BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Exposició de motius

Mitjançant la Resolució de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 5 de març de 2019 s'aprovaren les bases generals que han de regir els processos selectius per cobrir les places vacants de personal funcionari de l'àmbit dels serveis generals previstes en les ofertes d'ocupació pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, inclosa l'oferta d'ocupació pública aprovada per acord del Consell de Govern el 14 de desembre de 2018.

En el marc d'aquestes bases generals, posteriorment es varen aprovar les convocatòries, les bases, els exercicis i temari, i el barem de mèrits per a les proves selectives per a l'ingrés a diferents cossos, escales o especialitats (BOIBs núm. 57 de 30/04/2019, núm. 63 de 9/05/2019).

En sessió de la Mesa Sectorial de Serveis Generals de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 29 de juliol de 2020, s'ha donat compte a les organitzacions sindicals dels criteris de valoració que es fixen mitjançant aquesta Instrucció, i que figuren a l'Annex de la mateixa.

D'acord amb l'article 51 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears i l'article 13 del Decret 27/1994, d'11 de març, pel qual s'aprova el reglament d'ingrés del personal al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els tribunals són els òrgans de selecció encarregats de dur a terme els procediments selectius; són designats per la persona titular de la conselleria competent en matèria de funció pública a cada convocatòria i tenen la consideració d'òrgans dependents de la seva autoritat.

Els òrgans de selecció en la gestió dels processos selectius han d'ajustar la seva actuació als principis següents:

- Els constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat.

- Els principis generals de publicitat i objectivitat.

- Els principis informadors que recullen l'article 55 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i l'article 44 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Atès que la selecció dels empleats públics és una qüestió de vital importància per a l'Administració, i tenint present que l'actuació dels membres dels tribunals comporta una gran responsabilitat, s'ha cregut convenient aprovar una instrucció que estableixi els criteris que han de guiar l'actuació dels membres dels tribunals qualificadors en la valoració dels mèrits de les persones aspirants en la fase de concurs, sempre respectant la seva discrecionalitat tècnica.

Les instruccions són instruments mitjançant els quals els òrgans administratius poden dirigir l'activitat dels òrgans que en depenen jeràrquicament; és a dir, tenen efectes ad intra. D'acord amb la doctrina jurisprudencial aplicable, no poden innovar l'ordenament jurídic, ni regular situacions jurídiques de tercers, d'aquí que, si bé són de compliment obligat pels òrgans als quals es dirigeixen, el fet d'incompir-les no genera per si mateix la invalidesa de l'actuació administrativa executada.

Així, amb aquesta Instrucció es pretén oferir seguretat als membres dels tribunals, homogeneïtzar les actuacions que han de dur a terme i alhora garantir el desenvolupament correcte de les seves funcions.

Per tot això, d'acord amb el que estableixen l'article 21 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i l'article 6.3.a) de la Llei 3/2007,de 27 de març, de la funció pública de la CAIB, dict la següent,

Instrucció

1. Objecte de la Instrucció

L'objecte d'aquesta Instrucció és fixar, de conformitat amb les bases aprovades, els criteris que han de guiar l'actuació interna dels membres dels tribunals qualificadors per tal de valorar els mèrits de la fase de concurs de les proves selectives per a l'ingrés del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears convocades a partir de l'any 2019.

Aquests criteris s'estableixen a l' annex de la present Instrucció (Criteris de valoració de mèrits en la fase de concurs).

2. Destinataris i àmbit d'aplicació

Aquesta Instrucció és de compliment obligat pels membres dels òrgans de selecció nomenats en les corresponents resolucions de convocatòria de proves selectives per a l'ingrès del personal al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears aprovades en el marc de les bases generals dictades en la Resolució de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques de 5 de març de 2019 per la qual s'aprovaren les bases generals que han de regir els processos selectius per cobrir les places vacants de personal funcionari de l'àmbit dels serveis generals previstes en les ofertes d'ocupació pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, inclosa l'oferta d'ocupació pública aprovada per acord del Consell de Govern el 14 de desembre de 2018.

3. Efectes

Aquesta Instrucció és aplicable des de l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i s'ha de comunicar als membres dels tribunals qualificadors que en són objecte.

El contingut d'aquesta instrucció i dels criteris establerts en l'Annex, no té naturalesa de norma jurídica, així que els efectes de les actuacions dels tribunals que no s'ajustin al que es preveu a les instruccions s'han d'avaluar en virtut del que estableix el capítol III, títol III de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la jurisprudència aplicable en la matèria, i tenint present l'efectivitat dels principis rectors dels processos selectius.

 

Palma, 16 de novembre de 2020

La consellera d'Administracions Públiques i Modernització

Isabel Castro Fernández

 

ANNEX

CRITERIS DE VALORACIÓ DE MÈRITS EN LA FASE DE CONCURS

Fase de concurs 3

1. Consideracions prèvies a la valoració dels mèrits 3

1.1. Caràcter reglat dels mèrits de la convocatòria 3

1.2. Necessitat de motivació 3

1.2.1. Criteris seguits per l'òrgan de selecció 4

1.2.2. Relació dels mèrits valorats i dels mèrits no valorats 4

1.2.3. Puntuació atorgada a cada mèrit i explicació del criteri concret que va ser aplicat per determinar-ne la puntuació 5

1.3. Els mèrits han d'estar vinculats amb el principi de mèrit i capacitat 5

2. Valoració de mèrits 5

2.1. Dret a no presentar documents en poder de l'Administració 6

2.2. Prohibició de la doble valoració d'un mateix mèrit 7

2.3. Mèrits prevists en les bases (torn lliure) 8

2.3.1. Mèrits professionals: serveis prestats 8

2.3.2. Coneixements de llengua catalana 12

2.3.3. Estudis acadèmics 13

2.3.4. Formació 14

2.4. Mèrits prevists en les bases (promoció interna) 16

2.4.1. Mèrits professionals: serveis prestats 16

2.4.2. Mèrits professionals: grau personal 16

2.4.3. Superació d'exercicis 17

2.4.4. Formació 17

3. Requeriments dels mèrits al·legats 17

4. Relació provisional de valoració de mèrits de la fase de concurs 18

4.1. Revisió 18

4.2. Reclamacions 19

5. Relació provisional d'aprovats del concurs-oposició 20

6. Relació definitiva de les puntuacions de la fase de concurs i relació definitiva de persones aspirants que han superat el procés selectiu 20

I. Fase de concurs

Una vegada publicada la llista definitiva d'aprovats de la fase d'oposició, comença el termini de deu dies naturals perquè les persones aspirants al·leguin i acreditin, si escau, els mèrits que s'indiquen en cada convocatòria.

La tasca del tribunal qualificador durant la fase de concurs consisteix a qualificar els mèrits al·legats i acreditats pels aspirants, d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria.

1. Consideracions prèvies en relació amb la valoració dels mèrits

Abans de començar a valorar els mèrits dels aspirants s'han de tenir presents diverses peculiaritats d'aquesta fase del procediment selectiu.

1.1. Caràcter reglat dels mèrits de la convocatòria

La discrecionalitat tècnica de què disposen els òrgans de selecció té una menor intensitat en la fase de concurs que en la fase d'oposició. La labor del tribunals qualificadors durant el concurs queda limitada a una simple comprovació dels mèrits presentats pels candidats, atès que els elements d'aquesta fase estan fortament reglats en les bases de la convocatòria.

Els òrgans de selecció poden interpretar les bases i els barems de mèrits amb subjecció i respecte plens a les previsions que hi inclouen. Una cosa és interpretar les bases i barems de les convocatòries, i una altra separar-se dels elements reglats del barem establert.

Malgrat el caràcter reglat dels mèrits, en determinats supòsits (per exemple, davant conceptes jurídics indeterminats com ara relació directa, relacionats amb les funcions, etc.) l'apreciació si es pot valorar o no un mèrit no es pot fer amb paràmetres objectius i es necessiten raonaments complexos i coneixements específics d'un saber especialitzat. En conseqüència, en aquests casos existeix un cert marge de discrecionalitat tècnica.

1.2. Necessitat de motivació

El fet que la valoració es faci aplicant un barem, no exclou la necessitat de motivar l'actuació de l'òrgan de selecció quan la persona aspirant presenti una reclamació contra el resultat de la valoració feta. Aquesta motivació ha d'incloure els elements següents:

1. Criteris seguits per l'òrgan de selecció.

2. Relació dels mèrits valorats i no valorats.

3. Puntuació atorgada a cada mèrit i explicació del criteri concret que s'ha aplicat per determinar la puntuació.

Per complir el deure de motivar les decisions davant possibles reclamacions, els tribunals han de baremar els mèrits emplenant el model d'al·legacions aprovat en les convocatòries corresponents.

1.2.1. Criteris seguits per l'òrgan de selecció

El tribunal sols pot valorar els mèrits que venen recollits en les bases de les convocatòries.

Ara bé, les bases no predeterminen tota la casuística que es pot donar durant el procés de valoració de mèrits i, a vegades, empren termes indeterminats com ara equivalent o homòleg, que requereixen una interpretació per part del tribunal. En aquests casos, és necessari que els tribunals fixin els criteris per determinar quan els possibles mèrits presentats per les persones aspirants s'ajusten al barem establert en la convocatòria.

Aquests criteris no poden addicionar cap consideració nova ni prescindir de cap element inclòs en les bases de la convocatòria. Són exemples de criteris que no pot establir l'òrgan de selecció si no venen establerts en la convocatòria:

1. Limitar el màxim d'hores d'un curs.

2. Valorar només els cursos de perfeccionament posteriors a una determinada data.

3. Valorar l'experiència professional de col·lectius no inclosos.

4. Valorar de forma distinta dues titulacions equiparades normativament.

5. Valorar una publicació en funció del filtre de qualitat previ a haver-se publicat.

Els criteris de l'òrgan de selecció s'han d'establir abans de començar a valorar els mèrits dels aspirants i s'han de fer constar en l'acta corresponent. S'ha de tenir present que una vegada el tribunal hagi establert els criteris estarà vinculat per la seva decisió. Una vegada comenci a valorar els mèrits, no podrà canviar els criteris establerts llevat que hi hagi una reclamació d'un aspirant durant el tràmit corresponent. Per això, és important que els criteris s'estableixin de manera raonada i meditada. Es recomana establir els criteris de forma que permetin encaixar-hi la casuística diversa que es trobaran. Per exemple:

1. Es consideren relacionats amb les funcions del cos, escala i especialitat els cursos de les àrees, matèries o continguts xxxx, yyyy, zzzz.

2. En cap cas un mateix mèrit es pot valorar en dos apartats distints del barem.

3. En aquells aspectes del barem que no estiguin predeterminats, els mèrits s'han de valorar aplicant les bases de la forma més beneficiosa per a l'aspirant, sempre respectant els principis de capacitat i igualtat.

Els criteris de baremació s'han d'aplicar en condicions d'igualtat per a tots els aspirants.

Si l'aspirant s'autobarema el mèrit en un apartat erroni, el tribunal l'ha de valorar en l'apartat que correspongui, segons les bases, de forma motivada.

1.2.2. Relació dels mèrits valorats i dels mèrits no valorats

Per motivar el resultat de valorar o no un mèrit, no és suficient que es faciliti a l'aspirant la puntuació global per apartats o epígrafs del barem (especialment quan una mateixa persona al·lega diferents mèrits en un mateix apartat, alguns dels quals es valoren i altres no).

Aquesta manera d'actuar fa impossible que una persona pugui saber quins mèrits han estat finalment valorats i quins no, la qual cosa dificulta el seu dret a la defensa. Per això, és important que consti en l'expedient de forma clara i precisa quins han estat els mèrits valorats i quins no. A aquest efecte, l'òrgan de qualificació els ha de baremar emprant el model d'autobaremació que ha presentat l'aspirant.

Quan els mèrits de l'aspirant sobrepassin àmpliament el màxim de punts d'un apartat dels mèrits, el tribunal qualificador pot optar per no continuar relacionant els mèrits següents del mateix apartat en el qual s'ha obtingut el màxim possible o, per contra, valorar tots i cada un dels mèrits al·legats per l'aspirant, encara que ja es superi el màxim de puntuació. Independentment de l'opció acordada pel tribunal qualificador, s'ha de tenir present que, en cas de reclamacions d'altres aspirants del procediment selectiu, es podria veure afectada la valoració dels mèrits dels aspirants, amb la consegüent obligació de valorar posteriorment els mèrits que no hagin estat valorats prèviament perquè superaven el màxim de puntuació del bloc objecte de baremació.

1.2.3. Puntuació atorgada a cada mèrit i explicació del criteri concret que va ser aplicat per determinar-ne la puntuació

A més de relacionar quins mèrits s'han valorat i quins no, davant una sol·licitud o reclamació d'un aspirant, l'òrgan de selecció ha d'explicar de forma clara i concreta el criteri predeterminat i el motiu pel qual l'aplicació del criteri al mèrit de l'aspirant condueix a aquella puntuació. Per tal que la persona interessada conegui els motius de la valoració que se li ha atorgat, o la de la resta d'aspirants si ho reclama, i a la vegada facilitar aquesta tasca al tribunal, aquest ha d'emplenar correctament el full de baremació.

Si el tribunal acorda no valorar un mèrit, ha de motivar amb més intensitat el motiu pel qual ho fa així, especialment quan l'aparença de relació entre el mèrit al·legat i el barem de les bases sigui més plausible, o davant l'esforç al·legador de l'aspirant per demostrar aquella connexió.

A mode d'exemple, no es considera una motivació adequada la decisió de no valorar un mèrit quan s'argumenta en els termes següents:

1. Negar la relació amb les funcions sense més precisions, sense explicar el motiu pel qual aquells elements formatius concrets no tenen relació directa amb les funcions de la plaça.

2. Expressar opinions estrictament subjectives, sense argumentar objectivament el motiu. Per exemple, si les bases per valorar una publicació exigeixen que tengui valor científic, el tribunal no pot negar la baremació d'una publicació limitant-se a dir que consideren que no té interès científic «en la seva opinió», «des del seu punt de vista / criteri / perspectiva / parer», sinó que ha de motivar de manera objectiva perquè ho fa així.

3. Al·legar defectes formals en l'acreditació del mèrit sense haver requerit prèviament a la persona interessada que els esmenàs.

4. Emprar expressions abstractes o estereotipades, com ara «es valora / no es valora» o «relacionat / no relacionat».

5. Recollir en el full de baremació la valoració dels mèrits únicament amb la puntuació, sense la motivació corresponent.

6. Incorporar només els conceptes jurídics indeterminats de les pròpies bases, per exemple «no té relació directa».

Com és evident, com més concret i específic sigui el barem de mèrits, menor serà el deure de motivació. Així, per exemple, si les bases de la convocatòria estableixen el mèrit concret que s'ha de valorar, com per exemple el certificat de coneixements de català o l'experiència al mateix cos al qual s'opta, la labor de l'òrgan de selecció queda limitada a comprovar només l'acreditació correcta del mèrit. Amb aquesta mateixa lògica, com major sigui el marge d'apreciació de què disposi l'òrgan de selecció per admetre o descartar els mèrits al·legats, major serà el deure de motivació, que necessàriament haurà d'estar vinculat amb la fixació dels criteris preestablerts.

1.3. Els mèrits han d'estar vinculats amb el principi de mèrit i capacitat

Les administracions públiques han de seleccionar el personal funcionari mitjançant procediments en els quals es garanteixi el principi d'adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s'hauran de desenvolupar.

Per tant, els mèrits prevists en les bases han de ser apropiats en relació amb les funcions que s'han d'exercir.

2. Valoració de mèrits

Una vegada establerts els criteris i tenint present la necessitat de motivar les decisions de l'òrgan de selecció d'acord amb el que s'ha establert anteriorment, el tribunal qualificador pot començar a valorar els mèrits de les persones aspirants.

Els mèrits s' han de valorar amb referència a la data d'acabament del termini de presentació de sol·licituds. No es pot valorar cap mèrit que la persona aspirant adquireixi en una data posterior.

També s'han de valorar els estudis o cursos que hagin finalitzat amb anterioritat a la finalització del termini de presentació d'instàncies, encara que el títol, certificat o homologació s'emeti amb data posterior, sempre que l'aspirant hagi al·legat aquell mèrit i presenti l'acreditació corresponent d'ofici o a requeriment del tribunal.

Els mèrits s'han d'acreditar mitjançant documents originals o còpies autèntiques. Atesa la implantació desigual de l'administració electrònica, també s'admeten fotocòpies compulsades.

A aquest efecte, es consideren documents vàlids aquells que incorporin un codi segur de verificació (CSV) i aquells documents que s'hagin registrat en una oficina de registre virtual (ORVE), encara que no consti en el document cap diligència de compulsa. En aquest darrer cas, s'ha de comprovar que en el justificant del registre consta la diligència per la qual l'oficina de registre declara que els documents annexats es corresponen amb l'original.

La documentació redactada en una llengua no oficial a les Illes Balears ha d'anar acompanyada de la traducció oficial a la llengua catalana o castellana.

2.1. Dret a no presentar documents en poder de l'administració

L'article 53 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre de 2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), atorga a les persones interessades el dret de no presentar documents en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes. Aquest dret també és aplicable als processos selectius, però no exonera la persona candidata d'al·legar dins el termini establert els mèrits que vulgui que li siguin valorats.

Aquests documents s'han de recaptar mitjançant plataformes d'intermediació de dades o altres sistemes electrònics. En aquest sentit, l'EBAP pot recaptar o incorporar d'ofici les dades i documents següents:

1. Els que consten en el registre de titulacions acadèmiques del ministeri competent en matèria d'educació mitjançant la plataforma d'intermediació de dades.

2. Els que consten en el registre de certificats emesos per l'EBAP.

3. Els certificats de català expedits per la direcció general competent en matèria de política lingüística o els homologats que constin en la base de dades de la direcció general en qüestió.

4. Els que consten en el registre de personal de la direcció general competent en matèria de funció pública de la CAIB.

5. Els que consten en l'expedient d'altres procediments selectius tramitats per l'EBAP, sempre que la persona interessada indiqui de quin procediment es tracta.

Si no hi indiquen el contrari, en el full d'autobaremació les persones aspirants consenten que l'EBAP consulti d'ofici la documentació anterior. En el mateix full poden manifestar expressament la negativa que l'EBAP recapti la documentació esmentada. En aquest cas, han d'aportar la documentació acreditativa.

Atès l'anterior, abans d'enviar un requeriment el tribunal ha de consultar amb l'EBAP si la documentació es pot comprovar d'ofici o no.

En el cas de la documentació que consta en el registre de personal de la direcció general competent en matèria de funció pública de la CAIB, inicialment el tribunal pot consultar un certificat amb el contingut de la informació que consta al registre. Si amb el contingut del certificat no és possible decidir si el mèrit al·legat s'ha de valorar, el tribunal qualificador, mitjançant el Servei de Selecció i Provisió de l'EBAP, pot requerir una còpia de la documentació íntegra que consta en el registre.

Si la documentació acreditativa presenta discrepàncies, necessita un aclariment o no s'ha pogut recaptar d'ofici, s'ha de requerir la persona interessada perquè pugui fer els aclariments necessaris, o bé esmenar o presentar la documentació, tal com s'indica en l'apartat de requeriments dels mèrits al·legats.

2.2. Prohibició de la doble valoració d'un mateix mèrit

S'ha de tenir present que en la valoració dels mèrits s'ha d'evitar valorar per duplicat un mateix mèrit. Amb aquest objectiu, en els barems de mèrits de la fase de concurs de cada cos, escala o especialitat s'inclouen preceptes que persegueixen aquesta finalitat.

En conseqüència, un mateix mèrit no es pot valorar simultàniament en més d'un apartat o subapartat.

2.2.1 Apartat de coneixements de llengua catalana

Només es valora el certificat del nivell més alt que s'acredita, a més del certificat de coneixements de llenguatge administratiu, la puntuació del qual s'ha d'acumular a la de l'altre certificat que s'acrediti. En tots els casos només es valoren els certificats de nivell superior a l'exigit com a requisit d'accés.

Això significa que s'ha de valorar únicament aquell nivell de català que no s'hagi exigit com a requisit d'accés en la convocatòria. D'altra banda, únicament es pot valorar el nivell més alt de què sigui titular l'aspirant, sense que es puguin valorar els nivells inferiors de manera independent i acumulativa —a excepció del certificat de coneixements de llenguatge administratiu, que sí es pot acumular a la puntuació d'un altre nivell de coneixements de català.

A mode d'exemple: en el cos subaltern de l'Administració general de la CAIB, s'exigeix com a requisit d'admissió el certificat de nivell B1 (nivell llindar). Consegüentment, en el barem de mèrits només es valoren els nivells B2, C1, C2 i el certificat de coneixements de llenguatge administratiu. Si un aspirant acredita un certificat de nivell C2 de coneixements de llengua catalana únicament se li ha de puntuar amb 1,5 punts, i en cap cas se li ha d'afegir la puntuació dels nivells B2 o C1. Si acredita també el certificat de coneixements específics de llenguatge administratiu obté una puntuació total de 2,5 punts (1,5 del nivell C2 i 1 de coneixements de llenguatge administratiu).

2.2.2 Estudis acadèmics

No s'han de valorar com a mèrit els estudis que són un requisit previ i necessari per cursar els estudis que es valoren. A aquest efecte, es considera requisit previ i necessari la titulació conduent a una altra titulació o que quedi absorbida per una altra titulació valorada com a mèrit.

Aquest precepte significa que quan es valora un títol en l'apartat d'estudis acadèmics, no es pot valorar el títol conduent o absorbit pel títol ja valorat. Per determinar si es tracta de dues titulacions acadèmiques diferents és imprescindible que les assignatures o crèdits cursats per obtenir un dels títols no hagin estat superats de forma majoritària mitjançant la convalidació amb l'altra titulació que es valora. El tribunal ha de prestar una atenció especial a aquelles titulacions de la mateixa branca de coneixements. En aquests casos, el tribunal pot consultar els plans d'estudis de les titulacions a través de l'EBAP.

A mode d'exemple: si un aspirant al·lega com a mèrits la diplomatura de Magisteri i un grau d'Educació Primària, aquest darrer obtingut mitjançant els tres cursos de Magisteri, més un curs d'adaptació al grau esmentat, tan sols s'hauria de valorar una única titulació, ja que no es tracta de dues titulacions distintes sinó l'adaptació dels plans d'estudis anteriors a l'espai europeu d'educació superior. D'igual manera, tampoc es tractaria de titulacions diferents el títol d'Arquitectura Tècnica i el de graduat en Enginyeria de l'Edificació, quan el grau s'ha obtingut amb l'adaptació necessària.

Tampoc es valora com a mèrit la titulació acreditada com a requisit necessari per accedir al cos corresponent ni, en cap cas, els estudis que hagin suposat un requisit previ per superar l'obtenció del títol al·legat per accedir al cos de què es tracti, ni aquells títols que quedin absorbits per la titulació que es presenta com a requisit. Per exemple, a una persona que per accedir al cos superior presenta la llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses no se li pot valorar la diplomatura en Ciències Empresarials si amb aquesta va accedir de manera directa al segon cicle de la llicenciatura d'Administració i Direcció d'Empreses.

2.2.3 Formació

En tots els casos, s'han de valorar una sola vegada les accions formatives relatives a una mateixa qüestió o a un mateix programa, encara que se n'hagi repetit la participació.

Així doncs, en cas de presentar-se certificats d'accions formatives relatives a una mateixa matèria (normalment tenen una denominació idèntica o semblant), el tribunal pot valorar les dues accions si la persona interessada acredita que tenen continguts diferents, ja sigui per canvis normatius, o per variacions del contingut.

Si la persona aspirant no acredita el contingut dels cursos amb la mateixa denominació, el tribunal ha de requerir-ho a través de l'EBAP bé a l'aspirant, bé al Registre de Personal de la Direcció General de Funció Pública (quan el curs hi estigui inscrit). En cas de coincidència dels continguts, només s'ha de valorar el curs que acrediti un nombre superior d'hores.

Un cas particular es pot donar en el cas dels paquets d'ofimàtica que engloben diferents aplicacions, si l'aspirant presenta a la vegada un certificat coincident amb una o algunes de les aplicacions contingudes en el paquet. Per exemple, un paquet de 60 hores de Microsoft que inclou diferents aplicacions (Word, Excel i Access) i un certificat d'un curs específic de la base de dades Access de 15 hores.

Quan no és possible diferenciar la càrrega lectiva per hores de cada un dels continguts del paquet, per determinar si es poden valorar o no, el tribunal ha de valorar si el contingut de l'aplicació queda reproduït majoritàriament en ambdós cursos ( i en aquest cas sols valorar el curs de més hores), o bé valorar si existeix una diferència de contingut rellevant entre la formació de les dues aplicacions que pugui ser objecte de puntuació, ja sigui per actualització o per aprofundir més en els coneixements. Es recomana incorporar aquest criteri en l'acta.

Només s'ha de valorar el certificat de nivell superior o el certificat que acrediti un nombre superior d'hores d'entre els referits a una mateixa aplicació d'ofimàtica a nivell d'usuari.

Amb la finalitat de puntuar només una vegada els coneixements d'ofimàtica al·legats per l'aspirant, s'ha de puntuar el certificat que acrediti el coneixement superior referit a una mateixa aplicació d'aquest àmbit.

Pel que fa als cursos d'ofimàtica de l'EBAP, estan configurats com un itinerari formatiu de caràcter modular; és a dir, es tracta d'un sol curs modulat en nivells, que s'ha d'anar impartint de forma gradual i escalonada, ja que els cursos de nivells superiors no engloben els coneixements dels de nivells inferiors. Per tant, en aquests cursos impartits per l'EBAP es poden sumar les hores dels diferents nivells d'una mateixa aplicació d'ofimàtica, ja que no s'incorre en un supòsit de doble valoració. El tribunal ha d'actuar de la mateixa manera quan l'aspirant acredita haver superat cursos d'ofimàtica amb el mateix disseny que els de l'EBAP.

2.3. Mèrits prevists en les bases (torn lliure)

2.3.1. Mèrits professionals: serveis prestats

Les bases de la convocatòria preveuen valorar amb major puntuació els serveis prestats i reconeguts en el cos, escala o especialitat a què s'opta, o en els equivalents d'altres administracions públiques. Així mateix, amb la mateixa puntuació també preveuen valorar l'experiència professional en una categoria laboral equivalent en qualsevol administració pública, segons el nivell de titulació i les funcions.

És a dir, per baremar amb major puntuació les bases exigeixen que els serveis s'hagin prestat en el cos, escala o especialitat a què s'opta o en un cos, escala o especialitat equivalent en una altra administració pública.

Si s'al·lega una experiència en l'Administració de la CAIB s'ha d'exigir que sigui en el mateix cos, escala i especialitat, segons escaigui. L'acreditació d'aquesta experiència s'ha de comprovar d'ofici.

Les bases preveuen valorar amb menor puntuació els serveis prestats i reconeguts en altres cossos, escales o especialitats de qualsevol administració pública. Així com l'experiència professional en altres categories laborals no equivalents al cos, escala o especialitat a què s'opta, en qualsevol administració pública, segons el nivell de titulació i les funcions.

2.3.1.1. Concepte d'administració pública

Dins el concepte d'administració pública s'emmarca:

1. L'Administració General de l'Estat.

2. Les administracions de les comunitats autònomes.

3. Les entitats que integren l'administració local.

4. Els organismes públics, que són:

1. Organismes autònoms.

2. Entitats públiques empresarials.

5. Les entitats de dret públic vinculades o dependents de les administracions públiques, que són els consorcis.

Per tant no són administració pública les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic, l'experiència laboral en les quals no s'ha de valorar. Aquests són organismes de titularitat pública de naturalesa institucional amb personificació privada.

També s'ha de valorar l'experiència laboral en les universitats públiques.¹

Es pot consultar la naturalesa jurídica dels ens públics en la pàgina següent:https://www.hacienda.gob.es/es-ES/CDI/Paginas/Inventario/Inventario.aspx

​​​​​​2.3.1.2. Concepte de serveis prestats

Els serveis prestats que es poden valorar són aquells prestats en qualitat de funcionari de carrera, funcionari interí i personal laboral. No s'han de computar els serveis prestats com a personal eventual, atès que la condició de personal eventual no pot constituir un mèrit per a l'accés a la funció pública. Tampoc els prestats com a contractat administratiu, els prestats a títol de professional autònom o com a becari.

Els serveis prestats durant el període en què es gaudeixi d'una reducció de jornada per alguna de les causes legalment previstes en l'article 119 de la Llei de la funció pública de la CAIB s'han de valorar com a serveis prestats a temps complet.

Si l'aspirant invoca de forma motivada la coincidència o equivalència de l'experiència en el cos, escala i especialitat a què s'opta (segons la convocatòria), el tribunal qualificador és l'encarregat de demostrar i explicar l'exclusió de la valoració dels serveis prestats en l'administració diferent.

2.3.1.3. Còmput de serveis prestats

La determinació dels mesos de serveis prestats dels aspirants es calcula multiplicant els anys complets de serveis per 12 mesos, i sumant-hi la resta de mesos sencers acreditats mitjançant la certificació acreditativa de l'òrgan competent de conformitat amb la disposició addicional primera de la Llei 70/1978, de 26 de desembre, de reconeixement de serveis previs en l'administració pública.

En els certificats de serveis previs poden constar dies sobrants (per exemple: 2 anys, 3 mesos, 15 dies). Com que les bases no permeten valorar períodes inferiors al mes, aleshores, abans de baremar, el tribunal qualificador ha d'acordar si valora o no els dies sobrants corresponents a diversos períodes. En qualsevol cas, aquesta decisió ha de constar en l'acta on es fixin els criteris de baremació.

A mode d'exemple: un aspirant presenta dos certificats que acrediten una mateixa experiència en el mateix cos, escala i especialitat en dues administracions:

Certificat 1: 2 anys, 3 mesos i 15 dies

Certificat 2: 3 anys, 4 mesos i 24 dies.

El tribunal pot acordar sumar els dies sobrants d'aquests dos certificats (15 + 24 dies = 39 dies), per la qual cosa s'hi pot afegir 1 mes. En qualsevol cas, per al càlcul d'aquest criteri s'ha de considerar que 1 mes correspon a 30 dies naturals.

2.3.1.4. Experiència en un cos, escala o especialitat o categoria laboral equivalent

Amb relació als serveis al·legats, els aspirants han de presentar un certificat expedit per les administracions públiques corresponents que acrediti:

1. El cos, escala o especialitat (o sistemes equivalents en altres administracions públiques) en què han prestat serveis, en el cas del personal funcionari.

2. La categoria laboral en què han prestat serveis, en el cas de personal laboral.

S'ha d'aclarir que no hi ha cap norma que disposi, amb caràcter general, l'equivalència entre els cossos, escales i especialitats de distintes administracions, ni amb les categories del personal laboral que presta serveis dins una administració pública. Pels motius expressats, s'ha d'interpretar que el terme equivalent no fa referència a una equivalència jurídica sinó a una equivalència entre les competències, les capacitats i els coneixements desenvolupats en l'exercici de l'experiència professional al·legada, independentment que la naturalesa jurídica de la relació amb l'administració sigui com a personal funcionari o laboral.

La determinació de l'equivalència s'ha de fer en funció de la titulació d'accés i les funcions desenvolupades.

Amb caràcter previ a la baremació dels mèrits de les persones aspirants, el tribunal qualificador ha d'establir els criteris pels quals considera equivalent una determinada experiència professional. Aquests han de fixar la titulació exigible (segons la que estableix la convocatòria) i les funcions del cos, escala o especialitat, i han de quedar reflectits en la corresponent acta de fixació de criteris.

Així, per valorar aquesta equivalència tant per al personal laboral com per al personal funcionari s'han d'analitzar les titulacions d'accés i les funcions desenvolupades.

a) Titulacions d'accés que permeten determinar-ne l'equivalència

Per poder valorar una determinada experiència professional com a equivalent a un cos, escala o especialitat de funcionaris de l'Administració de la CAIB és necessari que la titulació acadèmica requerida per accedir-hi sigui la mateixa, ja sigui específica o genèrica.

Així, per exemple, si es vol valorar l'experiència laboral per accedir al cos facultatiu superior, escala arquitectura, és necessari que la titulació que permet exercir com a arquitecte hagi constituït un requisit imprescindible per haver estat contractat per l'administració com a personal laboral. En canvi, si la titulació no és específica i per accedir al cos al qual opta només es requereix un determinat nivell de titulació (com, per exemple, per accedir al cos de gestió de l'Administració general), és suficient que per accedir al cos, escala, especialitat o categoria laboral al·legada com experiència, s'hagi requerit el mateix nivell de titulació (grau, diplomatura, arquitectura tècnica...).

La titulació que es requereix per accedir a cada cos, escala o especialitat de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears està establerta a la convocatòria corresponent.

L'anàlisi de les titulacions d'accés com a funcionari a altres administracions públiques pot resultar més fàcil que per al personal laboral, atès que hi ha una regulació comuna que classifica els funcionaris pel nivell de titulació en l'article 76 del TREBEP:

Los cuerpos y escalas se clasifican, de acuerdo con la titulación exigida para el acceso a los mismos, en los siguientes grupos:

Grupo A. Dividido en dos subgrupos, A1 y A2.

Para el acceso a los cuerpos o escalas de este grupo se exigirá estar en posesión del título universitario de grado. En aquellos supuestos en los que la ley exija otro título universitario será este el que se tenga en cuenta.

La clasificación de los cuerpos y escalas en cada subgrupo estará en función del nivel de responsabilidad de las funciones a desempeñar y de las características de las pruebas de acceso.

Grupo B. Para el acceso a los cuerpos o escalas del grupo B se exigirá estar en posesión del título de técnico superior.

Grupo C. Dividido en dos subgrupos, C1 y C2, según la titulación exigida para el ingreso.

C1: título de bachiller o técnico.

C2: título de graduado en educación secundaria obligatoria.

Pel que fa al personal laboral, cal recordar que tampoc hi ha cap norma que disposi, amb caràcter general, l'equivalència entre els cossos i escales de funcionaris i les categories del personal laboral que presta serveis dins una administració pública. Si bé molts convenis col·lectius d'administracions públiques, com el conveni col·lectiu per al personal laboral al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, classifiquen el personal laboral pel nivell de titulació de forma anàloga a com es classifiquen els grups de funcionaris, no tots els convenis col·lectius ho fan. Per tant, encara que poden servir com a pauta per determinar l'equivalència, els convenis col·lectius no es poden aplicar com a norma general.

Cal tenir present que sols es pot valorar l'experiència com a personal laboral dins una administració pública quan la persona està contractada directament per l'administració. Per tant, no s'han de valorar els serveis prestats quan la persona ha estat contractada en el marc d'un contracte administratiu de serveis.

b) Funcions desenvolupades que permeten determinar-ne l'equivalència

Per poder valorar una determinada experiència professional com a equivalent a un cos, escala o especialitat de funcionaris de l'Administració de la CAIB, no resulta suficient que la titulació sigui la mateixa; també s'ha d'exigir que les funcions exercides siguin les mateixes.

En aquest sentit, les funcions han de ser substancialment idèntiques i no escau valorar-les quan sols hi hagi algun punt de connexió. Així, per exemple, el cos administratiu i el cos auxiliar comparteixen la funció d'atenció al públic, però no per això són cossos equivalents. De manera semblant, al cos subaltern se li pot atribuir les funcions de vigilància de locals i de control de les persones que accedeixen als centres públics, però això no implica que els vigilants de seguretat contractats com a laborals exerceixen funcions equivalents.

Les funcions dels cossos, escales i especialitats de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'han establert en la Llei 2/2007, de 16 de març, de cossos i escales. Aquesta Llei diferencia els cossos generals —aquells que tenen atribuïdes funcions comunes en l'exercici de l'activitat administrativa— dels cossos especials —aquells que tenen atribuïdes les funcions relacionades amb les pròpies d'una professió determinada. En els cossos especials, resulta més fàcil valorar l'equivalència de funcions pròpies de la professió quan es tracta d'una professió regulada que quan es tracta d'una que no ho està.

Les funcions del personal laboral de la CAIB estan definides en l'Acord de la Comissió Negociadora del Conveni Col·lectiu del personal laboral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, relatiu a les funcions de les categories professionals (BOIB núm. 70, de 14 de maig de 2009).

Per analitzar les funcions exercides amb l'experiència al·legada s'ha de consultar la documentació aportada per la persona aspirant. En el cas que hi existeixin dubtes sobre si s'ha de valorar com a mèrit, s'haurà de requerir a la persona aspirant que completi la documentació aportada.

En conclusió, per determinar si es tracta d'un cos, escala o especialitat equivalent, o d'una categoria laboral equivalent, el tribunal qualificador ha de tenir en compte tant la titulació d'accés al cos, escala o especialitat de la convocatòria com les funcions desenvolupades en aquella categoria al·legada, que han de ser substancialment iguals a les funcions de la plaça convocada, de conformitat amb les bases.

En cas de dubte, el tribunal pot requerir a l'aspirant que presenti un certificat de l'administració competent que acrediti les funcions exercides o la titulació d'accés.

2.3.2. Coneixements de llengua catalana

2.3.2.1. Certificats de coneixements de llengua catalana que es valoren

Només es valora el certificat del nivell més alt que s'acredita —sempre que no sigui requisit d'accés—, a més del certificat de coneixements de llenguatge administratiu, la puntuació del qual s'ha d'acumular a la de l'altre certificat que s'acrediti.

En tots els casos només es valoren els certificats de nivell superior a l'exigit com a requisit d'accés.

2.3.2.2. Acreditació

Els coneixements de llengua catalana s'han d'acreditar mitjançant un certificat:²

1. Expedit per la Direcció General de Política Lingüística.

2. Expedit per l'EBAP.

3. Declarat equivalent segons l'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Universitats de 21 de febrer de 2013, per la qual es determinen els títols, diplomes i certificats equivalents als certificats de coneixements de llengua catalana de la Direcció General de Cultura i Joventut.

4. Homologat segons l'Ordre de la consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 28 de juliol de 2014 per la qual es regulen l'homologació dels estudis de llengua catalana de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de coneixements de llengua catalana de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats i l'exempció de l'avaluació de la llengua i la literatura catalanes en l'ensenyament reglat no universitari, i els procediments per obtenir-les.

Si l'aspirant presenta un certificat de coneixements de català sense l'homologació preceptiva, se li ha de requerir perquè esmeni la deficiència en el termini general de deu dies hàbils atorgat a l'efecte, amb anterioritat a la publicació de les llistes provisionals de mèrits.

Si l'aspirant presenta un certificat de català homologat en data posterior a la finalització del termini de presentació de sol·licituds, tenint present que l'homologació sols és un acte declaratiu i no constitutiu dels coneixements de català, es pot acceptar el mèrit sempre que els estudis de català objecte de l'homologació s'hagin cursat i superat amb anterioritat a la finalització del termini de presentació de sol·licituds.

2.3.3. Estudis acadèmics

2.3.3.1. Estudis acadèmics que es valoren:

Les bases de les convocatòries preveuen valorar com a mèrit aquells estudis acadèmics superiors a la titulació exigida com a requisit d'accés. Les bases preveuen dues graduacions: en un primer esglaó es preveu valorar la titulació immediatament superior al requisit d'accés, i en un segon esglaó es valoren les titulacions superiors a partir d'aquest primer nivell.

Amb caràcter excepcional per a les professions regulades en les qual s'exigeixi com a requisit d'accés un màster habilitant, en el primer nivell es valoren els màsters diferents a l'habilitant.

En relació amb el principi de mèrit i capacitat, l'administració ha considerat que s'ha de valorar qualsevol titulació acadèmica superior al requisit d'accés, atès que en termes generals la possessió d'una titulació superior atorga una capacitat i competència genèrica per al desenvolupament de les funcions de la plaça, alhora que reflecteix i demostra una major capacitat d'aprenentatge i adaptació de l'aspirant al futur lloc de treball.

A aquest efecte, partint de la titulació exigida en l'article 76 del TRLEBEP per accedir als diferents grups de classificació professional del personal funcionari de carrera, s'han establert els diferents nivells educatius superiors objecte de valoració. Així, es valora amb 2 punts quan es tracta d'un nivell superior, o amb 3,75 punts quan s'està en possessió de dos o més nivells per damunt del nivell exigit.

Els màsters que siguin títols propis no es poden valorar en aquest apartat, ja que tenen la naturalesa de no oficials. Els màsters oficials només existeixen a partir de l'any 2005 (Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulen els estudis universitaris de postgrau). Aquests màsters no s'han de confondre amb els títols propis no oficials de les universitats que han pogut incloure en la denominació la paraula màster amb caràcter anterior a l'entrada en vigor del Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials. Per altra banda, com a referent, s'ha de tenir present que l'article 15 del Reial decret 1393/2007 estableix que els plans d'estudis conduents a l'obtenció d'un títol de màster oficial han de tenir entre 60 i 120 crèdits.

Per valorar els títols obtinguts a l'estranger, han d'estar homologats d'acord amb el Reial decret 86/1987, de 16 de gener, el Reial decret 285/2004, de 20 de febrer, o el Reial decret 967/2014, de 21 de novembre, o reconeguts a l'empara del que estableix el Reial decret 581/2017, de 9 de juny, pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/55/UE. Per tant, s'ha de presentar l'homologació o el reconeixement corresponents del ministeri competent en matèria d'educació.

Si l'aspirant presenta un títol sense l'homologació o el reconeixement preceptius, se li haurà de requerir que esmeni la deficiència en el termini general de deu dies hàbils atorgat a l'efecte, amb anterioritat a la publicació de les llistes provisionals de mèrits.

Si l'aspirant presenta l'homologació o el reconeixement en data posterior a la finalització del termini de presentació de mèrits, tenint present que l'homologació sols és un acte declaratiu i no constitutiu dels coneixements, es pot acceptar el mèrit sempre que els estudis s'hagin cursat i superat amb anterioritat a la finalització del termini de presentació de sol·licituds i que l'aspirant hagués al·legat el mèrit dins el termini fixat en les bases.

2.3.3.2. Valoració de titulacions acadèmiques no previstes en les bases

Es poden valorar titulacions diferents a les establertes com a mèrit en la convocatòria, sempre que hagin estat declarades com a equivalents, a efectes acadèmics, per l'autoritat educativa competent. Així doncs, els títols equivalents a efectes laborals o professionals que ofereixen la possibilitat del compliment del requisit d'accés a la funció pública no són objecte de valoració en la fase de concurs de mèrits. A mode d'exemple: la superació de la prova d'accés a la universitat per a majors de 25 anys, més la possessió del títol de graduat en ESO, és equivalent al batxiller únicament a efectes professionals, però no a efectes acadèmics. L'EBAP ha de lliurar als tribunals una llista amb les equivalències acadèmiques corresponents. En cas de dubte, el tribunal ha de fer la consulta a l'EBAP.

2.3.3.3. Acreditació

L'acreditació de les titulacions acadèmiques es pot fer amb la còpia del títol o del resguard acreditatiu (anvers i revers). En defecte del títol corresponent pot presentar-se la certificació de l'abonament dels drets d'expedició del títol conforme a la disposició addicional de l'Ordre de 8 de juliol de 1988 per a l'aplicació dels reials decrets 185/1985, de 23 de gener, i 1496/1987, de 6 de novembre, en matèria d'expedició de títols universitaris oficials o la certificació supletòria provisional establerta en l'article 14 del Reial decret 1002/2010, de 5 d'agost, sobre expedició de títols universitaris oficials.

2.3.4. Formació

2.3.4.1. Accions formatives

Es valoren els següents cursos de formació certificats amb aprofitament i relacionats amb les funcions del cos, escala i especialitat que es convoca:

a. Els impartits o promoguts per qualsevol administració pública (l'Administració General de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'administració local, els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials, les agències estatals i els consorcis).

b. Els impartits o promoguts per universitats.

c. Els impartits o promoguts per escoles d'administració pública.

d. Els impartits per les organitzacions sindicals en el marc dels acords de formació per a l'ocupació de les administracions públiques.

e. Els homologats per les escoles d'administració pública.

f. Els impartits per col·legis professionals, sols en els cossos facultatius.

A l'efecte de la valoració d'aquest apartat, les referències a cursos s'han d'entendre en sentit ampli: seminaris, congressos, jornades, grups de treball (sempre que impliquin aprofitament), etc.

A l'efecte de valorar els cursos impartits per les organitzacions sindicals en el marc dels acords de formació per a l'ocupació de les administracions públiques (antigament acords de formació contínua en les administracions públiques), hem de tenir cura de no confondre'ls amb les accions formatives impartides per les organitzacions sindicals en el marc dels plans de formació dirigits prioritàriament als treballadors ocupats ja siguin gestionats per l'antiga Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo (actualment “la Fundación Estatal para la Formación en el Empleo”)o pels serveis públics d'ocupació de les comunitats autònomes. Tampoc es refereixen a les accions formatives impartides en el marc del sistema de formació professional dirigides a treballadors desocupats.

Per evitar confusions, per valorar aquestes accions els certificats han d'indicar que s'han impartit en el marc dels acords de formació per a l'ocupació de les administracions públiques (AFEDAP) o en el marc dels acords de formació contínua en les administracions públiques.

S'ha de tenir present que la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el sistema de formació professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral, impedeix a les organitzacions sindicals ser promotores de formació, per la qual cosa totes les accions susceptibles de valoració han de ser anteriors a l'any 2016. A partir d'aquest any les accions formatives impartides per les organitzacions sindicals es poden valorar si tenen l'homologació corresponent d'una escola d'administració pública.

Cal tenir present que no es poden valorar els cursos acreditats amb certificats d'assistència ni els cursos impartits com a docent.

Tampoc es poden valorar en aquest apartat els certificats que no indiquin les hores de durada o crèdits de l'acció formativa; en aquest cas s'ha de requerir la certificació de les hores.

Si el certificat acreditatiu del curs indica crèdits, es valora a raó de 25 hores per cada crèdit ECTS. Si no s'indica el tipus de crèdit, s'entén que són crèdits de l'anterior ordenació universitària (CFC o LRU) i, per tant, es valoren a raó de 10 hores per crèdit. Quan hi hagi discrepància entre les hores i els crèdits en els certificats d'una acció formativa, prevaldran les hores.

No es valoren els certificats d'accions formatives que corresponen a una carrera universitària, els de doctorat, els obtinguts per la superació d'assignatures d'un estudi acadèmic ni els derivats de processos selectius. S'ha de tenir present que el barem de mèrits no permet valorar com a cursos les diferents assignatures d'una titulació acadèmica.

Les accions formatives relatives a una mateixa qüestió o a un mateix programa, encara que se n'hagi repetit la participació, sols es valoren una vegada (veure l'apartat 2.2, sobre la prohibició de la doble valoració).

Només es valora el certificat de nivell superior o el certificat que acrediti un nombre superior d'hores d'entre els referits a una mateixa aplicació d'ofimàtica a nivell d'usuari (veure l'apartat 2.2.3. in fine, sobre la prohibició de la doble valoració).

S'entén per accions formatives relatives a aplicacions ofimàtiques:

1. Cursos sobre el sistema operatiu Windows.

2. Cursos dels paquets ofimàtics Microsoft Office, LibreOffice, OpenOffice, Google Suite...

3. Cursos de processadors de texts, com ara Word, Writer, Documents de Google...

4. Cursos de fulls de càlcul, com ara Excel, Calc, Google Sheets...

5. Cursos d'eines de presentacions, com ara PowerPoint, Impress, Genially, Prezi...

6. Cursos referits a administració electrònica, eines ofimàtiques en el nigul, xarxes socials, edició d'imatges, Lotus Notes, Microsites, Rolsac o a altres eines similars, els quals també són susceptibles de valoració.

Aquesta llista no és exhaustiva. En cas d'accions formatives relacionades amb aplicacions ofimàtiques no incloses en aquesta selecció, el tribunal ha de decidir, en cada cas, quina valoració en fa.

Els cursos es valoren per aplicacions, independentment de la versió de l'aplicació. Per exemple, Word 97 i Word 2019 compten únicament com un curs de Word.

Els paquets LibreOffice i OpenOffice es consideren equivalents. Per tant, un curs de LibreOffice Writer i un d'OpenOffice Writer s'han de considerar com el mateix curs.

Els cursos de les diverses aplicacions de cada grup es consideren independentment. Per tant, un curs de Word i un de LibreOffice Writer compten com a dos cursos.

​​​​​​​2.3.4.2. Títols propis de postgrau

Es valoren els títols propis de postgrau de les universitats espanyoles en la regulació d'ensenyaments propis. En aquest apartat es valoren els títols propis no oficials de les universitats que tenen el caràcter de titulacions pròpies d'una universitat determinada, com ara els màsters no oficials o els cursos d'especialista universitari, d'expert universitari o d'actualització universitària, sempre que estiguin relacionats amb les funcions del cos, escala i especialitat convocada.

​​​​​​​2.3.4.3. Relació directa amb les funcions del cos, escala o especialitat

D'acord amb l'ordenament jurídic aplicable, tant els cursos de formació com els títols propis han d'estar relacionats amb les funcions del cos, escala i especialitat que es convoqui. Això implica que el tribunal qualificador ha de fer una valoració casuística del curs invocat per l'aspirant (contingut, durada, nivell i resultats) amb el contingut funcional de la plaça (tasques, funcions, responsabilitats, etc.). Amb motiu d'aquesta tasca de valoració oberta al judici del tribunal, quan la desconnexió entre el curs i les funcions de la plaça convocada no sigui manifesta i l'aspirant hagi complert amb la càrrega de la prova per acreditar aquella al·legada connexió, correspon al tribunal motivar i justificar amb major intensitat la no valoració del mèrit per considerar l'absència de relació d'aquest amb la plaça.

Com a precedents administratius de les bases d'aquest procés, en anteriors barems de mèrits de convocatòries de sistemes de provisió i d'accés aprovats en l'Administració de la CAIB es van considerar com a relacionades amb totes les places, escales i especialitats els cursos de les àrees següents:

1. àrea jurídica administrativa

2. àrea econòmica pressupostària

3. àrea de gestió i desenvolupament de recursos humans

4. àrea de tecnologies de la informació i la comunicació

5. àrea de gestió de l'organització i innovació

6. àrea de comunicació i habilitats personals

7. curs bàsic de prevenció de riscs laborals

La Resolució de la presidenta de l'EBAP de data 17 de novembre de 2015 fixa les matèries que s'inclouen dins cada una de les àrees anteriors (BOIB núm. 182, de 15 de desembre). Quan el certificat aportat no especifiqui l'àrea a què correspon l'activitat o aquesta no coincideixi exactament amb una de les àrees relacionades, els tribunals han de considerar el contingut de l'acció formativa i determinar en quina de les àrees definides s'ha d'enquadrar.

Així mateix, quan el curs estigui adscrit a una àrea antiga de l'EBAP i el contingut es correspongui amb cursos inclosos en una àrea actual, els tribunals han de tenir en compte l'àrea actual a l'efecte de valorar-lo. En cas de dubtes, el tribunal ha de sol·licitar a l'EBAP l'ampliació de la informació que consideri necessària.

Els altres cursos no inclosos en les àrees anteriors es valoren sempre que estiguin directament relacionats amb les funcions del cos, escala o especialitat.

​​​​​​​2.3.4.4. Idiomes

Les bases no han previst un apartat específic d'idiomes, per tant no s'han de valorar ni els cursos de formació de llengües estrangeres, ni els certificats de coneixements de llengües estrangeres, atesa l'absència de relació entre els coneixements d'idiomes estrangers amb les funcions dels cossos, escales i especialitats convocades.

​​​​​​​2.3.4.5. Acreditació

Les accions formatives i els títols propis de postgrau s'han d'acreditar mitjançant el certificat d'aprofitament i la resta de documentació que permeti acreditar, quan sigui necessari, el contingut de la formació impartida i les hores.

2.4. Mèrits prevists en les bases de promoció interna

En tots aquells mèrits que siguin comuns al torn lliure s'ha d'aplicar el que s'ha recollit per aquest torn en l'apartat anterior d'aquesta instrucció, amb la puntuació específica corresponent prevista en l'annex del barem de mèrits de la fase de concurs del torn de promoció interna.

​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​​2.4.1. Mèrits professionals: serveis prestats

Les bases preveuen valorar amb major puntuació els serveis prestats i reconeguts en el cos, escala o especialitat des del qual es promociona o en l'equivalent d'altres administracions públiques. També preveuen valorar amb aquesta puntuació l'experiència professional en una categoria laboral equivalent en qualsevol administració pública, segons el nivell de titulació i les funcions.

Les bases atorguen una menor puntuació als serveis prestats i reconeguts en altres cossos, escales o especialitats de qualsevol administració pública, diferents del cos, escala o especialitat des del qual es promociona.

​​​​​​​2.4.2. Mèrits professionals: grau personal.

A més dels serveis prestats, en aquest apartat es valora el grau personal consolidat i reconegut amb la puntuació establerta en les bases de la convocatòria, segons el nivell de què es tracti.

​​​​​​​2.4.2.1. Acreditació

L'aspirant ha d'al·legar el grau personal que té consolidat i reconegut. L'EBAP ho ha de comprovar d'ofici.

​​​​​​​2.4.3. Superació d'exercicis

En aquest apartat es valora cada exercici superat en les tres darreres convocatòries de proves selectives per ingressar, pel torn de promoció interna, en el mateix cos, escala o especialitat al qual es presenta l'aspirant. Es puntua amb 0,2 punts per exercici, amb un màxim de 0,6 punts.

​​​​​​​2.4.3.1. Acreditació

L'aspirant ha d'al·legar els exercicis superats i les convocatòries concretes. L'EBAP ho ha de comprovar d'ofici.

Encara que sigui una informació en poder de l'administració, la persona aspirant ho ha d'al·legar expressament quan presenti els mèrits.

​​​​​​​2.4.4. Formació

Es valora la formació impartida per les mateixes entitats que el torn lliure, més la impartida pels centres oficials. Un centre oficial és aquell organisme promotor de la formació integrat en el sector públic (inclòs el sector públic institucional), definits en els articles respectius de les lleis 39/2015 (LPACAP) i 40/2015 (LRJSP).

S'ha de ressaltar que en el torn de promoció interna es valora tant la formació cursada com a alumne (acreditada mitjançant certificats d'aprofitament o d'assistència) com la impartida en qualitat de ponent. La puntuació és diferent en funció de la modalitat que s'hagi acreditat (com a docent, assistència o aprofitament). La fracció es valora proporcionalment.

​​​​​​​2.4.4.1. Acreditació

Les accions formatives i els títols propis de postgrau s'han d'acreditar mitjançant el certificat d'aprofitament, assistència o impartició i la resta de documentació que permeti acreditar, quan sigui necessari, el contingut de la formació impartida i les hores.

3. Requeriments dels mèrits al·legats

El tribunal ha de requerir als aspirants que esmenin els defectes que presenti la documentació aportada. No es tracta d'obrir un nou termini perquè puguin presentar nous mèrits, sinó de completar-ne o millorar-ne la justificació. Tampoc es pot aprofitar aquest tràmit per justificar un mèrit del qual no es disposava en la data de presentació de sol·licituds. L'abast de la necessitat de requerir l'esmena dels mèrits al·legats arriba fins i tot quan la persona aspirant no ha aportat cap justificació documental i només al·lega el mèrit en l'autobaremació.

Són exemples de requeriments que s'han de fer, els relatius als aspectes següents:

1. Nombre d'hores d'un curs.

2. Data d'expedició d'un títol.

3. Errades en els certificats de serveis prestats.

4. Justificació de l'experiència per un document no previst en les bases.

5. Certificats parcialment incomplets o insuficients.

6. Certificat subscrit per un òrgan distint a l'establert en la convocatòria.

7. Serveis prestats a l'administració convocant.

8. Falta d'homologació d'un curs.

9. Documentació presentada en una llengua no oficial.

Per tal de garantir la igualtat de tots els participants en el procés selectiu, els requeriments s'han de notificar conjuntament i s'hi ha d'atorgar un termini improrrogable de deu dies hàbils. Transcorregut aquest termini, a més d'un temps prudencial perquè arribi la documentació presentada, es podrà publicar la llista provisional de puntuacions obtingudes en la fase de concurs.

Com qualsevol altre tràmit, als requeriments fets per esmenar els mèrits al·legats per les persones participants en els processos selectius els resulta aplicable la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Per tant, se n'ha d'admetre l'actuació si es produeix abans de la publicació de l'acord pel qual s'aprova la llista provisional de puntuacions obtingudes en la fase de concurs. En l'acord pel qual aprova la llista provisional, el tribunal ha de declarar que els aspirants que no han complert el requeriment desisteixen de la sol·licitud de valoració del mèrit al·legat i no acreditat.

4. Relació provisional de valoració de mèrits de la fase de concurs

Una vegada revisats els mèrits de tots els aspirants, inclosos aquells que han estat esmenats arran d'un requeriment, el tribunal ha de publicar la relació provisional de valoració de mèrits de la fase de concurs. Cal recordar que en l'acord pel qual es publica aquesta relació i en el comunicat que es difongui al Portal de l'opositor s'ha de fer constar que aquelles persones interessades que no han complert el requeriment desisteixen de la petició de valoració del mèrit concret.

A partir del moment de la publicació, els aspirants disposen de tres dies per poder presentar reclamacions o sol·licitar la revisió dels mèrits valorats.

4.1. Revisió

El tribunal ha de fixar una data per a la revisió dels mèrits de les persones aspirants que ho hagin sol·licitat dins el termini esmentat.

Si un aspirant es presenta el dia fixat per a la revisió sense haver-ho sol·licitat amb caràcter previ es pot procedir igualment a la revisió dels mèrits el dia fixat o un altre dia.

En funció del nombre de sol·licituds, el tribunal pot establir més d'un dia per dur a terme la revisió dels mèrits.

A Menorca, Eivissa i Formentera la revisió s'ha de fer per telèfon o videoconferència, segons el que hagi sol·licitat la persona aspirant.

El dia de la revisió el tribunal ha d'informar la persona aspirant sobre com s'han valorat els mèrits que va al·legar. Tal com s'ha explicat en apartats anteriors, l'explicació que es doni en aquest tràmit s'ha de motivar i ha d'incloure els elements següents:

a. Criteris seguits per l'òrgan de selecció.

b. Relació dels mèrits valorats a l'aspirant d'entre tots els que va presentar, com també la relació dels mèrits no valorats.

c. Puntuació atorgada a cada mèrit i explicació del criteri concret que s'ha aplicat per arribar a la puntuació.

En aquest tràmit, a més de la valoració dels seus mèrits, les persones aspirants tenen dret a conèixer la valoració dels mèrits dels altres aspirants.

En l'acta del dia de la revisió ha de constar un petit resum que contengui la relació de persones que hi han assistit, les al·legacions presentades i les respostes del tribunal, especialment en aquelles qüestions en les quals la persona aspirant ha discrepat de la valoració feta pel tribunal.

El tribunal ha d'informar els aspirants que poden presentar per escrit reclamacions contra la revisió de la valoració dels mèrits durant el dia de la revisió i, com a màxim, el dia hàbil següent.

4.2. Reclamacions

El tribunal disposa d'un termini de set dies per resoldre les reclamacions. La resposta a les al·legacions s'ha de fer per escrit i de manera motivada, conforme als criteris establerts.

El tribunal no pot aprofitar aquest tràmit per revisar el judici propi sobre els mèrits dels aspirants, llevat que existeixi una reclamació d'un tercer interessat o es tracti d'un error material o aritmètic. S'ha de tenir present que no es considera una errada material la modificació de la valoració com a conseqüència d'un error del judici valoratiu. Així les coses, valorar dues vegades el mateix curs és un error material, però no són errors materials introduir nous criteris de valoració o reconsiderar l'aplicació dels criteris establerts.

Si la resposta a les al·legacions es fa de forma individual, aquesta s'ha de notificar als aspirants de forma individual. Si a causa del nombre de reclamacions la resposta es fa de forma conjunta, l'informe s'ha de publicar al Portal de l'opositor.

En el cas que s'estimi alguna reclamació, s'ha de diferenciar si l'aspirant impugna un criteri de valoració o si qüestiona l'aplicació del criteri al seu cas concret. S'ha de tenir present que, si el tribunal assumeix que el seu criteri de valoració era erroni i acorda canviar aquest criteri, ha d'aplicar aquest criteri a la resta d'aspirants, en compliment del principi d'igualtat que regeix qualsevol procediment selectiu. Únicament en aquest cas (mitjançant la impugnació d'un criteri per part d'un aspirant) el tribunal pot modificar els criteris establerts prèviament, sempre amb el corresponent tràmit previ d'al·legacions.

Si amb la reclamació la persona aspirant aporta proves versemblants que contradiuen el criteri del tribunal per a no valorar el mèrit i, no obstant això, el tribunal considera que el mèrit no s'ha de valorar, s'ha d'intensificar la motivació en la resposta a la reclamació.

Les reclamacions s'han de contestar abans de la publicació de la llista provisional de persones aspirants seleccionades del concurs oposició, per a cada una de les illes separadament.

5. Relació provisional d'aprovats del concurs oposició

Resoltes les reclamacions, l'òrgan de selecció ha d'acordar la publicació de la llista provisional de persones aspirants seleccionades del concurs oposició, per a cada una de les illes separadament. Aquesta relació ha de contenir com a màxim tantes persones com places es convoquen i ha d'incloure les persones amb més puntuació després d'haver sumat les puntuacions de la fase d'oposició i les puntuacions de la fase de concurs, aplicant les fórmules per ponderar les dues fases del procediment selectiu establertes en la convocatòria.

Una vegada publicada aquesta relació, les persones aspirants poden interposar-hi reclamacions o sol·licitar-ne la revisió en el termini de tres dies hàbils. El tribunal ha de resoldre les reclamacions en un termini de set dies.

6. Relació definitiva de les puntuacions de la fase de concurs i relació definitiva de persones aspirants que han superat el procés selectiu

Un cop resoltes les reclamacions, el tribunal ha d'aprovar la relació definitiva de les puntuacions de la fase de concurs i la relació definitiva de persones aspirants que han superat el procés selectiu, referida a cada una de les illes. La relació ha de contenir com a màxim tantes persones aprovades com places es convoquen per a cada una de les illes en la convocatòria corresponent. Aquesta darrera relació s'ha d'elevar al conseller o consellera competent en matèria de funció pública.

1  L'Advocacia General de l'Estat-Direcció del Servei Jurídic de l‘Estat, en data 05/04/2019, va emetre un informe sobre la possible naturalesa d'administració pública de les universitats públiques.

L'Advocacia de l'Estat indica que el que caracteritza una administració pública és que la seva creació estigui disposada per llei per aconseguir fins d'interès general. Assenyala que aquesta caracterització concorre indubtablement a les universitats públiques, ja que, la Llei orgànica d'universitats n'exigeix la creació per una norma amb rang legal. A més, es dediquen a la prestació d'un servei públic com és l'educació superior.

Igualment, les potestats i funcions que tenen les caracteritzen com a administració pública: les universitats públiques dicten actes jurídics, tenen personal que pot ser funcionari o laboral, en matèria patrimonial disposen de béns de domini públic, poden exigir taxes i finalment són poder adjudicador en matèria contractual.

L'informe esmentat indica que la regla de l'article 2.3 de la Llei 40/2015 no pot interpretar-se com una norma que negui la conceptualització de les universitats públiques com a administració pública, sinó com una regla que cerca ressaltar l'autonomia i independència d'aquelles.

2  Decret 11/2017, de 24 de març, d'exigència del coneixement de llengua catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l'Administració de la CAIB.

​​​​​​​