BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 pel qual s'aprova el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 va configurar, entre altres extrems, els nivells d'alerta sanitària, i els va definir i en va concretar el contingut pràctic entenent aquests nivells com uns estadis o successió d'estadis de gestió de la crisi sanitària, aplicables territorialment a parts del territori autonòmic en funció de l'evolució dels indicadors de risc que determinin les autoritats sanitàries i que suposen, alhora, l'adopció d'unes mesures proporcionades al nivell de risc de transmissió del SARS-CoV-2.

Aquests indicadors es varen fonamentar en l'Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 21 d'octubre de 2020 pel qual s'aprovaren les Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de COVID-19 i ponderen la grandària, el territori i les característiques de la població de l'àmbit territorial que s'avalua, així com en l'anàlisi de la informació epidemiològica per interpretar les dinàmiques de transmissió de la COVID-19.

Així doncs, l'Acord de 27 de novembre va establir cinc nivells d'alerta sanitària en els quals es pot situar un territori (cada una de les illes o àrees geogràfiques inferiors) com a conseqüència de l'avaluació del risc, que van des d'un primer nivell (nivell d'alerta 0) corresponent a la situació de nova normalitat, en la qual hi ha casos esporàdics i amb bona traçabilitat i en què no s'identifica que hi hagi transmissió comunitària, fins a un nivell 4, caracteritzat per la concurrència d'una situació de transmissió comunitària generalitzada, no traçable i que posa en risc la capacitat de resposta del sistema sanitari. A cada un d'aquests nivells d'alerta (0, 1, 2, 3 i 4) corresponen unes mesures predeterminades i gradualment més restrictives en funció de l'increment de nivell del risc.

Així mateix, es va establir que la declaració del nivell d'alerta sanitària requeria l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, amb l'avaluació prèvia del risc sanitari i de la proporcionalitat de les mesures que comporta, com també del risc imminent i extraordinari per a la salut pública.

El 28 de desembre de 2020, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum i amb l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, va determinar els nivells d'alerta sanitària que havien de regir des de la data de publicació de l'Acord fins al dia 12 de gener de 2021 i va determinar que Mallorca restava situada en el nivell d'alerta sanitària 4; Menorca, en el nivell 3; Eivissa, en el nivell 2, i Formentera, en el nivell 3. Per Acord del Consell de Govern de 4 de gener de 2021, es va elevar el nivell d'alerta sanitària per a l'illa d'Eivissa, com a conseqüència d'un increment agut i sobtat de casos positius, produït en l'endemig dels dos acords.  

Configurat el sistema de nivells d'alerta sanitària en els termes esmentats, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses ha emès un informe en data 9 de gener de 2021, del qual es desprenen, arran del seguiment continu i l'avaluació del risc sanitari que es du a terme, entre d'altres, les dades significatives següents:   

El conjunt de les Illes Balears presenta en data 8 de gener de 2021 un total de 602,72 casos acumulats en els darrers catorze dies per cada 100.000 habitants (IA14), i en els darrers set dies (IA7), 314,93 per cada 100.000 habitants. D'altra banda, la taxa de positivitat a catorze dies és del 10,21 % mentre que a 7 dies és del 10,50 %.

L'illa de Mallorca presenta en la data esmentada 627,09 casos acumulats en els darrers catorze dies per cada 100.000 habitants (IA14), i en els darrers set dies (IA7), 311,37 per cada 100.000 habitants. D'altra banda, la taxa de positivitat a catorze dies és del 10,27 %, mentre que a 7 dies és del 10,06 %.

L'illa de Menorca presenta una IA14 de 258,04 casos per 100.000 habitants i una IA7 de 165,96 per cada 100.000 habitants. Així mateix, la taxa de positivitat a catorze dies es troba en un 6,08 % i a set dies en un 7,71 %.

L'illa d'Eivissa presenta una IA14 de 567,22 casos per 100.000 habitants, mentre que l'IA7 és de 383,33 casos per cada 100.000 habitants. D'altra banda, la taxa de positivitat a catorze dies és del 15,71 % i a set dies del 19,35 %.

L'illa de Formentera presenta una IA14 de 206,42 casos per 100.000 habitants i l'IA7 per cada 100.000 habitants és de 66,06 per cada 100.000 habitants. Finalment, la taxa de positivitat a catorze dies es troba en un 8,87 % i a set dies en un 8,79 %.

De l'anàlisi d'aquestes i altres dades, l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de 9 de gener de 2021 palesa que l'illa de Menorca presenta una evolució epidemiològica més controlada ―si bé no consolidada i amb indicadors que no permeten fer concessions a l'optimisme― i l'illa de Formentera presenta una evolució cap a la recuperació d'una situació de normalitat després de l'eclosió de contagis que es va produir ara fa dues setmanes, tot i que encara es troba enfora d'aquesta situació anhelada. Contràriament, tant l'illa d'Eivissa com la de Mallorca continuen en una línia o bé d'ascens inicialment sobtat i després ràpid i mantingut com és el cas d'Eivissa, o bé d'estancament o d'evolució molt lenta cap a la millora ―tot partint des d'una situació de risc extrem―, com és el cas de Mallorca, de manera que per mor del sobreesforç d'atenció a la COVID-19 la capacitat de mantenir un funcionament ordinari dels recursos hospitalaris del sistema sanitari públic en ambdues illes o bé ja s'ha vist afectada o bé es troba molt propera a aquesta situació.

D'altra banda, cal tenir present que, si bé la reacció davant un empitjorament més o menys sobtat de les dades epidemiològiques d'un territori ha de ser al més ràpida possible, per contra el principi de prudència i de protecció de la salut exigeix que la relaxació de les mesures de seguretat per prevenir els contagis no s'apliqui fins que no es vegi una consolidació de la situació de millora.  

En qualsevol cas, totes aquestes dades es troben dissortadament molt enfora de les que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) considera fora de la situació de risc, és a dir unes IA14 inferiors als 60 casos per cada 100.000 habitants i unes taxes de positivitat inferiors al 3 %.

En conseqüència, de l'informe esmentat resulta que allò més oportú és elevar a nivell 4 el nivell d'alerta sanitària de l'illa d'Eivissa i mantenir en l'estat actual els nivells d'alerta aplicables a la resta d'illes, així com establir noves mesures excepcionals per a les illes de Mallorca i d'Eivissa, adreçades a reduir en tot allò que sigui possible el contacte social entre aliens.

Per tot això, i atès l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 11 de gener de 2021, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que els nivells d'alerta sanitària per a cada una de les illes habitades de la comunitat autònoma de les Illes Balears són els següents:

a l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 4.

a l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.

a l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 4.

a l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 3.

Aquests nivells seran efectius des de les 00,00 hores del dia 13 de gener de 2021 i vigiran fins al dia 30 de gener de 2021.

Segon. Disposar les mesures preventives excepcionals següents per a les illes de Mallorca i Eivissa:

A) Amb caràcter general o informatiu

1. Resta prohibit el consum d'aliments i begudes en tots els establiments o espais tancats oberts al públic i en tots els vehicles i ferrocarrils de la xarxa de transport públic interurbà.

2. Es recomana a tots els ciutadans de Mallorca i Eivissa que es recullin a ca seva no més tard de les 20.00 hores.

3. Es reitera la suspensió de l'activitat dels clubs de la tercera edat, centres de gent gran qualsevulla que en sia la titularitat, pública o privada, o la denominació que se'ls doni.

4. Es recorda que la suspensió d'activitats extraescolars o complementàries que estableix el punt 2.1 de l'apartat V, relatiu a mesures aplicables a la comunitat educativa, del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020, té plena efectivitat a partir del dia 12 de gener de 2021.

5. Es recomana que les visites als establiments comercials es facin de manera individual o un màxim de dues persones del mateix nucli de convivència, llevat d'infants a càrrec, persones amb discapacitat o persones dependents.

6. Es recomana no fer servir el transport públic col·lectiu si es forma part d'un grup de risc enfront de la COVID-19, fer els trajectes en silenci, planificar-los prèviament si és possible per evitar les hores de més aglomeració, fer servir de forma preferent la targeta ciutadana, intermodal o targeta bancària per accedir-hi a fi d'evitar l'ús del pagament en efectiu, i atendre en tot moment les instruccions del personal de servei i les informacions que es facilitin en panells, aturades i estacions.

 

B) En matèria de celebracions populars

Queda prohibida la celebració de festes populars, tant si són d'iniciativa i promoció pública com privada, i també totes les celebracions de caire cultural, lúdic o esportiu derivades o que formin part de la programació d'aquestes festivitats.

C) En matèria d'esdeveniments esportius i pràctica esportiva

1. Es prohibeix l'assistència de públic als esdeveniments esportius de qualsevol categoria.

2. Se suspèn l'activitat de les instal·lacions esportives cobertes on no es desenvolupi el currículum d'ensenyaments oficials reglats. S'exceptuen d'aquesta obligació:

-Les instal·lacions en què es dugui a terme activitat esportiva federada organitzada, les quals poden romandre obertes únicament mentre es duguin a terme els entrenaments dels esportistes federats i s'hi ha de limitar l'accés als esportistes i als seus entrenadors. Aquesta activitat es regeix per la normativa i els protocols específics que hi són aplicables.

-Les instal·lacions en què es dugui a terme una activitat dirigida individualitzada, és a dir, amb la presència d'un sol entrenador que dirigeix un sol esportista dins l'espai esportiu.

-  A les piscines esportives cobertes, es permet l'activitat d'una sola persona per carril, amb un màxim de 4 persones simultàniament en la totalitat de la piscina.  

D) En matèria d'activitat cultural i lúdica

1. Resten prohibides les activitats culturals amb presencia de públic amb l'excepció de teatres, auditoris, cinemes, i circs de carpa els quals han de reduir l'accés de públic al 30 % de l'aforament total autoritzat. Queda prohibit en qualsevol cas el consum d'aliments i begudes a l'interior.

2. Resta prohibida l'activitat d'spas, jacuzzis i establiments o centres de serveis anàlegs, desenvolupada a espais tancats, ja es tracti d'establiments dedicats  en exclusiva a aquesta activitat o d'instal·lacions d'aquesta casta situades a establiments hotelers, instal·lacions esportives o de qualsevol altra naturalesa.

3. Queda prohibit el consum d'aliments i begudes en els locals d'oci infantil.

E) En matèria d'activitat comercial

1. Tots els establiments comercials han de concloure l'activitat a les 20.00 hores, llevat de les benzineres i els establiment dedicats al comerç essencial (alimentació, begudes, productes higiènics, altres productes de primera necessitat), així com farmàcies, ortopèdies, òptiques, establiments dedicats a productes de telecomunicacions, serveis de perruqueria i d'estètica i centres de veterinària i jardineria i venda, manteniment i reparació de vehicles de motor. 

2. Tots els establiments comercials, centres comercials i recintes comercials que en tenguin han de reduir al 50 % la capacitat dels aparcaments o espais destinats a l'estacionament de vehicles dels clients.

3. Els establiments de comerç minorista amb una superfície d'exposició i venda al públic inferior als 700 m2 a la Illa de Mallorca i 400 m2 a la Illa d'Eivissa, han de reduir la capacitat al 30 % de l'habitual i han de romandre tancats els diumenges i festius.

4. Resta prohibida l'obertura al públic dels establiments comercials, grans superfícies i centres comercials que disposin de més de 700 m2 a la Illa de Mallorca i 400 m2 a la Illa d'Eivissa, de superfície destinada a exposició i venda al públic, llevat dels establiments o part d'aquests establiments que estiguin destinats exclusivament al comerç essencial (alimentació, begudes, productes higiènics, altres productes de primera necessitat) o dedicats a farmàcies, ortopèdies, òptiques, establiments dedicats a productes de telecomunicacions, serveis de perruqueria i d'estètica, i centres de veterinària i jardineria i a la venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, els quals poden obrir amb una reducció de la capacitat del 30 % respecte de l'ordinària en el nivell 4. En el cas d'establiments industrials amb venda a professionals que superin aquesta superfície, es permetrà l'accés a tenda per a la recollida de comandes.

Si aquests espais comparteixen superfície amb altres de productes no essencials, la superfície oberta i accessible al públic ha d'estar clarament delimitada amb elements físics.

Les limitacions anteriors de superfície d'exposició i venda al públic no afecten els establiments només dedicats al comerç essencial o al permès d'acord amb el primer paràgraf d'aquest apartat.

5. Es permet la recollida en el local dels productes comanats presencialment o a distància abans de l'eficàcia d'aquesta prohibició, o els comanats telefònicament o telemàticament. Es permet també l'activitat de repartiment a domicili.

6. S'exceptuen també d'aquesta obligació de tancament les sales de cinema situades en els centres comercials, les quals poden dur a terme la seva activitat de conformitat amb les normes que hi són aplicables d'acord amb les restriccions que estableix aquest Acord per a les illes de Mallorca i d'Eivissa.

F) En matèria d'activitat de restauració

1. Els bars, cafeteries i la resta d'establiments de restauració han de romandre tancats al públic. Únicament poden dur a terme l'activitat de venda de menjar i beguda per endur-se (fins a les 22.00 hores) o a domicili (fins les 24.00 hores). Han de concloure l'activitat com a màxim a les 24.00 hores.

2. S'estableixen les excepcions següents al tancament al públic dels establiments o espais dedicats a la restauració:

a) Restaurants d'hotels i altres allotjaments turístics, que poden romandre oberts sempre que sigui per a ús exclusiu dels seus clients allotjats, sense perjudici que també puguin fer serveis d'entrega a domicili o recollida a l'establiment. En aquests casos, s'ha de reduir la capacitat dels espais interiors dedicats al servei de restauració a un 30 % de la capacitat màxima autoritzada de l'establiment.

b) Els serveis de restauració integrats en centres i serveis sanitaris, sociosanitaris i socials i els serveis de menjador escolar o de caràcter social.

c) Altres serveis de restauració de centres de formació no inclosos en el paràgraf anterior i els serveis de restauració dels centres de treball destinats al personal que hi fa feina.

G) En matèria de transports

1. Els autobusos interurbans tenen limitada la cabuda i només es poden ocupar les places amb seient, i no es poden admetre passatgers que viatgin drets. Pel que fa a la cabuda del vehicle, s'exceptua el passatge amb mobilitat reduïda, el qual pot fer servir el servei malgrat s'hagi assolit el límit màxim d'ocupació.

2. Els serveis de tren i metro tenen limitada la cabuda i només es poden ocupar els seients, i les places de persones dretes senyalitzades expressament al terra. Aquesta norma no és aplicable a les persones amb mobilitat reduïda, les quals poden emprar el servei malgrat s'hagi assolit el límit màxim d'ocupació.

Tercer. Són aplicables a les illes de Mallorca i Eivissa les normes d'aplicació al nivell 4 d'alerta sanitària establertes en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 i les modificacions posteriors, en tot allò que no s'oposin al que estableix el punt segon d'aquest Acord o hi siguin incompatibles.

Quart. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, a l'efecte de garantir-ne l'efectivitat. Amb aquesta finalitat, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures pot ser sancionat de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Sisè. Establir que les disposicions que conté el punt segon d'aquest  acord tendran eficàcia des del proper dia 13, fins el dia 30 de gener de 2021.

Setè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 11 de gener de 2021

La secretària del Consell de Govern

Pilar Costa i Serra