BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. La Resolució d'11 de novembre de 2020 de la Direcció General de Salut Pública del Govern central, relativa als controls sanitaris a fer en els punts d'entrada d'Espanya (BOE núm. 298, de 12-11-2020), actualitza, concreta i especifica els controls sanitaris necessaris als quals s'han de sotmetre els passatgers que arribin a Espanya per via aèria o marítima, així com l'abast d'aquests controls, en execució de la previsió que conté la disposició addicional sisena, sobre el control sanitari dels passatgers internacionals, del Reial decret llei 23/2020, de 23 de juny, pel qual s'aproven mesures en matèria d'energia i en altres àmbits per a la reactivació econòmica.

2. A aquest efecte, els apartats quart i sisè del Reial decret llei esmentat estableixen que tot passatger procedent d'un país o zona de risc dels que enumera l'annex II que pretengui entrar a Espanya ha de disposar d'una prova diagnòstica d'infecció activa per SARS-CoV-2 (en endavant PDIA) amb resultat negatiu, feta en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a Espanya, i s'admet com a tal la PCR (RT-PCR de COVID-19) o la TMA mentre no s'accepti l'ús harmonitzat a la Unió Europea d'altres proves diagnòstiques, com ara tests ràpids d'anticossos, proves ràpides de detecció d'antígens o serologies d'alt rendiment (ELISA, CLIA,ECLIA).

En cas que no s'acrediti adequadament la realització de la PDIA indicada en les condicions i amb els requisits assenyalats, aquests passatgers s'han de sotmetre a la realització de la PDIA que estableixin els serveis de sanitat exterior i, alternativament, es pot exigir als passatgers una prova RT-PCR de COVID-19 en les quaranta-vuit hores següents a l'arribada, el resultat de la qual s'ha de comunicar als serveis de Sanitat Exterior per la via que se li indiqui a aquest efecte.

3. Els països i les zones als quals s'exigeix als passatgers que en provenen una PDIA per a SARS-CoV-2 amb resultat negatiu com a requisit d'entrada a Espanya —que figuren en l'annex II de la Resolució esmentada— són, d'una banda, els països de la Unió Europea / Espai Econòmic Europeu inclosos en zones de risc de color vermell, sobre la base dels indicadors combinats segons la Recomanació del Consell 2020/1475, que són aquells en què l'índex acumulat de notificació de casos de COVID-19 en els darrers catorze dies és igual o superior a 50 i l'índex de resultats positius de les proves de detecció de la COVID-19 és del 4 % o més, o si l'índex acumulat de notificació de casos de COVID-19 en els darrers catorze dies és superior a 150 per cada 100.000 habitants. S'hi inclouen, a més, les zones de risc de color gris, que són aquelles en les quals no es disposa d'informació suficient per avaluar els criteris indicats o aquelles en què la taxa de proves de detecció de la COVID-19 és de 300 o menys per cada 100.000 habitants. D'altra banda, s'hi inclouen els tercers països la incidència acumulada dels quals és superior a 150 per 100.000 habitants en 14 dies, d'acord amb el que preveu el Reglament Sanitari Internacional.

4. Aquesta Resolució es fonamenta, succintament, en les consideracions següents:

- La situació epidemiològica canviant respecte de la pandèmia per COVID-19, no només en el nostre país sinó a escala global.

- Espanya, igual que la majoria de països europeus, presenta incidències que se situen molt per sobre dels 60 casos per 100.000 habitants que marca el llindar de risc alt d'acord amb els criteris del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties.

- La implantació de diversos controls en els punts d'entrada dels països amb la finalitat de controlar la importació de casos a partir de passatgers procedents de països de risc, que ha comportat que el Consell de la UE hagi adoptat un sistema de controls coordinats mitjançant la Recomanació (UE) 2020/1475, de 13 d'octubre de 2020, sobre un enfocament coordinat de la restricció de la lliure circulació en resposta a la pandèmia de COVID-19.

5. Aquesta Recomanació disposa que les restriccions a la lliure circulació de persones dins la Unió que s'estableixin per limitar la propagació de la COVID-19 s'han de basar en raons d'interès públic específiques i limitades per raons de protecció de la salut pública i s'han d'aplicar respectant els principis generals del Dret de la Unió, en particular la proporcionalitat, la no discriminació i el respecte a la lliure circulació de persones en l'àmbit territorial de la UE.

6. L'exigència d'una PDIA per a SARS-CoV-2 amb resultat negatiu, feta en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a tots els passatgers procedents de països o zones de risc és una mesura que s'inclou entre les que preveu la Recomanació (UE) 2020/1052 del Consell de la Unió Europea, la qual, a més a més, indica que, sempre que sigui possible, en les estratègies que decideixin els estats membres s'ha impulsar la realització de proves i d'aquesta manera limitar la utilització de les quarantenes com a mesura de restricció de la mobilitat.

7. Les consideracions que conté la Resolució de la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat esmentada abans són plenament aplicables a la situació epidemiològica de les Illes Balears respecte de la de la resta de comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia.

8. La mobilitat entre territoris, especialment quan implica punts d'origen amb una incidència elevada de la malaltia, ha demostrat que juga un paper en la importació de casos i la propagació de la COVID-19. Resultats obtinguts per part d'investigadors del Centre Superior d'Investigacions Científiques dins el projecte de recerca Distancia-COVID donen suport a la hipòtesi que un major nombre de desplaçaments entre províncies poden donar lloc a més fenòmens de sembra de casos de COVID-19, i aquests fenòmens, alhora, poden determinar brots d'una intensitat major i d'un inici més primerenc.

9. Les característiques geogràfiques especials de les Illes Balears, la situació socioeconòmica especial i la nostra dependència del turisme exigeixen l'adopció de mesures especials i específiques, similars a les establertes també per a les illes Canàries. Per això, és procedent adoptar per a les Illes Balears, ateses aquestes dades i la realitat geogràfica arxipelàgica, uns criteris similars als que recomanen el Consell Europeu per a l'entrada de viatgers procedents de països de risc alt i el Ministeri de Sanitat quant a l'entrada a Espanya de viatgers, per via aèria o marítima, procedents de països o zones de risc alt.

10. A les Illes Balears, per raons i fonamentació anàlogues a les esgrimides per als controls de viatgers procedents de països de risc alt, pertoca establir mesures sanitàries especials que donin seguretat a l'entrada en el territori de la comunitat autònoma de viatgers procedents, per via aèria o marítima, de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia que presentin una situació epidemiològica considerada de risc alt, i establir excepcions per als viatgers que vulguin accedir al nostre territori i que s'adeqüin a controls documentals d'acreditació del motiu del desplaçament i un control sanitari, que han de disposar d'una PDIA per a SARS-CoV-2 amb resultat negatiu, feta en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a les nostres illes.

11. Per tot això, s'ha dictat el Decret 21/2020, d'14 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen restriccions a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19.

Aquest Decret —dictat a l'empara del marc legal que constitueix el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2— ha permès establir la mesura temporal de caràcter extraordinari i necessària, limitadora de l'entrada en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears de persones procedents, per via aèria o marítima, de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia amb un índex alt d'incidència i transmissió del virus, excepte per als viatgers que vulguin accedir al nostre territori i que s'adeqüin a controls documentals d'acreditació del motiu del desplaçament i un control sanitari documental, que han de disposar d'una PDIA per a SARS-CoV-2 amb resultat negatiu, feta en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears mitjançant una PCR o d'una prova TMA (sigles en anglès d'amplificació mediada per transcripció). Tot això per preservar la nostra situació actual, amb el compromís decidit de minorar encara més la transmissió del SARS-CoV-2 en el nostre àmbit territorial, per protegir la salut i seguretat dels ciutadans, prevenir i contenir els contagis i mitigar-ne l'impacte sanitari, social i econòmic.

Aquest Decret, però, no abasta tots els desplaçaments a les Illes Balears, ja que no preveu limitacions ni estableix requisits específics per als desplaçaments que l'article 6.1 pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, considera justificats i que també recull l'apartat segon del Decret de la presidenta de les Illes Balears.

12. L'experiència recent del conegut com a pont de la Constitució, en què el Govern de les Illes Balears va oferir als residents a les Illes Balears que tornaven a la seva illa per passar-hi uns dies la possibilitat de sotmetre's voluntàriament a una PCR en el seu centre de salut en arribar les Illes Balears, ha fet palesa la necessitat d'establir també mesures sanitàries específiques per facilitar que el retorn a les Illes Balears de les persones residents que per algun motiu s'hagin desplaçat fora de les illes es dugui a terme de manera segura per a la protecció de la salut i la seguretat d'aquestes persones i de la resta de la ciutadania, i per prevenir i contenir contagis i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia a les nostres illes.

13. Del total de 1.161 persones que es varen fer la prova PCR, sis varen donar un resultat positiu, la qual cosa implica una incidència molt superior als 500 per 100.000 habitants, molt per sobre dels 60 casos per 100.000 habitants que marca el llindar de risc alt, d'acord amb els criteris del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties, la qual cosa acredita suficientment la necessitat d'adoptar les mesures que preveu aquesta resolució.

14. L'experiència del cribratge d'antígens duita a terme en el municipi de sa Pobla també ha estat molt positiva en la lluita contra la COVID-19, atès que s'han pogut identificar un total de 53 positius d'un total de 5.852 proves fetes, la qual cosa implica una incidència superior als 900 casos per 100.000 habitants. D'aquesta manera, s'han pogut detectar casos asimptomàtics que d'altra manera no s'haurien detectat ni tractat, i haurien continuat sent una font de contagis.

15. Tot el que s'ha exposat palesa la necessitat del control sanitari de les persones que es traslladen d'un indret a un altre, i molt especialment de les que arriben a les Illes Balears provinents, per les raons que siguin, d'indrets allunyats (peninsulars o continentals), en els quals l'IA14 és superior a 150 casos per 100.000 habitants i les taxes de positivitat són superiors al 3 %, perquè amb aquests controls es poden prevenir i contenir contagis, i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia a les nostres illes.

16. Les mesures que conté aquesta resolució constitueixen una actuació prudent, temporal i necessària que s'aconsella ara més si és possible, davant la previsió d'un augment considerable dels retorns al territori de les Illes Balears per gaudir de les festes nadalenques, tant per part dels estudiants illencs en altres comunitats autònomes com d'altres persones que retornen o venen de visita als domicilis dels familiars.

L'objectiu principal d'aquesta resolució és preservar el dret fonamental a la vida i a la integritat de les persones, com també el dret a la salut de la població en general, i evitar també la saturació del sistema sanitari, la qual cosa permet considerar proporcionades les mesures sanitàries que s'hi adopten.

Cal tenir present que bona part dels viatgers que es desplaçaran a les Illes Balears són persones joves —com és el cas dels estudiants illencs que tornen a ca seva— i que, per tant, són persones que molt habitualment s'enfronten a la malaltia de manera asimptomàtica, amb la qual cosa la poden propagar més fàcilment, sense saber-ho, i venen a les illes per retrobar-se amb els seus familiars i amb els seus amics, a tots els quals, com a ciutadans de les Illes Balears, tenim el deure de protegir.

Evidentment, no s'ha d'oblidar la importància de contenir la pandèmia en un moment de creixement de la incidència a les Illes Balears, a les portes de les festes de Nadal, en un moment en què els desplaçaments s'incrementen i els riscs són més elevats, i també en un moment en què dels resultat de les mesures sanitàries que s'imposen ara depèn en bona part el retorn a la normalitat i al creixement de la nostra economia,amb vista a la temporada turística vinent. 

17. S'ha consultat el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el qual,  ha informat favorablement sobre les mesures que recull aquesta resolució.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. De conformitat amb el que estableix l'article 2.7.b) del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, entre d'altres, les competències en l'àmbit material de la vigilància epidemiològica, anàlisi i avaluació de l'estat de salut de la població i de les malalties; prevenció de les malalties, i, en concret, l'adopció de les mesures en matèria de protecció de la salut pública que estableix la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

4. L'article 10 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, pel que fa a l'avocació de competències.

5. El punt cinquè de l' Acord del Consell de Govern de 27 de novembre de 2020 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària i s'aprova el nou Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, disposa que s'habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears de la Conselleria de Salut i Consum.

6. L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

7. Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

8. L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

9. L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col•lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

10. L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

11. L'apartat 7 del Decret 21/2020, d'14 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen restriccions a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, emès en exercici i aplicació del que disposen els articles 2, 6 i 8 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, que disposa el següent:

1. La Conselleria de Salut i Consum ha d'organitzar, directament o per mitjà dels ens instrumentals adscrits a aquesta, els controls documentals i sanitaris dels passatgers i les passatgeres que, procedents del territori a què fa referència aquest Decret, accedeixin a la comunitat autònoma de les Illes Balears per via aèria o marítima.

2. Així mateix, la Conselleria de Salut i Consum ha de determinar el procediment, els requisits, els protocols i altres extrems per a la realització de la PDIA, tant en origen —a les ciutats on es prevegi un major nombre de persones que puguin fer un desplaçament amb destinació a les Illes Balears— com en la destinació a l'arribada a les Illes.

12. L'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en la redacció que en fa la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de justícia, estableix que les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia han de conèixer de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades en aplicació de la legislació sanitària que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment.

13. L'evolució de la pandèmia de COVID-19 ha fet palesa la resiliència del virus que n'és el causant i la imprudència que suposa menysvalorar-ne la capacitat d'adaptar-se a les circumstàncies de cada moment, per provocar rebrots i noves fases expansives i descontrolades de la transmissió, amb les conseqüències que aquests fets impliquen. D'altra banda, l'experiència adquirida en aquests nou mesos palesa també la importància de la detecció precoç dels contagis, especialment de la detecció dels casos silents i asimptomàtics d'infecció activa, atesa la capacitat de transmissió que presenta el SARS-CoV-2, tant en la fase d'incubació del virus pel seu hoste com una vegada que passa a una fase activa, malgrat que la persona contagiada no presenti símptomes. Atès que s'apropa ara una època de l'any amb moltes dates festives,que ocasionen nombrosos desplaçaments dels residents d'aquesta comunitat autònoma, i el fet que a hores d'ara les dades d'expansió de la pandèmia de COVID-19 conduiran a enfortir les mesures de control i seguretat per evitar la transmissió de la malaltia, això obliga a ponderar les alternatives tenint en compte l'avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l'aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

Aquest és el cas de les mesures de control sanitari dels viatgers en els ports i aeroports d'accés a les illes que promou aquesta resolució, mesures que permeten —com a mesura de control de salut pública emmarcada en el que disposen els articles 2 i 3 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril— dur a terme una detecció immediata dels passatgers que es desplacen des de zones amb alta incidència de COVID 19 — la qual cosa genera una sospita de patir la malaltia— i que puguin patir la malaltia malgrat que no presentin simptomatologia però si capacitat de contagiar-la.

14. Aquestes mesures de control sanitari, encara que afecten drets fonamentals, són possibles de manera proporcionada a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il•limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, a l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

15. En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Establir mesures sanitàries específiques per facilitar que el retorn a les Illes Balears de les persones residents que per algun motiu s'hagin desplaçat fora de les illes es dugui a terme de manera segura per a la protecció de la salut i la seguretat d'aquestes persones i de la resta de la ciutadania, i per prevenir i contenir contagis i mitigar l'impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia a les nostres illes.

2. Disposar que les persones residents que tornen a les Illes Balears després d'un desplaçament d'una durada superior a les 72 hores s'han de sotmetre, a la seva elecció, a alguna de les mesures específiques següents:

a) Realització d'una una PCR o una TMA en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears, de manera gratuïta sempre que es dugui a terme en algun dels centres concertats pel Servei de Salut de les Illes Balears.

La relació de ciutats i centres on el Servei de Salut hagi concertat la realització de la PDIA es farà pública en la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears següent: viajarabaleares.ibsalut.es.

b) Realització d'un test ràpid d'antígens (PRAg) a l'arribada a les Illes Balears, en el punt de control establert en mateix port o aeroport.

c) Realització d'una PCR en el termini màxim de 48 hores posteriors a l'arribada, que pot ser sol•licitada prèviament a través del telèfon d'INCOVID de les Illes Balears (900 100 971) o, a l'arribada a les Illes Balears, a través del punt de control del port o aeroport.

En aquest cas, la persona que viatja s'ha de comprometre a mantenir-se en quarantena fins obtenir el resultat negatiu.

d) Mantenir una quarantena de deu dies en el seu domicili o lloc de residència.

L'elecció de qualsevol de les opcions anteriors s'ha de posar de manifest en el qüestionari que s'ha d'emplenar abans de viatjar a les Illes Balears o a l'arribada a les illes, en el punt de control del port o de l'aeroport, i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

El qüestionari és a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears: viajarabaleares.ibsalut.es.

3. Determinar que, en cas que es conegui el resultat positiu de les proves abans del desplaçament, aquest desplaçament no es pot dur a terme i, si es coneix a les Illes Balears, s'han de sotmetre a les instruccions de les autoritats sanitàries i a la quarantena obligada.

4. Establir també mesures sanitàries específiques per facilitar que les persones no residents que es desplacin a les Illes Balears per algun dels motius que disposa l'apartat segon.2 del Decret 21/2020, d'11 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen limitacions a l'entrada a les Illes Balears de persones procedents de la resta de comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma i per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, ho puguin fer, així mateix, de manera segura per a la protecció de la salut i la seguretat d'aquestes persones i de la resta de la ciutadania.

5. Disposar que les persones a què fa referència l'apartat anterior que es desplacen a les Illes Balears per un període d'una durada superior a les 72 hores s'han de sotmetre a un test ràpid d'antígens (PRAg) a l'arribada a les Illes Balears, en el punt de control establert en el mateix port o aeroport, excepte que acreditin haver demanat i obtingut cita prèvia al telèfon d'INFOCOVID de les Illes Balears (900 100 971) per sotmetre's a una PCR en el termini màxim de les 48 hores posteriors, o que sol•licitin i obtinguin aquesta cita a través del personal del punt de control. En ambdós casos s'han de mantenir en quarantena fins que disposin del resultat negatiu. En cas que el resultat sigui positiu, s'han de sotmetre a les instruccions de l'autoritat sanitària.

En cas que no acceptin sotmetre's a cap prova a l'arribada a les Illes Balears, s'han de comprometre a mantenir una quarantena de deu dies en el seu lloc de residència, tret que acreditin haver-se sotmès a una prova PCR o TMA en les setanta-dues hores prèvies a l'arribada a les Illes Balears amb resultat negatiu.

El cost del test ràpid d'antígens (PRAg) o de la PCR a l'arribada a les Illes Balears s'ha d'assumir pel Servei de Salut de les Illes Balears.

L'elecció de qualsevol de les opcions anteriors s'ha de posar de manifest en el qüestionari que s'ha d'emplenar abans de viatjar a les Illes Balears o a l'arribada a les illes en el punt de control del port o de l'aeroport, i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

El qüestionari és a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears: viajarabaleares.ibsalut.es.

6. Exceptuar de les obligacions que estableixen els apartats anteriors les persones següents: 

a) Les que acreditin haver estat fora de les Illes Balears per un termini inferior a les 72 hores i que declarin, sota la seva responsabilitat, que en aquest període no han tengut símptomes compatibles amb la COVID-19.

b) Els transportistes de mercaderies i les tripulacions dels avions i vaixells, sempre que declarin, sota la seva responsabilitat, que en aquest període no han tengut símptomes compatibles amb la COVID-19 i que no han estat en contacte estret amb un positiu.

c) Exceptuar també els viatgers relacionats amb competicions federades, que s'han d'atendre als protocols específics de les federacions respectives.

d) Les persones que provinguin de comunitats autònomes amb un índex d'incidència acumulada a 14 dies per cada 100.000 habitants (IA14) inferior a 150 casos per cada cent mil habitants.

e) Les persones menors de 6 anys.

Les persones a què fan referència les lletres a), b), c) i d) han d'emplenar igualment, abans de viatjar a les Illes Balears o en arribar-hi, en el punt de control del port o de l'aeroport, el qüestionari que hi ha a disposició dels viatgers a la pàgina web del Servei de Salut de les Illes Balears: viajarabaleares.ibsalut.es i que té a tots els efectes la consideració de declaració responsable.

7. Disposar que aquesta resolució produeix efectes des del moment que es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, encara que les mesures sanitàries que es contenen en els punts 2 a 6 són exigibles a les entrades a les Illes Balears que es produeixin a partir de les 08.00 del dia 20 de desembre i fins a les 00.00 hores del dia 10 de gener de 2021, sense perjudici que es puguin prorrogar, si la situació epidemiològica ho aconsella.

8. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a l'efecte que estableix l'article 10.8, de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en la redacció que en fa la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de justícia.

9. Notificar aquesta resolució a la Delegació del Govern a les Illes Balears.

10. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 14 de desembre de 2020

La consellera de Salut i Consum

Patricia Gómez Picard