BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I 

L'Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 pel qual s'aprova el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 va configurar, entre altres extrems, els nivells d'alerta sanitària, i els va definir i en va concretar el contingut pràctic entenent aquests nivells com uns estadis o successió d'estadis de gestió de la crisi sanitària, aplicables territorialment a parts del territori autonòmic en funció de l'evolució dels indicadors de risc que determinin les autoritats sanitàries i que suposen, alhora, l'adopció d'unes mesures proporcionades al nivell de risc de transmissió del SARS-CoV-2.

Aquests indicadors es varen fonamentar en l'Acord del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de 21 d'octubre de 2020 pel qual s'aprovaren les Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de COVID-19 i ponderen la grandària, el territori i les característiques de la població de l'àmbit territorial que s'avalua, així com en l'anàlisi de la informació epidemiològica per interpretar les dinàmiques de transmissió de la COVID-19.

Així doncs, l'Acord de 27 de novembre va establir cinc nivells d'alerta sanitària en els quals es pot situar un territori (cada una de les illes o àrees geogràfiques inferiors) com a conseqüència de l'avaluació del risc, que van des d'un primer nivell (nivell d'alerta 0) corresponent a la situació de nova normalitat, en la qual hi ha casos esporàdics i amb bona traçabilitat i en què no s'identifica que hi hagi transmissió comunitària, fins a un nivell 4, caracteritzat per la concurrència d'una situació de transmissió comunitària generalitzada, no traçable i que posa en risc la capacitat de resposta del sistema sanitari. A cada un d'aquests nivells d'alerta (0,1, 2, 3 i 4) corresponen unes mesures predeterminades i gradualment més restrictives en funció de l'increment de nivell del risc.

Així mateix, es va establir que la declaració del nivell d'alerta sanitària requeria l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, amb l'avaluació prèvia del risc sanitari i de la proporcionalitat de les mesures que comporta, com també del risc imminent i extraordinari per a la salut pública.

El 14 de desembre de 2020, el Consell de Govern, a proposta de la consellera de Salut i Consum i amb l'informe previ del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, va determinar els nivells d'alerta sanitària que havien de regir des de la data de publicació de l'Acord fins al dia 29 de desembre, i va determinar que Mallorca restava situada en el nivell d'alerta sanitària 4; Menorca, en el nivell 3; Eivissa, en el nivell 2, i Formentera, en el nivell 1, si bé aquest darrer nivell de l'illa de Formentera va ser modificat per l'Acord del Consell de Govern de 21 de desembre que la va situar en el nivell d'alerta sanitària 2, a causa d'un increment sobtat i significatiu de contagis, produït dins la setmana següent a la primera determinació.

Configurat el sistema de nivells d'alerta sanitària en els termes esmentats, el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses ha emès un informe en data de 26 de desembre, del qual es desprenen, arran del seguiment continu i l'avaluació del risc sanitari que es du a terme, entre, d'altres, les dades significatives següents:    

L'illa de Mallorca presenta en data 25 de desembre de 603,43 casos acumulats en els darrers catorze dies per cada 100,000  habitants (IA14),  i en els darrers set dies (IA7) de 298,98 per cada 100.000 habitants. D'altra banda, la taxa de positivitat a catorze dies es troba en 8,92 % mentre que en els darrers set dies no ha disminuït de forma significativa  (8,74%).

L'illa de Menorca presenta una IA14 de 139,19 casos per 100.000 habitants i una IA7 de 56,75 per cada 100.000 habitants. Així mateix, la taxa de positivitat a catorze  dies es troba en un 2,74% i a set dies en un 2,38%.

L'illa d'Eivissa presenta una IA 14 de 137,92 casos per 100.000 habitants mentre que la IA7 és de 62,87 casos per cada 100.000 habitants. D'altra  banda, la taxa de positivitat a catorze  dies es troba en un 4,67% i a set dies en un 4,41%.

L'illa de Formentera presenta una IA14 de 594,5 casos per 100.000 habitants, i la IA7 per cada 100.000 habitants és de 280,74. Per concloure  la taxa de positivitat a catorze  dies es troba en un 17,48% i a set dies en un 16,59%.

De l'anàlisi d'aquestes i altres dades  l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de dia 26 de desembre de 2020, resumeix:

En els darrers 14 dies, la incidència a catorze dies (IA14) s'ha duplicat a les Illes Balears, passant de 257 casos per 100.000 habitants el dia 11 de desembre a 522 casos per 100.000 habitants el dia 25 de desembre.

No obstant això, el comportament no ha estat homogeni a cada illa. Així, l'increment més marcat s'ha donat a la illa de Formentera, on la incidència s'ha multiplicat per catorze, passant de trobar-se per davall del llindar de 60 casos per 100.000 habitants a partir del que l'ECDC defineix un territori en situació de risc (amb una IA14 de 41) a presentar una IA14 de 594 a dia 25 de desembre. Per la seva part, a Mallorca la incidència s'ha duplicat en aquest període, assolint a més la màxima incidència registrada fins a aquest moment (dia 24 de desembre, amb una IA14 de 608), mentre que a l'illa d'Eivissa ha augmentat un 50%. En contrast, a la illa de Menorca s'ha observat una disminució d'un 10% en la taxa de contagis.

Per altra banda, les taxes de positivitat, es situen per sobre del llindar del 3% que l'ECDC va determinar per definir un territori en situació de risc a totes les illes, amb l'excepció de Menorca, que presenta una positivitat del 2,74%. Especialment preocupant seria la taxa de positivitat a l'illa de Mallorca, que es situa a 8,92%, quasi tres vegades per damunt del llindar, mentre que a l'illa de Formentera la taxa es dispara fins un 17,5% (encara que en aquest cas cal considerar l'efecte distorsionador de la reduïda població en aquest indicador).

Aquesta major incidència de contagis s'està traduint de forma molt clara en una major pressió assistencial a la illa de Mallorca, amb un fort increment del 85% en les hospitalitzacions COVID i un 33% dels ingressos a cures intensives en la darrera setmana.

Totes aquestes dades es troben dissortadament molt enfora de les que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) considera fora de la situació de risc, és a dir unes IA14 inferiors als 60 casos per cada 100.000 habitants i unes taxes de positivitat inferiors al 3 %.

En conseqüència, de l'informe esmentat resulta que allò més oportú és dur a terme una revisió a l'alça del nivell d'alerta de l'illa de Formentera, la situació de la qual, com s'ha avançat, va començar sobtadament a empitjorar i no s'ha moderat, i, per altra banda, mantenir el nivell d'alerta sanitària actualment aplicable a la resta de les Illes Balears, si bé també és necessari establir per a l'illa de Mallorca mesures addicionals i temporals de seguretat i prevenció dels contagis.

II

En previsió d'una evolució epidemiològica desfavorable de les illes o d'algunes o d'alguna i que les mesures del nivell 4 fossin insuficients per contenir els contagis, el mateix Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 va establir que es poguessin adoptar mesures contingents més intenses de les que preveu ordinàriament per al nivell 4.

Així, el mateix punt primer de l'Acord de Consell de Govern esmentat disposa:

A cada nivell d'alerta sanitària hi són aplicables:

a) Les mesures que estableix el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19 a les Illes Balears, que s'aprova com a annex d'aquest Acord.

b) Les que es determinin mitjançant un decret de la presidenta de les Illes Balears, en desplegament dels articles 5 a 11 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel  SARS-CoV-2.

La declaració del nivell d'alerta 4 pot incloure, a més, l'adopció de mesures excepcionals.

Dissortadament, hom sap que des de fa dues setmanes l'evolució de les dades epidemiològiques a les Illes Balears ha empitjorat i a l'illa de Mallorca són manifestament desfavorables, la qual cosa fa que l'evolució no permeti, ara per ara, enfrontar els propers dies amb optimisme ni amb excessos de confiança. És per això què esdevé necessari fer servir la habilitació esmentada abans i, excepcionalment, atesa la gravetat cap a la qual pot evolucionar la situació epidemiològica de Mallorca, prendre mesures preventives excepcionals i addicionals per aturar l'allau de contagis que s'experimenta a hores d'ara, incidint molt especialment a evitar les aglomeracions en els establiments comercials, que en aquestes dates són especialment freqüents.

En aquest sentit s'ha pronunciat també el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses en el seu informe.

Per tot això, i atès l'informe del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 28 de desembre de 2020, el  Consell de Govern adopta, entre d'altres, l'Acord següent :

Primer. Disposar que els nivells d'alerta sanitària per a cada una de les illes habitades de la comunitat autònoma de les Illes Balears són els següents:

• Per a l'illa de Mallorca, el nivell d'alerta sanitària 4.
• Per a l'illa de Menorca, el nivell d'alerta sanitària 3.
• Per a l'illa d'Eivissa, el nivell d'alerta sanitària 2.
• Per a l'illa de Formentera, el nivell d'alerta sanitària 3.

Aquests nivells seran efectius des que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i vigiran fins al dia 12 de gener de 2021.

Segon. S'estableixen les mesures preventives excepcionals següents que seran aplicables a l'illa de Mallorca des que es publiqui aquest Acord i fins al dia 12 de gener de 2021:

A) En matèria d'activitat comercial

1. Tots els establiments comercials han de concloure la seva activitat a les 20.00 hores, llevat de les benzineres i els establiment dedicats al comerç essencial (alimentació, begudes, productes higiènics, altres productes de primera necessitat) farmàcies, ortopèdies, òptiques, establiments dedicats a productes de telecomunicacions, serveis de perruqueria i d'estètica i centres de veterinària. 

2. Tots els establiments comercials, centres comercials i recintes comercials que en tenguin han de reduir al 50 % la capacitat dels aparcaments o espais destinats a l'estacionament de vehicles dels seus clients.

3. Els dissabtes, diumenges i festius queda prohibida l'obertura al públic dels establiments comercials i centres comercials que disposin de més de 700 metres quadrats de superfície destinada a exposició i venda al públic, llevat dels establiments que exclusivament estiguin destinats al comerç essencial definit a l'apartat primer i de les farmàcies, ortopèdies, òptiques, establiments dedicats a productes de telecomunicacions, serveis de perruqueria i d'estètica i centres de veterinària, els quals poden obrir amb una reducció de la capacitat del 30 % respecte de l'ordinari en el nivell 4.

S'exceptuen d'aquesta obligació de tancament, les sales de cinema situades als centres comercials, les quals podran desenvolupar la seva activitat de conformitat a les normes d'aplicació a la mateixa, d'acord amb el nivell 4 d'alerta sanitària establertes al Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat mitjançant  de l'Acord del Consell de Govern  de 27 de novembre de 2020 i les seves posteriors modificacions.

4. Es recomana que les visites als establiments comercials es facin de manera individual o un màxim de dues persones del mateix nucli de convivència, llevat dels infants a càrrec, persones amb discapacitat o persones dependents.

B) En matèria d'activitat de restauració

Els bars, cafeteries i la resta d'establiments de restauració només poden fer ús de les terrasses de què disposin des que obrin i fins a les 18.00 hores de cada dia i, a més, amb una capacitat reduïda al 75 % de la capacitat màxima autoritzada.

La resta de la seva activitat es regirà de conformitat a les normes d'aplicació a la mateixa, d'acord amb el nivell 4 d'alerta sanitària establertes al Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, aprovat mitjançant  de l'Acord del Consell de Govern  de 27 de novembre de 2020 i les seves posteriors modificacions.

Tercer. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, a l'efecte de garantir-ne l'efectivitat. Amb aquesta finalitat, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures pot ser sancionat de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Quart. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Cinquè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 28 de desembre de 2020

La secretària del Consell de Govern Pilar Costa i Serra