BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Per l'Ajuntament en ple, a la seva sessió ordinària de dia 23 de desembre de 2020, es va aprovar el dictamen de la Comissió Informativa d'Economia i Bon Govern per aprovar definitivament el reglament orgànic municipal.

De conformitat amb el que disposa l'art. 102 de la Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears, es publica el present anunci amb el text íntegre, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears:

REGLAMENT ORGÀNIC DE L'AJUNTAMENT D'INCA

TÍTOL PRELIMINAR

Art. 1. L'Ajuntament d'Inca, està integrat pels regidors i regidores –elegits mitjançant sufragi universal, igual, lliure, directe i secret–, i pel batle o batlessa –elegit/da pels regidors i regidores–, tot de conformitat amb el que disposa la legislació electoral general.

Art. 2. El present Reglament té per objecte la regulació del règim, l'organització i el funcionament dels òrgans municipals, en exercici de l'autonomia municipal i fent ús de les potestats reglamentàries i d'autoorganització de conformitat amb el que estableix la legislació de règim local vigent.

Art. 3. Els preceptes d'aquest reglament s'aplicaran de forma preferent sempre que no siguin contraris a les disposicions de rang legal d'obligat compliment, tenint en compte que tenen aquest caràcter, entre altres, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local; el Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, mitjançant el qual s'aprova el Text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local; i la Llei 29/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears. El Reial decret 2.568/1986, de 28 de novembre, mitjançant el qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, així com altres reglaments estatals o autonòmics que es puguin dictar en aquesta matèria, s'aplicaran de forma preferent al present Reglament en tot allò que sigui reproducció de les disposicions legals, mentre que s'aplicaran de forma complementària o supletòria en tot el que no sigui objecte de regulació per part del Reglament orgànic municipal.

TÍTOL PRIMER

CAPÍTOL PRIMER

DRETS DELS MEMBRES DE LA CORPORACIÓ

Art. 4. Els regidors i regidores, un cop que han pres possessió del seu càrrec, tenen dret als honors, prerrogatives i distincions pròpies d'aquest, establerts per la legislació estatal o de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i estan obligats al compliment estricte dels deures i les obligacions inherents a aquell.

Art. 5. Els regidors i regidores tenen dret a assistir, amb veu i vot, a les sessions de l'Ajuntament ple i a les d'aquells altres òrgans col·legiats dels quals formen part.

Art. 6. Els regidors i regidores tenen dret a percebre les retribucions, indemnitzacions i assistències que acordi el Ple de la corporació segons la legislació vigent.

Art. 7. La quantia de les retribucions, indemnitzacions i assistències a què es refereix l'article anterior es fixaran cada any i es consignaran al Pressupost Municipal, sense que la seva quantia total pugui excedir dels límits que s'estableixin amb caràcter general.

Art. 8. 1. Els regidors i regidores tenen dret a obtenir del batle o batlessa i de la Junta de Govern tots aquells antecedents, dades i informacions que es trobin a les mans dels serveis de la corporació, i que resultin necessaris per al desenvolupament de la seva funció.

2. La petició d'accés a les informacions s'entén concedida per silenci administratiu en cas que el president o presidenta o la Junta de Govern no dictin resolució o acord denegatori en el termini de cinc dies, comptats des de la data de la sol·licitud.

3. En tot cas, la denegació de l'accés a la documentació informativa s'haurà de realitzar a través de resolució o acord motivat.

Art. 9. No obstant el que disposa l'apartat número 1 de l'article anterior, els serveis administratius estan obligats a facilitar la informació, sense necessitat que el membre de la corporació acrediti estar autoritzat, en els següents casos:

1. Quan es tracti de l'accés dels membres de la corporació que posseeixen delegacions o responsabilitats de gestió a la informació pròpia d'aquestes.

2. Quan es tracti de l'accés de qualsevol membre de la corporació a la informació i documentació corresponent als assumptes que hagin de ser tractats tant pels òrgans col·legiats, dels quals formin part, així com a les resolucions o acords adoptats per qualsevol òrgan municipal.

3. Quan es tracti de l'accés dels membres de la corporació a la informació o documentació que sigui de lliure accés als ciutadans i ciutadanes.

Art. 10. La consulta i examen concret dels expedients, llibres i documentació en general es regeix pel que disposa l'article 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, i altra normativa que resulti d'aplicació, si bé l'accés a la informació es realitzarà preferentment per mitjans telemàtics, llevat que no estigui en suport informàtic o que per qualsevol motiu sigui més operatiu, en el cas concret, l'accés mitjançant entregues de còpies físiques o la consulta presencial de l'expedient.

Art. 11. Tots els grups municipals disposen a la casa consistorial d'una bústia o departament per a la correspondència oficial interior i la de procedència exterior, la qual es mantindrà fins que pugui ser substituïda per mitjans electrònics.

CAPÍTOL SEGON

DEURES DELS REGIDORS I REGIDORES

Art. 12. Els regidors i regidores, després de prendre possessió del seu càrrec, estan obligats al compliment estricte dels deures i obligacions, i especialment el d'assistir a les sessions dels òrgans col·legiats dels quals formen part.

Art. 13. La falta no justificada d'assistència a les sessions d'òrgans col·legiats i l'incompliment reiterat de les obligacions que els hagin estat atribuïdes facultarà el batle o batlessa per a la imposició de sancions en els termes que determina la legislació vigent.

Art. 14. 1. Tots els membres de la corporació i el personal directiu eventual estan obligats a formular declaració sobre possibles causes d'incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar-los ingressos econòmics. Formularan així mateix declaració dels seus béns patrimonials.

2. Ambdues declaracions, efectuades en els models aprovats pel Ple, es duran a terme abans de la presa de possessió, en ocasió del cessament i quan es modifiquin les circumstàncies de fet.

3. Les esmentades declaracions s'inscriuran en sengles registres d'interessos constituïts en la Secretaria General de la corporació, que tendran el caràcter de públic.

4. La declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats comprendrà la següent informació:

1. Relació d'activitats i ocupacions professionals, mercantils o industrials, treballs per compte d'altri i altres fonts d'ingressos privats amb especificació del seu àmbit i caràcter, i de les ocupacions o càrrecs que s'ostentin en entitats privades, així com el nom o la raó social d'aquestes.

2. Altres interessos o activitats privades que, no sent susceptibles de proporcionar ingressos, afectin o estiguin en relació amb l'àmbit de competències de la corporació.

5. La declaració de béns patrimonials comprendrà la següent informació:

1. Descripció dels béns mobles i immobles integrants del patrimoni personal, amb indicació de la data d'adquisició de cadascun i del seu valor cadastral a la data de la declaració. En el cas de titularitats compartides es farà constar el valor total del moble o immoble i el percentatge de participació de la persona declarant. Les dades referents a la identificació i localització de tals béns s'emplenaran en full a part, i quedaran sota la custòdia de la Secretaria General, no sent objecte de publicació.

2. Comptes bancàries, dipòsits, valors, participacions socials, plans de pensions, assegurances de vida i qualsevol altre producte financer. Es farà constar el número de compte o referència identificativa del producte, entitat bancària o financera i el seu valor en el moment de la declaració. En cas de titularitats compartides, es farà constar l'import equivalent a la participació de la qual sigui titular la persona declarant.

6. Aquesta informació es farà pública en la forma prevista per la legislació vigent i, en tot cas, mitjançant publicació a la pàgina web municipal, llevat de les dades de localització concreta dels béns immobles.

7. Els càrrecs públics municipals no presentaran aquestes declaracions patrimonials i de béns, d'interessos i activitats davant l'Ajuntament en el cas que aquest tengui subscrit conveni amb l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, o organisme que la substitueixi, i es considerarà complerta l'obligació de presentació de les declaracions amb les presentades davant l'oficina segons els models de formulari disponibles a la seva seu electrònica, però sempre que es compleixin els següents condicionants:

1. Que el contingut, les dades i els requisits de les declaracions presentades davant l'Oficina compleixin com a mínim amb els que exigeix la legislació local.

2. Que l'Oficina faciliti a l'Ajuntament la consulta i la descàrrega de les declaracions presentades pels càrrecs públics.

3. Que l'Oficina faciliti a l'Ajuntament una adreça web per tal que aquest pugui enllaçar les declaracions dels seus càrrecs públics amb el portal de l'Oficina.

Art. 15. 1. Els regidors i regidores, sense perjudici del dret a l'accés de la informació que es reconeix a la legislació i en aquest reglament, tenen l'obligació de guardar reserva d'aquelles actuacions, informacions i dades que coneguin per raó del càrrec, tant perquè la seva divulgació pugui afectar la garantia de confidencialitat o secret que requereixen determinats processos de presa de decisions com perquè suposi la revelació de dades de caràcter personal protegides per la legislació, o resulti contrària als interessos de la ciutat o impliqui una conducta d'utilització d'informació privilegiada, segons la tipificació prevista a la legislació penal.

2. La sol·licitud i l'obtenció d'informació per part dels regidors i regidores impliquen per si mateixes l'exacte coneixement d'aquestes obligacions de reserva i sigil.

CAPÍTOL TERCER

DELS GRUPS MUNICIPALS

Art. 16. 1. Els membres de les corporacions locals, a l'efecte de la seva actuació corporativa, es constituiran en grups polítics, també denominats grups municipals.

2. Qualsevol partit polític, coalició, federació, agrupació o candidatura, que d'aquesta manera hagi concorregut a les eleccions, pot constituir-se en grup municipal, qualsevol quin sigui el seu nombre de regidors i regidores.

3. En cap cas poden constituir grup separat els regidors i regidores que pertanyin al mateix partit polític o aquells que pertanyin a coalicions, federacions o agrupacions que d'aquesta manera hagin concorregut a les eleccions municipals, exceptuant el que disposa l'article següent.

4. Els regidors i regidores exclosos contra la seva voluntat del grup d'origen s'integren en el Grup Mixt. També poden formar el seu propi grup si així ho decideixen.

5. Cap regidor o regidora pot pertànyer simultàniament a més d'un grup municipal.

6. Durant el mandat de la corporació cap regidor o regidora pot integrar-se en un grup distint d'aquell en què ho hagi fet inicialment, exceptuant en el Grup Mixt segons el que preveu l'apartat anterior.

Art. 17. 1. Els membres que no s'integrin en un grup municipal o aquells que abandonin el grup format per la candidatura amb la qual es varen presentar a les eleccions no es poden integrar en el Grup Mixt, sinó que quedaran com a regidors o regidores no adscrits i perdran el lloc que ocupaven en les comissions per a les quals havien estat designats per part del seu grup de procedència.

2. Els regidors i regidores no adscrits no tendran drets econòmics i polítics superiors als que els haguessin correspost en cas de romandre en el grup de procedència; en conseqüència:

1. No podran ser declarats en dedicació exclusiva o parcial si no la tenien en el seu grup de procedència.

2. No podran formar grup municipal ni tendran portaveu, no podent formar part de la Junta de Portaveus i, en conseqüència, no tendran les assignacions econòmiques dels grups municipals ni les indemnitzacions i dietes que puguin estar establertes per als portaveus de grup.

3. No podran formar part de la Junta de Govern ni ser nomenats tinents o tinentes de batle, ni ostentar delegacions de la Batlia si no tenien aquests càrrecs quan formaven part del grup de procedència.

4. Tendran els drets que formen part del nucli essencial de la seva funció representativa: participar en l'activitat de control del govern local, participar en les deliberacions i votacions del Ple i de les comissions informatives, i altres òrgans municipals on estiguin representants els grups municipals.

5. Els regidors i regidores no adscrits tendran els drets econòmics d'indemnitzacions i assistències que corresponguin a la resta de regidors i regidores, amb excepció que mantinguin la seva retribució per dedicació parcial o exclusiva si la tenien en el grup municipal de procedència, però en aquest cas no podrà ser superior a la que tenien quan formaven part d'aquest grup.

Art. 18. 1. Els grups municipals es constituiran mitjançant l'escrit dirigit a la Batlia i subscrit per totes les persones integrants, el qual es presentarà en la Secretaria General de la corporació en el termini dels cinc dies hàbils següents a la constitució de l'Ajuntament, amb excepció dels regidors i regidores que hagin estat exclosos contra la seva voluntat del grup d'origen i que en lloc d'integrar-se en el grup mixt vulguin formar grup propi, els quals hauran d'emplenar aquest escrit en el mateix termini de cinc dies hàbils a comptar des de la seva expulsió.

2. En el mateix escrit de constitució s'ha de fer constar la designació del/de la portaveu del grup municipal, i també designar-s'hi suplents, també s'ha de designar president/a i secretari/ària.

3. Igualment en aquest escrit designaran l'adreça de correu electrònic, que podrà ser única per a tot el grup municipal o individual per a cada una de les persones components, i serà el mitjà normal per avisar de l'existència de comunicacions, notificacions i convocatòries municipals, que hauran de recollir de la seu electrònica municipal. Aquestes adreces es podran canviar en tot moment tant per part del/de la portaveu respecte a l'adreça del grup municipal com per cada un dels regidors o regidores, si s'hagués optat per una adreça individual.

4. No es podrà exigir un mitjà diferent al del correu electrònic per rebre l'avís de l'existència de comunicacions, notificacions i convocatòries municipals, llevat d'aquells casos excepcionals que per les característiques de la informació a rebre sigui necessari l'ús d'un altre mitjà.

Art. 19. De la constitució dels grups municipals i de les persones integrants i portaveus, se'n donarà compte a l'Ajuntament en ple a la primera sessió que se celebri després d'haver finalitzat el termini previst a l'apartat número 1 de l'article anterior.

Art. 20. 1. Quan, per ocupar una vacant, es produeixi la incorporació a l'Ajuntament d'un regidor o regidora, disposa d'un termini de cinc dies hàbils, comptats a partir de la sessió del Ple en què assumeixi plenament el càrrec per integrar-se en el grup municipal que li pertany, la qual cosa acreditarà mitjançant un escrit signat per ell/ella i pel/per la portaveu del grup en què s'integri, que caldrà que presenti a la Secretaria General de la corporació.

2. Si no es produís la seva integració, en la forma que preveu el paràgraf anterior, s'integraria en el grup mixt o com a membre no adscrit, segons quin hagi estat el motiu de la seva no integració.

Art. 21. Els grups municipals designaran mitjançant un escrit del/de la portaveu dirigit al batle o batlessa i presentat a la Secretaria General aquelles persones components que hagin d'integrar-se en els òrgans col·legiats complementaris, i també poden designar-hi suplents.

Art. 22. 1. Durant el mandat de la corporació, cada grup municipal pot variar els seus representants en els òrgans col·legiats mitjançant escrit del seu o la seva portaveu presentat en la forma que preveu l'article 21.

2. Si com a conseqüència de la baixa d'un regidor o regidora en un grup municipal aquest grup quedàs sense representació en un òrgan col·legiat complementari o se n'alteràs substancialment la seva representació, es procediria de la següent manera:

1. Si la baixa ha d'ésser coberta per un altre integrant de la mateixa llista electoral, a través del/de la portaveu del grup es pot designar un/a representant provisional en l'òrgan col·legiat afectat, sense perjudici de la realització de les designacions definitives un cop que s'hagués incorporat el nou regidor o regidora a la corporació.

2. Si la baixa es produeix per passar al grup mixt o com a membre no adscrit, el regidor o regidora que donàs lloc que el seu antic grup quedàs sense representació a l'òrgan col·legiat hi causaria automàticament la baixa, sense perjudici de la seva integració com a representant del grup mixt o membre no adscrit, segons pertoqui. El grup en el qual va deixar vacant designarà un nou o nova representant en aquest òrgan col·legiat en la forma prevista en el primer paràgraf d'aquest article.

Art. 23. 1. Si la variació en el nombre de persones components de cada grup municipal, al llarg del mandat de la corporació, determinàs variacions substancials en la representativitat amb què han d'estar presents en els òrgans col·legiats complementaris, en la primera sessió que l'Ajuntament en ple celebri en l'exercici econòmic següent –sempre que no sigui el darrer previst del mandat de la corporació– podrà modificar-se el nombre de representats de cada grup polític en els esmentats òrgans complementaris.

2. Els grups han d'adaptar les seves designacions de representants al nou nombre d'aquests que els correspongui en el termini de quinze dies, sense que la Batlia pugui, lliurement, decretar el cessament de tants com excedeixin i quedar sense proveir les noves places assignades a aquells grups que no realitzin la designació.

TÍTOL SEGON DE L'ORGANITZACIÓ DE L'AJUNTAMENT

CAPÍTOL PRIMER

DE L'AJUNTAMENT PLE

Art. 24. L'Ajuntament en ple, integrat pels regidors o regidores, sota la Presidència del batle o batlessa, té les competències assenyalades en l'article 22 de la Llei 7/1985 i en l'article 23 del Reial decret legislatiu 781/1.986, de 18 d'abril, així com aquelles que li assigni la futura legislació de l'Estat i del Parlament balear.

Art. 25. 1. L'Ajuntament en ple pot acordar la delegació d'aquelles de les seves competències, per a les quals no s'hagi establert la prohibició de realitzar, en la Junta de Govern i en el batle o batlessa.

2. La Delegació es realitzarà mitjançant acord i produirà efectes des del dia següent al de l'adopció, sense perjudici de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

3. Aquestes regles també seran d'aplicació a les modificacions posteriors de l'esmentat acord.

Art. 26. El Ple celebrarà sessió ordinària mensualment, en el dia i l'hora que es determinin per acord de Ple. La convocatòria a les sessions del Ple es realitzarà, amb l'antelació que procedeix legalment, mitjançant correu electrònic, a l'adreça designada segons l'art. 18.3 d'aquest reglament.

CAPÍTOL SEGON

DEL BATLE O BATLESSA

Art. 27. 1. El batle o batlessa és el president/a de la corporació, convoca i presideix les seves sessions, i posseeix el dret de representar-les.

2. També convoca i presideix la Junta de Govern, i pot convocar i presidir qualsevol altre òrgan municipal col·legiat.

Art. 28. El batle o batlessa és elegit/ida pels regidors o regidores i s'ha de subjectar a les disposicions de la Llei electoral general.

Art. 29. Correspon al batle o batlessa la direcció del govern i de l'administració municipal, i el comandament superior tant del personal com de la Policia Municipal, la resta de competències que li atribueix la Llei 7/1.985 i el Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, així com aquelles que expressament li atribueixin les lleis i aquelles que la legislació de l'Estat o de la Comunitat Autònoma Balear assigni al municipi i no les atribueixi a altres òrgans municipals.

Art. 30. 1. El batle o batlessa pot delegar aquelles competències per a les quals no s'hagi establert la prohibició de realitzar-ho en la Junta de Govern.

2. Igualment pot realitzar delegacions tant de caràcter general com d'específiques als regidors o regidores.

3. La delegació en els regidors o regidores membres de la Junta de Govern pot arribar a tenir la facultat de resoldre aquells assumptes i dins els límits que expressament se'ls confereixin.

Art. 31. 1. Totes les delegacions a què es refereix l'article anterior seran realitzades mitjançant resolució, la qual s'inscriurà en el llibre corresponent, i produiran efectes a partir del dia següent, sense perjudici de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2. Aquestes regles també seran d'aplicació per a les modificacions posteriors d'aquestes resolucions.

3. De totes les delegacions i llurs modificacions es donarà compte al Ple en la primera sessió que aquest celebri amb posterioritat a aquestes.

CAPÍTOL TERCER

DE LA JUNTA DE GOVERN

Art. 32. 1. La Junta de Govern està integrada pel batle o batlessa, que la presideix, i pels regidors o regidores que ell nomena lliurament, i el seu nombre no pot excedir del terç del nombre legal dels que componen la corporació. La composició de la Junta de Govern serà equilibrada entre dones i homes, en compliment del que disposa l'art. 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

2. El batle o batlessa separa lliurement els membres de la Junta de Govern.

3. Tant el nomenament com la separació són efectius des del dia següent al de la resolució que al respecte s'adopti, sense perjudici de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, donant compte al Ple en la primera sessió que aquest celebri.

Art. 33. Correspon a la Junta de Govern:

1. L'assistència permanent del batle o batlessa en l'exercici de les seves atribucions.

2. Les atribucions que, per acord, li delegui l'Ajuntament en ple de conformitat amb el estableix la legislació general i en aquest reglament orgànic.

3. Les atribucions que li assignin les lleis.

Art. 34. La delegació d'atribucions a què es refereixen els apartats b) i c) seguiran els tràmits disposats als articles 26 i 31 del present Reglament.

Art. 35. Sense perjudici de les delegacions que realitzi amb caràcter general, el batle o batlessa pot decidir sotmetre algun assumpte concret, dels atribuïts a la seva competència, al coneixement i resolució de la Junta de Govern, exceptuant el que afecta la resolució d'aquelles que li siguin indelegables.

Art. 36. La Junta de Govern celebrarà sessió ordinària amb la periodicitat que determini el Ple Municipal.

De les sessions que celebri la Junta de Govern, se n'aixecarà acta que es transcriurà en el llibre corresponent. Hi actuarà de secretari o secretària el secretari general de la corporació o el funcionari o funcionària que legalment l'hi substitueixi.

CAPÍTOL QUART

DE LES COMISSIONS INFORMATIVES

Art. 37. 1. Sota la denominació de comissions informatives permanents es constituiran uns òrgans complementaris, sense competències resolutòries, que tendran la funció d'estudi i dictamen obligatori dels assumptes sotmesos a coneixement del Ple Municipal; també podran intervenir pel que fa a temes sotmesos a la Junta de Govern quan aquest òrgan demani dictamen de la Comissió Informativa corresponent.

2. Correspon al Ple Municipal la determinació del nombre i de la denominació de les comissions informatives permanents que s'hagin de constituir, així com la seva composició numèrica, la seva variació i la periodicitat de la celebració de les sessions ordinàries.

3. El Ple pot acordar constituir comissions informatives especials per un assumpte en concret, en consideració a les seves característiques especials de qualsevol tipus. Aquestes comissions s'extingeixen automàticament una vegada que hagin dictaminat o informat sobre l'assumpte que constitueix el seu objecte, llevat que l'acord del Ple que les va crear disposi una altra cosa. El règim d'organització i funcionament serà el mateix que el de les comissions informatives permanents, si be les sessions tendran sempre caràcter extraordinari, excepte que el Ple determini la seva periodicitat.

Art. 38. 1. La composició de les comissions informatives serà equilibrada entre dones i homes, en compliment del que disposa l'art. 4 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes, i estaran integrades de forma que la seva composició s'acomodi a la proporcionalitat existent entre els diferents grups polítics representats a la corporació. Això no obstant, tots els grups polítics representats per l'Ajuntament tendran dret a un lloc –com a mínim i en tot cas– a cadascuna de les comissions informatives. També formaran part de les comissions informatives els membres no adscrits amb veu i vot.

2. En cas d'absència d'algun membre, els membres restants de cada grup de la Comissió tendran el vot ponderat de la totalitat del seu grup municipal. En aquest cas, i abans de procedir a la votació, cada grup municipal haurà de designar quin dels seus diferents membres a la Comissió emetrà el vot ponderat. Això no obstant, si qualsevol regidor o regidora vol exercir el seu dret individual de vot enfront del seu grup municipal, quedarà sense efecte el sistema de vot ponderat en aquest punt.

3. El batle o batlessa és el president/a nat/a de totes les comissions. Això no obstant, la Presidència efectiva la podrà delegar en qualsevol membre de la corporació, a proposta de la pròpia Comissió després de l'elecció efectuada en el seu si. Quan el batle o batlessa assisteixi a una comissió n'assumirà automàticament la Presidència i la persona designada per la presidència efectiva actuarà com a vocal, però sense que el major increment de membres a la Comissió pugui alterar el resultat de la votació o el vot ponderat de cada grup municipal.

4. Hi actuarà de secretari o secretària el secretari general de la corporació o el funcionari/ària que s'hi delegui.

Art. 39. Les sessions de les comissions informatives podran celebrar-se a la casa consistorial o a un altre edifici municipal on radiquin les unitats administratives o els serveis que estudiï la Comissió Informativa corresponent.

Art. 40. La convocatòria serà remesa pel president/a de cada Comissió amb una antelació mínima d'un dia hàbil, acompanyada de l'ordre del dia, mitjançant correu electrònic, a l'adreça designada segons l'art. 18.3 d'aquest reglament. No es podran convocar dues o més comissions informatives simultàniament, encara que sí podran convocar-se sessions conjuntes de dues o més comissions.

Art. 41. La periodicitat de les sessions ordinàries serà determinada pel Ple, mentre que el dia i l'horari de celebració seran determinats de manera autònoma per cadascuna de les comissions.

Art. 42. 1. Perquè la celebració de les sessions pugui ser vàlida s'hi requereix la presència de la majoria absoluta de les persones components de la Comissió, ja siguin titulars o suplents, en primera convocatòria i un mínim de tres membres en segona convocatòria mitja hora més tard.

2. El/la president/a dirigeix i ordena, segons el seu prudent arbitri, respectant els principis generals que regeixen els debats plenaris i els debats de la Comissió.

Art. 43. 1. Les comissions emetran informes i dictàmens amb la proposta d'adopció dels acords que siguin procedents. Aquests informes i dictàmens seran aprovats per cada Comissió per majoria ponderada. Per ponderar els vots es tendrà en compte el nombre de regidors o regidores que cada grup té en el Ple, tot això tenint en compte el que s'ha indicat a l'art. 38.2 quant al dret individual de vot.

2. S'entén per vot particular la modificació a un dictamen de Comissió Informativa, formulada per part d'un regidor o regidora que en formi part; que pot ser de modificació, d'addició o de supressió.

Art. 44. A les sessions de les comissions Informatives es pot convocar, únicament a l'efecte d'escoltar el seu parer o rebre informe en temes concrets i de transcendència especial, les entitats de representació ciutadana o tècnics no municipals, els quals han d'abandonar la sessió tan aviat com hagin acabat la seva respectiva intervenció.

CAPÍTOL CINQUÈ

DE LA COMISSIÓ ESPECIAL DE COMPTES

Art. 45. La Comissió Especial de Comptes és d'existència preceptiva, i la seva constitució, composició i integració i funcionament s'ajusta al que estableixen la resta de comissions informatives.

Art. 46. Correspon a la Comissió Especial de Comptes l'examen, l'estudi i l'informe de tots els comptes, pressupostaris i extrapressupostaris, que hagi d'aprovar el Ple de la corporació, d'acord amb la legislació reguladora de la comptabilitat de les entitats locals.

CAPÍTOL SISÈ

DELS TINENTS O TINENTES DE BATLE

Art. 47. 1. El batle o batlessa designarà i revocarà els tinents o tinentes de batle d'entre els membres de la Junta de Govern i d'acord amb el següent:

1. El nomenament es farà mitjançant decret i serà efectiu des del dia següent al que s'hagi adoptat.

2. El Decret de nomenament ha d'establir, en qualsevol cas, l'ordre de prelació per a la substitució del batle o batlessa, en cas de vacant, absència o malaltia, i la delegació genèrica de funcions corresponents, quan en sigui necessari.

2. El nombre de tinents o tinentes de batle no podrà excedir el nombre de membres de la Junta de Govern.

3. En els termes i condicions previst a la legislació, correspon als tinents o tinentes de batle substituir en la totalitat de les seves funcions i per l'ordre del seu nomenament el batle o batlessa en casos d'absència, malaltia o impediment que impossibiliti el desenvolupament de les funcions, així com dur a terme les funcions de batle o batlessa en els supòsits de vacant de la Batlia fins que prengui possessió el nou batle o batlessa.

CAPÍTOL SETÈ

DELS DELEGATS DEL BATLE O BATLESSA

Art. 48. El batle o batlessa pot designar, entre els regidors o regidores, delegats/ades per a l'exercici de determinades atribucions de les que confereix la legislació.

Art. 49. 1. La delegació d'assumptes o matèries de caràcter general i la facultat d'adoptar resolucions, dins els límits que estableixi, podrà realitzar-la el batle o batlessa únicament en regidors o regidores membres de la Junta de Govern.

2. Únicament en els regidors o regidores membres de la Junta de Govern pot delegar la facultat d'elevar a coneixement i de resolució d'aquesta aquells expedients la tramitació dels quals hagi finalitzat, i es refereixin a les matèries que hagin estat objecte de delegació genèrica en cadascun d'ells.

3. En els regidors o regidores que no siguin membres de la Junta de Govern pot el batle o batlessa realitzar la delegació d'assumptes i comeses de caràcter més específic, integrats en els de caràcter general o sota la directa dependència del propi batle o batlessa.

4. Aquestes delegacions especials podran ser de tres tipus:

1. Relatives a un projecte o assumpte determinat. En aquest cas l'eficàcia de la delegació, que podrà contenir totes les facultats delegables del batle o batlessa, inclosa la d'emetre actes que afectin tercers, es limitarà al temps de gestió o execució del projecte.

2. Relatives a un determinat servei. En aquest cas la delegació comprendrà la direcció interna i la gestió dels serveis corresponents, però no podrà incloure la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin tercers.

3. Relatives a un districte o barri. Podran incloure totes les facultats delegables del batle o batlessa en relació amb unes certes matèries, però circumscrites a l'àmbit territorial de la delegació. En cas de coexistir aquest tipus de delegacions amb delegacions genèriques per àrees, els decrets de delegació establiran els mecanismes de coordinació entre les unes i les altres, de tal manera que quedi garantida la unitat de govern i gestió del municipi.

5. Totes les delegacions, salvant les preteses de representació o de cerimonial, seran realitzades per Decret de la Batlia, inscrites en el llibre corresponent, definint la seva extensió i les atribucions a les quals arriba. L'esmentada Resolució serà efectiva des del dia següent en què s'adopti si no es disposa el contrari, i es publicarà en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i s'informarà en el proper Ple que se celebri.

Art. 50. 1. El batle o batlessa podrà delegar, mitjançant decret, la seva signatura de resolucions o actes administratius, de forma puntual o general per determinades matèries, a altres regidors o regidores.

2. Aquesta delegació no alterarà la competència del batle o batlessa i per a la seva validesa no serà necessària la seva publicació

3. En les resolucions i actes que se signin per delegació es farà constar que se signa per delegació de signatura del batle o batlessa.

CAPÍTOL VUITÈ

DE LA JUNTA DE PORTAVEUS

Art. 51. 1. Els/les portaveus dels grups municipals, convocats i presidits pel batle o batlessa de la corporació, constituiran la Junta de Portaveus municipal, que tendrà les següents funcions:

1. Debatre i negociar qüestions que per la seva transcendència o característiques es consideri adequat tractar-les prèviament a la presa de l'acord o resolució.

2. Accedir a informacions que la Presidència proporcioni.

3. Debatre i canalitzar les peticions de grups municipals sobre qüestions corporatives i de funcionament.

4. Consensuar el règim de debats a determinades sessions.

2. La Junta de Portaveus té sempre caràcter deliberant, i a les seves sessions no s'adoptaran acords i resolucions amb força d'obligar davant terceres persones.

3. La Junta de Portaveus serà convocada normalment amb una antelació mínima de dos dies hàbils a la data de la celebració de la sessió. No obstant això, el batle o la batlessa la podran convocar amb l'antelació que permeti la urgència justificada dels assumptes a tractar.

TÍTOL TERCER DEL FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS MUNICIPALS

CAPÍTOL PRIMER

DE LES SESSIONS

Art. 52. Els òrgans col·legiats de l'Ajuntament funcionen en règim de sessions ordinàries, sessions extraordinàries i sessions extraordinàries urgents.

Art. 53. 1. Són sessions ordinàries aquelles en les quals la periodicitat està preestablerta.

2. Són sessions extraordinàries aquelles que convoqui el batle o batlessa amb tal caràcter, sense aquesta periodicitat.

3. Si la urgència de l'assumpte o assumptes a tractar no permetés convocar la sessió extraordinària amb l'antelació mínima exigida, el batle o batlessa pot convocar una sessió extraordinària urgent; en aquest cas, cal que el Ple en ratifiqui la urgència.

Art. 54. 1. Les sessions de l'Ajuntament en ple i de la Junta de Govern se celebraran a la casa consistorial, excepte en cas de força major, en què les realitzaran a l'edifici que s'habiliti a aquest efecte.

2. Les sessions dels òrgans col·legiats restants se celebraran a les dependències municipals que assenyali l'Ajuntament en ple, i, si se n'està mancat, on estableixi el president/a de cada òrgan col·legiat, sempre que es tracti de dependències municipals.

3. Quan concorrin situacions excepcionals de força major, de greu risc col·lectiu, o catàstrofes públiques que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el normal funcionament del règim presencial de les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats locals, aquests podran, apreciada la concurrència de la situació descrita pel batle o batlessa o president/a o qui vàlidament els substitueixi al efecte de la convocatòria d'acord amb la normativa vigent, constituir-se, celebrar sessions i adoptar acords a distància per mitjans electrònics i telemàtics, sempre que els seus membres participants es trobin en territori espanyol i quedi acreditada la seva identitat. Així mateix, s'haurà d'assegurar la comunicació entre ells en temps real durant la sessió, i es disposaran els mitjans necessaris per garantir el caràcter públic o secret d'aquestes segons sigui procedent legalment en cada cas.

Art. 55. 1. Perquè la celebració del Ple sigui vàlida es requereix l'assistència d'un terç del nombre legal de membres, que mai podrà ésser inferior a tres. Aquest quòrum s'ha de mantenir durant tota la sessió.

2. Perquè la celebració de la Junta de Govern, i la resta d'òrgans col·legiats, en primera convocatòria sigui vàlida, es requereix l'assistència de la majoria absoluta de les persones components.

3. En tot cas és necessària la presència del president/a i del secretari/ària, o dels qui legalment els substitueixin.

Art. 56. 1. Si en primera convocatòria no existís el quòrum necessari per a la celebració de la sessió de l'Ajuntament en ple, s'entendria convocada la sessió automàticament a la mateixa hora, en el segon dia hàbil després.

2. Les sessions de la Junta de Govern, en cas que no existís quòrum en primera convocatòria, se celebraran en segona mitja hora després de la assenyalada per a la primera sessió, i serà suficient l'assistència en aquest cas de la tercera part dels seus membres, i sempre en nombre no inferior a tres. A les comissions informatives i a la resta d'òrgans col·legiats serà suficient en segona convocatòria, que se celebrarà mitja hora després de l'assenyalada per a la primera, la presència del president/a i dos/dues membres, a part de l'assistència preceptiva del secretari/ària o un substitut o substituta.

3. Si tampoc llavors s'arribés al quòrum necessari, en tots els supòsits a què es refereix el present article, la Presidència deixarà sense efecte la convocatòria, proposant l'estudi dels assumptes inclosos a l'ordre del dia per a la primera sessió que se celebri amb posterioritat, tant si és ordinària com a extraordinària.

Art. 57. 1. Les sessions extraordinàries de l'Ajuntament en ple seran convocades pel batle o batlessa, per decisió pròpia o a petició de la quarta part, almanco, dels membres de la corporació, sense que cap d'ells en pugui sol·licitar més de tres al any.

2. La petició de convocatòria de sessió extraordinària es presentarà, subscrita per tots els sol·licitants en la Secretaria General de la corporació, amb expressa indicació de l'assumpte o assumptes que han d'ésser recollits a l'ordre del dia.

3. La celebració de la sessió extraordinària a instàncies de membres de la corporació no podrà demorar-se per més de quinze dies hàbils des que l'escrit entri en el Registre General, i no es podrà incorporar l'assumpte a l'ordre del dia d'un ple ordinari o extraordinari si no ho autoritzen expressament els/les sol·licitants de la convocatòria.

58. Si el president o presidenta no convocàs el Ple extraordinari sol·licitat pels membres de la corporació dins el termini assenyalat, quedarà automàticament convocat pel desè dia hàbil següent al de la finalització d'aquest termini, a les dotze hores, al qual cosa serà notificada pel secretari/ària de la corporació a tots els membres d'aquesta al dia següent al de la finalització del termini anteriorment citat. En absència del president o presidenta o de qui legalment el substitueixi, el Ple quedarà vàlidament constituït sempre que hi concorri el quòrum legal, en aquest cas serà presidit pel membre de la corporació de major edat d'entre els presents.

Art. 59. Les sessions extraordinàries de la resta d'òrgans col·legiats municipals seran convocades quan ho decideixin els respectius presidents o presidentes.

Art. 60. Les sessions extraordinàries urgents de tots els òrgans col·legiats municipals seran convocades quan ho decideixin els seus respectius presidents o presidentes per les característiques dels assumptes a tractar.

Art. 61. 1. Les sessions del Ple seran públiques; això no obstant, a iniciativa del batle o batlessa, o a petició de qualsevol membre de la corporació, es podrà sotmetre al Ple la suspensió del caràcter públic del debat i votació, que s'haurà d'acordar per majoria absoluta prèvia motivació, quan es tracti d'assumptes que puguin afectar el dret fonamental dels ciutadans a què es refereix l'article 18.1 de la Constitució, tot això d'acord amb el que disposa l'article 70 de la Llei reguladora de les bases de règim local.

2. Les sessions de la Junta de Govern i de les comissions informatives no són públiques, llevat que el Ple de la corporació acordi el contrari.

CAPÍTOL SEGON

DE L'ORDRE DEL DIA I DE LA SEVA DOCUMENTACIÓ

Art. 62. L'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats municipals haurà de constar a la convocatòria o ser facilitada conjuntament amb aquesta.

Art. 63. Les sessions extraordinàries urgents dels òrgans col·legiats el primer punt de l'ordre del dia serà la proposta de ratificació del caràcter urgent de la convocatòria, i sense aquesta aprovació no podrà celebrar-se la sessió.

Art. 64. L'ordre del dia de les sessions de cada òrgan és establert pel seu president o presidenta, i s'hi poden incloure els assumptes que pel secretari/ària respectiu hagin estat considerats completament tramitats i aquells que, encara sense ser-ho, siguin ordenats que hi siguin inclosos pel president o presidenta.

Art. 65. 1. En les sessions ordinàries només poden ser adoptats acords sobre assumptes inclosos a l'ordre del dia corresponent, exceptuant els que siguin declarats d'urgència en la pròpia sessió per l'òrgan col·legiat.

2. En les sessions extraordinàries no es tractaran altres assumptes que els inclosos a l'ordre del dia, llevat que siguin de caràcter urgent, estiguin presents tots els membres de la corporació i així s'acordi amb el vot favorable de la majoria absoluta.

Art. 66. A partir de la convocatòria de les sessions del Ple i de la Junta de Govern els regidors o regidores tendran a la seva disposició per a l'examen que considerin oportú, a la seu electrònica municipal o en el seu defecte a la Secretaria de la corporació, els expedients i tots aquells antecedents que es relacionin amb els assumptes que figuren a l'ordre del dia. En canvi a les comissions informatives i altres òrgans col·legiats la documentació estarà a disposició dels regidors o regidores en el corresponent departament responsable de l'expedient.

Art. 67. Amb les convocatòries i l'ordre del dia del Ple es remetrà, per via electrònica, còpia de l'acta de la sessió anterior a tots els membres de la corporació i també dels dictàmens, les propostes i les mocions inclosos a l'ordre del dia.

L'ordre del dia de la Junta de Govern, també per via electrònica, serà remès als membres no integrants, amb còpia de la darrera acta aprovada, a efectes que els regidors i regidores puguin exercir les seves funcions de control d'aquest òrgan de govern.

CAPÍTOL TERCER

DELS DEBATS A LES SESSIONS PLENÀRIES

Art. 68. Si un cop llegida, íntegrament o en extracte, la proposta formulada per la Comissió Informativa ningú demanàs la paraula, quedaria aprovada per unanimitat o assentiment.

Art. 69. Si es promou debat, les intervencions, les quals seran ordenades pel president o presidenta de l'òrgan col·legiat, se subjectarien a les següents regles:

1. No pot fer-se ús de la paraula sense l'autorització prèvia del president/a.

2. Els regidors o regidores que tenguin atribuïda la competència en la matèria a què es refereixi l'assumpte objecte de debat poden realitzar, en conjunt, una primera intervenció que no pot excedir de 10 minuts. Per contestar les intervencions dels altres grups poden optar per fer-ho després de cadascuna d'elles o agrupar-les una vegada produït cada torn d'elles, tant en un cas com l'altre la seva intervenció total no pot excedir de 10 minuts.

3. Seguidament intervindran els grups per ordre de major a menor nombre de vots que varen obtenir a les eleccions.

4. La primera intervenció de cada grup al debat de cada assumpte no pot excedir de 10 minuts.

5. Les següents intervencions de cada grup no han d'excedir de 5 minuts.

6. Abans de declarar conclòs el debat el/la regidor/a o regidors/ores que tenguin atribuïda la competència en la matèria a què es refereixi l'assumpte objecte de debat, o siguin ponents d'una proposició o moció, poden realitzar en conjunt, una darrera intervenció que no pot excedir de 3 minuts.

7. No s'admet cap interrupció a qui es trobi en ús de la paraula, excepte per part del president/a per cridar a l'ordre o a la qüestió objecte de debat.

8. El/la qui es consideri al·ludit/da per una intervenció pot sol·licitar del president/a que li concedeixi un torn per al·lusions, que no pot excedir de 3 minuts. A continuació l'autor/a de l'al·lusió pot replicar durant un màxim de 2 minuts.

9. Tots els temps d'intervenció assenyalats, exceptuant el del torn d'al·lusions, poden ésser utilitzats per un/a sol/a representant del grup polític municipal o distribuïts entre dos o més d'ells, sense excedir, en cap cas, dels límits establerts per a cada torn.

Art. 70. No obstant la regulació anterior, en determinats casos i després d'escoltar els/les portaveus dels grups polítics municipals, el batle o batlessa pot ordenar els temps de debat de forma distinta de la prevista a l'article anterior.

Art. 71. Un cop que hagin intervingut per dues vegades els grups que ho hagin sol·licitat, el president/a pot declarar conclòs el debat i sotmetre l'assumpte a votació. Abans de sotmetre l'assumpte a votació, i conclòs el debat, la Presidència podrà fer una darrera intervenció que no podrà excedir de 10 minuts.

Art. 72. 1. Si en els dictàmens de les comissions informatives consten vots particulars i si es presenten esmenes a les propostes, uns i altres seran sotmesos a debat i votació abans de la proposta a què es refereixen.

2. Les esmenes han d'ésser presentades per escrit, signades, expressant-hi literalment el text que es proposa substituir-hi, abans d'iniciar-se a la sessió la discussió de l'assumpte a què es refereixin.

3. Durant el debat i en funció de noves consideracions que s'hi aportin, el president/a pot admetre a consideració esmenes in voce que modifiquin la proposta.

Art. 73. Qualsevol regidor o regidora pot demanar, durant el debat, la retirada d'algun expedient inclòs a l'ordre del dia, a l'efecte que s'hi incorporin documents i informes, i també que l'expedient quedi damunt la taula aplaçant-se la seva discussió fins a la següent sessió. En ambdós casos la petició serà atesa, sense necessitat de votació, si és acceptada pel/per la ponent de l'assumpte. En cas contrari serà votada després d'acabar el debat i abans de procedir a la votació sobre el fons de l'assumpte. Si la majoria simple votàs a favor de la petició, no caldria votar la proposta d'acord.

CAPÍTOL QUART

DE LES VOTACIONS

Art. 74. Les votacions poden ésser ordinàries, nominals o secretes.

Art. 75. Són ordinàries aquelles votacions que es realitzen aixecant la mà o posant-se drets, en primer lloc els que aproven la proposta, en segon lloc els que la desaproven i en tercer lloc els que s'abstenen.

Art. 76. Són nominals aquelles votacions que es realitzen mitjançant nomenament, per ordre alfabètic de llinatges i sempre en darrer lloc el president/a, i cada regidor o regidora al ser nomenat/ada, respon en veu alta "si", "no", o abstenció.

Art. 77. Són secretes aquelles votacions que es realitzen mitjançant paperetes doblegades que s'introdueixen dins una urna per a cada regidor o regidora, quan és nomenat pel mateix ordre assenyalat a l'article anterior.

Art. 78. Un cop iniciada la votació no pot interrompre's per cap motiu. Durant el seu desenvolupament, la Presidència no concedirà l'ús de la paraula i cap regidor o regidora pot entrar ni abandonar el saló de sessions.

Art. 79. 1. El sistema normal de votació serà la ordinària.

2. S'utilitzarà la votació nominal quan així ho acordi el Ple Municipal.

3. Les votacions podran ser secretes, quan es tracti d'elecció o destitució de persones o puguin afectar el dret fonamental dels ciutadans i ciutadanes a què es refereix l'article 18.1. de la Constitució, quan així ho acordi per majoria absoluta.

4. En tot cas els regidors o regidores podran instar del secretari/ària, i aquest haurà d'accedir, que es faci constar expressament a l'Acta el sentit amb què aquells/es emeteren el seu vot a l'efecte d'una possible impugnació dels acords o exigència de les responsabilitats, si fos al cas.

Art. 80. Quedarà aprovat el que voti la majoria de presents, excepte que s'exigeixi un "quòrum" especial, i en aquest cas la proposta només quedarà aprovada si hi ha el quòrum exigit, i serà rebutjada en cas de no arribar-hi.

Art. 81. En cas d'empat, en els assumptes que no requereixin un quòrum especial, s'efectuarà una nova votació i, si persistís l'empat, decidirà el vot de qualitat del president/a.

Art. 82. Finalitzada la votació, el president/a proclamarà l'acord adoptat.

Art. 83. Proclamat l'acord, els grups que no hagin intervingut en el debat de l'assumpte, els membres de la corporació que hagin votat en sentit contrari al deu seu grup o aquells grups que hagin votat en sentit diferent al que havien anunciat durant el debat, poden explicar el seu vot. El torn d'explicació de vot no pot excedir de 3 minuts.

CAPÍTOL CINQUÈ

DE LES CRIDADES A LA QÜESTIÓ I A L'ORDRE

Art. 84. 1. El president/a d'una sessió podrà cridar a la qüestió al regidor o regidora que estigui en ús de la paraula, ja sigui per disgregacions estranyes a l'assumpte de què es tracti, ja sigui per tornar sobre el que ja està discutit i votat.

2. Després d'una segona cridada a la qüestió en la mateixa intervenció d'un regidor o regidora, el president/a pot retirar-li l'ús de la paraula, sense perjudici que un altre membre del seu grup pugui intervenir durant la resta del temps que li correspongués del seu torn.

Art. 85. 1. El president/a d'una sessió pot cridar a l'ordre al regidor o regidora que:

1. Profereixi paraules o conceptes ofensius per al decor de la corporació o dels seus membres, de les institucions públiques o de qualsevol altra persona o entitat.

2. Produeixi interrupcions o, de qualsevol altra forma, alteri l'ordre de les sessions.

3. Pretengui fer ús de la paraula sense que se li hagi estat concedida o si ja li ha estat retirada.

2. Després de tres cridades a l'ordre a la mateixa sessió, amb advertències a la segona de les conseqüències d'una tercera cridada, el president/a pot ordenar al regidor o regidora que abandoni el local on s'estigui celebrant la reunió, i adoptar les mesures que consideri oportunes per fer efectiva l'expulsió.

CAPÍTOL SISÈ

DE L'ORDRE AL SALÓ DE SESSIONS

Art. 86. El batle o batlessa vetlarà, a les sessions públiques de l'Ajuntament en Ple, pel manteniment de l'ordre a la sala, i pot ordenar l'expulsió d'aquells que pertorbin l'ordre, faltin a la deguda compostura o donin mostres d'aprovació o desaprovació.

TÍTOL IV DE LA INTERVENCIÓ DELS REGIDORS I REGIDORES

CAPÍTOL PRIMER

DELS DICTÀMENS, PROPOSICIONS, VOTS PARTICULARS I ESMENES

Art. 87. Dictamen és la proposta sotmesa al Ple, després de l'estudi de l'expedient per la Comissió Informativa corresponent, i que conté una part expositiva i un acord a adoptar.

Art. 88. 1. Proposició és la proposta que se sotmet al Ple, sense haver estat informada per la Comissió Informativa corresponent, inclosa a l'ordre del dia pel president/a per raons d'urgència, degudament motivada, a iniciativa pròpia o d'algun dels portaveus dels grups municipals o membres no adscrits, i que no podrà ésser debatuda sense la ratificació prèvia, amb majoria absoluta, de la inclusió a l'ordre del dia, pel Ple. Aquesta contendrà una part expositiva i un acord.

2. S'hauran d'incloure a l'ordre del dia les propostes presentades amb deu dies naturals d'antelació a la data del Ple ordinari. Aquestes propostes se sotmetran a debat i votació sense necessitat de ratificar la seva inclusió dins l'ordre del dia.

Art. 89. Vot particular és la proposta per escrit de modificació d'un dictamen, formulat per un membre de la Comissió Informativa corresponent, i que s'haurà d'unir a aquest, sempre que expressament s'hagi manifestat a la sessió de la Comissió Informativa la intenció de presentar l'esmentat vot particular.

Art. 90. Esmena és la proposta de modificació d'un dictamen o proposició, presentat per qualsevol regidor o regidora, mitjançant escrit lliurat al president/a, abans d'iniciar-se la deliberació de l'assumpte.

Tot això sense perjudici del que estableix el capítol III del títol IV d'aquest Reglament, respecte de les esmenes in voce.

CAPÍTOL SEGON

DE LES MOCIONS

Art. 91. 1. Moció és la proposta que se sotmet directament a coneixement del Ple, per raons d'urgència, i que no està inclosa a l'ordre del dia. La moció pot formular-se oralment o per escrit, i anunciar-se a la Presidència abans de començar la Sessió, amb expressió íntegra del text de la mateixa.

2. El/la portaveu del grup que la proposa disposarà de 5 minuts per a exposar les raons justificatives de la urgència, sense entrar al fons de l'assumpte. Finalitzada aquesta exposició, la Batlia pot, si ho sol·licita algun grup municipal, concedir al seu/seva portaveu o portaveus un torn d'oposició a la declaració d'urgència, per un temps màxim de 3 minuts. A continuació es procedirà a votar la declaració d'urgència, i entrar en l'estudi i deliberació de la moció si la votació ha estat favorable.

TÍTOL IV DEL CONTROL ALS ÒRGAN DE GOVERN

CAPÍTOL PRIMER

DACIONS DE COMPTE, COMPAREIXENCES I MOCIÓ DE CENSURA

Art. 92. A les sessions plenàries ordinàries, una vegada finalitzada la part resolutiva, existirà una part dedicada al control de la resta d'òrgans de govern de la corporació, i que tendrà substantivitat pròpia i diferenciadora, la qual estarà formada pels següents punts:

1. En el seu cas, dació de compte dels assumptes dels quals preceptivament el Ple hagi d'estar assabentat.

2. Dació de compte dels decrets de la Batlia emesos des de la darrera dació del compte al Ple.

3. Dació del compte dels acords de la Junta de Govern adoptats des de la darrera dació de compte al Ple.

4. En el seu cas, compareixença de membres corporatius que ostentin delegacions.

5. Precs i preguntes.

Art. 93. 1. La documentació relativa a les dacions de compte haurà d'estar a disposició dels regidors i regidores des del mateix moment de la convocatòria. S'entendrà complert aquest tràmit quant a les actes de la Junta de Govern amb la remissió de les actes aprovades que es van remetent durant el mes.

2. A cada un dels punts de l'ordre del dia de dació de compte s'aplicaran les regles de debat que s'estableixen en aquest reglament.

Art. 94. 1.- El Ple de l'Ajuntament, a proposta del batle o Batlessa o mitjançant la sol·licitud d'un grup municipal, recaptarà la presència de qualsevol regidor o regidora, tinent o tinenta de batle o membre de la Junta de Govern Local, quan ostentin la responsabilitat d'una àrea de gestió, a fi d'informar sobre un assumpte determinat que pertanyi a la seva àrea de gestió, estant aquests obligats a comparèixer davant el Ple, quan així ho acordi, a fi de respondre a les preguntes que es formulin sobre la seva actuació.

2. La petició de compareixença es presentarà, degudament signada i motivada per el/la portaveu del grup municipal o, en el seu cas, pel batle o batlessa, en el registre d'entrades municipal amb una antelació mínima de deu dies naturals a la data de celebració del Ple ordinari.

3. El batle o batlessa inclourà l'assumpte en l'ordre del dia del ple ordinari, dins l'apartat resolutiu, i sense necessitat que es ratifiqui la seva inclusió dins l'ordre del dia. La compareixença s'haurà d'aprovar per majoria simple, indicant la data de la compareixença a celebrar en un pròxim ple ordinari. En el cas que en aquesta sessió no estès present la persona interessada, se li notificarà l'acord adoptat i la data de la compareixença. Entre aquesta notificació i la celebració de la sessió hauran de transcórrer, almenys, tres dies.

4. En el desenvolupament de les compareixences se seguiran les regles del debat previstes en aquest reglament per a les sessions plenàries, però amb les següents especialitats: el debat s'iniciarà amb una primera intervenció del regidor o regidora que compareix, que no podrà excedir de 10 minuts. No hi ha lloc a les intervencions previstes en el Reglament dels regidors competents en la matèria. Per contestar les intervencions, el regidor compareixent podrà optar per fer-ho després de cadascuna d'elles o agrupar-les una vegada produït cada torn d'elles, tant a un cas com l'altre la seva intervenció total no pot excedir de 10 minuts. Abans de declarar conclòs el debat el regidor o regidora compareixent podrà fer una darrera intervenció de 3 minuts.

5. En cap cas en aquesta compareixença es podran prendre acords.

Art. 95. La moció de censura es regirà pel que disposi en cada moment la normativa de règim local i del règim electoral general.

CAPÍTOL SEGON

DELS PRECS I PREGUNTES

Art. 96. Prec és la formulació d'una proposta d'actuació dirigida a algun dels òrgans de govern municipal. Poden plantejar precs tots els membres de la corporació, o els grups municipals a través dels seus portaveus.

Art. 97. Pregunta és qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern en el sí del Ple. Poden plantejar preguntes tots els membres de la corporació, o els grups municipals a través dels seus o les seves portaveus.

Art. 98. 1. Els membres de les corporacions poden formular en els plens ordinaris, oralment o per escrit, precs i preguntes. Tant els precs com les preguntes han d'anunciar-se a la Presidència, verbalment o per escrit, abans de començar la sessió, amb expressió íntegra del prec o de la pregunta.

Aquestes preguntes han de ser contestades a la sessió següent, llevat que la persona interpel·lada doni una resposta immediata.

2. Si la pregunta es formula per escrit quaranta-vuit hores abans, com a mínim, del inici de la sessió, s'ha de contestar en el transcurs d'aquesta sessió, llevat que la persona a la qual es destina la pregunta sol·liciti que s'ajorni per la sessió següent.

3. També poden formular-se preguntes que s'hagin de contestar per escrit. En aquest cas han de ser contestades en el termini màxim d'un mes i posteriorment se n'haurà de retre compte al ple a la primera sessió que es faci.

4. En cap cas es pot obrir debat sobre els precs i preguntes. Les intervencions es limitaran a la formulació del prec o la pregunta, amb una succinta exposició justificativa si ho considera convenient el interpel·lant, i a la presa en consideració o contestació per aquell a qui va dirigida. Cap intervenció en el torn de precs i preguntes pot excedir de 5 minuts.

Art. 99. La Presidència pot rebutjar els precs i preguntes que no es refereixin als assumptes de la competència municipal, així com les preguntes que suposin consultes de caire estrictament jurídic i les que es formulin en exclusiu interès d'alguna persona singularitzada. Igualment pot reconduir a la vertadera naturalesa de prec o pregunta les que es presentin com a impròpies.

TÍTOL V

CAPÍTOL ÚNIC

DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LES SESSIONS PLENÀRIES ORDINÀRIES

Art. 100. En compliment del que disposa l'art. 122 ter de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, una vegada finalitzats els punts de l'ordre del dia i aixecada la sessió plenària ordinària, s'estableix un torn d'intervencions o consultes al públic assistent sobre temes concrets d'interès municipal.

Art. 101. 1. Aquest torn, sumant els temps d'intervencions i contestacions, tendrà una durada total de 30 minuts. Cada intervenció del públic no podrà tenir una durada superior a 5 minuts i la del regidor o regidora que contesti tampoc podrà excedir de 5 minuts.

2. Per poder intervenir en aquest torn serà necessari que la persona interessada presenti una sol·licitud, una setmana abans al de la celebració del plenari ordinari, en el registre general de la corporació, identificant-se en nom, llinatges i document nacional d'identitat. Haurà d'expressar a la sol·licitud l'assumpte sobre el que versarà la seva intervenció o consulta, i si representa el seu únic interès o el d'altres afectats, entitats, col·lectius o associacions. De forma justificada el batle o batlessa podrà denegar la intervenció.

3 L'ordre de les intervencions serà per ordre de presentació de les sol·licituds en el registre general.

4. En atenció al nombre de sol·licituds, el batle o batlessa reduirà proporcionalment el temps de cada intervenció i contestació per no superar la durada màxima d'aquest torn de 30 minuts.

5. En cap moment es podrà establir debat, una vegada feta la pregunta o consulta es contestarà i es passarà a la següent.

6. En casos excepcionals i de forma justificada, atenent a la seva especial importància, el batle o batlessa podrà ordenar aquest torn de manera diferent. Per qüestions d'ordre públic o de respecte als drets i llibertats fonamentals de les persones, el batle o batlessa podrà suprimir tot el torn o llevar la paraula a la persona que intervingui. Exercirà totes aquelles facultats que li corresponen per mantenir l'ordre amb els termes de l'art. 86 d'aquest reglament i altra normativa d'aplicació”.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda derogat el Reglament orgànic municipal de l'Ajuntament d'Inca, aprovat el 2 d'abril de 1992 i modificat per acord de 25 de gener de 2018. També queden derogats tots aquells acords i resolucions municipals que s'oposin a aquest Reglament.

DISPOSICIÓ FINAL

El present Reglament entrarà en vigor el dia següent a aquell en què es publiqui en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la seva aprovació i text íntegre, i hagi transcorregut, a més, el termini previst a l'article 65.2 de la Llei 7/85, reguladora de les bases de règim local i a l'art. 103 de la Llei 20/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears.»

 

Inca, 30 de desembre de 2020

El batle-President Virgilio Moreno Sarrió