BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 21 d'agost de 2020, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe ambiental estratègic sobre el «Pla Especial de Protecció dels BIC de ses Coves, ses Olleries i ses Alqueries, en el T.M. de Santa Eugènia , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

El PEP presentat es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada per considerar-se que està inclòs en el supòsit de l'article 9.4.b) de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

El procediment a seguir és l'establert en els articles 29 a 32, ambdós inclosos, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb les particularitats que preveu la Llei 12/2016.

2. Descripció i ubicació del pla

Els llogarets de ses Coves, ses Olleries i ses Alqueries, en el T.M. de Santa Eugènia, varen ser declarats Bé d'Interès Cultural, amb categoria de conjunt històric, per acord del Ple del Consell de Mallorca, de data 5 de març de 2009 (BOIB núm. 65, de 2 de maig de 2009), per les seves característiques tant a nivell d'entramat urbà, com ambiental i edificatori (teixit residencial i edificis singulars).

En compliment de l'obligació d'elaborar un pla especial o instrument urbanístic de protecció del conjunt històric, imposada per l'article 36.2 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (LPHIB), es redacta el PEP amb la finalitat de protegir i conservar els valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals d'aquests conjunts històrics i dels seus entorns de protecció, fent-ho compatible amb el desenvolupament urbanístic.

El principal criteri que ha guiat la redacció del PEP ha estat el de minimitzar i controlar el desenvolupament urbanístic del conjunt històric i del seu entorn de protecció, així com el de conservar les característiques tipològiques dels conjunts històrics dels llogarets, tant en els aspectes urbanístics com arquitectònics i ambientals, i establir una protecció general de l'entorn. Amb aquesta finalitat es regulen les condicions de les obres a realitzar, s'incorpora la necessitat de realitzar un control arqueològic per a obres que afectin el subsòl de l'àmbit del BIC, s'incorpora el catàleg d'elements del Pla Especial, etc.

L'àmbit territorial del PEP és un àmbit discontinu, integrat pels conjunts històrics de ses Coves, ses Olleries i ses Alqueries (inclou tot el conjunt edificat original i històric, amb una superfície de 16.107 m², 72.841 m² i 42.597 m², respectivament) i els seus entorns de protecció (parcel·les agrícoles del seu voltant, de 156.469 m², 391.393 m² i 311.883 m², respectivament), coincidents amb els delimitats en l'annex gràfic de les respectives declaracions de Bé d'Interès Cultural.

Els respectius acords de declaració de BIC destaquen de cadascun d'ells les seves característiques coherents i rellevants, tant a nivell d'entramat urbà com edificatori (teixit residencial – caracteritzat per un gran equilibri general - i edificis singulars), i amb una gran adaptació al lloc i amb un paisatge que defineix completament el casc urbà.

La singular característica de cadascun dels conjunts històrics és «que no limita amb zones urbanes sinó que, per l'escàs desenvolupament del nucli, en la majoria del seu perímetre limita directament amb el sòl rústic», cosa que contribueix a preservar l'aïllament que caracteritza als nuclis, així com la seva vinculació amb el món agrari que els donà origen. Des dels nuclis no es perd mai de vista la relació amb l'entorn natural que els envolta.

Un dels aspectes dels llogarets que es destaca com a mereixedor d'una especial protecció és la seva implantació a un emplaçament de gran atractiu, amb importants valors paisatgístics.

Els terrenys ubicats en l'àmbit dels BIC estan classificats en part com a sòl urbà i en part com a sòl rústic. A ses Olleries quasi existeix una correspondència exacta entre conjunt històric – sòl urbà i entorn de protecció – sòl rústic. A ses Coves i a ses Alqueries la major part del conjunt històric coincideix amb el sòl urbà però, a la vegada, una part important del sòl urbà s'ubica dins l'entorn de protecció.

3. Avaluació dels efectes previsibles

El PEP té per objecte, segons el DAE, «preservar els tres conjunts històrics i el seu entorn de protecció del desenvolupament urbanístic possible, conservant les característiques rurals actuals i evitant modificar la seva estructura, valors tradicionals, arquitectònics, estètics, culturals i patrimonials».

Segons el DAE «per la naturalesa de les accions, pràcticament la totalitat dels efectes que se'n desprenen són de signe positiu: conservació de les característiques físiques, biòtiques i paisatgístiques de l'entorn de protecció; conservació de l'ús agrícola en aquelles parcel·les que el mantenen; efecte positiu en el paisatge singular dels conjunts històrics; protecció del patrimoni arqueològic; conservació i millora de l'estat dels recursos científico-culturals; conservació i millora de l'estat de la morfologia urbana; manteniment de l'estil de vida tradicional; reducció de les expectatives de població i de moviments migratoris; es redueixen les expectatives de consum d'aigua, de producció de residus i de consum d'energia al nucli; atractiu turístic pe a turistes d'interior.»

Pel que fa als efectes negatius, el DAE es limita a assenyalar que «la major part dels efectes negatius s'han de relacionar amb una reducció de les expectatives econòmiques de les activitats relacionades de manera directa o indirecta amb la construcció, en reduir-se les possibilitats de construcció de nous habitatges».

No obstant l'anterior, sengons s'indica en el DAE, el PEP «ordena el territori urbà i rústic i l'ús del sòl en l'àmbit de les respectives declaracions de Bé d'Interès Cultural», i indica que «una vegada el Pla Especial sigui vigent, serà l'instrument de planejament a l'empara del qual s'atorgaran les llicències i autoritzacions administratives que siguin preceptives dins el seu àmbit territorial, que coincideix amb el de les respectives declaracions de BIC».

El marc legal que configura el PEP possibilita un considerable creixement urbanístic dels llogarets, tenint en compte que aquests àmbits han sofert un escàs desenvolupament i que una part important dels terrenys classificats com a sòl urbà en els tres nuclis estan sense edificar i essent que les preteses limitacions al desenvolupament urbanístic per part del PEP són d'escassa virtualitat.

La materialització del creixement urbanístic comporta el consegüent augment de població que implica l'increment associat de la demanda de recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus), augment de la mobilitat i de la contaminació, impacte sobre el paisatge, etc.

Així mateix, el PEP pot donar lloc a actuacions urbanístiques que desfigurin l'entramat original i desvirtuïn les característiques rurals actuals dels BIC i en modifiquin la seva estructura, valors tradicionals, arquitectònics, estètics, culturals i patrimonials, en permetre tipologies d'habitatges (plurifamiliar i adossada) alienes a les actualment predominants (casa vilatana i de pagès) i determinats usos com l'ús recreatiu.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

En compliment del disposat per l'article 30.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, la CMAIB va consultar a les següents administracions públiques:

- Serveis d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Servei d'Espais Naturals del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca

- Direcció Insular d'Urbanisme del Departament de Territori del Consell de Mallorca

- Direcció Insular d'Infraestructures del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

En resposta a les consultes formulades, les administracions que s'han pronunciat, segons els informes que consten a dia d'avui dins l'expedient, són:

- Com a resposta a la consulta formulada per la CMAIB, la cap de Servei de Planificació comunica mitjançant ofici de data 5 de maig de 2019 que «els àmbits de protecció assenyalats per a cada nucli es troben fora de la Xarxa Natura 2000, i per les característiques del projecte no es preveu cap mena d'afecció que minvi les garanties mediambientals, per la qual cosa, no és competència d'aquesta Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat emetre l'informe que demanau».

- El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient. Segons l'informe emès per aquest Servei el 16 de juny de 2020 (registrat d'entrada a la CMAIB en data 01/07/2020), «Ateses les característiques i la naturalesa del projecte a informar, el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, no té cap inconvenient en relació al risc d'incendi forestal i resta d'aspectes d'àmbit forestal dins la nostra competència».

- La Direcció Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca, que va trametre l'informe del Servei Jurídic d'Urbanisme, emès, el 9 de juny de 2020, en el tràmit previst en l'article 55.3 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. En aquest informe s'hi fan tota una sèrie de consideracions urbanístiques i s'indica la necessitat d'aclarir el sentit de determinats termes (p. ex. «reedificació») i de determinades regulacions, a la vegada que s'indica que s'han d'establir i completar d'altres regulacions (p. ex. definir els paràmetres urbanístics per a la qualificació D-ET Dotacions, condicions de parcel·lació de l'entorn de protecció, justificar el compliment de la legislació vigent per segregacions en sòl r´ústic…), rectificar errors i inconherències, completar la documentació (inclusió plànols alineacions llogarets, etc.), etc.

- La Direcció Insular d'Infraestructures del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca, que en data 26 de juny de 2020 va informar favorablement el PEP.

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, que en el seu informe signat electrònicament el 20 d'agost de 2020 conclou que: «Per tot això, i pel que fa al Pla especial de protecció del BIC ses Coves, ses Olleires i ses Alqueries, informo que:

1. Amb la informació presentada no queda clar si hi haurà una nova demanda de recursos hídrics i un increment del volum a depurar. A la normativa es contempla la possibilitat d'obra nova. El que no indica és quants d'habitatges nous són possibles. Tampoc indica quina és la capacitat màxima de població d'aquests nuclis. Amb el visor de la IDEIB (capa sòl vacant) sembla que hi ha una part important del sòl urbà dels tres nuclis està sense edificar i això podria suposar un increment de la demanda de recursos hídrics i de les necessitats de sanejament. En cas que hi hagi increment de la demanda aquesta s'haurà de calcular i indicar d'on es durà a terme aquest proveïment i com es durà a terme el sanejament, a més s'haurà d'aportar:

-Certificat del gestor que s'encarregarà del subministrament d'aigua que certifiqui la disponibilitat de recursos per assumir aquest increment de demanda i les fonts disponibles o previstes del recurs.

-Certificat de l'entitat responsable de la depuració que asseguri que els volums generats d'aigua residual, tant en cabal com en concentració de contaminants, podran ser tractats en la seva totalitat per l'EDAR existent i no interferiran amb el compliment dels valors límit d'emissió imposats en l'autorització d'abocament al domini públic hidràulic o al domini públic marítim terrestre.

2. A la Direcció General de Recursos Hídrics no tenim constància de cap pou de proveïment anomenat «Pou Mitjà», per tant no es pot emprar per proveir el municipi fins que no s'obtengui la concessió corresponent.

Segons dades que consten a la Direcció General de Recursos Hídrics l'únic pou d'abastiment emprat en el municipi de Santa Eugènia és Son Mateu ARE_1652_Vigent-DI-_39245. Però actualment les extraccions per a proveïment urbà (de l'ordre dels 120.000 m³/any) del municipi superen el volum màxim autoritzat (109.500 m³).

És necessari regularitzar la situació dels pous de proveïment al Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics.

3. S'haurà d'incloure a la Normativa les mesures correctores referents a estalvi d'aigua i tractament d'aigües residuals incloses a l'estudi d'impacte ambiental simplificat. A més de les mesures de gestió de la demanda establertes en el PHIB 2019 o una norma genèrica que indiqui que s'hauran de complir les mesures de gestió de la demanda previstes en el PHIB vigent.

4. S'hauran d'indicar les característiques tècniques de la fossa sèptica del nucli de ses Coves i si té capacitat per els nous habitatges. En cas que sigui una fossa estanca de buidatge periòdica s'haurà d'indicar com es realitza el buidatge i presentar un certificat del gestor de l'EDAR on certifiqui que admet aquestes aigües residuals. En cas que sigui un sistema autònom de depuració s'haurà de demostrar que compleixin amb els rendiments exigits a l'article 80 del PHIB 2019. S'haurà d'estudiar l'alternativa d'implantar un col·lector que connecti amb una EDAR.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es preveu que el pla pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1.Característiques del pla: en la mesura en què el PEP estableix el marc per a la futura autorització de projectes i activitats possibilita un considerable creixement urbanístic, amb el consegüent augment de població i l'increment de la demanda associada de recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus), de la mobilitat i la contaminació, pèrdua de sòl, impacte paisatgístic, etc., efectes que poden provocar un procés de deteriorament ambiental, social, cultural, i dels valors que feren mereixedors als llogarets de ser declarats BIC.

2.Característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada, considerant en particular el valor i la vulnerabilitat de l'àrea probablement afectada a causa de les seves característiques naturals especials i els efectes en el patrimoni cultural.

Els llogarets de ses Coves, ses Alqueries i ses Olleries varen ser declarats BIC amb la categoria de conjunt històric per considerar-los «un dels nuclis amb valors històrics i paisatgístics més destacats de l'illa, i per tant mereixedors d'una especial protecció», segons els respectius acords de declaració de BIC.

Un dels aspectes que es destaca com a mereixedor d'una especial protecció és «la seva implantació a un emplaçament de gran atractiu, amb importants valors paisatgístics».

Les actuacions urbanístiques en l'àmbit dels tres BIC tenen un impacte paisatgístic superior perquè és un territori poc transformat i més fràgil a qualsevol tipus d'actuació, a més la disposició dels terrenys amb pendents i en una ubicació elevada, com és el cas de ses Coves i ses Olleries, implica que les actuacions resultin més impactants visualment. Per això, un dels potencials impactes més significatius derivats de les actuacions que s'autoritzin en el marc del PEP serà sobre el paisatge.

Les actuacions urbanístiques que possibilita el PEP poden desfigurar l'en tramat original dels BIC i alterar les visuals (des dels nuclis cap a fora i des de fora cap als nuclis), rompent la relació harmònica entre la zona urbana i la zona natural, el conjunt històric i l'espai en el que es situa.

Conclusions de l'Informe Ambiental Estratègic

Primer. Subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària el «Pla Especial de Protecció dels BICS de ses Coves, ses Olleries i ses Alqueries», en el T.M. de Santa Eugènia, atès que es preveu que pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Segon. El promotor, en base a l'art. 31.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, elaborarà l'estudi ambiental estratègic, tenint en compte el document d'abast de l'estudi ambiental estratègic i les consultes a les administracions afectades.

En l'estudi ambiental estratègic s'identificaran, descriuran i avaluaran els possibles efectes significatius en el medi ambient de l'aplicació del pla o programa, així com unes alternatives raonables i ambientalment viables que tenguin en compte els objectius i l'àmbit d'aplicació del pla o programa.

L'estudi ambiental estratègic contindrà com a mínim la informació indicada en l'annex IV de la Llei 21/2013, i, a més a més, s'analitzaran en particular els següents punts:

- s'ha de determinar la població màxima prevista per als tres llogarets, als efectes de realitzar el càlcul de les necessitats dels recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus).

- s'ha avaluar la capacitat de càrrega dels llogarets. S'ha d'estudiar i valorar l'aptitud del territori per suportar la intensitat d'usos actual i la prevista sense provocar un procés de deteriorament ambiental, social, cultural, i dels valors que feren mereixedors als llogarets de ser declarats BIC.

- s'ha d'avaluar si les infraestructures de serveis existents són suficients i amb un dimensionament i conservació adequat per poder atendre les necessitats de la població actual i de la futura. En el seu cas, s'ha d'indicar si es preveu la implantació de noves infraestructures de serveis i/o l'ampliació de les existents.

- s'ha d'avaluar si les tipologies edificat`òries (en concret, la plurifamiliar i l'adossada) i determinats usos (p. ex. el recreatiu) que permet el PEP poden donar lloc a actuacions urbanístiques que desfigurin l'entramat original, els seus efectes sobre el medi ambient, si són coherents amb l'objectiu del PEP i si compleixen amb els criteris d'intervenció establerts en els apartats 2 i 3 de l'article 41 de la LPHIB. Segons resulti, s'han de plantejar alternatives a l'ordenació del PEP, raonables i tècnicament i ambientalment viables, ajustades a les finalitats de protecció del PEP i als criteris d'intervenció en els entorns de protecció dels BIC fixats per l'article 41.3 de la LPHIB.

- s'ha de presentar un estudi d'integració paisatgística que identifiqui el paisatge afectat pel pla, els efectes del seu desenvolupament i, si escau, les mesures protectores, correctores o compensatòries. Ha d'incloure una anàlisi de visibilitat de l'emplaçament de les potencials edificacions dins l'àmbit dels BIC. S'han d'elaborar conques visuals dels emplaçaments i les orientacions possibles als efectes de triar el que tengui menor impacte visual potencial.

Tot això tenint en compte que d'acord amb el disposat per l'article 68.2 de la LUIB, el planejament urbanístic, quan defineixi l'ordenació, ha de respectar l'establert en el punt 1 d'aquest article.

- el PEP ha d'incorporar les limitacions que les servituds aeronàutiques imposen a les determinacions que legalment constitueixen l'àmbit objectiu d'aquest instrument de planejament (art. 6.2 del Reial decret 416/2011, de 18 de març, pel qual s'actualitzen les servituds aeronàutiques de l'aeroport de Palma de Mallorca), sense perjudici d'obtenir les autoritzacions/informes exigits per la normativa d'aplicació.

- el DAE ha d'avaluar l'afecció de les eventuals actuacions que s'autoritzin a l'empara del PEP sobre la fauna i la flora dels llogarets.

És important diagnosticar de manera correcta la presència d'aquestes variables ambientals, i en conseqüència presentar una adequada valoració de potencials afeccions per tal d'adequar les pertinents mesures preventives i de minimització d'impactes.

S' han d'adoptar les mesures necessàries per evitar l'alteració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000 (art. 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni i Biodiversitat)

- el PEP ha de contemplar la informació i les propostes contingudes en els plans acústics municipals. De no haver-n'hi, s'ha d'incorporar un estudi acústic de l'àmbit d'ordenació que permeti avaluar el seu impacte acústic i adoptar les mesures adequades per a la seva reducció. Així mateix, ha d'incorporar, amb caràcter de mínim, els aspectes indicats a l'article 28.2 de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears.

- s'ha d'estudiar la mobilitat generada i establir quins mitjans de transport alternatius i quines rutes de vianants s'han de fomentar i protegir de cara al desplaçament dels residents del nucli.

- s'ha d'avaluar l'increment de residus que es produirà si augmenta la població segons el que permet el PEP als efectes de preveure l'adequada gestió dels residus que es generin així com de mesures per prevenir, reduir i corregir qualsevol efecte negatiu que es pugui produir.

- s'han de contemplar les determinacions de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (penetració d'energies renovables, edificis de consum energètic quasi nul, enllumenat públic més eficient, punts de càrrega de vehicles elèctrics, avaluació i compensació d'emissions de CO2, evitar efecte bombolla calor, avaluar com millorar la mobilitat, millorar les mesures preventives en la fase de construcció, optimitzar la gestió dels recursos hídrics, etc.); les del PHIB (previsió de sistemes urbans de drenatge sostenible (art. 60.6), sistemes de recollida de pluja a les noves edificacions (mesura obligatòria als nous habitatges unifamiliars i les edificacions situades en sòl rústic, art. 60.3), utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades per al reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes (art. 63.1), mesures de detecció i reducció de fuites i la substitució de xarxes amb fuites i la sectorització adequada, amb l'objectiu de millorar l'eficiència en la distribució i el consum d'aigua (art. 64.1), etc.); i qualsevol altra determinació que sigui d'aplicació de conformitat amb la legislació vigent.

- s'han de tenir en compte les consideracions fetes en els informes de la Direcció Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca i del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, de 9 de juny de 2020 i 20 d'agost de 2020, respectivament.

- la proposta de mesures preventives, correctores i compensatòries s'ha de realitzar tenint en compte tots els efectes ambientals que derivaran del pla.

Tercer. Aquesta resolució actua com a document d'abast de l'estudi ambiental estratègic tal com preveu l'art. 31.2.a) de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'Avaluació Ambiental.

Respecte a la tramitació s'ha de recordar que, per tal de donar compliment a l'art. 21 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, l'Ajuntament ha de sotmetre a informació pública la versió inicial del pla, acompanyat de l'Estudi Ambiental Estratègic (EAE), el qual s'haurà tengut en compte per a l'elaboració del pla.

Simultàniament, l'Ajuntament trametrà la versió inicial del pla i l'EAE a les administracions públiques que es considerin afectades. Com a mínim es realitzarà consulta a:

- Serveis d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Direcció General de Salut Pública

- Direcció Insular de Patrimoni del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca

- Direcció Insular d'Urbanisme del Departament de Territori del Consell de Mallorca

- Direcció Insular d'Infraestructures del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca

- Direcció Insular de Residus del Departament de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Protecció d'Espècies. Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears

- Servei de Transport i Distribució d'Energia i Generació Tèrmica de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic

- Dirección General de Aviación Civil del Ministerio de Fomento

- GOB

- Amics de la Terra

- Terra ferida

Quart. Aquest informe ambiental s'ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Cinquè. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici dels que, en el seu cas, procedeixin en via judicial contra la disposició de caràcter general que hagués aprovat el pla o programa , o bé, sense perjudici dels que procedeixin en via administrativa contra l'acte, en el seu cas, d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'art. 31.5 de la llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Sisè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

  

Palma,  26 d'octubre de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias