BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 26 de novembre de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present acord de Ple es tramita pel procediment d'avaluació d'impacte ambiental (AIA) ordinària ja que s'inclou en el grup 2 (Indústria Extractiva) de l'annex I de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'Avaluació Ambiental a les Illes Balears (Projectes sotmesos a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària). En el seu punt 2

2.2 Explotacions mineres

Al mateix temps també està inclòs a l'Annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental tant al grup 2 a:

Explotacions i fronts d'una mateixa autorització o concessió a cel obert de jaciments minerals i altres recursos geològics de les seccions A, B, C i D l'aprofitament dels qual estigui regulat per la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines i normativa complementària, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1. Explotacions on la superfície de terreny afectat superi les 25 Has.

I també al grup 9a.15. perquè el projecte afecta a Espais de Rellevància Ambiental (XN 2000 i Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera).

Ubicació i descripció de l'activitat

Dins domini públic marítimo-terrestre (DPMT) i comptant amb les autoritzacions administratives necessàries per part de Demarcació de Costes, Posidonia SA, té arrendats el drets miners al titular de la concessió que és Salinera Española S.A. Des de l'any 2009, Posidonia SA ha dut a terme actuacions i projectes de caràcter experimental a las salines de Formentera per a l'obtenció de productes lligats a la sal.

Per tant, l'objecte d'aquest projecte és actualitzar i normalitzar completament la seva tasca com a empresa salinera i, alhora, regularitzar-se i inscriure's al registre miner d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre d'ordenació minera a les Illes Balears (LOMIB).

Tot això fa que calgui avaluar ambientalment tant el procés extractiu com el projecte de restauració.

Les salines de Formentera tenen una superfície d'explotació minera de unes 453,94 ha. Aquestes salines s'ubiquen al nord de l'illa, a l'est del port de la Savina i al nord dels nuclis urbans de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran de ses Roques i a l'oest del nucli des Pujols i la platja de Llevant. La carretera PM 820-2 de la Savina als Pujols i el carrer Llevant són els vials que envolten l'explotació.

L'activitat salinera a Formentera ja es documenta des de l'antiguitat durant el període de colonització cartaginesa. Però l'estructura actual de les salines es més recent. Al 1897 es quan es desenvolupa i configura l'actual sistema saliner incorporant s'Estany Pudent com a lloc d'evaporació i extracció. A l'any 1985 es deixa d'extreure sal i per tant també s'abandona la gestió halo-hidrobiològica el que duu a una pèrdua de qualitat ambiental. Des de l'any 2009 al 2016, l'empresa Posidonia SA ha realitzat tota una sèrie de proves a les salines. Aquestes tasques han permès recuperar progressivament la gestió de l'aigua i els diferents graus de salinitat, cosa que ha iniciat la recuperació de la qualitat ambiental i els elements patrimonials d'aquesta zona humida.

Tots els terrenys adscrits a l'explotació salinera es troben dins el Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, el qual fou declarat per la Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera (BOIB núm. 156, de 29 de desembre de 2001). Aquest Parc compta amb un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) aprovat per Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002 i un Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) pel Decret 132/2005, 23 de desembre. A més, aquests terrenys, estan inclosos dins XN 2000 com Zona Especial de Conservació (ZEC) amb Pla de gestió Aprovat (Decret 48/2015, de 22 de maig) i Zona Especial de Protecció d'Aus (ZEPA). També són una zona humida recollida al Conveni RAMSAR (1993), dins l'àmbit territorial de la figura de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i, també, són Bé D'interès Cultural (BIC) des de l'any 2004, declarat pel consell d'Eivissa i Formentera. Dins l'ordenació territorial són Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció -AANP (art. 19 de les Llei 6/1999, de 3 d'abril de les Directrius d'Ordenació Territorial –DOT) i recollit així a les NNSS de Formentera (2010) i, a més, estan inclosos íntegrament dins Domini Públic Marítimo-Terrestre (DPMT); estan afectats per les Àrees de Prevenció de Riscos (APRs) d'inundació i incendis (són ZAR algunes zones boscoses a la vora dels estanys). Pel que fa a la vulnerabilitat d'aqüífers principalment és baixa, però en algunes zones és mitjana i, més puntualment, alta.

L'activitat que es vol executar és tornar a introduir aigua marina a s'Estany Pudent pel canal de Sa Sèquia. Aquest canal situat al nord-oest de l'Estany és regulable i té un metre i mig d'amplada. Actualment està permanentment obert ja que no hi ha comportes, i la velocitat de penetració de l'aigua de la mar varia segons el nivell que la mar dugui respecte a l'estany. Dins l'estany Pudent, l'aigua de la mar que ha entrat va incrementant la seva salinitat, així, el mateix estany actua com a un concentrador per evaporació. L'aigua concentrada de l'estany és bombejada a un canal de circumval·lació de 6 km lineals que actua com a encalentidor i recorr tot el perímetre de l'estany i, se separa d'ell mitjançant un mur de contenció. L'aigua circula per aquest canal amb sentit dextrogir incrementant la concentració de sal. Des d'aquí, l'aigua passa a les Salines Marroig i Ferrer mitjançant un sistema de bombeig. Actualment aquest canal està pràcticament abandonat i alguns trams presenten desperfectes o estan colmatats de sediment. Totes les casetes on s'ubiquen les bombes necessiten rehabilitació i instal·lació d'electricitat.

Els bombeigs estan situats:

-Bomba Oest 1,a la caseta vaixell a salines Ferrer.

-Bomba Oest 2,a la caseta de Sa Torreta a salines Ferrer

- Bomba Sur, a la caseta des Cavallet a Salines Marroig vora la caseta de la roda, aquesta bomba és la que introdueix l'aigua de l'estany Pudent al canal de circumval·lació.

- Bomba des Vent, a l'antic molí àrab a salines Marroig.

-Bomba Nord, a la caseta dels flamencs a salines Marroig.

Les Salines Ferrer i Marroig

Aquestes salines actuen com a cristal·litzadors i és aquí on es recullen les salmorres i la flor de sal. Les salines Ferrer se situen a l'oest de l'Estany Pudent, que és on s'ha dut a terme l'activitat per l'empresa Posidonia SA des de l'any 2009 al 2016. En aquestes salines la salinitat oscil·la entre 2,5 fins a 9,3 superior a l'aigua de la mar. Les Salines Marroig, actualment no gestionades, estan situades a 0,37 m per sobre el nivell de la mar, actualment les parts més pròximes a l'estany s'omplen de les seves aigües i a dins adopten la classificació d'hipersalines.

A més, el conjunt compta amb una canal de retenció d'aigües dolces el qual se situa entre el sud i el sud-est de l'estany Pudent, vora el canal de circumval·lació. La funció d'aquest canal, d'uns 3 km lineals, és retindre i evacuar les aigües dolces que, per escorrentia i per surgències (Es Broll), arriben a l'estany. Actualment aquest canal, de fins a 1 m d'amplada, té desperfectes en alguns trams i s'han creat petites zones humides als voltants. L'aigua que circula es classifica entre oligohalina i mesohalina i, al llocs on hi penetra aigua de l'estany, és hiperhalina.

Les salines de Formentera no compten amb un canal d'evacuació de les salmorres magnèsiques, “es Brou”, per tant, per al seu correcte manteniment, i per mantenir l'equilibri del sistema saliner, s'han de retirar els precipitats de sals que es produeixen o quan ja han precipitat o abans que arribin a aquesta fase (gestió halo-hidrobiològica). Això fa que es renovi l'aigua en tot el circuït

Amb aquest projecte es vol seguir la tasca començada a salines Ferrer i recuperar la viabilitat de les salines Marroig. El treball serà principalment manual amb escassos mitjans mecànics. No obstant això, les actuacions a realitzar seran:

1. Utilització i manteniment de les instal·lacions ja existents:

- Piscines desmuntables de plàstic situades a l'estany concentrador núm. 9a de les salines Ferrer.

- Cisternes de salmorres que estan ubicades a la Plaça de la Sal (Explanada de can Cosmí), que es buiden quan estan plenes per expedició del producte.

- Saques de fang situades a la Plaça de sa Sal (explanada de Can Cosmí).

2. Noves actuacions

Es preveu l'ampliació de la superfície utilitzada a les dues salines, però en cap cas això implicarà la construcció de nous elements, només aprofitament i recuperació d'elements ja existents.

Extracció i porgat de salmorres per a la seva comercialització.

Rehabilitació de casetes i dotació d'instal·lació elèctrica

Instal·lar fosa sèptica a l'edificació que es destina com a bany per als treballadors, vora la plaça de sa Sal.

Casa de sa Roda, vora la caseta de bombeig sud. Punt d'atenció al visitant, exposició i venda de productes i oficines.

Caseta “extramuro” entre Sa Sèquia i Plaça de sa Sal, es preveu que serveixi de magatzem d'equips de mesura i mostreig.

Utilització de bombes fixes i mòbils (entre 20 i 50 amb una potència màxima 0,6 Cv) que es col·locaran on es precisin per a una correcta circulació de l'aigua.

3. Tasques de manteniment

- Actuacions de neteja per evitar contaminacions (retirada de residus, acumulacions de matèria orgànica, restes de posidònia i neteja manual de cubetes.

- Manteniment de camins i fons de les cubetes (cristal·litzadors, canals...)

-Restauració de motes deteriorades (pedra en sec) amb mètodes tradicionals.

També es volen restaurar elements etnològics saliners (antigues comportes, casetes de bombeig i instal·lacions de la Plaça de sa Sal, tremuja de descàrrega de l'antic ferrocarril saliner,etc.).

Es considera necessari comptar amb una comporta a Sa Sèquia perquè en el cas d'un abocament marí, la contaminació no arribi a l'estany Pudent.

La indústria es proveeix d'electricitat a través de la xarxa existent (demanda 2000 kWh/any- dades 2016). Utilitza gasolina per a 2 vehicles lleugers i algunes bombes (uns 150 litres/any). S'utilitza l'energia solar per a l'assecat de la sal i evaporació de salmorres.

L'aigua potable es proveeix de camions per a proveir les cisternes situades a la plaça de sa Sal (20.000 l) i la caseta d'eines de Marroig (3.000 l). No hi ha connexió amb la xarxa general de sanejament pel que es preveu la instal·lació d'una fossa sèptica.

Els residus que es generaran són assimilables a RSU, es separaran i abocaran als contenidors de reciclatge.

Quant a la mobilitat per desenvolupar l'activitat, es fa a peu (motes transitables), o mitjançant vehicles lleugers per camins i motes de major amplada.

Per al funcionament de l'explotació són necessàries 6 persones. La plantilla pot variar segons la necessitats del projecte o demandes del mercat. Es calcula que la producció anual pot oscil·lar entre 200-500 tones de producte final.

La explotació de les salines és indefinida ja que l'únic recurs és l'aigua de la mar i la seva explotació es la millor opció des del punt de vista mediambiental. No es preveuen gran quantitats de fangs durant l'explotació de ses Salines, aquests provindran de la neteja dels canals i concentradors. Els fangs extrets s'utilitzaran per al manteniment de camins, motes, etc.

Els productes finals seran transportats amb camions trailers o contenidors marítims, amb vaixell fins a Eivissa, Barcelona o Dènia i d'allà fins al seu destí final.

TRAMITACIÓ (RESULTATS DE L'EXPOSICIÓ PÚBLICA)

La DG de Política Industrial (servei de Mines) va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental durant un període de trenta dies (BOIB núm. 92 -26/07/2018), d'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental. A l'anunci al BOIB es detecta una errada material la qual es esmenada al BOIB núm. 110- 6/09/2018.

Segons ofici de la cap de Negociat V del Servei de Mines de 16 de juny de 2020, durant aquest període no es va presentar cap al·legació.

Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, des d'aquest servei també es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades següents:

- Demarcació de Costes (Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi- Ambient)- Entrada 29/08/2019.

- Servei de Costes i Litoral (Conselleria de Medi ambient i Territori)- Entrada 28/09/2019.

- Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Comissió Medi Ambient de les Illes Balears- (Conselleria de Medi Ambient i Territori)- Entrada 27/08/2019.

- Secció d'Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria Treball, Comerç i Indústria- Entrada 29/08/2019.

- DG de Salut Pública i Participació (Conselleria de Sanitat i Consum)- Entrada 27/08/2019.

- Consell Insular de Formentera- entrada 2/09/2019.

- Consell Insular d'Eivissa – sortida DG de Política industrial 5/06/2018.

- Ajuntament de Formentera-entrada 2/09/2019.

- Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. Entrada 23/08/2019.

Des de la CMAIB, mitjançant ofici de 21/10/2020, s'ha reiterat la sol·licitud d'informes als Serveis de Planificació (XN 2000) i Espais Naturals (PN de Ses Salines d'Eivissa i Formentera) de la DG de Espais Naturals i Biodiversitat (Entrada 26/10/2020).

A data d'avui els informes que consten a l'expedient són el següents:

- Informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient i Territori) de 20 de juliol de 2018 i 24 de setembre de 2019, exposen que l'explotació salinera se situa a una zona envoltada parcialment per savines i que el risc d'incendi és moderat i inclús inexistent. Per tant, només considera que s'han de complir les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny i a l'article 8.2 c del Decret 125/2007.

- Informes del Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 26 de juliol de 2018 i 1 d'octubre de 2019. Aquest darrer manté la vigència del primer que concloïa en informar favorablement amb tota una sèrie de condicions referents a: que les obres de manteniment no afectin espècies de fauna i flora protegides; s'eviti la realització de tasques durant l'època de cria, es faci una prospecció prèvia i retirin els exemplars d'Akis bremeri que es trobin, dipositant-los a zones annexes inalterades, i s'estableixi un sistema per al control i monitorització periòdica de les variacions dels nivells d'aigua, especialment quan poden afectar les poblacions de saladines (Limonium spp.). També s'hauran de controlar els nivells d'aigua a les zones de nidificació d'aus limícoles i anàtids durant l'època de cria i, abans d'establir la plaça de la sal, s'haurà de comprovar que no hi ha espècies de saladines endèmiques.

- Informe del Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) de 11 de juny de 2018. Exposa que l'explotació afecta a DPH, zones de servitud i policia. A més, és zona inundable i zona humida. Conclou en informar favorablement, recordant que les obres precisaran d'autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics i que el promotor a la sol·licitud d'autorització adjuntarà documentació subscrita per tècnic competent que defineixi el grau de detall suficient de les obres a realitzar.

- Ofici de la cap de Negociat de la DG de Política Industrial de 30 de setembre de 2019, que exposa que aquest projecte ja va ser informat per la secció d'Atmosfera de la DG d'Energia i Canvi Climàtic (Conselleria Treball, Comerç i Indústria) i adjunta l'informe de 3 de setembre de 2018, el qual conclou, que aquest tipus d'explotació salinera no està inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera i, per tant, no es pot considerar una activitat potencialment contaminadora.

- Ofici de la DG de Salut Pública i Participació de 9 de setembre de 2019 que exposa que aquest projecte ja va ser informat i s'adjunta l'informe realitzat per la cap de Negociat IV de 19/02/2019. Aquest informe exposa que l'aigua per a consum humà provindrà de camions cisterna i per tant, conclou en informar favorablement condicionat a que es compleixi la legislació vigent (RD 140/2003, de 7 de febrer; RD 902/18, de 20 de juliol; RD 865/2003, de 4 de juliol i Decret 53/2012, de 6 de juliol).

- Informe del Servei de Costes i Litoral (Conselleria de Territori, energia i Mobilitat) de 8 de juny de 2018. Exposa que les actuacions d'aquest projecte s'ubiquen íntegrament en DPMT, per tant no són administració afectada i l'autorització recau en la Demarcació de Costes.

- Informe del Consell d'Eivissa (departament de Medi Ambient i Medi rural i Marí) de 27 de juny de 2018. Exposa que aquest Consell Insular no és administració afectada pel projecte.

- Informe de l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular de Formentera de 16 de juliol de 2018 que recorda que el projecte haurà de tenir la pertinent autorització de Costes i l'informe favorable del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, així com el de no afecció a hàbitats i espècies a dins XN 2000. A més, també l'informe favorable de la Comissió Tècnica Assessora d'Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats del Consell de Formentera (CTA), ja que les salines són BIC. Una vegada revisada la documentació conclou que aquesta inclou tots els continguts de l'art. 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre.

- Informe de l'Àrea de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Formentera de 20/07/2018. Exposa que les salines de Formentera estan declarades com a BIC en la categoria de lloc històric (BOIB núm. 114- 19/08/2004). El projecte preveu obres de restauració i consolidació, actuacions compatibles amb els elements protegits. També la recuperació de l'activitat salinera contribuirà al manteniment i a la conservació d'aquests elements. No obstant això, caldrà informe favorable i autorització prèvia de la CTA del Consell de Formentera. Conclou que no es planteja cap objecció al projecte i l'EIA, sempre i quan s'obtinguin les corresponents autoritzacions del Consell Insular de Formentera d'acord amb la Llei 12/1998, de 21 de desembre de Patrimoni Històric de les Illes Balears i el PTI-NNSS de Formentera.

Dins l'expedient també hi consta:

- Un ofici del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca de 22 de juny de 2018, amb el qual es procedeix a retornar l'escrit de tramesa a la DG de Política Industrial ja que el projecte no és de la seva competència.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES

Posidonia SA com a arrendatària del terrenys, la concessió dels quals són de Salinera Española S.A., vol actualitzar i normalitzar la seva tasca com a empresa salinera i, alhora, regularitzar-se i inscriure's al registre miner d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears (LOMIB).

Si ens centram en l'activitat salinera, cal a dir que, sempre que sigui tradicional, com és el cas que ens ocupa, es considera positiva tant ambientalment com paisatgísticament.

El procés d'extracció de sal de l'aigua de la mar, la circulació pels diferents canals i estanys, la creació de motes, són accions que afavoreixen la biodiversitat. També ajuden a preservar les comunitats vegetals que s'assenten, així com els elements etnològics d'interès.

El procés d'extracció de sal fa que l'aigua de la mar durant el seu recorregut per canals i estanys (condensadors, encalentidors, cristal·litzadors), abans d'evaporar-se, vagi creant diferents gradients de salinitat. Això fa que diferents poblacions, tant faunístiques com vegetals, cerquin el biòtops més favorables per créixer segons les seves adaptacions als diferents graus d'halofília. A més, aquests ambients són favorables perquè hi niïn els ocells o siguin visitats com a lloc de descans i d'alimentació (stop-overs) durant les seves migracions.

Totes aquestes bondats ambientals que aporta l'activitat tradicional salinera són reconegudes i recollides tant a la normativa de creació del Parc natural (Llei 17/2001 de 19 de desembre, de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), com als seus instruments d'ordenació i gestió:Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002, sobre l'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Ses Salines d'Eivissa i Formentera; Decret 132/2005, 23 de desembre, pel qual s'aprova el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG) del Parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera i, també, al Decret 48/2005, de 22 de maig, pel qual s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

Malgrat és obligatori d'acord amb l'article 15 de la LOMIB, el promotor no presenta cap pla de restauració. Tant sols dins la documentació presentada s'exposa que, amb el tancament de l'activitat l'any 1985, s'abandonà la gestió halo-hidrobiològica, el que va dur a una pèrdua de qualitat ambiental de l'enclavament. Si tenim en compte que les salines de Formentera no tenen un canal de retorn de les salmorres a la mar, la no activitat duu cap a una hipersalinització de tot el sistema alhora d'un deteriorament dels elements patrimonials.

Per això, cal dir, des d'un punt de vista ambiental, que l'activitat salinera tradicional, mentre es mantengui, n'és el projecte de restauració. Això sempre i quan les obres per al manteniment de les instal·lacions, no creïn elements artificials (motes industrials, materials de dragats dels estanys acumulats...) que rompin el paisatge, malmetin el patrimoni o no permetin l'assentament de les poblacions de fauna, funga i flora.

En el cas que cessés l'activitat salinera, si es vol conservar el paisatge i sobretot la biodiversitat biològica, la proposta seria desmantellar les instal·lacions correctament des del punt de vista ambiental, però mantenint els bombeigs i els circuïts d'aigua salada existents i també, hi hauria d'haver un manteniment per part dels concessionaris (Salinera Espanyola SA) o titulars dels terrenys (Demarcació de Costes) de retirar les salmorres acumulades.

Pel que fa als treballs de manteniment, si es realitzen tal com s'exposa a la documentació presentada (manualment o amb vehicles lleugers) i si es compleixen amb el preceptes que imposin les administracions competents (patrimoni i espais de rellevància ambiental), a priori no es preveu cap impacte ambiental significatiu.

Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable del projecte d'explotació minera “Salines de Formentera” (1005) i de la seva inscripció en el registre miner de les Illes Balears, promogut per Salinera Española S.A i arrendat per Posidonia SA, al concloure's que previsiblement no es produiran impactes ambientals adversos significatius sempre i quan es compleixen els condicionants següents:

1. L'activitat haurà de ser sempre tradicional; amb les obres per al manteniment de les instal·lacions en cap cas es crearan elements artificials (motes industrials, materials de dragats dels estanys acumulats...) que puguin rompre el paisatge, malmetin el patrimoni o no permetin l'assentament de les poblacions de fauna, funga i flora. Les actuacions de manteniment s'hauran de realitzar d'acord amb el que preveu el PORN i el PRUG del Parc Natural o altres plans derivats del mateixos.

2. Tant per evitar alteracions sobre les comunitats biològiques com sobre els elements patrimonials, qualsevol actuació a realitzar dins l'àmbit de l'explotació salinera haurà d'estar supervisada en tot moment per l'òrgan de gestió del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera, així com per l'administració insular competent amb matèria de patrimoni.

3. En el cas que cessés l'activitat salinera i a fi de seguir conservant el paisatge i sobretot la biodiversitat biològica, s'haurien de desmantellar les instal·lacions correctament des del punt de vista ambiental, mantenint els bombeigs i els circuïts d'aigua salada existents. També, hi hauria d'haver un manteniment, o bé, per part dels concessionaris (Salinera Española SA) o bé, pels titulars (Demarcació de Costes) dels terrenys; seria molt necessari retirar les salmorres acumulades per evitar la hipersalinització de tota aquesta zona humida.

4. Per evitar contaminacions i fer front a l'increment del nivell de la mar per mor del escalfament global, episodis que poden contaminar el circuits de l'explotació, alterar la nidificació de les aus o afectar a les poblacions de saladines endèmiques o altres comunitats vegetals, s'haurà d'instal·lar una comporta reguladora amb materials tradicionals al canal d'entrada al circuit saliner des de la mar (Sa Sèquia).

5.Les saladines endèmiques de Formentera (Limonium formenterae, L. grosii i L. wiedmanii) són halo-gipsòfiles, necessiten de la presència de sulfats per la seva pervivència. Per tant, la gestió salinera s'haurà de realitzar tenint en compte aquest factor. També s'haurà de dur a terme un control d'espècies de flora invasora que poden alterar les poblacions tant d'aquestes saladines com de les altres plantes silvestres.

6. A fi d'augmentar la biodiversitat de l'enclavament, s'haurà de restaurar el canal d'aigües dolces amb materials i estructures tradicionals. Amb aquesta actuació es potenciarà l'assentament de comunitats helòfites i la seva funga i fauna associades.

7. A fi d'evitar infiltracions als terrenys i minimitzar el risc de contaminació, la fossa sèptica a instal·lar haurà de complir els requisits de l'article 80 i l'Annex III del PHIB. També s'evitaran vessaments d'olis i hidrocarburs als canals, motes i estanys i, al voltant de la zona humida, no es podrà dur a terme cap tasca de manteniment de la maquinària. Si és possible tècnicament, s'utilitzaran sistemes autònoms d'energies renovables per al funcionament de les bombes i altres equipaments.

8.Les edificacions presents dins l'àmbit de l'explotació salinera només podran tenir ús industrial, prohibint en tot cas, l'ús residencial i/o el residencial turístic.

9. Els que figuren a l'informe el Servei de Protecció d'Espècies de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat d'1 d'octubre de 2019:

-Les obres de manteniment i neteges s'han de portar a terme de manera que no afectin les espècies protegides o amenaçades. S'evitarà la realització de tasques a les zones de nidificació durant l'època de cria. Pel que fa a la presència del coleòpter Akis bremeri, cal fer una prospecció prèvia a la realització de les tasques i retirar els exemplars que es detectin, dipositant-los a zones annexes inalterades amb condicions ambientals semblants.

-S'haurà d'establir un sistema per al control i monitorització periòdica de les variacions dels nivells d'aigua, especialment els que poden afectar les poblacions de saladines presents a la zona. També es controlaran el nivells de l'aigua a les zones de nidificació d'aus limícoles i anàtids durant l'època de cria.

-Abans d'establir l'àrea on es farà acopi de sal i altres productes (Plaça de la sal), s'haurà de comprovar que no hi ha presència d'espècies de flora protegida o amenaçada.

S'afegeix a aquest darrer condicionant comprovar també la presència de Cynomorium coccineum (magraneta de corb)

10. Els que figuren als informes del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat de 20 de juliol de 2018 i 24 de setembre de 2019:

-Es compliran les mesures de prevenció durant l'època de perill d'incendis forestals establertes a la Directiva 98/37/CE, de 22 de juny i a l'article 8.2 c del Decret 125/2007. Aquesta normativa fa referència a la utilització de maquinària i equips en terrenys forestals i àrees contigües de prevenció, que puguin generar deflagració, espurnes o descàrregues elèctriques susceptibles de provocar incendis forestals. En aquests casos, s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat que es pogués provocar, a més, els operaris hauran d'estar instruïts en risc d'incendi forestal, coneixent el núm 112 per si hi ha un incendi. El proveïment de benzina a aquesta maquinària es realitzarà a zones de seguretat situades a zones aclarides de biomassa vegetal i els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 m del terreny forestal existent.

També es recorda que l'acompliment de les mesures anteriors no exclou de la responsabilitat dels propietaris amb el compliment de la legislació específica i de l'ús responsable dels mitjans que s'utilitzaran que puguin ser causants d'un incendi forestal o dels danys que aquest pugui causar, ja que només són mesures encaminades a minimitzar el risc.

11. Les prescripcions del Servei d'Aigües Superficials de la DG de Recursos Hídrics de 11 de juny de 2018 :

-Les obres en DPH, en zones de servitud i policia o en zona inundable precisaran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics.

- El promotor a la sol·licitud d'autorització adjuntarà documentació, subscrita per tècnic competent, que defineixi amb el grau de detall suficient les obres a realitzar.

12. El que figura a l'informe del Servei de Salut Ambiental de la DG de Salut Pública i Participació de 4 de setembre de 2019, al compliment de la legislació vigent en matèria de qualitat de l'aigua pel consum humà (RD 140/2003, de 7 de febrer; RD 902/18, de 20 de juliol; RD 865/2003, de 4 de juliol i Decret 53/2012, de 6 de juliol).

Recorden els informes de les Àrees de Medi Ambient i de Cultura i Patrimoni de 16 i 20 de juliol de 2018 del Consell Insular de Formentera, que el projecte haurà de tenir la pertinent autorització de Demarcació de Costes de les Illes Balears i l'informe favorable del Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera. A més, també l'informe favorable i autorització prèvia de la Comissió Tècnica Assessora d'Urbanisme, Ordenació del Territori, Patrimoni Històric i Activitats del Consell de Formentera (CTA), ja que les salines són BIC.

Cal esmentar que com que el projecte està sotmès a avaluació ambiental, aquesta inclou l'avaluació de les seves repercussions sobre els terrenys inclosos dins XN 2000.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris.

 

Palma, 1 de desembre de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias