BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

La Presidenta del Consell de Gerencia, en data 19-11-2020 i  núm. de Decret 202018483, ha resolt el següent:

1.- Publicar  al BOIB i a la seu electrònica de l'ajuntament la decisió de la sentència dictada per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el Procediment ordinari núm. 560/18, seguit a instàncies de UNIBAIL RODAMCO PALMA S.L.U. i que afecta a la modificació del PGOU referida  als articles 54,  88, 104, 108,  112, 116, 118, 119, 128, 130, 339.2 i 340, apartat 17 de les Normes.

La decisió de la sentència esmentada és la següent:

1º) Que ESTIMEM el present recurs contenciós administratiu

2º) Que declarem disconforme a l'ordenament jurídic i NUL·LA la disposició impugnada.

3º) No procedeix expressa imposició de costes processals.

2.- Publicar, així mateix, al BOIB i a la seu electrònica de l'ajuntament els preceptes anul·lats, que són els articles que s'han esmentat al punt primer del present acord. Es fa menció que l'Ajuntament Ple, en sessió de dia 24 de setembre de 2020, encara no ferma la sentència, va aprovar novament la modificació de dits articles de les Normes del Pla General, iniciant la tramitació ambiental adient. 

És per això que a continuació es publiquen els preceptes anul·lats segons la redacció donada que es va aprovar definitivament  per acord del Ple de data 28-06-2018:

Article 54. Ús global residencial unifamiliar (1)

Definició de l'ús global. És l'ús corresponent a l'allotjament d'una família.

A l'efecte de l'aplicació de les ordenances municipals per a la protecció del medi ambient, el Pla general considera l'ús detallat Habitatge Unifamiliar (1.1) com d'especial protecció.

Classificació i definició dels usos detallats:

1.1. HABITATGE UNIFAMILIAR

És el que alberga una sola família al total d'un edifici, constitueix, juntament amb la parcel·la, una única unitat registral, i té accés exclusiu des de vial o espai lliure públics.

La densitat màxima de població és d'un habitatge per parcel·la.

Article 88. Còmputs d'edificabilitat

1. La superfície de les plantes tancades computa al cent per cent (100%).

2. La superfície dels porxos computa al 50% quan les seves obertures siguin superiors a un terç del seu perímetre, i al 100% quan aquestes obertures siguin inferiors a un terç del seu perímetre.

3. La superfície de les terrasses, patis descoberts, soterranis i semisoterranis no computa en cap tipus d'edificació.

4. Quan al planejament es garanteix l'ús públic i gratuït d'un porxo realitzat sobre sòl de propietat privada, aquest no computa.

5. En tots els tipus d'ordenació no computa la superfície dels cossos d'edificació permesos per damunt de l'altura màxima.

6. En el tipus d'edificació segons alineació vial o espai lliure públic, i segons volumetria específica en què no s'estableixi un coeficient d'edificabilitat proporcional a la superfície de la parcel·la, la superfície edificable serà la suma de la superfície corresponent a totes les plantes permeses, compresa dins les alineacions de façana o mitgeres que les limiten, més la superfície edificable dels cossos i els elements sortints permesos, llevat de la de soterranis i semisoterranis.

Article 104. Amidament d'altura en el tipus d'edificació AV

1. En el tipus d'edificació segons alineació a espai lliure públic o vial es denomina altura reguladora la dimensió vertical amidada sobre el pla vertical d'alineació de la façana general des del punt de referència, tal com es defineix a l'apartat següent, fins al pla inferior del forjat del sòtil de la darrera planta de pisos. L'altura reguladora no pot superar el límit que s'estableix a l'ordenança particular de cada zona i que es denomina altura màxima. Es denomina altura total la dimensió vertical des del punt de referència fins al punt més elevat de coronació de coberta, i no pot superar el límit establert a l'ordenança particular de cada zona.

2. La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'altura és distinta per a cadascun dels supòsits següents:

a) Edificis amb front a una sola via:

Es defineix com a punt de referència la cota de la rasant de la vorera o de l'espai lliure públic al punt mitjà de la façana de la parcel·la.

En el cas en què la longitud de la façana de la parcel·la sigui superior al doble de la mínima establerta a l'ordenança de cada zona, la façana es pot dividir en mòduls iguals o superiors a la façana mínima i escalonar la construcció, i es defineix com a punt de referència la cota de la rasant al punt mitjà de cadascun d'aquests trams.

Aquest escalonament és obligatori quan existeixen diferències d'altura a la rasant del vial o a l'espai lliure públic superiors a un metre.

b) Edificis amb front a dues o més vies, formant cantonada o xamfrà:

- S'hi aplica el que disposa l'apartat 2.a anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una sola.

c) Edificis amb front a dues o més vies que no formin cantonada ni xamfrà

- Els edificis situats a solars amb front a dues o més vies que no formin cantonada ni xamfrà, l'edificació de les quals a cada front estigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa, es regulen, quant a altura, com si es tractàs d'edificis independents.

Article 108. Plantes baixes. Adaptació de l'edifici al terreny

1. En aquest tipus d'ordenació es denomina planta baixa, per a cada parcel·la o tram de parcel·la, la planta, el paviment de la qual estigui situat entre zero coma quatre (0,4) metres per davall i un (1) metre per damunt del punt de referència. És obligatori que en tot edifici es projecti una planta que compleixi aquesta definició.

Si la parcel·la té el front a dos vials o espais lliures públics que no formin cantonada o xamfrà, situats a diferents cotes, les cotes del paviment de la planta baixa respecte de cada front de façana poden prolongar-se fins a la línia equidistant de les dues alineacions.

2. Es prohibeixen les excavacions amb la finalitat d'augmentar el front de façana per davall del punt de referència. Només es permeten les encaminades a adaptar els cossos d'edificació al terreny o les destinades a ubicar-hi soterranis o semisoterranis.

3. Quan, atesos les excavacions anteriors a l'aprovació inicial del present Pla general (11 de juliol de 1994), els terraplenaments o l'existència d'edificacions, no sigui possible conèixer les cotes del terreny natural, es prendran com a cotes d'amidament les dels plànols municipals i, en cas de dubte, aquestes vindran determinades per l'Ajuntament.

4. No s'admet que per a la realització de terrasses o de piscines situades més enllà de la profunditat edificable es facin rebaixos o terraplens superiors a un (1) metre si el terreny és pla, o a un coma noranta (1,90) metres d'altura si el terreny és inclinat.

Es considera que un terreny és pla quan, en considerar les cotes de dos punts qualssevol del terreny natural situats a façanes oposades de la projecció de l'edifici o la terrassa, la línia recta que els uneix disposi d'un pendent inferior al 10% respecte d'un pla horitzontal.

5. En el cas de terrenys inclinats que presentin un pendent descendent a partir de la rasant del vial en sentit perpendicular a aquest i en què s'origini l'aparició de plantes situades per davall de la planta baixa que no compleixin la definició de soterrani i semisoterrani per sobresortir a la seva façana posterior més d'un (1) metre del terreny natural si és pla o un coma noranta (1,90) metres si és inclinat, aquestes plantes es definiran com a plantes intermèdies a la planta baixa i a la planta soterrani o semisoterrani i no podran superar el límit de la profunditat edificable a les zones en què no estigui permès que la planta baixa la superi.

Article 112. Cossos i elements sortints permesos a partir de l'alineació de façana en el tipus d'edificació AV

1. Sempre que no s'indiqui el contrari a les ordenances particulars, es permeten cossos sortints tancats, elements sortints i cossos sortints oberts (porxos, balcons). Els cossos i els elements sortints permesos a partir de l'alineació de façana, llevat dels situats al forjat de sòtil de la darrera planta pis completa, com a màxim podran disposar d'un front de façana a cada planta de la magnitud que resulta de descomptar a la longitud total de façana de la parcel·la les separacions mínimes permeses d'aquests cossos i elements volats a les mitgeres.

2. La superfície edificable màxima dels cossos i elements volats ha de ser d'un 50% de la superfície definida per la volada màxima permesa i les separacions mínimes a les mitgeres, i computada d'acord amb el que estableix l'article 88.

A aquest efecte, es poden realitzar compensacions entre les distintes plantes pis completes de manera que la suma de la superfície edificada que disposin els cossos i els elements volats corresponents a totes les plantes pis completes no superi la superfície màxima establerta al paràgraf anterior.

A les zones B2a, B3a, D2a, D3a i K2a únicament es permetrà la volada de balcons i cossos sortints oberts.

3. En el cas d'ordenacions amb reculada de l'alineació de vial o espai lliure públic, quan es permeti la construcció de porxo a la planta baixa aquest no pot prolongar-se en voladís sobre el vial o l'espai lliure públic.

4. Als solars en cantonada, la volada permesa als xamfrans serà la corresponent a la del carrer de major amplada. Al xamfrà, el voladís s'amidarà perpendicularment a l'alineació oficial.

5. Quan en una cantonada conflueixin dues zones, les volades màximes permeses de les quals siguin diferents, l'alineació corresponent a la menor volada es prolongarà fins a la intersecció amb l'alineació de la volada major o, si hi ha xamfrà, fins a la intersecció amb la volada del xamfrà tal com queda definit a l'apartat 3. Tot això amb la finalitat que l'alineació de les volades es faci amb continuïtat.

6. En el tipus d'edificació AV-MC.R, en la qual els cossos i els elements sortints se situen sobre l'espai de reculada, així mateix, en cada propietat el pla límit lateral de volada serà un pla perpendicular a la façana i separat de la mitgera a una distància igual o superior a la volada màxima permesa a l'ordenança de cada zona, llevat de sortints i cornises.

Article 116. Amidament d'altura en el tipus d'edificació segons regulació de parcel·la

1. L'altura màxima d'un edifici és la dimensió vertical mesurada en cada punt del paviment de la planta baixa des de la cota d'aquest fins a la cota de la cara inferior del forjat de sostre de la planta més elevada. El límit de l'esmentada altura s'estableix a les ordenances particulars de cada zona.

2. En els casos en què l'edificació es desenvolupi escalonadament per adaptar-se al pendent del terreny natural, fraccionant la planta baixa en el nombre convenient de parts, en cadascuna d'aquestes s'ha de complir independentment l'altura màxima segons es defineix a l'apartat anterior.

3. La diferència màxima de cotes del paviment dintre de cada una de les plantes podrà ser de 2,90 m, a l' efecte que es consideri com unitat de planta.

4. Les cobertes inclinades podran arribar a una altura de coronació de dos (2) metres superior a l'altura màxima de l'edifici. Aquest altura s'anomenarà altura total, i els seus límits s'assenyalen a les ordenances particulars de cada zona. La diferència entre les altures màximes i total de l'edifici, per tant, no pot ser mai superior a dos (2) metres.

Article 118. Superfície d'ocupació

1. És la superfície de la projecció vertical sobre un pla horitzontal de la superfície compresa entre les línies externes de totes les plantes, incloent-hi els semisoterranis, com també porxos i cossos o elements sortints. Es defineix com a percentatge respecte de la superfície total de la parcel·la

2. Les piscines no computaran com a superfície ocupada de la parcel·la encara que sí ho faran les construccions en què s'ubiquin les seves instal·lacions i la maquinària, sempre que sobrepassin la rasant del terreny.

3. En les zones d' ús principal residencial plurifamiliar, es podrà ocupar en plantes soterrani o semisoterrani un 15% de la superfície de la parcel·la, addicional a l' ocupació màxima permesa en planta baixa en l'ordenança de cada zona, sempre que dites plantes es destinin a la finalitat exclusiva de realitzar aparcaments de vehicles de tipus turisme i es compleixin les separacions mínimes establertes a límits. El tractament de la superfície de la parcel·la no ocupada per l' edificació haurà de ser enjardinat i/o arbrat.

4. També computarà com a ocupació qualsevol instal·lació col·locada sobre el terreny, com antenes, sistemes captadors d'energia solar, torres elèctriques, etc.

5. En sòl rústic, a més de l'edificació, també computarà a l'efecte de superfície ocupada, la resta d'elements constructius, incloent-hi tot tipus de terreny pavimentat.

Article 119. Separacions o reculades a límits

1. Llevat d'ordenança específica que ho permeti, les separacions obligatòries dels edificis segons les presents Normes s'han de regir no només per damunt, sinó també per davall del nivell de la planta baixa. Llevat d'indicació expressa en contra, s'han d'amidar des de l'alineació de referència fins a la vorada de qualsevol cos o element de l'edificació, incloent-hi els voladissos, llevat dels simples sortints de menys de cinquanta (50) centímetres de volada. Les separacions indicades a les ordenances de cada zona es consideren com a distàncies mínimes.

2. S'exclouen de l'obligació de la reculada a vial o espai lliure públic les bombones i els dipòsits, com també les construccions exclusivament destinades a aparcament, rampes d'accés, escales d'emergència i instal·lacions tècniques, quan es construeixin completament enterrades respecte del terreny natural. Aquestes construccions han d'ocupar, com a màxim, un cinc per cent (5%) de la superfície de la parcel·la, i l'ocupació s'ha de computar dins els límits màxims establerts per a aquest paràmetre.

3. Quan a parcel·les inferiors a les mínimes es justifiqui la impossibilitat d'edificar amb les separacions a confrontants establertes, s'autoritzaran disminucions d'aquestes separacions sempre que es disminueixi en igual proporció l'altura màxima de l'edifici computada en metres i nombre de plantes. La separació mínima, en qualsevol cas, serà de dos (2) metres.

4. Les piscines i els corresponents recintes d'instal·lacions d'aquestes han de respectar les reculades obligatòries per a les edificacions.

5. Als espais de reculada no es permetrà realitzar construccions, encara que s'hi permetran els murets i bancs que no superin l'altura del mur massís de separació de mitgera.

6. Les instal·lacions aèries i els dipòsits no poden ubicar-se a l'espai de reculada, salvant el que s'ha assenyalat a l'apartat 1. S'hi poden ubicar els espais dels comptadors en el cas d'habitatges unifamiliars sempre que se situïn a les tanques de separació, disposin de nínxol individual i de l'altura exigida per la normativa tècnica d'aplicació.

7. A les parets amb terreny inclinat en sentit descendent a partir del vial, podran realitzar-se, a l'espai de reculada, passarel·les descobertes amb una cota del paviment, la diferència del qual respecte de la voravia sigui com a màxim d'un (1) metre, que permetin l'accés directe a l'edifici a través d'una planta superior a la baixa.

L'amplada màxima d'aquestes passarel·les serà de dos (2) metres, i davall aquestes no es permet ubicar-hi pilars ni cap altre element d'obra; han de quedar totalment obertes lateralment i s'ha de mantenir el terreny natural davall.

8. Es permet realitzar a l'espai de reculada, per a l'accés a les edificacions, una rampa amb un pendent que no superi el 20%.

Article 128. Ordenances particulars Zones "B". Ús principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificació AV-MC.V

1. Descripció. Aquesta Ordenança és d'aplicació a les zones de l'eixample perifèric.

L'edificació se situa perimetralment a l'illa amb altures homogènies, deixant al centre patis interiors d'illa lliure d'edificació configurats a partir dels fons edificables de les parcel·les.

2. Zones. Es distingeixen nou zones, que es diferencien en les distintes altures que poden abastar:

B2a, B3a, B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a, B7a.

3. Condicions mínimes de parcel·la

- Zones B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a, B7a:

a) Superfície mínima de parcel·la 320 m2

b) Amplada mínima de parcel·la 14 m

- Zones B2a i B3a:

a) Superfície mínima de parcel·la 100 m2

b) Amplada mínima de parcel·la 5 m

4. Condicions d'edificació. Per a cadascuna de les nou zones s'estableixen els següents paràmetres:

	B2a	B3a	B3x	B4a	B4x
H (n. P)	2	3	3 + a	4	4 + a
H màx. (m) (*)	6'5	9'6	10'2 + 3	13'3	13'3 + 3
H tot. (m) (*)	8'5	11'6	10'2 + 5	15'3	13'3 + 5
V màx.	0'4	0'4	0'7	0'7	1'50
Irp (hab./m2)	1/45	1/30	1/26	1/23	1/20

 

	B5a	B5x	B6a	B7a
H (n. P)	5	5+a	6	7
H màx. (m)(*)	16'4	16'4+3	19'5	22'6
H tot. (m)(*)	18'4	16'4+5	21'5	24'6
V màx.	1'50	1'50	1'50	1'50
Irp (hab./m2)	1/18	1/17	1/15	1/13

La definició del paràmetre Irp és la mateixa que per a les zones A.

(*): L'altura màxima i l'altura total s'han descompost en les que es corresponen al cos principal d'edificació i l'àtic, respectivament, separades pel signe +.

Altura màxima en metres a què s'ha de situar el pla inferior del sòtil de la planta baixa respecte del punt de referència a les nou zones:

- Zones B2a i B3a                                           3'7

- Zones B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a i B7a             4'3

Es podrà elevar el paviment de la planta baixa fins a un (1) metre sobre el punt de referència.

Únicament es podrà construir a la franja definida en la profunditat edificable fixada per a cada illa als plànols d'ordenació d'escala 1:1000.

Al pati d'illa només es podran construir soterranis i semisoterranis amb la limitació assenyalada a l'apartat 5.

5. Condicions d'ús     

a) Només es podran construir soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la finalitat exclusiva de realitzar aparcaments per a vehicles del tipus turisme.

b) Els usos distints del residencial permesos en situació 1 podran ubicar-se a qualsevol planta de la dita situació, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per davall no hi hagi plantes completes destinades a l'ús principal.

c) La resta de condicions d'ús de les zones B2a, B3a, B3x, B4a, B4x, B5a, B5x, B6a i B7a, es regula al QUADRE D'USOS NÚM. 1 de l'art. 65.

Article 130. Ordenances particulars de Zones "D". Ús principal: residencial plurifamiliar. Tipus d'edificació: AV-MC.R

1. Descripció. En aquesta Ordenança l'alineació de façana de les edificacions es troba reculada respecte de l'alineació de vial, amb la qual cosa queda un espai lliure d'edificació privat entre l'alineació de façana i l'alineació de vial.

2. Zones. Es distingeixen dotze zones, de les quals les que duen la lletra y o z es distingeixen per ser les úniques en què es permet realitzar porxo a l'espai de reculada.

3. Condicions mínimes de parcel·la         

- Zones D3x, D3z, D3m, D4x, D4a, D4y, D5a, D5x:

a) Superfície mínima de parcel·la         320 m²

b) Amplada mínima de parcel·la          14 m

- Zones D2a, D3a i D3y:

a) Superfície mínima de parcel·la         100 m2

b) Amplada mínima de parcel·la          5 m

- Zona D2y:

a) Superfície mínima de parcel·la         200 m2

b) Amplada mínima de parcel·la          10 m

4. Condicions d'edificació. Per a cadascuna de les tretze zones s'estableixen els paràmetres següents:

	D2a	D2y	D3a	D3y	D3x
H (n. P)	2	2	3	3	3 + a
H màx. (m) (*)	6'50	6'50	10'20	10'20	10'20 + 3
H tot. (m) (*)	8'50	8'50	12'20	12'20	10'20 + 5
V màx.	1	1	1	1	1
R (m)	3	3	3	3	3
Irp (hab./m2)	1/45	1/43	1/30	1/28	1/23

 

	D3m	D3z	D4a	D4y	D4x	D5a	D5x
H (núm. P)	3 + a	3 + a	4	4	4 + a	5	5 + a
H màx. (m) (*)	10'20 + 3	10'20 + 3	13'30	13'30	13'30 + 3	16'40	16'40 + 3
H tot (m) (*)	10'20 + 5	10'20 + 5	15'30	15'30	13'30 + 5	16'40	16'40 + 5
V màx.	1	1	1	1	1	1	1
R (m)	3	3	3	3	3	3	3
Irp (hab./m2)	1/26	1/25	1/23	1/21	1/20	1/18	1/15

R (m): reculada de façana respecte de l'alineació oficial en metres.

(*): L'altura màxima i l'altura total s'han descompost en les que corresponen al cos principal d'edificació i a l'àtic, respectivament, separades pel signe +.

Altura màxima en metres a què s'ha de situar el pla inferior del sòtil de la planta baixa respecte del punt de referència a les tretze zones:

- Zones D3x, D3z, D3m, D4x, D4a, D4y, D5a, D5x   4'3

- Zones D2a, D2y, D3a, D3y                                      3'7

Es podrà elevar el paviment de la planta baixa fins a un (1) metre sobre el punt de referència.

L'espai de reculada de façana serà inedificable a totes les plantes, fins i tot soterranis i semisoterranis, amb les següents excepcions:

- Un porxo exclusivament en planta baixa a les zones D2y, D3z, i un porxo a totes les plantes a les zones D3y i D4y. En aquestes quatre zones, així mateix, es permet construir-hi soterranis i semisoterranis.

La profunditat edificable és per a totes les plantes l'assenyalada per a cada illa als plànols d'ordenació a escala 1:1000. Es podran construir soterranis i semisoterranis al pati d'illa amb la limitació assenyalada a l'apartat 5.

5. Condicions d'ús

a) Només es podran construir soterranis i semisoterranis que superin la profunditat edificable amb la finalitat exclusiva de realitzar aparcaments per a vehicles del tipus turisme.

b) Els usos distints del residencial permesos en situació 1 podran ubicar-se a qualsevol planta de la dita situació, destinada totalment o parcial a aquests usos, sempre que per davall no existeixin plantes completes destinades a l'ús principal.

c) La resta de condicions d'ús per a les zones es regula al QUADRE D'USOS NÚM. 1 de l'art. 65.

Article 339. Definicions sobre ordenació

1. ÚS: realització d'activitat que necessita un suport territorial o del sòl directe o indirecte mitjançant la construcció prèvia d'edificacions.

2. ÚS PRINCIPAL: ús al qual pot estar destinada la major part de la superfície edificada de les edificacions existents en una àrea determinada de la ciutat, donant-li un caràcter que el Pla general pretén mantenir o, per pretendre que les noves edificacions en un àmbit determinat s'hi destinin en la major part de la seva superfície, el Pla no estableix cap tipus de limitació quant a grup, mida i situació, en les condicions d'ús de les zones que s'assignen a aquests àmbits, mentre que a la resta dels usos permesos sí s'estableixen limitacions, i tenen el caràcter de compatibles amb el principal.

A aquest efecte, a cada parcel·la s'ha de destinar almenys un 55% de la superfície edificada a algun o alguns dels usos detallats inclosos a l'ús global principal establert al titol de l'ordenança de cada zona.

Aquest límit no és d'aplicació per als usos permesos a cada zona en situació 4.

3. EDIFICACIÓ AÏLLADA: ordenació segons regulació de parcel·la en la qual les reculades mínimes a confrontants són obligatòries.

4. ESPAI NO EDIFICABLE DE PARCEL·LA: àrea de la parcel·la que ha de quedar lliure d'edificació, és a dir, els espais de reculada en RP o l'àrea de parcel·la situada més enllà de l'àrea edificable en AV, llevat que la seva ocupació per part de l'edificació estigui expressament permesa en aquesta normativa.

5. EDIFICACIÓ ADOSSADA: ordenació segons regulació de parcel·la en la qual es permet l'edificació confrontant amb mitgeres, vial o espai públic.

6. ALINEACIÓ: pla vertical que delimita els vials o els espais lliures amb els espais edificables.

7. ALINEACIÓ OFICIAL: conjunt d'alineacions actuals i noves alineacions que delimiten o partionen els espais qualificats pel planejament com a espais lliures públics o vials.

8. ALINEACIÓ OFICIAL ACTUAL: alineació definida per limits existents entre espais lliures públics o vials i terrenys.

9. NOVA ALINEACIÓ OFICIAL: alineació distinta de l'alineació actual, que delimita o partiona les parcel·les dels espais classificats pel plantejament com a espais lliures públics o vials.

10. ALINEACIÓ DE FAÇANES: alineació a partir de la qual podran alçar-se o s'hauran d'alçar les construccions.

11. ALINEACIÓ INTERIOR D'ILLA: alineació de façana que delimita el pati de l'illa.

12. ALINEACIÓ EXTERIOR D'ILLA: alineació de façana més pròxima o coincident amb l'alineació oficial.

13. PROFUNDITAT EDIFICABLE: en ordenacions segons alineació d'espai lliure públic o vial, distància perpendicular compresa entre les alineacions exterior i interior.

14. PARET MITGERA: pla vertical que separa dues parcel·les.

15. RECULADA: separació compresa entre una alineació o una paret mitgera i un cos d'edificació. Aquestes separacions s'han d'amidar des del punt més sortint d'aquest cos d'edificació.

16. RECULADA A PARET MITGERA: separació compresa entre la paret mitgera i un cos d'edificació.

17. RECULADA A ALINEACIÓ OFICIAL: separació compresa entre l'alineació oficial i un cos d'edificació.

18. RASANT: línia que defineix el perfil longitudinal del paviment d'un vial.

19. RASANT DE CALÇADA: rasant al llarg de l'eix del vial.

20: RASANT DE VORAVIA: rasant definida per la intersecció d'alineació oficial i pel paviment de la voravia o per la projecció de la vorada superior de la vorera sobre aquest pla, incrementada en un dos per cent (2%) de l'amplada de la voravia en cas de no estar pavimentada, o pel paviment de la calçada en cas que no hi hagi voravia.

Article 340. Definicions sobre edificacions

1. PLANTA: porció d'espai que per la seva altura de sòtil és susceptible, d'acord amb l'Ordenança, a ser destinada a algun ús i que està compresa entre un parament de sòtil i una superfície trepitjable.

2. PLANTA TANCADA: part coberta i tancada de l'edificació incloent-hi els elements constructius de tancament.

3. PORXO: part de l'edificació oberta a part del seu perímetre i coberta per elements constructius fixos.

4. TERRASSA: part de l'edificació descoberta [o coberta per simples volades de menys de cinquanta (50) centímetres de projecció] o coberta per elements fixos situats a una altura igual o superior a sis amb seixanta (6,60) metres.

5. PÈRGOLA: entramat calat amb barres repartides uniformement que cobreix una terrassa o el terra en general. La relació entre la superfície dels buits i la dels elements constructius, ambdues mesurades en la seva projecció vertical sobre un pla horitzontal, haurà de ser superior a vint (20). Els elements sostenidors hauran de ser, així mateix, barres lleugeres.

6. FAÇANA: cara externa de cadascuna de les parets que limiten un edifici, excloent les mitgeres.

7. COS SORTINT: part de l'edificació que sobresurt de l'alineació de façana, de caràcter fix, i que és habitable o ocupable (porxos, tribunes, balcons, terrasses).

8. ELEMENT SORTINT: part de l'edificació que sobresurt de l'alineació de façana, de caràcter fix, no habitable ni ocupable.

9. GALERIA ENVIDRADA: cos sortint tancat a tot el perímetre que sobresurt de l'alineació de façana, exclusivament per vidres allotjats en tancaments de fusta.

10. BALCÓ: cos sortint a tot el perímetre que sobresurt de l'alineació de façana, i separat almenys cinquanta (50) centímetres de qualsevol cos volat tancat. S'entén que un cos sortint és obert quan, sobre el paviment, l'altura dels ampits i les baranes és com a màxim d'u amb vint (1,20) m. Així mateix, a l'efecte que un cos sortint es defineixi com a balcó, per damunt d'aquesta altura únicament es podran situar elements verticals de fusta constituïts per barres lleugeres, però en cap cas elements com gelosies o persianes.

11. COBERTA: element constructiu que protegeix la part superior de les edificacions.

12. VOLADÍS, CORNISA: elements sortints de la coberta.

13. TANCA: element continu de tancament que limita propietats.

14. EDIFICACIÓ: conjunt diferenciat de plantes tancades, porxos i cossos i elements sortints.

15. PATI: espai no edificat situat dins el volum d'edificació i destinat a il·luminar i/o ventilar distintes dependències de l'edifici.

16. SOTERRANI: plantes en què els paràmetres verticals de tancament queden totalment per davall del terreny.

17. SEMISOTERRANI: Planta que sobresurt menys d'un (1) metre de la superfície del terreny natural, si és pla i u coma noranta (1'90) metres si és inclinat. Aquestes dimensions es mesuraran en qualsevol punt del seu contorn entre el terreny i la cara superior del paviment de la planta immediata superior.

No poden realitzar-se en el perímetre de l'edificació modificacions del terreny natural de manera que se superin les diferències màximes de cotes assenyalades en el paràgraf anterior entre el terreny i el paviment de la planta immediata superior, excepte en una longitud que com a màxim sigui l'estrictament necessària per a situar l'accés de vehicles a aquell, incloent una porta, amb una amplada màxima de 6 m.”

18. PLANTA BAIXA: pla o conjunt de plans, el paviments dels quals es troba situat com a màxim a les altures definides a l'article 117. És la planta que serveix de pla de referència per a l'amidament de l'altura reguladora dels edificis, en el cas de regulació de parcel·la. En els tipus d'edificació segons alineació de vial o espai lliure públic la planta baixa per a cada parcel·la és aquella en què el paviment es troba situat entre 1 m per damunt i 0,40 m per davall del punt de referència.

19. PLANTES PIS: les situades damunt la planta baixa.

20. ÀTIC: planta superior en reculada respecte d'alguna alineació de façana”

 

Palma, 20 de novembre de 2020

El cap del Departament,

p.d. Decret de batlia núm 3000/2014, de 26/02/2014

(BOIB núm. 30 de  4-03-2014)

Jaume Horrach Font