BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 15 de desembre de 2020 i la seva rectificació de dia 26 de gener de 2021; i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

Rectificar l'informe ambiental estratègic sobre la Modificació número 6 de les Normes Subsidiàries de Planejament de Sant Joan de Labritja, referida a diverses modificacions puntuals a Portinatx (Eivissa), el qual queda redactat en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

La MP es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada ja que està inclosa dins el supòsit de l'article 9.4.b) de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, i la tramitació a seguir és l'establerta en els articles 29 a 32, ambdós inclosos, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb les particularitats que preveu la Llei 12/2016.

2. Descripció i ubicació del pla

La MP 6 inclou diverses modificacions puntuals dins del nucli urbà de Portinatx en el terme municipal de Sant Joan de Labritja. Aquestes modificacions són:

1. Canvi de qualificació d'espai lliure públic (EL-P) a equipament esportiu (EQ-E) de la parcel·la amb referència cadastral número 1900901CD7320S0001PL, situada a la carretera Vénda de Portinatx.

Amb el canvi de qualificació de la parcel·la a EQ-E es triplica l'edificabilitat permesa (de 84,15 m² a 255 m²), es permet incrementar l'altura reguladora i la total màxima en més del doble (de 3 m a 8 m i de 4 m a 10 m, respectivament), i un nou habitatge (habitatge del guarda annex a l'ús principal).

Segons el Cadastre, la parcel·la té una superfície de 2.550 m² i 395 m² construïts destinats a ús esportiu. Segons apareix indicat a l'ortofoto de 2018-2019 del visor de la IDEIB es tracta d'un parc aquàtic i s'observa com la parcel·la està ocupada pràcticament en la seva totalitat per paviments i instal·lacions, i alguna edificació de petites dimensions (hi ha una edificació de 45 m² d'una planta, segons el Cadastre). També s'observen alguns pins adults repartits per la parcel·la.

Segons el DAE, la propietat ha instat l'expropiació de la parcel·la, i amb la modificació proposada es pretén retornar a la parcel·la l'ús actualment existent d'equipament esportiu privat (EQ-E) i reubicar en un altre lloc l'espai lliure públic dins del mateix sector (Portinatx).

El document ambiental presentat indica que essent «que les instal·lacions compten amb llicència de l'any 1987 (expedient 62), les instal·lacions existents podran transitòriament mantenir l'actual activitat amb el règim aplicable a la situació d'edificis inadequats.»

S'indica que l'EL-P que es suprimeix es compensa dins de la UA-07PO.

Segons el plànol QA-09 de la MP, el nou EQ-E té una superfície de 2.650 m2

La parcel·la en qüestió, confronta amb sòl rústic pel nord, per l'oest i pel sud. Per l'est confronta amb la travessera de la carretera «vénda de Portinatx». A l'altra banda de la carretera continua el sòl urbà.

Per l'oest i pel sud la parcel·la pràcticament confronta directament amb APR d'inundacions. Per l'est, a uns 150 m s'hi localitza una APR d'incendis.

La parcel·la està ubicada a primera línia de la platja de s'Arenal Gros. Una part important de la parcel·la està afectada per la servitud de protecció de la Llei de costes.

La parcel·la no s'ubica dins cap espai de rellevància ambiental. A uns 110 m al nord-oest s'hi localitza la ZEPA-ES0000516-Espacio marino del poniente y norte de Ibiza.

Segons la quadrícula 8091 amb codi 1x1 es relacionen com a de presència segura en l'àmbit de la parcel·la diversos endemismes balears, catalogats, com són: la Xerocrassa ebusitana ebusitana, Dorycnifolia subsp. Dorycnifolia i l' Allium grossi (espècie catalogada i amenaçada). Una altra espècie que es relaciona com a catalogada i amenaçada, però que no és endèmica, és la Dendropoma lebeche.

No es localitzen hàbitats d'interès comunitari (HIC) a la parcel·la, ni en el seu entorn més proper.

La parcel·la està considerada segons el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals com a d'alt risc d'incendis forestals i també tot l'àmbit que l'envolta. A la vegada aquest àmbit està envoltat per zona de risc extremadament alt d'incendis forestals (ZAR).

No està afectada per cap àrea de risc potencial significatiu d'inundacions ni per cap plana d'inundació.

A uns 15 metres de la parcel·la hi ha un torrent, segons s'observa al visor de la IDEIB (capa «xarxa hidrogràfica provisional»).

El pou d'abastiment de proveïment urbà que es localitza més pròxim a la parcel·la, segons es visualitza al visor de la IDEIB, està a uns 560 metres de distància, dins la zona de restriccions moderades que estableix el PHIB al voltant de l'eix dels pous d'abastiment.

S'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 2001M1 (Portinatx). Aqüífer profund amb bona qualitat pel que fa a salinitat i a nitrats, sense detecció de substàncies prioritàries. Presenta mal estat quantitatiu i bon estat químic, en estat de seguiment. Massa no vulnerable per contaminació de nitrats.

La vulnerabilitat d'aqüifers de la parcel·la és moderada.

2. Modificació de la UA-02PO, que està situada a l'oest de Portinatx, al camí de sa Torre.

Es proposa el canvi de qualificació d'un espai lliure públic (EL-P) a espai lliure privat (EL-PR) -que quedarà fora de la UA- i a instal·lacions i serveis (IS) -60 m², per a una ET, que es mantenen dins la UA-. Es justifica aquest canvi perquè l'EL-P no té accés des de vial públic. També es proposa el canvi de qualificació d'una petita àrea extensiva unifamiliar (E-U2) de 582 m² a espai lliure públic, i la supressió de vials i aparcaments públics (566,37 m²) que passen a espai lliure públic. Es justifica la supressió del vial en què dóna accés a un EL-PR sense possibilitat de continuar.

L'àmbit de la UA-02PO es redueix en 1.088,37 m², segons la fitxa d'aquesta UA.

La UA-2PO delimitada en sòl urbà (AAPI), confronta pel nord, pel nord-est i pel sud, amb sòl rústic protegit (ARIP)-APR d'incendis; pel nord-oest i pel sud-est, amb sòl urbà. Pel sud-oest, una franja de sòl urbà (EL-PR) la separa del sòl rústic protegit-ARIP.

L'àmbit de la UA-2PO no està afectat per cap espai de rellevància ambiental, però pel nord, est i oest de la UA (sempre a més de 200 metres de distància) s'hi localitza la ZEPA-ES0000516-Espacio marino del poniente y norte de Ibiza.

Segons la quadrícula 8091 amb codi 1x1 es relacionen com a de presència segura en l'àmbit de la UA diversos endemismes balears, catalogats, com són: la Xerocrassa ebusitana ebusitana, Dorycnifolia subsp. Dorycnifolia i l' Allium grossi (espècie catalogada i amenaçada). Una altra espècie que es relaciona com a catalogada i amenaçada, però que no és endèmica, és la Dendropoma lebeche.

A la pràctica totalitat de l'àmbit de la UA s'hi localitzen, segons el visor de la IDEIB, els hàbitats d'interès comunitari (HIC) Cytiso fontanesii-Genistetum dorycnifoliae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi, aquest darrer, hàbitat prioritari.

L'àmbit de la UA, segons el visor de la IDEIB (capa coberta del sòl-inventari forestal) està ocupat per coníferes i garriga, i està inclòs dins les zones d'alt risc d'incendis forestals de les Illes Balears (ZAR 2014) com a de risc extremadament alt d'incendi forestal, així com també els terrenys que l'envolten en almenys la meitat del seu perímetre.

La UA no està afectada per cap àrea de risc potencial significatiu d'inundacions ni per cap plana d'inundació.

El pou d'abastiment de proveïment urbà, segons es visualitza al visor de la IDEIB, s'ubica dins la zona de restriccions moderades que estableix el PHIB al voltant de l'eix dels pous d'abastiment de proveïment urbà (entre els 250 i els 1000 metres).

S'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 2001M1 (Portinatx). La vulnerabilitat d'aqüifers de la parcel·la és moderada.

Segons s'indica a la documentació aportada, no es localitza dins l'àmbit de la UA cap bé declarat d'interès cultural BIC ni cap bé catalogat. Al nord de la UA, a uns 75 metres de distància s'hi localitza el BIC – Torre de Portinatx.

L'EL-P que es proposa qualificar com a EL-PR, i que quedarà fora de la UA, s'ubica a primera línia de la costa (a uns 110 metres del DPMT). El canvi de qualificació a EL-PR, de poder-se materialitzar l'ús esportiu privat a la parcel·la, segons l'apartat 2.b) de l'article 6.3.08 de les NS, suposaria un augment de l'ocupació, de l'edificabilitat i de l'altura respecte de les permeses amb la qualificació d'EL-P.

No varia el nombre d'habitatges permesos a la UA, segons consta a la relació d'unitats d'actuació vigents i proposades de l'annex I del document ambiental presentat.

3. Modificació de la UA-03PO.

La UA-03PO s'ubica al sud de la UA-2PO, a l'altra costat del camí de sa Torre.

Es proposa canviar la qualificació d'una part de l'espai lliure públic (EL-P) a instal·lacions i serveis (IS). Aquest canvi es justifica en la necessitat de la UA-03PO d'instal·lar una estació de transformació de mitja a baixa tensió.

S'indica que augmenta la superfície de la UA en 1.006,00 m² com a conseqüència d'un aixecament topogràfic de la zona, dels quals: 495,14 m² incrementen la supefície destinada a vials i aparcaments; 313,62 m² la d'ELP; 48 m² les infraestructures; i 149,24 m², l'extensiva unifamiliar EU-2

Les variables ambientals de la UA-03PO no difereixen gaire de les de la UA-2PO.

Els hàbitats que es localitzen en la UA-2PO també es troben en una part de la UA-03PO, precisament on es canvia la qualificació d'EL-P a IS per permetre la instal·lació de l'estació de transformació.

4. Modificació de la UA-05PO, al nord-est de Portinatx.

Es proposa excloure de la UA-05PO una àrea que en el planejament vigent apareix com a carrers públics i que passa a qualificar-se com a EL-PR (aprox. 777 m²), i el vial de connexió entre el carrer de s'Aigoblanca i la carretera cala d'en Serra, que es proposa incloure dins la UA-7PO.

També es proposa canviar la qualificació de 1.126,67 m2 d'extensiva unifamiliar (UE-2) a equipament municipal divers (EQ-MD), la qual cosa suposa reduir en un habitatge el nombre d'habitatges permesos pel planejament vigent, atenent a l'índex d'ús residencial fixat per les NS vigents per la zona E-U: 1/1000.

La UA confronta amb sòl urbà per tots els seus costats, excepte per l'est i pel sud per on confronta en part amb sòl rústic protegit (ARIP)- APR d'incendis.

La UA no s'ubica dins cap espai de rellevància ambiental. A uns 170 m al nord s'hi localitza la ZEPA-ES0000516-Espacio marino del poniente y norte de Ibiza.

Segons la quadrícula 8082 amb codi 1x1 es relacionen com a de presència segura en l'àmbit de la UA diversos endemismes (tirrènic, microareal i balear), catalogats, com són: la Diplotaxis ibicencis, el molinet (Silene cambessedesii) i l' Allium grossi (espècie catalogada i amenaçada).

En una petita franja al sud-est de l'àmbit de la UA s'hi localitza l'hàbitat d'interès comunitari (HIC): Cneoro tricocci-Pistacietum lentisci.

Part de l'àmbit de la UA està ocupat per garriga i coníferes. Una part de la UA està considerada segons el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals com a d'alt risc d'incendis forestals i l'altra part com a de risc extremadament alt. Els terrenys que envolten la UA també estan considerats com a d'alt risc i de risc extremadament alt d'incendis forestal.

No està afectada per cap àrea de risc potencial significatiu d'inundacions ni per cap plana d'inundació.

El pou d'abastiment de proveïment urbà que es localitza més pròxim a la parcel·la, segons es visualitza al visor de la IDEIB, està a uns 680 metres de distància, dins la zona de restriccions moderades que estableix el PHIB al voltant de l'eix dels pous d'abastiment de proveïment urbà (entre els 250 i els 1000 metres).

S'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 2001M1 (Portinatx). La vulnerabilitat d'aqüifers de la parcel·la és moderada.

5. Es delimita una nova unitat d'actuació en sòl urbà, la UA-07PO, de 5.540m² de superfície. Confronta amb la UA-5PO. Es proposa canviar part de la qualificació d'equipament municipal divers (EQ-MD) a ELP (2.801,10 m2) i a extensiva plurifamiliar (1.550,45 m2), cosa que suposa la possibilitat de construir deu nous habitatges (30 nous habitants) segons s'indica a la fitxa de la UA-07PO inclosa en la relació d'unitats d'actuació de l'annex 1 del DAE. S'inclou dins aquesta UA el vial de connexió entre el carrer de s'Aigoblanca i el carrer «cala den Serra», que s'ha exclòs de la UA-5PO.

L'àmbit d'aquesta UA coincideix amb la parcel·la amb referència cadastral número 2105909CD7320S0001ML, de 5.536 m² de superfície i 200 m² construïts (habitatge i magatzem) segons el Cadastre.

La major part de la parcel·la està en estat natural amb densa vegetació arbòria (majoritàriament pins) i arbustiva.

Està envoltada d'APR d'incendis pel sud (a uns 40 metres) i per l'est (a 120 metres, aproximadament), considerades dins les zones d'alt risc d'incendi forestal (ZAR) com a zones de risc d'incendi forestal extremadament alt. La parcel·la està considerada de risc alt d'incendi forestal segons el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestals 2015-2024.

A uns 105 metres al nord i a uns 330 m a l'oest s'hi localitza l'espai de rellevància ambiental ZEPA-ES0000516-Espacio marino del poniente y norte de Ibiza.

A uns 90 metres al sud-est s'hi localitza l'hàbitat d'interès comunitari (HIC): Cneoro tricocci-Pistacietum lentisci.

Segons la quadrícula 8082 amb codi 1x1 es relacionen com a de presència segura en l'àmbit de la UA diversos endemismes (tirrènic, microareal i balear), catalogats, com són: la Diplotaxis ibicencis, el molinet (Silene cambessedesii) i l' Allium grossi (espècie catalogada i amenaçada).

La vulnerabilitat d'aqüífers de la parcel·la és en part alta i en part moderada.

La part de la parcel·la que es proposa qualificar com a E-P1 presenta pendent. S'ubica en una posició elevada respecte de «cala Portinatx» que està a uns 100 metres al nord de la parcel·la.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Els principals efectes d'algunes de les concretes modificacions puntuals plantejades es produiran sobre el paisatge, en suposar l'increment de l'edificabilitat, de l'altura, nombre de plantes, etc., en llocs oberts o de visibilitat considerable; sobre les espècies i els hàbitats pel desenvolupament urbanístic en les seves localitzacions; un increment del nombre d'habitatges i de la població amb el consegüent increment de la demanda de recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus), del renou, de la mobilitat, del risc d'incendis (en estar considerats alguns dels àmbits de les modificacions com a de risc alt o extremadament alt d'incendi forestal) etc.:

4. Consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

En compliment del disposat per l'article 30.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, la CMAIB va consultar a les següents administracions públiques:

- Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient.

- Servei de Planificació al Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Conselleria de Medi Ambient.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmósfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

- Departament de Territori i Mobilitat del Consell Insular d'Eivissa.

- Demarcació de Costes a les Illes Balears

En resposta a les consultes formulades, les administracions que s'han pronunciat, segons els informes que consten a dia d'avui dins l'expedient, són:

- El Servei de Planificació de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat. Mitjançant ofici de data 17 de novembre de 2020 (registrat d'entrada a la CMAIB el 18 de novembre de 2020 amb el número 1335), la cap de Servei de Planificació, en resposta a la consulta formulada per la CMAIB, comunica que «les modificacions previstes dintre de la zona urbana de Portinatx es troben a fora de la xarxa natura 2000. Per això, no es considera preceptiva l'avaluació de les repercussions ambientals del projecte.»

- El Servei de Territori del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra Intrusisme del Consell d'Eivissa. En l'informe emès per aquest Servei en data 27 de novembre de 2020, registrat d'entrada a la CMAIB el 9 de desembre de 2020, s'hi fan, entre d'altres, les següents consideracions:

- sobre les modificacions relatives a espais lliures públics (ELP) s'indica que cal incorporar les determinacions que exigeix l'article 60 de la LUIB. En aquest sentit, s'assenyala que queda justificat el manteniment de la seva superfície però que cal indicar i motivar el manteniment de la funcionalitat de cada ELP afectat (aspecte especialment necessari per al cas del canvi de posició de l'ELP que estava al sud de l'Arenal Gros i es trasllada a la UA-07PO). Així mateix, s'indica que cal deixar clar si es considera que l'ELP que es trasllada a la UA-07PO forma part dels sistemes generals o dels locals (art. 60.2 de la LUIB).

- sobre les actuacions de transformació urbanística previstes a les unitats d'actuació s'indica que «Atès que la MP6 ha de complir les determinacions de la LUIB, en cas que la compleció de la urbanització que sigui necessària a la unitat d'actuació UA-02PO superi l'establert a l'article 29.2 LUIB, s'haurà de preveure la corresponent actuació de transformació urbanística i la corresponent cessió del sòl lucratiu lliure de càrregues d'urbanització corresponent, a priori, al 15% de l'aprofitament urbanístic. En el cas de la UA-03PO, segons les imatges aèries, és evident que hi ha d'haver actuació de transformació urbanística perquè no s'hi ha realitzat cap obra d'urbanització. En els annexos de l'informe de sostenibilitat econòmica es fa constar que aquestes UA no fan cessions.»

- sobre la incidència econòmica de la modificació puntual es fan algunes consideracions en relació amb el contingut dels documents econòmics presentats indicant la necessitat d'aportar determinada documentació i de realitzar concrecions i rectificacions.

- l'informe també inclou una relació sobre altres aspectes de contingut que també indica que s'han de revisar.

- també inclou algunes consideracions sobre la cartografia de la modificació puntual.

- La secció de Medi Ambient del Departament de Presidència i Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa. A l'informe emès per aquest Departament el 19 de novembre de 2020 (registrat d'entrada a la CMAIB el 9 de desembre de 2020) s'inclouen diverses consideracions tècniques en quant a l'anàlisi d'interaccions sobre les diferents variables ambientals, de les quals es conclou, que:

- pel que fa a la hidrologia, s'indica que l'execució de la zona extensiva plurifamiliar que es crea provocarà un augment de les captacions per a consum humà, per això, s'ha de:

> concretar quin és el tipus i procedència dels recursos d'aigua potable, calcular necessitats de recursos en funció de l'augment poblacional i la capacitat de subministrament

> concretar i calcular la quantitat d'aigües residuals generades com a resultat dels 10 nous habitatges planificats i determinar la capacitat de depuració dels sistemes o de les instal·lacions de depuració finals.

- pel que fa a la vegetació, s'indica que «es considera important ubicar les espècies vegetals presents de caràcter singular i protegit, sobre tot les que es caracteritzen per presentar-se concentrades en determinats indrets del terreny en funció de les seves característiques ecològiques i confirmar el nivell d'afecció.»

- pel que fa a la fauna, s'assenyala que «al no mencionar ni descriure la presència de cap espècie d'avifauna a l'EIA, es considera que l'avaluació d'impactes sobre la fauna és inexacte. També, com es va comentar anteriorment la zona on es projecten part de les actuacions si que són nínxols potencialment aptes per la presència d'espècies d'ocells recollits a l'annexx de protecció de la directiva Aus (Directiva 2009/147/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 30 de noviembre de 2009 relativa a la conservación de las aves silvestres, a més d'altres espècies de caràcter singular. Es considera necessari ampliar la diagnosi sobre aquest grup faunístic, concretar i confirmar la presència d'aquestes espècies i determinar el nivell d'afectació d'aquelles potencialment afectades.»

- pel que fa al risc d'incendi forestal, «es considera important avaluar el nivell de risc d'incendi forestal de les diferents actuacions derivades de les modificacions. Tot l'anterior, de cara a preveure possibles mesures davant el risc d'incendis forestals.»

Segons l'informe, «es considera necessari incloure les següents mesures de minimització a tenir en compte al Pla de Vigilància Ambiental:

+Necessitat de realitzar estudi de localització d'espècies vegetals singulars, endèmiques i protegides.

+Atenent a la difícil viabilitat de supervivència en processos de reubicació de les espècies singulars, es considera necessari procedir a redissenyar la planificació en quant a ubicació d'instal·lacions o infraestructures, atenent a la distribució d'espècies més singulars i protegides, per tal de conservar aquestes formacions.

+Necessitat de realitzar un estudi de localització d'espècies d'ocells singulars, endèmics i protegits.

+Establir mesures de prevenció i minimització de riscs davant incendis forestals.

+Establir sistemes d'estalvi de consum hídric als nous habitatges, infraestructures i equipament.

+Proposar separació d'aigües i reutilització de les aigües grises.

+Establir sistemes de captació o aprofitament de pluvials.»

- El Servei de Protecció d'Espècies. En l'informe emès per aquest Servei el desembre de 2020, registrat d'entrada a la CMAIB en data 14/12/2020, s'informa favorablement la MP en considerar que «no és de preveure que la modificació de planejament pugui suposar un efecte negatiu sobre les espècies presents a la zona».

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmósfera. A l'informe emès per aquest Servei en data 3 de desembre de 2020 (registrat d'entrada a la CMAIB el 14/12/2020) s'hi fan diverses consideracions, que són les que de forma resumida s'indiquen a continuació:

Pel que fa a la documentació de referència:

«S'hauria de tenir en compte la següent documentació de referència:

Qualitat de l'aire:

-Informes anuals de qualitat de l'aire de les Illes Balears (http://atmosfera.caib.es)

-Llei 34/2017, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera

-Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire de Palma (consultable a http://atmosfera.caib.es).

+Canvi Climàtic:

+Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27 de 2 de març de 2019).

+Estudi de vulnerabilitat front al Canvi Climàtic de les Illes Balears (http://canviclimatic.caib.es).

+Estudi de vulnerabilitat front al Canvi Climàtic de les Illes Balears territorialitzat per municipi (http://canviclimatic.caib.es).

+Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

+Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears.»

Pel que fa a la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, indica que:

«La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix uns objectius a aconseguir tant en la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, com en la millora de l'eficiència energètica, com en la penetració d'energies renovables:

Objectius de reducció d'emissions

a) El 40% per a l'any 2030.

b) El 90% per a l'any 2050.

Objectius d'eficiència energètica

a) El 20% per a l'any 2030.

b) El 40% per a l'any 2050.

Objectius de Penetració d'Energies Renovables

a) El 35% per a l'any 2030.

b) El 100% per a l'any 2050.»

Assenyala com a condicionants que s'han de tenir en compte els articles de la Llei 10/2019: 18.1 i 2; 20; 23.1; 31.1,2,3,5 i 6; 32.2; 35.1, 2,3,4; 36.1; 42.1 i 2; 45; 53.1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8, 9; 54; 61.1,2,3; 64.1,2 i 3; 65.1,2 i 3.

De forma particular, en relació amb l'article 20.2 especifica que «De fet, el projecte hauria de calcular les emissions de CO2 generades tant en la fase de construcció com en la fase de funcionament, i proposar un sistema de compensació d'aquestes emissions.

A partir de la nostra eina de càlcul d'emissions i les superfícies previstes de construcció, els resultats obtinguts han estat els següents.

	Tn CO2 eq. Totals
Canvi d'ús	0,00
Mobilitat	280,10
Construcció	1834,62
Energia	489,47
Aigua	116,96
Residus	324,44
TOTAL	3045,59

S'hauran de preveure mesures de compensanció per obtenir un balanç final igual a zero o negatiu. Entre aquestes possibles mesures hi trobam: instal·lació d'energies renovables, inversió en productes d'absorció de carboni, reduir l'ús del vehicle de combustió privat a partir de mesures de mobilitat sostenible, utilització de materials de construcció sostenibles i d'origen local, etc.

En el cas d'utilitzar direrents valors als aportats, s'hauran de justificar degudament.»

Pel que fa a l'adaptació als efectes del canvi climàtic:

«En relació als efectes del canvi climàtic s'han de prendre en consideració els escenaris futurs de temperatura i altres índex climàtics esperats.

A aquest efecte s'estudiaran les projeccions del canvi del clima. Especial interès tenen les elaborades per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), en base als escenaris definits en el Cinquè informe del Panell d'Experts de Canvi Climàtic (IPCC) de les Nacions Unides.

En el Cinquè informe s'han definit quatre escenaris d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Són les anomenades Sendes Representatives de Concentració (RCP, per les sigles en anglès), RCP2.6, RCP4.5, RCP6.0 i RCP8.5. S'aconsella utilitzar preferentment per a les projeccions la Senda Representativa de Concentració RCP6.0. De gran utilitat és el visor d'escenaris de la plataforma Adaptecca. Aquesta aplicació permet visualitzar prediccions per municipi o per una àrea de territori. Està elaborada per l'Agència Estatal de Meteorologia seguint tècniques de regionalització estadística. http://adaptecca.es/escenarios/

El futur projecte d'urbanització haurà de contemplar els canvis que hi haurà en un futur en temperatures màximes, mínimes i règim de pluja, i presentar mesures que serveixin per millorar la resiliència davant d'aquests efectes del canvi climàtic. Algunes mesures que es podrien considerar serien limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant més arbrat, enjardinat, o coberta vegetals, la disposició de carrers i espais públics que afavoreixi la ventilació natural, a més de connectar amb la vegetació natural. Els jardins han d'afavorir espècies vegetals presents a l'entorn per tal de generar una extensió de l'entorn natural dins el medi urbanitzat.

Part essencial de l'adaptació al canvi climàtic passa per optimitzar la gestió dels recursos hídrics. Per això és necessària la recuperació de l'aigua de pluja i contribuir a l'adaptació a la seva escassetat. En aquest sentit es consideren mesures adequades: obligació que el disseny d'edificis inclogui la captura i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises; augmentar la permeabilitat de voreres i altres elements de la urbanització; exigència que en els projectes d'urbanització es mantingui la permeabilitat del sòl; a fi d'estar més ben preparats per les pluges torrencials i millorar la seva captació s'haurien d'habilitar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) en tot el sistema de recollida de pluvials i clavegueram, on es dota d'infraestructures que aconsegueixen captar i emmagatzemar aigua el màxim temps possible per no saturar les actuals infraestructures de pluvials.

L'espai públic pensat s'hauria de contemplar com un «refugi climàtic». Els refugis climàtics són espais tancats o a l'aire lliure on les persones més vulnerables davant efectes del clima, com poden ser ones de calor, es puguin refugiar durant les pitjors hores. Espais climatitzats o espais a l'aire lliure orejats, amb aigua i cobertura vegetal per fomentar l'evapotranspiració i l'ombra. Aquests a més haurien d'estar publicitats i en cas d'ones de calor facilitar l'arribada de les persones més vulnerables.»

- Sobre qualitat de l'aire:

«En la fase d'obres s'haurien de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica: http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_ pols_de_la_construcció_i_demolicio-30632/.»

Així mateix, consta dins l'expedient, còpia de l'informe que el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural va emetre el 30 de setembre de 2020 a petició de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja en relació amb la MP objecte d'aquest informe. A l'indicat informe s'hi fan les següents consideracions tècniques:

«Les parcel·les tenen les següents característiques:

Sòl: AAPI (urbà)

Vegetació: part de les diverses zones considerades no tenen vegetació, a la resta es desenvolupa un pinar adult amb savines i matolls envoltant edificacions.

Model de combustible: 4 i 7

Fracció de cabuda coberta: variable <60%

Continuïtat de la vegetació: molt alta.

Pendents: altes.

La massa forestal: Portinatx és una zona urbanitzada sense cap diferenciació entre les zones forestals que l'envolten i part de les parcel·les urbanes no edificades. A més, hi ha una massa forestal de gran extensió que l'envolta que per la seva extensió, tipus de combustible i orografia té una situació propicia per patir un gran incendi forestal.

Risc d'incendi: alt, molt alt i extremadament alt, segons el mapa de risc d'incendis forestals vigent a l'illa d'Eivissa.»

L'informe conclou que: «Atesos els elements de l'entorn, les característiques de les modificacions propostes corresponents a la documentació aportada i sempre que siguin adoptades les mesures establertes a continuació, no existeix inconvenient a efectes de risc d'incendis forestals per l'execució de les modificacions propostes: Portinatx ha de tindre un pla d'autoprotecció al qual s'indiqui les mesures que s'han d'adoptar enfront del risc d'incendi, així com les actuacions a realitzar en cas d'incendi.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es preveu que el pla pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1.Característiques del pla: la MP estableix el marc per a l'autorització de nous projectes que augmenten les dimensions i l'impacte eventual dels permesos en les NS vigents objecte de modificació (increment de l'ocupació, de l'edificabilitat i de l'altura permesa pel planejament vigent; augment de la capacitat residencial i de la població; increment de la demanda de recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus), de la mobilitat, impacte paisatgístic, del risc d'incendi forestal, afectació d'espècies i hàbitats, etc.)

2.Característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada:

- d'executar-se els projectes que empara la MP alguns dels efectes que es produiran sobre el medi ambient són segurs i irreversibles (impacte paisatgístic de les noves edificacions/construccions permeses per la MP, increment de la demanda de recursos ambientals bàsics, alteració de la fauna i la flora, pèrdua d'hàbitat, etc.), i el caràcter acumulatiu d'algun d'ells incrementarà progressivament la seva gravetat (escassetat d'aigua).

- riscs per a la salut humana o el medi ambient (per mor, per exemple, a accidents). El risc d'incendi forestal en l'àmbit de les diverses modificacions plantejades és molt remarcable, ja que va des d'un risc alt, molt alt, a un risc extremadament alt d'incendi forestal. Les actuacions que es podran executar en el marc de la MP incrementen el risc de patir un gran incendi forestal. Segons l'informe que el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural va emetre el 30 de setembre de 2020 a petició de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja en relació amb la MP, «Portinatx és una zona urbanitzada sense cap diferenciació entre les zones forestals que l'envolten i part de les parcel·les urbanes no edificades. A més, hi ha una massa forestal de gran extensió que l'envolta que per la seva extensió, tipus de combustible i orografia té una situació propicia per patir un gran incendi forestal. Risc d'incendi: alt, molt alt i extremadament alt, segons el mapa de risc d'incendis forestals vigent a l'illa d'Eivissa.»

- el valor i la vulnerabilitat de l'àrea probablement afectada a causa de les seves característiques naturals especials: el nucli urbà de Portinatx (TM de Sant Joan de Labritja) va ser considerat àrea d'assentament dins paisatge d'interès (AAPI) i tots els terrenys que l'envolten inclosos dins les àrees protegides ARIP i ANEI de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears, pels seus excepcionals valors ecològics, geològics i paisatgístics.

Portinatx, està integrat dins els Amunts d'Eivissa. Les actuacions urbanístiques a els Amunts d'Eivissa tenen un impacte paisatgístic superior perquè és un territori poc transformat i més fràgil a qualsevol tipus d'actuació.

La major part de l'àmbit de les modificacions proposades, tot i està en sòl urbà, està en estat natural. La norma 42.a) del PTIE estableix com un dels criteris generals de l'ordenació de la zona dels Amunts, el manteniment, amb les mínimes modificacions, dels seus valors naturals i de les característiques del paisatge natural i urbà, potenciant la seva singularitat a fi de caracteritzar la zona com a diferenciada de la resta.

Algunes de les modificacions proposades coincideixen amb l'àmbit d'hàbitats d'interès comunitari, un d'ells, hàbitat d'interès comunitari prioritari (Hypochoerido-Brachypodietum retusi); i amb àmbits de presència segura d'algunes espècies endèmiques balears catalogades, i alguna d'elles, a més, amenaçada (Allium grossi).

Conclusions de l'Informe Ambiental Estratègic

Primer. Subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la Modificació número 6 de les Normes Subsidiàries de Planejament de Sant Joan de Labritja referida a diverses modificacions puntuals a Portinatx (Eivissa), atès que es preveu que pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Segon. El promotor, en base a l'art. 31.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, elaborarà l'estudi ambiental estratègic, tenint en compte el document d'abast de l'estudi ambiental estratègic i les consultes a les administracions afectades.

En l'estudi ambiental estratègic s'identificaran, descriuran i avaluaran els possibles efectes significatius en el medi ambient de l'aplicació del pla o programa, així com unes alternatives raonables i ambientalment viables que tenguin en compte els objectius i l'àmbit d'aplicació del pla o programa.

L'estudi ambiental estratègic contindrà com a mínim la informació indicada en l'annex IV de la Llei 21/2013, i, a més a més, s'analitzaran en particular els següents punts:

- el nivell de risc d'incendi forestal de les diferents actuacions derivades de les modificacions proposades.

- les mesures de prevenció i minimització de risc davant incendis forestals.

- les afeccions, principalment sobre la vegetació i la fauna, resultants de l'eventual establiment de franges de prevenció d'incendis forestals entre les edificacions i les zones forestals, segons el disposat pel Decret 125/2007. S'han de determinar, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries.

- la incidència paisatgística de les modificacions proposades en comparació amb les permeses pel planejament vigent. Cal identificar el paisatge afectat per les modificacions proposades, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries. S'ha d'incloure una anàlisi de visibilitat de l'emplaçament de les noves edificacions/construccions que es podran executar en el marc de la MP. S'han d'elaborar conques visuals dels emplaçaments i les orientacions possibles als efectes de triar el que tengui menor impacte visual potencial.

- les repercussions que la MP pugui tenir sobre l'estat de conservació dels hàbitats d'interès comunitari presents a l'àmbit d'algunes de les modificacions proposades (un d'ells prioritari).

En relació als hàbitats, s'han de valorar els impactes acumulatius que la MP pugui suposar en relació amb els desenvolupaments urbanístics ja executats en el seu entorn. S'han de preveure mesures de protecció apropiades per preservar els corredors ecològics naturals que en el seu cas existeixin en els àmbits afectats.

S'ha de tenir en compte que no es pot permetre en cap cas «el deteriorament o l'alteració significativa dels components d'hàbitats prioritaris d'interès comunitari o la destrucció de components, o deteriorament significatiu de la resta de components d'hàbitats d'interès comunitari», fet tipificat com a infracció administrativa per l'article 80.1.j) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.

- les mesures necessàries per evitar l'alteració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000 en la mesura en què aquests fenòmens tenguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies (art. 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni i Biodiversitat).

- l'impacte acústic de les actuacions que s'executin en el marc de la MP proposada. Previsió de mesures adequades per a la seva reducció en compliment del preceptuat a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

- les afectacions per contaminació lumínica. Previsió de mesures de protecció per evitar la contaminació lumínica.

- la mobilitat generada i els mitjans de transport alternatius i rutes de vianants a fomentar i protegir de cara al desplaçament dels residents del nucli.

- l'existència de recursos hídrics suficients i reconeguts legalment per atendre la demanda d'aigua de la població actual i per atendre l'increment de les demandes hídriques de l'augment poblacional contemplat per la MP (s'ha de concretar el tipus i procedència dels recursos d'aigua potable). La quantificació de la demanda d'aigua s'ha de fer d'acord amb la dotació de 250 litres per persona i dia que estableix l'article 33. 1 del PHIB.

- la suficiència i dimensionament adequat de les infraestructures de serveis existents per poder atendre les necessitats de la població existent i de l'augment poblacional contemplat a la MP. La suficiència i adequació de la capacitat de sanejament (xarxa de sanejament i depuració) en termes de qualitat i quantitat.

- les alternatives tècnicament i ambientalment viables a la MP presentada. L'estudi d'alternatives ha d'incloure diverses alternatives, a part de la zero, tècnicament i ambientalment viables, que han d'anar dirigides a aconseguir els resultats ambientals més adequats. La justificació de l'alternativa seleccionada ha d'incloure la comparació dels efectes mediambientals de les alternatives plantejades.

- l'adequada gestió de l'increment dels residus que es generaran si es produeix l'increment de població que contempla la MP. S'han de preveure mesures per prevenir, reduir i corregir qualsevol efecte negatiu que es pugui produir.

- la capacitat de càrrega de l'àmbit per suportar la intensitat d'usos actual i la resultant de preveure una nova zona EP1 (10 nous habitatges/30 habitants) dins la nova UA-7PO, sense provocar un procés de deteriorament ambiental, social, cultural, així com la capacitat dels serveis i infraestructures ambientals.

- l'afecció de les actuacions, que s'executin a l'empara de les modificacions proposades, sobre el medi ambient hídric en les lleres dels torrents, riberes i marges; contaminació de les aigües o afectació a l'escorrentia. Mesures per a un tractament respectuós i, si escau, per a la seva recuperació.

- estudi i adopció de mesures previstes en el PHIB que minimitzin l'impacte derivat de les actuacions que s'executin en el marc de la MP (a títol enunciatiu: implantació de xarxes separatives de pluvials i residuals, previsió de sistemes urbans de drenatge sostenible, sistemes d'aprofitament de les aigües pluvials, utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades per al reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, instal·lació de fontaneria de baix consum. Estudi i adopció de mesures de correcció que minimitzin l'impacte derivat de les actuacions d'impermeabilització del sòl i de l'escorrentia.)

-la perspectiva climàtica, d'acord amb el disposat per l'article 20 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

- les consideracions fetes en els informes emesos pel Servei de Territori del Departament de Gestió del Territori, Infraestructures Viàries, Ordenació Turística i Lluita contra Intrusisme del Consell d'Eivissa, de 27/11/2020; per la secció de Medi Ambient del Departament de Presidència i Gestió Ambiental del Consell d'Eivissa, de 19/11/2020; pel Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de 03/12/2020.

- a la modificació proposada a la UA-3PO, s'ha d'estudiar el canvi d'ubicació dins la UA, de la qualificació d'infraestructures i serveis (IS) per a la instal·lació d'un centre de transformació, per tal que quedi fora de l'àmbit dels HIC que afecten la UA.

- estudiar els avantatges/inconvenients ambientals de desplaçar la zona residencial extensiva plurifamiliar (E-P1) que es proposa delimitar dins la UA-07PO fent-la coincidir amb la part ja alterada de la parcel·la amb edificacions i construccions (que es proposa qualificar com a EL-P) per tal de no afectar amb tanta intensitat la part que està en estat natural.

Tercer. Recordar que la MP ha de:

1. Grafiar la franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera dels torrents que discorrin per dins l'àmbit de les modificacions proposades, segons estableix l'article 88.4 del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat pel Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer (en endavant, PHIB).

2. Prohibir qualsevol activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar l'escorrentia, tant difusa com concentrada, dins la franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera dels torrents (art. 88.4 del PHIB).

3. Ha de donar un tractament respectuós a la llera dels torrents, a les seves riberes i marges així com a les aigües que hi circulen, de forma que el medi ambient hídric no sigui alterat i en els casos en què estigui degradat s'adoptin les mesures necessàries per a la seva recuperació (art. 115.2 del PHIB).

4. S'ha de prohibir la introducció d'espècies invasores que amenacen la vegetació de ribera i s'han de preveure mesures per erradicar aquestes espècies invasores en cas de detectar-se la seva presència.

5. D'acord amb el que disposa l'article 68.2 LUIB, l'ordenació proposada per la MP ha de respectar l'establert en el punt 1 d'aquest article, segons el qual:

«De conformitat amb la legislació estatal de sòl, les instal·lacions, construccions i edificacions s'han d'adaptar, en els aspectes bàsics, a l'ambient en què estiguin situades, i a aquest efecte:

a) Les construccions en llocs immediats o que formin part d'un grup d'edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional han d'harmonitzar amb aquests, o quan, sense existir conjunts d'edificis, n'hi hagués algun de gran importància o qualitat de les característiques indicades.

b) En els llocs de paisatge obert i natural, sigui rural o marítim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de característiques historicoartístiques, típics o tradicionals i als voltants de les carreteres i camins de trajecte pintoresc, no es permet que la situació, la massa, l'altura dels edificis, els murs i els tancaments o la instal·lació d'altres elements, limitin el camp visual per contemplar les belleses naturals, trencar l'harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.»

6. Grafiar els perímetres de protecció de pous d'abastiment de proveïment urbà que estableix el PHIB. Els usos i activitats que la MP permeti dins d'aquestes zones s'ha d'ajustar al disposat per l'article 87.4 del PHIB.

7.Incorporar la perspectiva climàtica de conformitat amb els estàndards o els objectius indicats en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i en el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, sense perjudici de remarcar alguns dels seus objectius:

- penetració d'energies renovables amb objectiu de balanç d'emissions zero

- edificis de consum energètic quasi nul

- enllumenat públic més eficient

- punts de càrrega de vehicles elèctrics

- avaluació i compensació d'emissions de CO2

- evitar efecte bombolla calor (major evapotranspiració)

- avaluar com millorar la mobilitat

- millorar les mesures preventives en la fase de construcció

- optimitzar la gestió dels recursos hídrics

8. Determinar mesures per a una gestió eficaç dels recursos hídrics conforme al disposat en el PHIB. A títol enunciatiu: implantació de xarxes separatives de pluvials i residuals, previsió de sistemes urbans de drenatge sostenible, sistemes d'aprofitament de les aigües pluvials, utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades per al reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, instal·lació de fontaneria de baix consum.

9. Incorporar les característiques i el traçat de les xarxes de sanejament (art. 75.7 del PHIB).

10. Grafiar, quan escaigui, la franja de 25 metres d'amplada que segons l'article 11.a) del Decret 125/2007 ha de separar la zona edificada de la forestal, lliure de matollar o vegetació que pugui propagar un incendi de la zona forestal, com també un camí perimetral de 5 metres, que podrà estar inclòs en la franja esmentada (que serà inedificable). Ha de quedar clar si es grafia sobre terrenys classificats com a urbans o com a rústics.

Així mateix, s'han de tenir en compte la resta de condicions establertes pel citat article:

«b) La zona edificada o urbanitzada ha de disposar preferentment de dues vies d'accés alternatives. Quan no es pugui disposar de las dues vies alternatives, l'accés únic ha de finalitzar en un fons de sac de forma circular de 12,50 m de radi.

c) En zones d'alt risc d'incendi forestal, les mencionades zones edificades han de comptar amb almenys un hidrant exterior degudament normalitzat per a la seva eficaç utilització pels serveis d'extinció d'incendis.»

11. Disposar la conservació de la vegetació natural existent en les zones que es qualifiquen com a EL-P i EL-PR. En cas d'introduir noves espècies, han de ser espècies autòctones de baixos requeriments hídrics.

Quart. Cal recordar a l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja que:

- ha de redactar un pla de gestió sostenible de l'aigua abans del 20 de desembre de 2021, amb el contingut mínim indicat a l'article 59.2 del PHIB (art. 59.1 del PHIB)

- «Portinatx ha de tindre un pla d'autoprotecció al qual s'indiqui les mesures que s'han d'adoptar enfront del risc d'incendi, així com les actuacions a realitzar en cas d'incendi», segons indica el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural en l'informe que va emetre el 30 de setembre de 2020 a petició de l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja en relació amb la MP.

- segons el punt segon de l'acord del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears de 31 d'octubre de 2008 - incorporat al IV.c) de l'acord de la CIOTUPHA, d'aprovació de les NS -: «No s'admetran nous creixements urbanístics mentre no s'asseguri la disponibilitat de recursos hídrics i la suficiència i l'adequació dels sistemes de sanejament, en termes de qualitat i quantitat, segons informe de l'administració hidràulica.»

Cinquè. Aquesta proposta de resolució actua com a document d'abast de l'estudi ambiental estratègic tal com preveu l'art. 31.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'Avaluació Ambiental.

Respecte a la tramitació s'ha de recordar que, per tal de donar compliment a l'art. 21 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'Ajuntament ha de sotmetre a informació pública la versió inicial del pla, acompanyat de l'Estudi Ambiental Estratègic (EAE), el qual s'haurà tengut en compte per a l'elaboració del pla.

Simultàniament, l'Ajuntament trametrà la versió inicial del pla i l'EAE a les administracions públiques que es considerin afectades. Com a mínim es realitzarà consulta a:

- Servei d'Ordenació del Territori i Urbanisme. Direcció General de Territori i Paisatge

- Serveis d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials. Direcció General de Recursos Hídrics

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Servei Gestió Ambiental. Departament de Gestió Ambiental. Consell Insular d'Eivissa

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl. Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Servei de Protecció d'Espècies. Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Servei de Planificació al Medi Natural. Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Departament de Territori i Mobilitat. Consell Insular d'Eivissa

- Demarcació de Costes a les Illes Balears

- Secció de Litoral del Consell Insular d'Eivissa

- Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears

- Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Direcció Insular de Residus del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell d'Eivissa

- GEN-GOB Eivissa

- Amics de la Terra Eivissa

- Associació de vesins de Portinatx

Sisè. Aquest informe ambiental s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Setè. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, en el seu cas, procedeixin en via judicial contra la disposició de caràcter general que hagués aprovat el pla o programa , o bé, sense perjudici dels que procedeixin en via administrativa contra l'acte, en el seu cas, d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'art. 31.5 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Vuitè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

 

Palma,  26 de gener de 2021

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias