BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

 El Ple de la Corporació, en sessió ordinària de 25 de juny de 2020, va aprovar inicialment, Programa municipal de prevenció i gestió de residus de Santa Eulària des Riu 2020-2025.

Al no haver-se presentat reclamacions durant el termini d'exposició al públic, queda automàticament elevat a definitiu l'Acord plenari de 25 de juny de 2020, del programa municipal de prevenció i gestió de residus de Santa Eulària des Riu 2020-2025, el text íntegre del qual es fa públic, per al seu general coneixement i en compliment del que es disposa en l'article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local i 103 de la Llei 20/2006 municipal i de règim local de les Illes Balears.

 

Santa Eulària des Riu, 28 de gener de 2021

L'alcaldessa Mª del Carmen Ferrer Torres

 

 

PROGRAMA MUNICIPAL DE PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RESIDUS DE SANTA EULÀRIA DES RIU 2020-2025.

INDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. MARC NORMATIU

2.1. Àmbit europeu

2.1.1.Directives europees vigents

2.1.2.Directives europees pendents de publicar

2.2. Àmbit estatal

2.3. Àmbit autonòmic

2.4. Àmbit insular

2.5. Àmbit local

2.6. Resum d'aspectes normatius rellevants per la redacció del Programa

3. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE GESTIÓ DE RESIDUS

3.1 .Àmbit geogràfic

3.2. Descripció del model actual de recollida de residus del municipi

3.2.1. Tipus de residus recollits

3.2.2.Recollida de residus domiciliaris de les fraccions resta, paper-cartró, envasos i vidre

3.2.3.Recollida de residus de paper-cartró, envasos i vidre a productors singulars

3.2.4.Recollida de residus voluminosos

3.2.5.Recollida d'olis de cuina

3.2.6.Recollida de roba

3.2.7.Recollida de restes de poda i jardineria

3.2.8.Neteja de contenidors de resta, paper cartró, envasos i vidre

3.2.9.Nivell d'adaptabilitat dels serveis de recollida de residus a les temporades de l'any

3.2.10. Recollida de residus a les deixalleries

3.2.11. Foment de l'autocompostatge domèstic i comunitari

3.2.12. Destí dels residus

3.3. Anàlisis de la quantitat de residus recollits

3.3.1. Evolució del total de residus recollits

3.3.2. Resultats de recollida selectiva

3.3.3. Recollida selectiva a productors singulars

3.3.4. L'estacionalitat en la recollida de residus

3.3.5. Comparació amb la bossa tipus

3.4. Anàlisi del grau d'ompliment de contenidors

3.5. Accions i campanyes de sensibilització en matèria de residus

3.5.1. Accions i campanyes realitzades

4. PLA D'ACCIÓ

4.1. Àmbit temporal

4.2. Àmbit funcional

4.3. Objectius generals

4.4. Eixos d'actuació

4.5. Matriu d'oportunitats de millora i accions

4.6. Definició de les accions

4.7. Previsió anual de despeses

4.7.1. Metodologia de càlcul

4.7.2. Resultats

1. INTRODUCCIÓ

D'acord amb l'article 12.5.c de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats, d'entre les competències administratives de les entitats locals hi figura la possibilitat que les entitats locals elaborin programes de prevenció i de gestió dels residus que siguin de la seva competència. La mateixa llei estableix que la revisió dels plans cal efectuar-la cada 6 anys com a màxim. Aquesta mateixa competència queda també recollida a l'article 20 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

En aquest sentit, en relació a la gestió dels residus de Santa Eulària des Riu, concorren una sèrie de factors que aconsellen definir una estratègia de futur en vers la gestió dels residus municipals, d'entre els quals destaquen, entre d'altres, els següents:

• La concessió del servei de recollida de residus del municipi es va iniciar el 2009 i actualment està en fase de pròrroga.
• El context normatiu europeu, estatal i autonòmic en matèria de residus està experimentant una contínua evolució cap al foment de la reducció de residus i cap a l'increment dels percentatges de recollida selectiva per als propers anys.
• Es preveu que Eivissa compti amb una planta de tractament de residus de matèria orgànica a finals de 2020, la qual cosa permetrà als municipis implementar serveis de recollida segregada d'aquesta fracció de residus.
• El mercat ofereix solucions tecnològiques innovadores i que ja estan en fase de comercialització que podrien ser implementades en la millora de la gestió integral  dels residus, ja sigui des de la vessant de la prestació de serveis de recollida, com de gestió de la fiscalitat o la comunicació amb la ciutadania.

El present Programa municipal de prevenció i gestió de residus de Santa Eulària des Riu 2020-2025, en endavant, Programa, té per objectiu la definició de l'estratègia a seguir en els propers anys en matèria de prevenció i gestió de residus, la qual ha de fonamentar-se en:

• La identificació de les oportunitats de millora en termes de prevenció de residus, reutilització i recollida selectiva tant en l'àmbit normatiu com de la pròpia gestió dels residus.
• L'establiment dels objectius a assolir durant l'àmbit temporal del Programa.
• La definició de les accions a executar per l'assoliment dels objectius.
• La previsió de la despesa associada a les accions planificades.

2. MARC NORMATIU

El marc normatiu en matèria de residus està en contínua evolució, i el Programa ha de donar-hi resposta, en la mesura de les competències del municipi.

Tot seguit, es realitza un breu anàlisi del marc normatiu tant a nivell europeu, estatal, autonòmic i local.

2.1.- Àmbit europeu

2.1.1.- Directives europees vigents

A nivell Europeu, el 15 de juny de 2018 es van publicar al Diari Oficial de la Unió Europea les noves Directives de residus del Paquet d'economia circular, les quals es preveu que estiguin transposades en els estats membres de la UE abans del 5 de juliol de 2020.

Aquestes noves directives contribuiran a evitar la generació de residus i, quan això no sigui possible, intensificaran de manera notable el reciclatge dels residus, especialment els residus municipals i els envasos. Addicionalment, reforcen la «jerarquia de residus», és a dir, exigeixen als Estats membres que adoptin mesures específiques per donar prioritat a la prevenció, reutilització i reciclatge per davant del dipòsit en abocador i la incineració, aconseguint d'aquesta manera que l'economia circular sigui una realitat.

Les directives publicades i que són d'interès en l'àmbit d'aquest Programa són:

• Directiva 2018/850 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 1999/31/CE relativa a l'abocament de residus.
• Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus.
• Directiva 2018/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d'envasos.

Directiva 2018/850 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 1999/31/CE relativa a l'abocament de residus. Aquesta directiva imposa als Estats nous objectius per reduir progressivament els residus dipositats en abocadors.

Directiva 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus

Aquesta directiva incorpora l'obligació de realitzar una transició cap a l'economia circular. En relació als objectius de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals, s'estableixen objectius ambiciosos per al mitjà i llarg termini: 55% per 2025, 60% el 2030 i 65% per 2035.

Figura 1. Objectius de reciclatge de residus municipals segons la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE sobre els residus.

A més, estableix l'obligatorietat per tots els Estats d'assegurar com a màxim a finals del 2023 la recollida selectiva dels bioresidus per al seu tractament ja sigui mitjançant el compostatge domèstic o comunitari o bé en instal·lacions específiques de reciclatge especialment mitjançant compostatge o digestió anaeròbia, sense que tingui lloc la barreja amb altres residus.

Directiva 2018/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d'envasos. Aquesta directiva imposa als Estats que adoptin mesures per incentivar la compra d'envasos reutilitzables per reduir el consum d'envasos d'un sol ús. Estableix un mínim de recollida selectiva d'envasos del 65% pel 2025 augmentant un 5% cada any fins al 2030.

2.1.2.- Directives europees pendents de publicar

Proposta legislativa de Directiva per la reducció de l'impacte de certs productes plàstic (plàstics d'un sol ús) en el medi ambient (maig de 2018).

D'acord amb aquesta proposta legislativa, els plàstics d'un sol ús, com plats, coberts, canyetes i bastonets per les orelles estaran prohibits a la UE a partir de 2021. Més concretament, quan hi hagi una alternativa assequible, els productes de plàstic d'un sol ús seran enretirats del mercat. I quan no n'hi hagi cap, d'alternativa senzilla, es mirarà de limitar-ne l'ús reduint-ne el consum a nivell nacional i imposant-hi un etiquetatge i un disseny determinats i un seguit d'obligacions que hauran de respectar els productors pel que fa a la gestió i a la recollida de residus.

2.2.- Àmbit estatal

Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Aquesta Llei té per objecte regular la gestió dels residus impulsant mesures que previnguin la seva generació i mitiguin els impactes adversos sobre la salut humana i el medi ambient associats a la seva generació i gestió, millorant l'eficiència en l'ús dels recursos. Té així mateix com a objectiu regular el règim jurídic dels sòls contaminats.

En relació a les competències administratives de les entitats locals (article 12.5), la llei estableix:

“5. Correspon a les entitats locals, o a les diputacions forals quan escaigui:

a) Com a servei obligatori, la recollida, el transport i el tractament dels residus domèstics generats a les cases, els comerços i els serveis de la manera en què estableixin les ordenances respectives en el marc jurídic del que estableix aquesta Llei, de les que, si s'escau, dictin les comunitats autònomes i de la normativa sectorial en matèria de responsabilitat ampliada del productor. La prestació d'aquest servei correspon als municipis que la poden portar a terme de forma independent o associada. (…)

 c) Les entitats locals poden:

1r Elaborar programes de prevenció i de gestió dels residus que siguin de la seva competència.

2n Gestionar els residus comercials no perillosos i els residus domèstics generats a les indústries en els termes que estableixin les ordenances respectives, sense perjudici que els productors d'aquests residus els puguin gestionar per si mateixos en els termes que preveu l'article 17.3. Quan l'entitat local estableixi el seu propi sistema de gestió, pot imposar (…) la incorporació obligatòria dels productors de residus a aquest sistema en determinats supòsits.

En quant als plans i programes de gestió de residus, l'article 14 estableix:

“3. Les entitats locals, en el marc de les seves competències, poden elaborar programes de gestió de residus de conformitat i en coordinació amb el Pla nacional marc i amb els plans autonòmics de gestió de residus. (…)

5. Els plans i programes de gestió de residus s'han d'avaluar i revisar, almenys, cada sis anys.”

En relació als programes de prevenció de residus, l'article 15 estableix:

“2. Els programes de prevenció de residus es poden aprovar de manera independent o es poden integrar en els plans i programes sobre gestió de residus o altres ambientals. Quan els programes de prevenció s'integrin en altres plans i programes, les mesures de prevenció i el seu calendari d'aplicació s'han de distingir clarament”.

En relació a la prevenció de residus, i la preparació per a la reutilització, d'acord amb l'article 21.1 de la llei:

1. Les autoritats ambientals, en l'àmbit competencial respectiu i tenint en compte els principis de prevenció i foment de la reutilització i el reciclatge d'alta qualitat, han d'adoptar les mesures necessàries perquè s'estableixin sistemes prioritaris per fomentar la reutilització dels productes i les activitats de preparació per a la reutilització. Han de promoure, entre altres mesures, l'establiment de llocs d'emmagatzematge per als residus susceptibles de reutilització i el suport a l'establiment de xarxes i centres de reutilització. Així mateix, s'han d'impulsar mesures de promoció dels productes preparats per reutilitzar-los a través de la contractació pública i d'objectius quantitatius en els plans de gestió.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Facilitar i fomentar la prevenció de residus, així com la preparació per la reutilització i la reutilització.
• Promoure els productes preparats per reutilitzar-los a través dels processos de contractació pública municipal.

Esborrany d'avantprojecte de llei pel qual es modifica la Llei 22/2011 del 28 de juliol de residus i sòls contaminats.

La Llei 22/2011 es va publicar per a la transposició de la Directiva 2008/98/CE i aquesta directiva es va modificar el 2018 per, entre d'altres, establir nous objectius de recollida selectiva. És per aquest motiu que també el 2018 es va publicar un Esborrany d'avantprojecte de llei pel qual es modifica la Llei 22/2011 del 28 de juliol de residus i sòls contaminats. Aquestes modificacions se centren en [1]: 

“Abans de al 31 de desembre de 2024, haurà d'estar establerta una recollida separada per a residus tèxtils i residus perillosos d'origen domèstic."

[1] Font: https://www.miteco.gob.es/images/es/borradoraplmodificacionleyderesiduos20180518_tcm30-449600.pdf

“Les autoritats ambientals, en llur respectiu àmbit competencial, hauran d'adoptar les  mesures apropiades, per:

1. Establir, amb caràcter obligatori, la recollida separada dels bioresidus per destinar-los a l'autocompostatge o la digestió anaeròbia, en particular de la fracció vegetal, els bioresidus de grans generadors i els bioresidus generats a les llars. Els municipis de més de cinc mil habitants de dret han d'instaurar la recollida separada dels bioresidus en el servei de gestió dels residus municipals abans de l'31 de desembre de 2020. La resta de municipis ha d'establir abans del 31 de desembre de 2023.
2. Garantir que el tractament de bioresidus recollits separadament es realitzi a través de compostatge domèstic i comunitari, o en instal·lacions específiques sense que es produeixi la barreja amb residus barrejats al llarg de el procés (…).
3. Promoure l'ús del compost produït a partir de bioresidus i ambientalment segur en el sector agrícola, la jardineria o la regeneració d'àrees degradades, en substitució d'altres esmenes orgàniques i fertilitzants minerals. 

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Implementar la recollida separada de la FORM i de les restes vegetals, tant a productors domèstics com a productors singulars.
• Promoure el compostatge individual i/o comunitari dels bioresidus generats a les llars.
• Preveure l'aprofitament del compost que generi la futura planta de tractament de bioresidus per a usos municipals: parcs, jardins, etc.

2.3.- Àmbit autonòmic

Llei 8/2019, de 18 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears

El passat 22 de febrer de 2019 va entrar en vigor una nova llei de l'àmbit Autonòmic de les illes Balears. A continuació se'n resumeixen els aspectes més significatius.

Objectius

Els objectius principals d'aquesta Llei es resumeixen a la taula següent:

Taula 1. Objectius de la llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. Font: elaboració pròpia.

Objectiu	2021	2025	2026	2030
Reducció de residus	10%			20%
Preparació per la reutilització i reciclatge (paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus)	50%			65%
Reciclatge d'envasos no industrials				75%
Preparació per a la reutilització residus domèstics, comercials i industrials		3%		5%
Preparació per la reutilització i reciclatge residus no perillosos de la construcció i demolició	70%			80%
Preparació per a la reutilització vehicles fora d'ús, peces i components	10%		15%	20%
Reducció malbaratament alimentari respecte al 2020				50%
Residus en abocador				10%
Reutilització d'envasos d'aigua envasada en el canal HORECA				40%
Reutilització d'envasos de cervesa en el canal HORECA				80%
Reutilització d'envasos de begudes refrescants en el canal HORECA				70%
Reutilització d'envasos emprats en altres canals				15%

A banda d'aquests objectius, la llei estableix l'obligatorietat que els ens locals de les Illes Balears la recollida de la fracció orgànica, olis vegetals usats, tèxtils i residus perillosos d'origen domiciliari.

Jerarquia de residus

D'acord amb la llei (art.6), la gestió dels residus s'ha de dur a terme seguint l'ordre de prelació següent:

Figura 2. Jerarquia de residus. Font: elaboració pròpia.

Educació i informació

Les administracions han de portar a terme accions per tal d'informar, conscienciar i educar als ciutadans.

Pagament per generació

L'article 9 de la llei, apartats 2 i 3, té conseqüències importants que afecten la redacció de les futures ordenances fiscals reguladores de la taxa de residus:

Art 9.2. En aplicació del principi de pagament per generació, els preus públics, les tarifes i les taxes de recollida i de tractament de residus s'han de determinar per a cada tipologia de residu i en funció de la quantitat generada i dels residus impropis, i s'han de posar en coneixement de la ciutadania, separadament, d'aquesta manera.

Art. 9.3. Les taxes i les tarifes dels serveis prestats pels ens locals han de ser fixades per les ordenances corresponents, les quals han de tenir en compte, a més, les particularitats següents:

1. La inclusió de sistemes per incentivar la recollida selectiva en habitatges de lloguer de vacances i similars.

2. La previsió de tarifes diferenciades o reduïdes en el supòsit de pràctiques de compostatge domèstic o comunitari.

3. La previsió de tarifes diferenciades o reduïdes en els supòsits de bones pràctiques dutes a terme per la ciutadania i empreses en accions de prevenció de residus i preparació per a la reutilització dels residus generats.

4. La previsió de tarifes diferenciades o reduïdes per a les persones i les unitats familiars en situació de risc d'exclusió social.

5. La previsió de tarifes reduïdes per tal d'incentivar, en els seus inicis, la separació i recollida selectiva de matèria orgànica compostable.

Aquestes mesures van en consonància amb l'article 45.3 del la Constitució Espanyola d'acord amb el principi de qui contamina paga.

Mesures de prevenció, disminució i reutilització de la condició de residus perillosos

Les administracions públiques han de promoure l'ús de productes reutilitzats i procedents de la valorització material dels residus, així, tant els comerços tradicionals com els que venen per canals digitals hauran de:

• Fomentar la reutilització i valorització interna i externa dels residus a les empreses.
• Promocionar la creació d'una borsa de subproductes.
• Elaborar una norma reguladora per la promoció de la compra verda, que hauran de complir obligatòriament les administracions públiques.
• Prioritzar en la compra pública productes reutilitzables i/o reciclats; això es tindrà en compte a les licitacions.

Regulació relativa als productes d'un sol ús

A partir del 1 de gener de 2021 s'adoptaran un seguit de mesures per tal de disminuir els productes d'un sol ús:

• Els establiments que distribueixin bosses de plàstic que no siguin considerades lleugeres hauran de cobrar un preu.
• Els establiments no podran distribuir bosses de plàstic d'un sol ús.
• No es permetrà la venda o distribució de gots, plats o coberts d'un sol ús.
• No es podrà fer ús de productes alimentaris en monodosis ni utensilis d'un sol ús en establiments i empreses turístiques del sector HORECA.
• Només es podran distribuir, comercialitzar i fer servir les canyetes, bastonets de les orelles i pals per caramels fabricats amb materials compostables.
• Les càpsules de cafè hauran de ser fabricades amb materials compostables o fàcilment reciclables.

Transparència, accés a la informació i participació

En la nova Llei, s'atorga una importància específica a facilitar en tot moment l'accés per part de la població o empreses a les dades i informació de la gestió dels residus.

Previsió d'aplicació, per part del Govern de les Illes Balears, de cànon per gravar la disposició del rebuig

Un dels aspectes més destacables de la Llei apareix a la disposició addicional sisena de la mateixa, on es preveu que el Govern de les Illes Balears pugui establir un cànon per gravar la disposició del rebuig dels residus municipals destinats a dipòsit controlat i incineració, el qual entraria en vigor l'1 de juliol de 2021.

L'entrada en vigor d'un cànon d'aquestes característiques implicarà un increment de les despeses de tractament de la fracció resta destinada a abocador a tots els municipis de les Illes Balears, la qual cosa representarà un incentiu econòmic potent pels municipis, orientat a la potenciació de sistemes de recollida i de gestió de residus que maximitzin els nivells de recollida selectiva.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Implementar accions orientades a la disminució del malbarratament alimentari.
• Implementar estratègies per a la implantació progressiva de sistemes de pagament per generació.
• Facilitar l'accés a la població o les empreses a informació i dades relatives a la gestió municipal dels residus.

2.4.- Àmbit insular

Pla Territorial Insular d'Eivissa (PTI, març 2005)

En l'àmbit insular està vigent el Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera de març de 2005. El PTI té per objectiu establir l'ordenació sostenible del territori de l'illa i determinar, entre d'altres, les infraestructures, les instal·lacions, els equipaments i els serveis de transcendència insular i que constitueixen elements estructurants, així com els criteris per al seu disseny, les seves característiques funcionals i la seva localització. Les infraestructures per a la gestió dels residus urbans s'aborden a l'apartat 5.4.7 del PTI.

Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus No Perillosos d'Eivissa i Formentera, PDSGRUEF (Març 2001)

El model de gestió de residus no perillosos d'Eivissa aplicat fins l'actualitat és el que es defineix en el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus No Perillosos d'Eivissa i Formentera publicat l'any 2001. Aquest pla comprèn totes les etapes de la gestió integral dels residus, des de la prevenció i minimització de la seva producció, passant per la recollida i el tractament, fins la disposició final en un abocador controlat.

D'entre d'altres objectius que estableix el PDSGRUEF, en destaca un especialment, que és de la construcció d'una planta de triatge i tractament de la matèria orgànica.

Pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de l'illa d'Eivissa (PDSPIGRUE), aprovat inicialment per acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa de 30 d'abril de 2019

Aquest pla, l'aprovació definitiva del qual està pendent, posa al dia el pla anterior en vers els avenços normatius experimentats en els darrers anys, especialment pel que fa a als preceptes i obligacions de la  Llei 8/2019, de 18 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.

Tot i que el Pla consta de diversos documents, en aquest apartat es resumeixen els aspectes més rellevants que poden afectar la concepció d'aquest Programa i que figuren en el text normatiu.

En primer lloc, destaca el fet que el text normatiu defineix objectius i línies d'actuació pels següents àmbits de gestió:

• La prevenció (art. 7).
• La reutilització i preparació per la reutilització (art.8).
• La recollida selectiva (art. 9).
• La comunicació i l'educació (articles 15 i 16).
• Les estratègies de fiscalitat ambiental (articles 17 i 18).
• El coneixement i control sobre la gestió dels residus (articles 19 i 20).

Els esmentats àmbits de gestió constitueixen la base sobre la qual es defineixen els eixos d'actuació detallats a l'epígraf 0 d'aquest document.

En relació a les instal·lacions del servei públic obligatori insular de tractament de residus, la normativa del Pla, en el l'article 12.1, estableix:

12.1. Planta de triatge de residus urbans i de tractament de la matèria orgànica.

1) La posada en marxa de la Planta de triatge de residus urbans i de tractament de la matèria orgànica d'Eivissa, situada a l'àrea de gestió integral de residus de Ca na Putxa, està prevista per l'any 2020.

2) Els residus admesos en aquesta instal·lació (…) compren els residus generats a domicilis, comerços, oficines i serveis, i que estiguin inclosos entre les següents fraccions:

a. Residus sòlids urbans (RSU).

b. Matèria orgànica de recollida selectiva (FORM).

c. Envasos lleugers de recollida selectiva (EELL).

d. Residus voluminosos de recollida selectiva.

e. Fangs de depuradores urbanes.

f. Restes de poda (FV).

3) La planta consta de tres instal·lacions principals pel tractament de les diferents fraccions de residus:

1. Planta de pretractament on es situa la línia de classificació de RSU, la línia de selecció i classificació d'envasos procedents de recollida selectiva i la de tractament de voluminosos.

2. Planta de biometanització pel tractament biològic de fangs de depuradora i de la FORM.

3. Planta de compostatge per la gestió del digerit resultant del procés de biometanització conjuntament amb la fracció vegetal com a material complementari, i per la bioestabilització de la matèria orgànica resultant de la línia de selecció de RSU.

Figura 3. Simulació de la planta de triatge i compostatge. Font: http://www.conselldeivissa.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_4765_1.pdf

2.5.- Àmbit local

Les ordenances referents als residus sòlids urbans recullen les especificitats dels serveis municipals considerant tots els agents que formen part del sistema de recollida per tal d'aconseguir que aquest funcioni correctament.

El model i sistema de recollida i neteja viària tenen una relació directa i recíproca amb les ordenances i les taxes. Per una banda, el model i sistema escollit serà un element clau per tal de definir el cost a imputar als habitatges i a les activitats comercials. Per altra banda, les ordenances poden esdevenir una eina que disposen els municipis per incentivar resultats de recollida selectiva adequats.

Les ordenances que regulen la gestió de residus i neteja viària al municipi de Santa Eulària són les següents:

• Ordenança Municipal de residus i neteja viària d'11 de febrer de 2017.
• Ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus.
• Ordenança Municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública.

A continuació es resumeixen els aspectes més destacables en matèria de residus de cadascuna de les ordenances anomenades.

Ordenança Municipal de residus i neteja viària (febrer 2017)

L'objecte de la present ordenança és regular la gestió de residus urbans i altres residus, tenint com a principals premisses la seva reducció i reutilització i el seu reciclat, abans que l'eliminació. Promoure la neteja i conservació de les vies públiques urbanes, mitjançant una adequada regularització i control de la gestió dels residus produïts dins el terme municipal de Santa Eulària des Riu.

El seu contingut es divideix en els següents grans apartats (capítols) que estableixen les temàtiques principals sobre les quals actua:

• Residus exclosos de la gestió Municipal.
• Gestió dels residus Municipals.
• Vehicles abandonats.
• Prohibicions i neteja viària.
• Instal·lacions fixes per la recollida de residus en edificis de nova construcció.
• Infraccions, mesures cautelars i mesures correctores.
• Sancions.

A continuació es resumeixen els aspectes més destacables del capítol II, relatiu a la gestió de residus Municipals, que és el que resulta d'interès en aquest cas.

L'Ordenança cita que li correspon a l'administració local:

• La recollida de residus urbans en massa i transport a planta de tractament de residus designada pel Consell d'Eivissa.
• La recollida de les fraccions selectives recuperables dels residus urbans separades en origen, i transport fins a la planta de transferència designada pel Consell d'Eivissa.

Així doncs, els serveis que ha de prestar l'Ajuntament són:

• Retirada de residus en massa.
• Retirada ordinària de les fraccions selectives: aquestes fraccions es recolliran periòdicament i es traslladaran a la planta de transferència designada pel Consell d'Eivissa per a la seva revalorització.
• Retirada de residus de productors singulars.
• Retirada de la fracció paper i cartró comercial als grans productors.
• Retirada de residus voluminosos.

Tanmateix, els usuaris estan obligats a:

• La separació en origen de les fraccions: vidre, envasos lleugers i paper i cartró.
• No entregar dins dels contenidors de RSU en massa residus amb fraccions recuperables (paper/cartó, envasos lleugers, vidre i FORM) amb sistemes integrats de gestió. Trobar proves que evidenciïn aquest incompliment als RSU entregats a l'Ajuntament podrà donar lloc a sancions.
• Dipositar els residus de rebuig després de les 20:30 hores. I entregar-los sempre dins bosses hermètiques tancades i dins el contenidor corresponent.
• Les fraccions paper i cartró i envasos es poden dipositar a qualsevol hora del dia, sempre dins el contenidor corresponent. I el vidre s'ha d'entregar de 7:00 a 24:00.
• Pel que fa a la recollida de voluminosos en l'àmbit dels nuclis urbans[2], l'usuari haurà de contactar amb l'empresa que presta el servei de recollida per tal d'informar-la de la intenció de desfer-se de residus voluminosos. Aquests, com a norma general, es deixaran al costat d'un punt d'aportació de residus (mai tocant el contenidor) el dia que estableixi, segons el sector del municipi, l'empresa adjudicatària del servei de recollida d'aquests residus.
• Pel que fa als productors singulars, l'ordenança els defineix a l'article 12 com a “activitat comercial que produeix un volum superior a 200 litres/dia de residus assimilables als domèstics, tant per tipologia com per volum, degut a la seva activitat comercial”.

[2] Els usuaris de fora dels nuclis urbans tenen l'obligació de dur els residus voluminosos directament a alguna de les deixalleries de la xarxa insular de deixalleries d'Eivissa.

D'altra banda, l'article 9 regula les obligacions dels productors singulars:

• Cal que s'inscriguin en un Registre de Productors Singulars de l'Ajuntament.
• Cal que, en cas de modificacions de les dades relacionades amb la gestió dels residus (persona responsable, número de contenidors o qualsevol altre aspecte rellevant), es notifiqui mitjançant documents oficials definits en l'ordenança.
• Comptar amb contenidor propi per a cada fracció que generin. Els contenidors han de ser compatibles amb el sistema de recollida que s'ofereixi, i han d'estar degudament retolats amb el nom comercial, l'adreça de l'establiment, i la fracció de residu que conté.
• La neteja i manteniment dels contenidors va a càrrec dels titulars dels mateixos.
• Els contenidors cal emmagatzemar-los en zones privades.
• Els productors singulars portaran els seus contenidors al lloc acordat per a realitzar la seva retirada.
• L'horari per treure els contenidors al lloc acordat serà sempre a partir de les 20:30 hores.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Adaptar l'ordenança municipal de residus i neteja viària als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa.

Ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus

­­­­Des del 2017,  amb l'aprovació de les Ordenances Municipals de residus i neteja viària, es va establir la possibilitat de premiar a les persones i activitats que separin adequadament els seus residus.

En el cas de les activitats, l'article 7.2 de l'ordenança preveu una bonificació de fins al 20% de la quota total, en funció del % del volum conteneritzat de recollida selectiva respecte el total de contenidors (selectiva + resta):

Grau de recollida selectiva	% volum contenidors de recollida selectiva	% de bonificació
0	Menor al 45%	0%
1	Igual o major al 45%	10%
2	Igual o major al 65%	15%
3	Igual o major al 75%	20%

Taula 2. Regulació de les bonificacions pels grans productors. Font: Ordenança Municipal de residus i neteja viària.

Fruit d'aquesta ordenança, els rebuts de cobrament de la taxa desglossen l'import de la bonificació aplicada. En el cas concret que es mostra a la Figura 4, l'estalvi és de 403,76 €/any.

Figura 4. Rebut de cobrament de taxa a un productor singular, amb bonificació. Font: Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Pel que fa als usuaris particulars, l'ordenança preveu (article 7.1.2) descomptes de 5 € en la taxa de residus quan es presentin 5 tiquets de la “Xarxa Insular de Deixalleries d'Eivissa” com justificant d'una correcta gestió dels residus exclosos de la gestió municipal.

OPORTUNITATS DE MILLORA

• Adaptar l'ordenança municipal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa.

Ordenança Municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública

Aquesta ordenança té per objectiu establir les normes fonamentals relatives a la convivència ciutadana i l'ús dels espais públics del municipi de Santa Eulària des Riu. El seu contingut es divideix en els següents títols:

• Títol I: comportament cívic a la via pública.
• Títol II: neteja de la via pública.
• Títol III: neteja exterior dels immobles.
• Títol IV: ocupació i ús de la via pública.
• Títol V: règim sancionador.

El capítol I, relatiu a la Neteja de la via pública, estableix el següent:

• Els serveis municipals tenen la responsabilitat de mantenir els espais públics en correctes condicions de neteja.
• Els ciutadans estan obligats a mantenir net el Municipi.
• La brossa i les deixalles s'hauran de dipositar en els contenidors corresponents, contingudes en bosses homologades que evitin la seva dispersió i en l'horari fixat per l'Ajuntament.
• Els mobles o voluminosos s'hauran de dipositar al costat dels contenidors però sense tocar-los i el dia establert per l'Ajuntament.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Adaptar l'ordenança municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa.

2.6.- Resum d'aspectes normatius rellevants per la redacció del Programa

Tot seguit es resumeixen els aspectes més destacables de la normativa analitzada que afecten directament la redacció del Programa.

Taula 3. Resum de la normativa de referència i els aspectes més destacables d'aquesta. Font: Elaboració pròpia.

ÀMBIT	NORMATIVA	ASPECTES DESTACABLES
Europeu	· Directiva 2018/850, 2018/851 i 2018/852 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per les quals es modifiquen les Directives 1999/31/CE, 2008/98/CE i 94/62/CE. · Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008 sobre els residus. ·  Proposta legislativa de Directiva per la reducció de l'impacte de certs productes plàstic (plàstics d'un sol ús) en el medi ambient (maig de 2018).	· Establiment de la jerarquia de residus: prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, altres tipus de valorització i eliminació. · Reducció progressiva dels residus dipositats en abocadors. · Obligació de realitzar una transició cap a l'economia circular. · Objectius de reciclatge de residus municipals: 55 % el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035. · Obligatorietat d'assegurar com a màxim a finals del 2023 la recollida selectiva dels bioresidus. · Mesures per incentivar la compra d'envasos reutilitzables i així es redueixi el consum d'envasos d'un sol ús. Fixa un mínim de recollida selectiva d'envasos del 65% pel 2025 augmentant un 5% cada any fins al 2030. ·  Prohibició  a partir de 2021 de plàstics d'un sol ús, com plats, coberts, canyetes i bastonets per les orelles.
Estatal	· Esborrany d'avantprojecte de llei pel qual es modifica la llei 22/2011 del 28 de juliol de residus i sòls contaminats. · Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.	· Les entitats locals poden elaborar programes de prevenció i de gestió dels residus que siguin de la seva competència. · Foment de la reutilització dels productes i les activitats de preparació per a la reutilització mitjançant la promoció de llocs d'emmagatzematge per als residus susceptibles de reutilització i  incorporant mesures en la contractació pública i objectius quantitatius en els plans de gestió. · Assumpció d'objectius de reciclatge establerts en la normativa europea i obligatorietat d'implementar la recollida selectiva dels bioresidus el 2023. · Promoció del compostatge individual i/o comunitari de la matèria orgànica. · Abans de al 31 de desembre de 2024, haurà d'estar establerta una recollida separada per a residus tèxtils i residus perillosos d'origen domèstic.
Autonòmic	· Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.	· Reducció de la generació de residus un 10% abans de 2020. · Arribar al 75% de reciclatge al 2030. · Reducció de fins al 50% del malbaratament alimentari per l'any 2030. · Disposició de com a màxim del 10% de residus a l'abocador. · Augment del percentatge de residus que es reutilitzen o valoritzen. Un 5% en el cas de residus urbans i un 80% en el cas de residus de la construcció o demolició pel 2030. · Obligatorietat de la recollida de la fracció orgànica  (amb un 5% màxim d'impropis), olis vegetals usats,  tèxtils i residus perillosos d'origen domiciliari. · Implementació de sistemes de pagament per generació. · Adopció de mesures a partir de l'1 de gener de 2021 per disminuir els productes d'un sol ús. · Potenciació del compostatge domèstic. · Foment de la transparència i l'accés a la informació.
Insular	· Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans d'Eivissa i Formentera (març 2001). · Pla Territorial Insular d'Eivissa i Formentera (PTI) (març 2005). ·  Pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de l'illa d'Eivissa (PDSPIGRUE), aprovat inicialment per acord del Ple del Consell Insular d'Eivissa de 30 d'abril de 2019.	· El PTI preveia la instal·lació de noves infraestructures de tractament de residus (una planta de triatge d'envasos, una deixalleria a Formentera i una planta de metanització/compostatge) i la millora dels abocadors existents i instal·lacions existents. Actualment aquestes noves infraestructures ja estan en funcionament tret de la planta de compostatge, que es posarà en marxa al setembre del 2020. · El  PDSPIGRUE defineix objectius i línies d'actuació pels següents àmbits de gestió: prevenció; reutilització i preparació per la reutilització; recollida selectiva; comunicació i educació; fiscalitat ambiental; coneixement i control sobre la gestió dels residus.
Municipal	· Ordenança Municipal de residus i neteja viària d'11 de febrer de 2017. · Ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus. · Ordenança Municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública.	· Definició de les obligacions del ciutadà en vers l'ús dels serveis de recollida (fraccions de residus a lliurar separadament, ús de bosses homologades, horaris de dipositar els residus, normativa de voluminosos, etc.).  · Previsió d'especificitats normatives per a productors singulars. · Existència de bonificacions de la taxa de residus per fomentar la separació en origen de residus als productors singulars. · Existència de bonificacions de la taxa de residus per fomentar la separació en origen de residus a les deixalleries.

Font: notícia publicada a la pàgina web del Consell d'Eivissa.

http://www.conselldeivissa.net/portal/p_20_contenedor1.jsp?contenido=15805&codResi=1&layout=p_20_contenedor1.jsp&tipo=8&codMenu=594&seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&nivel=1400&language=ca

3. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE GESTIÓ DE RESIDUS

3.1. Àmbit geogràfic

El Municipi de Santa Eulària Des Riu consta d'una població segons padró de 38.015 habitants, que es reparteixen en 9 zones diferenciades:

1. Santa Eulària.

2. Es Canar.

3. Sant Carles.

4. Santa Gertrudis.

5. Cala Llonga.

6. Jesús.

7. Puig d'en Valls.

8. Can Bufi, Can Negre i Cas Corb.

9. Carreteres Santa Eulària.

3.2.- Descripció del model actual de recollida de residus del municipi

3.2.1.- Tipus de residus recollits

Actualment, a la via pública es recullen les següents fraccions de residus:

FRACCIÓ DE RESIDUS	PRESTADOR DEL SERVEI
RESTA	Concessió del servei de recollida de residus sòlids urbans, neteja viària i urbana, recollida d'objectes voluminosos, recollida selectiva i neteja de platges del municipi de Santa Eulària des Riu (actualment en fase de pròrroga). ·  Concessionari actual: HERBUSA.
PAPER-CARTRÓ
ENVASOS LLEUGERS
VIDRE
VOLUMINOSOS
ROBA	Cáritas i Fundació Deixalles
OLIS DE CUINA	Ca Na Negreta

Cal destacar que, a l'igual que a la resta de municipis de l'illa, a Santa Eulària des Riu no s'està recollint la FORM.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Implementar la recollida separada de la FORM i de les restes vegetals, tant a productors domèstics com a productors singulars.

El Contracte dels Serveis de recollida de residus sòlids urbans, neteja viària i urbana, recollida d'objectes voluminosos, recollida selectiva i neteja de platges del municipi de Santa Eulària des Riu es va signar el 2009 i va finalitzar el passat 31 de maig de 2019. Per tant és necessari plantejar una nova licitació del servei esmentat.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Licitar el futur contracte de recollida de residus incorporant els objectius i accions que escaiguin definides en el Pla d'Accions.

D'altra banda, a les deixalleries s'hi duen les següents tipologies de residus:

• RAEE.
• Voluminosos.
• Runes.
• Poda i jardineria.
• Palmera infectada.
• Vidre Pla.
• Ferralla.
• Fusta.
• Altres residus valoritzables.
• Tèxtil.
• Poliestirè expandit.
• Pneumàtics.
• Paper i cartró, Envasos de vidre, Envasos lleugers.
• Residus especials líquids i Residus especials sòlids.
• Residus especials envasos.
• Olis Minerals i Olis Vegetals.
• Bateries de Plom; Altres bateries.
• Radiografies / Paper fotogràfic.
• Piles.
• Fluorescents i bombetes.
• Tuberies i Caixes de plàstic
• CDs, DVDs, vinils i cintes.
• Palets.
• Mobiliari de plàstic.
• Extintors, Extintors haló
• Botelles de càmping gas.

Les deixalleries es gestionen a través de la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars. Aquest organisme està integrat per tots els Ajuntaments de l'illa. L'adjudicatari actual del servei és l'empresa de reciclatge Ca Na Negreta.

3.2.2.- Recollida de residus domiciliaris de les fraccions resta, paper-cartró, envasos i vidre

Tipus d'illes de contenidors

Santa Eulària des Riu compta amb un total de 308 illes de contenidors, de la següent tipologia:

• 291 illes amb contenidors de superfície de càrrega bilateral model Easy City, de Nord Engineering, de 2.400 i 3.500 litres.
• 17 illes soterrades amb contenidors de càrrega bilateral, del mateix fabricant.

El 94% de les illes de contenidors del municipi són de superfície, i el 6% restant són soterrades (Figura 5).

Figura 5. % d'illes de contenidors soterrades i de superfície. Font: elaboració pròpia a partir de base de dades geolocalitzada de contenidors de l'Ajuntament.

Figura 6. Contenidors de càrrega bilateral model EASY City del Municipi de Santa Eulària Des Riu. Font: elaboració pròpia, octubre de 2019.

Figura 7. Illa de contenidors soterrada al C/ Joaquin Gadea. Font: Font: Street View de Google (captura imatge nov. 2018).

Figura 8. Contenidor de rebuig, al carrer Grècia. Font: Street View de Google (captura imatge jul. 2014).

Número de contenidors

El municipi disposa d'un total de 1.063 contenidors (entre els de superfície i els soterrats). La fracció de contenidors predominant és la fracció resta, amb 430 unitats, mentre que de contenidors de les fraccions selectives n'hi ha 205 de vidre, 217 d'envasos lleugers, i 211 de paper-cartró.

Figura 9. Número de contenidors per fracció, segons tipologia. Font: elaboració pròpia a partir de base de dades geolocalitzada de contenidors de l'Ajuntament.

Figura 10. Contenidors per illa, per fraccions. Font: elaboració pròpia a partir de base de dades geolocalitzada de contenidors de l'Ajuntament.

Pel que fa al número de contenidors per illa (Figura 10), s'observa que en el cas de les illes soterrades, de mitjana hi ha 2 contenidors de resta per illa, i 1 de fraccions selectives. En el cas de les illes de superfície, la mitjana és de 1,4 contenidors de resta per illa, i entre 0,65 i 0,69 contenidors de selectiva per illa.

El fet que cada illa de contenidors soterrats disposi d'una mitjana de 2 contenidors de resta, permetrà la conversió d'1 dels 2 contenidors a la fracció FORM, quan s'implementi aquesta recollida. De fet, segons informen els serveis tècnics municipals, aquesta configuració ja es va concebre per fer possible aquesta conversió i 1 dels 2 contenidors de resta ja és de volum inferior a l'altra. 

% d'illes amb selectiva

El 67% de les illes de contenidors disposen de contenidors de resta i selectiva. Per tipologia d'illes, el 65% de les illes de superfície disposen de contenidors de selectiva, mentre que aquest percentatge és el 100% en el cas de les illes soterrades (Figura 11).

Figura 11. % d'illes amb contenidors de selectiva. Font: elaboració pròpia a partir de base de dades geolocalitzada de contenidors de l'Ajuntament.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Augmentar el percentatge d'illes amb contenidors de selectiva, en la propera licitació del servei de recollida de residus.

3.2.3.- Recollida de residus de paper-cartró, envasos i vidre a productors singulars

L'Ordenança Municipal de residus i neteja viària estableix que són considerats productors singulars aquells que, a causa de la seva activitat comercial, generin més de 200 litres de residus en massa per dia. En queden exclosos els domicilis particulars.

Santa Eulària des Riu disposa d'un registre de productors singulars, amb informació de la persona de contacte, així com el nombre i tipus de contenidor de propietat privada que disposen per lliurar les diferents fraccions de residus que es recullen selectivament, que són: paper-cartró, envasos lleugers i vidre.

Així, els productors singulars disposen dels següents serveis de recollida:

• Recollida porta a porta d'Envasos Lleugers i Paper-cartró a productors singulars.
• Recollida porta a porta de vidre a productors singulars.
• Recollida porta a porta de paper-cartró a petits productors.

3.2.3.1.- Recollida porta a porta d'Envasos Lleugers i Paper-cartró a productors singulars

Aquestes fraccions es recullen porta a porta amb contenidors de càrrega posterior d'ús exclusiu dels establiments i que són de la seva propietat. Tots els contenidors disposen de tag, el qual permet associar el contenidor al productor, la fracció i el volum. El tag el llegeix el camió amb tecnologia embarcada.

L'ajuntament aplica bonificacions a la taxa d'acord amb l'ordenança fiscal vigent, en funció del nombre de contenidors de cada fracció de què disposi l'establiment. No obstant això, es podria modificar la bonificació per tal que només s'apliqués en cas que el contenidor efectivament es buidi i la qualitat dels residus segregats es realitzés sense impropis.

Figura 12. Contenidor d'un gran productor. Font: elaboració pròpia, octubre de 2019.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Adaptar la bonificació a productors singulars al grau d'utilització del servei per part dels establiments comercials, i a la qualitat dels residus d'envasos i paper-cartró aportats.

3.2.3.2.- Recollida porta a porta de vidre a productors singulars

Per a aquesta recollida es disposa de les següents tipologies de contenidor:

•  Iglús de doble ganxo tipus VACRI d'ús compartit ubicats a la via pública, en illes de contenidors de recollida domiciliària (Figura 13). Aquesta configuració es detecta en tant sols 2 illes de contenidors, ubicats en zones amb alta densitat d'activitats d'hostaleria i restauració que no disposen de suficient espai propi per ubicar-hi iglús d'ús particular. Té l'inconvenient que la presència d'un iglú de doble ganxo al costat dels contenidors de càrrega bilateral no constitueix una proposta estètica coherent.
• Iglús de doble ganxo tipus VACRI d'ús particular, ubicats a les pròpies dependències de grans productors d'hostaleria i restauració. N'hi ha 80 de repartits. 

Figura 13. Bateria de contenidors de domiciliària amb iglú tipus VACRI per la recollida del vidre de productors singulars, al C/ Sant Josep. Font: Street View de Google (captura imatge nov. 2018).

Tots els iglús es recullen amb recol·lector de caixa oberta de doble ganxo, que disposa d'un adaptador homologat per Nord Engineering. D'aquesta manera el mateix vehicle també s'utilitza per recollir els contenidors de vidre tipus Easy City.

L'ajuntament aplica bonificacions a la taxa d'acord amb l'ordenança fiscal vigent, en funció del nombre de contenidors de vidre de què disposi l'establiment.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Reconversió d'iglús de doble ganxo amb adaptació vacri presents a la via pública a contenidors easy amb adaptació vacri.

3.2.3.3.- Recollida porta a porta de paper-cartró a petits productors

Els petits productors (comerços: perfumeries, botigues de sabates, etc.) disposen d'un servei de recollida porta a porta de paper-cartró sense contenidors. Actualment, no se'ls bonifica la taxa de residus tal i com es fa als productors singulars, atès que la bonificació es calcula en base al volum de contenització d'ús exclusiu de cada establiment, i en aquest cas, la recollida es realitza sense contenidors.

El paper-cartró es lliura plegat i lligat, a la porta de l'establiment.

Figura 14. Cartró comercial. Font: Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Adaptar la taxa de residus per tal de fer possible l'aplicació de bonificacions als petits productors de paper-cartró. 

3.2.3.4.- Recollida de residus voluminosos

Santa Eulària des Riu compta amb un servei de recollida de residus voluminosos sota demanda exclusivament per usuaris que resideixin en nuclis urbans consolidats. El servei funciona trucant a un número de telèfon concret per acordar amb l'empresa de recollida el dia i lloc de recollida.

Els residus recollits sota demanda, així com els que apareixen abandonats a la via pública, es duen a abocador.

El servei es presta amb camió de 3.500 kg amb plataforma elevadora i grua. El mateix vehicle realitza un servei de repàs de contenidors previ al servei de recollida de contenidors tipus Easy City. 

Els posseïdors de residus voluminosos ubicats fora de l'àmbit del servei de recollida sota demanda, tenen l'obligació de dur-los a alguna de les deixalleries de la Xarxa Insular de Deixalleries d'Eivissa.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Adoptar mesures i estratègies per incorporar la reutilització dels residus voluminosos recollits als nuclis urbans. 

3.2.5.- Recollida d'olis de cuina

L'ajuntament disposa de 13 punts de recollida d'olis de cuina: oli de fregits i greixos, oli de conserves i aliments envasats, i altres olis vegetals (Figura 16).

En aquests punts de recollida no s'hi admeten d'olis de motor. Els olis cal dipositar-los en ampolles, dins dels contenidors.

Figura 15. Contenidor d'olis de cuina, al C/ del Sol. Font: Street View de Google. Captura de set de 2011.

La ubicació dels punts de recollida d'oli és la següent:

• Jesús – Carniceria.
• Jesús - policia local.
• Puig d'en Valls 1 - bar - camí vell.
• Puig d'en Valls 2.
• Cala Llonga.
• Santa Gertrudis – entrada.
• Santa Eulària – c/ del Sol.
• Santa Eulària – c/ Rodriguez Valcarcel.
• Santa Eulària – c/ Maria Villangomez.
• Santa Eulària – c/ Juan Tur Tur.
• Santa Eulària – c/ Historiador Clapes.
• Urb. Siesta.
• Sant Carles.

Figura 16. Ubicació dels punts de recollida d'oli vegetal usat.

El servei de recollida d'olis de cuina depèn de la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars i actualment el presta l'empresa Ca Na Negreta.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Incrementar el nombre d'àrees d'aportació de residus d'olis de cuina.

3.2.6.- Recollida de roba

El municipi disposa de 26 contenidors de roba propietat de Cáritas en 17 ubicacions (Taula 4), tot i que també hi ha un parell de punts d'aportació de roba propietat de la Fundació Deixalles. La roba recollida se selecciona i la que es pot aprofitar es ven en botigues de segona mà. Tenint en compte que el nombre d'àrees de contenidors és de 308, el percentatge d'àrees amb contenidors de roba és tant sols del 5,5%.

Figura 17. Contenidor de roba de Càritas al c/ Joan Tus Tus, 11. Font Street View de Google. Captura de nov de 2018.

Taula 4. Contenidors de roba al municipi de Santa Eulària. Font: Cáritas.

PUNT	UBICACIÓ	ZONA	CONTENIDORS
1	C/ MARGALIDES (RTE. DA SIDHU)	SIESTA	1
2	C/ JOAN TUR TUR (BIBLIOTECA)	SANTA EULÀRIA	2
3	C/DEL SOL (ES MERCAT)	SANTA EULÀRIA	2
4	C/ DE JORGE MANRIQUE (CLUB PARROQUIAL)	SANTA EULÀRIA	1
5	C/ D' HISTORIADOR CLAPÉS (CENTRE METGE)	SANTA EULÀRIA	2
6	C/ DE LA VÉNDA DE MORNA (CAMP DE FUTBOL)	SANT CARLES	2
7	RTDA. SANTA GERTUDIS	SANTA GERTRUDIS	2
8	C/ DEL LINQUER (BANC LA CAIXA)	JESÚS	2
9	C/ DE LA GAVINA (CENTRE CULTURAL)	JESÚS	2
10	C/ VICENT MARÍ MAYANS (SUPER BON PREU)	PUIG DÉN VALLS	2
11	C/ PARE BARTOLOMÉ (PARROQUI PUIG DÉN VALLS)	PUIG DÉN VALLS	1
12	C/ S´OLIVERA (COL·LEGII S´OLIVERA)	PUIG DÉN VALLS	1
13	AV/ MAR MEDITERRANI (DECATLON)	PUIG DÉN VALLS	1
14	C/ DEL CARRETER (DEIXALLERIA)	CANA PALAVA	1
15	C/ CA L' AMO EN JOSEP (DEIXALLERIA CAN SANÇO)	CRTA. ES CANAR	1
16	CAN GUASCH	SANTA EULÀRIA	2
17	C/ SEGOVIA	ROCA LLISA	1
TOTAL			26

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Incrementar el nombre d'àrees d'aportació amb contenidors de roba.

3.2.7.- Recollida de restes de poda i jardineria

No es disposa de cap servei específic per a la recollida de les restes de poda i jardineria al municipi. D'acord amb el model actual, els usuaris que generen residus de poda tenen l'obligació de dur-la a deixalleria o bé a gestor autoritzat. Quan els serveis de recollida de residus detecten abandonaments de restes de poda a la via pública, es recullen, juntament amb les altres fraccions de residus que apareguin en els abocaments, i es duen a abocador.

La manca d'un servei específic de recollida de restes de poda és fruit d'una estratègia deliberada per part dels serveis tècnics municipals, atès que es considera que la presència de caixes metàl·liques a la via pública per a la recollida de restes de poda constituiria a la pràctica un punt d'abocament de tota tipologia de residus, amb la qual cosa la qualitat de la poda no seria suficient per dur-la a gestor autoritzats.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Implementar la recollida segregada dels residus abandonats de poda i posterior transport a gestor autoritzat o a deixalleria, en la futura licitació dels serveis de recollida de residus.

3.2.8.- Neteja de contenidors de resta, paper cartró, envasos i vidre

El municipi disposa d'un servei de neteja de contenidors el qual es presta amb recursos que es comparteixen amb el municipi veí de Sant Josep de sa Talaia, mitjançant renta-contenidors de càrrega bilateral. 

3.2.9.- Nivell d'adaptabilitat dels serveis de recollida de residus a les temporades de l'any

Les freqüències d'execució dels serveis de recollida de residus varien segons el sector del municipi on s'ubiquen els contenidors, i d'acord amb un programa de freqüències que s'adapta a les diferents temporades de l'any:

• Temporada baixa (del 1 de novembre al 31 de març).
• Temporada alta (del 1 d'abril al 31 de maig i del 1 al 31 d'octubre).
• Temporada alta extra (del 1 de juny al 30 de setembre).

Valoració del potencial de millora:

Si bé es considera adequat adaptar el servei de recollida a les tres temporades esmentades, aquesta distribució augmenta la complexitat de la planificació dels serveis de recollida, així com dificulta la contractació dels recursos humans necessaris en cada temporada.

En aquest sentit, atès que, les gràfiques d'evolució mensual de residus recollits tenen un marcat augment entre maig i octubre i la resta de mesos la quantitat de residus generats és similar, seria escaient l'opció de reduir les tres temporades a dues (temporada alta i baixa), segons es mostra a la Figura 18, on el requadre vermell engloba els mesos de més generació de residus (temporada alta) i els requadres verds els mesos de menor quantitat de residus recollits (temporada baixa).

Figura 18. Tones de recollida de rebuig per mesos els 3 darrers anys. Font: dades d'HERBUSA i elaboració pròpia.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Organitzar el servei de recollida de residus en 2 temporades l'any, en comptes de 3.

3.2.10.- Recollida de residus a les deixalleries

A Eivissa el servei de deixalleria és un servei d'àmbit insular. Les deixalleries es gestionen a través de la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars. Aquest organisme està integrat per tots els Ajuntaments de l'illa i té adjudicat el servei a l'empresa de reciclatge Ca Na Negreta.

L'illa disposa d'un total de 6 deixalleries (Figura 19), 2 de les quals dins del terme municipal de Santa Eulària des Riu: la Deixalleria Can Sansó, i la deixalleria Ca na Palava. 

Figura 19. Ubicació de les deixalleries d'Eivissa. Font: http://www.deixallerieseivissa.com/images/deixalleries.pdf

També hi ha dues deixalleries mòbils que s'estacionen en diferents zones depenent del dia.

Figura 20. Vista interior de la deixalleria de Can Sansó. Font: Google Maps.

Horaris d'obertura de les deixalleries

Les deixalleries obren de dilluns a dissabte tant de matí com de tarda. Els diumenges, la de Cas Sansó obre pel matí, mentre que la de Ca Na Palava roman tancada.

Figura 21. Horaris de les deixalleries. Font: deixallerieseivissa.com

Tot seguit es mostren dades relatives al nombre d'entrades a les deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava, per dies de la setmana i mesos de l'any. Les diferències més significatives es produeixen els caps de setmana, amb menys entrades que la resta de dies de la setmana.

Figura 22. Entrades per dia a la deixalleria de Can Sansó, any 2019. Font: Ca Na Negreta.

 

Figura 23. Entrades per dia a la deixalleria de Ca Na Palava, any 2019. Font: Ca Na Negreta.

Identificació d'usuaris i bonificació de la taxa

Per accedir a les deixalleries els usuaris disposen d'una targeta (Figura 27). Aquesta targeta, que poden utilitzar tots els veïns, veïnes i empreses de l'illa d'Eivissa, conté un codi que permet que cada vegada que s'accedeix a la deixalleria, la informació dels visitants quedi registrada informàticament.

Figura 24. Targeta per accedir a les deixalleries. Font: Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars.

La targeta també serveix als ciutadans per obtenir una bonificació de 5 € a la taxa de residus. Per obtenir la bonificació, els usuaris han de presentar 5 tiquets de la “Xarxa Insular de Deixalleries d'Eivissa” com a justificant d'una correcta gestió dels residus exclosos de la gestió municipal, d'acord amb les condicions indicades a l'Art.- 7.1.2 l'Ordenança fiscal de residus, i l'Art.- 14.1 de l'Ordenança de residus i neteja viària.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

1. Impulsar mesures per la preparació per la reutilització i reutilització a les deixalleries del municipi.

3.2.11.- Foment de l'autocompostatge domèstic i comunitari

El municipi de Santa Eulària des Riu, mitjançant la contractació de l'Associació Amics de la Terra Eivissa, promou l'autocompostatge individual als habitants del municipi, des de fa anys. La promoció consisteix en el fet que l'ajuntament subvenciona als interessats una part del cost del compostador que se'ls lliura, de manera que l'usuari tant sols abona la quantitat de 20 €/compostador, a canvi de realitzar un taller durant el qual també es lliura gratuïtament un manual de compostatge. Els compostadors són de plàstic de 320 litres. Els compostaires reben visites de seguiment per rebre assessorament personalitzat sobre com desenvolupar el compostatge i, a més, se'ls posa a disposició un telèfon de consulta.

Actualment es tenen entre 250 i 300 compostadors distribuïts.

Les ordenances fiscals no preveuen cap bonificació de la taxa de residus pels compostaires.

No es detecten iniciatives per afavorir i implementar el compostatge comunitari dels residus orgànics.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

1. Ampliar la xarxa de compostaires domèstics existent.

2. Incorporar bonificacions de la taxa d'escombraries a l'ordenança fiscal  per al foment del  compostatge domèstic i d'origen comercial (productors singulars).

3. Promoure el compostatge comunitari dels residus orgànics biodegradables.

3.2.12.- Destí dels residus

Els residus recollits al municipi de Santa Eulària des Riu es duen a les següents destinacions:

FRACCIÓ	PLANTA	DESTINACIÓ FINAL
Paper-cartró	Planta de Transferència Provisional d'Eivissa	Planta de reciclatge de paper SAICA PAPEL a Saragossa.
Vidre	Planta de Transferència Provisional d'Eivissa	Planta de tractament i reutilització de vidre SES VELES a Palma de Mallorca.
Envasos Lleugers	Planta de Transferència Provisional d'Eivissa	Planta de selecció d'envasos TIRME a Palma de Mallorca
Resta	Dipòsit controlat Ca Na Putxa	--
Olis vegetals	Deixalleries	Empreses recicladores
Restes de poda abandonada a la via pública	Dipòsit controlat Ca Na Putxa	--
Restes de poda usuaris dompestics / professionals	· Gestors autoritzats	Compostatge
Roba	Cáritas i Fundació Deixalles	Botiga solidària i /o donació a persones amb necessitats amb informes de Serveis Socials.
Residus de deixalleries	Gestors autoritzats	Gestors autoritzats

Taula 5. Destí de les diferents fraccions de residus recollides a Santa Eulària des Riu. Font: Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Elaboració pròpia.

3.3.- Anàlisis de la quantitat de residus recollits

3.3.1.- Evolució del total de residus recollits

La quantitat total de residus municipals recollits a Santa Eulària des Riu (RM Totals⁵] mostra una disminució del 4,25% el 2019 respecte el 2018.

Figura 25. Generació de residus Municipals. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa.

⁵ Els residus municipals totals (RM Totals) inclouen els residus recollits a la via pública així com els recollits a les deixalleries del municipi de Santa Eulària des Riu.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Promoure la reducció de residus.

3.3.2.- Resultats de recollida selectiva

Segons la Figura 26, les tones de residus recollides selectivament (recollida domiciliària, comercial i de deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava) experimenten un continu augment els anys 2018 i 2019 respecte del 2017, passant de les 7.231 Tn el 2017 a 8.780 Tn el 2019. Durant el mateix període també s'observa una disminució de les tones recollides de fracció resta.

Figura 26. Evolució de la recollida selectiva i la fracció resta els anys 2017, 2018 i 2019. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa i de les recollides a les deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava.

L'augment anual en termes percentuals dels residus recollits selectivament es mostra tot seguit. En el període 2017-2019, es recolliren un 18% més de residus de manera selectiva.

Figura 27. Percentatge d'augment de residus recollits selectivament. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa i de les recollides a les deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava.

Els resultats de les recollides selectives, per fraccions, es mostren a la Figura 28.

Figura 28. Recollida selectiva, Tn/any. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa i de les recollides a les deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava.

Destaquen els increments en les recollides selectives de paper-cartró, vidre i envasos, tot i que també s'observen augments en les fraccions de residus recollides a les deixalleries. Els resultats de tots i cadascun d'aquests augments, així com la disminució de la recollida de la fracció resta, es mostren a la Figura 29.

Figura 29. % d'augment de residus recollits selectivament el 2019 respecte el 2017. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa i de les recollides a les deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava.

Tal i com s'observa a la gràfica de la Figura 30, el percentatge de residus recollits selectivament el 2019 fou del 26,6%, 5,3 punts percentuals superior a l'obtingut el 2017. D'altra banda, el percentatge de residus recollits selectivament del conjunt de les  fraccions paper-cartró, envasos i vidre, representa, el 2019, el 20% del total de residus recollits. Aquest valor supera el de la mitjana de residus recollits selectivament d'aquestes fraccions a Catalunya, que el 2018 fou del 17%⁶. Tanmateix, a Santa Eulària des Riu, a l'igual que a la resta de municipis d'Eivissa, no es recull la fracció FORM.

[6] Font: Dada obtinguda a partir de l'anàlisi de les estadístiques de recollida de residus de l'Agència de Residus de Catalunya.

 Figura 32. Increment 2019 vs 2017 de residus recollits de les fraccions selectives a productors singulars i a contenidors. Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per HERBUSA.

La gràfica anterior permet concloure que l'augment de la recollida de les fraccions selectives el 2018 respecte el 2017 s'ha produït majoritàriament en els productors singulars en el cas de les fraccions vidre i envasos lleugers, mentre que la fracció paper-cartró ha experimentat l'augment bàsicament en la recollida domiciliària en contenidors de la via pública. 

Els increments de recollida selectiva experimentats als productors singulars poden ser atribuïbles en bona mesura a les campanyes de captació de nous usuaris dels serveis de recollida porta a porta executades pels serveis tècnics municipals els darrers 2 anys, amb resultats exitosos gràcies també als incentius fiscals previstos a l'article 7.2 de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus.

3.3.4.- L'estacionalitat en la recollida de residus 

Tot seguit es mostren gràfiques que permeten visualitzar de forma molt clara quin és l'efecte de l'estacionalitat de la població al llarg de tots els mesos de l'any en les quantitats de residus recollides per les fraccions resta, paper-cartró, envasos lleugers i vidre. L'anàlisi inclou dades dels anys 2017, 2018 i part del 2019.

Figura 33. Tones de recollida de rebuig per mesos els 3 darrers anys. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa.

Figura 34. Tones de recollida de P/C per mesos els 3 darrers anys. Font: Elaboracò pròpia a partir de dades d'Herbusa.

Figura 35. Tones de recollida d'envasos lleugers per mesos els 3 darrers anys. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa.

Figura 36. Tones de recollida de vidre per mesos els 3 darrers anys. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Herbusa.

La principal conclusió que se n'extreu és que l'efecte de l'estacionalitat de la població genera recollides els mesos de juliol i agost (temporada alta) que en tots els casos dupliquen les dels mesos de gener i febrer (temporada baixa).

En el cas concret del vidre, els mesos d'estiu la recollida d'aquesta fracció triplica la dels mesos d'hivern.

Pel que fa a les fraccions de residus recollides selectivament a deixalleries de Can Sansó i Ca Na Palava, tot seguit (Figura 37 i Figura 38) es mostren els resultats obtinguts el 2019 per a les fraccions RAEE, Voluminosos, Runes i poda i jardineria, les quals representen entre el 85 i el 90% del total de residus recollits en aquestes instal·lacions. 

Tal i com es pot observar, els mesos de març, abril i octubre i novembre és quan es produeixen més aportacions de residus a les deixalleries, mentre que els mesos d'agost i setembre les aportacions són menors. Els pics de recollida coincideixen amb l'inici i fi de temporada d'estiu, que és quan les activitats econòmiques generen més residus i quan els treballadors de fora del municipi entren o surten dels pisos als quals s'allotgen.

Figura 37. Evolució mensual de la recollida de voluminosos, runes, RAEE, poda i jardineria i residus totals a la deixalleria de Can Sansó, el 2019. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Ca Na Negreta.

Figura 38. Evolució mensual de la recollida de voluminosos, runes, RAEE, poda i jardineria i residus totals a la deixalleria de Ca Na Palava, el 2019. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Ca Na Negreta.

3.3.5.- Comparació amb la bossa tipus

Segons se cita en el document del PRECAT20⁷, el 58% dels residus municipals corresponen a les fraccions, FORM, paper-cartró vidre i envasos.

A continuació es mostra la diferència entre la composició de la bossa tipus i el per percentual de les fraccions recollides selectivament de paper-cartró, vidre i envasos a Santa Eulària, els anys 2017 i 2018.

Figura 39. Pes percentual dels residus recollits a Santa Eulària i comparació amb la composició de la bossa tipus de Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de bossa tipus del PRECAT20, i dades d'HERBUSA.

Tal com s'observa, els resultats de recollida obtinguts a Santa Eulària des Riu el 2019 disten notablement respecte dels valors que teòricament es podrien obtenir segons la composició de la bossa tipus, especialment pel que fa a la FORM, que actualment no es recull de manera segregada. Tanmateix, en el cas del vidre, s'observa que es recull gairebé tot el vidre que es genera segons bossa tipus.

[7] Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020..

3.4.- Anàlisi del grau d'ompliment de contenidors

L'octubre del passat 2019 l'Ajuntament de Santa Eulària va realitzar un estudi del grau d'ompliment dels contenidors del municipi, les conclusions del qual es reprodueixen tot seguit:

CONCLUSIONS DE L'ESTUDI DEL GRAU D'OMPLIMENT DE CONTENIDORS (2019) Els contenidors de paper-cartró són els que presenten un grau d'ompliment més elevat. En aquest sentit, més de la meitat dels contenidors inspeccionats d'aquesta fracció presenten un grau d'ompliment del 75% o superior. Per tant, es podria estudiar la possibilitat d'incrementar la freqüència de recollida d'aquesta fracció, o bé d'augmentar el volum de contenidor a la via pública. Aproximadament la meitat dels contenidors de resta inspeccionats presenten un grau d'ompliment del 75% o superior. Tanmateix, els càlculs teòrics mostren un percentatge d'ompliment acceptable, per a totes les temporades de l'any. Si en el futur es preveu reforçar les recollides selectives, podria no ser necessari reforçar aquest servei, ni en termes de freqüència ni d'augment de volum disponible. Pel que fa a la fracció envasos, atès que el 43% dels contenidors inspeccionats estaven al 75% o més d'ompliment, i tenint en compte que en el futur es pot potenciar més la recollida d'aquesta fracció, es considera oportú estudiar la possibilitat d'augmentar el volum disponible dels contenidors d'aquesta fracció a la via pública, especialment als pobles de Santa Eulària i Jesús. En relació al vidre, s'aconsella estudiar la possibilitat de reduir la freqüència de buidat, ja que tant les observacions de camp com els càlculs teòrics mostren que els contenidors es recullen parcialment buits. Les àrees considerades com a “conflictives” pels serveis tècnics municipals ho són més per la quantitat de residus dipositats al voltant dels contenidors que no pas perquè presentin percentatges d'ompliment excessivament elevats.

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Augmentar la freqüència de recollida de la fracció paper cartró, o bé augmentar el volum disponible de contenidors d'aquesta fracció, en la futura licitació del servei de recollida.
• Augmentar el volum disponible de contenidors d'envasos lleugers a Santa Eulària i Jesús, en la futura licitació del servei de recollida.
• Reduir la freqüència de buidat dels contenidors de vidre, en la futura licitació del servei de recollida.

3.5.- Accions i campanyes de sensibilització en matèria de residus

Els recursos humans que es disposa per a l'execució de les campanyes són els següents:

• 2 educadores ambientals en temporada baixa (5 mesos l'any) i 3 en temporada alta (7 mesos/any). Aquestes educadores les contracta l'empresa concessionària del servei de recollida de residus, neteja viària i de platges (HERBUSA). La funció de les educadores inclou tasques pròpiament d'educació ambiental, però també de civisme i control de gossos, i participació en esdeveniments amb altes afluències de persones (proves esportives, neteges col·lectives de platges, etc...).
• D'altra banda, els serveis tècnics municipals compten amb el suport d'una tècnica així com de 3 celadors addicionals que són les persones encarregades d'interaccionar més directament amb les activitats comercials del municipi, que és l'àmbit en el qual s'ha produït un esforç més gran en els darrers anys per incrementar la recollida selectiva a productors singulars, així com de controlar l'ús del servei de recollida de residus dins l'àmbit domèstic i prevenció dels abocaments.

Més enllà dels sous de les educadores ambientals tant contractades per Herbusa com les pròpies de l'ajuntament, anualment es destinen 2.500 €/any addicionals per a la realització de campanyes d'educació ambiental. Aquest import surt del cànon que percep l'empresa que presta el servei de recollida de residus, neteja viària i de platges (HERBUSA).

OPORTUNITATS DE MILLORA:

• Incrementar la despesa econòmica anual destinada a l'execució de campanyes.

3.5.1.- Accions i campanyes realitzades

Les campanyes d'educació ambiental que s'han executat en els darrers anys són les següents:

•  2 campanyes anuals d'identificació i captació al servei de recollida de productors singulars de residus.
• Campanya dirigida als comerços del municipi per fomentar la recollida del cartró.
• 2019. Campanya de prevenció d'abocaments incontrolats a l'inici de al temporada d'estiu. Des de finals de març fins a Setmana Santa del 2019, dos educadors ambientals contractats per l'Ajuntament van recórrer els diferents pobles i zones turístiques del Municipi per informar i explicar com gestionar els residus als establiments que estaven realitzant reparacions o actuacions de qualsevol tipus per preparar la temporada d'estiu. L'objectiu d'aquesta campanya fou aconseguir la reducció d'abocaments incontrolats de mobles i altres elements, inclosos residus de productes perillosos per la salut i el medi ambient.
• Campanya de conscienciació ciutadana per fomentar el reciclatge i reducció de plàstics, mitjançant estands informatius a la via pública i a grans superfícies comercials, des d'on es repartia material divulgatiu.
• Campanya informativa dirigida a associacions i col·lectius culturals, socials, veïnals i esportius, que consisteix en xerrades sobre gestió de residus domèstics.
• Campanyes de foment de l'autocompostatge, segons s'ha detallat a l'epígraf 0.
• 2014. Organització del II Congrés Municipal Escolar de Medi Ambient, dedicada exclusivament al reciclatge i la gestió els residus. Al congrés hi participaren els col·legis S'Olivera, Jesús, Sant Ciriac, Sant Carles, Santa Gertrudis, Venda d'Arabí, Puig d'en Valls i Santa Eulària, a més de l'institut Xarc. El mecanisme de participació es basà en presentacions d'uns 10 minuts de durada en què una representació d'alumnes de cada centre explicava les activitats que s'havien  treballat per a reduir, reutilitzar i reciclar els residus.
• Campanya de repartiment de gots reutilitzables per a les comissions de festes.  

4.- PLA D'ACCIÓ

4.1.- Àmbit temporal

L'àmbit temporal de vigència d'aquest Programa inclou el període 2020-2025.

4.2.- Àmbit funcional

El Programa es concep i dissenya a fi i efecte de repercutir en les següents fraccions i/o tipologia de residus:

• Fraccions resta, FORM, paper-cartró, envasos lleugers i vidre.
• Residus Voluminosos.
• Residus de poda.
• Roba.
• Residus recollits a les deixalleries.
• Residus perillosos d'àmbit domèstic.

4.3.- Objectius generals

Durant l'àmbit temporal de vigència del Programa caldrà que s'assoleixin els següents objectius generals:

• Reducció de la generació de residus a través de l'impuls de la prevenció i, particularment, de la reutilització.
• Recollida del 55% dels residus municipals de forma selectiva, el 2025.
• Foment de la transparència i de la sostenibilitat econòmica en la gestió dels residus.

4.4.- Eixos d'actuació

L'assoliment dels objectius haurà de ser possible gràcies a l'execució de les accions que es defineixen més endavant, les quals s'emmarquen en 5 eixos d'actuació + 1 eix addicional (Eix 0, de caràcter transversal):

• Eix 0. Coordinació i seguiment del Programa.
• Eix 1. Marc contractual dels serveis de recollida de residus.
• Eix 2. Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
• Eix 3. Recollida selectiva de residus.
• Eix 4. Comunicació i educació.
• Eix 5. Fiscalitat i normativa ambiental.
• Eix 6. Coneixement i control sobre la gestió dels residus.

4.5.- Matriu d'oportunitats de millora i accions

Per a cadascuna de les oportunitats de millora definides en els apartats anteriors, s'han previst accions concretes per donar-hi resposta. El detall de cada acció es pot consultar a l'epígraf 0 d'aquest document.

Tot seguit es mostra, per a cada eix d'actuació, la matriu d'oportunitats de millora i accions.

Taula 6. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E1 - Marc contractual dels serveis de recollida de residus. Font: elaboració pròpia.

OPCIONS DE MILLORA	ACCIONS
Licitar el futur contracte de recollida de residus incorporant els objectius i accions que escaiguin definides en el Pla d'Accions.	· Redacció de plecs de condicions per a propera licitació, incorporant les opcions de millora detectades
Redactar els futurs plecs de condicions per tal d'adaptar el servei als nous requisits i objectius de recollida selectiva.
Organitzar el servei de recollida de residus en 2 temporades l'any, en comptes de 3
Implementar la recollida segregada dels residus abandonats de poda i posterior transport a gestor autoritzat o a deixalleria, en la futura licitació dels serveis de recollida de residus.
Augmentar la freqüència de recollida de la fracció paper cartró, o bé augmentar el volum disponible de contenidors d'aquesta fracció, en la futura licitació del servei de recollida.
Augmentar el volum disponible de contenidors d'envasos lleugers a Santa Eulària i Jesús, en la futura licitació del servei de recollida.
Reduir la freqüència de buidat dels contenidors de vidre, en la futura licitació del servei de recollida.
Reconversió d'iglús de doble ganxo amb adaptació vacri presents a la via pública a contenidors easy amb adaptació vacri.
Augmentar el percentatge d'illes amb contenidors de selectiva, en la propera licitació del servei de recollida de residus.

Taula 7. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E2 - Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització. Font: elaboració pròpia. 

OPCIONS DE MILLORA	ACCIONS
Facilitar i fomentar la prevenció de residus, així com la preparació per la reutilització i la reutilització.	· Promoció de la substitució de bosses d'un sòl ús per elements reutilitzables.
	· Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: vidre.
	· Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: envasos lleugers.
	· Foment de la reducció d'envasos i de l'ús d'embolcalls reutilitzables.
	· Promoció dels mercats i comerços de segona mà i intercanvi.
Promoure el compostatge individual i/o comunitari dels bioresidus generats a les llars	· Impuls de l'autocompostatge domèstic i comunitari.
Ampliar la xarxa de compostaries domèstics existent
Promoure el compostatge comunitari dels residus orgànics biodegradables.
Preveure l'aprofitament del compost que generi la futura planta de tractament de bioresidus per a usos municipals: parcs, jardins, etc.	· Preveure l'aprofitament del compost que generi la futura planta en la propera licitació dels serveis de jardineria
Implementar accions orientades a la disminució del malbaratament alimentari.	· Realització d'accions de sensibilització per a la reducció del malbaratament d'aliments a la ciutadania.
Promoure els productes preparats per reutilitzar-los a través dels processos de contractació pública municipal.	· Promoure els productes preparats per reutilitzar-los a través dels processos de contractació pública municipal.
Adoptar mesures i estratègies per incorporar la reutilització dels residus voluminosos recollits al municipi.	· Promoció de la reparació de béns i productes. · Creació d'un circuit reglat de reutilització de voluminosos i RAEEs.
Impulsar mesures per la preparació per la reutilització i reutilització a les deixalleries del municipi.	· Adequació d'espais per a la reutilització a les deixalleries.

Taula 8. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E3 - Recollida selectiva de residus. Font: elaboració pròpia.

OPCIONS DE MILLORA	ACCIONS
· Implementar estratègies que afavoreixin l'increment de la separació en origen dels residus d'origen domiciliari i comercial.   · Implementar la recollida separada de la FORM i de les restes vegetals, tant a productors domèstics com a productors singulars.	· Implementació del servei de recollida de FORM a tot el municipi. · Implantar l'ús del cubell airejat i la bossa compostable per a la recollida de la matèria orgànica. · Implementació de sistema d'identificació d'usuaris en contenidors. · Implementar eines i estratègies per afavorir la separació en origen dels residus en els actes públics i festius d'àmbit municipal.   · Estudi de la viabilitat d'implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d'envasos al municipi.
Seguir augmentant el grau de participació dels productors singulars en la separació en origen dels residus.	· Ampliar l'abast dels serveis de recollida porta a porta a productors singulars i petits productors.
Promoure la selecció en origen dels residus de roba.	· Incrementar el nombre d'àrees d'aportació amb contenidors de roba.
Incrementar el nombre d'àrees d'aportació de residus d'olis de cuina.	· Incrementar el nombre d'àrees d'aportació de residus d'olis de cuina.

Taula 9. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E4. Comunicació i educació.

OPCIONS DE MILLORA	ACCIONS
Incrementar la despesa econòmica destinada a l'execució de campanyes.	· Realització de campanyes i accions de comunicació constants en el temps, adreçades a destinataris adequadament segmentats, per al foment de la prevenció de residus i la separació en origen dels mateixos.

Taula 10. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E5 – Fiscalitat i normativa ambiental . Font: elaboració pròpia.

OPCIONS DE MILLORA                                                                                                                                                  ACCIONS
-Adaptar l'ordenança municipal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa. -Implementar estratègies per a la implantació progressiva de sistemes de pagament per generació. -Adaptar la bonificació a productors singulars al nivell d'ús del servei i a la qualitat dels residus d'envasos i paper-cartró aportats. -Adaptar la taxa de residus per tal de fer possible l'aplicació de bonificacions als petits productors de paper-cartró. -Incorporar bonificacions de la taxa d'escombraries a l'ordenança fiscal per al foment del compostatge domèstic i d'origen comercial (productors singulars).	-Revisió i adaptació de la normativa local en quant a les obligacions i la fiscalitat en matèria de residus que inclogui aspectes com: -Implementació de sistemes de bonificació de la taxa de residus segons patró d'ús dels contenidors així com aquells ens o famílies que facin autocompostatge de la FORM. -Redacció d'un reglament d'ús dels serveis de recollida de residus, que prevegui la obligatorietat de separar en origen els residus, inclosos els de FORM.
Adaptar l'ordenança municipal de residus i neteja viària als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa.
Adaptar l'ordenança municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública als objectius i accions que es defineixin en aquest Pla.

Taula 11. Opcions de millora i proposta d'accions per a l'eix E6 - Coneixement i control sobre la gestió dels residus. Font: elaboració pròpia.

OPCIONS DE MILLORA	ACCIONS
Facilitar l'accés a la població i a les empreses la informació i dades relatives a la gestió municipal dels residus.	· Ampliació de les prestacions i continguts web del consistori en matèria de comunicació de resultats de recollida i tractament, costos, recomanacions, notícies, etc.
	· Disseny i execució d'eines orientades a facilitar la transparència relativa als costos i ingressos de la recollida i tractament dels residus.

4.6.- Definició de les accions

S'han definit un total de 25 accions, cadascuna amb la seva fitxa corresponent. Cada fitxa conté la següent informació:

Taula 12. Ítems considerats en la descripció, mitjançant fitxes, de les accions. Font: elaboració pròpia.

Nom de l'acció	Títol de l'acció.
Codi de l'acció	· Primers 3 dígits: Línia de treball. · 2 darrers dígits: número d'acció.
Eix de treball al qual pertany cada acció	E1, E2, E3, E4, E5, E6.
Justificació	Breu justificació de perquè es realitza l'acció.
Descripció de les actuacions	Desglòs de l'acció.
Agents implicats	Descripció de quins actors s'hauran d'implicar de forma directa amb l'execució de l'acció (Serveis tècnics municipals, empresa concessionària…).
Valoració econòmica	Cost econòmic associat a l'execució de l'acció.
Temporalitat	Proposta d'any d'execució de cada acció.
Durada	Puntual (es realitza puntualment) o contínua (es realitza durant varis anys).
Indicadors d'execució de l'acció	Definició d'indicadors que han de permetre valorar si l'acció s'ha executat o no.
Efecte	Valoració qualitativa de la velocitat a la qual l'acció es farà notòria: efecte immediat, de mig termini, o de curt termini.
Potencial de millora en l'eix d'actuació	Valoració qualitativa de la repercussió de l'acció proposada en termes  de millora assolible en l'eix de treball al qual pertany l'acció.

​​​​​​​Tot seguit es mostren les fitxes confeccionades per a cadascuna de les accions que conformen el Pla d'Acció.

Coordinació i seguiment del programa						0
Eix d'actuació
EIX 0	Coordinació i seguiment del Programa
Justificació
Actualment el departament de Medi Ambient compta amb 1 tècnic superior que gestiona la totalitat d'assumptes del departament, incloent la gestió dels residus. Tanmateix, l'impuls, coordinació i seguiment del conjunt d'actuacions incloses en Programa municipal de prevenció i Gestió de residus de Santa Eulària des Riu implicaran un increment substancial del volum de feines a assumir per part del Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament. D'altra banda, la despesa del darrer programa d'explotació d'HERBUSA per al 2020 és de 6.547.767,70 €, incloent recollida, neteja viària i de platges, més el cost del tractament. Aquest import representa una partida pressupostària molt significativa dels pressupostos municipals. L'esmentat contracte requereix d'un seguiment i supervisió exclusiu per a la correcta fiscalització del mateix amb l'objectiu de garantir que els recursos públics que s'hi destinen estan adequadament gestionats. Per tot plegat, es considera indispensable reforçar l'estructura de recursos humans existents al Departament de Medi Ambient, a fi i efecte que es pugui disposar d'un tècnic GRUP A2 destinat exclusivament a les tasques relacionades amb la gestió i prevenció de residus.
Descripció de les actuacions
Contractació de la figura del tècnic de residus per part de l'Ajuntament (GRUP A2), el qual ha de tenir una dedicació del 100% de la seva jornada laboral dedicada a la gestió dels residus en l'àmbit municipal. Les seves funcions bàsiques seran: Coordinació i seguiment de les accions del Programa municipal de prevenció i Gestió de residus de Santa Eulària des Riu. Supervisió de la correcta prestació del servei de recollida de residus municipals: Compliment de freqüències, rutes, mitjans, horaris, materials, averies, etc.; seguiment dels indicadors de qualitat del contracte: estat de neteja, recollida selectiva domiciliaria, recollida selectiva Productors Singulars, abocaments no autoritzats, etc. Seguiment i fiscalització del compliment de normes per part dels usuaris dels serveis de recollida de residus. Productors singulars: correcta presentació de documentació, gestió de bonificacions, correcta lliurament dels residus, etc.; Ciutadania: seguiment dels sistemes de foment de la recollida selectiva (bonificacions, campanyes, etc.); / Dependències municipals. Organització i seguiment de campanyes de comunicació adequades a cada moment i situació en matèria de gestió de residus. Seguiment i adaptació en continu de la normativa, en cada moment i situació. Propostes d'innovació tècnica i conceptual en matèria de gestió de residus. Coordinació amb: Sistemes Integrats de Gestió (Ecoembes, Ecovidrio, i altres); Mancomunitat Serveis Públics Insulars per la gestió de les Deixalleries; Altres administracions en matèria de residus Altres tasques vinculades amb la gestió integrada dels residus al municipi.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	36.000,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Contractació de tècnic de residus.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'àmbit del treball			1.ALT​​​​​​​

 

Redacció de plecs de condicions per a propera licitació						1
Eix d'actuació
EIX 1	Marc contractual dels serveis de recollida de residus
Justificació
L'actual concessió del servei de recollida de residus del municipi es va iniciar el 2009 i actualment està en fase de pròrroga. Per tant cal iniciar el procés per a la futura licitació del servei de recollida de residus, neteja viària i de platges de Santa Eulària Des Riu. El futur servei de recollida de residus constitueix una eina de gestió estratègica i fonamental per a l'assumció de part dels objectius plantejats en el Progama Municipal de Prevenció i Gestió de residus de Santa Eulària des RIu 2020-2025. Les accions i proves pilot que es puguin desenvolupar fruit del Pla d'Acció poden constituir elements de partida per a la introducció de canvis en el model de recollida de residus a implementar, de forma massiva, a la propera licitació.
Descripció de les actuacions
Realització d'estudi previ de necessitats de servei: dimensionament d'equips, selecció de tecnologies i estudi econòmic relatiu al "servei desitjat". Redacció dels plecs de prescripcions tècniques i administratives del futur contracte de recollida de residus i neteja viària. Els plecs, hauran d'adequar-se als objectius del Programa, en concret: Organitzar el servei de recollida de residus en 2 temporades l'any, en comptes de 3. Implementar la recollida segregada de la FORM i dels residus abandonats de poda i posterior transport a gestor autoritzat o a deixalleria, en la futura licitació dels serveis de recollida de residus. Augmentar la freqüència de recollida de la fracció paper cartró, o bé augmentar el volum disponible de contenidors d'aquesta fracció, en la futura licitació del servei de recollida. Augmentar el volum disponible de contenidors d'envasos lleugers a Santa Eulària i Jesús; Reduir la freqüència de buidat dels contenidors de vidre. Reconversió d'iglús de doble ganxo amb adaptació vacri presents a la via pública a contenidors easy amb adaptació vacri. Augmentar el percentatge d'illes amb contenidors de selectiva, en la propera licitació del servei de recollida de residus. Preveure la possibilitat d'incrementar el nombre d'àrees amb contenidors d'oli de cuina.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	35.000,00		Temporalitat	2020
			Durada	Puntual
Indicadors d'execució	-Estudi previs de necessitats redactat. -Plecs redactats.
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'àmbit del treball			1.ALT​​​​​​​

 

Impuls de l'autocompostatge domèstic i comunitari						2
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
L'ajuntament promou l'autocompostatge individual als habitants del municipi, des de fa anys. La promoció consisteix en subvencionar una part del cost dels compostadors que es lliuren a les persones interessades, de manera que l'usuari tant sols abona la quantitat de 20 €/compostador, a canvi de rebre un taller durant el qual també es lliura gratuïtament un manual de compostatge. Els compostadors són de plàstic de 320 litres. Els compostaires reben visites de seguiment per rebre assessorament personalitzat sobre com desenvolupar el compostatge i, a més, se'ls posa a disposició un telèfon de consulta. Actualment es tenen entre 250 i 300 compostadors distribuïts. Tanmateix, no es detecten iniciatives per afavorir i implementar el compostatge comunitari dels residus orgànics a nivell domiciliari, ni tampoc iniciatives per afavorir el compostatge de la matèria orgànica biodegradable a productors singulars.
Descripció de les actuacions
Estudi de viabilitat de compostatge comunitari en nuclis aïllats. Estudi de viabilitat de compostatge de residus orgànics en productors singulars (quants productors estarien interessats, tipus de compostador més adequat, costos, possibles subvencions, estratègia d'implementació, etc.). Ampliar i consolidar la xarxa de compostaires existent, si escau, preveient bonificacions fiscals i donant més visibilitat. Adquisició de compostadors individuals i comunitaris.
Agents implicats	Serveis municipals, agents socials
Valoració econòmica	6.900,00 €		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Núm compostadors individuals lliurats/any -Núm compostadors comunitaris lliurats/any -Núm compostadors productors singulars/any
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT​​​​​​​​​​​​​​

 

Creació d'un circuit reglat de reutilització de voluminosos i RAEEs.						3
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
-Cal facilitar eines, recursos i protocols d'actuació per tal que els residus voluminosos i RAEEs que encara són reutilitzables, no es trenquin durant el procés de lliurament per part de la ciutadania, o bé durant el procés de transport dels mateixos per part dels serveis de recollida municipals.
Descripció de les actuacions
Disseny de protocol orientat a maximitzar el nivell de reutilització dels residus voluminosos i RAEEs. El protocol ha d'incidir en: La informació que es lliura als usuaris del servei de recollida de residus voluminosos i RAEEs per tal de minimitzant el risc que els residus es malmetin indesitjablement. El procés de recollida dels residus, per part de l'empresa concessionària del servei. El procés de descàrrega dels objectes a deixalleria a destinació final. Previsió d'estratègies de reutilització en la futura contractació del servei de recollida de residus voluminosos.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, agents socials
Valoració econòmica	0,00 €		Temporalitat	2021
			Durada	Puntual
	Aquesta acció es pot realitzar amb mitjans propis de l'Ajuntament
Indicadors d'execució	-Elaboració de protocol (Sí/No)
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2.MIG​​​​​​​

 

Adequació d'espais per a la reutilització a les deixalleries.						4
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
La preparació per la reutilització és l'operació de valorització consistent en la comprovació, neteja o reparació, mitjançant la qual productes o components de productes que s'hagin convertit en residus es preparen perquè puguin reutilitzar-se sense cap altra transformació prèvia. Dins de la jerarquia del model de gestió de residus es prioritza la reutilització i la preparació per la reutilització com estadi anterior a la valorització material. Estudis recents mostren que a les deixalleries la reutilització i la preparació per la reutilització tenen gran recorregut de millora. Aquestes activitats, a més dels avantatges ambientals i econòmics que representen, pot tenir repercussió en l'àmbit social per la creació de llocs de treball. Les deixalleries del municipi no disposen de zona de preparació per a la reutilització ni zona de reutilització de residus.
Descripció de les actuacions
Avaluar la viabilitat d'adequació d'espais per a la reutilització de residus a les deixalleries del municipi. Preveure canals d'informació entre els usuaris de les deixalleries per donar a conèixer les opcions de reutilització que se'ls pugui oferir.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, agents socials, Mancomunitat de Serveis Públics Insulars
Valoració econòmica	50.000,00€		Temporalitat	2022
			Durada	Puntual
	(Valoració d'inversió necessària per a l'adequació d'espais a les deixalleries)
Indicadors d'execució	-Espais adequats a la reutilització (Sí/No)
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2.MIG

 

 

​​​​​​​

Promoció dels mercats i comerços de segona mà i intercanvi.						5
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Els mercats de segona mà són una oportunitat excel·lent per desfer-se d'objectes que ja no s'utilitzen i, al mateix temps, permetre que altres persones adquireixin a bon preu productes que encara estan en bon estat. Aquesta activitat pot ser organitzada per qualsevol entitat (autoritat local, empresa, escola, etc.): el principi sempre és el mateix. El públic objectiu final està format pels participants del mercat que arribaran a conèixer quin és l'impacte de la reutilització en altres formes de consum i en la producció de residus, i seran conscients que aquestes bones pràctiques es poden aplicar també a altres àmbits de la vida quotidiana.
Descripció de les actuacions
Reunions amb les entitats per conèixer les necessitats dels mercats i on l'Ajuntament pot col·laborar, buscar sinèrgies entre ells, etc. Foment dels mercats i comerços de segona mà presents al municipi; difusió d'aquestes iniciatives a través del web municipal i de les entitats com centres cívics, escoles, etc. Col·laboració en l'organització i promoció de mercats de segona mà i intercanvi.
Agents implicats	Serveis municipals, associacions, entitats sense ànim de lucre, agents socials
Valoració econòmica	500,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	Número de mercats promoguts/any
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX

 

Promoció de la substitució de bosses d'un sòl ús per elements reutilitzables						6
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Regulació relativa als productes d'un sol ús (Llei 8/2019, de 18 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears) A partir del 1 de gener de 2021 s'adoptaran un seguit de mesures per tal de disminuir els productes d'un sol ús: Els establiments que distribueixin bosses de plàstic que no siguin considerades lleugeres hauran de cobrar un preu. Els establiments no podran distribuir bosses de plàstic d'un sol ús.
Descripció de les actuacions
Fomentar el canvi dels hàbits de la població en relació a l'ús d'elements reutilitzables per a transportar la compra, en substitució de les bosses d'un sol ús i d'altres embalatges que han estat proporcionats a la mateixa botiga. Alguns dels elements a potenciar són els senallons, cistelles o carros per a la compra; bosses de compra reutilitzables (de plàstic, cotó, etc.); caixes reutilitzables (de cartró, de plàstic plegables); bosses de pa de roba; oueres i carmanyoles reutilitzables o bosses reutilitzables per als congelats. Realitzar una campanya de sensibilització cercant la col·laboració dels comerços i mercats per tal d'oferir i promocionar les bosses o altres elements reutilitzables. Fer el seguiment al municipi de l'aplicació de la prohibició d'entrega gratuïta de bosses d'un sol ús. Incidir de forma especial en la reducció de l'ús de bosses sense nansa per dipositar i pesar fruites. Cerca i implementació d'estratègies per a reduir-ne l'ús.
Agents implicats	Serveis municipals, activitats comercials, ciutadania
Valoració econòmica	6.000,00		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
	(Compra de material, difusió)
Indicadors d'execució	Número d'elements reutilitzables per transportar la compra lliurats. Nombre d'establiments que apliquen mesures per evitar l'ús de bosses de plàstic.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX​​​​​​​

 

Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: vidre.						7
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
D'acord amb els estudis d'Anàlisis de Cicle de Vida, els impactes ambientals dels envasos retornables són molt menors que els causats pels envasos d'un sol ús. El canal HORECA (HOsteleria, REstauració, CAtering), on es garanteix la recollida i reutilització dels envasos, s'estima que consumeix el 48% dels envasos de vidre posats al mercat.
Descripció de les actuacions
Disseny d'una estratègia municipal per al foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables de vidre. L'estratègia pot incloure accions com: Realitzar una campanya de comunicació per a la promoció de l'oferta i la demanda de productes en envasos de vidre reutilitzables. Promoure que els comerços s'adhereixin a sistemes de dipòsit pels envasos de vidre retornables venuts en els comerços. Promoure que les activitats d'hostaleria, restauració, càtering i comerços relacionats amb l'alimentació utilitzin productes en envasos de vidre reutilitzables. Promoure el consum d'aigua d'aixeta en els establiments del sector HORECA, en envasos de vidre retornables. Establir l'obligació d'utilitzar envasos reutilitzables de vidre (begudes) a les concessions de restauració d'equipaments municipals o epais públics (parcs, mercats, equipaments esportius, etc.) i festes locals. Regular la presència de màquines expenedores de begudes en envasos de plàstic o metàl·lics en equipaments municipals.
Agents implicats	Serveis municipals, equipaments municipals, sector HORECA
Valoració econòmica	1.000,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Accions de difusió)
Indicadors d'execució	Disseny d'estratègia (Sí/No) Num accions de comunicació realitzades/any
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX

 

​​​​​​​

Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: envasos lleugers.						8
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
En el cas del plàstic, cada dia a les Balears es venen 500.000 ampolles de les quals 350.000 es perden i suposen un fort impacte ambiental. Els materials d'aquests envasos perduts equivalen a 6 milions d'euros anuals. (Font: https://www.sostenible.cat/noticia/les-balears-pioneres-en-la-lluita-contra-el-plastic-gracies-al-sistema-de-diposit)
Descripció de les actuacions
Implementar dispensadors d'aigua amb fonts i gots reutilitzables per oficines i despatxos municipals. Promoure l'ús de fonts i gots reutilitzables per beure aigua/begudes en els centres escolars i centres de treball. Premiar i/o bonificar aquells comerços que apliquin estratègies de reducció d'envasos (compres a granel, per exemple)
Agents implicats	Serveis municipals, equipaments municipals, sector HORECA
Valoració econòmica	1.000,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
	(Accions de difusió)
Indicadors d'execució	Accions divulgatives realitzades. Nombre de centres docents en els què s'hi hagin implementat iniciatives de reducció de residus d'envasos lleugers. Establiments comercials premiats o bonificats per a la promoció de compres a granel.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX

 

Foment de la reducció d'envasos i de l'ús d'embolcalls reutilitzables.						9
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Un estudi realitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Agència de Residus de Catalunya mostrava els resultats sobre la capacitat de prevenció d'ús d'embolcalls reutilitzables en diferents centres escolars, i l'expectativa de prevenció pot arribar als 232,17 kg/escola/any de paper d'alumini.   Els embolcalls reutilitzables s'utilitzen per embolicar entrepans, fruita, galetes, etc., i que es poden rentar i tornar a utilitzar. Són útils per adquirir hàbits de comportament sostenibles.
Descripció de les actuacions
Lliurament d'embolcalls reutilitzables als centres educatius del municipi, cada any, a cicle infantil. Col·laborar amb les escoles en vers la reducció dels residus generats durant l'esmorzar.
Agents implicats	Serveis municipals, centres educatius del municipi
Valoració econòmica	2.100,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Adquisició de 300 embolcalls reutilitzables/any)
Indicadors d'execució	Número d'embolcalls reutilitzables lliurats.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX​​​​​​​

 

Realització d'accions de sensibilització per a la reducció del malbaratament d'aliments a la ciutadania.						10
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Un dels objectius de la Llei 8/2019, de 18 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears és la reducció del malbaratament alimentari respecte al 2020 del 50%. Un estudi fet a Catalunya i que és perfectament extrapolable a Balears, confirma que cada ciutadà tira al fems anualment 34,9 quilos d'aliments comestibles. Si hi sumam tot el que desaprofiten el sector primari, la distribució a l'engròs o la indústria agroalimentària, la xifra puja a 76 quilos. Al mateix temps, moltes persones passen penúries: al voltant d'un 20% de la població està en el llindar de la pobresa
Descripció de les actuacions
Posarà a disposició dels restaurants / hotels que s'adhereixin a la campanya recipients per posar les restes de menjar. Identificar i col·laborar amb iniciatives de promoció del malbaratament alimentari al municipi. Impulsar accions de sensibilització en matèria de reducció del malbaratament alimentari: Tallers de cuina d'aprofitament. Receptari de cuina de recapte. Promoció de les guies de prevenció de residus alimentaris.
Agents implicats	Serveis municipals, entitats socials
Valoració econòmica	1.500,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	Número de restaurants/hotels que participin d'iniciatives de prevenció del malbaratament alimentari.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX

 

Promoció de la reparació de béns i productes						11
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Actualment són molts els productes els quals s'opta per rebutjar i adquirir-ne de nous en comptes de ser reparats i allargar-ne la seva vida útil.
Descripció de les actuacions
Impulsar un registre municipal d'activitats de reparació de béns i productes. Impulsar eines orientades a facilitar la cerca d'activitats econòmiques, entitats i serveis municipals que portin a terme activitats de reparació de béns i productes.
Agents implicats	Serveis municipals, entitats socials, activitats comercials
Valoració econòmica	500,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Registre municipal d'activitats de reparació de béns i productes realitzat (Sí/No) -Núm. D'accions de promoció de la reparació de béns i productes executades/any
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX

 

Promoure els productes preparats per reutilitzar-los a través dels processos de contractació pública municipal						12
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
Els processos de contractació pública municipal poden incloure criteris de valoració i/o requisits que afavoreixin l'ús de productes preparats per a la reutilització, o bé l'adopció d'estratègies que facilitin aquest tipus d'iniciatives. En relació a la prevenció de residus, i la preparació per a la reutilització, d'acord amb l'article 21.1 de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats: 1. Les autoritats ambientals, en l'àmbit competencial respectiu i tenint en compte els principis de prevenció i foment de la reutilització i el reciclatge d'alta qualitat, han d'adoptar les mesures necessàries perquè s'estableixin sistemes prioritaris per fomentar la reutilització dels productes i les activitats de preparació per a la reutilització. (...) s'han d'impulsar mesures de promoció dels productes preparats per reutilitzar-los a través de la contractació pública i d'objectius quantitatius en els plans de gestió.
Descripció de les actuacions
Inclusió d'estratègies per al foment dels productes preparats per a la reutilització en els processos de contractació pública municipal. Per exemple, es poden dissenyar criteris de puntuació que afavoreixin adjudicacions a empreses licitadores en processos de contractació pública municipals que incorporin l'ús de productes preparats per a la reutilització.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	0,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
	(aquesta acció es pot desenvolupar amb mitjans propis de l'Ajuntament)
Indicadors d'execució	-Núm de licitacions i/contractacions públiques amb inclusió d'estratègies per la promoció de la reutilització de residus.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX​​​​​​​

 

Preveure l'aprofitament del compost que generi la futura planta en la propera licitació dels serveis de jardineria						13
Eix d'actuació
EIX 2	Prevenció, reutilització i preparació per la reutilització.
Justificació
La posada en marxa de la Planta de triatge de residus urbans i de tractament de la matèria orgànica d'Eivissa, situada a l'àrea de gestió integral de residus de Ca na Putxa, està prevista per l'any 2020. A partir d'aleshores ja es podran recollir residus de FORM de manera segregada. La visibilització de l'aprofitament del compost generat a la planta de Ca na Putxa entre els ciutadans del municipi pot contribuir a fomentar la selecció en origen de la FORM, així com reforçar el missatge de la idoneïtat de compostar la matèria orgànica a nivell individual i comunitari.
Descripció de les actuacions
Repartiment de compost procedent de la planta de Ca na Putxa a les deixalleries del municipi. Facilitar acords entre la planta de compostatge de Ca na Putxa i potencials consumidors de compost, ja siguin particulars o activitats agrícoles. Instaurar dins dels serveis municipals de jardineria que s'utilitzi compost en les seves activitats.
Agents implicats	Serveis municipals, Planta de Compostatge de Ca Na Putxa, activitats agrícoles del municipi Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars agrícoles del municipi
Valoració econòmica	0,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
	(aquesta acció es pot desenvolupar amb mitjans propis de l'Ajuntament)
Indicadors d'execució	- Núm de licitacions i/contractacions públiques amb inclusió d'estratègies per la promoció de la reutilització de residus.
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3.BAIX​​​​​​​

 

Implementació del servei de recollida de FORM a tot el municipi.						14
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
La posada en marxa de la Planta de triatge de residus urbans i de tractament de la matèria orgànica d'Eivissa, situada a l'àrea de gestió integral de residus de Ca na Putxa, està prevista per l'any 2020. A partir d'aleshores ja es podran recollir residus de FORM de manera segregada. La normativa vigent en matèria de residus inclou l'obligatorietat d'implementar com a màxim a finals del 2023 la recollida selectiva dels biorresidus; sense la recollida d'aquesta fracció no és possible arribar als percentatges obligatoris de recollida selectiva establerts normativament i en el Programa.
Descripció de les actuacions
Incloure la recollida de la fracció FORM domiciliària i a productors singulars en la propera licitació del servei de recollida de residus municipals. Adquisició i instal·lació de nous contenidors per la fracció FORM. Campanya de comunicació a la ciutadania i comerços.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus.
Valoració econòmica	604.597,19€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(S'adopta el cost actual/any del servei de recollida d'envasos lleugers de 3d/setm i el cost de la recollida porta a porta comercial d'envasos)
Indicadors d'execució	-Servei de recollida de FORM domiciliaria implementat: Sí/No -Servei de recollida de FORM a productors singulars implementat (Sí/No)
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT​​​​​​​

 

Implementació de sistema d'identificació d'usuaris en contenidors						15
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
La identificació de l'usuari és un aspecte clau per promoure la coresponsabilitat vers la prevenció i recollida selectiva dels residus. En els sistemes de recollida domiciliària conteneritzada l'aportació és anònima raó per la qual no es desincentiven comportaments contraris a la selecció en origen dels residus. Actualment el mercat ofereix tecnologia que permet la identificació de l'usuari en el moment de l'aportació al contenidor mitjançant l'ús de targetes o mòbils. Atès que aquests sistemes suposen un canvi substancial en el model de recollida, es proposa la realització d'una prova pilot a fi i efecte de testar el sistema i en tot cas implementar-lo, si s'escau, a partir de la següent licitació del servei de recollida de residus.
Descripció de les actuacions
Incloure en la propera licitació dels serveis de recollida de residus municipals, la implementació d'un sistema d'identificació d'usuaris en contenidors. La implementació pot realitzar-se prèvia execució d'una prova pilot en una part del municipi. La prova pilot hauria d'incloure els següents passos: Selecció de les illes de contenidors que seran objecte de la prova pilot. Reunions amb els ciutadans i comerços per explicar la proposta i treballar conjuntament en el projecte. Seguiment i valoració de resultats obtinguts.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, associacions de veïns
Valoració econòmica	29.886,29€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	79.958,48€
Indicadors d'execució	-Prova pilot executada? (Sí/No) -Extensió del sistema a la resta del municipi? (Sí/No)
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT

 

Ampliar l'abast dels serveis de recollida porta a porta a productors singulars i petits productors						16
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
Els sistemes de recollida de residus comercials porta a porta incrementen la quantitat i qualitat dels residus recollits selectivament, a la vegada que permeten la reducció de contenidors a la via pública, especialment en les zones de més densitat comercial. Si bé el grau de participació a la recollida porta a porta de productors singulars a Santa Eulària és del 90%, aquest percentatge encara té un petit marge de millora.
Descripció de les actuacions
Realització de visites als establiments no adherits per tal d'informar del servei i com adherir-se.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, establiments comercials
Valoració econòmica	0,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	Es considera que el petit increment de servei es podria compensar amb ajustos en l'optimització d'altres serveis de recollida)
Indicadors d'execució	-% de cobertura del grau de participació de productors singulars a la recollida selectiva porta a porta.
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT

 

Estudi de la viabilitat d'implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR) al municipi.						17
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
La Llei Balear de Residus i Sòls Contaminats estableix que el Govern de les Illes Balears podrà establir sistemes complementaris de gestió de residus d'envasos, com el de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), en cas de no complir-se els objectius de l'esmentada llei. El Sistema de Retorn és un sistema de gestió de residus, d'envasos en aquest cas, que associa un valor a cada envàs perquè aquest sigui retornat pel consumidor per al seu reciclatge. És un sistema paral·lel als SIG i només destinat als envasos de begudes. Els sistemes integrats de gestió que funcionen actualment han de seguir existint per la multitud d'envasos que no estan inclosos en el SDDR (llaunes de conserves, envasos de productes lactis, licors i vins, safates de plàstics...).
Descripció de les actuacions
Realització d'estudi de la viabilitat d'implantació a nivell municipal de l'SDDR. Desplegament d'una prova pilot d'implantació de l'SDDR, si escau (pot incloure's com a servei específic en la propera licitació del contracte de recollida de residus)
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, establiments comercials
Valoració econòmica	1.485,28€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Costos anuals d'amortització i finançament per a l'adquisició de màquina per la recuperació d'envasos pel sistema SDDR).
Indicadors d'execució	-Posada en funcionament de màquina SDDR (Sí/No)
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT

 

Implantar l'ús del cubell airejat i la bossa compostable per a la recollida de la matèria orgànica.						18
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
Si s'utilitza conjuntament amb cubell airejat, la bossa compostable permet reduir la humitat de la matèria orgànica, reduint entre un 3 i 4% del pes inicial, en funció dels dies en què s'acumula la matèria orgànica en el cubell. Contribueix de forma notable a la reducció del % d'impropis a la FORM recollida. A Catalunya, els municipis que han implantat l'ús obligatori de la bossa compostable per a la recollida selectiva de la FORM, pràcticament tots ells mitjançant el model de recollida porta a porta, tenen una mitjana d'impropis de l'1,53%. Constitueix una pràctica ambientalment més respectuosa respecte l'ús de bossa de plàstic convencional. Fomenta la separació en origen dels residus en general.
Descripció de les actuacions
Aprofitant la implantació de la recollida de matèria orgànica, adquirir i posteriorment repartir els cubells airejats i bosses compostables. L'adquisició del mateiral pot incloure's dins la futura licitació del servei de recollida de residus. Estudiar la possibilitat d'establir l'obligatorietat de l'ús de bosses compostables. Estudiar la possibilitat que l'Ajuntament cofinanci l'adquisició de bosses compostables entre els usuaris.
Agents implicats	Serveis municipals, ciutadania, activitats comercials
Valoració econòmica	8.127,44€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Costos d'amortització i finançament per a l'adquisició d'1 cubell + 1 paquet de bosses per habitatge)
Indicadors d'execució	-Número de cubells lliurats/any -Número de bosses compostables lliurades/any
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2. MIG

 

Incrementar el nombre d'àrees d'aportació amb contenidors de roba.						19
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
Segons un estudi publicat a Catalunya, de mitjana es calcula que cada habitant genera uns 20 kg de residu tèxtil/any. Tanmateix, únicament es recullen de manera selectiva tant sols entre el 4 i el 7% d'aquests residus (la resta va a la fracció rebuig). El producte tèxtil té grans possibilitats en matèria de prevenció mitjançant la reutilització de roba i calçat principalment. Segons un estudi que ha realitzat la Fundació Deixalles a Eivissa, només el 10% de la roba es recicla, la resta acaba a l'abocador (Font: https://ib3.org/eivissa-suspen-reciclatge-roba). El municipi disposa d'11 contenidors de roba propietat de Cáritas, tot i que també hi ha un parell de punts d'aportació de roba propietat de la Fundació Deixalles. La roba recollida es selecciona i la que es pot aprofitar es ven en botigues de segona mà.
Descripció de les actuacions
Col·laborar amb entitats socials que operin a Eivissa per al foment de la recollida de roba per incrementar el nombre d'àrees de contenidors que disposen de contenidors per la recollida de roba.. Foment de la recollida de roba mitjançant la realització d'accions puntuals durant la setmana de prevenció de residus.
Agents implicats	Serveis municipals, entitats socials, ciutadania
Valoració econòmica	5.000,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Número de contenidors de roba presents al municipi
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2. MIG

 

Incrementar el nombre d'àrees d'aportació de residus d'olis de cuina						20
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
La separació de l'oli i la seva posterior recuperació permet aprofitar aquest residu per a la producció de biodiesel, que produeix un 80% menys d'emissions que un combustible habitual i al temps, evita la contaminació de l'aigua quan es llença per l'aigüera evitant també, danys a les xarxes de sanejament. L'ajuntament disposa de 13 punts de recollida d'olis de cuina: oli de fregits i greixos, oli de conserves i aliments envasats, i altres olis vegetals. El servei de recollida d'olis de cuina depèn de la Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insulars i actualment el presta l'empresa Ca Na Negreta.
Descripció de les actuacions
Donar continuïtat i ampliació del servei de recollida d'olis, preveient, en la futura licitació del servei de recollida de residus municipals, la possibilitat d'incrementar el nombre d'àrees amb contenidors d'olis de cuina. Realització de campanyes a través de mitjans digitals per a la difusió dels serveis que ja es presten actualment.
Agents implicats	Serveis municipals, Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Públics Insular
Valoració econòmica	5.000,00€		Temporalitat	2020-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Número de contenidors de roba presents al municipi
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2. MIG​​​​​​​

 

Implementar les eines i estratègies per afavorir la separació en origen dels residus en els actes públics i festius d'àmbit municipal						21
Eix d'actuació
EIX 3	Recollida selectiva de residus.
Justificació
Durant les festes, sopars, dinars, concerts... es generen una gran quantitat de residus. S'ha d'abandonar la idea que “un dia és un dia” i que una festa és un fet excepcional que pot justificar un comportament poc responsable amb l'entorn. A més, una festa és un espai excel·lent per donar exemple a tots els assistents.
Descripció de les actuacions
Redacció i posterior execució de protocol de recollida selectiva en actes públics i festius d'àmbit municipal. Adquisició d'illes de contenidors de les diferents fraccions selectives per a la seva utilització en esdeveniments populars. Incorporació de les recollides especials de festes i esdeveniments en el contracte de recollida dels residus municipals. Actuacions d'informadors ambientals en les festes i esdeveniments populars. Formació ambiental a les entitats organitzadores de les festes.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus, associacions, entitats del municipi
Valoració econòmica	3.000,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
Indicadors d'execució	-Aprovació del protocol de recollida selectiva en actes festius (Sí/No)
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3. BAIX

 

Realització de campanyes i accions de comunicació constants en el temps, adreçades a destinataris adequadament segmentats, per al foment de la prevenció de residus i la separació en origen dels mateixos.						22
Eix d'actuació
EIX 4	Comunicació i educació.
Justificació
Es detecta com a necessari el fet d'emetre missatges amb capacitat de sorpresa, mitjançant campanyes més seductores, més innovadores i més impactants, així com molt focalitzades cap als diferents “targets” als quals cal adreçar-se. D'altra banda, els missatges cap a la ciutadania han de ser constants en el temps, i hi ha d'haver campanyes específiques per acompanyar els canvis de model. Cal trobar estratègies de comunicació amb el ciutadà efectives, aprofitant, per exemple el moment en què els regales materials, per informar. La comunicació es pot lligar amb iniciatives solidàries, la qual cosa pot despertar major interès en persones que d'altra manera no atendrien als missatges que es volen fer arribar, habitualment estrictament ambientals. Cal potenciar el coneixement entre la ciutadania de tots els serveis i recursos materials que l'Ajuntament posa al seu abast.
Descripció de les actuacions
Execució de campanyes de comunicació en públics objectiu ben delimitats, i posterior anàlisi d'indicadors de compliment. Execució de totes les accions de comunicació vinculades a les accions incloses en aquest Pla per les quals s'han previst actuacions de comunicació.
Agents implicats	Serveis municipals, empresa concessionària del servei de recollida de residus
Valoració econòmica	25.000,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Valoració d'inversió necessària per a l'adequació d'espais a les deixalleries)
Indicadors d'execució	-Import total destinat a campanyes/any
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3. BAIX

 

Revisió i adaptació de la normativa local en quant a les obligacions i la fiscalitat en matèria de residus.						23
Eix d'actuació
EIX 5	Fiscalitat i normativa ambiental
Justificació
Es posa de manifest la necessitat d'adaptar les ordenances municipals com a conseqüència de l'entrada en vigor de les diferents normatives tant d'àmbit europeu, estatal, autonòmic i insular. Les adaptacions han d'orientar-se a la prevenció de residus, al foment de la recollida selectiva en origen tant de productors domèstics com singulars, i han de recollir els avenços tecnològics que pugui suposar l'entrada en vigor del futur servei de recollida de residus que s'haurà de licitar.
Descripció de les actuacions
Adaptar l'ordenança municipal reguladora de la taxa per recollida-transport i tractament-eliminació de residus als objectius i accions que es defineixin en aquest Programa. Implementar estratègies per a la implantació progressiva de sistemes de pagament per generació. Adaptar la bonificació a productors singulars al nivell d'ús del servei i a la qualitat dels residus d'envasos i paper-cartró aportats. Adaptar la taxa de residus per tal de fer possible l'aplicació de bonificacions als petits productors de paper-cartró. Incorporar bonificacions de la taxa d'escombraries a l'ordenança fiscal per al foment del compostatge domèstic i d'origen comercial (productors singulars). Adaptar l'ordenança municipal de residus i neteja viària als objectius i accions que es defineixin en el Programa. Adaptar l'ordenança municipal sobre convivència ciutadana i reguladora de l'ús, ocupació i neteja de la via pública als objectius i accions que es defineixin en aquest Pla. Redacció d'un reglament d'ús dels serveis de recollida de residus, que prevegui la obligatorietat de separar en origen els residus, inclosos els de FORM.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	18.000,00€		Temporalitat	2021
			Durada	Puntual
	(Cost d'externalització del servei)
Indicadors d'execució	-Espais adequats a la reutilització (Sí/No)
Efecte	Immediat	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			1.ALT

 

Disseny i execució d'eines orientades a facilitar la transparència relativa als costos i ingressos de la recollida i tractament dels residus.						24
Eix d'actuació
EIX 6	Coneixement i control sobre la gestió dels residus.
Justificació
Per tal de conscienciar als productors de residus, ciutadans, comerços, serveis i petites indústries, i facilitar la seva participació tant en matèria de prevenció com de recollida selectiva de residus, és necessari que siguin conscients dels costos associats a la gestió dels residus, i que comprenguin que una incorrecta gestió acabarà revertint en uns costos més elevats per a ells. Per això és necessari avançar en l'adopció de sistemes que millorin la informació i la transparència. Els sistemes que s'implantin han de reflectir els costos reals de recollida i tractament.
Descripció de les actuacions
Visibilització dels costos de recollida i gestió de residus als seus productors (ciutadania i productors singulars), promovent l'emissió de rebuts de recollida i o gestió de residus amb desglòs dels costos associats.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	0,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Aquesta actuació es pot implementar mitjançant recursos propis de l'Ajuntament)
Indicadors d'execució	-Emissió de rebuts d'escombraries amb desglòs de costos de recollida i tractament (Sí/No)
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			2.MIG​​​​​​​

 

Ampliació de les prestacions i continguts web del consistori en matèria de comunicació de resultats de recollida i tractament, costos, recomanacions, notícies, etc.						25
Eix d'actuació
EIX 6	Coneixement i control sobre la gestió dels residus.
Justificació
Cal que les eines de comunicació de què disposa l'Ajuntament reflecteixin de manera clara i transparent les noves polítiques en matèria de prevenció de residus, recollida selectiva i tractament final. Els contribuents de la taxa de residus han de conèixer amb detall de quines són les polítiques, els costos i el destí dels residus.
Descripció de les actuacions
tenir actualitzada la informació a la web municipal en relació a l'evolució global de la generació i gestió dels residus en el municipi, i sobre les despeses i ingressos associats a aquests aspectes, amb detall de totes les etapes relacionades amb la gestió dels residus: prevenció, recollida, transport, tractament, fiscalitat, campanyes d'educació ambiental, etc.
Agents implicats	Serveis municipals
Valoració econòmica	4.000,00€		Temporalitat	2021-2025
			Durada	Contínua
	(Contractació de servei extern per actualització de dades a la web municipal)
Indicadors d'execució	Ampliació i actualització periòdica de continguts web (Sí/No)
Efecte	Mig termini	Potencial de millora en l'eix de treball al qual pertany l'acció			3. BAIX​​​​​​​

4.7.- Previsió anual de despeses

4.7.1- Metodologia de càlcul

Totes i cadascuna de les accions proposades s'han valorat econòmicament, atenent a preus aproximats de mercat en el cas de serveis externs o inversions directes, i a la dedicació aproximada en hores de persona.

Més concretament, els criteris utilitzats per al càlcul de  despeses han estat els següents:

L'acció es desenvolupa mitjançant la contractació de serveis externs

El càlcul del cost per a la prestació de serveis externs, és a dir, serveis els quals es preveu que l'Ajuntament hagi de subcontractar, s'ha realitzat atenent a estimacions realitzades d'acord amb preus de mercat.

L'acció es desenvolupa mitjançant mitjans propis de l'Ajuntament

Quan l'acció s'ha considerat que es realitzaria amb mitjans propis de l'Ajuntament, s'ha suposat cost zero.

L'acció requereix inversions en maquinària o tecnologia

Càlcul de l'import de la inversió

L'import de les inversions s'ha realitzat atenent a preus unitaris de mercat.

Càlcul de la quota d'amortització i finançament de la inversió

L'amortització del préstec s'ha calculat d'acord amb el sistema francès, segons el qual la quota es manté constant durant el temps de vida del préstec. El tipus d'interès utilitzat ha estat del 4,75 %, amb un termini d'amortització de 8 anys.

4.7.2.- Resultats

Tot seguit es mostra la previsió de despeses associades a cada acció, al llarg de la durada del Pla (Taula 13). Posteriorment es mostra un resum de despeses, per eix d'actuació (Taula 14). Destaca el fet que el 85% del total de la despesa prevista es destinarà a l'execució d'accions que s'emmarquen en l'eix d'actuació E3 – Recollida selectiva de residus.

Taula 13. Detall de despeses anuals previstes per a l'execució de les accions. Font: elaboració pròpia.

CODI	EIX	DESCRIPCIÓ DE L'ACCIÓ	2020	2021	2022	2023	2024	2025
0	EIX 0	Coordinació i seguiment del Programa	36.000,00 €	36.000,00 €	36.000,00 €	36.000,00 €	36.000,00 €	36.000,00 €
1	EIX 1	Redacció de plecs de condicions per a propera licitació	35.000,00 €
2	EIX 2	Impuls de l'autocompostatge domèstic i comunitari.		6.900,00 €	6.900,00 €	6.900,00 €	6.900,00 €	6.900,00 €
3	EIX 2	Creació d'un circuit reglat de reutilització de voluminosos i RAEEs.		0,00 €
4	EIX 2	Adequació d'espais per a la reutilització a les deixalleries.			50.000,00 €
5	EIX 2	Promoció dels mercats i comerços de segona mà i intercanvi.		500,00 €	500,00 €	500,00 €	500,00 €	500,00 €
6	EIX 2	Promoció de la substitució de bosses d'un sòl ús per elements reutilitzables.	6.000,00 €	6.000,00 €	6.000,00 €	6.000,00 €	6.000,00 €	6.000,00 €
7	EIX 2	Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: vidre.		1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €
8	EIX 2	Foment de l'ús d'ampolles reomplibles/retornables: envasos lleugers.	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €	1.000,00 €
9	EIX 2	Foment de la reducció d'envasos i de l'ús d'embolcalls reutilitzables.	2.100,00 €	2.100,00 €	2.100,00 €	2.100,00 €	2.100,00 €	2.100,00 €
10	EIX 2	Realització d'accions de sensibilització per a la reducció del malbaratament d'aliments a la ciutadania.		1.500,00 €	1.500,00 €	1.500,00 €	1.500,00 €	1.500,00 €
11	EIX 2	Promoció de la reparació de béns i productes.		500,00 €	500,00 €	500,00 €	500,00 €	500,00 €
12	EIX 2	Promoure els productes preparats per reutilitzar-los a través dels processos de contractació pública municipal.	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €
13	EIX 2	Preveure l'aprofitament del compost que generi la futura planta en la propera licitació dels serveis de jardineria	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €
14	EIX 3	Implementació del servei de recollida de FORM a tot el municipi.	0,00 €	604.597,19 €	604.597,19 €	604.597,19 €	604.597,19 €	604.597,19 €
15	EIX 3	Implementació de sistema d'identificació d'usuaris en contenidors.		29.886,29 €	79.958,48 €	79.958,48 €	79.958,48 €	79.958,48 €
16	EIX 3	Ampliar l'abast dels serveis de recollida porta a porta a productors singulars i petits productors.	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €	0,00 €
17	EIX 3	Estudi de la viabilitat d'implantació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos (SDDR) al municipi.		1.485,28 €	1.485,28 €	1.485,28 €	1.485,28 €	1.485,28 €
18	EIX 3	Implantar l'ús del cubell airejat i la bossa compostable per a la recollida de la matèria orgànica.		8.127,44 €	8.127,44 €	8.127,44 €	8.127,44 €	8.127,44 €
19	EIX 3	Incrementar el nombre d'àrees d'aportació amb contenidors de roba.	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €
20	EIX 3	Incrementar el nombre d'àrees d'aportació de residus d'olis de cuina.	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €	5.000,00 €
21	EIX 3	Implementar eines i estratègies per afavorir la separació en origen dels residus en els actes públics i festius d'àmbit municipal.	3.000,00 €	3.000,00 €	3.000,00 €	3.000,00 €	3.000,00 €	3.000,00 €
22	EIX 4	Realització de campanyes i accions de comunicació  constants en el temps, adreçades a destinataris adequadament segmentats, per al foment de la prevenció de residus i la separació en origen dels mateixos.	25.000,00 €	25.000,00 €	25.000,00 €	25.000,00 €	25.000,00 €	25.000,00 €
23	EIX 5	Revisió i adaptació de la normativa local en quant a les obligacions i la fiscalitat en matèria de residus.		18.000,00 €
24	EIX 6	Disseny i execució d'eines orientades a facilitar la transparència relativa als costos i ingressos de la recollida i tractament dels residus.		0,00 €
25	EIX 6	Ampliació de les prestacions i continguts web del consistori en matèria de comunicació de resultats de recollida i tractament, costos, recomanacions, notícies, etc.	4.000,00 €	4.000,00 €	4.000,00 €	4.000,00 €	4.000,00 €	4.000,00 €

Taula 14. Resum de previsió de despeses associades a cada eix d'actuació. Font: elaboració pròpia.

ANY	EIX 0	EIX 1	EIX 2	EIX 3	EIX 4	EIX 5	EIX 6	TOTAL
2020	36.000,00 €	35.000,00 €	9.100,00 €	13.000,00 €	25.000,00 €	0,00 €	4.000,00 €	122.100,00 €
2021	36.000,00 €	0,00 €	19.500,00 €	657.096,20 €	25.000,00 €	18.000,00 €	4.000,00 €	759.596,20 €
2022	36.000,00 €	0,00 €	69.500,00 €	707.168,40 €	25.000,00 €	0,00 €	4.000,00 €	841.668,40 €
2023	36.000,00 €	0,00 €	19.500,00 €	707.168,40 €	25.000,00 €	0,00 €	4.000,00 €	791.668,40 €
2024	36.000,00 €	0,00 €	19.500,00 €	707.168,40 €	25.000,00 €	0,00 €	4.000,00 €	791.668,40 €
2025	36.000,00 €	0,00 €	19.500,00 €	707.168,40 €	25.000,00 €	0,00 €	4.000,00 €	791.668,40 €
TOTAL	216.000,00 €	35.000,00 €	156.600,00 €	3.498.769,79 €	150.000,00 €	18.000,00 €	24.000,00 €	4.098.369,79 €
%	5,27%	0,85%	3,82%	85,37%	3,66%	0,44%	0,59%	100,00%

 

Figura 40. Resum de previsió de despeses anuals. Font: elaboració pròpia.