BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 17 de desembre de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

D'acord amb la lletra a) del punt 1 de l'article 14 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària «els projectes inclosos en l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o en l'annex 1 d'aquesta llei, i també els projectes que es presentin fraccionats i assoleixin els llindars d'aquests annexos per l'acumulació de les magnituds o les dimensions de cadascun». Entre els projectes inclosos a l'annex 1, el projecte objecte del present informe s'inclou:

a) Al punt 9 del grup 4 (Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls):

Instal·lacions per fabricar ciment, clínquer o formigó preparat amb una capacitat superior a 50 t/dia

Per tant, el projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013. S'han de complir també les prescripcions de l'article 17 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears que li siguin d'aplicació.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

Descripció del projecte

1. El projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó a Palma, realitzat per l'enginyer industrial Joan Socías Bosch i amb visat del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Balears número 141999 i data 10 de febrer de 2017 té com a objecte la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó amb una capacitat total de producció de formigó 120 m³/hora. El projecte s'ubica al carrer Marie de Behen, 4 al terme municipal de Palma. La parcel·la del projecte, de referència cadastral 2506105DD7820F0001BM, té 1.600 m² de superfície i, segons el PGOU de Palma, es troba a sòl urbà, a una àrea qualificada com a zona L2a (zona d'ús industrial).

2. Les etapes del procés de fabricació del formigó són les següents:

a) Els àrids són subministrats mitjançant camions que els descarregaran a les sitges de recepció o bé a les zones d'aplec a l'aire lliure segons la seva granulometria. Aquestes sitges també es poden carregar, des de la zona d'aplec mitjançant pala carregadora.

b)El subministrament dels àrids i graves a la planta de dosificació es fa des de les tremuges de recepció mitjançant un elevador de cadufs.

c) El ciment es diposita en dues sitges verticals de les quals s'extreu mitjançant cargol sense fi i es transporta a la sitja pesadora. Seguidament es fa l'abocament conjunt de tots els materials sòlids components del formigó.

d) Els materials dosificats s'introdueixen en els camions formigonera juntament amb l'aigua de pastat, la qual es dosifica mitjançant bàscula electrònica i té lloc el darrer procés de fabricació del formigó durant el trajecte de transport al punt de consum.

3. La planta de formigó constarà de les zones següents:

- Zona d'aplec d'àrids. Els àrids s'emmagatzemaran a l'aire lliure sobre una solera de formigó diferenciats segons la seva granulometria. Es construiran murs d'aproximadament 1,5 m d'alçada, els quals serviran com a pantalles protectores del vent i evitaran o disminuiran l'emissió de pols. Hi haurà tres zones de 14,4 m² cada una.

- Planta de producció. Es troba totalment automatitzada. Es muntarà sobre estructura metàl·lica ancorada a cimentacions de formigó armat i constarà dels elements següents:

a) Conjunt de 4 tremuges receptores d'àrids que es col·loquen sobre solera de formigó. La capacitat total del conjunt és de 80 m³ (20 m³ per tremuja). Els àrids es traslladen des de la zona d'aplec fins a les tremuges mitjançant una pala carregadora. Des de les tremuges, l'àrid es condueix a la mescladora amb cintes pesadores.

b) Pesatge d'àrid (inclou tremuja pesatge, cinta pesadora i cèl·lules extensiomètriques).

c) Cinta d'elevació.

d) Boca de descàrrega a formigonera.

e) Sitges de ciment. S'instal·laran 3 sitges per al ciment, de 60 t de capacitat cada una.

f) Cargols sense fi per a transportar el ciment de cada una de les sitges a la tremuja de pesatge.

g) Bàscula per a pesar el ciment.

h) Bàscula per a pesar l'aigua de 750 litres de capacitat. La bàscula per a dosificar l'aigua podrà rebre dos tipus diferents d'aigua: de la xarxa general o procedent dels sistemes de reciclatge de formigó residual i de les basses de decantació.

i) Transfer amb tremuja.

g) Elevador de catúfols. S'empra per a carregar les tremuges dosificadores des de les tremuges receptores. Aquest element es carenarà.

h) Cinta reversible i desplaçable sobre tremuges.

i) Instal·lacions associades.

- Zona de rentat de camions. Hi haurà una bassa per a la neteja dels camions, la qual servirà per a decantar l'aigua de neteja i reutilitzar-la posteriorment. Periòdicament, es buidarà i netejarà la bassa.

- Edificacions. Es preveu instal·lar una caseta prefabricada de 29,39 m² de superfície i coberta plana per a oficines i sales per al personal.

4. Al projecte i a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que la superfície computable de l'activitat, la qual inclou la superfície útil de les edificacions i el 50% de les superfícies a l'aire lliure, és de 779 m².

5. Es preveuen els consums següents de matèries primeres per hora:

-arena 162.000 kg/ hora

-grava 81.000 kg/hora

-ciment 45.000 kg/hora

-aigua 24.750 l/hora

6. La producció diària de formigó si es considera una jornada laboral de 10 h serà de 1.200 m³, la qual cosa equival a unes 2.900 tones.

7. Per a l'execució de la planta, es retirarà la capa vegetal de terra del solar i s'obriran rases per a les instal·lacions, pous i aljubs. La totalitat de la planta estarà pavimentada.

8. Hi haurà 3 basses de decantació a on arriben les restes de formigó i altres residus procedents d'operacions de transport. Aquests residus es decanten en dues basses per gravetat i l'aigua va passant d'una bassa a l'altra fins que, finalment, l'aigua es condueix a la darrera bassa. Aquesta aigua estarà lliure en la seva major part de sediments i s'evacuarà a la xarxa municipal de clavegueram després de passar per un pou de bloqueig. Es disposarà també d'una bomba que permetrà la reutilització de l'aigua per al procés de fabricació del formigó.

9. El subministrament de l'aigua potable es farà des de de la xarxa municipal existent i s'emmagatzemarà a un aljub de 120 m³.

10. La instal·lació de recollida d'aigües pluvials es realitzarà mitjançant reixes lineals connectades a col·lectors de pluvials. Es disposarà d'un dipòsit de 10 m³ per a la recollida de l'aigua de pluja, la qual haurà passat prèviament per una rasa de filtració i decantació. L'aigua d'aquest dipòsit s'emprarà per al reg de les zones enjardinades i de la zona d'emmagatzematge d'àrids.

11. L'activitat emprarà energia elèctrica per a la planta dosificadora i gasoil per a la pala carregadora.

12. Per tal de justificar l'emplaçament proposat, al projecte s'explica que la planta s'ubica a una zona estratègica per al subministrament de formigó als municipis confrontants amb Palma.

13. El pressupost d'execució del projecte és de 272.479,75 euros.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. A l'estudi d'impacte ambiental, s'explica en diverses ocasions que la zona d'actuació es troba al Polígon Industrial de Son Morro a les afores del terme municipal. Al projecte també s'indica que l'àrea d'estudi es troba al Polígon de Son Morro. No obstant això, cal remarcar que es tracta d'un error tant del projecte com de l'estudi d'impacte ambiental ja que, si bé segons el PGOU de Palma, la parcel·la del projecte es troba classificada com a Sòl Urbà (SU) en Zona d'Ús Industrial (L2a), no s'ubica al Polígon de Son Morro, el qual es troba a uns 500 m de l'activitat projectada. Així, l'error en la denominació del polígon pot haver induït a alguna confusió.

En relació amb les zones L, a l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de ciutat s'explica que «A l'any 2006 es modifiquen les normes del PG98 (PA 2001/150), entre les que cal destacar la unificació del quadre d'usos de les zones L i M de manera que a les zones L, on només es permetien els tallers industrials i els magatzems, es permeten els usos industrials».

Per altra banda, és important remarcar que a l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de ciutat s'indica també que «L'ordenació proposada en l'esborrany del PG estableix reconfigurar l'àmbit amb un caràcter residencial- terciari. D'aquesta manera preveu un augment d'habitants a l'àmbit al canviar l'ús industrial de les zones L a zones residencials. D'aquesta manera la revisió proposa una previsió de població a l'àmbit de 3.969 habitants. [...] Resultat de la revisió del Pla General les activitats industrials que s'implantin a l'àmbit poden quedar en una situació d'inadequació. La proposta fa inviable l'activitat industrial a la zona perquè el sòl industrial actualment present a la UE 69-02 hipotèticament hauria de passar a ser sòl residencial o de serveis. Cal tenir present que la revisió del Pla aposta per la mescla i diversitat d'usos compatibles entre si, millorant els nivells de complexitat funcional a la ciutat».

De fet, l'ajuntament de Palma ha acordat la suspensió de llicències urbanístiques per a la construcció, edificació de nova planta i canvi d'ús a la zona de Son Güells-Estadi Balear en el marc de dita revisió del PGOU, per acord del Ple en sessió de 29 d'octubre de 2020 (BOIB núm. 195 de 14 de novembre de 2020). Aquesta suspensió no comporta la de la tramitació del present expedient.

2. Un altre aspecte que tampoc s'ha contemplat a l'estudi d'impacte ambiental és que, segons el Pla Territorial de Mallorca, la parcel·la del projecte i el seu entorn es troben a l'Àrea de reconversió territorial ART 11.3 «Via de Cintura de Palma».

3. No afecta a cap espai natural protegit per la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació del espais de rellevància ambiental (LECO), ni per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'espacial protecció de les Illes Balears (LEN). No forma part de Xarxa Natura 2000.

4. El projecte no es veu afectat per les APR d'inundació, incendi, erosió ni esllavissament.

5. Tota la parcel·la del projecte es troba a zona del policia del torrent de na Bàrbara. Per tant, les actuacions que se duguin a terme a la parcel·la necessitaran l'autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics d'acord amb l'establert al punt 4 de l'article 9 del Reglament del Domini Públic Hidràulic.

6. L'àmbit del projecte es troba a una plana geomorfològica d'inundació i, per tant, a una zona potencialment inundable. D'acord amb el punt 1 de l'article 106 del PHIB de 2015, les actuacions que es realitzin a una zona inundable o a una zona potencialment inundable requereixen autorització administrativa de l'Administració hidràulica.

7. Pel que fa a la protecció de les aigües subterrànies:

a) L'àrea afectada pel projecte es troba a la Massa d'Aigua Subterrània (MAS) 1814M2 «Sant Jordi» (aqüífer superficial, presència de clorurs, nitrats i substàncies prioritàries, mal estat quantitatiu, mal estat químic, amb estat de «deteriorament estructural»).

b) La vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer és moderada.

c) Les actuacions projectades es troben fora del perímetre de restriccions dels pous de proveïment urbà.

8. Pel que fa als hàbitats, a l'entorn del torrent de na Bàrbara es troben les hàbitats Nicotiano glaucae-Ricinion communis alliancia nova i Helosciadetum nodiflori.

9. Pel que fa a la qualitat de l'aire, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que Palma presenta històricament un elevat nivell d'òxids de nitrogen, alts nivells de ozó durant els mesos d'estiu i elevats nivells de partícules en suspensió PM10. Els elevats nivells de partícules s'atribueixen no només a la combustió de combustibles fòssils, tant de centrals tèrmiques i vehicles sinó també a episodis d'intrusió de pols subsahariana.

10. En relació amb el renou, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que «según los mapas de ruido publicados por el Ayuntamiento de Palma, la zona del proyecto tiene una contaminación sonora de 70-75 dBa tanto debido al ruido por tráfico, donde principalmente las fuentes de emisión son la Vía de Cintura (Ma-20), como la carretera Palma-Manacor (Ma-15), la Ctra. Vella de Sineu, así como el resto de las vías de la misma urbanización». No obstant això, cal indicar que no tot l'entorn del projecte presenta uns nivells Lden de 70-75 dB. En aquest sentit, els nivells sonors Lden de la residència de Son Güells i de la zona residencial de Son Güells oscil·len entre 55 i 70 dB(A).

11. D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, les espècies vegetals identificades a la parcel·la del projecte (herbàcies espontànies) no tenen interès botànic i són indicadores de zones degradades i/o fortament modificades per l'home.

12. Pel que fa a la fauna, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que durant les visites realitzades a la zona d'estudi es varen observar poques espècies animals, entre les que destaquen les espècies catalogades següents: Falzia (Apus apus); sebel·lí (Burhinus oedicnemus); xoriguer (Falco tinnunculus); xàtxero (Motacilla alba); mussol banyut (Asio otus); serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus); serp blanca (Rhinechis scalaris); dragó (Tarentola mauritanica); ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis) i eriçó (Atelerix algirus).

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

En data 16 d'octubre de 2019 (RE CMAT-GOIB 20883), el senyor Oliver Zimmermann Hallensleben, en representació de VISTA DISEÑOS E INVERSIONES SL, aporta certificat de l'Ajuntament de Palma respecte a l'exposició pública del projecte esmentat a l'assumpte. Segons el certificat emès per Catalina M. Cunill, cap de Servei d'Activitats i Seguretat dels Establiments de l'ajuntament de Palma, de 26 de juny de 2019, el projecte de planta de dosificació per a la preparació de formigó ubicada en el carrer Marie de Behen 4, es va sotmetre a informació pública per un termini de trenta dies (BOIB núm. 61 de 4 de maig de 2019, pàg 18116) sense que es presentessin al·legacions.

Es varen consultar les administracions previsiblement afectades següents:

• Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, Secció d'Atmosfera
• Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Superficials.

A l'informe tècnic de data 4 de desembre de 2017 de la Secció d'Atmosfera es va concloure el següent:

Aquesta planta de formigó és una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B, sotmesa a autorització administrativa per part de l'òrgan autonòmic competent, que és la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, segons les disposicions de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera i del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació.

A l'informe tècnic del Servei d'Aigües Superficials de data 16 de gener de 2018 es va concloure el següent:

S'informa favorablement el “EsIA” signat pel geòleg Feliu Calafat Colom, i visat el febrer de 2017 pel Col·legi oficial de geòlegs, pel que afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, policia) i a zones inundables o potencialment inundables amb les prescripcions següents:

Les obres en domini públic hidràulic, en zona de servitud, en zona de policia i en zona inundable o potencialment inundable precisaran d'autorització administrativa prèvia de la DGRH. Aquesta autorització serà independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les Administracions públiques, i, si escau, dels propietaris dels terrenys particulars.

Per tal d'obtenir autorització s'haurà d'entregar projecte signat per tècnic competent.

Aquest projecte haurà de localitzar totes les instal·lacions així com el material d'acopi per damunt de la cota d'inundació per a una avinguda amb període de retorn de 500 anys.

A més, s'haurà d'aportar la declaració responsable que preveu l'article 14 bis, epígraf 3, del Reial decret 638/2016 de 9 de desembre de 2016. Adjunta model de declaració responsable al final d'aquest document.

El promotor, amb caràcter previ, a l'inici de les obres, haurà de presentar certificat del Registre de la propietat en el que s'acrediti que existeix anotació registral indicant que la construcció es troba en zona inundable (article 14 bis epígraf 4, del Reial decret 638/2016 de 9 de desembre de 2016.

El dictamen del Subcomitè d'Avaluacions Ambientals de data 24 d'octubre de 2019, que elevava al Ple de 31 d'octubre de 2019 proposta favorable de declaració d'impacte ambiental del projecte va restar sobre la Mesa de la sessió plenària per a major estudi.

En data 28 de novembre de 2019 es va retirar de l'ordre del dia del Ple de la CMAIB el punt 4 referent al projecte a efectes de sol·licitar informe a la Direcció Insular d'Infraestructures i al Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca.

En data 9 de desembre de 2019 tenen sortida els oficis de consulta i petició d'informe en relació amb el projecte dirigits a les administracions afectades següents:

- Consell Insular de Mallorca, Departament de Mobilitat i Infraestructures (RS CMAT-GOIB 15836).

- Consell Insular de Mallorca, Departament de Territori (RS CMAT-GOIB 15837).

En data 27 de desembre de 2019 té entrada l'informe tècnic sobre el projecte de la Direcció Insular d'Infraestructures, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 1772. Es va concloure el següent:

Per poder analitzar amb exactitud les afeccions que la nova activitat generarà en la mobilitat de la zona, i si aquestes afeccions són assumibles per la xarxa de transport existent, es fa necessari el desenvolupament d'un estudi de mobilitat.

En data 14 de gener de 2020 té entrada l'informe tècnic sobre el projecte de la Direcció Insular de Territori i Paisatge, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 32. Es va concloure el següent:

1. Des del punt de vista del procediment d'avaluació ambiental, en cas de que es consideri al Consell de Mallorca com administració afectada pel que fa a la competència en matèria d'ordenació del territori i paisatge en l'àmbit de l'illa de Mallorca, es considera que no convé que es procedeixi a realitzar la Declaració d'impacte ambiental del projecte de l'assumpte en tant no n'hagi estat avaluat el parer d'aquesta administració.

2. Així mateix, atès l'anàlisi de l'entorn territorial i urbà, cal destacar que es tracta d'una zona d'usos urbans molt heterogenis i hom pot considerar convenient prendre consciència de que l'àmbit d'anàlisi no es correspon estrictament amb un polígon industrial. Així mateix convé estendre la consulta ambiental com a mínim als següents organismes titulars de les competències relacionades amb les dotacions i infraestructures observades al cos de l'informe per avaluar-ne adequadament l'impacte ambiental:

- Conselleria d'Afers Socials i Esports/Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l'Autonomia Personal/Residència i Centre de Dia Son Güells.

- Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca/Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

- Departament d'Infraestructures i Mobilitat del Consell de Mallorca.

- Ajuntament de Palma/Model de Ciutat/Revisió del PGOU.

3. No s'aprecia a la documentació tramitada cap referència a que la parcel·la de la proposta es troba dins l'àmbit de l'Àrea de reconversió territorial ART 11.3 «Via de Cintura de Palma» del Pla Territorial Insular de Mallorca vigent, pendent d'incorporar al Pla General d'Ordenació Urbana de Palma. Aquesta ART 11.3 respon a uns objectius determinats sobre la consecució dels quals no s'ha avaluat en absolut l'efecte de la proposta en tramitació ambiental. Es considera una mancança greu en el procés avaluador ateses les conseqüències limitadores que pot tenir l'autorització de la proposta en el desplegament de l'actuació de reconversió prevista i la consecució dels seus objectius cas que no es prenguin en consideració i s'adoptin mesures adients.

Per a una avaluació correcta de la proposta resultaria convenient ampliar l'abast de la documentació de proposta i avaluació ambiental de tal manera que contempli els efectes sobre el desenvolupament i execució de l'ART 11.3 del PTIM.

4. En relació a la millora de la imatge de la ciutat, cal aprofundir en l'estudi paisatgístic de la proposta incorporant una anàlisi més acurada de l'entorn, tant l'existent com el previsible, i de les característiques i afeccions de la proposta. Com a mesura correctora es proposa contemplar l'alternativa de dissenyar el projecte de tal manera que la major part de l'activitat quedi continguda dins un volum edificat, o com a mínim amb una formalització de façanes que s'hi assimili, en consonància amb les previsions paràmetres de desenvolupament urbanístic i territorial previstes i integrades en el paisatge de l'entorn.

5. Caldria aprofundir en l'anàlisi de la mobilitat que pot generar la proposta i els efectes sobre el viari tant de la xarxa urbana com la de carreteres, parant especial atenció als nusos i enllaços així com les característiques del trànsit generat i la seva compatibilitat amb una utilització més cívica de la Via de Cintura.

6. Cal revisar l'avaluació del consum d'aigua diari previst amb l'activitat proposada atès que s'ha detectat una greu mancança d'anàlisi tant a la documentació del projecte com a l'Estudi d'impacte ambiental segons la qual aquest consum diari d'aigua només seria una desena part del potencial que té l'activitat segons la resta de dades del projecte. Convé contrastar aquestes dades amb la capacitat d'abastiment i càlculs realitzats en el projecte d'urbanització o dotació d'infraestructures de l'àmbit, i si n'és el cas limitar la capacitat de producció de la instal·lació.

7. Pel que fa al consum d'energia, es troba a faltar l'estudi d'una alternativa d'implantació de sistemes de producció d'energia renovable de tal manera que puguin abastir la maquinària instal·lada, evitant d'aquesta manera un increment de pol·lució atmosfèrica i els efectes negatius sobre el clima.

8. En definitiva, la implantació de l'activitat de l'assumpte en els termes que es planteja resulta difícilment compatible amb els usos previstos a l'entorn i més encara amb una estructura urbana reconvertida en una àrea de nova centralitat, d'ubicació privilegiada dins el sector de llevant de la ciutat, que preveu l'ART 11.3 del PTIM.

9. En qualsevol cas, aquest informe es cenyeix estrictament al títol d'intervenció que deriva del seu objecte i, en conseqüència, no implica en cap cas una predeterminació del contingut dels actes d'intervenció del Consell insular de Mallorca que puguin correspondre a altres tràmits o àmbits competencials.

10. Així mateix cal fer constar que el contingut d'aquest informe pot venir condicionat per la manca de disponibilitat de la documentació planimètrica del projecte, que no ha estat tramesa, amb la qual cosa alguns aspectes tractats poden requerir d'un aclariment posterior.

En data 16 de gener de 2020 té entrada l'informe tècnic complementari a l'emès per la Direcció Insular de Territori i Paisatge (RE SAA 32), amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 48. Es va concloure el següent:

1. La nova documentació no aporta elements significatius de judici que suposin una alteració de les conclusions de l'informe del Servei d'Ordenació del Territori de 9 de gener.

2. Resten pendents de tractament les mancances i apreciacions formulades a l'informe de 9 de gener, que es sintetitzen a continuació:

- Cal revisar i aprofundir en l'avaluació d'impacte de l'assumpte a l'entorn territorial assenyalat.

- Cal analitzar la incidència sobre el desenvolupament i execució de l'Àrea de reconversió territorial ART 11.3 «Via de cintura de Palma» del Pla territorial insular de Mallorca.

- Cal aprofundir en l'estudi paisatgístic de la proposta en els termes expressats a l'informe de 9 de gener.

- Cal aprofundir en l'anàlisi de la mobilitat.

- Cal revisar l'avaluació del consum d'aigua diari previst.

- Convé contemplar alternatives de sistemes d'energia renovable per a l'autoconsum.

3. Així mateix, s'adverteix que convé revisar el compliment de la normativa urbanística pel que fa a l'alçada d'algunes instal·lacions en relació a l'alçada màxima permesa.

4. En qualsevol cas, aquest informe complementari es cenyeix estrictament al títol d'intervenció que deriva del seu objecte i, en conseqüència, no implica en cap cas una predeterminació del contingut dels actes d'intervenció del Consell Insular de Mallorca que puguin correspondre a altres tràmits o àmbits competencials.

En data 21 de gener de 2020 tenen entrada les al·legacions de l'Associació de veïnats Son Güells sobre l'informe tècnic complementari en relació a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte de la planta de formigó, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 61. Es va al·legar el següent:

1) Antecedentes

Se detallan a continuación todas las afecciones e impactos omitidos en el informe técnico anteriormente referido; haciendo especial hincapié en el hecho de que dicho proyecto de fábrica de dosificación de hormigón no se encuentra en el polígono industrial de Son Morro, sino en el corazón del Barrio Residencial de Son Güells, incidiendo gravemente en la vida y salud de los vecinos de la zona.

2) Consideraciones técnicas y sociales:

- Impacto visual: dado el emplazamiento del proyecto, y teniendo en cuenta que no existe ninguna instalación industrial en las proximidades de dicha ubicación (las mas próximas se encuentran en el polígono industrial propiamente dicho a una distancia a partir de 1,5 km), se considera un impacto visual total dentro de una zona mayoritariamente residencial. La planta será visible totalmente desde la viviendas, además de en 360º en todas las direcciones. Las medidas propuestas de pintar de verde la instalación son ridículas, y no reducirán en absoluto el impacto visual de la fábrica por mucho que que se cree una barrera vegetal (dado que la altura de los silos de casi 10 m de altura la sobrepasaría, en cualquier caso) [...]

- Impacto en la movilidad: tal y como se refiere en el informe complementario realizado por el Servicio de Asesoramiento Ambiental de la Comisión Balear de Medio Ambiente, la planta se situaría en la calle Behén nº 4. Sin embargo, la entrada, salida y tránsito de los vehículos que vayan a transportar los entre 1.200 a 1.600 t/día de material fabricado,a demás de los áridos y compuestos que deben entrar como materia prima para el proceso de fabricación, deberán hacerlo a través de las calles Homer, George Sand o Camí Vell de Sineu, e irremediablemente en dirección hacia las salidas bien de la carretera Ma-20 vía de cintura, o bien hacia la Ma-15 Palma-Manacor. Ambas salidas ya de por sí saturadas actualmente en horario laboral se verán afectadas claramente, colapsando aún más si cabe el tráfico tanto en las incorporaciones, así como en las rotondas. Se estiman a priori entre entradas y salidas unos 120 desplazamientos en tráileres de 24 t o bien 200 si se usan camiones de 15 t. Como se hace patente la afectación a la movilidad y tránsito en la zona será mayúscula; y dadas las vías generales de acceso también incidirá en el tráfico general de la ciudad de Palma de manera significativa, creando embotellamientos en algunas de las principales venas de acceso a la urbe. De hecho, el Departamento de Movilidad del Consell ya ha alertado de que se trataría de un aumento de hasta el 50% de tránsito de camiones en la zona constituyendo una posible incompatibilidad en estudio actualmente.

- Impacto acústico: en lo referente a este punto se debe recalcar que no se trata de una zona aislada de uso industrial; todo lo contrario, la realidad es que estamos ante una zona residencial con una alta afección en este sentido a los ciudadanos allí afincados. En primer lugar, de acuerdo con el informe complementario se estima como mínimo un nivel de emisión sonora de 75 dB(A), el cual se pretende rebajar hasta 65 dB(A) con las medidas correctoras previstas, las cuales se encuentran irrisorias dado que para apantallar cualquier emisión de este tipo se necesita un material con espesor que absorba el sonido; y en ningún caso una plancha metálica de 2 mm podrá rebajar 10 decibelios. Además, no se ha considerado el enorme ruido causado por el tráfico rodado y carga/descarga de áridos de la propia actividad.

Empero, aunque dicha disminución se consiguiese con cualquier otra medida correctora de mayor nivel técnico (lo cual es bastante improbable), en cualquier caso el nivel de recepción externa de 65 dB(A) es totalmente insuficiente en esta área ya que teniendo en cuenta la actual Ordenanza municipal reguladora del ruido y las vibraciones, publicada en el BOIB núm. 4 de 09.01.2014 para el Ayuntamiento de Palma, en la que se contempla claramente la protección acústica para la inmisión sonora en el ambiente exterior e interior, buscando un equilibrio entre la actividad y el descanso vecinal los límites no cuadran. En el caso que nos ocupa, se trataría de una fase de ruido de alta intensidad y una exposición prolongada.

Tipo de área acústica			Índice de ruidos dB(A)
			Ld	Le	Ln
I	E	Sanitario, docente, cultural	55	55	45
II	A	Residencial	60	60	50
III	D	Terciario diferente de C	65	65	60
IV	C	Terciario con predominio de suelo de tipo recreativo y de espectáculos	68	68	58
V	B	Industrial
VI	F	Sistemas generales de infraestructuras del transporte y de otros equipamientos públicos que los reclamen
VII	G	Espacios naturales de especial protección contra la contaminación acústica

El mayor impacto se reflejará en la Residencia de día de Son Güells perteneciente a la red pública de atención a la dependencia, cuyas instalaciones se encuentran situadas a escasos 25 m del solar óbice de implantación de la planta. Dicho centro sanitario en el que se trata a enfermos de carácter especialmente sensible sensibles con discapacidad física y/o enfermedades neurodegenerativas menores de 65 años, se encontrarían en una situación muy delicada, ya que se rebasarían sobradamente los índices permitidos de afección sonora para nuevas zonas en desarrollo urbanístico en área acústica como es el caso y así se muestra en la tabla adjunta.

Cabe destacar que los trabajadores de la futura empresa sí que podrían estar protegidos según marca la ley de PRL con el uso de EPIs a tal fin, como pueden ser por medio de protecciones auditivas y dosímetros, pero no así los pacientes y personal del centro asistencial referido absorbiendo un impacto acústico continuo que debería estar por debajo de los 55 dB(A). La situación se agrava aún más si se tiene en cuenta que el horario del centro de día coincidiría totalmente con el de la actividad de la hormigonera teniendo afección continua de 9.00 h a 17.00 h.

Además, y no por eso menos importante, tampoco se cumplirían los límites en lo referente a las viviendas situadas a unos 130 m aproximadamente, ya que el nivel de inmisión en las mismas deber ser según la normativa por debajo de 60 dB(A). Dicha situación afectaría directamente a más de un millar de ciudadanos residentes en la zona según los datos sacados del IBESTAT.

- Impacto hídrico: las afecciones en este ámbito tampoco son para nada desdeñables, el área en la que se pretende instalar la fábrica se encuentra en zona ARPSI (área con riesgo potencial significativo de inundación), tal y como se refleja en la cartografía referente a zonas inundables y mapas de peligrosidad y riesgo de inundación en el tramo del Torrente de Na Bàrbara que se muestra adjunto publicado por la Dirección General de Recursos Hídricos; en el mismo se puede observar toda la zona de construcción como de Nivel de Riesgo Alto.

[...]

Número de veces que ha producido inundaciones relevantes y número de veces que ha causado daños (últimos 150 años)
Inundaciones	Viviendas	Vías	Calles	Puentes	Fallecidos
12	5	12	6	6	1

La consecuencia de ello se traduce en que ante episodios de inundación y/o alta pluviosidad, los cuales implicarían la inundación de dicha zona, y teniendo presente que el acopio y almacenaje de los componentes para la fabricación (cemento hasta 300 t al día manejadas, arena, grava, etc.) serán acumulados en la parte que linda más cercana al cauce según el propio estudio de imapcto ambiental, del cual tan solo existe 1 metro o incluso menos de distancia quedando en la zona de servidumbre del dominio público hidráulico; las probabilidades de que dichos materiales acaben en el torrente se disparan, más si cabe teniendo en cuenta la docena de inundaciones que han existido en los últimos 150 años (ver mapa superior y foto distancia en la que se observa el solar pegado al torrente).

La conclusión evidente es que antes o después existirán episodios de este tipo y existirá una afectación al medio (no se trata de si la va a haber, sino de cuándo se producirá), agravada por el hecho de que dicho torrente desemboca justo en el puerto deportivo del Portitxol, con las playas de Can Pere Antoni, y la del propio Portitxol a ambos lados; basta recordar al lector que nos hallamos ante zonas de uso recreativo y zonas de baño, las cuales están declaradas como Zonas Protegidas en el Título IV Capítulo 1 Artículo 84 apartado e del Plan Hidrológico de las Islas Baleares (PHIB). Por todo ello se hace imposible asegurar el «vertido cero» a torrente por parte del proyecto, y tan solo queda esperar a saber cuando va a existir el impacto al medio por vertidos muy altos en ppm de sólidos en suspensión y otras partículas como residuos de cemento (por ejemplo aditivos usados como lignosulfonatos, glucósidos, condensados de melaninas y naftalenos sulfurados, policarboxilatos y polifosfonatos todos ellos hidrosolubles; o bien derivados de los acelerantes usados en las materias primas como silicatos y aluminatos que aunque en poca proporción nunca deben verterse al cauce). Todos ellos irian hasta las zonas aguas abajo (algunas de las cuales ya de por sí afectadas en los últimos años).

[...]

- Impacto salud (olores y polvo): sin duda el más importante de todos pudiendo crear un verdadero problema de salud pública en Son Güells y alrededores. Las explotaciones de áridos de la clase que nos ocupa generan emisiones de partículas de polvo a la atmósfera, lo que constituye un decrimento más que evidente de la calidad del aire; esta afectación estará principalmente generada por la disgregación a la atmósfera de materiales pulverulentos asociados tanto a la fracción fina del cemento (que constituye aproximadamente un 16% del hormigón) y la fracción fina de los áridos empleados en el proceso de producción, sin olvidar los aditivos y acelerantes usados así como la polución causada por la maquinaria y camiones que producirán gran cantidad de SO₂, CO₂ y NO₂. Las Directrices de la OMS ya han alertado en este sentido sobre los peligros de la exposición a medio y largo plazo de la población a este tipo de partículas (la normativa se encuentra en revisión actualmente y se prevé que se publique durante el presente año 2020), y hace especial hincapié en los problemas causados por las PM10/m³ de aire respirado y su exposición crónica en menores. De hecho, se habla de una estrecha relación causa efecto entre el aumento de la concentración de dichas partículas y la morbilidad/mortalidad a largo plazo por enfermedades respiratorias, cardiovasculares e incluso carcinomas. La realidad en este aspecto es que existirá una afectación directa a más del millar de personas (entre ellas más de 250 niños), que se verán a diario afectadas por conjuntivitis, asma y muchas otras enfermedades graves. Se estima que la zona duplicará su población residente en los próximos 3 a 5 años dadas las promociones residenciales en ejecución y aprobadas en un área de 300 metros en el radio de acción de la futura fábrica y de forma indirecta en los barrios y áreas anexas.

Todo lo expuesto mermará de manera ostensible la calidad de vida de la vecindad degradando el barrio con otros problemas indirectos como la sedimentación de polvo cemento en el asfalto incrustándose en el mismo, aumento de suciedad de las vías públicas, edificios, tejados, piscinas, etc., circunstancias agravadas aún más teniendo en cuenta que el viento dominante en esta zona sopla desde la mañana hasta la tarde con unas intensidades entre 10 y 15 nudos con componente sursuroeste teniendo en cuenta ya el embat térmico (fuentes: Wind Alert, AENA, Climatología-AEMET y Windguru), empujando todas las partículas y contaminantes químicos/biológicos anteriormente expuestos precisamente y a las horas laborales de la industria hacia las viviendas dada la localización de estas. No se puede terminar esta sección sin hacer también referencia a la afectación de olores que causará la actividad en la zona cercana, teniendo en cuenta los trabajos de mezcla y amasado de hormigón.

Impacto flora y fauna: en la zona de estudio es habitual el avistamiento de aves frecuentemente, las cuales habitan e incluso anidan en las inmediaciones, como por ejemplo Palomas torcaces (Columba palumbus) o rapaces como parejas Cernícalos (Falco tinnunculus) e incluso Milanas (Milvus milvus) y otros muchos, algunas de ellas especies protegidas en peligro crítico en Mallorca (Fuente: Libro Rojo de los vertebrados de las Baleares); así como otros depredadores de especies invasoras que ayudan a la sostenibilidad del medio ambiente, las cuales desaparecerán del área debido al ruido generado, la polución y falta de visibilidad que se creará en los alrededores.

En cuanto a la gran parte de zona verde en los alrededores se trastocará la calidad del paisaje, y los árboles y plantas tendrán mayor dificultad para realizar fotosíntesis, dado el ensuciamiento de su superficie generada por el ambiente pulvígeno creado, esto unido al aumento ya indicado del CO₂ repercutirá en la calidad del aire respirado amén de degradar el paisaje [...].

-Impacto social-cultural: en este ámbito, la vida en general del barrio cambiará a peor de forma significativa, ya no se verán multitud de personas que acuden a hacer running desde zonas anejas como es muy habitual observar actualmente. El parque infantil situado a escasos 100 metros de la ubicación de la fábrica quedará totalmente inservible ya que nadie querrá acudir a él debido al ruido y ambiente con sus hijos/nietos. También se verán afectadas instalaciones deportivas como el Estadio Balear que se encuentra a 140 metros de distancia, cuyo césped sufrirá deposiciones de sólidos continuas, por no hablar de afecciones a los propios deportistas (recordemos que tanto la industria como el propio campo de fútbol se encuentran al aire libre).

- Otros: antes de terminar, se debe volver a incidir en el hecho de que la totalidad de la fábricas del sector del hormigón que se encuentran en la isla están ubicadas en polígonos industriales reales (como es el caso de las 3 del polígono Son Castelló, la de Can Valero, Marratxí, Ses Veles y Can Cornet; todas ellas a distancias más que prudenciales de zonas residenciales). A continuación, se aporta mapa en el que se puede discernir claramente la diferencia situacional del barrio de Son Güells y el polígono de Son Morro. ¡Son zonas muy diferentes!

En definitiva, y tras todo lo expuesto, el impacto por dicho proyecto en el barrio de Son Güells será TOTAL, tanto para la cotidianidad de sus habitantes, así como en lo referente a afecciones y degradación de la calidad de vida creando un problema de salud ambiental por lo cual y como conclusión, se insta al Comité de Medio Ambiente a tomar la alternativa 0 de no realización del proyecto, dadas las alertas referidas en este documento y que el mismo choca diametralmente con los objetivos de desarrollo sostenible de la ciudad y protección de menores.

Se solicita la suspensión inmediata de la tramitación del actual proyecto, y de no ser así, el inicio de un nuevo período de exposición pública y reiniciar la tramitación ambiental en paralelo a la consulta a administraciones implicadas que deben incluir necesariamente a la Conselleria de Salud Pública y a la Conselleria de Bienestar Social.

En data 23 de gener de 2020 té entrada la sol·licitud del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) per tal que s'incorpori a l'expedient l'informe d'ANEFHOP (Asociación Nacional Española de Fabricantes de Hormigón Preparado), amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 93. A l'informe d'ANEFHOP es conclou el següent:

Desde la Asociación promovemos y velamos por la implantación sostenible y responsable de los procesos de fabricación de hormigón preparado. El exponente visible de este compromiso es la certificación «Hormigon Expert Anefhop» que la Asociación concede a las instalaciones que cumplen unos exigentes criterios ambientales, además de prevención de riesgos laborales y de calidad.

Entre estos requisitos está la ubicación de los centros de producción en lugares específicamente adecuados para ello y con las preceptivas autorizaciones administrativas. Aun en estos casos se promueve y se exige la instalación y el adecuado mantenimiento de una serie de medidas y buenas prácticas de protección ambiental que minimicen lo máximo posible la afección a su entorno.

Consideramos inadecuada la instalación de una central de fabricación de hormigón en un entorno urbano o en las proximidades de viviendas o instalaciones de uso ciudadano debido a que, aunque la implantación de las medidas de protección ambiental actualmente disponibles posibilita reducir el impacto de estas instalaciones, el tráfico que inevitablemente genera es fuente de riesgos, ruidos y molestias, incompatibles con zonas residenciales.

En data 28 de gener la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic remet l'escrit enviat pel GOB referent al projecte, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 113. El GOB va exposar el següent:

Correcció document presentat pel GOB en data 15 de gener amb núm. de registre 2001667620 (registre electrònic).

Que hem tengut constància de l'expedient obert relatiu a la sol·licitud de permís d'instal·lació i obres amb avaluació d'impacte ambiental de l'activitat PLANTA DE DOSIFICACIÓ PER A LA PREPARACIÓ DE FORMIGÓ ubicada al C/Marie de Behen, 4 per VISTA DE DISEÑOS E INVERSIONES, SLU EXP CO 2017 00258 i CN 2017 06284, BOIB núm. 61 de 4 de maig de 2019.

El projecte s'ubica en sòl urbà qualificat com a sòl industrial L2a situat en les immediacions de la urbanització de Son Güells, la residència i centre de dia de Son Güells, l'Estadi Balear, el poliesportiu Germans Escales i el col·legi Sant Josep Obrer.

Tenim constància que el projecte compta amb un informe favorable que els tècnics de la Comissió Balear de Medi Ambient varen elevar al Ple de la Comissió. En aquest informe però hem detectat una errada greu en la consideració de la ubicació del projecte, ja que constantment es fa referència a la ubicació de la parcel·la industrial com si aquesta estigués ubicada dins el Polígon de Son Morro, quan no és cert en absolut. Aquesta parcel·la industrial és una parcel·la única situada dins un entorn de sòl urbà amb qualificacions de residencial, equipaments, espais lliure públic i servei. En absolut es troba dins el polígon industrial de Son Morro situat a l'altra banda de Son Ramis, a més de 800 metres en línia recta. És més, hi ha un desconeixement tal de la ubicació del projecte que fins i tot la ubicació cadastral que es dona dins l'informe és incorrecte.

Així mateix, la valoració tècnica del projecte no fa referència, en cap cas -alhora de valorar aspectes relatius a emissió de partícules, renou o incidència paisatgística- en la proximitat de les cases de la urbanització de Son Güells, com sí que sorprenentment fa referència a la residència i centre de dia de Son Güells sense atendre però tampoc i minimitzant la incompatibilitat de les dues activitats. Val a dir que es tracta d'un centre per a persones amb discapacitat física i/o malaltia neurodegenerativa menors de 65 anys. Sembla ser que tampoc se n'adona el tècnic que la residència de Son Güells no es troba ubicada dins un polígon industrial- cosa que almenys hauria d'haver cridat l'atenció- i menys el de Son Morro situat a quasi un kilòmetre de distància. L'informe no fa tampoc referència en cap cas a la incidència del transport de camions sobre la mobilitat de la zona o la compatibilitat amb els usos coexistents a la zona, espais lliures, residències, centres escolars, etc.

L'informe de la Comissió de Medi Ambient no ha tengut en compte tampoc en absolut la incidència d'aquesta activitat en relació al canvi climàtic.

Per altra banda, el projecte es troba situat en una zona inundable o potencialment inundable, d'acord amb la cartografia de mapes de perillositat i risc d'inundació d'acord amb el Reial Decret 903/2010. Tot i això, i obviant la proximitat de la zona residencial i de serveis, compta amb l'informe favorable de Recursos Hídrics.

També esmentar que la DG de RRHH va publicar al 14 de juliol de 2018 una informació pública relativa a l'expedient 205/2018 projecte d'instal·lació d'un magatzem industrial de productes de construcció en zona de policia, al terme municipal de Palma a petició de VISTA DISEÑOS E INVERSIONES SL, que sospitam que està relacionat amb el projecte actualment en tràmit però en absolut fa referència a la «preparació de formigó», només a emmagatzematge (BOIB núm. 87 de 14 de juliol de 2019. Secció V. Anuncis. Pàgina 24343).

Sol·licita:

Creim que hi ha arguments suficients per considerar totalment incompatible aquesta activitat industrial amb la presència d'una residència per a malalts neurodegeneratius i un parc d'habitatges plurifamiliars, per qüestions de renous, mobilitat (a part de l'impacte visual de tenir una activitat industrial intensiva, per molt que la pintin de verd), però sobretot per l'emissió de partícules.

Hem remès a l'Ajuntament un escrit sol·licitant la paralització de la tramitació d'aquest expedient pels següents motius:

Que donats els efectes greus que pot tenir aquesta activitat en aspectes relatius al medi ambient, amb la incidència sobre la crisi climàtica ara que totes les institucions han declarat l'emergència climàtica, però, i sobretot, atenent als efectes sobre la salut pública en un entorn eminentment residencial, amb usos esportius i escolars propers, consideram que l'Ajuntament de Palma ha de suspendre la tramitació de l'actual projecte i, en tot cas, iniciar de nou un període d'exposició pública i reiniciar la tramitació ambiental en paral·lel a la consulta a administracions implicades que han d'incloure necessàriament Salut i Benestar Social perquè només es va demanar informe al Servei de Canvi Climàtic i la DGRH. Sabem que amb posterioritat i des de la CMAIB s'ha sol·licitat informe a Mobilitat i Territori del Consell de Mallorca. Però en cap cas aquests informes s'han sol·licitat dins el període d'exposició pública i que consideram tots imprescindibles per valorar l'autorització administrativa d'aquesta activitat.

Que, en qualsevol cas, detectades les errades i omissions greus en el procés de valoració tècnica de l'impacte ambiental, l'Ajuntament ha de suspendre la tramitació actual del projecte per tal de donar un termini nou a la Comissió Balear de Medi Ambient per esmenar les deficiències en la valoració tècnica del projecte derivada del nul coneixement físic de la ubicació real del projecte. Consideram que el fet de no considerar la proximitat dels habitatges propers i altres serveis escolars i esportius, els usuaris i residents de la zona queden sota una indefensió bàsica dels seus drets en no haver estat tenguts en compte en absolut alhora de valorar aspectes ambientals que poden incidir no només en aspectes de visuals, mobilitat, pols o renous, sinó també i sobretot en aspectes relatius a la salut pública.

Per tot això sol·licitam

Que es tengui per presentat aquest nou document i que en virtut de tot l'exposat

Es faci un nou informe per part de la Comissió Balear de Medi Ambient en relació amb aquest assumpte, independentment que l'Ajuntament decreti o no la paralització de l'expedient i una nova informació pública.

Que es doni compte en relació a l'altre projecte promogut per part del mateix promotor en zona de policia al 2018 i si es tracta de projectes diferents i que afecten a la mateixa zona es valorin els efectes sinèrgics, o bé, que es doni tota la informació relativa a perquè al 2018 el promotor va iniciar aquest tràmit i si l'Ajuntament té en el Departament d'Activitats i Seguretat algun expedient iniciat al respecte.

Igualment, com en entitat declarada d'Utilitat Pública i d'acord amb la Llei de Transparència sol·licitam tenir accés als informes emesos per part de la Direcció General de Recursos Hídrics en relació a l'assumpte.

En data 3 de febrer de 2020 tenen entrada les al·legacions sobre el projecte del CEIP Rafal Nou, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 162. Es va al·legar el següent:

El Consell escolar del CEIP Rafal Nou exposa la seva repulsa a la construcció de la fàbrica de formigó projectada al solar de Son Güells de Palma.

Donada la proximitat amb el nostre centre, trobam que els impactes ambientals negatius de la fàbrica de formigó afectaria a tota la població dels voltants.

El maneig i l'emmagatzematge de diferents materials (sílice) constitueix un risc important per a la salut.

Per tot això, el Consell Escolar del nostre centre,

Sol·licita a la Conselleria de Medi Ambient que donats els efectes greus que pot tenir aquesta activitat en aspectes relatius al medi ambient i que treballam a diari al nostre centre com a centre ecoambiental, i donada l'emergència climàtica que les institucions han declarat, faci pressió perquè es suspengui la tramitació del projecte, atès que es tracta d'una zona amb cinc centres escolars que ens veurem afectats.

En data 14 de febrer de 2020 té entrada l'informe tècnic sanitari sobre el projecte del Servei de Salut Ambiental, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 222. D'acord amb l'ofici de la directora general de Salut Pública i Participació el projecte es considera desfavorable i es sol·licita que es revisi la proposta/informe del Comitè. Es va informar el següent:

[...]

Consideraciones

1. Es fundamental para proteger la salud pública abordar todos los factores de riesgo de las enfermedades no transmisibles -incluida la contaminación del aire.

Tal como indica la OMS la contaminación del aire representa un importante riesgo medioambiental para la salud. Cuantos más bajos sean los niveles de contaminación del aire, mejor será la salud cardiovascular y respiratoria de la población, tanto a largo como a corto plazo.

2. Los grupos de población más sensibles a la exposición a niveles elevados de contaminantes atmosféricos son:

- Las personas que padecen trastornos respiratorios crónicos (EPOC, bronquitis crónica, asma...), enfermedades cardiovasculares y/o diabetes, ya que la contaminación atmosférica puede agravar los efectos de estas enfermedades. Las personas con discapacidad física y/o enfermedad degenerativa son especialmente sensibles a padecer los trastornos mencionados en el punto anterior.

- Los niños, ya que su sistema respiratorio no se encuentra desarrollado completamente y respiran más aire por unidad de peso que los adultos.

- Las personas mayores que padezcan alguna enfermedad crónica.

- Las mujeres embarazadas, debido a que la exposición a niveles elevados de contaminación se asocia a una mayor prevalencia de, por ejemplo, recién nacidos de bajo peso.

3. Las partículas (PM) son un indicador representativo común de la contaminación del aire. Afectan a más personas que cualquier otro contaminante. Los principales componentes de las PM son los sulfatos, los nitratos, el amoniaco, el cloruro de sodio, el hollín, los polvos minerales y el agua. Consisten en una compleja mezcla de partículas sólidas y líquidas de sustancias orgánicas e inorgánicas suspendidas en el aire. Si bien las partículas con un diámetro de 10 micrones o menor (PM10) pueden penetrar y alojarse profundamente dentro de los pulmones, existen otras partículas aún más dañinas para la salud, que son aquellas con un diámetro de 2,5 micrones o menos (PM2,5). Las PM2,5 pueden atravesar la barrera pulmonar y entrar en el sistema sanguíneo. La exposición crónica a partículas contribuye al riesgo de desarrollar enfermedades cardiovasculares y respiratorias, así como cáncer de pulmón.

4. Existe una estrecha relación cuantitativa entre la exposición a altas concentraciones de pequeñas partículas (PM10 y PM2,5) y el aumento de la mortalidad o morbilidad diaria y a largo plazo. A la inversa, cuando las concentraciones de partículas pequeñas y finas son reducidas, la mortalidad conexa también desciende, en el supuesto de que otros factores se mantengan sin cambios. Esto permite a las instancias normativas efectuar proyecciones relativas al mejoramiento de la salud de la población que se podría esperar si se redujera la contaminación del aire con partículas. La contaminación con partículas conlleva efectos sanitarios incluso en muy bajas concentraciones; de hecho, no se ha podido identificar ningún umbral por debajo del cual no se hayan observado daños para la salud. Por consiguiente, los límites de la directriz de 2005 de la OMS se orientan a lograr las concentraciones de partículas más bajas posibles.

Si bien el proyecto contempla medidas correctoras para minimizar en lo posible los efectos derivados de la generación de polvo y ruido (entre otros) y que podría pensarse que los efectos no son significativos dada la ubicación próxima a las vías de comunicación MA-15, MA-20 y MA-3018, hay que tener en cuenta que el proyecto pone de manifiesto la generación de un tránsito de vehículos pesados por calles próximas a las instalaciones anteriormente mencionadas, que a día de hoy no existe.

Conclusión

Las sobradas evidencias científicas sobre los efectos en salud de la contaminación atmosférica hacen necesario que por parte de las Administraciones se establezcan medidas destinadas a disminuir las emisiones o por lo menos, como en el caso que nos ocupa, a no aumentarlas.

Visto todo lo anteriormente indicado, a criterio de la que suscribe y con el fin de reducir el riesgo para la salud de la población expuesta en el entorno de la parcela donde se quiere ubicar la mencionada planta de hormigón, se solicita la revisión de la Resolución favorable de declaración de impacto ambiental.

En data 7 de juliol de 2020, l'Ajuntament remet l'informe emès sobre el projecte de la Conselleria d'Afers Socials i Esports, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 785. La Conselleria d'Afers Socials i Esports va informar el següent:

En resposta a a vostra sol·licitud de 4 de març de 2020 d'emissió d'un informe d'avaluació d'impacte ambiental, en relació al vostre expedient CO 2017 00258 d'activitat de planta de dosificació per a la preparació de formigó al carrer Marie de Behen, núm 4, us comunic que la nostra conselleria es remet, als efectes de la possible afecció d'aquesta activitat sobre els usuaris i personal del centre residencial Son Güells, a l'informe desfavorable emès el 6 de febrer de 2020 per la cap de servei de Salut Ambiental de la Direcció General de Salut Pública.

En data 27 de juliol de 2020 tenen entrada les al·legacions sobre el projecte del CC Sant Josep, el CEIP Es Pont, el CEIP Rafal Vell, el CEIP Rafal Nou i el CC Sant Pere, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 862. Es va al·legar el següent:

[...]

L'estudi d'impacte ambiental ordinari realitzat per TANDEM Ecoserveis i Geotecnia SL sobre el «Projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó» no inclou cap avaluació ni quantificació dels probables efectes significatius en termes de factors climàtics, ni la seva incidència associada al canvi climàtic. Consideram que el fet de no incloure aquest elements en el propi estudi, hauria de comportar que aquest no fos acceptat, tenint en compte a més la situació d'emergència climàtica en la qual ens trobam.

A més, aquest estudi d'impacte ambiental ordinari no compleix la legislació vigent d'avaluació ambiental de les Illes Balears, la qual s'ha anat modificant al llarg dels anys, adaptant-se a la realitat actual.

[...]

Tot i que el projecte i l'avaluació ambiental realitzada al febrer de 2017 complís amb la legislació vigent en aquell moment, la no-execució del projecte, ha fet que el projecte i l'avaluació d'impacte ambiental presentada, actualment no s'adapti a la normativa vigent, fruit de la modificació de la Llei 12/2016 de 17 d'agost per la llei 9/2918 de 31 de juliol i la Llei 10/2019, de 22 de febrer. Per això demanam que es digui a terme una nova Avaluació d'Impacte Ambiental per part de la promotora i per part de la Conselleria de Medi Ambient, tenint en compte la situació actual d'emergència climàtica que estam travessant i totes les conseqüències negatives sobre la salut de les persones, derivades del funcionament de la planta cimentera. Tot i que sigui zona industrial, hi ha una gran densitat de població, on es troba gent malalta, amb sistema immunitari deprimit, i gran quantitat de població en procés de creixement maduratiu,

- QUE el «Projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó» no s'adapta a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 23), no desplega en el projecte el compliment de diversos articles que es troben al Capítol II Eficiència energètica, en termes de mesures d'estalvi, eficiència energètica i plans de gestió energètica.

Article 30

[...]

El «Projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó» és considerat un edifici industrial d'alta demanda ja que presenta una potència instal·lada de 151.661 W i potència càlcul de 128.912 W.

Article 32 Eficiència energètica en edificacions

[...]

Article 34 Plans de gestió energètica

[...]

- QUE, tal com desplega la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27) «El Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC) ha publicat cinc informes que confirmen l'evidència dels canvis en el clima i la correlació directa amb l'activitat humana a causa, fonamentalment, de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provocats per l'ús de combustibles fòssils i les alteracions en l'ús del sòl. El canvi climàtic és un dels principals reptes als quals s'enfronten les societats arreu del món atesos els impactes negatius principalment en el medi ambient, els recursos naturals, l'economia i la salut». La contaminació associada per emissió de pols, gasos pel funcionament de la cimentera i els gasos dels vehicles implicats en la construcció de les instal·lacions i en el funcionament d'aquesta (transporten el material per a la fabricació de ciment i els que transporten aquest ja fabricat), contribueixen clarament a augmentar els gasos d'efecte hivernacle i, per tant, la situació d'emergència climàtica en la que en trobam, enlloc de contrarestar-lo i pal·liar-lo, tal i com marca la llei prèviament citada.

- QUE, l'emplaçament del projecte i activitat d'obra a 80 m de la «Residència i centre de dia Son Güells» (centre per a persones amb discapacitat física i/o malaltia neurodegenerativa), de 100 m de vivendes familiars i residencials i zones verdes així com el CC Sant Josep Obrer, implica un augment del tràfic i congestió en les zones col·lindants a les instal·lacions (Via de Cintura (Ma-20), la carretera Palma-Manacor (Ma-15), la carretera vella de Sineu), derivada del transport pesat de materials d'abastiment (grava, arena i ciment) i retirada del producte fabricat i residus generats, amb el conseqüent augment d'emissions de gasos, emissió de renous i pols a l'atmosfera.

- QUE, l'emplaçament del «Projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó» s'ubica dins la zona de servitud a 40 m del torrent de na Bàrbara i el Pla Hidrològic de les Illes Balears (Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, BOE núm. 47 de 23.02.2019) (a partir d'ara PHIB) en el seu article 88 punt 4 estableix que «A les masses de categoria rius (torrents) s'estableix, amb caràcter provisional, una franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera en els quals no es podrà realitzar cap activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar el vessament, tant difús com concentrat. S'exceptuen d'aquesta regla les activitats agropecuàries de caràcter extensiu».

- QUE el PHIB recull en el seu article 82 (quadre 28) els valors límit d'abocament a la xarxa de clavegueram. La indústria cimentera genera gran quantitat de sòlids suspesos, especialment sulfats, òxids d'alumini i òxids de ferro. La decantació en basses és una tècnica de separació insuficient per a que aquests compostos siguin totalment separats i abocats, segons els llindars que estableix la llei, a la xarxa de clavegueram i, per tant, incomplint amb els llindars màxims especificats a la normativa abans esmentada.

Per una altra banda, els olis, greixos i carburants que genera la maquinària de la indústria així com els vehicles durant el seu manteniment per neteja o per vessaments accidentals, la tècnica de separació que es preveu és insuficient, a banda del perill d'escorrentia i posterior vessament per infiltració o vessament directe al torrent de na Bàrbara, incomplint els llindars de l'article 82 (quadre 28). Per tant, existeix un risc real d'incomplir l'annex 4 del PHIB que estableix les SUBSTÀNCIES, MATERIALS I PRODUCTES QUE ESTÀ PROHIBIT ABOCAR A LA XARXA DE SANEJAMENT.

- QUE en la memòria de «MAPAS DE PELIGROSIDAD Y RIESGO DE INUNDACIÓN EN LA DEMARCACIÓN HIDROGRÁFICA DE BALEARES» de gener de 2016 que es va generar a partir de la «ELABORACIÓN DE CARTOGRAFIA DE MAPAS DE PELIGROSIDAD Y DE RIESGO DE INUNDACIÓN DE ACUERDO CON EL REAL DECRETO 903/2010 PARA LA DEMARCACIÓN HDROGRÁFICA DE LES ILLES BALEARS Y PLAN DE GESTIÓN DE RIESGOS DE INUNDACIÓN (Expediente 2440/2014) i que va publicar la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes Balears (Direcció de Recursos Hídrics) estableix que el tram i, concretament, l'emplaçament del projecte d'obra i activitat abans esmentat es troba en una zona inundable. Tota edificació, sigui una indústria, habitatge,... no s'hauria de poder construir en una zona altament inundable, tant per les pèrdues materials i humanes que podria generar, i per la contaminació hídrica associada a la pròpia inundació.

Tal com consta en l'exposició de motius de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, «un estudi de la vulnerabilitat dels diferents sectors de les Illes Balears als efectes del canvi climàtic encarregat pel Govern de les Illes Balears el 2015 va concloure que els principals factors climàtics que es preveu que afectin l'arxipèlag són l'increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació mitjana i l'augment d'esdeveniments extrems, com onades de calor o pluges intenses. Aquests factors creen un nivell de risc davant el canvi climàtic alt per als sectors de l'aigua, el territori, el turisme i la salut»... «Entre els impactes concrets prevists, destaquen una exposició significativa al perill de sequera meteorològica i hidrològica, risc d'inundacions i impactes sobre les diferents infraestructures».

Les inundacions representen un risc natural considerable al territori balear, amb episodis torrencials freqüents en els mesos de tardor provocats per pluges intenses concentrades en períodes de temps molt curts, que afavoreixen el vessament davant la infiltració.

És per això que episodis de pluges intenses o torrencials així com de crescuda del torrent provocarien vessaments incontrolats de graves, arenes, ciments, olis i greixos que, tant per escorrentia i/o infiltració, acabarien per contaminar el sòl i el torrent.

- QUE l'àrea on es pretén executar el projecte es troba en la zona on està la unitat hidrogeològica UH 1814M2 Sant Jordi, consistent en un aqüífer superficial que comprèn una superfície de 68,58 km² permeable. El nivell freàtic es troba molt per sobre dels 11-13 m de profunditat esperats, doncs l'emplaçament del projecte i activitat d'obra abans esmentat es troba a 40 m del torrent de na Bàrbara. Per tant, qualsevol vessament de qualsevol producte (arenes, graves, olis, greixos i combustibles) és potencialment contaminant a nivell ambiental per contaminació del sòl i subsòl, de la capa freàtica així com del torrent i que, per tant, es preveu una afecció de la hidrologia subterrània.

- QUE l'emplaçament del projecte i activitat d'obra abans esmentat a 80 m de la «Residència i centre de dia de Son Güells» (centre per a persones amb discapacitat física i/o malaltia neurodegenerativa), de 100 m de vivendes familiars residencials i zones verdes així com el CC Sant Josep Obrer i que farà impossible el compliment del «Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas» on en el seu «Artículo 24. Valores límite de inmisión de ruido aplicables a nuevas infraestructuras portuarias y a nuevas actividades» als punts 3 i 4 obliga a que:

«3. Ninguna instalación, establecimiento, actividad industrial, comercial, de almacenamiento, deportivo-recreativa o de ocio podrá transmitir a los locales colindantes en función del uso de éstos, niveles de ruido superiores a los establecidos en la tabla B2, del anexo III, evaluados de conformidad con los procedimientos del anexo IV. A estos efectos, se considerará que dos locales son colindantes, cuando en ningún momento se produce la transmisión de ruido entre el emisor y el receptor a través del medio ambiente exterior.»

«4. Los niveles de ruido anteriores se aplicarán, asimismo, a otros establecimientos abiertos al público no mencionados anteriormente, atendiendo a razones de analogía funcional o de equivalente necesidad de protección acústica.»

- Els llindars mínims que el projecte d'obra i activitat abans esmentat desprèn, de 65 dB màxims permesos, no són suficients per complir els nivells que s'exigeixen a la taula B2 de l'ANNEX III. Emisores acústicos. Valores límite de inmisión» del RD 1367/2007.

Tabla B2. Valores límite de ruido transmitido a locales colindantes por actividades

Uso del local colindante	Tipo de Recinto	Índices de ruido
		Lk,d	L k,e	L k,n
Residencial.	Zonas de estancias.	40	40	30
	Dormitorios.	35	35	25
Administrativo y de oficinas.	Despachos profesionales.	35	35	35
	Oficinas.	40	40	40
Sanitario.	Zonas de estancia.	40	40	30
	Dormitorios.	35	35	25
Educativo o cultural.	Aulas.	35	35	35
	Salas de lectura.	30	30	30

A més, s'ha de tenir en compte el mapa Estratègic de Renou, elaborat per l'Ajuntament en compliment de la Llei 37/2003 de 17 de novembre, del renou, el qual va realitzar un diagnòstic de la situació acústica actual de Palma, com a pas previ de l'elaboració d'un Pla d'Acció orientat a la reducció dels nivells sonors i la millora de la qualitat de vida, la qualitat ambiental i la salut dels residents en la ciutat.

L'anàlisi dels resultats del mapa de renou reflexa de forma clara la relació existent entre les principals infraestructures de tràfic i els nivells sonors. Així, la zona del projecte, degut al renou del tràfic, ja consta d'una contaminació sonora de 70-75 dB, on principalment les fonts d'emissió són la Via de Cintura (Ma-20), la carretera Palma-Manacor (Ma-15), la carretera vella de Sineu, així com la resta de vies de la pròpia urbanització.

Així, la localització de la parcel·la on es vol executar el projecte, ja es troba en una zona amb una notable contaminació sonora, la qual, afegida a la contaminació sonora derivada de l'execució de l'obra i la seva activitat, fa que el projecte sigui incompatible amb l'entorn, on es troben zones verdes, zona residencial, la residència i centre de dia de persones amb malalties neurodegeneratives, així com diferents centres educatius.

- QUE la gran volatilitat de sòlids lleugers com són les pols provinents del ciment portland, alumínic o de mescla que principalment estan formats pels següents compostos: òxid de calci, òxid de silici, òxid de ferro i òxid de magnesi; són compostos que perillosament poden causar malalties com aluminosi o silicosi agudes o cròniques a la població vulnerable i veïnada de la zona. Recordem que es tracta d'un emplaçament a 80 m de la «Residència i centre de dia Son Güells» de persones dependents amb risc i sistema immunològic molt vulnerable a les afeccions provocades per l'activitat de la planta, de 100 m de vivendes familiars residencials i zones verdes així com el CC Sant Josep Obrer on el trànsit d'infants i joves és constant a qualsevol hora quan s'hi dugui a terme l'activitat industrial.

Aquesta activitat industrial afectaria indirectament a uns 5500 nins i nines i a 700 professionals de l'àmbit educatiu.

- QUE, nombrosos estudis (els quals figuren més abaix) demostren que, l'exposició a partícules en suspensió mediambientals afecten a la fertilitat tant femenina com masculina. Aquests estudis posen en evidència que la contaminació per part d'aquests tipus de contaminants i partícules en suspensió afectaria a la reserva ovàrica de les nostres joves estudiants i treballadores. Aquesta reserva actua com a un marcador de fertilitat femenina (que ve donada per l'hormona anomenada antimulleriana o AMH) i que reflex el número de folículs en repòs a l'ovari. Aquest tipus d'estudis es varen presentar a la Reunión Anual de la Sociedad Europea de Reproducción Humana de l'any 2019.

Aquests estudis es varen fer amb medicions hormonals d'un total de 1318 dones italianes entre el 2007 i el 2017. Es va demostrar que l'afectació d'aquestes partícules en suspensió i el nivell d'hormona AMH és independent de l'edat, per tant, parlaríem d'una afectació generalitzada a totes les nines i dones de la zona, i amb la seva potencialitat de ser mares en un futur.

A més a més, l'increment d'aquestes partícules en suspensió afecten augmentant el risc d'avortament o no gestació de les fecundacions «in vitro», segons han demostrat els estudis realitzats recentment a Barcelona per la doctora Mireia González després de fer estudis amb 200 dones que es varen sotmetre al tractament citat. Aquestes dades varen ser mostrades al Simposio Internacional Sobre el Estilo de Vida y Fertilidad. La doctora Mireia González va demostrar durant el novembre passat que l'exposició directa d'aquestes dones a les partícules en suspensió tenen un efecte DIRECTE sobre el fracàs dels embarassos.

També, la doctora Alexandra Izquierdo, directora del Centre Internacional de Fertilitat ProcreaTec, ha assegurat que aquest tipus de contaminació (exposició a partícules tòxiques), redueixen la qualitat del semen i per tant tenen influència directa a l'augment de la infertilitat masculina, afectant d'aquesta manera als nostres estudiants i treballadors varons. Aquestes dades han estat contrastades i publicades a l'Environment International en relació a una dolenta qualitat de l'aire.

- QUE, per tot l'exposat anteriorment, l'execució del projecte i funcionament de les instal·lacions, comportarà un risc ambiental i per la pròpia salut de les persones, demanam que es dugui a terme una revisió exhaustiva del Pla d'Ordenació Urbana de Palma, el qual modificà al 2006 la tipologia de sòl industrial que permet la creació de plantes de formigó, ja que projectar aquest tipus de planta en Son Morro, tendrà infinites repercussions negatives en el seu entorn, al trobar-se a 80 m de la «Residència i centre de dia de Son Güells», de 100 m de vivendes familiars residencials i zones verdes així com el CC Sant Josep Obrer.

En mèrit de l'exposat suplica a V.I. de l'Ajuntament de Palma i la Comissió de Medi Ambient

SOL·LICITEN

- QUE s'anul·lin les actuacions que porten a l'execució del «Projecte d'activitat i obra per a la instal·lació d'una planta de dosificació per a la preparació de formigó», al carrer Marie de Behen 4, CP07007 de Palma, Illes Balears.

En data 8 de setembre de 2020 té entrada l'informe tècnic sobre el projecte de l'Oficina del Pla General i Model de Ciutat, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 1067. Es va concloure el següent:

1. La zona del projecte d'estudi (28,5 Ha) ha sofert 5 períodes d'ordenació i 2 d'urbanització, que han derivat en què actualment hi hagi 6 zones d'ordenació. Aquestes 6 zones comprenen 3 tipologies principals d'usos:

a. Residencial – 23,52 % (Inclou Reserva Estratègica de sòl);

b. Dotacional – 55,96 % (Equipaments 36,91 %, comercial i esportiu de titularitat privada i sociocultural, esportiva i sanitària de titularitat pública, Espai Lliure Públic – 19,06 %).

c. Industrial – 20,51 %.

2. L'ús majoritari és el dotacional i s'entén com a complementari a l'ús residencial. Actualment hi ha 369 habitatges (841 habitants), l'actual ordenació en preveu 707 (2.110 habitants) i l'Esborrany del PG de 2020 en preveu 1.620 amb una capacitat màxima de 3.969 habitants.

3. El sòl industrial és producte d'una modificació del PGOU al 2006 que va equiparar les zones L (tallers i magatzems) a les zones M (indústries). Aquest canvi suposa una disminució de la qualitat urbana per als habitatges existents i previstos i per als equipaments.

4. En l'expedient de modificació de les normes PG98 al 2006 (PA 2001/150), no es disposa de memòria d'informació i justificació de la modificació pel que no es pot constatar la justificació de la modificació. De l'avaluació d'impacte ambiental s'observa que no avalua la modificació de l'article 65 on s'unifica el quadre d'usos de les zones L i M, argumentant que aquesta modificació urbanística no té incidència ambiental. Donat que l'anàlisi ambiental no va avaluar l'impacte de la instal·lació d'activitats industrials de majors dimensions a entorns pròxims a zones residencials i que la incompatibilitat d'usos representa una disminució de la qualitat de vida de la població en aquests espais, resultat de la presència d'activitats molestes, es conclou que l'expedient de la modificació de les normes del PG98 no va avaluar de forma adequada la incidència a la població i a la salut pública de la modificació de les normes de la zones L. Per tant, es pot dir que el procediment d'avaluació ambiental de la modificació de les normes del PG-98 no va avaluar de forma adequada la incidència a la població i a la salut pública de la modificació de les normes de les zones L. Per tant, es pot dir que el procediment d'avaluació ambiental de la modificació de les normes del PG-98 (PA 2001/150) no ha donat suficient garantia d'avaluació ambiental del canvi d'ordenació.

5. L'ordenació urbanística dels usos principals a Palma ha anat evolucionant al llarg dels distints plans generals i les seves respectives modificacions. Actualment de l'ordenació dels usos industrials cal destacar que les zones L, que varen néixer com minipolígons al PG del 85, a partir de la modificació del 2006 es permeten usos industrials propis dels polígons industrials. Encara així el desenvolupament urbanístic de les zones L fins al moment s'ha materialitzat amb activitats de magatzem i a zones amb una mínima presència residencial i un cert aïllament de zones d'ús principal residencial.

6. Dels polígons industrials cal destacar que encara que l'ordenació urbanística de Palma ha previst que tinguin una funció d'ubicar activitats industrials, també permet com ús permenoritzat l'activitat comercial. Dins el marc econòmic de les illes, basat en el turisme, l'activitat comercial té un paper més important que la indústria. Això ha donat lloc a que els polígons industrials hi hagi una concentració important d'activitats comercials i per tant que tingui un caràcter de polígon de servei.

7. L'evolució de l'ordenació urbanística de l'àmbit i els canvis en l'ordenació urbanística de les zones L ha derivat en una manca de coherència des del punt de vista de planificació urbana i el que ha donat lloc a que a un espai pròxim conflueixin usos incompatibles com és el cas de l'ús residencial i equipaments esportius i sanitaris amb usos industrials.

8. El PTM en aquest àmbit delimita un àrea de reconversió territorial (ART 11.3 Via de Cintura) amb els objectius de: millora de la imatge de la ciutat, millora de la qualitat urbana de la ciutat en els límits de la via de cintura, delimitació d'usos establint les incompatibilitats d'alguns usos, demolició d'edificis obsolets, dotació de la via de cintura amb un caràcter més urbà, que no s'ha tengut en compte en l'estudi d'impacte ambiental del projecte.

9. D'acord amb l'Esborrany del Pla General, registrat d'entrada a la CMAIB el 15 de juny de 2020, actualment en procediment d'Avaluació Ambiental Estratègica, per a l'àmbit es proposa:

a. L'Àrea de Reconversió Urbana de rang ciutat ARU/RC 69-04 Via de Cintura, amb la finalitat de realitzar la reconversió urbana baix les premisses de l'ART del PTM, l'Àrea de Reconversió Urbana Transitòria ARU-T 69-03 del RES47/08 Son Güells. Es proposa la configuració d'un espai urbà mixt residencial-terciari i la generació d'una nova façana urbana mitjançant la proposta d'un bulevard sobre la via de cintura, la qual quedaria semisoterrada.

b. La zona d'Ordenació Urbanística 69-02 inclou la UE 69-03, la RES de Son Güells i la zona residencial de la carretera de Manacor (B2a). Manté el seu caràcter residencial.

10. Resultat de la revisió del Pla General les activitats industrials que s'implantin a l'àmbit poden quedar en una situació d'inadequació. La proposta fa inviable l'activitat industrial a la zona perquè el sòl industrial actualment present a la UE 69-02 hipotèticament hauria de passar a ser sòl residencial o de serveis. Cal tenir present que la revisió del Pla aposta per la mescla i diversitat d'usos compatibles entre si, millorant els nivells de complexitat funcional a la ciutat.

11. El projecte objecte d'avaluació ambiental és el primer projecte d'obra i activitat de planta de dosificació per la preparació de formigó en zones L. Actualment aquestes plantes s'ubiquen a zones M dels polígons industrials.

12. S'hauria de realitzar el procediment d'avaluació d'impacte ambiental d'aquest projecte incloent el projecte d'activitat i obra d'un magatzem industrial per materials de construccions a la parcel·la annexa (c. Marie de Behén cantonada amb c. Gaston Vuiller número 13) ja que ambdós projectes estan relacionats i l'avaluació d'impactes, mesures ambientals i pla de vigilància ambiental hauria de ser global dels dos projectes.

13. L'avaluació dels impactes ambientals del projecte s'ha de realitzar en aquest context de l'ordenació urbanística i per tant s'ha de considerar també els impactes al paisatge, població i salut humana així com s'ha plantejat en aquest informe. En primer lloc s'ha de tenir en compte que, encara que l'aptitud del sòl sigui correcta per a l'activitat, és inadequada per la situació.

14. En l'estudi d'impacte ambiental s'hauria de tenir en compte l'alternativa de les parcel·les vacants en zones M. En l'apartat 4. INVENTARIO AMBIENTAL. II SUBSISTEMA SOCIOECONÓMICO no s'ha tingut en compte els afectes adversos damunt la població. En l'apartat 4.I.C.1 PAISAJE no es té en compte l'afectació de l'ART 11.3. En l'apartat de Factors susceptibles de rebre impactes: identificació i valoració amb matriu no es valora l'acció «Funcionamiento de la instalación» ni es valora l'impacte sobre la qualitat de vida de la població. En les mesures preventives i correctores no s'observa cap precaució davant l'existència d'un equipament sanitari per minimitzar els renous o les emissions.

15. Davant les mancances de l'EIA en matèria de paisatge, població i salut humana, s'han rebut informes i al·legacions suficients per part de persones interessades i col·lectius afectats, com per posar de relleu la importància d'aquest aspecte en l'AIA d'aquest projecte. El paisatge i la qualitat atmosfèrica i acústica repercuteixen sobre la qualitat de vida de la població.

16. Les afeccions ambientals no contemplades en l'Estudi d'Impacte Ambiental però sí expressades per les administracions consultades i les al·legacions de les persones interessades són:

a. Paisatge urbà. A l'àmbit com a l'ART. 11.3 de Palma amb la finalitat de millora de la imatge de la ciutat, millora de la qualitat urbana entre altres.

b. Població i qualitat urbana. La previsió de població a l'àmbit és de 3.969 residents que han de conviure amb l'activitat industrial en sentit legítim serien previsibles i assumibles amb mesures correctores.

c. Salut humana – Emissió de contaminació acústica i atmosfèrica (emissió de partícules PM) de les activitats industrials; Emissió de contaminació acústica i atmosfèrica de les carreteres amb alt índex de tràfic; Risc d'accidents de tràfic resultat de la confluència d'activitats quotidianes de la població resident i el tràfic de vehicles pesants. La contaminació per partícules té efectes sanitaris inclús en molt baixes concentracions, de fet no s'ha pogut identificar un llindar per baix del qual no s'han observat danys a la salut. L'emissió de contaminació en forma de partícules (PM) resultat del funcionament i tràfic de vehicles pesants amb càrrega pulverulenta pot representar una disminució de la salut de la població resident i usuària dels equipaments de l'àmbit.

17. D'acord amb la proposta de reformulació de la Declaració d'Impacte Ambiental favorable del 24/10/2019 de la CMAIB, donat el caràcter residencial de l'àmbit i els posteriors informes rellevants com el del Departament de Territori del Consell de Mallorca que insta a pronunciar-se a l'Oficina del Pla General de l'Ajuntament de Palma, s'emet el present informe. Per tot l'anterior es proposa a la CMAIB reformular la declaració d'impacte ambiental amb sentit desfavorable en aquesta ubicació. A més d'advertir que la forma de tramitació vulnera la Llei 12/2016 per fraccionament de projectes i per tant el procediment d'AIA s'hauria de realitzar de forma global per ambdós projectes. Es proposa valorar l'alternativa d'ubicar els dos projectes de manera conjunta en parcel·les vacants en zones M.

18. Cal recordar que l'autorització de l'activitat per ser un APCA (activitat potencialment contaminadora de l'aire) és temporal i depèn de les característiques tècniques de la instal·lació, la seva implantació geogràfica i les condicions locals del medi ambient; la naturalesa de les emissions i el seu potencial trasllat d'un medi a altre, així com la seva incidència en les persones i el medi ambient potencialment afectats. Això fa plausible que hi hagi disfuncionalitats amb l'evolució urbanística de les propostes de la revisió de pla general al llarg de temps que canviaran significativament el caràcter urbà d'aquesta zona amb la configuració d'un espai urbà d'ús mixt residencial- terciari.

19. Cal recordar que el procediment d'avaluació d'impacte ambiental ordinària estableix que el promotor pot sol·licitar potestativa el document d'abast de l'estudi d'avaluació d'impacte ambiental. Es recomana que es realitzi aquesta pràctica per poder tenir des de l'inici un coneixement previ de la transcendència ambiental dels projectes sotmesos a AIA ordinària.

En data 28 d'octubre de 2020 té entrada l'Acord del Consell de la Gerència d'Urbanisme relatiu a la suspensió de llicències urbanístiques per a la construcció, edificació de nova planta i canvi d'ús a la zona de Son Güells-Estadi Balear remès per la Regidora de l'Àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 1237. Aquest acord ha estat aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Palma en sessió de 29 d'octubre de 2020 i publicat al BOIB núm. 195 de 14 de novembre de 2020.

En data 3 de novembre té sortida l'ofici del president de la CMAIB segons el qual es requereix informe a l'òrgan substantiu atesa la possible inviabilitat jurídica del projecte d'acord amb el punt 5 de l'article 18 de la Llei 12/2016. Al mateix ofici es sol·licita també que s'informi a la CMAIB com afecta la suspensió de llicències a l'àmbit de Son Güells al projecte pel que fa a la tramitació de l'avaluació ambiental (RS CMAT-GOIB 8521).

En data 11 de novembre de 2020 tenen entrada les al·legacions del promotor, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 1310. Es va al·legar el següent:

PRIMERA. El artículo 36 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre de evaluación ambiental establece que [...].

En el presente caso, dicho trámite de información pública se cumplió. Y así consta certificado en el expediente, puesto que se publicó en el BOIB número 61 de fecha 4 de mayo de 2019, y tuvo la duración preceptiva de 30 días.

Durante dichos 30 días, no se presentaron alegaciones de ningún tipo.

Así mismo, establece el artículo 37 de la Ley 21/2013 [...].

En el presente caso, se cumplió con lo establecido en dicho artículo, y aportaron informe, en tiempo y forma, las siguientes administraciones, que fueron las que habían sido consultadas:

- Servicio de Cambio Climático y Atmósfera de la Dirección General de Energía y Cambio Climático.

- Dirección General de Recursos Hídricos.

A partir de ese momento, se procedió por parte del órgano ambiental, tal y como indica la ley, al análisis técnico del expediente, realizándose reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, de la que se levantó acta, y se declaró, que se proponía formular la declaración de impacto ambiental favorable de la evaluación de impacto ambiental ordinaria del proyecto presentado con una serie de condicionantes y recomendaciones; quedando únicamente pendiente la emisión del preceptivo y determinante informe de impacto ambiental, con el contenido especificado.

Como es de ver, una vez se reúne el Subcomité, para tomar una decisión, es porque el órgano ambiental, ya ha efectuado el análisis técnico del expediente, por lo que tal circunstancia supone que se encuentra plenamente informado e ilustrado, para su emisión, no siendo necesaria la aportación o solicitud de nuevos informes.

De hecho, al respecto se pronuncia el artículo 40 de la Ley 21/2013 que especifica que si durante la fase de análisis técnico del expediente, se considera que la información pública o las consultas, no se han realizado de conformidad con lo que establece la ley, el órgano ambiental debía requerir al órgano sustantivo, para su subsanación, en un período de tres meses. Tal situación no se produjo, porque se consideró que ambos trámites se habían cumplido correctamente. Es de ver el acta de la reunión del Subcomité, reunido en fecha 21 de noviembre de 2019, donde ya se propone la emisión de informe favorable, con los oportunos condicionantes y recomendaciones.

Tanto es así que el órgano ambiental siguió con la tramitación del procedimiento, efectuó la reunión del Subcomité y acordó ya el contenido del informe favorable, que se debía de emitir. Jamás se hubiera llegado a este punto de haber detectado que faltaba información necesaria, o que no se había cumplido correctamente con el período de consultas o de información pública.

El simple hecho de proponer la emisión de un informe favorable, con sus condicionantes y recomendaciones, en la reunión del subcomité, supone que los técnicos ya han revisado el expediente y que el mismo es correcto, y por lo tanto a partir de ese momento ya no procede la aplicación del artículo 40 de la Ley 21/2013, por cuanto si ya se está en condiciones de emitir resolución, junto con sus condicionantes y recomendaciones, es que no es necesario recabar más informes, y que los aportados hasta el momento se consideran correctos, y suficientes. De no serlo, incluso se podría haber advertido tal circunstancia en la reunión, y haber dejado constancia en el acta de la necesidad de recabar más información; situación que tampoco ha ocurrido.

SEGUNDA.- Dicho lo anterior, y poniendo en contexto el expediente, esta parte se encuentra pendiente de la emisión de un informe de impacto ambiental, sobre la que se cumplió correctamente el trámite de información pública, se consultó a las administraciones afectadas, y se analizó técnicamente el expediente, entendiendo como suficiente la información que contenía, y correcta, hasta el punto que se acordó en la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, la emisión de informe favorable, incluso determinando ya, condicionantes y recomendaciones.

De acuerdo a la ley aplicable, tras dicha reunión del subcomité, no procedía solicitar nuevos informes a administraciones y personas interesadas (por no encontrarse amparada en la ley), sino lo que procedía era la emisión del informe de impacto ambiental, de acuerdo al contenido del acta de la reunión del subcomité.

La solicitud de dichos informes de manera extemporánea perjudica a mi representada, cuyo proyecto ha sido analizado técnicamente, y se entendía como suficientemente y correctamente informado, hasta el punto de faltar únicamente la emisión formal del informe de impacto ambiental.

Es por ello, que de acuerdo a lo dispuesto en el artículo 47 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas, todo lo actuado en el presente procedimiento, a contar desde el día siguiente a la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, y que llevó a requerir al órgano sustantivo para que realizara nueva consulta a las Administraciones y personas interesadas, es nulo de pleno derecho, por cuanto se ha dictado prescindiendo total y absolutamente del procedimiento legalmente establecido, ya que no procedía en ese momento del procedimiento, por cuanto ya se había declarado la idoneidad del expediente, para ser susceptible que se emitiera resolución favorable, no habiéndose advertido necesidad de nuevos informes o documentación, tal y como es de ver del expediente administrativo.

TERCERA.- De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 49 de la Ley 39/2015, a sensu contrario, cualquier acto que penda del declarado nulo, también deberá declararse nulo.

Por ello, todos aquellos actos que se hayan cumplimentado a raíz de la solicitud extemporánea del órgano ambiental al órgano sustantivo, tras la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, únicamente pendiente de emisión, así como las decisiones documentadas y precedentes a dicha solicitud, que dan lugar a la misma, deben ser declarados nulos de pleno derecho con la consecuente retroacción de actuaciones, al momento inmediatamente anterior, al del dictado del primero de ellos.

CUARTA.- Es por ello que esta parte entiende que cualquier informe o escrito de alegaciones aportado a raíz de la solicitud extemporánea del órgano ambiental al órgano sustantivo, tras la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, debe considerarse aportado de forma extemporánea, y no debe ser tenido en cuenta en absoluto, para la emisión del correspondiente informe de impacto ambiental, cuyo contenido se encuentra acordado desde el pasado día 21 de noviembre de 2019, únicamente pendiente de emisión.

Recordar también, que el trámite de información pública y de recopilación de informes de las Administraciones afectadas se efectuó en fecha 4 de mayo de 2019, finalizando sin alegaciones, y con los informes preceptivos y oportunos recabados, en tiempo y forma; habiéndose considerado el órgano ambiental, plena y suficientemente ilustrado, como para no requerir de más información, en los momentos oportunos, previstos por la ley al efecto.

Por todo lo anterior,

Solicito se tenga por presentado este escrito de alegaciones, en tiempo y forma, se admita, se tengan por formuladas las alegaciones efectuadas, y tras la realización de los trámites pertinentes, se acuerde decretar la nulidad de las actuaciones realizadas en este expediente, a partir de la solicitud extemporánea del órgano ambiental al órgano sustantivo requiriendo nueva consulta a las Administraciones y personas interesadas; tras la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019, así como las decisiones documentadas y precedentes a dicha solicitud, que dan lugar a la misma; retrotrayendo a las actuaciones al momento inmediatamente anterior, a la primera de ellas, y procediendo en consecuencia a continuar el expediente, de acuerdo a lo establecido en la Ley 21/2013, procediendo a la emisión del informe favorable al respecto del proyecto, de acuerdo a lo actuado y decidido, en la reunión del subcomité de fecha 21 de noviembre de 2019.

En relació amb les al·legacions presentades pel promotor, cal indicar que amb caràcter previ a la declaració d'impacte ambiental, en data 28 de novembre de 2019 el Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, -el qual és l'òrgan competent per dictar la declaració d'impacte ambiental-, va retirar de l'ordre del dia el punt corresponent al projecte atès que va considerar necessari sol·licitar informe a la Direcció Insular d'Infraestructures i al Departament de Territori del Consell Insular de Mallorca abans d'adoptar la resolució definitiva. Posteriorment, la CMAIB va considerar que hi havia algunes administracions que es podien considerar afectades i no havien estat consultades, i per això va requerir a l'Ajuntament de Palma que, com a òrgan substantiu, realitzi consulta a la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors i a la Conselleria d'Afers Socials i Esports/Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears/Residència i Centre de Dia Son Güells i ha sol·licitat també informe a la Direcció General de Salut Pública i Participació. En tot moment s'ha donat trasllat al promotor de les consultes realitzades i se li ha tramès còpia dels informes i de les al·legacions rebudes sobre el projecte perquè pugui tenir-ne constància i presentar les al·legacions oportunes.

Les al·legacions rebudes per part del promotor fan referència a qüestions formals sobre el moment en què s'han sol·licitat aquests informes, però no entren sobre el contingut dels informes rebuts i de les al·legacions al projecte que s'han presentat.

En data 1 de desembre té entrada l'escrit de l'Àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat com a resposta a l'escrit de la CMAIB de data 28 d'octubre de 2020, amb número d'entrada en el registre del Servei d'Assessorament Ambiental 1414. A aquest escrit s'indica que la suspensió de llicències a la zona de Son Güells no afecta a l'expedient municipal de tramitació de la planta de dosificació per a la preparació de formigó al carrer Marie de Behen 4.

Anàlisi tècnica de l'expedient

Alternatives

A l'estudi d'impacte ambiental s'han considerat les següents alternatives per al desenvolupament del projecte:

-Alternativa 0. No realització projecte.

-Alternativa 1. Instal·lació de la planta amb un número menor de sitges que comporta que aquestes i la cinta d'elevació i l'elevador de cadufs tindrien una altura superior a la permesa pel PGOU.

-Alternativa 2. Instal·lació de la planta amb distribució més centrada de la parcel·la que també facilita que el tràfic interior de camions sigui més àgil. Es descarta aquesta alternativa per la proximitat de la residència de gent gran de Son Güells.

-Alternativa 3. La planta de dosificació per a la fabricació de formigó se situa paral·lela al vial d'entrada del carrer Maria de Behen, situant la font sonora a la part més allunyada de la residència de gent gran existent ja esmentada a l'alternativa 2.

L'alternativa seleccionada és l'alternativa 3 ja que suposa que per la situació de l'entrada o accés se desplaça cap a un extrem del solar i elimina l'anell de circulació interior. Produeix un canvi en la disposició de la zona d'emmagatzematge dels àrids per facilitar el pas de vehicles. També representa una disminució de l'impacte sonor a les parcel·les veïnes.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

A l'estudi d'impacte ambiental es presenta una identificació i valoració dels impactes ambientals que produirà el projecte sobre l'entorn tant durant la fase de construcció com durant l'explotació.

Segons l'estudi d'impacte ambiental, a la fase de construcció s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Jalonament de la zona d'obres. Té un impacte compatible sobre la mobilitat de la fauna terrestre i el paisatge (paisatge general i vistes, cromaticitat i disharmonia) i un impacte positiu sobre la salut i la seguretat.

b) Desbrossament i preparació d'accessos. Aquesta acció té un impacte moderat sobre el terreny vegetal, les formacions herbàcies, un impacte compatible sobre la pèrdua de sòl, l'ambient atmosfèric i acústic, la pertorbació de la fauna (cria), la microfauna i insectes, el paisatge (paisatge general i vistes, cromaticitat i disharmonia) i un impacte positiu sobre la seguretat i la salut, l'ocupació, el consum i el comerç.

c) Ocupació temporal. Té un impacte compatible sobre el terreny vegetal, la hidrologia superficial, l'ambient atmosfèric, les formacions herbàcies, la mobilitat de la fauna terrestre, el paisatge general i les vistes, la disharmonia i les molèsties urbanes i positiu sobre el consum i el comerç.

d) Pas de vehicles i ús de maquinària. Té un impacte compatible sobre el sòl (terreny vegetal, pèrdua de sòl, contaminació del sòl, substrat rocós, geomorfologia, relleu i erosionabilitat), la hidrologia superficial, l'ambient atmosfèric i acústic, les formacions herbàcies, la pertorbació de la fauna (cria), el paisatge (paisatge general, vistes i disharmonia), els vials, els habitatges propers, la xarxa de transports, la qualitat de vida, les molèsties urbanes, la salut i la seguretat i positiu sobre l'ocupació, el comerç i el territori.

e) Excavació de rases, cimentació i aljubs. Aquesta acció té un impacte moderat sobre el substrat rocós i compatible sobre el terreny vegetal, la pèrdua de sòl, la geomorfologia, el relleu, l'erosionabilitat, la hidrologia superficial, l'ambient atmosfèric i acústic, les formacions herbàcies, la pertorbació de la fauna (cria), la microfauna i insectes, el paisatge (paisatge general, vistes i disharmonia), els vials, els habitatges propers, la xarxa de transports, les xarxes d'abastiment, les molèsties urbanes, la salut i la seguretat i positiu sobre l'ocupació, el consum i el comerç.

f) Ocupació del sòl. Té un impacte moderat sobre el terreny vegetal i el substrat rocós i compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic i positiu sobre les xarxes d'abastiment, l'ocupació, el consum i el comerç.

g) Formigonat. Té un impacte compatible sobre el substrat rocós, l'ambient atmosfèric i acústic, els habitatges propers, la salut i seguretat i positiu sobre l'erosionabilitat, els vials, la xarxa de transports, les xarxes d'abastiment, els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

h) Rebliments. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic, la salut i la seguretat i positiu sobre sobre la geomorfologia, el relleu, l'erosionabilitat, la hidrologia superficial, les formacions arbustives i herbàcies, la mobilitat de la fauna terrestre, el paisatge general, els vials, les xarxes d'abastiment, els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

i) Estesa i compactació. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic, les molèsties urbanes, la salut i la seguretat i positiu sobre la geomorfologia, el relleu, l'erosionabilitat, la hidrologia superficial, les formacions herbàcies, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, les xarxes d'abastiment, l'ocupació, el consum i el comerç.

j) Rodolament. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic i positiu sobre la geomorfologia, el relleu, l'erosionabilitat, la hidrologia superficial, les formacions herbàcies, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, les xarxes d'abastiment, l'ocupació, el consum i el comerç.

k) Soldadures. Té un impacte compatible sobre la salut i la seguretat i positiu sobre l'ocupació, el consum i el comerç.

l) Reposició de terrenys. Té un impacte positiu sobre el terreny vegetal, la geomorfologia, el relleu, l'erosionabilitat, la hidrologia superficial, l'ambient atmosfèric i acústic, les formacions arbòries i arbustives, la fauna, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, les molèsties urbanes, l'ocupació, el consum i el comerç.

m) Barrera vegetal. Té un impacte positiu sobre sòl, l'aigua, l'aire, la flora, la fauna, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, les molèsties urbanes, l'ocupació, el consum i el comerç.

n) Generació de residus i abocaments accidentals. Té un impacte compatible sobre el substrat rocós, la hidrologia subterrània i les formacions herbàcies.

Segons l'estudi d'impacte ambiental, a la fase d'explotació, s'han identificat les següents activitats productores d'impactes:

a) Ocupació del territori. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic, el paisatge (paisatge general, cromaticitat i disharmonia) i habitatges propers i positiu sobre la flora, els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

b) Tràfic intern. Aquesta acció té un impacte compatible sobre l'ambient acústic, el paisatge general i els habitatges propers.

c) Serveis d'abastiment. Té un impacte positiu sobre la flora, les xarxes d'abastiment, els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

d) Transport de formigó. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, la xarxa de transports, les molèsties urbanes, la salut i seguretat i positiu sobre els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

e) Tràfic de vehicles. Té un impacte compatible sobre l'ambient atmosfèric i acústic, el paisatge general, els vials, els habitatges propers, la xarxa de transports, les molèsties urbanes, la salut i seguretat i positiu sobre els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

f) Accidents, avaries i fallades. Té un impacte compatible sobre la contaminació del sòl, l'ambient atmosfèric i acústic, els habitatges propers, la xarxa de transports, les molèsties urbanes, la salut i seguretat i positiu sobre els equipaments, l'ocupació, el consum i el comerç.

g) Manteniment de la instal·lació. Té un impacte compatible sobre l'ambient acústic, els vials i els habitatges propers.

h) Generació de residus. Té un impacte compatible sobre la contaminació del sòl, l'ambient atmosfèric, el paisatge general i els vials.

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental, «la zona donde se llevará a cabo la actuación se halla en el Polígono Industrial de Son Morro a las afueras del término municipal y muy cerca de las principales vías de comunicación de la isla». Així, l'avaluació dels impactes associats al projecte s'ha fet considerant que el projecte es troba a un polígon industrial. No obstant això i segons l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma de data 4 d'agost de 2020, «a nivell socioeconòmic, la situació actual es caracteritza per ser una zona urbanitzada però no consolidada per l'edificació. L'edificació que s'ha realitzat a la zona és bàsicament la d'habitatges, no havent encara cap activitat industrial a la zona». Per tant, una de les mancances de l'estudi d'impacte ambiental és precisament no haver avaluat els efectes de la instal·lació projectada a un entorn que no és pròpiament industrial, sinó que hi predominen els habitatges. S'ha de remarcar, una vegada més, que la parcel·la es troba a més de 500 m del Polígon de Son Morro.

En relació amb l'entorn, a l'informe de l'Oficina del Pla General de data 4 d'agost de 2020 (RE SAA: 1006) s'indica que:

En l'expedient de modificació de les normes PG98 al 2006 (PA 2001/150), no es disposa de memòria d'informació i justificació de la modificació pel que no es pot constatar la justificació de la modificació. De l'avaluació d'impacte ambiental s'observa que no avalua la modificació de l'article 65 on s'unifica el quadre d'usos de les zones L i M, argumentant que aquesta modificació urbanística no té incidència ambiental. Donat que l'anàlisi ambiental no va avaluar l'impacte de la instal·lació d'activitats industrials de majors dimensions a entorns pròxims a zones residencials i la incompatibilitat d'usos representa una disminució de la qualitat de vida de la població en aquests espais, resultat de la presència d'activitats molestes, es conclou que l'expedient de la modificació de les normes del PG98 no va avaluar de forma adequada la incidència a la població i a la salut pública de la modificació de les normes de la zones L. Per tant, es pot dir que el procediment d'avaluació ambiental de la modificació de les normes del PG-98 no va avaluar de forma adequada la incidència a la població i a la salut pública de la modificació de les normes de les zones L. Per tant, es pot dir que el procediment d'avaluació ambiental de la modificació de les normes del PG-98 (PA 2001/150) no ha donat suficient garantia d'avaluació ambiental del canvi d'ordenació.

Així, de l'informe de l'Ajuntament s'interpreta que seria oportú tornar a avaluar ambientalment l'àmbit d'estudi atès que no va ser objecte de l'adequada valoració. En aquest sentit, cal tenir en compte que des de la modificació de les normes del PG 98, la qual es va aprovar l'any 2006, han esdevingut molts de canvis normatius a nivell ambiental. Un exemple ho trobam en la normativa sobre la qualitat de l'aire que té com a objectiu assolir uns nivells òptims de qualitat de l'aire per tal d'evitar, prevenir o reduir riscos i efectes negatius sobre la salut, el medi ambient i altres béns de qualsevol naturalesa i que, per tant, estableix uns valors límits o objectius per als diferents contaminants atmosfèrics de cada cop més baixos. A més dels canvis normatius, l'àrea d'estudi també ha sofert molts de canvis com són la construcció de la residència i centre de dia per a persones amb discapacitat física i/o malalties neurodegeneratives menors de 65 anys de Son Güells o la urbanització de la UE 69-03. En conseqüència, per a l'avaluació ambiental de la planta de formigó és necessari analitzar tots aquests aspectes.

Un altre aspecte a considerar per a l'avaluació ambiental del projecte és la classificació de l'activitat segons el Decret 19/1996, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el nomenclàtor de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses subjectes a qualificació. Si bé la disposició derogatòria única de Llei 6/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears deroga el Decret 19/1996, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el nomenclàtor de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses subjectes a qualificació, aquest decret era d'aplicació en el moment que el promotor va sol·licitar la llicència i, a més, segons la disposició addicional primera de la Llei 6/2019 «Fins que no s'aprovi la classificació de les activitats, els documents que s'hagin d'inscriure en el Registre han d'incorporar el codi que pertoqui del nomenclàtor del Decret 19/1996, de 8 de febrer, pel qual s'aprova el nomenclàtor de les activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses subjectes a qualificació».

Així, segons el Decret 19/1996 l'activitat està classificada com a grup XIV.05, molesta (3), nociva (2) i insalubre (1). En aquest sentit, a l'estudi d'impacte ambiental s'indica que l'activitat es considera insalubre per la contaminació per emissió de gasos dels vehicles i pols i per l'aixecament de pols com a conseqüència de la càrrega i descàrrega de material i per la circulació de vehicles pesants. Per tant, la qüestió de la insalubritat de la planta de formigó s'haurà d'analitzar en detall en aquesta avaluació ambiental.

Per una altra banda, segons el Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, l'activitat de planta de formigó es troba classificada com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera (APCA) del grup B amb el codi 04 06 12 06. La definició d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera ve recollida a la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera ) i són «aquelles que per la seva pròpia naturalesa, ubicació o pels processos tecnològics utilitzats constitueixin una font de contaminació les característiques de les quals poden requerir que siguin sotmeses a un règim de control i seguiment més estricte».

Segons la Guía para la prevención de emisiones difusas de partículas del Govern del País Basc, a les plantes de formigó es produeixen emissions difuses de partícules com a conseqüència dels aplecs d'àrids utilitzats com a matèria primera per a la fabricació de formigó i també es produeixen emissions difuses a causa de la resuspensió de pols quan circulen per sòls i vials bruts els camions i la maquinària emprada per al moviments dels àrids com són els bolquets, retroexcavadores, retrocarregadores, etc.

Per tal d'evitar la contaminació per partícules, a l'estudi d'impacte ambiental es proposen les mesures següents:

- Pavimentació de tota la parcel·la.

- Carenat amb estructures de planxa metàl·lica per evitar emissions de pols.

- Rentat amb aigua dels camions formigonera

- Reg cada dos dies de la zona a on es realitzen les operacions de transport i mesclat d'àrids, graves fines, ciment i aigua.

- Aspersors d'aigua a la zona d'emmagatzematge d'àrids.

- La zona d'aplecs d'àrids estarà compartimentada amb murs d'uns 1,5 m d'altura que serviran com a pantalles paravents.

- Tancament interior de la planta de formigó amb parterre o zona enjardinada per actuar com a pantalla vegetal per disminuir l'impacte visual i com a barrera per a la dispersió de pols.

Si bé aquestes mesures es consideren adequades, s'ha de tenir en compte que no garanteixen una reducció del 100% de les partícules. Així, a la taula següent es mostra l'eficàcia de reducció d'emissions de les mesures correctores més habituals per a la manipulació de materials pulverulents.

Mesura correctora	Eficàcia de reducció d'emissions (%)
Ruixar amb aigua	50-75
Utilitzar ruixadors d'aigua i materials per a cobrir els emmagatzematges a cel obert	90
Nebulització amb aigua	90
Segelladors (aigua+additiu) en emmagatzematges a cel obert	90
Sistemes de rentat de rodes	70
Barreres tallavent	70
Tremuges ecològiques	80-90

Font: Guía para la prevención de emisiones difusas de partículas del Govern del País Basc

Atès que és inevitable generar emissions difuses de partícules, s'han de valorar els efectes que aquestes emissions poden tenir sobre la salut. A l'apartat 6.VI.D (Afecciones al factor social y humano) i en relació amb la fase d'explotació s'indica que «Al tratarse de una industria, la generación de contaminación acústica y atmosférica así como el aumento de tráfico en la zona, se mantiene durante la actividad de la misma así pues, se cumplirán los horarios permitidos por la Ordenanzas Municipales. Juicio impacto: el signo global de este impacto es negativo, y el valor de la importancia del impacto es COMPATIBLE en la fase de construcción y COMPATIBLE en la fase de explotación». Es considera que la valoració feta per l'estudi d'impacte ambiental dels efectes de la contaminació atmosfèrica i acústica és insuficient i que no té en compte, tal i com s'explicarà més endavant, la presència de població sensible a l'entorn.

Tot i que les emissions difuses de partícules seran majoritàriament d'una mida superior a les contemplades al Reial Decret 102/2011, de 28 de gener, relatiu a la millora de la qualitat de l'aire (PM10 i PM2,5) i que l'impacte sobre la salut de les partícules més gruixades no implica el mateix risc que les partícules PM10 i PM2,5, no es pot obviar que aquestes emissions poden ocasionar molèsties importants sobre els receptors pròxims i danys al medi ambient. A més, encara que les partícules de diàmetre més petit estiguin presents en menor proporció, ateses les elevades quantitats de material pulverulent que s'empraran diàriament (1620 t de arena, 810 t de grava i 450 t de ciment) es pot preveure que la contribució de les partícules PM10 i PM2,5 als nivells d'immissió de la zona poden ser considerables. En aquest sentit,segons les dades de la Guía para la prevención de emisiones difusas de partículas del Govern del País Basc, basades en la publicació de l'Agència de Protecció Ambiental d'Estats Units (EPA) Emissions Factors & AP 42, Compilation of Air Pollutant Emissions, es pot estimar que durant les operacions de manipulació de materials pulverulents a les plantes de formigó la relació dels factors d'emissió entre les partícules PM10 i les PST (partícules suspeses totals) serà de 0,47 i entre les partícules PM2,5 i les PST de 0,072.

A més, tot i que les vies d'accés estiguin pavimentades, s'ha d'avaluar l'efecte de la resuspensió de partícules i de l'emissió de contaminants com són els òxids de nitrogen, els compostos orgànics volàtils o les partícules PM10 i PM2,5 per l'augment de tràfic.

D'acord amb l'informe del Servei de Salut Ambiental, «Existe una estrecha relación cuantitativa entre la exposición a altas concentraciones de pequeñas partículas (PM10 y PM2,5) y el aumento de la mortalidad o morbilidad diaria y a largo plazo. A la inversa, cuando las concentraciones de partículas pequeñas y finas son reducidas, la mortalidad conexa también desciende, en el supuesto de que otros factores se mantengan sin cambios. Esto permite a las instancias normativas efectuar proyecciones relativas al mejoramiento de la salud de la población que se podría esperar si se redujera la contaminación del aire con partículas. La contaminación con partículas conlleva efectos sanitarios incluso en muy bajas concentraciones; de hecho, no se ha podido identificar ningún umbral por debajo del cual no se hayan observado daños para la salud. Por consiguiente, los límites de la directriz de 2005 de la OMS se orientan a lograr las concentraciones de partículas más bajas posibles.

Si bien el proyecto contempla medidas correctoras para minimizar en lo posible los efectos derivados de la generación de polvo y ruido (entre otros) y que podría pensarse que los efectos no son significativos dada la ubicación próxima a las vías de comunicación MA-15, MA-20 y MA-3018, hay que tener en cuenta que el proyecto pone de manifiesto la generación de un tránsito de vehículos pesados por calles próximas a las instalaciones anteriormente mencionadas, que a día de hoy no existe».

Dins l'avaluació dels efectes de les partícules i altres contaminants generats s'ha de fer referència als grups de població més sensible (persones amb trastorns respiratoris crònics, malalties cardiovasculars, diabetis i malalties neurodegeneratives; els nins; les persones grans amb qualsevol malaltia crònica i dones embarassades). En aquest sentit, a l'àmbit del projecte es troba una residència i centre de dia per a persones amb discapacitat física i/o malalties neurodegeneratives menors de 65 anys a tan sols 75 metres, un parc infantil a 100 metre i una escola a 500 m.

Per una altra banda, segons l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma, actualment la població de l'àmbit és de 841 i la revisió del PG proposa una previsió de població a l'àmbit de 3.969 habitants. A aquest informe es destaca que la parcel·la es troba pròxima a parcel·les residencials noves o pendents d'edificar, espais que es solen caracteritzar per un alt índex de natalitat.

D'acord amb l'informe de l'OMS «Contaminació de l'aire i salut infantil», una de les raons per les quals els nins pateixen més els efectes de la contaminació de l'aire és que, com respiren més ràpid que els adults, absorbeixen més contaminants. A més, viuen més prop del sòl, a on alguns contaminants assoleixen concentracions màximes, en un moment en el qual el seu cos i cervell encara s'estan desenvolupant. Per tant, per aquests motius, la resuspensió de les partícules a l'àmbit del projecte afectarà especialment a la població infantil.

Tot i que a l'estudi d'impacte ambiental hi ha una rosa dels vents a on es mostra la distribució de la direcció del vent en un any, no s'ha estudiat quines zones es troben a sotavent de la instal·lació segons els vents predominants. Si es pren com a referència l'estació meteorològica de l'aeroport, els vents predominants es troben dins els quadrants N-E i O-S. Així, les zones properes més afectades per l'emissió de contaminants derivada de l'activitat de la planta serien les zones residencials de Son Güells Nou (a on es preveu la construcció de més habitatges), la Soledat i el parc infantil.

Així mateix, tampoc podem passar per alt els efectes de les partícules sobre les plantes. Tal i com expliquen Ma Nieves González Delgado i col·laboradors al llibre «Contaminación ambiental. Una visión desde la química» (2004, Editorial Paraninfo), quan les partícules es dipositen, recobreixen les fulles i tapen els estomes, la qual cosa interfereix en la funció clorofíl·lica i impedeix un desenvolupament normal de la planta aturant el seu creixement. Per tant, les zones verdes i jardins propers al projecte es poden veure afectats per l'activitat de la planta de formigó.

Un altre factor a avaluar íntimament relacionat amb la contaminació atmosfèrica és el de la mobilitat induïda, la qual produirà un augment de les emissions de contaminants atmosfèrics al nucli urbà. En aquest sentit, a l'apartat 6.VI.C (Afecciones al factor infraestructures y servicios) de l'estudi d'impacte ambiental s'indica que a la fase d'explotació «Una vez implantada la industria, las afecciones a la red viaria del polígono se verán incrementadas respecto a las actuales debido a que aumentará el tránsito diario de camiones pudiendo ralentizar o detener el tráfico puntualmente. Una vez puesta en marcha la planta, no se prevé que se produzcan deterioro en las vías por suciedad dado que la instalación cuenta con una balsa de limpieza de camiones. Respecto a las vías generales, no se espera que el incremento de tránsito de este tipo de vehículos sobre el tráfico sea significativo». Cal remarcar que l'estudi d'impacte ambiental no es fa cap estimació de l'augment de trànsit de camions derivat de l'activitat i no es justifica en base a quins criteris s'afirma que no s'espera que l'increment del trànsit de camions sobre el tràfic sigui significatiu.

A l'apartat 19 del projecte («Elementos que pueden provocar molestias e incidencias en el medio ambiente»), tampoc s'ha fet cap avaluació de l'efecte de l'activitat sobre la mobilitat.

D'acord amb l'informe d'ANEFHOP, «la instalación de una central de fabricación de hormigón en una ciudad trae consigo un notable aumento del tráfico pesado dentro de la misma, debido al necesario suministro de materias primas. (...) El abastecimiento de 100 metros cúbicos de hormigón desde una central de hormigón preparado legalmante establecida fuera de la ciudad supone reducir la incidencia de la frecuencia del transporte por núcleo urbano en un 45%, por lo menos, con respecto a si se permite la instalación de una central dentro o colindante con él. Si a esto añadimos que el transporte de hormigón preparado es un transporte limpio por tratarse de vehículos estancos cargados con material húmedo, mientras que los de materias primas son transportes abiertos con carga pulverulenta, se concluye la gran ventaja que con respecto al tráfico en la ciudad tiene el hormigón preparado procedente de centrales externas.

Por trasladar estos datos a una situación de fabricación de hormigón en la central del polígono de Son Morro a la que nos referimos, considerando una producción, nada elevada, de unos 5.000 m³ al mes, supondría incrementar el paso de vehículos de gran tonelaje y muchos de ellos con carga pulverulenta, en un número aproximado de 33 camiones diarios entrando en la planta y luego saliendo de ella. Es decir, 66 tránsitos diarios de camiones de este tipo por esa zona de la ciudad y sus alrededores.

Creemos que es algo absolutamente inasumible, por lo innecesario».

Cal indicar que aquesta previsió de 66 trànsits diaris de camions està feta considerant una producció de 5.000 m³ al mes. D'acord amb el projecte, la capacitat diària de producció és de 1.200 m³, els trànsits diaris de camions podrien arribar a 316. Per una altra banda, segons els càlculs de la Direcció Insular d'Infraestructures, el trànsit de camions seria fins i tot major. Així, a l'informe de la Direcció Insular d'Infraestructures, s'indica que «Segons es desprèn de la documentació facilitada, la planta té prevista una producció de 1.200 m³ al dia, i un consum de 2.880 tones d'àrids i ciment diaris. Aquestes quantitats es poden traduir en 200 vehicles tipus cuba diaris per a l'amassament i transport del formigó, i uns 120 vehicles tipus camió amb caixa basculant per al transport dels àrids necessaris per a la fabricació del formigó. Atenent que cada vehicle fa dues trajectòries (entrada/sortida de planta), els moviments totals estimats es trobarien entorn de 640 vehicles pesants al dia. A aquest nombre de vehicles caldria afegir els vehicles tipus turisme dels treballadors, clients i visitants que puguin accedir a la nova planta. Malgrat aquestes xifres, en l'apartat 6.VI.D «Afecciones al factor social y humano» de l'estudi d'impacte ambiental presentat, s'indica que «respecto a las vías generales, no se espera que el incremento de tránsito de este tipo de vehículos (camiones) sobre el tráfico sea significativo».

A l'informe de la Direcció Insular d'Infraestructures s'indica també que «L'entrada a la planta es pot produir des de la Ma-3018 (aforament més pròxim en la Ma-3011) o des de la Ma-15, i la sortida de planta també es pot produir per la Ma-20 a més de les carreteres anteriors. En cas de que, per necessitats logístiques o de demanda, tot l'increment de trànsit es produeixi en una única via de les anteriorment citades, els increments produïts per la nova activitat resultarien:

-Ma-3011: increment del 53% de vehicles pesants, i d'un 4% del trànsit total de la via.

-Ma-15: increment del 28% de vehicles pesants, i d'un 2% del trànsit total de la via.

-Ma-20: increment del 6% de vehicles pesants, i d'un 0,4% del trànsit total de la via.

Aquest increment important del trànsit de vehicles pesants i, en alguns casos, del trànsit total de les vies, pot afectar significativament a la mobilitat de la xarxa primària i secundària de carreteres de la zona».

Per tant, a partir dels informes de la Direcció Insular d'Infraestructures i d'ANEFHOP es pot concloure que l'activitat generarà afeccions sobre la mobilitat de la zona, aspecte que no s'ha contemplat a l'estudi d'impacte ambiental.

En relació amb l'augment de les emissions de contaminants atmosfèrics per causa de la mobilitat induïda, cal tenir en compte que en els darrers anys s'ha fet un gran esforç per part del Govern Balear, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, per tal de reduir la contaminació atmosfèrica ateses les superacions registrades del valor límit anual per a la protecció de la salut humana per al contaminant diòxid de nitrogen, NO₂, a la zona de Palma, els anys 2006, 2010 i 2011. Aquestes superacions varen motivar l'elaboració del Pla de millora de la qualitat de l'aire de Palma per a 2008 i per al període 2011-2015. El pla de 2011-2015 posa de manifest que el trànsit de vehicles en les immediacions de l'estació de Foners constitueix de forma significativa la principal font contaminadora de l'atmosfera i que a l'estació de Bellver i al seu entorn és també una font important, amb una contribució a les emissions de NO₂ sobre el total que pot ser superior al 40%. Segons els estudis fets al pla de 2008 i al pla 2011-2015, l'entorn del projecte es troba dins l'àrea estimada corresponent a la superació del valor límit de protecció de la salut de NO₂ (vegeu figures)_. Per tant, en un moment en el qual es prenen moltes mesures enfocades a millorar la qualitat de l'aire a l'àmbit urbà no sembla adequat que a l'entorn del projecte es produeixi un increment de contaminants atmosfèrics.

En definitiva, des del punt de vista de la qualitat de l'aire, es tracta d'una instal·lació que tot i que s'hi implantin les mesures preventives més apropiades, no es podrà reduir la contaminació atmosfèrica al 100% i tant l'emissió difusa de partícules, la resuspensió de partícules, com l'emissió de contaminants derivada de la mobilitat induïda per la planta, poden afectar a la població sensible. Per tant, l'entorn del projecte així com la presència de població sensible és fonamental per avaluar la idoneïtat de l'emplaçament de la planta.

Un altre factor a avaluar en aquest tipus d'instal·lacions és el renou. Segons la documentació aportada, s'estima un nivell de renous de 75 dB(A). Al projecte es suposa que es tracta d'una instal·lació «aislada de uso industrial al aire libre» i que amb les mesures correctores (carenat tremuges, cintes transportadores, bàscules) s'abaixaran 10 dB. El material emprat és xapa d'acer de mínim 2 mm de gruixa. No obstant això, s'ha de tenir en compte que no és fàcil reduir el nivell de renou en 10 dB. A més, l'estudi acústic presentat al projecte és insuficient ja que no s'han justificat mitjançant un procediment normalitzat/contrastat científicament (o proves sonomètriques fetes a instal·lacions similars segons normativa vigent) els nivells d'emissió de la maquinària així com els d'atenuació de les mesures correctores indicades. Tampoc s'ha aportat la fitxa tècnica de la maquinària ni un estudi de laboratori del nivell d'aïllament (el qual respon a la Llei de Masses i depèn fonamentalment de la gruixa i la massa superficial de l'obstacle interposat) aconseguit per la xapa.

Per una altra banda, s'ha de considerar l'explotació industrial en el seu conjunt i no només l'aportació acústica de la maquinària en concret. Així doncs, s'haurien de valorar altres fonts sonores de l'activitat com són les operacions de càrrega i descàrrega, els motors dels camions, els avisadors acústics de la maquinària, les veus dels treballadors així com els renous d'impacte. Una altra mancança de l'estudi d'impacte ambiental és que no es calculen els nivells d'immissió esperats a l'exterior de l'activitat, ni a l'exterior i interior dels habitatges, locals o centres assistencials propers. En aquest sentit, qualsevol instal∙lació, establiment, activitat o comportament ha de respectar els valors límit d'immissió de renou transmès a l'espai interior receptor, segons el tipus d'àrea acústica receptora, que s'indiquen al quadre B2 de l'annex III de l'Ordenança municipal reguladora del renou i les vibracions. Aquesta taula és vàlida tant per a fonts ubicades a espais interiors confrontants com per a fonts ubicades al medi ambient exterior:

S'ha de remarcar també que tot i que la instal·lació amb les mesures correctores oportunes complís amb el valor de 65 dB establert per l'ordenança municipal a 1 metre de la font d'emissió i que el so s'atenuï amb el quadrat de la distància, el so es propaga en totes les direccions i es poden crear canals de propagació pel vent. Per tant, l'impacte acústic de l'activitat projectada es podria notar no només a l'entorn més proper. L'exposició a nivells alts d'immissió sonora pot tenir, entre altres, efectes sobre els sistemes immunitari i cardiovascular, la son, la conducta, la memòria i l'atenció. Si bé el mapa de renou elaborat per l'Ajuntament de Palma mostra que els nivells sonors són alts a la parcel·la del projecte i que els nivells sonors L_den de la residència de Son Güells i de la zona residencial de Son Güells oscil·len entre 55 i 70 dB(A) no és oportú que s'afegeixi una altra font de contaminació sonora a un entorn a on hi ha presència de població sensible.

En resum, els efectes del projecte sobre la qualitat de l'aire i el renou que s'han exposat resulten més significatius pels problemes que poden causar sobre la salut de les persones atesa la proximitat d'habitatges i de la residència de Son Güells. En aquest sentit, la distància d'una activitat considerada com a insalubre a un nucli de població és clau per a valorar si és o no compatible amb l'entorn. Aquest aspecte ja ve regulat per l'article 4 del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses:

Estas actividades deberán supeditarse, en cuanto a su emplazamiento, a lo dispuesto sobre el particular en las Ordenanzas municipales y en los Planes de urbanización del respectivo Ayuntamiento, y para el caso de que no existiesen tales normas, la Comisión Provincial de Servicios Técnicos señalará el lugar adecuado donde hayan de emplazarse, teniendo en cuenta lo que aconsejen las circunstancias especiales de la actividad de que se trate, la necesidad de su proximidad al vecindario, los informes técnicos y la aplicación de medidas correctoras. En todo caso, las industrias fabriles que deban ser consideradas como peligrosas, insalubres o nocivas, sólo podrán emplazarse, como regla general, a una distancia superior a 2.000 metros, a contar del núcleo más próximo de población agrupada.

Si bé el punt 1 de la disposició derogatòria única de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera va derogar el Decret 2414/1961, aquest punt indica també que «aquest Reglament manté la vigència a les comunitats i ciutats autònomes que no tinguin normativa aprovada en la matèria, mentre no es dicti l'esmentada normativa». En aquest aspecte, a la normativa autonòmica, la llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés exercici d'activitats a les Illes Balears fa referència al Decret 2414/1961 a la seva disposició transitòria primera:

Mentre no es desplegui reglamentàriament aquesta llei, en matèria de seguretat, salubritat i medi ambient, s'hi ha d'aplicar, en allò que no s'oposi o no s'hagi derogat per les normes vigents, el títol primer del Decret 2414/1961, de 30 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (RAMINP), i el Reial Decret 2816/1982, de 27 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament general de policia d'espectacles públics i activitats recreatives.

Per tant, tot i la seva antiguitat, sembla que l'article 4 del Decret 2414/1961 és d'aplicació i, en tot cas, mantén el seu sentit, perquè és raonable que la normativa reguli aquest aspecte i que, per tal de protegir la salut de la població i evitar molèsties, les activitats insalubres no estiguin dins el nucli urbà.

Un altre punt és l'efecte del projecte sobre el canvi climàtic, aspecte que tampoc s'ha avaluat a l'estudi d'impacte ambiental. Les emissions del tràfic de vehicles associat a l'activitat contribueixen al canvi climàtic. A l'estudi d'impacte ambiental tampoc es presenten mesures per tal de disminuir el consum energètic. Sobre aquesta qüestió, a l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge s'indica que «Pel que fa al consum d'energia elèctrica, es troba a faltar l'estudi d'una alternativa d'implantació de sistemes de producció d'energia renovable de tal manera que puguin abastir la maquinària instal·lada, evitant d'aquesta manera un increment de pol·lució atmosfèrica».

Pel que fa als efectes de l'activitat prevista sobre el paisatge, a l'estudi d'impacte ambiental es comenta que «toda la zona se encuentra muy antropizada y por tanto, al afección paisajística puede considerarse como NO SIGNIFICATIVA, atendiendo a la ubicación de la misma, a las características del proyecto y a las medidas correctoras que se adopten y que se incluyen en el apartado correspondiente». S'han adjuntat algunes fotografies de la parcel·la del projecte i del seu entorn però no hi ha l'annex d'incidència paisatgística que, d'acord amb l'article 17.4 de la Llei 12/2016 s'ha d'incloure a l'estudi d'impacte ambiental.

A l'estudi d'impacte ambiental tampoc s'han contemplat els efectes sobre l'Àrea de Reconversió Territorial (ART) 11.3 «Via de Cintura de Palma». D'acord amb l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge, els objectius de l'ART 11.3 són els següents: millorar la imatge de la ciutat; millorar la qualitat urbana de la ciutat en els límits amb la Via de Cintura; delimitar-ne els usos, i establir incompatibilitats; demolir edificis obsolets i donar a la Via de Cintura un caràcter més urbà. A aquest informe també es comenta que s'ha procedit com si l'àmbit d'implantació fos un polígon amb l'ús industrial com a principal per comptes d'un àmbit amb usos heterogenis.

Pel que fa a les mesures proposades a l'estudi d'impacte ambiental per a evitar afectar el paisatge, les més significatives són les següents: els aplecs de materials no superaran els 2 metres d'alçada; revegetació dels marges i zones pròximes afectades amb espècies autòctones i la planta es pintarà amb colors mates.

Un altre punt a avaluar és el consum d'aigua. Segons l'estudi d'impacte ambiental, el consum diari d'aigua previst segons la capacitat de l'activitat serà de 24,75 m³. Sobre aquesta qüestió convé indicar que hi ha un error de càlcul i que han de ser 247,5 m³. Es detecta aquest mateix error de càlcul al projecte.

En relació amb el consum d'aigua, l'informe de la Direcció Insular de Territori indica que «Un dels primers aspectes que destaca és l'elevat consum d'aigua que suposaria la implantació de l'activitat de la proposta. S'ha detectat una greu mancança d'anàlisi tant a la documentació del projecte com a l'Estudi d'impacte ambiental segons la qual el consum diari d'aigua aparentment només seria de 24,75 m³. Doncs bé, fent les operacions de càlcul correctes resulta que 24.750 litres/hora ja equival a 24,75 m³, cada hora, i per tant en 10 hores de funcionament al dia de la planta dosificadora el consum d'aigua serà de 247,50 m³/dia. Aquest consum diari equival al que consumiria una població d'uns 1.850 habitants, considerant la darrera estadística de consum d'aigua que publica l'Institut Nacional d'Estadística.

Hom considera que cal contrastar aquestes dades de consum amb la disponibilitat real i els consums previstos en el procés d'avaluació ambiental del projecte d'urbanització d'aquest àmbit, o bé dels organismes gestors, per tal de contrastar que no es rebassen els consums màxims previstos. En el seu defecte pagaria la pena considerar la possibilitat de limitar i dimensionar el desenvolupament de l'activitat tan sols al consum mitjà previst i a la disponibilitat d'utilització d'aigua reciclada, incorporant les instal·lacions necessàries, en el cas que resulti tècnica i químicament compatible amb la fabricació de formigó».

En aquest sentit, al projecte es preveu que la dosificació d'aigua es faci a través d'una bàscula de 750 litres de capacitat, la qual podrà rebre dos tipus d'aigua: de la xarxa general o aigua procedent dels sistemes de reciclatge de formigó residual i de les basses de decantació. També es preveu la utilització de l'aigua pluvial per al reg de les zones enjardinades i de la zona d'emmagatzematge d'àrids. No obstant això i en la línia de l'informe de la Direcció Insular de Territori, s'hauria de valorar, entre altres coses, si és viable emprar aigua regenerada en alguns dels processos de la instal·lació.

Pel que fa als efectes sobre la hidrologia superficial, s'ha de remarcar que tota la parcel·la del projecte es troba a una plana geomorfològica d'inundació i a la zona de policia del torrent de na Bàrbara. Tot i que el Servei d'Aigües Superficials va informar favorablement el projecte condicionat a l'autorització administrativa prèvia de la DGRH i en base a la normativa vigent en la data d'emissió de l'informe (16 de gener de 2018), s'ha de tenir en compte que el Pla Hidrològic de 2019 (Reial Decret 51/2019, de 8 de febrer, BOE núm. 47 de 23.02.2019) en el seu article 88 punt 4 diu que «A les masses de categoria rius (torrents) s'estableix, amb caràcter provisional, una franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera en els quals no es podrà realitzar cap activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar el vessament, tant difús com concentrat. S'exceptuen d'aquesta regla les activitats agropecuàries de caràcter extensiu». Per tant, encara que el Pla Hidrològic de 2019 no sigui d'aplicació per la data d'entrada de l'expedient, no es pot passar per alt que el projecte es troba a la franja de protecció del Torrent de na Bàrbara.

Finalment, tant a l'article 4.7 de la Llei 12/2016 com a l'article 3.7 del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears s'indica que «l'òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves determinacions». En aquest sentit, les al·legacions rebudes per part del GOB, l'associació de veïnats Son Güells, el CC Sant Josep, el CEIP Es Pont, el CEIP Rafal Vell, el CEIP Rafal Nou i el CC Sant Pere posen de manifest la poca acceptació social del projecte.

Conclusions

1. Segons el Decret 19/1996, l'activitat projectada està classificada com a molesta, nociva i insalubre.

2. Segons el Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminants de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, l'activitat de planta de formigó es troba classificada com a activitat potencialment contaminant de l'atmosfera del grup B.

3. Segons l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma, actualment la població de l'àmbit és de 841 i la revisió del PG proposa una previsió de població a l'àmbit de 3.969 habitants. Una de les mancances de l'estudi d'impacte ambiental és no haver avaluat els efectes de la instal·lació projectada a un entorn que no és pròpiament industrial, sinó que hi predominen els habitatges. En aquest aspecte, es troba a faltar una avaluació més completa dels efectes de la contaminació acústica i atmosfèrica del projecte sobre la salut i la població, segons s'estableix a l'article 35 de la Llei 21/2013.

4. D'acord amb l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma, actualment la zona urbana de l'Estadi Balear-Son Güells s'ha ordenat a partir de distints instruments urbanístics, fet que ha derivat en una manca de coherència des del punt de vista de planificació urbana i el que ha donat lloc a que a un espai pròxim conflueixin usos incompatibles com és el cas de l'ús residencial i equipament esportius i sanitaris amb usos industrials.

5. L'entorn del projecte es caracteritza per tenir una població sensible considerable. S'ha de remarcar que la residència i centre de dia de Son Güells per a persones amb discapacitat física i/o malalties neurodegeneratives menors de 65 anys es troba a tan sols 75 metres de l'activitat projectada.

6. Pel que fa a la qualitat de l'aire, la planta de formigó produirà emissions difuses de partícules com a conseqüència dels aplecs d'àrids utilitzats com a matèria primera per a la fabricació de formigó i també a causa de la resuspensió de pols quan circulen per sòls i vials bruts els camions i la maquinària emprada per al moviments dels àrids com són els bolquets, retroexcavadores, retrocarregadores, etc. La mobilitat induïda per l'activitat també produirà un augment de les emissions de contaminants atmosfèrics al nucli urbà. D'acord amb l'informe del Servei de Salut Ambiental, les sobrades evidències científiques sobre els efectes sobre la salut de la contaminació atmosfèrica fan necessari que per part de les Administracions s'estableixin mesures per a disminuir les emissions o, almenys, com en cas que ens ocupa, no s'augmentin.

7. D'una manera anàloga a la contaminació atmosfèrica, no és oportú que s'afegeixi una altra font de contaminació sonora a un entorn a on hi ha presència de població sensible.

8. Els efectes del projecte sobre la qualitat de l'aire i el renou que s'han exposat resulten més significatius pels problemes que poden causar sobre la salut de les persones atesa la proximitat d'habitatges i de la residència de Son Güells. En aquest sentit, la distància d'una activitat considerada com a insalubre a un nucli de població és clau per a valorar si és o no compatible amb l'entorn. Aquest aspecte ve regulat per l'article 4 del Decret 2414/1961 segons el qual «En todo caso, las industrias fabriles que deban ser consideradas como peligrosas, insalubres o nocivas, sólo podrán emplazarse, como regla general, a una distancia superior a 2.000 metros, a contar del núcleo más próximo de población agrupada».

9. A l'informe del Servei de Salut Ambiental es sol·licita a la CMAIB la revisió de la revisió de la Resolució favorable de declaració d'impacte ambiental.

10. A l'informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat de l'Ajuntament de Palma es proposa a la CMAIB reformular la declaració d'impacte ambiental amb sentit desfavorable en aquesta ubicació. Cal afegir que aquest informe de l'Oficina del Pla general i Model de Ciutat ha servit com a fonament per a suspendre, amb la durada d'un any, en els termes de l'article 51 de la LUIB, la tramitació i l'aprovació de llicències urbanístiques per a la

construcció i edificació de nova planta, reforma, rehabilitació i canvi d'ús a l'àmbit de Son Güells (Estadi Balear) (Acord del Ple de l'Ajuntament de Palma de 29 d'octubre de 2020 publicat al BOIB núm. 195 de 14 de novembre de 2020).

11. D'acord amb l'informe de la Direcció Insular de Territori i Paisatge, la implantació de l'activitat de l'assumpte en els termes que es planteja resulta difícilment compatible amb els usos previstos a l'entorn i més encara amb una estructura urbana reconvertida en una àrea de nova centralitat, d'ubicació privilegiada dins el sector de llevant de la ciutat, que preveu l'ART 11.3 del PTIM

12. A l'informe de Direcció Insular d'Infraestructures s'indica que l'increment del trànsit de vehicles pesants que produirà la planta pot afectar significativament a la mobilitat de la xarxa primària i secundària de carreteres de la zona.

13. Tota la parcel·la del projecte es troba a una plana geomorfològica d'inundació i a la zona de policia del torrent de na Bàrbara. El projecte es troba també dins la franja de protecció establerta pel punt 4 de l'article 88 del PHIB 2019 segons el qual «A les masses de categoria rius (torrents) s'estableix, amb caràcter provisional, una franja de protecció de 100 m a ambdós marges de la llera en els quals no es podrà realitzar cap activitat susceptible de contaminar les aigües o afectar el vessament, tant difús com concentrat. S'exceptuen d'aquesta regla les activitats agropecuàries de caràcter extensiu».

14. Segons l'article 4.7 de la Llei 12/2016 i l'article 3.7 del Decret legislatiu 1/2020, «l'òrgan ambiental i els òrgans substantius han de tenir en compte la valoració social dels projectes en les seves determinacions». Així, les al·legacions rebudes al projecte posen de manifest la poca acceptació social a la realització de la planta de dosificació de formigó.

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental desfavorable del projecte de planta de dosificació per a la preparació de formigó, al carrer Marie de Behen, 4 (TM Palma), promogut per Vista Diseños e Inversiones SL al concloure's que previsiblement es produiran impactes ambientals adversos significatius.

Així mateix, atesos els problemes detectats a l'avaluació ambiental del projecte derivats de la qualificació urbanística de la parcel·la del projecte, la unificació del quadre d'usos de les zones L i M resultant de la modificació del PGOU 98 (art. 65) i les previsions de l'esborrany del Pla General de Palma, l'Ajuntament de Palma haurà de fer una proposta per tal que l'òrgan ambiental iniciï el procediment de modificació de la declaració ambiental estratègica d'acord amb el procediment establert als punts 1 i 2 de l'article 28 de la Llei 21/2013.

L'ajuntament pot presentar la proposta de la revisió d'usos de les zones L i M a través de l'avaluació ambiental estratègica de la revisió del PGOU que s'està tramitant actualment o, en cas que no s'aprovi o no es tramiti la revisió del PGOU en el termini de 3 anys, la revisió d'usos de les zones L i M s'haurà de tramitar com a una modificació puntual del planejament vigent.

 

Palma, 23 de desembre de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias