BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat 22 d'octubre de 2020; el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat i les pròrrogues successives, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada és qui tengui la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes que estableix el reial decret esmentat, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, les resolucions i les disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

La declaració de l'estat d'alarma del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la  limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 6.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en les darreres setmanes.

Aquesta franja es pot modular a cada comunitat autònoma o en un territori determinat, en funció de la situació epidemiològica concreta. Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb unes certes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, l'article 7 estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte. D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Tant les limitacions a la permanència de grups de persones, com les referides a l'entrada i la sortida de territoris seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també podrà modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

Finalment, el Reial decret preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen l'article 116.2 de la Constitució espanyola i els articles 4 i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

La situació epidemiològica a les illes de Mallorca i d'Eivissa determina la necessitat d'adoptar mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 i protegir la salut de la població d'aquest àmbit territorial i també de la resta del territori de les Illes Balears, a l'empara del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, atès que, tenint en compte la situació epidemiològica d'aquestes illes i que hi ha un risc molt elevat de transmetre-hi la malaltia, cal adoptar més mesures, encara més rigoroses que les que s'han adoptat fins ara, de control i prevenció de la malaltia.

En les dates immediatament anteriors a aquest Decret l'illa de Mallorca presenta una IA14 superior als 600 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de deu vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques superior al 10 % en els darrers 14 dies, dada aquesta darrera que, al seu torn, es troba també més de tres vegades per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Per la seva banda, l'illa d'Eivissa presenta una IA14 superior als 560 casos per 100.000 habitants, que, per tant, se situa més de nou vegades per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc, i una taxa de positivitat de les proves diagnòstiques superior al 15 % en els darrers 14 dies, xifra que, a més, s'apropa al 20 % en els darrers 7 dies, dada aquesta darrera que, al seu torn, es troba també quasi set vegades per sobre de la recomanació d'aquest organisme, que situa un territori en risc epidemiològic quan aquesta taxa supera el 3 %.

Atesa aquesta situació epidemiològica, és necessari que es valorin actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica tant a l'illa de Mallorca com a l'illa d'Eivissa, per aturar els brots de la COVID-19 declarats.

Així doncs, d'acord amb el que ha estat exposat, atesos els brots i contagis de la COVID-19 que s'han confirmat a ambdues illes, a l'efecte d'evitar la possible expansió descontrolada de la COVID-19 i de protegir la població del risc de contagi, cal adoptar mesures de prevenció que afecten els desplaçaments personals, així com el desenvolupament de diverses activitats que, per les característiques que tenen, poden afavorir la propagació del virus.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació establerta en l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

 

DECRET

Primer

Objecte

Aquest Decret té per objecte establir les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a les illes de Mallorca i d'Eivissa, com també mesures específiques per a les revetles i els dies festius del mes de gener de 2021, per a totes les Illes Balears, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19.

Segon

Limitacions a les trobades familiars i reunions socials a les illes de Mallorca i d'Eivissa

1. Únicament es permeten les reunions familiars i socials de les persones que pertanyen al mateix nucli de convivència, tant en espais públics com privats i tant a l'interior com a l'exterior.

2. S'exceptua de les limitacions establertes en l'apartat anterior les situacions següents:

- Les persones que viuen totes soles. Aquestes poden formar part d'una única unitat de convivència ampliada. Cada unitat de convivència pot integrar només a una única persona que visqui sola.

- La reunió de persones menors d'edat amb els progenitors, en cas que visquin en domicilis diferents.

- La reunió de persones amb vincle matrimonial o de parella que viuen en domicilis diferents.

- La cura, l'atenció o l'acompanyament a persones menors d'edat, persones grans o dependents, amb discapacitat o especialment vulnerables, per motius justificats.

3. No estan incloses en la limitació prevista en aquest apartat les activitats laborals, les institucionals, les de transport i les dels centres docents que imparteixen ensenyaments a què fa referència l'article 3 de la Llei orgànica d'educació, incloent-hi l'ensenyament universitari, ni aquelles per a les quals s'estableixen mesures específiques en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, com ara les activitats esportives o culturals.

4. Les mesures que conté aquest apartat són aplicables a totes les persones que es trobin a les illes de Mallorca i d'Eivissa.

Tercer

Mesures complementàries

En tot allò que no preveu aquest Decret i en el que hi sigui compatible, s'han d'aplicar, en l'àmbit territorial afectat per aquest Decret, les mesures que, amb caràcter general, estableix el Decret 18/2020, de 27 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'actualitzen les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d'alerta sanitària, com també les que es contenen en el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19.

Quart

Règim sancionador

Els incompliments individualitzats del que disposa aquest Decret poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

Cinquè

Notificacions

Aquest Decret s'ha de notificar a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

Sisè

Publicació i efectes

Aquest Decret s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i produeix efectes des de les 00.00 hores de dia 13 de gener fins al dia 30 de gener de 2021.

Setè

Interposició de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa  administrativa.

 

Palma, 11 de gener de 2021

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias