BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En el moment actual, i atès que a Espanya, com també a la majoria de països europeus, es registra una tendència ascendent en el nombre de casos de SARS-CoV-2, amb incidències que situen la major part del territori en un nivell de risc alt o molt alt d'acord amb els estàndards internacionals i els nacionals establerts en el document d'Actuacions de resposta coordinada per al control de la transmissió de la COVID-19, aprovat en el Ple del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el passat dia 22 d'octubre de 2020, el Govern de l'Estat, a l'empara del que disposen l'article 116 de la Constitució i les lletres b) i d) de l'article 4 de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge, ha declarat novament l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, en tot el territori espanyol, mitjançant el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2. Aquest Reial decret tenia una vigència inicial de quinze dies, però el Congrés dels Diputats, en la sessió de dia 29 d'octubre, en va autoritzar la pròrroga fins a les 00.00 hores del dia 9 de maig de 2021, amb determinades modificacions, que s'han recollit en el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre.

Durant el període de vigència de l'estat d'alarma activat, en cada comunitat autònoma i ciutat amb estatut d'autonomia, l'autoritat competent delegada serà qui exerceixi la presidència de la comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia, en els termes establerts en els reials decrets esmentats, i les autoritats competents delegades queden habilitades per dictar, per delegació del Govern de l'Estat, les ordres, resolucions i disposicions per a l'aplicació del que preveuen els articles 5 a 11.

L'estat d'alarma declarat pel Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, amb les modificacions establertes mitjançant el Reial decret 956/2020, de 3 de novembre, estableix, amb determinades excepcions, en l'article 5, la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn durant el període comprès entre les 23.00 i les 06.00 hores, amb la finalitat d'evitar al màxim l'expansió de la infecció durant aquest període de temps, atès que en aquesta franja horària s'han produït molts contagis en aquestes darreres setmanes.

Així mateix, l'article 6 estableix la possibilitat de limitar l'entrada i la sortida dels territoris de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d'autonomia, així com d'àmbits territorials de caràcter geogràficament inferior, amb unes certes excepcions, amb el propòsit de reduir substancialment la mobilitat del virus.

També, en l'article 7, estableix la possibilitat de limitar la permanència de grups de persones en espais públics i privats, i, en l'article 8, la possibilitat que les autoritats delegades puguin limitar la permanència de persones en llocs de culte.

D'aquesta manera es persegueix la reducció de la mobilitat social de manera significativa i, per tant, es pretén detenir l'expansió de l'epidèmia.

Aquestes limitacions seran eficaces en el territori de cada comunitat autònoma o ciutat amb estatut d'autonomia quan l'autoritat competent delegada respectiva ho determini, la qual també podrà modular, flexibilitzar i suspendre l'aplicació d'aquestes mesures.

A fi de determinar l'horari d'inici i finalització de la limitació de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, establerta en l'article 5.1 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, com també de determinar l'eficàcia, a les Illes Balears, de les limitacions establertes en el Reial decret esmentat, en el territori de les Illes Balears, es va dictar el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, amb una vigència inicial de quinze dies, que s'han prorrogat fins a les 24.00 del dia 24 de novembre de 2020, mitjançant el Decret 13/2020, de 9 de novembre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es prorroguen les mesures establertes mitjançant el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19.

Finalment, el Reial decret estatal preveu la possibilitat que les comunitats autònomes puguin imposar la realització de prestacions personals obligatòries en l'àmbit dels seus sistemes sanitaris i sociosanitaris, sempre que això resulti imprescindible per a respondre a la situació d'emergència sanitària.

En tot cas, durant la vigència de l'estat d'alarma, les administracions sanitàries competents en salut pública, en el que no preveu el Reial decret, han de continuar adoptant les mesures necessàries per afrontar la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, conformement a la legislació sanitària, en particular, a la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública; la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, i la Llei 33/2011, de 4 d'octubre, general de salut pública, així com a la normativa autonòmica corresponent.

No obstant això, en una situació epidemiològica com l'actual, resulta imprescindible combinar les mesures previstes en la legislació sanitària amb unes altres de l'àmbit del dret d'excepció, tal com recullen els articles 116.2 de la Constitució espanyola i quart i següents de la Llei orgànica 4/1981, d'1 de juny, dels estats d'alarma, excepció i setge.

En data 28 d'octubre de 2020, la directora assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears va emetre un informe de la situació epidemiològica de l'illa d'Eivissa en què s'evidencia que l'acumulació de casos de SARS-CoV-2 és especialment elevada.

La situació epidemiològica de l'illa d'Eivissa determinava la necessitat d'adoptar mesures especials de contenció de l'activitat econòmica, laboral i social en matèria de salut pública per frenar la transmissió del SARS-CoV-2 i protegir la salut de la població d'aquest àmbit territorial i també de la resta del territori de les Illes Balears, a l'empara del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, atès que, tenint en compte la situació epidemiològica en determinats nuclis de població i que hi ha un risc molt elevat de transmetre-hi la malaltia, cal adoptar mesures més rigoroses de control i prevenció de la malaltia que les que s'han adoptat fins ara.

L'informe de la directora assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears feia palesa la situació epidemiològica de l'illa d'Eivissa en les dates immediatament anteriors al Decret 12/2020, de 29 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, amb una IA14 de 249 casos per 100.000 habitants, en comparació amb una IA14 de 205 casos per 100.00 habitants al conjunt de les Illes Balears. Aquesta incidència se situava també més de quatre vegades per sobre del llindar de 60 casos per 100.000 habitants definit pel Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) per establir un territori en situació de risc epidemiològic. Encara més preocupant era el fet que aquesta IA14 s'havia duplicat en els darrers catorze dies, el que demostrava un elevat ritme de creixement dels contagis. D'altra banda, la taxa de positivitat s'havia incrementat en els darrers catorze dies d'un 6 % el 13 d'octubre a un 11 % el 27 d'octubre, i s'havia situat, per tant, de forma molt significativa per sobre del llindar del 3 % que l'ECDC defineix per establir un territori en situació de risc epidemiològic.

Cal destacar també que l'augment en els contagis havia repercutit en un important augment de la pressió assistencial, atès que s'havia incrementat en un 35 % el nombre de pacients ingressats per la COVID-19 a l'Hospital Can Misses.

Atesa aquesta situació epidemiològica, resultava necessari valorar actuacions sanitàries i de restriccions de la interacció social, dirigides a controlar la situació epidemiològica a l'illa d'Eivissa, per aturar el brot de la COVID-19 declarat.

Per tot això, es va dictar el Decret 12/2020, de 29 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a l'illa d'Eivissa, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

En aquest moment, resulta necessari prorrogar la vigència de les mesures que conté el Decret esmentat, fins a les 22.00 del dia 27 de novembre, atès que, malgrat es detecta una molt incipient milloria en les dades epidemiològiques, aquesta no es troba suficientment consolidada per poder considerar que el territori ha superat una fase de perill extrem per a la salut dels seus habitants i per al sistema sanitari de l'illa, sotmès a una important pressió assistencial.

Així doncs, des de l'entrada en vigor de les mesures dictades en el Decret 12/2020, la incidència acumulada a catorze dies ha passat de 249 casos per 100.000 habitants dia 27 d'octubre a 307 casos per 100.000 habitants en data 9 de novembre, un increment del 25 %. Aquest indicador resulta compensat per un altre indicador epidemiològic que evidencia els canvis a més curt termini, la incidència acumulada a set dies, que ha disminuït de 151 casos per 100.000 habitants a 129 casos per 100.000 habitants, una reducció del 15 % acompanyada d'una disminució molt significativa en la taxa de positivitat, que ha passat del 13 % al 7 %.

Cal destacar també que, com a conseqüència dels contagis originats en els dies previs a l'aplicació de les mesures, es va arribar a una incidència màxima a catorze dies de 336 casos per 100.000 habitants, el que fa més evident encara la relativa millora en la situació epidemiològica amb la contribució de les mesures de prevenció decretades.

No obstant aquesta tímida millora, les dades epidemiològiques encara se situen de forma molt marcada per sobre de les xifres que el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) considera de risc (60 casos per 100.000 habitants en catorze dies i un 3 % de positivitat de les proves PCR). És destacable, també, que cap dels municipis de l'illa d'Eivissa es troben per davall d'aquests paràmetres, fet que demostra l'existència de transmissió comunitària, que requereix mesures contundents de contenció dels contagis.

Per tot això, d'acord amb l'habilitació que estableix l'article 2.2 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, dict el següent

DECRET

Primer

Pròrroga de les mesures establertes per l'estat d'alarma a l'illa d'Eivissa

Queden prorrogades, fins a les 22.00 del dia 27 de novembre, les mesures establertes mitjançant el Decret 12/2020, de 29 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a l'illa d'Eivissa, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, en tot allò que sigui desplegament de les previsions establertes en els articles 5, 6, 7 i 8 del Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2.

Segon

Modificació relativa a les limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn

Es modifica el contingut del darrer paràgraf referit a les excepcions establertes per a les limitacions de la llibertat de circulació de les persones en horari nocturn, de l'apartat segon del Decret 12/2020, de 29 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a l'illa d'Eivissa, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma, que queda redactat de la manera següent:

En aquest sentit, es consideren situacions de necessitat justificada el desplaçament des del port o l'aeroport o cap a aquests, en cas que la circulació derivi directament de l'arribada o la sortida del vaixell o de l'avió, i el retorn al lloc de residència provinent d'un centre educatiu amb horari nocturn o de la sortida d'una activitat cultural o d'una activitat esportiva federada.

Tercer

Règim de recursos

Contra aquest Decret, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en el termini de dos mesos comptadors des de la publicació, de conformitat amb els articles 12 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Quart

Efectes

Aquest Decret produeix efectes a partir del moment de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i manté l'eficàcia fins a les 22.00 del dia 27 de novembre de 2020.

 

Palma, 13 de novembre de 2020

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias