BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui tengui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període  comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb certes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també pot modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

La situació epidemiològica a l'illa de Menorca determina la necessitat d'adoptar mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 i protegir la salut de la població d'aquest àmbit territorial i també de la resta del territori de les Illes Balears, a l'empara del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, atès que, tenint en compte la situació epidemiològica d'aquesta illa i que hi ha un risc molt elevat de transmetre-hi la malaltia, cal adoptar mesures més rigoroses de control i prevenció de la malaltia que les que s'han adoptat fins ara.

En les dates immediatament anteriors a aquest Decret l'illa de Menorca presenta una IA14 superior als 370 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de sis vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de 9,47% a 7 dies i de 8,49% a 14 dies. Aquestes dades, al seu torn, es troben en més del doble dels punts percentuals per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Atesa aquesta situació epidemiològica, és necessari que es valorin actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica a l'illa de Menorca, per aturar els brots de la COVID-19 declarats.

Així doncs, d'acord amb el que s'ha exposat, atesos els brots i contagis de la COVID-19 que s'han confirmat a l'illa de Menorca, a l'efecte d'evitar la possible expansió descontrolada de la COVID-19 i de protegir la població del risc de contagi, cal adoptar mesures de prevenció que afecten els desplaçaments personals, així com el desenvolupament de diverses activitats que, per les característiques que tenen, poden afavorir la propagació del virus.

D'altra banda, cal tenir present que l'illa de Formentera es troba en una situació diferent, respecte de les altres tres illes, i molt especialment, es troba en una situació molt diferent a la de l'illa d'Eivissa, que és la més propera.

La IA14 de l'illa de Formentera estava disminuint ràpidament la seva taxa d'incidència acumulada a 14 dies (IA14) des del passat 29 de desembre (644 casos per 100.000 habitants) fins al dia 7 de gener (198) però presenta un nou repunt d'incidència que arriba a ser de 206 casos/100.000h el dia 12 de gener. Aquest fre i nou ascens s'aprecia millor en la taxa d'incidència acumulada a 7 dies, (IA7) si vigilem la seva evolució en l'últim període.

La IA7 era de 66 casos/100.000 habitants el dia 7 de gener i ha passat gairebé a duplicar-se el 12 de gener amb 123,9 casos/100.000h. El que és més important, el valor de reproducció instantani (R7) que havia aconseguit ser inferior a 1 des del 26 de desembre ha passat a ser 1,5 el dia 12 de gener, la qual cosa indica que el nombre de casos que es produiran en els pròxims dies presentaran un creixement important.

També l'índex de potencial creixement epidèmic (EPG) ha passat en els últims dies de 186 punts el dia 8 de gener a 317 el dia 12, i segueix una evolució a l'alça.

D'altra banda les proves diagnòstiques que es realitzen a Formentera  presentaven un percentatge de positivitat de l'11'3% el 30 de desembre, i segueixen estancades pràcticament en el mateix valor duplicant els nivells aconsellats per l'OMS i el ECDC.

Per això i encara que no es modifiqui el nivell d'alerta sanitària de l'illa de Formentera i es mantengui en el nivell 3 d'alerta sanitària, resulta necessari adoptar mesures de tancament perimetral d'aquesta illa, per protegir-la de la influència de les altres illes (que es troben totes elles en el nivell 4 d'alerta sanitària i molt especialment de la veïna Eivissa, atès que aquesta, actualment, presenta una IA14 superior als 1000 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de quinze vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques de 25,50% a 7 dies  i de  21,95% a 14 dies. Aquestes dades, al seu torn, superen en més de set vegades els punts percentuals per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3%.

Així doncs, amb aquest Decret s'adopta la mesura de restringir les entrades i sortides de l'illa de Formentera, en aplicació del que disposa l'apartat 1 de l'article 4 del Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, modificat mitjançant el Decret 3/2021, de 15 de gener, de la presidenta de les Illes Balears, per permetre que la restricció de l'entrada i la sortida de persones del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'una illa determinada, d'un municipi, d'un nucli urbà, d'una barriada o d'una determinada zona d'aïllament perimetral, a què fa referència l'article 6 del Reial decret 926/20, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, pugui quedar establerta no només quan es declari el nivell d'alerta sanitària 4 en un o més àmbits territorials, sinó també per protegir dels contagis una illa determinada, un municipi, un nucli urbà, una barriada o una determinada zona, en atenció a la situació epidemiològica en què es troben l'illa el o els municipis, nuclis urbans, barriades o zones més properes.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer. S'adopten, amb caràcter transitori i pel període comprès des de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i el 30 de gener d'enguany, ambdós inclosos, mesures de prevenció temporals i excepcionals per fer front a l'evolució desfavorable de l'epidèmia de la COVID-19 a les illes de Menorca i de Formentera.

Segon. Es disposa que, en l'àmbit territorial de l'illa de Menorca, s'han d'aplicar les limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, en els termes següents:

1. La limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, prevista en l'article 5 del Reial decret 926/20, de 25 octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, i l'article 2 del Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, s'estableix, per a l'illa de Menorca, entre les 22.00 hores i les 6.00 hores.

2. Consegüentment, estan prohibits tots els desplaçaments i la circulació per les vies públiques durant aquest horari.

3. S'exclouen d'aquesta prohibició els desplaçaments de caràcter essencial, degudament justificats, següents:

— Desplaçament per a assistència sanitària d'urgència i per anar a la farmàcia per raons d'urgència, sempre que sigui a la més propera al domicili o al centre sanitari al qual s'ha acudit, així com per a assistència veterinària urgent.

— Desplaçament de treballadors i dels seus representants per anar o tornar del centre de treball en els casos en què el treball no es pugui dur a terme en modalitat de treball a distància o teletreball, així com els desplaçaments inherents al desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de treball o de la seva activitat professional o empresarial.

S'hi inclouen els desplaçaments de professionals o voluntaris degudament acreditats per dur a terme serveis essencials, sanitaris i socials.

— Cura de persones grans, menors d'edat, persones dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables per motius inajornables.

S'hi inclouen els desplaçaments per necessitats de persones amb trastorns de la conducta, discapacitat o malaltia que requereixin activitat a l'exterior per al seu benestar emocional o de salut, quan estigui degudament justificat per professionals sanitaris o socials amb el certificat corresponent.

— Actuacions urgents davant òrgans judicials o dependències policials.

— Retorn al lloc de residència habitual després d'haver duit a terme les activitats permeses enumerades anteriorment.

— Causa de força major o una altra situació de necessitat justificada.

S'hi inclouen els desplaçaments justificats a ports i aeroports o des d'aquestes infraestructures, el retorn al lloc de residència provinent d'un centre educatiu amb horari nocturn i el retorn al domicili en sortir d'una activitat cultural o d'una activitat esportiva federada.

— Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga, degudament acreditada.

— Proveïment de carburant en benzineres o estacions de servei, quan resulti necessari per a la realització de les activitats previstes en els paràgrafs anteriors.

4. L'horari d'obertura i tancament al públic de les activitats de serveis i de comerç al detall i de restauració, i de les activitats culturals, d'espectacles públics, recreatives i esportives autoritzades, en cas que no estigui establert o no sigui coherent amb la limitació establerta en aquest article, s'ha d'adaptar de tal manera que les persones usuàries o participants puguin complir-la.

5. Les mesures que conté aquest apartat són aplicables a totes les persones que es trobin a l'illa de Menorca i hi circulin, així com a les persones titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d'ús públic o obert al públic ubicat en aquesta illa.

Tercer. Es disposa que, en l'àmbit territorial de l'illa de Menorca, s'han d'aplicar les limitacions a les trobades familiars i a les reunions socials, en els termes següents:

1. Únicament es permeten les reunions familiars i socials d'un màxim de sis persones, sempre que pertanyin, com a màxim, a dos nuclis de convivència, tant en espais públics com privats i tant a l'interior com a l'exterior, excepte que es tracti de persones convivents.

2. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

Quart. Es restringeixin les entrades i sortides de l'illa de Formentera excepte per a la cobertura de les necessitats més essencials, com ara:

a) Assistència a centres, serveis i establiments sanitaris.

b) Compliment d'obligacions laborals, professionals o empresarials.

c) Assistència a centres docents i educatius, incloent-hi les escoles d'educació infantil.

d) Retorn al lloc de residència habitual o familiar.

e)Assistència i cura de gent gran, persones menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.

f) Desplaçaments a entitats financeres i d'assegurances.

g) Per dur a terme actuacions requerides o urgents davant dels òrgans públics, judicials o notarials.

h) Per fer renovacions de permisos i documentació oficial, així com altres tràmits administratius inajornables.

i) Per fer exàmens o proves oficials inajornables.

j) Per causa de força major o situació de necessitat.

k) Qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.

Cinquè. En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en els àmbits territorials afectats per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que conté el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i les seves modificacions.

Sisè. Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Setè. Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Vuitè. Aquest Decret produeix efectes des del moment de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i manté l'eficàcia fins a les 24.00 hores del dia 30 de gener d'enguany.

 

Palma, 15 de gener de 2021

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias