Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ ECONÓMICA I DESENVOLUPAMENT LOCAL

Núm. 12111
Resolució del director insular de Cooperació Local i Caça per delegació del conseller executiu del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca, per la qual s’estableix l’autorització excepcional pel control del cranc blau (Callinectes sapidus) a l’illa de Mallorca

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

En data 30 de novembre de 2020, el director insular de Cooperació Local i Caça del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local del Consell de Mallorca ha dictat la resolució següent:

“Antecedents

Una de les primeres observacions a les nostres illes del cranc blau data de principi 2017. Es trobà en el Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, de llavors ençà s'ha trobat en diferents parts de l'espai natural protegit, i en altres zones de Mallorca.

Existeixen poblacions de cranc blau en nombrosos punts:

- Al torrent de na Borges, entre Santa Margalida i Artà, la població és molt important i arriba a un quilòmetre i mig cap a l'interior des de la costa.

- A s'Albufera, la població és molt dispersa i pot arribar fins a quatre quilòmetres cap a l'interior, en aigua dolça.

- Es pot localitzar a la Gola, s'Albufereta, badia d'Alcúdia, Parc Natural de s'Albufera, la desembocadura del torrent de na Borges, Canyamel, Porto Cristo, Portocolom, Parc Natural des Trenc, Salobrar de Campos i a la badia de Palma i la costa de Manacor i Felanitx.

Així doncs, la capacitat de colonitzar d'aquesta espècie, que pot habitar tant en aigua dolça com salada i, fins i tot, en les salines, és molt gran.

Avui dia, es desconeix quines relacions s'estableixen amb la resta d'espècies que conviuen amb el cranc blau, encara que tot indica que pot tenir un impacte considerable en els ecosistemes on habita perquè  s'adapta amb facilitat, és agressiu i té capacitat depredadora.

L'espècie està legalment considerada com a comercialitzable, conforme a la Resolució de 24 de maig de 2019 de la Secretaria General de Pesca, per la qual es publica el llistat de denominacions comercials d'espècies pesqueres i d'aqüicultura admeses a Espanya.

Tant la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears com Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears han mostrat preocupació vers l'augment poblacional d'aquesta espècie. La Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears ha elaborat una cartografia i ha analitzat els condicionants de les zones protegides, amb vista a una activitat extractiva per controlar el cranc blau, i també per disposar de dades relatives a la dimensió de la població. El 13 d'octubre de 2020, el Servei de Planificació al Medi Natural trameté un informe de determinació de condicionants a incorporar en l'autorització de pesca recreativa per al cranc blau (Callinectes sapidus), emeses pel Consell de Mallorca, en el qual figuren les aportades pel Servei de Protecció d'Espècies i que figuraran al permís.

S'ha d'esmentar també que les informacions tècniques a Mallorca, que es reflecteixen en un creixent nombre d'individus d'aquesta espècie, obliguen a prendre consciència que es tracta d'un problema general que afecta molts llocs de pesca fluvial de l'illa. Les conseqüències d'aquest problema són conegudes, es poden anticipar i han estat caracteritzades per l'Administració: 

1) Per protegir la flora i la fauna

2) Per a fins d'investigació, de repoblació, de reintroducció, així com per a la cria en captivitat orientada als fins esmentats

Resta per estudiar encara la virulència de l'impacte i la seva distribució temporal, en danys generals de caràcter continuat i en danys puntuals devastadors associats a una gran població.

Aquest escenari obliga a anar més enllà de les mesures de control puntual constituïdes per les autoritzacions de control, per tal d'aplicar-ne també d'altres de magnitud i efectes globals, proporcionals a la situació generalitzada detectada. Es fa necessari també que aquestes actuacions responguin clarament al caràcter preventiu que, entre altres motivacions, es recull en l'article 97 de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, per autoritzar-ne excepcionalment els controls.

Per tant, es considera necessari, pels motius abans esmentats, autoritzar excepcionalment el control del cranc blau (Callinectes sapidus) a les zones cartografiades elaborades per la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat que figuren com a annex II.

Aquestes circumstàncies són les que justifiquen l'aplicació de l'article 97 esmentat, amb una autorització excepcional del control poblacional del cranc blau en les condicions i els supòsits que es determinen en aquesta resolució.

Finalment, cal recordar a totes les persones interessades que la pesca fluvial del cranc blau (Callinectes sapidus) només es podrà practicar amb les condicions i limitacions indicades, per a les modalitats de pesca fluvial normativament regulades i autoritzades explícitament, d'acord amb l'annex I d'aquesta resolució.

Fonaments de dret

I. Pel que fa a la competència són aplicables:

- La Llei Orgànica 1/2007, d'1 de març, per la qual s'aprova l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (BOE Núm. 52, d'1 de març de 2007) i el Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les funcions i els serveis inherents a les competències pròpies d'aquestes institucions insulars que actualment exerceix l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament dels recursos cinegètics, com també de pesca fluvial (BOIB Núm. 142, de 30 de setembre de 2010).

- La Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 61, de 27 d'abril de 2006), modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives, i la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013).

- El Reglament 1/2012 del Consell Insular de Mallorca pel qual es regulen les vedes i els recursos cinegètics, aprovat definitivament en data 9 de febrer de 2012 (BOIB núm. 30, de 25 de febrer de 2012).

- El Reglament orgànic del Consell de Mallorca (BOIB Núm. 89 de 19 de juliol de 2018) que a l'article 39.2 lletra k) estableix que entre les atribucions dels consellers executius es troba “Exercir qualsevol altre atribució que confereixi alguna disposició legal o reglamentària del seu departament”.

- El Decret de Presidència del Consell de Mallorca pel qual es creen els departaments que n'han d'estructurar el govern de dia 6 de juliol de 2019 (BOIB núm. 92, de juliol de 2019)  i el Decret de Presidència del Consell de Mallorca pel qual es creen les direccions insulars i les secretaries tècniques en què s'han d'estructurar els departaments de l'11 de juliol de 2019 (BOIB núm. 96, de 13 de juliol de 2019).

- El Decret de Presidència pel qual es determina l'organització del Consell Insular de Mallorca del 9 de desembre de 2019, modificat pel Decret de Presidència del 6 de març de2020 i pel Decret de 22 de maig de 2020 (BOIB núm. 167, de 12 de desembre de 2019; BOIB núm. 29, de 7 de març de 2020, i BOIB núm. 95, de 28 de maig de 2020), que a l'article 1, atribucions genèriques dels consellers executius i de les conselleres executives, que atorga a aquests, a més de les atribucions conferides a l'article 39 del Reglament orgànic del Consell de Mallorca, les atribucions següents: “[…] k) Les facultats que dimanen de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú sobre inici i ordenació del procediment, facultats que, en particular, es concreten en les següents: ampliar terminis per resoldre, aplicar la tramitació d'urgència, fer requeriments d'esmena i millora de la sol·licitud i assenyalar tràmits que s'han de dur a terme. Tot això en relació amb procediments referits a l'activitat administrativa que el departament fa. l) Resoldre, en les matèries pròpies del departament, els expedients que afecten drets o interessos de particulars o entitats públiques o privades, que no estan atribuïts a altres òrgans”.

I a l'article 9 del Decret de Presidència esmentat que atorga al Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local entre d'altres atribucions: “p) Dur a terme la regulació, la vigilància i l'aprofitament dels recursos cinegètics”. 

- El Decret de delegació del conseller executiu del Departament de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local de 8 de juny de 2020, pel qual es deleguen en favor del director insular de Cooperació Local i Caça, entre d'altres les autoritzacions excepcionals de control de fauna. (BOIB núm. 107, de 13 de juny de 2020).

II. Pel que fa a la matèria:

- La Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i econòmic administratives (BOIB núm. 196, de 29 de desembre de 2007) i per la Llei 3/2013, de 17 de juliol, (BOIB núm. 106, de 30 de juliol de 2013) que regula a l'article 97 les autoritzacions excepcionals per al control d'espècies.

En virtut de tot l'anterior, i en ús de les facultats conferides RESOLC:

PRIMER. Autoritzar excepcionalment el control poblacional del cranc blau (Callinectes sapidus) durant el període que va des de la publicació al BOIB d'aquesta resolució fins el 31 de desembre de 2025, amb les condicions que es relacionen a l'annex I i en els llocs senyalitzats a la cartografia que s'aprova com a annex II, i per a un màxim de 5.000 permisos de control.

SEGON. Té la consideració de persona autoritzada excepcionalment, per terminis d'un any natural, per a realitzar el control poblacional del cranc blau (Callinectes sapidus) aquella que ho comuniqui durant el període de vigència d'aquesta autorització excepcional conforme al model de comunicació que s'aprova com a annex III, i estigui en possessió del permís de control expedit per Servei de Caça.

La comunicació haurà de lliurar-se amb anterioritat a l'inici de l'activitat i tindrà efectes des del moment de la recollida del permís de control i resum de captures (annex IV) al Servei de Caça, ubicat a la Llar de la Joventut (General Riera, 111, Palma).

TERCER. Les persones autoritzades mitjançant el permís de control queden obligades a comunicar al Servei de Caça del Consell de Mallorca el control poblacional del cranc blau realitzat durant la validesa del permís, en el termini d'un mes natural a comptar des de l'acabament de la validesa del permís excepcional de control i resum de captures que li va ser atorgada. Han d'indicar les zones on han duit a terme el control i el nombre de captures, i qualsevol altra circumstància d'interès que s'hagi produït, tot això conforme al model inclòs al permís de control.

L'incompliment d'aquesta obligació dins el termini atorgat, en tant infracció de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, podrà comportar la incoació d'expedient sancionador en matèria de pesca fluvial.

QUART. Publicar aquesta resolució al BOIB amb indicació que contra aquesta resolució es pot interposar recurs d'alçada, en el termini d'un mes a comptar des del dia següent a la publicació, davant la Presidència del Consell de Mallorca, de conformitat amb l'establert als articles 121 i següents de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236, de 2 d'octubre de 2015).

Contra la desestimació expressa del recurs d'alçada es podrà interposar el recurs contenciós administratiu, en el termini de dos mesos, comptadors a partir del dia següent al de la recepció de la notificació de la desestimació del recurs esmentat. Si han transcorregut tres mesos des de la interposició del recurs d'alçada i no s'ha rebut la notificació de resolució expressa, s'entén desestimat per silenci i es pot interposar el recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma, sense limitació de temps.

No obstant l'anterior, es pot exercitar, si n'és el cas, qualsevol altre recurs que s'estimi pertinent. Tot això de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa i la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Annex I

 Condicions per al control poblacional del cranc blau

  • La persona autoritzada ha d'estar en possessió del permís de control específic, individual i intransferible, per a aquest control, expedida per l'administració competent en matèria de pesca fluvial i de la llicència de pesca fluvial.
  • Sols es pot pescar amb canya i fil, no es poden emprar hams, ni ganxos, ni cap element que no    sigui l'esca fermada amb un fil.
  • Es permet l'ús de salabret i/o de pinces com element auxiliar per a l'extracció dels crancs de l'aigua.
  • Només es permet la pesca recreativa a les zones cartografiades a l'annex II, BOIB 8 de desembre de 2020.
  • Cal llevar una mordala al cranc just en el moment de la captura i abans de tornar a calar.
  • Pescar a altres zones amb les condicions d'aquesta autorització suposa una vulneració de la normativa vigent.
  • La zona de pesca ha de quedar lliure de residus i brutor en el moment d'abandonar-la. No es pot deixar cap residu plàstic, llaunes, papers, restes orgàniques, etc. a la zona de pesca, ni en terra ni dins l'aigua.
  • No es pot pescar a zones on hi hagi residus o brutor de cap tipus en un radi de menys de 10 metres de la persona que pesca, ni a llocs on hi hagi brutor dins l'aigua en un radi de menys de 10 metres.
  • No es permet fer malbé la vegetació, ni obrir vials o viaranys per arribar a la zona de pesca ni alterar les condicions naturals de la ribera de la zona humida, ni marcar la zona de pesca amb pintures o mitjançant altra  tipologia de marca o altres mitjans, i es considerarà lloc no hàbil per a la pesca fluvial del cranc blau.
  • No es pot interferir amb la avifauna, ni molestar-la, ni fer renou. L'activitat de pesca s'ha de dur a terme en silenci. Entre altres s'entén que l'activitat no es desenvolupa en silenci si es fan servir aparells reproductors  sigui al mateix lloc o a distància.
  • El present permís no eximeix d'altres autoritzacions que puguin ser necessàries per a la pràctica de la pesca fluvial.
  • S'ha de presentar degudament emplenat al Servei de Caça el resum de captures inclòs en aquest permís de control, el termini màxim per entregar el resum de captures és de 30 dies naturals comptadors a partir de l'endemà de l'acabament de la validesa del permís excepcional. S'ha d'indicar el nombre d'individus capturats per zones, i qualsevol altra circumstància d'interès que s'hagi produït. L'incompliment d'aquesta obligació dins el termini atorgat, en tant infracció de la Llei 6/2006, de 12 d'abril, balear de caça i pesca fluvial, pot comportar la incoació d'expedient sancionador en matèria de pesca fluvial.
  • Les captures són per a consum propi i no es poden comercialitzar.

Pot comunicar albiraments a altres zones de les autoritzades mitjançant correu electrònic al projecte CALIBAL (info.biodibal@fueib.orig)

Les comunicacions es poden presentar a qualsevol oficina del Registre general del Consell de Mallorca: Centre Cultural la Misericòrdia (plaça de l'Hospital, 4), seu del Consell (Palau Reial, 1), Llar de la Joventut (General Riera, 111) , Llar de la Infància (General Riera, 113) i el Poliesportiu Sant Ferran (camí de Ca l'Ardiaca 5), tots a Palma; i en el Registre general de l'IMAS (General Riera, 67). Així mateix, també es poden presentar als llocs establerts a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Quan la documentació no es presenti a les oficines del Registre general del Consell de Mallorca el comunicant ha d'anunciar al Servei de Caça que ha efectuat la comunicació a un altre lloc, al fax 971 173 959 o per correu electrònic serveicinegetic@conselldemallorca.net. Si no es compleix el requisit d'anunci al Servei de Caça, no s'admetrà la documentació.

 

Annex II

Cartografia

 

Annex III

Model de comunicació”

   

Palma, 2 de desembre de 2020

La seecretària tècnica de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local

(Per delegació del Conseller de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local).

Rosa Mª Cañameras Bernaldo

Documents adjunts