades més modernes. De grans dimensions i altres de més petites.

Relacionats amb la caça:

Amagatalls de caçador: petites construccions circulars de paret seca. Punts d'observació del caçador.

Relacionats amb el sistema de parcel·lació i altres derivats de la pedra en sec:

Parets seques de delimitació de tanques i finques.

Petites parets seques enmig de les tanques per conduir l'aigua, arrecerar del vent i llevar còdols (clapers).

DELIMITACIÓ DE L'ENTORN DE PROTECCIÓ

La delimitació que es proposa ve definida en la cartografia adjunta i comprèn l'àrea nord-occidental del terme municipal de Ciutadella, en una àrea geològica de materials calcarenítics i dolomítics de les èpoques juràssica i terciària. Comprèn una superfície de 969,28 ha.

Tota l'àrea de la declaració es troba en sòl rústic protegit i en una zona qualificada d'àrea d'interès paisatgístic. Una zona és àrea d'interès agrari, segons el Pla Territorial Insular. També està afectada per l'àrea natural d'especial interès Me-1, costa nord de Ciutadella.

La línia que delimita el lloc d'interès etnològic (vegeu mapa annex) segueix el següent traçat:

Nord i oest

El límit del BIC coincideix amb la línia de la DPMT.

Sud-est

S'inicia la delimitació en la línia de la DPMT de la paret mitgera entre el lloc de ses Truqueries i Torre del Ram (1) UTM 568473 / 4430504 continuant per aquesta paret sobre la mitgera entre ses Truqueries i sa Torreta Blanca fins a la carretera de Cala en Blanes, en l'inici de la primera paret de tanca abans del camí d'accés a les cases de ses Truqueries (2) UTM 570097 / 4429018.

Sud

Des d'aquest punt es perllonga cap al nord fins a la paret mitgera entre ses Truqueries i Son Salomó (3) UTM 570337 / 4430065, passant per les parets de tanca que voregen les cases del lloc de ses Truqueries. Continua per aquesta fins el punt (4) UTM 570279 / 4430754 a l'oest de les cases de Son Salomó i continua cap al nord per la paret mitgera entre els dos llocs fins al punt (5) UTM 569983 / 4431462 on gira cap a l'est per la paret de les tanques i per la paret nord del parc de Son Salomó I fins a arribar a la vorera del camí en el punt (6) UTM 570712 / 4431560, on segueix vorejant una esplanada de planta triangular amb el vèrtex oest ((7) UTM 570687 / 4431686 creuant el camí en el punt (8) UTM 570742 / 4431739, on es perllonga cap al sud per la vorera est del camí al far de Punta Nati fins al punt (9) UTM 570955 / 4430857. En aquest punt es perllonga en línia recta dins terrenys de Torrevella d'en Lozano fins a la paret que delimita amb l'entorn de protecció de la zona arqueològica del poblat talaiòtic (10) UTM 571204 / 4430897, on gira cap al sud per continuar per la paret que delimita el nucli rural de s'Hort d'en Vigo fins a la paret de tanca de Son Triai (11) UTM 572028 / 4430538.

Est

Continua cap al nord fins a la mitgera amb Son Fe Vell (12) UTM 572033 / 4430941 i continua per aquesta fins que la mitgera passa a ser entre Son Triai i Son Bernadí (13) UTM 572269 / 4431267. Continua cap al nord passant per la mitgera entre Son Triai i Son Escudero (14) UTM 572306 / 4432855 fins a arribar a la DPMT (15) UTM 572259 / 4434027.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Existeix molt poca documentació històrica sobre la zona de Punta Nati anterior al segle xvi a causa de la més que probable desaparició dels arxius arran dels assalts turcs que patí l'illa.

No obstant això, tenim restes materials que ens indiquen que la zona va estar poblada en època prehistòrica i romana. Un bon exemple n'és el cap costaner des Pop Mosquer, gairebé a la mitgera entre els llocs de Torre del Ram i ses Truqueries, o els grans poblats talaiòtics de Torrevella d'en Lozano. També hi ha representades àrees funeràries amb hipogeus de planta allargada com el de ses Truqueries o Son Salomó, i coves tant naturals com artificials que es poden veure per tots els llocs. També és ben present la presència medieval islàmica, sobretot als poblats talaiòtics reocupats i especialment les necròpolis rurals amb tombes antropomorfes picades a la roca que es poden veure a tots els llocs de la present proposta de declaració.

Però una de les primeres dates històriques amb documents escrits que tenim dels llocs de la proposta de declaració la tenim a ses Truqueries, d'on tenim constància que les cases del lloc es construeixen i/o reformen entre els anys 1635 i 1637, amb reformes constants, de les quals la més coneguda és la de 1842. Això respon a les ampliacions al llarg dels anys per adaptar les construccions a les necessitats de les tasques del camp. El cas de ses Truqueries és gairebé únic a Menorca, ja que presenta una arquitectura molt unitària i de tipus pal·ladià, amb molta simetria, on es defineixen bé les dues plantes de l'edifici. Hem de destacar un altre element del casat d'aquest lloc, la capella. Dedicada a Nostra Senyora de la Concepció, apareix documentada l'any 1782 i es tracta del primer oratori documentat al terme de Ciutadella. No coneixem la data concreta de la seva construcció ni del seu primer ús, però és molt probable que sigui anterior a 1782.

Més desconegudes són les dates de construcció de les cases de lloc de Son Salomó, Torrenova, Torrevella i Son Triai, però seria molt probable que es creessin també durant el segle xvii en una època propera a les de ses Truqueries. Tots aquests llocs canviaran a partir del segle xviii i, sobretot, a inicis del segle xix, moment en qual es construeixen la gran majoria de béns etnològics objecte d'aquesta declaració i quan es comença a configurar el paisatge actual de l'àrea de Punta Nati. Les causes d'aquest canvi paisatgístic i de la construcció del patrimoni etnològic han estat ja esmentades anteriorment i s'ha d'incidir en la importància del comte de Torre Saura, que rebé el seu títol nobiliari l'any 1817 i que propicià la construcció d'aquests edificis. Des d'aquest moment la història de l'àrea de Punta Nati segueix el ritme i la cronologia esmentada anteriorment, amb una explotació agrícola i ramadera molt intensa.

Durant la segona meitat del segle xix l'arxiduc Lluís Salvador visità aquesta zona i la defineix a la seva obra Die Balearen, on dibuixa també una barraca de bestiar del lloc de ses Truqueries.

No es coneix amb exactitud a partir de quin moment es comencen a construir els elements etnològics de la zona de Punta Nati. A vegades s'ha dit que poden ser una evolució natural de la tècnica constructiva ciclòpia del moment talaiòtic. No obstant això, el fet de tenir tanta similitud amb altres llocs de la Mediterrània fa que s'hagi de pensar més en un fenomen producte de la gestió ramadera, fonamentalment ovina, molt similar també a tota la conca mediterrània i com a resposta al comerç de la llana.

En el cas que ens ocupa algunes de les construccions en pedra seca, que són els elements etnològics més destacables de la zona de Punta Nati, tenen inscrit l'any de construcció, bé a la llinda de l'entrada o bé a l'interior. Segons Sastre (1989, 16), la barraca més antiga seria la denominada des Comte en el lloc de ses Troqueries (sic) que podria ser de 1798. La resta, es desenvolupen durant tot el segle xix; en concret, en el lloc de Son Salomó tenim gravades les dates i el nom del paredador del pont de s'Aljub de 1838 i de la barraca de sa Tanca de sa Bassa de 1857, construïts per Bartomeu Castell. L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria les esmenta en el seu recorregut per l'illa de Menorca. Tant Sastre com l'Arxiduc expliquen que aquests tipus de construccions estan esteses per tota l'illa, encara que la part més monumental es troba als llocs de la zona nord-oest de Ciutadella.

També són del segle xix dos pous de torn datats per una rajola gravada encastada en el seu arc, un a Torrenova d'en Lozano de 1843 i un altre a Torrevella d'en Lozano de 1852.

A inicis del segle XX tots els llocs d'aquesta àrea segueixen en ple funcionament i explotació del territori, però entraran en declivi entre els anys 60 i 70 amb la industrialització de l'illa, el canvi cap a una economia terciària, el turisme i l'èxode del camp a la ciutat. Al segle xxi aquestes finques han perdut ja gran part de la importància agrícola i ramadera. La majoria encara tenen pagès que les exploti, però molt enfora del nombre de treballadors, tant pagesos com missatges i animals, que arribaren a tenir durant el segle xix i primera meitat del xx. Alguns d'aquests llocs han fins i tot readaptat els seus casats per adaptar-los a nous usos. El canvi social, econòmic i d'usos dels darrers cinquanta anys continua avui en dia passant del sector primari i secundari cap al terciari i això ha deixat sense ús aquests elements i, per tant, ha afectat el seu estat de conservació.

L'altra afectació patida és la implantació d'usos aliens a la gestió agrícola, com és un femer municipal, avui en dia amortitzat, i una planta fotovoltaica a Son Salomó; un aparcament a Torrevella d'en Lozano, i l'ús residencial al sud d'aquesta mateixa finca.

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL BÉ

L'estat de conservació del lloc d'interès etnològic és regular si ens atenem a l'estat d'alguns dels elements etnològics ja en desús i també als elements introduïts en el paisatge: un femer municipal amortitzat a Son Salomó i un aparcament a Torrevella. Per altra banda, l'estat de conservació dels elements etnològics presenten diversitat de graus, ja que alguns estan en molt bon estat i l'estat d'altres és deficient, segons es detalla a les fitxes de catalogació que consten a la base de dades del CIM.

LOCALITZACIÓ

El lloc d'interès etnològic es localitza a l'àrea nord-occidental de Menorca, al terme municipal de Ciutadella, a banda i banda del camí del far de Punta Nati, repartida en el següent conjunt de finques:

- Ses Truqueries o dita també Tres Alqueries

Referència cadastral: 07015A001000050000OF, localització: polígon 1, parcel·la 5