BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 de novembre de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1.Tramitació

Tal com es va indicar a la consulta de Ports IB de data 3 d'abril de 2018, el projecte constava inicialment de tres actuacions:

1.La primera, la reposició del mant de l'escullera, és una actuació de manteniment i reconstrucció d'una obra de defensa contra el mar i per tant, no es troba enquadrada dins els supòsits de l'annex I, grup 7, punt 8. En tot cas, es podria trobar inclosa en l'annex II, grup 7. Altres projectes, punt 9, qualsevol projecte que pugui afectar a ecosistemes marins i, per tant, segons l'article 14.2 de la llei 12/2016, hauria de ser objecte d'una avaluació d'impacte ambiental simplificada.

2.Això no obstant, les altres dues actuacions, la construcció d'un mur de protecció a la dàrsena i la construcció d'un moll en claraboia, no es poden considerar obres de reconstrucció o manteniment d'instal·lacions existents sinó noves obres de defensa contra el mar i per tant, objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària segons l'article 14.1 de la Llei 12/2016.

Posteriorment es va descartar la construcció del mur en claraboia, atès un informe desfavorable del Consell de Mallorca, per l'elevat impacte paisatgístic atès el seu alt valor patrimonial.

Atès que segons l'article 16 de la llei 12/2016, l'avaluació d'impacte ambiental d'un projecte ha de fer referència a la totalitat del projecte, sense fraccionar les actuacions, totes les actuacions proposades s'han de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental ordinària segons l'article 14.1 de la llei 12/2016, de 17 d'agost, amb la tramitació que desenvolupen els articles 33 fins a 41 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tal com estableix l'art. 34 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre d'avaluació ambiental, el promotor va sol·licitar a l'òrgan ambiental que elaborés un document d'abast, que es va emetre en data 06/09/19 (exp.74a/18) en la qual es consultà a les administracions afectades.

El promotor ha lliurat el nou projecte i l'EIA i per tant ara s'analitzen els documents per poder emetre la Declaració d'Impacte Ambiental.

2.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte del projecte és la reposició d'escullera de protecció i augment de la cota de coronació del dic de recer que l'onatge incident ha fet malbé durant els temporals i la construcció d'un mur perpendicular al morro del dic, de 18 m, per a disminuir la intensitat de l'onatge que afecta a les barques amarrades, al passeig i a les terrasses.

Es preveuen les actuacions següents:

1.Reposició del mant d'escullera i augment de la cota de coronació en aquells punts on sigui necessari.

2.Construcció d'un mur de protecció de la dàrsena, de 18 m, que se situarà en el morro del dic

NO es realitzarà cap tipus de dragatge.

El pressupost d'execució de l'obra és de 957.951,93 € euros.

3.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

​​​​​​​Diagnòstic territorial

En relació a la ubicació del projecte, aquest es realitza en domini portuari. La zona no es troba afectada directament per cap figura de protecció, però a 900 m hi ha present una ZEPA: Espai marítim de ponent de Mallorca (ES0000519), que gestiona l'estat, raó per la qual es va demanar informe al Ministeri.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia, hidrologia) i biòtic (flora i fauna, espais naturals)

Es presenta una “Caracterització ambiental i cartografia bionòmica” de Gener de 2019 que inclouen un estudi bionòmic de la zona del projecte i una bateria d'analítiques a realitzar en la matriu d'aigua i sediments en tres estacions de mostreig. Es presenten tres estacions de mostreig de les quals només una es troba en el port, a la zona de la bocana prop de la escola de Vela.

Les zones de mostreig haurien de ser més representatives de la zona on es realitzaran els treballs.

Les conclusions d'aquest són:

-Els resultats obtinguts del control de qualitat de l'aigua marina mitjançant el mostreig de l'estructura vertical de la columna d'aigua per a les variables temperatura, salinitat, terbolesa i clorofil·la mostren uns valors molt similars als habituals d'aigües portuàries. Per a la resta de paràmetres, els valors són els esperats en condicions estàndard per a la zona, sense manifestar situacions anòmales per l'època de mostreig (condicions hivernals).

-En relació als nutrients analitzats, per als nutrients amoni, nitrats i nitrits les concentracions són molt baixes, per sota de el límit de quantificació del mètode analític empleat. Pel que fa als ortofosfats, els resultats indiquen un estat ecològic moderat de la massa d'aigua. Això es deu al fet que les aigües portuàries, tenen una menor renovació i una major influència d'aportacions continentals de nutrients (ex. presència curs fluvial Es Torrent).

-En relació als sediments, pràcticament tots els paràmetres analitzats presenten valors baixos. Només els sediments superficials de l'estació AND-S-1, localitzada enfront del dic interior del Club de Vela, presenten, per al metall pesat coure, unes concentracions que classifiquen als sediments al NAB.

Contextualitzant els valors obtinguts a la zona d'estudi per al coure, es considera que aquests valors es troben entre els valors esperables en sediments portuaris d'aquesta granulometria (fangs) i localització (dàrsena interior). En relació als compostos orgànics volàtils (COV s), són baixos.

-D'altra banda, la cartografia marina mostra que a la dàrsena exterior del port d'Andratx, localitzada entre el dic d'abric exterior i el dic sud (antic dic d'abric), es localitzen comunitats naturals sensibles i espècies protegides tant a nivell autonòmic, com estatal i europeu que formen part de comunitats de fanerògames marines: les espècies estructuradores de les mateixes, Cymodocea nodosa i Posidònia oceànica, i el mol·lusc bivalve Pinna nobilis.

-De les comunitats que es localitzen a l'àrea de prospecció destaca la presència d'espècies que es consideren sensibles, entre d'altres, als efectes d'un increment de la terbolesa de l'aigua o de la sedimentació de partícules fines sobre el substrat:

-Posidònia oceànica

-Cymodocea nodosa

-Pinna nobilis (nacra): vulnerable. (individus morts segons mostrejos in situ amb immersió al febrer de 2019)

Les dues primeres estan incloses a la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial i de el Catàleg espanyol d'espècies amenaçades (RD 139/2011).

En concret, a 180 metres al sud-oest del martell del dic sud del port d'Andratx, ocupant una àrea aproximada de 1,6 ha dins de la zona de prospecció, s'ha localitzat una praderia de Posidònia oceànica en la qual s'han observat alguns individus de Pinna nobilis. A major distància, 200 metres a sud-oest del martell del dic sud del port d'Andratx, sobre la cota batimètrica dels -5,0 metres, limitant a sud-est amb la praderia de Posidònia oceànica i ocupant un àrea de 0,11 ha aproximadament, s'ha localitzat un pradera de Cymodocea nodosa.

Es presenta un informe de la mateixa empresa que va fer la caracterització, de febrer de 2019, l'objectiu del qual és dur a terme una caracterització qualitativa inicial o d'estat 0, de la praderia de Posidònia oceànica. Per a tal fi, s'han realitzat mesures in situ per a la recopilació de paràmetres relatius a l'abundància en la praderia (cobertura i densitat) i dades relatives a la tipologia de creixement de la praderia, grau d'herbivorisme i el grau d'enterrament dels rizomes, entre d'altres. Amb els resultats obtinguts es determina l'estat de conservació de la praderia a la zona de prospecció, així com els nivells de fons o d'estat 0, d'alguns paràmetres descriptors de la praderia que podran utilitzar-se de referència per a la presa de decisions amb criteris ambientals i per avaluar l'evolució de la praderia de Posidònia oceànica a la zona d'estudi. Les conclusions són:

-L'àrea ocupada per la praderia Posidònia oceànica es troba situada en pràcticament la totalitat de la badia d'Andratx, a l'oest i al sud i sud-oest del dic exterior d'abric del port d'Andratx, on té una gran cobertura i densitat. Aquesta comunitat s'endinsa cap a l'interior de la zona portuària des del martell del dic d'abric exterior cap al dic sud i el canal d'entrada a port, on la seva densitat i cobertura va disminuint a mesura que ens acostem a la dàrsena interior. En global, aquesta comunitat té el seu límit inferior a la cota de -3,0 metres i abasta fins a la cota de -19,5 metres

-Els valors de l'índex de conservació basat en el percentatge de mata viva respecte a mata morta (dades de cobertura) mostren que l'estat de conservació és favorable per a totes les estacions.

-Els resultats observats pel que fa a densitat per a totes les estacions de mostreig determinen que l'estat de conservació de la praderia és desfavorable-dolent, ja que la densitat global de feixos a les estacions és molt baixa per la seva profunditat, especialment les estacions properes al límit superior de la praderia

-Les tres estacions de mostreig mostren que en aquesta zona la praderia de Posidònia oceànica (Zona portuària) presenta un creixement ortotròpic (vertical), un grau d' herbivorisme important, sense desenterrament dels rizomes (sobre antiga mata de posidònia), sense necrosi foliar i amb un percentatge d'epífits alt en les fulles més antigues i en general a els àpexs de les fulles

-Els nombrosos exemplars de Pinna nobilis, espècie inclosa en la Llista d'espècies Silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, observats en la cartografia bionòmica de desembre de 2018 i detectats en els mostrejos in situ amb immersió al febrer de 2019 confirmen que tots els individus detectats són morts

-A la vista dels resultats en el seu conjunt, es considera que l'estat de conservació de la praderia de Posidònia oceànica situada a l'interior del port d'Andratx (T.M Andratx, Mallorca) presenta una gradació positiva des de l'interior del port cap a majors profunditats (exterior del port).

Es troba que aquestes conclusions són poc concloents en relació a l'estat de conservació.

4.Resum del procés d'avaluació

Durant la redacció de l'informe d'abast, l'òrgan ambiental va consultar a les Administracions Públiques afectades i a les persones interessades.

En data 21/6/18 el Servei de Protecció d'Espècies informa favorablement el projecte amb la condició de verificar o no la possible presència de Barrela (Salsola soda) a la zona d'actuació.

En data 14/6/19 el Servei de Recursos Marins indicà que, atès que hi ha una comunitat de posidònia a 700 m a l'W, es considera que el promotor ha de contestar els següents aspectes:

1.Garantir la no afecció a la Posidònia Oceànica

2.Descriure les mesures preventives per evitar la dispersió de materials i l'increment de la terbolesa

3.Descriure el destí de tots els materials retirats

En la segona addenda presentada al setembre de 2020 es donen resposta a aquestes qüestions:

1.Quant a la Posidònia Oceànica, atès que se situa a una distància considerable de la zona d'obres (180 m) i que es col·locaran barreres anti-terbolesa prèviament a l'inici dels treballs, s'espera que l'afecció sigui mínima o nul·la.

2.Quant a les mesures preventives per evitar dispersió de materials i increment de terbolesa seran:

-Col·locació de barrera anti-terbolesa prèviament a l'inici dels treballs.

-L'escullera està constituïda per cants de pedra calcària de 0, 5 T i 3,0 T sense fins, per la qual cosa no es contempla la dispersió de material fi d'aportació durant la seva col·locació.

-Les operacions de col·locació d'escullera es realitzaran lentament per a reduir la re-suspensió de sediments del fons i la consegüent terbolesa

-Es planificarà la durada de les operacions de col·locació d'escullera per reduir en la mesura del possible el temps d'intervenció dels mitjans i maquinària sobre el medi marí

-En cas de condicions climàtiques i / o marítimes desfavorables posin en risc les mesures moderadores destinades a reduir l'afecció de les obres, es paralitzaran fins que els treballs es puguin executar en condicions de seguretat ambiental.

3.No es preveu l'excavació ni dragatge de cap zona, de manera que no es retiren materials.

Fase d'informació pública i de consultes

Durant la IP es varen tornar a fer consultes a les administracions afectades.

El 28 de maig de 2019 Ports IB va publicar en el BOIB núm. 71 la informació pública del projecte i, tot i que no indica expressament que s'hagi presentat l'EIA, sí fa referència a la llei de tramitació ambiental. No hi han hagut al·legacions.

Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

-Ajuntament d'Andratx

-DG de Territori i Paisatge

-Demarcació de Costes

-DG d'Espais Naturals i Biodiversitat

-DG de Pesca i Medi Marí

-DI Patrimoni

-DI Territori i Paisatge

-DI Urbanisme

-Servei de Costes i Litoral

-DG d'energia i canvi climàtic

-DG de Recursos Hídrics

-Servei de Recursos Marins de la DG de Pesca i Medi Marí

-Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat

-GOB, Terraferida, Amics de la Terra

-DG de Sostenibilitat de la Cost i el Mar (informe de sostenibilitat de l'àrea marina i informe pel ZEPA estatal proper)

-Informe favorable de la DG de Pesca i Medi Marí (27/6/19) informa favorablement la instal·lació

-La DI d'urbanisme del Consell de Mallorca va informar favorablement el 6/6/19. Consideren el present projecte es una millora de les condicions per a la protecció del pas de vianants existent, les quals es realitzen sobre una zona de DPMT i per tant, sense que es tingui res a objectar en relació al projecte objecte de la consulta.

-Informe de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (13/6/19) que indica que les obres estan fora dels espais de Xarxa Natura 2000 i que la figura de protecció més propera és la ZEPA de titularitat estatal “Espacio Marino del poniente de Mallorca” per la qual cosa han de consultar al respecte a la DG de Biodiversitat i Qualitat Ambiental del Ministeri per a la transició Ecològica (MITECO)

Segons l'addenda presentada en data 28/5/19 es va sol·licitar informe a MITECO i no han contestat. Es presenta l'ofici, però no s'ha rebut l'informe.

Durant l'anàlisi del document, el 29/10/20, es contacta amb MITECO via mail i ens envien l'ofici escanejat.

-La DI de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca va informar el 17/7/19 en base a una informació errònia, raó per la qual va tornar a informar el 13/11/19, on conclou :

1.Convé completar l'annex d'incidència paisatgística, analitzant l'impacte visual des del nucli de la població així com des de l'altra part de la badia de la intervenció proposada, tant del reforç dels dos trams d'escullera i de l'ampliació del morro en la part final del dic sud, així com de l'ampliació del moll de ribera, aportant simulacions, imatges tipus renders..

2.Convé analitzar altres alternatives possibles d'intervenció, ambientalment viables, tant en la intervenció del dic sud com en la intervenció del moll de ribera

3.Referent al moll de ribera, es considera que l'ampliació proposada té un elevat impacte paisatgístic. No es considera prou justificada l'ampliació del moll de ribera, atès el valor patrimonial i paisatgístic d'aquesta zona i l'impacte visual des del nucli de població i des de l'altra part de la badia. Caldrà estudiar altres alternatives sense intervenir directament en el moll de ribera, com ara una major prolongació del morro perpendicular al dic sud, per tal de mantenir l'aspecte actual del moll, així com 'actual aigua-moll, respectant així el seu valor històric i patrimonial.

En la segona addenda presentada al setembre de 2020 s'indica el següent:

1.En el document adjunt es completa l'annex d'incidència paisatgística, analitzant l'impacte visual des del nucli de població així com des de l'altra costat de la badia de la intervenció proposada, tant del reforç dels dos trams d'escullera com de l'ampliació del morro a la part final del dic sud, aportant simulacions i imatges tipus render.

2.Atès que finalment s'ha optat per descartar les actuacions projectades al moll de ribera, no s'amplia l'annex d'incidència paisatgística pel que fa a aquesta intervenció.

3.No s'analitzen altres alternatives possibles d'intervenció en el dic sud, atès que les alternatives contemplades en el projecte i en l'EIA són les úniques tècnicament viables.

4.No s'analitzen altres alternatives possibles en la intervenció de moll de ribera, atès que s'ha optat per no portar a terme les actuacions projectades.

5.Tenint en compte que aquest organisme considera que l'ampliació proposada té un elevat impacte paisatgístic i un alt valor patrimonial, s'ha optat per descartar les actuacions projectades al moll de ribera.

En relació als canvis introduïts posteriorment, Ports IB indica que en cap cas, la supressió de la part del projecte d'ampliació del moll de ribera, i en conseqüència la no realització de dragat ni excavació del fons marí, així com indica el projectista a la versió actualitzada, no es pot considerar que tinguin efectes ambientals significatius dels previstos originalment.

En relació a això, atès que es tracta de suprimir una actuació prevista arran d'un informe de l'administració i que no suposen un increment en l`'afecció, ans al contrari suposa una millora, atès que es redueixen les actuacions que tenen impacte sobre el medi, es troba que no és necessària una nova Informació Pública.

-Informe de la DG de sostenibilidad de la costa y del mar del Ministerio para la transición ecológica (6/5/20) que indica que:

“ A la vista de la documentación e información disponible, se observa que los efectos de la actuación sobre los objetivos ambientales de la estrategia marina de la Demarcación Levantino-Balear, en principio, no pondrán en riesgo la consecución del buen estado ambiental.

De acuerdo al artículo 7.2 del Real Decreto 79/2019, de 22 de febrero se emite informe de compatibilidad favorable con condiciones. Este informe de compatibilidad está supeditado a que la actuación descrita en la documentación aportada y analizada sea finalmente la que se ejecute, aplicándose las medidas preventivas y correctoras que establece su Estudio de Impacto Ambiental. De no ser así dejará de ser válido dicho informe”:

“Las siguientes condiciones deberán llevarse a cabo para que la actuación sea plenamente compatible con el contenido de la estrategia marina.

1.La ejecución de unidades de obra en la lámina de agua se llevará a cabo preferentemente con la mar en calma. Todos los materiales empleados en la obra y que se encuentren en contacto con el mar no resultarán contaminantes para el medio marino. Los bloques de la escollera se colocarán previamente lavados y limpios.

2.La ejecución de la obra incluirá una adecuada gestión de los trabajos, maquinaria y residuos, tomando todas las medidas oportunas para garantizar que no se va a producir ningún tipo de contaminación o vertido, ni llegada de basuras al medio marino. Cualquier residuo derivado de la actuación ha de ser caracterizado y gestionado por un gestor autorizado de acuerdo con la legislación aplicable.

3.Durante la ejecución de las obras se dispondrán cortinas antiturbidez para, en la medida de lo posible, confinar la turbidez generada en el entorno inmediato de la obra. Estas tareas se realizarán con condiciones de mar que permita que esta medida sea efectiva.

4.Se recuerda que las especies incluidas en el Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas, se encuentran sometidas a las medidas de protección establecidas en la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, y en particular a las prohibiciones de su artículo 57.

5.Según se refleja en el Estudio de Impacto Ambiental de dicho proyecto, en su punto 4. “Inventario Ambiental. 4.6. Medio biótico. Comunidades Marinas”, en la pradera de Posidonia oceanica que se encuentra a unos 180 metros al sureste del martillo del dique sur del puerto de Andratx, se han localizado individuos del molusco bivalvo nacra (Pinna nobilis) en algunos transeptos de filmación, realizados dentro del estudio de cartografía marina mediante filmación submarina remota georreferenciada. Estos trabajos han sido realizados por la empresa DNOTA, quien ha llevado a cabo la cartografía bionómica que se adjunta como anexo al Estudio de Impacto Ambiental (diciembre 2018). En dicho anexo se indica que “con las observaciones realizadas no se ha podido confirmar si están vivas”. Posteriormente, en febrero de 2019, la misma empresa realizó un “Estudio para la Caracterización cualitativa inicial de la pradera de Posidonia oceanica”, localizada en las proximidades del área marina dónde se pretende llevar a cabo el proyecto. Según se refleja en dicho estudio (anexo al Estudio del Impacto Ambiental), en el punto 4.1.7 “Resultados: Otros datos de interés”, se indica: “los numerosos ejemplares de Pinna nobilis observados en la cartografía bionómica de diciembre de 2018, y detectados en los muestreos in situ con inmersión en febrero de 2019, confirman que todos los individuos observados están muertos”.

En el caso particular de esta especie es preciso recordar que actualmente está catalogada como “en peligro de extinción” en el Catálogo Español de Especies Amenazadas regulado por Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, y que está sufriendo un episodio de mortalidad masiva causada por un protozoo del género Haplosporidium, y por ende presenta un gran interés científico, tanto desde el punto de vista de su estudio de individuos resistentes al citado protozoo, como por su posible inclusión como reservorio genético. Dada la gravedad de la situación se ha declarado la situación crítica de la especie, por Orden TEC/1078/2018, de 28 de septiembre.

Cualquier elemento que se quiera instalar sobre fondos marinos en los que pudiera estar presente algún ejemplar de la especie, deberá ejecutarse comprobando y evitando su presencia. Si se localizasen ejemplares vivos, se contactará, se georreferenciarán y se pondrá en contacto con el Organismo Autonómico competente, con la Demarcación de Costas en las Islas Baleares y con la Subdirección General para la Protección del Mar del Ministerio para la Transición Ecológica, a los efectos de establecer las medidas que resultan más convenientes para asegurar la protección de la especie.

6.Dentro del Programa de Vigilancia Ambiental, durante la fase de obras y posteriormente durante la fase de funcionamiento (al menos durante 2 años), se deberá incluir un Plan de Seguimiento de las comunidades bentónicas marinas del entorno, en especial a las praderas de fanerógamas marinas que, según consta en el Estudio de Impacto Ambiental, se han localizado e inventariado a unos 180 metros al suroeste del dique sur. Este seguimiento tiene como objetivo determinar a posteriori si existe algún tipo de afección directa o indirecta derivada de las obras ejecutadas. El Seguimiento deberá valorar el estado de las praderas indicando si es una pradera continua, discontinua, formada por manchas o haces aislados, la cobertura y densidad de haces, y comparar estos aspectos periódicamente durante los 24 meses.

Este Plan de Seguimiento será una continuación del “Estudio para la Caracterización cualitativa inicial, o de estado 0, de la pradera de Posidonia oceanica”, que la empresa DNOTA realizó en febrero de 2019, como continuación al “Estudio de la Cartografía Bionómica” del Estudio de Impacto Ambiental. Dicha información se deberá remitir tanto a la S.G. para la Protección del Mar como a la Demarcación de Costas en Baleares.

Según lo establecido en el artículo 10 del Real Decreto 79/2019, de 22 de febrero este informe tendrá un periodo de vigencia de cuatro años desde su notificación. Siendo necesario volver a consultar a esta Dirección General si se produjese alguna modificación de la actuación.”

Este informe se emite sin perjuicio del informe favorable de la Administración General del Estado, en relación a la modificación del puerto de Andratx ,sobre el DPMT traspasado, usos previstos, incluida la determinación concreta de la superficie y ubicación que vaya a destinarse a los usos autorizados por el art. 49.4 de la Ley de Costas y art. 105 del Reglamento General de Costas, y medidas necesarias para la protección del DPMT, sin cuyo requisito aquellos no podrán entenderse definitivamente aprobados.”

S'ha de tenir en compte que el projecte sobre el qual s'ha redactat l'informe era el que preveia el moll de ribera. Atès que la seva eliminació suposa una millora des del punt de vista ambiental: ni es construeix el moll de claraboia ni es fan dragatges, atès que no s'afecta als condicionants de l'informe i que els terminis són reduïts, la tècnica que subscriu troba que es pot assumir el contingut i no fa falta tornar a demanar informe.

Atès que el Servei d'Espècies no havia contestat durant la IP, es va realitzar una consulta per mail i ens van indicar que NO és necessari tornar a fer consultes. Tampoc serà necessari verificar o no la possible presència de Barrela (Salsola soda) a la zona d'actuació atès que està present només al torrent. En relació a les nacres, l'addenda posterior ja indica que no s'afectaran perquè són mortes.

Alternatives

Es presenta un estudi d'alternatives d'alternatives: es presenten l'alternativa 0 i dues alternatives més.

Alternativa 0: Correspon a l'estat actual sense modificació. La superfície ocupada pel talús de l'escullera existent és de 1.818 m2. Com ja s'ha indicat, l'escullera del mantell de protecció del dic ha patit els efectes dels forts onatges que afecten la zona, presentant una secció insuficient per a complir la seva funció de trencament, d'evitar ultrapassament i de protecció.

Alternativa 1: Correspon al condicionament del talús del dic de protecció amb reforç del mantell d'escullera de 1.0 tones en el tram inicial, on hi ha passeig, i de 3.0 tones en la resta, inclòs el morro actual.

La superfície ocupada pel talús de l'escullera és de 2.071 m2. El volum d'escullera que s' afegeix, mesurat sobre perfil teòric, és de 3.545 m3, el que suposa un pes de 7.090 Tn. L'import total de l'alternativa 1 en execució material seria de 320.744,00 euros. Amb aquesta solució s'evitarà l'ultrapassament de l'onatge per sobre de l'espigó fins al moll, però no modifiquen les condicions de protecció a l'interior de la dàrsena.

Alternativa 2: Correspon al condicionament del talús del dic de protecció, amb reforç del mantell d'escullera d'1.0 tona en el tram inicial on hi ha passeig i de 3.0 tones en la resta, inclòs el morro, que es perllonga cap a l'interior de la dàrsena en sentit perpendicular al dic en una longitud de 18 m.

El talús interior quedarà limitat per un moll de gravetat de 3.0 m d'ample que servirà de tancament i protecció de la zona d'amarratge. La superfície ocupada pel talús de l'escullera és de 2.731 m2. El volum d'escullera que s'addiciona mesurat sobre perfil teòric és de 6.865,61 m3, el que suposa un pes de 13.731,220 Tn.

L'import total de l'alternativa 1 en execució material seria de 654.2944,06 euros.

Amb aquesta solució s'evitarà l'ultrapassament de l'onatge per sobre de l'espigó fins al moll, reduint-se l'alçada d'ona a la zona d'amarratge, inferior a 0,5 m, quedant resguardada íntegrament. També s'aprecia una reducció de l'altura de l'ona al moll central (zona en la qual actualment es situen terrasses comercials), i en particular a la cantonada amb el moll del dic sud.

A continuació es porta a terme una comparativa entre les tres alternatives descrites amb la finalitat d'escollir l'òptima, considerant tant els aspectes tècnics com ambientals, socials i econòmics. L'objectiu del projecte és la definició d'una solució òptima per a una actuació de reforç i millora del mantell d'escullera de moll per a donar abric a la dàrsena del Port. S'ha optat per donar el mateix pes als criteris tècnics que als ambientals i econòmics. A cadascun dels aspectes tècnics se li ha assignat el mateix pes, a l'igual que als aspectes ambientals i als socials i econòmics.

No es troba del tot adient el sistema i l'assignació de punts realitzada perquè es poc clara i en alguns casos puntua de forma subjectiva. S'estan comparant entre tres alternatives, i s'hauria de puntuar de menys a més impactants. L'alternativa 2 no s'hauria de puntuar en relació a l'impacte, una té més impacte que l'altra, per tant l'alternativa 2 tindria 0 punts.

En relació amb la puntuació per resolució del problema de l'onatge incident sobre el passeig de vianants i les terrasses dels establiments comercials, indiquen que es reduirà l'alçada d'ona al moll central (zona en la qual actualment es situen terrasses comercials), i en particular a la cantonada amb el moll del dic sud, tot i que no aporten les figures del model sobre les quals es basen aquestes asseveracions. Igualment no semblaria la solució perfecta atès que es va proposar ampliar el moll de ribera, raó per la qual donar-li una puntuació tan elevada, no es creu convenient.

Finalment, s'escull l'alternativa que més punts té, que és l'alternativa 2, tècnicament i ambientalment més correcta: condicionament del talús del dic de protecció, amb reforç del mantell de escullera d'1.0 tona en el tram inicial on hi ha passeig i de 3.0 tones en la resta, inclòs el morro, que es perllonga cap a l'interior de la dàrsena en sentit perpendicular al dic en una longitud de 18 m.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una nova anàlisi dels impactes de l'alternativa escollida, on alguns impactes es troben infravalorats. Algunes de les qüestions indicades a l'informe de deficiències no s'indiquen al estudi.

En primer lloc s'enumeren de passada els factors del medi susceptibles de rebre impactes i després s'indiquen els elements generadors d'impactes durant la fase de construcció i d'explotació, on es comenten alguns impactes, però no d'altres, com per exemple l'afecció sobre comunitats biòtiques.

S'indica que l'execució del projecte suposarà una millora dels impactes negatius existents en l'actualitat. NO s'està d'acord amb aquesta asseveració. És evident que es resoldran els problemes i alguns impactes seran positius, però també n'hi haurà de negatius: ocupació del sòl, afecció a espècies, etc, tal com el propi document indica més tard “poden aparèixer nous mecanismes pertorbadors que tindran un caràcter, en general, més permanent.”

Les accions principals durant les obres són reposició del mantell d'escullera i augment de la cota de coronació, la construcció del mur al moll de protecció, reposició del paviment a la zona d'obra i pas de vehicles i maquinària... Durant la fase de funcionament es té en compte l'impacte sobre el paisatge per l'augment de cota de coronació del moll, treballs de manteniments i ensorraments.

No es contempla l'etapa d'abandonament atès que, diuen, no es tracta d'una instal·lació que tingui una caducitat definida. Que no tingui una caducitat definida no vol dir que no s'hagi de tenir en compte aquesta etapa.

La caracterització i avaluació dels impactes produïts pel projecte es realitza d'acord amb una metodologia d'anàlisi fonamentalment qualitativa, i en menor mesura quantitativa, que té en compte tant la importància de l'impacte i el seu valor, com les característiques de l'impacte i les seves accions derivades. Es realitza una valoració de l'impacte com compatible, moderat, sever o crític basat en la caracterització de l'efecte de cada impacte que s'obté a través d'una sèrie d'atributs definits i establerts a la llei: Intensitat, Extensió, Moment, Persistència, etc. S'indica que, a causa de què no es preveuen efectes acumulatius ni sinèrgics d'importància, i que els efectes indirectes són de molt baixa intensitat, no es tindran en compte els criteris Acumulació i Efecte en la present valoració. No s'està d'acord en que no hi hagin efectes acumulatius ni en que els efectes indirectes són de molt baixa intensitat. Es troba que que si que hi han impactes que s'acumulen com l'ocupació del sòl, terrenys guanyat al mar, ocupació de fauna i flora, etc. Una qüestió diferent és que es puguin assumir perquè previsiblement no produiran impactes adversos significatius.

Impactes

Els principals impactes es produeixen per ocupació de l'escullera i la infraestructura i per la resuspensió de sediments, que afecta a la biota. Es produeixen impactes sobre la qualitat físico-química de l'aigua i dels sediments durant l'abocament de material d'obra, per ocupació de l'escullera, etc. Les espècies sensibles i protegides, com la Posidònia oceànica i la Cymodocea nodosa, són molt sensibles als efectes de l'increment de la terbolesa de l'aigua o de la sedimentació de partícules fines sobre el substrat.

L'informe del Servei de Recursos Marins indica també la existència de la comunitat de posidònia a 700 m W. La Posidònia oceànica és considerada hàbitat prioritari (1120 - Posidonion oceanicae) segons la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (l'anomenada Directiva Hàbitats). D'acord amb el que preveu l'article 57.1, apartat a, de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, la inclusió de la Posidònia oceànica com a hàbitat d'interès prioritari inclòs en la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial implica les prohibicions genèriques de les activitats de recollir, tallar, mutilar, arrencar o destruir intencionadament la planta. No es fa referència al Decret 25/2018 sobre la conservació de la Posidònia, en l l'Estudi d'Impacte Ambiental.

L'ocupació física de fons marí afectarà uns 1.550 m2 de superfície aproximadament (la resta de la superfície detallada en el projecte correspon a zona actualment ja ocupada per escullera en superfície). D'aquests, uns 1000 m2 corresponen a la comunitat infralitoral de fons sedimentaris, uns 400 m2 a la comunitat d'algues fotòfiles de fons consolidats, i la resta a la comunitat infralitoral de fons rocosos. Atès que pot causar afecció per la ploma de sediments en un radi d'uns 20-30 m, s'estima que, a més de les superfícies esmentades d'afecció directa per ocupació física, podrien veure's afectats per accions indirectes un total d'aproximadament 2350 m2 corresponents a la comunitat d'algues fotòfiles de fons consolidats, i uns 5300 m2 corresponents a la comunitat infralitoral de fons sedimentaris, 7.650 m².

Tot i això, es valora l'impacte com a moderat i compatible perquè, atès que se situen a una distància considerable de la zona d'obres (180 m) i que es col·locaran barreres anti-terbolesa a l'inici dels treballs, cal esperar que l'afecció sigui mínima a nul·la. No s'indica com ni en quines fases es preveu utilitzar-les i, tot i que el document parla de cortines, en plural, només n'hi ha una pressupostada. No s'està d'acord que l'afecció indirecta sobre les comunitats sigui nul·la. Depèn molt les dimensions de l'obra, de les condicions meteorològiques, de les condicions d'utilització de la barrera: les dimensions i la profunditat a la què es treballa, atès que normalment no arriba fins al fons. Es pot minimitzar la afecció, però no anul·lar-la.

Amb tot, com a mesura compensatòria per afecció a les comunitats indicades directa per ocupació, i indirecta per la ploma de sediments en suspensió, es proposa que Ports IB aporti 5.000 euros al Fons Posidònia.

En relació a fer referència a si existeixen i s'afecten exemplars de Pinna Nobilis, a banda del que diu l'estudi bionòmic, no s'indica res expressament al document. Posteriorment s'ha ratificat que es tracta d'individus morts.

En relació als espais protegits, concretament a la ZEPA Espai marítim de ponent de Mallorca (ES0000519) indica que no s'afectarà, però no es justifica que no hagin impactes indirectes, atès que es troba a 900m. Tampoc indiquen l'afecció especifica a l'avifauna (baldriga balear, baldriga cendrosa, gavina corsa, etc). Per aquesta raó es realitza una sol·licitud d'aclariment.

Es presenta un “ANEXO 1 AL EIA ORDINARIO PARA EL ‘PROYECTO DE ACONDICIONAMIENTO DEL MANTO DE ESCOLLERA Y MEJORA DE ABRIGO EN EL DIQUE SUR EN EL PORT ANDRATX” on s'indica que les obres a realitzar consisteixen únicament en el reforç del mantell d'escullera i millora del dic sud, no es contempla l'ampliació del nombre d'amarratges i tampoc l'establiment de noves zones per a la implantació d'esports nàutics, raó per la qual no es produirà un 'efecte crida' ni es preveuen augments en el tràfic marítim respecte a l'estat actual.

S'indica l'avifauna present a la zona i s'informa que, en relació als impactes sobre aquesta, el Projecte tindrà una durada de quatre mesos, i es durà a terme en temporada baixa.

De l'anàlisi de l'època de cria i del lloc on s'emplacen els nius de les diferents espècies d'avifauna previstes en la fitxa oficial de la UE, es dedueix que l'única espècie que es podria veure afectada seria el Corb marí, atès que l'època de cria d'aquesta espècie és molt àmplia, abastant des de novembre fins al juny. No obstant això, atès que nidifica principalment en trams de costa rocosos, illots i penya-segats, no cal esperar afeccions en emplaçar-se el Projecte en una zona antropitzada i pràcticament plana. Pel que fa a la resta d'espècies, també crien en penya-segats i illots, i la seva època de cria comença com a prest a finals de febrer, per la qual cosa no es preveuen afeccions.

Canvi climàtic. Clima marítim.

En relació al canvi climàtic, l'escalfament del planeta a causa de l'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, està generant canvis en la freqüència i intensitat de les inundacions costaneres i altres fenòmens meteorològics extrems. L'augment del nivell mig del mar i l'increment de la intensitat dels temporals com a conseqüència del canvi climàtic provoquen danys en les infraestructures portuàries i alteracions en l'operativitat del port.

De fet, els continus temporals i la mida insuficient de l'escullera han provocat que hi hagi zones on les pedres s'han mogut, essent necessària la seva reposició en tota la zona més exposada als temporals, inclòs el morro. La insuficiència del talús permet la sobre elevació de l'onatge i l'ultrapassament de les onades per sobre de l'espigó fins al moll. A més, el moll de ribera actual pateix l'efecte de reflexió de l'onatge que produeix la sobre-elevació de l'onada, arribant a les terrasses pròximes.

L'anàlisi en profunditat del clima marítim és indispensable atès que l'alçada d'ona de disseny, entre d'altres, estableix tots els càlculs de les infraestructures necessàries. Una anàlisi insuficient pot ocasionar que les infraestructures no siguin suficients, no tinguin el pes necessari o la durabilitat desitjada, o que creïn problemes dintre del port (ultrapassament, reflexions, etc.) que obliguin a realitzar obres amb posterioritat.

Com es va justificar a l'esmena de deficiències, es considera que l'estudi de clima és incomplert per diversos motius (simulacions que no cobreixen el rang d'alçades d'ona, períodes i direccions, agitació portuària modelitzat amb model de propagació, no es presenta l'anàlisi de cota d'inundació màxima tenint en compte la contribució de la marea meteorològica i el canvi climàtic, no s'indica si els canvis de geometria tenen conseqüències sobre la ressonància i la rissaga, etc), però no s'ha obtingut resposta ni es justifica perquè no és necessari.

Realitzar freqüentment obres de reposició per fallida d'infraestructures, a banda del cost econòmic, té un cost ambiental associat perquè les obres sempre tenen impactes sobre el medi ambient. Per tant és important reduir-les al màxim realitzant estudis de Clima Marítim que tinguin un abast suficient per garantir un disseny resistent i durable de les obres.

Zones de varada

Les fonts de contaminació dels ports són, principalment, el manteniment de les embarcacions i les neteges amb aigua a pressió que es realitzen a les esplanades de varada o escars, l'abocament d'aigües residuals o d'altre tipus, les sentines i els abocaments fortuïts de combustible des de la benzinera i els residus sòlids que s'aboquen a les aigües portuàries.

A l'escar o «varadero» es generen el gruix de residus perillosos d'un port: olis usats, filtres bruts, envasos i absorbents contaminats, bateries, aerosols, plàstics, residus de rascat, pintures, antifoulings (amb biocides i metalls pesants). Durant les neteges amb aigua a pressió dels cascos de les embarcacions, l'aigua surt a pressió i arrossega pintura, antifouling i tot tipus de material contaminant que va a parar a la superfície d'esplanada, on ha de ser recollida pel sistema de reixes i canaletes que, junt amb l'aigua de pluja, es condueixen als decantadors abans d'abocar-les a les aigües interiors del Port. Aquest abocament necessita autorització del Servei de Costes i Litoral. Si no es realitza correctament, es produeixen impactes sobre l'aigua i els sediments.

Ports indica que el Club Nàutic, de gestió indirecta, disposa del varador principal on es realitzen totes les operacions de manteniment i reparació d'embarcacions, que disposa de sistemes de recollida i separació suficients, realitzant controls de qualitat, amb la corresponent autorització d'abocament. La part de gestió directa compta amb un petit varador amb grua, utilitzat esporàdicament per realitzar manteniment de petites embarcacions de pesca amb arts menors. Actualment s'està treballant per canviar l'ús d'aquesta zona i utilitzar un únic varador.

Consultat el Servei de Cotes i Litoral, que autoritza aquests abocaments, informen que el Port d'Andratx no té autorització d'abocament a la mar concedida. Hi ha una sol·licitud d'aigües procedents de l'esplanada d'avarada del Club de Vela, de finals de 2015, de la qual se li han fet diferents requeriments de documentació, atès que la documentació tècnica aportada era incompleta. El darrer requeriment es va fer el desembre de 2019 i no s'ha obtingut resposta. Respecte el varador de les barques de pesca, no hi ha res als seus arxius.

És a dir que no tenen autorització encara de l'escar gran, tot i que previsiblement s'està fent servir i s'estan abocant les aigües. A més, tenen un altre varador pel qual ni s'ha demanat autorització ni indica si tenen sistemes de recollida i separació o si s'aboca directament a la mar les aigües de neteja de les embarcacions, manteniment, etc, sense tractar.

La reforma del dic té a veure directament amb l'abocament de les aigües de manteniment i neteja, perquè les obres posen en suspensió els sediments, que si estan contaminats afecten encara més a la biota.

De fet, que els sediments superficials de l'estació enfront del dic interior del Club de Vela estiguin contaminades amb el metall pesat coure indica clarament que es produeixen algun tipus d'abocament. El document indica que es considera que aquests valors es troben entre els valors esperables en sediments portuaris d'aquesta granulometria (fangs) i localització (dàrsena interior). No s'està d'acord amb això, no hauria de ser esperable trobar sediments contaminats.

Precisament per aquesta raó és importantíssim realitzar una correcta gestió dels abocaments de les aigües de varada i portar a terme un correcte sistema de gestió ambiental, establint l'origen i proposant mesures per disminuir els impactes.

Es troba que els punts de mostreig realitzats no són del tot representatius, estan massa enfora, a uns 100 m del dic on es realitzaran els treballs. El més proper està

Amb tot, es creu necessari que es lliuri la documentació al Servei de Litoral el més aviat possible, màxim 6 mesos. Si es vol un escar únic integrat amb el de pescadors, s'hauria de modificar el projecte inicial. A més, si no hi ha tractament ni canalització de les aigües del varador de pesca, s'haurà de fer les gestions necessàries per canalitzar-les, tractar-les i no abocar-les directament a l'aigua.

Sistema de Gestió Ambiental

Ports IB indica, en la contestació de l'esmena, que el port compta amb un sistema de gestió ambiental intern, amb contractes, documentació i procediments pel control de tots els aspectes ambientals de la zona de servei portuària.

Residus

Es presenta un annex de Gestió de Residus del Projecte, on s'ha estimat els RCD que es produiran a l'obra.

La gestió dels residus generats en les obres es realitzarà d'acord amb els requisits establerts en el Decret 112/2012 de 26 de juny, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició, així com el Reial Decret 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició. S'atendrà, també a les disposicions bàsiques incloses en la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de Residus i Sòls contaminats.

Tota sortida de residus de l'obra ha de quedar registrada i documentada. En línies generals s'haurà de presentar de forma prèvia a qualsevol gestió la Declaració de Residus No Perillosos i la autorització de productor de residus perillosos (o la inscripció en el registre de petits productors de residus perillosos ), així com el document d'acceptació degudament tramitat per un gestor autoritzat per a cada tipus de residu a generar. Així mateix, el trasllat quedarà convenientment acreditat mitjançant els documents de control i seguiment.

El control arqueològic previ no serà necessari atès que no hi han dragatges.

En relació a l'ofici de resposta que indica que el projecte preveu quina serà la gestió dels morts i trens de fondeig que s'eliminin, es tracta d'un error, perquè no es farà cap neteja ni dragatge.

Addenda al annex d'incidència paisatgística

S'ha realitzat un nou estudi d'incidència paisatgística (annex I, document ambiental), realitzant nous renders, suprimint la part del projecte referent a l'ampliació del moll de ribera.

Es presenta la descripció del projecte, els elements que defineixen el paisatge i els factors naturals i humans que el condicionen.

L'addenda inclou diferents imatges de l'estat actual de la zona i d'un cop executat el projecte, i des de d'alt o des de diferents punts, raó per la qual es poden comparar els dos estats i avaluar l'impacte visual des del nucli de població i des de l'altre costat de la badia.

De l'observació de les imatges, es conclou que, en tots els casos, l'element dis-harmónic més notable és l'ampliació de moll de ribera, molt visible en les tres primeres sèries de fotografies. Pel que fa al condicionament del mantell d'escullera i modificació de la tipologia del tram final del moll central, tot i que són força visibles en alçada, des de les zones baixes, és a dir, des del moll de ribera i des del pantalà, són poc perceptibles, donada l'existència d'altres infraestructures i embarcacions que atenuen la seva visibilitat. Es realitza una anàlisi del paisatge actual, es comparen les alternatives i els efectes que tenen sobre el paisatge. S'analitza l'efecte durant les obres i després de la seva execució, i es conclou que l'impacte paisatgístic serà de COMPATIBLE a MODERAT. Es presenten mesures per a pal·liar els impactes.

Mesures i PVA

Es proposen tota una bateria de mesures preventives i correctores, principalment en fase d'obra. Degut a l'entitat i afecció a la població, s'hauran de planificar i controlar acuradament totes les fases de l'obra, tenint especial cura amb les molèsties que pugui ocasionar al medi ambient.

Es presenta una PVA per controlar la correcta execució i l'eficàcia de les mesures preventives i correctores previstes, on es preveu la seva temporalitat, es presenta el cronograma i les actuacions a realitzar durant la vigilància ambiental de l'obra. Es presenta el pressupost de les mesures i de la vigilància que es realitzarà.

El pressupost de l'obra és de 995.112,10 €.

Es pressuposta només una barrera anti-terbolesa, de 250m per 5 m de calat. L'eficàcia de la barrera depèn de molts factors (dimensions de l'obra, condicions meteorològiques, condicions d'utilització de la barrera: les dimensions i la profunditat a la què es treballa). Per a que la barrera tingui un mínim d'efecte, ha d'estar desplegada envoltant sempre, i durant tot moment, el nucli actiu de l'obra.

CONCLUSIONS

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de condicionament del mant escullera i millora del dic sud del Port d'Andratx en el TM de Andratx atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA, el projecte i les addendes, i els informes de les administracions, a més dels següents condicionants:

1.Complir amb l'informe de la DG de Sostenibilidad de la costa del mar:

-L'execució d'unitats d'obra en la làmina d'aigua es durà a terme preferentment amb la mar en calma. Tots els materials emprats en l'obra i que es trobin en contacte amb el mar no resultaran contaminants per al medi marí. Els blocs de l'escullera es col·locaran prèviament rentats i nets.

-L'execució de l'obra inclourà una adequada gestió dels treballs, maquinària i residus, prenent les mesures oportunes per garantir que no es produirà cap tipus de contaminació o abocament, ni arribada d'escombraries al medi marí. Qualsevol residu derivat de l'actuació ha de ser caracteritzat i gestionat per un gestor autoritzat d'acord amb la legislació aplicable.

-Durant l'execució de les obres es disposaran cortines antiterbolesa per a, en la mesura del possible, confinar la terbolesa generada a l'entorn immediat de l'obra. Aquestes tasques es realitzaran amb condicions de mar que permeti que aquesta mesura sigui efectiva.

-Es recorda que les espècies incloses en el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d'espècies amenaçades, es troben sotmeses a les mesures de protecció establertes en la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, i en particular a les prohibicions del seu article 57.

-Qualsevol element que es vulgui instal·lar sobre fons marins en els quals pogués estar present algun exemplar de l'espècie Pinna nobilis, s'han de realitzar comprovant i evitant la seva presència. Si es localitzessin exemplars vius, es georeferenciaran i es posaran en contacte amb l'Organisme Autonòmica competent (s'ha de dir quin), amb la Demarcació de Costes a les Illes Balears i amb la Subdirecció General per a la Protecció de la Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica, als efectes d'establir les mesures que resulten més convenients per assegurar la protecció de l'espècie.

-Dins el programa de vigilància ambiental, durant la fase d'obres i posteriorment durant la fase de funcionament (al menys durant 2 anys), s'haurà d'incloure un Pla de seguiment de les comunitats bentòniques marines de l'entorn, especialment a les praderies de fanerògames marines que, segons consta en l'Estudi d'Impacte Ambiental, s'han localitzat i inventariat a uns 180 metres a sud-oest del dic sud. Aquest seguiment té com a objectiu determinar a posteriori si hi ha algun tipus d'afecció directa o indirecta derivada de les obres executades. El Seguiment haurà de valorar l'estat de les praderies indicant si és un pradera contínua, discontínua, formada per taques o fas aïllats, la cobertura i densitat de feixos, i comparar aquests aspectes periòdicament durant els 24 mesos.

-Aquest Pla de Seguiment serà una continuació de l' "Estudi per a la Caracterització qualitativa inicial, o d'estat 0, de la praderia de Posidònia oceànica", que l'empresa dNota va realitzar al febrer de 2019, com a continuació a l' "Estudi de la Cartografia bionòmica" de l' estudi d'Impacte Ambiental. Aquesta informació s'haurà de remetre tant a la S.G. per a la Protecció de la Mar com a la Demarcació de Costes a Balears.

2.Mantenir el nucli actiu de l'obra, en tot moment, envoltat completament per la cortina anti-terbolesa

3.La zona de l'escar haurà de disposar de sistema de reixes, decantadors i sistemes de recollida i tractament de les aigües establerts a la llei. No es podran realitzar reparacions de vaixells o neteges amb aigua a pressió fora de les zones habilitades. Es realitzaran fulletons i cartells explicant les zones habilitades i les conseqüències ambientals de no utilitzar-les.

4.En relació a l'autorització d'abocaments a la mar de les aigües procedents de varada, s'haurà de lliurar la documentació al Servei de Litoral el més aviat possible, màxim 6 mesos i obtenir l'autorització d'abocament. Si es vol un escar únic integrat amb el de pescadors, s'hauria de modificar el projecte inicial. Si no hi ha tractament ni canalització de les aigües del varador de pesca, s'haurà de fer les gestions necessàries per canalitzar-les, tractar-les i no abocar-les directament a l'aigua sense tractament

5.Redactar i aprovar un pla de contingències o Pla d'Autoprotecció que s'ha de registrar al Registre de Plans d'emergències de la Direcció General d'Emergències de la CAIB.

6.Mantenir un sistema de gestió ambiental del port, complint la legislació ambiental corresponent.

7.Promoure la formació i sensibilització activa de totes les persones implicades en l'activitat del Port, tant treballadors com usuaris, perquè utilitzin i apliquin tots els elements del sistema de gestió ambiental, disminuint al màxim els impactes associats a aquestes activitats.

8.Ports IB haurà d'aportar 5.000 euros al fons posidònia com a mesura compensatòria per afecció directa a les comunitats d'algues fotòfiles de fons consolidats i a la comunitat infralitoral de fons sedimentaris, i indirecta a la Posidònia Oceànica.

9.Designar un auditor ambiental que garanteixi el compliment de les mesures. El projecte d'execució i l'EIA i PVA associat hauran de recollir totes les mesures proposades a la DIA i el seu pressupost .

10.Les obres es duran a terme fora de la temporada de bany, en coordinació amb l'ajuntament.

Es recomana encaridament la redacció i l'aplicació al port de la ROM 5.1 Qualitat de les aigües portuàries, instrument de gestió per a compatibilitzar l'activitat portuària amb la qualitat dels sistemes aquàtics afectats per aquesta activitat.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 1 de desembre de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias