BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de

casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020; el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui tengui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb algunes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

La situació epidemiològica a l'illa d'Eivissa determina la necessitat d'adoptar noves mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 i protegir la salut de la població d'aquest àmbit territorial i també de la resta del territori de les Illes Balears, a l'empara del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, atès que, tenint en compte la situació epidemiològica d'aquesta illa i que hi ha un risc molt elevat de transmetre-hi la malaltia, cal adoptar mesures més rigoroses de control i prevenció de la malaltia que les que s'han adoptat fins ara.

En les dates immediatament anteriors a aquest Decret, l'illa d'Eivissa presenta una IA14 superior als 1.814 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de 30 vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de 13,17 % a 7 dies i de 16,55 % a 14 dies. Aquestes dades, al seu torn, es troben en més de 10 dels punts percentuals per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Atesa aquesta situació epidemiològica, és necessari que es valorin actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica a l'illa d'Eivissa, per aturar els brots de la COVID-19 declarats.

Així doncs, d'acord amb el que ha estat exposat, atesos els brots i contagis de la COVID-19 que s'han confirmat a l'illa d'Eivissa, a l'efecte d'evitar la possible expansió descontrolada de la COVID-19 i de protegir la població del risc de contagi, cal adoptar noves mesures de prevenció que, en aquest cas, afecten les entrades i sortides de l'illa en la mesura que aquestes poden afavorir la propagació del virus.

D'altra banda, cal tenir present que l'illa de Formentera, tot i que, per mitjà d'un acord del Consell de Govern d'avui mateix, passa al nivell 4 d'alerta sanitària, es troba en una situació diferent respecte de les illes de Mallorca i d'Eivissa, per la qual cosa i encara que s'ha modificat el nivell d'alerta sanitària de l'illa de Formentera, resulta possible establir-hi les limitacions a les reunions socials de manera diferent a aquestes, i semblant a les establertes per a l'illa de Menorca.

Concretament, en les dates immediatament anteriors a aquest Decret, l'illa de Formentera presenta una IA14 superior als 652 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de 10 vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de 29,46 % a 7 dies i de 24,19 % a 14 dies. Aquestes dades, al seu torn, es troben en més de 26 dels punts percentuals per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer. S'adopten, amb caràcter transitori i pel període comprès entre el 23 i el 30 de gener d'enguany, ambdós inclosos, mesures de prevenció temporals i excepcionals per fer front a l'evolució desfavorable de l'epidèmia de la COVID-19 a les illes d'Eivissa i Formentera.

Segon. Es restringeixen les entrades i sortides de l'illa d'Eivissa, excepte per a la cobertura de les necessitats més essencials, com ara:

a) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

b) Compliment d'obligacions laborals, professionals o empresarials.

c) Assistència a centres docents i educatius, incloent-hi les escoles d'educació infantil.

d) Retorn al lloc de residència habitual o familiar.

e) Assistència i cura de gent gran, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçaments a entitats financeres i d'assegurances.

g) Actuacions requerides o urgents davant dels òrgans públics, judicials o notarials.

h) Renovacions de permisos i documentació oficial, així com altres tràmits administratius inajornables.

i) Per fer exàmens o proves oficials inajornables.

j) Per una causa de força major o una situació de necessitat.

k) Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.

Tercer. Es disposa que, en l'àmbit territorial de l'illa de Formentera, s'han d'aplicar les limitacions a les trobades familiars i a les reunions socials, en els termes següents:

1. Únicament es permeten les reunions familiars i socials d'un màxim de sis persones, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, tant en espais públics com privats i tant a l'interior com a l'exterior, excepte que es tracti de persones convivents.

2. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

Quart. En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Cinquè. Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Sisè. Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Setè. Aquest Decret produeix efectes a partir del moment de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i manté l'eficàcia fins a les 24.00 hores del dia 30 de gener d'enguany.

 

Palma, 22 de gener de 2021

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias