BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 27 d'octubre de 2020, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe ambiental estratègic sobre la Modificació Puntual Número 4 de les Normes Subsidiàries de Planejament de Porreres per a l'ampliació de l'equipament docent , en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

La MP es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada ja que, tot i estar inclosa en el supòsit de l'article 9.2.a) de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, tenint en compte les dimensions i característiques de l'àmbit, els objectius de protecció ambiental i integració al territori es poden aconseguir de forma similar tant amb una avaluació ambiental del pla o programa com amb una avaluació d'impacte ambiental dels projectes que s'hi poden executar.

La tramitació a seguir és l'establerta en els articles 29 a 32, ambdós inclosos, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb les particularitats que preveu la Llei 12/2016.

2. Descripció i ubicació del pla

La Modificació Puntual proposada té per objecte classificar 6.828 m² de sòl rústic general (AT-H) com a sòl urbanitzable directament ordenat (5.011 m² com a equipament docent i 1.817 m² com a viari) i modificar l'article 116 NS, amb la finalitat d'ampliar l'actual Institut d'Educació Secundària de Porreres situat a la carretera Ma-5030A.

Es tracta d'un equipament supramunicipal que dona servei als municipis de Porreres, Montuïri i Vilafranca de Bonany. Amb l'ampliació de l'Institut es pretén donar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat dels indicats municipis, podent així eliminar les actuals aules modulars, i també implantar el estudis de Batxillerat.

Les actuacions en les quals es concreta la MP són les següents:

1. Classificar 6.828 m² de sòl rústic general (AT-H), confrontants amb l'Institut existent, com a sòl urbanitzable directament ordenat.

Dels 6.828 m² que es proposa classificar com a SUDO, 5.011 m² es qualificaran com a equipament docent i es cediran a la Conselleria d'Educació perquè tengui sòl disponible per executar l'ampliació de l'IES, i 1.817 m² com a viari.

2. Suprimir un tram d'uns 82,5 m del camí existent al costat de l'IES, per tal de donar continuïtat al solar on s'ubica l'IES amb els terrenys confrontants que es proposen classificar com a SUDO, i l'obertura d'un nou vial d' aproximadament 8 m d'amplada i uns 139,5 m de longitud (amb la instal·lació de xarxa de distribució, xarxa de sanejament, pous de registre, xarxa d'electricitat i enllumenat) per a l'accessibilitat de les indústries situades al costat de l'institut.

Així mateix, s'indica que «es preveu, per tal d'aprofitar un romanent de parcel·la, un espai de 435 m² destinat a aparcament».

3. Modificar l'article 116 NS referit a «equipament docent». En concret, s'augmenta l'ocupació màxima (del 40% al 60%), el volum màxim (de 2m³/m² a 3m³/m²) i l'edificabilitat (de 0,66 m²/m a 1m²/m).

L'àmbit de la MP es localitza al nord del nucli urbà de Porreres (al costat de l'actual IES) i afecta totalment les parcel·les amb referència cadastral 07043A002090080000HK, 07043A002002110000HK i 07043A002002120000HR, i parcialment a la 07043A0022100000HO i a una part del viari de titularitat pública.

Segons el document ambiental, no es consideren alternatives d'ubicació de l'ampliació de l'equipament docent perquè es tracta d'una dotació de sòl que ha de ser confrontant a la parcel·la on s'ubica l'IES, i l'IES es troba envoltat per sòl urbà consolidat i per la carretera Ma-5030A, «menys pel seu costat nord que és on hi ha sòl rústic i, per tant, on es planteja l'actuació.»

3. Avaluació dels efectes previsibles

Segons el document ambiental presentat el principal efecte de la MP és de caràcter positiu en la mesura en què satisfarà una necessitat d'interès general ja que permetrà atendre les necessitats dels estudiants d'educació secundària obligatòria i de batxillerat dels municipis de Porreres, Montuïri i Vilafranca, solucionant la manca d'aules de l'actual IES i amb la implantació dels estudis de Batxillerat; a més de crear un nou vial i una zona d'aparcament, donant resposta als problemes d'aparcament, cosa que suposa la millora de la qualitat de vida dels residents.

Els efectes previsibles derivaran de les actuacions que s'aprovin en el marc establert per la MP proposada.

Segons el document ambiental els efectes negatius que es desprenen de la modificació són poc significatius i es relacionen amb l'execució de les obres d'urbanització i amb la transformació dels terrenys que es troben en situació de sòl rural.

Es preveu que durant les obres es produeixi un increment de la pols i partícules en suspensió; un increment de la contaminació acústica; l'alteració de l'estat dels terrenys (canvis en la morfologia original del terreny, canvis en els processos naturals de drenatge, pèrdua de sòl, etc.); generació de residus; contaminació puntual d'aqüífers (per vessaments, per neteja o manteniment de maquinària en llocs inadequats); alteració de les visuals (el seu impacte visual serà relativament baix segons el document ambiental perquè s'integrarà dins el sistema urbà actual, conectant la zona urbana amb el polígon industrial); afecció a la fauna i a la vegetació, tot i que segons el document ambiental es tracta d'efectes d'escassa importància perquè són terrenys agrícoles de valor natural escàs.

En la fase de funcionament, el document ambiental fa referència a l'increment del consum de recursos naturals (aigua i energia) i producció de residus i aigües residuals, per l'augment de la capacitat de les instal·lacions, però indica que no s'espera un canvi molt notable; l'increment del trànsit de vehicles motoritzats per accés al centre docent per l'increment del nombre d'alumnes per l'ampliació de dos cursos (batxillerat), que pot suposar problemes de congestió del trànsit en les vies Ma-5030 (direcció Montuïri) i Ma-5101 (direcció Vilafranca de Bonany), tot i que segons el document ambiental es tracta d'efectes molt puntuals.

El document ambiental tan sols preveu algunes mesures per prevenir, reduir, eliminar o compensar els efectes ambientals negatius significatius de la modificació, per considerar que els efectes negatius que es desprenen de la modificació són poc significatius i que l'execució de l'equipament constitueix per ella mateixa una millora dotacional important. Preveu mesures destinades a minvar efectes com el renou, emissions de partícules i pols en l'execució de les obres (tria de maquinària i equips adequats per a cada feina que disposin de silenciadors i amb nivells baixos de renou i emissions de gasos; regs periòdics dels accessos i esplanades d'obra); mesures destinades a la minva dels efectes sobre el paisatge el seu entorn (edificacions adaptades a l'entorn -colors, materials i estil-, ús d'espècies de vegetació autòctona en els enjardinaments, fanals de baix consum i que evitin la contaminació lumínica, soterrament de cablejat i d'instal·lacions tècniques, disposició d'espais lliures que facilitin una major integració de l'equipament a l'entorn; mesures destinades a l'estalvi d'energia i aigua i correcta gestió de residus (ús d'espècies autòctones de baixos requeriments hídrics, correcta gestió dels residus generats durant les obres, condicionament del nou edifici per a la recollida selectiva, previsió de mesures d'estalvi d'energia o d'utilització d'energies alternatives i de baix consum d'aigua).

El document ambiental estructura el seguiment ambiental del pla en quatre fases (1. projecte d'urbanització, 2 projecte d'obra d'equipament i ELP, 3. execució de les obres d'urbanització o edificació i funcionament), en les quals bàsicament el que preveu és revisar si els projectes preveuen les mesures indicades, si durant les obres es compleixen les mesures, i pel que fa a la fase de funcionament, preveu que l'administració competent faci complir la normativa durant el funcionament de les instal·lacions per evitar problemes ambientals.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

En compliment del disposat per l'article 30.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, la CMAIB va consultar a les següents administracions públiques:

- Direcció Insular de d'Infraestructures. Departament de Mobilitat i Infraestructures. Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Urbanisme. Departament de Territori. Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge. Departament de Territori. Consell de Mallorca.

- Servei de Protecció d'Espècies. Departament de Medi Natural. Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei d'Estudis i Planificació, Servei Aigües Superficials i Servei Aigües Subterrànies. Direcció General de Recursos Hídrics.

- Direcció General de Salut Pública. Conselleria de Salut i Consum.

- Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

En resposta a les consultes formulades, les administracions que s'han pronunciat, segons els informes que consten a dia d'avui dins l'expedient, són:

- El Servei de Protecció d'Espècies de la D.G. Espais Natuals i Biodiversitat. A l'informe emès per aquest servei en data 26 d'agost de 2020 s'hi fan, entre d'altres, les consideracions tècniques següents: «Segons les dades disponibles al Servei de Protecció d'Espècies, a la zona on s'ubica la parcel·la hi ha presència de les següents espècies protegides:

- Espècies catalogades en perill d'extinció (RD 139/2011): Bitó, Botaurus stellaris.

Segons l'opinió d'aquest servei, no són de preveure efectes de consideració sobre les espècies presents a la zona.

I com a conclusió assenyala que: «En conclusió, el Servei de Protecció d'Espècies, INFORMA FAVORABLEMENT la modificació puntual núm. 4 NNSS de planejament per ordenació SUDO URB-OR-01 i modificació article 116, per ampliació de l'equipament docent T.M. Porreres.»

- El Servei Tècnic d'Urbanisme de la Direcció Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca. A l'informe emès per aquest servei en data 17 de setembre de 2020 s'hi fan les següents consideracions generals: «Es considera que la present modificació implica un augment de les dotacions públiques del Nucli de Porreres, concretament amb l'ampliació de la zona escolar que es proposa.

En relació a la present modificació es fan les següents observacions:

- Una part dels límits de l'ampliació, coincideixen amb dues finques registrals. L'ordenació viari ha de seguir criteris de coherència, considerant no suficientment justificada la solució proposada. S'ha de recordar, en aquest sentit, que l'apartat 2 de l'article 75 del Reglament general de desplegament de la Llei 2/2014, d'ordenació i ús del sòl, compatible en aquest context amb la LUIB, indica que les delimitacions perimetrals d'àmbits subjectes a actuacions urbanístiques no es poden determinar amb el propòsits exclusiu d'ajustar-les als límits de la propietat. Han d'obeir a criteris de coherència urbanística i no a la simple conveniència d'ajustar-ne les delimitacions a condicions predials, dominicals o administratives preexistents. S'hauria de rectificar i millorar la connexió del nou vial proposat, amb una amplada de 8 metres, amb el vial rural existent d'aproximadament 4 metres.

- S'han de definir els 18 metres de zona APT de carreteres, havent de quedar fora de la classificació urbanitzable ordenat, podent tenir la qualificació de sistema general espai lliure públic/viari.

- S'ha d'eliminar dels plànols d'ordenació el Sector Urbanitzable de Serveis 2ª Fase, desclassificat per aplicació de la Disposició Addicional Setzena de la LUIB.

- S'han de definir les voravies de la xarxa viària projectada així com una adequada connexió amb la carretera Ma-5030A.

- S'ha d'incorporar la justificació del valor dels terrenys expropiats d'acord amb els articles 7 a 9 el Reglament de Valoracions de la Llei del Sòl, Reial Decret 1492/2011.

- Anàlisi de l'evolució dels ingressos i despeses dels darrers quatre anys i previsió d'ingressos i despeses dels propers quatre anys amb la incorporació de les possibles despeses d'expropiació, construcció i manteniment de l'obra a executar i de les que es tinguin previstes o en tramitació.

- S'ha de rectificar el quadre d'ingressos de la fulla 28 de la memòria, el resultat final hauria d'ésser: 3.914.000,00 €.

- Es recorda que l'Informe de Sostenibilitat Econòmica haurà d'ésser objecte de supervisió i validació per part de la intervenció de l'Ajuntament.

En qualsevol cas, les anteriors observacions es fan des d'una lectura del document que se cenyeixen estrictament al tràmit que determinen els articles 29 i següents de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, i a partir del nivell de definició inicial de la documentació aportada. En conseqüència, les expressades observacions no impliquen, en cap cas, predeterminació del contingut dels actes d'intervenció dels òrgans del Consell Insular de Mallorca que corresponguin en possibles tràmits posteriors.

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmósfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. A l'informe emès per aquest servei en data 15 d'octubre de 2020 s'hi fan diverses consideracions.

L'informe assenyala que «S'hauria de tenir en compte la següent documentació de referència:

Qualitat de l'aire:

- Informes anuals de qualitat de l'aire de les Illes Balears (http://atmosfera.caib.es)

- Llei 34/2017, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera.

- Pla Marc de Millora de la Qualitat de l'Aire (consultable a http://atmosfera.caib.es).

Canvi Climàtic:

- Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27 de 2 de març de 2019).

- Estudi de vulnerabilitat front al Canvi Climàtic de les Illes Balears (http://canviclimatic.caib.es).

- Estudi de vulnerabilitat front al Canvi Climàtic de les Illes Balears territorialitzat per municipi (http://canviclimatic.caib.es).

- Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

- Pla Director Sectorial de Mobilitat de les Illes Balears.»

Pel que fa a les consideracions a tenir en compte segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, indica que:

«La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica estableix uns objectius a aconseguir tant en la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, com en la millora de l'eficiència energètica, com en la penetració d'energies renovables:

Objectius de reducció d'emissions

a) El 40% per a l'any 2030.

b) El 90% per a l'any 2050.

Objectius d'eficiència energètica

a) El 20% per a l'any 2030.

b) El 40% per a l'any 2050.

Objectius de Penetració d'Energies Renovables

a) El 35% per a l'any 2030.

b) El 100% per a l'any 2050.»

Assenyala com a condicionants que s'han de tenir en compte de cara a la modificació de les normes subsidiàries els articles 20, 23.1, 31.1,2,3 i 5, 32.2, 36.1, 38.1 i 2, 42.1 i 2, 53, 54, 61, 64.1,2 i 3, 65 de la Llei 10/2019. De forma particular, en relació amb l'article 20.2 especifica que «De fet, el projecte hauria de calcular les emissions de CO2 generades tant en la fase de construcció com en la fase de funcionament, i proposar un sistema de compensació d'aquestes emissions.»

Així mateix, inclou les següents consideracions:

- pel que fa a l'adaptació als efectes del canvi climàtic:

«El futur projecte d'ampliació del centre docent haurà de contemplar els canvis que hi haurà en un futur en temperatures màximes, mínimes i règim de pluja, i presentar mesures que serveixin per millorar la resiliència davant d'aquests efectes del canvi climàtic. Algunes mesures que es podrien considerar serien limitar al màxim aquells elements que generen la bombolla urbana i fomentar mecanismes naturals de control de la temperatura, com l'evapotranspiració, mitjançant més arbrat, enjardinat, o coberta vegetals, la disposició de carrers i espais públics que afavoreixi la ventilació natural, a més de connectar amb la vegetació natural. Els jardins han d'afavorir espècies vegetals presents a l'entorn per tal de generar una extensió de l'entorn natural dins el medi urbanitzat.

Part essencial de l'adaptació al canvi climàtic passa per optimitzar la gestió dels recursos hídrics. Per això és necessària la recuperació de l'aigua de pluja i contribuir a l'adaptació a la seva escassetat. En aquest sentit es consideren mesures adequades: obligació que el disseny d'edificis inclogui la captura i utilització de les aigües pluvials i la pregestió d'aigües grises; augmentar la permeabilitat de voreres i altres elements de la urbanització; exigència que en els projectes d'urbanització es mantingui la permeabilitat del sòl; a fi d'estar més ben preparats per les pluges torrencials i millorar la seva captació s'haurien d'habilitar Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) en tot el sistema de recollida de pluvials i clavegueram, on es dota d'infraestructures que aconsegueixen captar i emmagatzemar aigua el màxim temps possible per no saturar les actuals infraestructures de pluvials.»

- sobre qualitat de l'aire:

«Convindria que es fes un estudi de mobilitat, vist la futura ampliació del centre docent, conforme a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, com per la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

L'acompanyament a escola és un dels principals motius de generació de mobilitat privada. S'hauria de pensar en sistemes d'arribada a peu, en bicicleta o en d'altres mitjans alternatius, per part dels infants. S'haurien de generar així doncs rutes segures separades del trànsit privat de combustió. Són ja nombrosos els estudis sobre contaminació atmosfèrica que incideixen sobre l'efecte que la contaminació dels vehicles privats genera en l'acompanyament a escola pot tenir sobre els infants, ja sigui quant al desenvolupament del seu sistema respiratori, com cognitiu.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i es preveu que el pla pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

1. Característiques del pla: amb la MP proposada es pretén classificar 6.828 m² de sòl rústic general (AT-H) com a sòl urbanitzable directament ordenat (5.011 m² com a equipament docent i 1.817 m² com a viari) i augmentar l'ocupació màxima, el volum màxim i l'edificabilitat prevista per les vigents NS per als equipaments docents, per permetre l'ampliació de l'IES de Porreres i solucionar el problema de la manca d'aules i implantar els estudis de batxillerat, millorant aquest servei públic de caràcter supramunicipal.

La MP estableix un marc nou per a l'autorització futura de projectes:

- El projecte de construcció de l'equipament docent. Els equipaments docents no prevists en el planejament urbanístic amb una ocupació de parcel·la superior a 2.700 m² estan sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària (Annex 1. Grup 11. 2 de la Llei 12/2016). D'aprovar-se la MP proposada l'equipament docent estarà previst en el planejament urbanístic.

- El document de la MP indica que per a l'execució del SUDO es redactarà un projecte d'urbanització. Els projectes d'urbanització en general han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada, d'acord amb l'article 13.2.b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, per estar inclosos a l'annex 2, grup 4.1 del citat Text refós.

En la mesura que la MP estableix un marc nou per a l'autorització futura de projectes legalment sotmesos a l'avaluació d'impacte ambiental (projecte d'urbanització), de conformitat amb l'article 9.2.a) de la Llei 12/2016 hauria de ser objecte d'una avaluació ambiental estratègica ordinària. No obstant això, tenint en compte les dimensions i característiques de l'àmbit de la MP, es considera que els objectius de protecció ambiental i integració al territori es poden aconseguir de forma similar tant amb una avaluació ambiental del pla o programa com amb una avaluació d'impacte ambiental dels projectes que es poden executar a la seva empara.

2. Característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada: Segons el document ambiental presentat el principal efecte de la MP és de caràcter positiu en la mesura en què permetrà atendre les necessitats dels estudiants d'educació secundària obligatòria i de batxillerat dels municipis de Porreres, Montuïri i Vilafranca, solucionant la manca d'aules de l'actual IES i amb la implantació dels estudis de Batxillerat. No obstant, també té efectes negatius, en la mesura que possibilitarà urbanitzar i edificar uns terrenys que a dia d'avui són sòl rústic comú- àrea de transició d'harmonització i es destinen a ús agrícola. El principal efecte negatiu, de caràcter irreversible, serà la pèrdua permanent de sòl, que serà ocupat amb l'execució de la urbanització i l'edificació, cosa que suposarà, entre d'altres efectes, substitució de l'ús actual del sòl, canvis en la morfologia original del terreny, canvis en els processos naturals de drenatge, pèrdua d'hàbitat, increment de la mobilitat i de la contaminació, impacte paisatgístic, etc.

Els terrenys inclosos dins l'àmbit de la MP estan classificats pel PTIM com a sòl rústic de règim general-àrea de transició d'harmonització; no estan afectats per cap àrea de prevenció de riscs (APR), i afectats per l'àrea de protecció territorial de carreteres. S'integren dins la unitat paisatgística 9 (UP 9: Pla).

Segons la norma 14.1.c) del PTIM, l'àrea de transició d'harmonització (AT-H) -subcategoria del sòl rústic comú- és la destinada a l'harmonització de les diferents classes de sòl, i els equipaments són considerats com un ús condicionat en aquesta classe de sòl. Segons el PTIM, a les úniques categories de sòl rústic a les que s'hi poden ubicar usos docents, educatiu, socioassistencial o sanitari són a les àrees de transició. A més, considera que els equipaments educatius de titularitat pública inclosos a la Xarxa Docent de Mallorca, atès el seu caràcter de servei públic i als efectes de les determinacions del PTIM s'entendran com a grans equipaments i no computaran com a superfície de nou creixement segons la norma 6 del PTIM.

La MP no afecta cap espai de rellevància ambiental. No es localitzen Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) dins l'àmbit ni en el seu entorn. S'ubica dins zona de protecció electrocució avifauna.

El risc d'incendi forestal de l'àmbit és baix segons el IV Pla general d'incendis forestals 2015-2024. A uns 350 metres s'hi localitza el torrent de Banyeres. No està afectat per cap àrea de risc potencial significatiu d'inundació (ARPSI) ni per cap perímetre de protecció de pous de proveïment urbà.

S'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 1815M2 (Montuïri). Es tracta d'un aqüífer poc profund, amb presència de clorurs i de nitrats, sense detecció de substàncies prioritàries, en bon estat quantitatiu i mal estat químic, en estat de deteriorament reversible. Massa no vulnerable per contaminació de nitrats.

La vulnerabilitat d'aqüífers de l'àmbit és moderada.

No es localitza dins l'àmbit de la MP cap bé d'interés cultural ni cap element catalogat, segons la documentació presentada.

Conclusions de l'Informe Ambiental Estratègic

Primer. No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la «Modificació Puntual nº4 de les NS de Planejament per a l'Ordenació del SUDO URB-OR-01 i la Modificació de l'article 116 per a l'Ampliació de l'Equipament Docent» promoguda per l'Ajuntament de Porreres, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, sempre i quan es compleixin les mesures correctores proposades en el Document Ambiental i els condicionants següents:

1. Adoptar les mesures necessàries per evitar l'alteració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000 (art. 46.3 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, de Patrimoni i Biodiversitat).

2. Tenint en compte que l'increment del trànsit de vehicles motoritzats per a l'accés al centre docent és un dels elements principals de contaminació atmosfèrica derivada de les actuacions contemplades, i per minimitzar les molèsties a la població per les possibles congestions de trànsit, cal avaluar la mobilitat generada i estudiar com millorar-la (a títol enunciatiu, estudiar mitjans de transport alternatius als vehicles particulars, atorgant preferència al transport públic i col·lectiu i als desplaçaments a peu i en bicicleta, i proposar mesures per a una mobilitat sostenible, etc.)

S'han d'estudiar els riscs i perills per a la seguretat pública derivats de l'increment de trànsit i incorporar mesures per a una adequada prevenció i eliminació efectiva de les pertorbacions. Tot això, tenint en compte que a l'àmbit de l'IES hi circulen camions de gran tonatge per l'existència d'indústries.

Cal recordar que l'article 7.4 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març de 2014, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, aprovat definitivament per acord del Consell Insular de Mallorca de data 27 d'abril de 2015 (RGLOUSM), estableix que «els equipaments i les dotacions públiques més significatius han d'estar connectats entre si mitjançant una xarxa de recorreguts de vianants o no motoritzats prevista en el planejament urbanístic, el disseny concret de la qual ha d'evitar els perills que pugui generar el trànsit rodat. Això no obstant, quan la intensitat del trànsit sigui escassa i així s'acrediti en la memòria de l'instrument de planejament, o bé la mobilitat i el transport quedin garantits per l'existència efectiva de serveis públics, es pot eximir de l'obligació de preveure recorreguts de vianants o no motoritzats a què es refereix aquest apartat.»

3. És previsible un increment del soroll i, per tant, de la contaminació acústica a causa de l'augment de vehicles que es produirà a la zona i de la posada en funcionament de l'ampliació de l'IES.

Segons la norma 45 del Pla Territorial Insular de Mallorca, aprovat definitivament el 13/12/2004 (BOIB 188 Ext., de 31/12/2004), el planejament urbanístic ha de tenir en compte sempre els objectius de qualitat acústica de cada àrea acústica a l'hora d'escometre qualsevol classificació del sòl, aprovació de planejament o mesures semblants. Així mateix ha de tenir en compte les previsions establertes a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, en las normes dictades en el seu desenvolupament i en las actuacions administratives realitzades en execució d'aquestes.

4. Incorporar les mesures contra la contaminació lumínica previstes a l'article 44 del PTIM i les mesures bioclimàtiques en l'edificació de la norma 42 del PTIM.

5. Justificar que la MP respecta l'establert a l'article 68.b) de la LUIB.

Pel que fa a l'ampliació de l'equipament docent, s'haurà d'elaborar una anàlisi de visibilitat de l'emplaçament de les futures instal·lacions dins la parcel·la als efectes de triar els emplaçaments i les orientacions que tenguin un menor impacte visual potencial i adoptar les mesures protectores, correctores o compensatòries per minimitzar aquest impacte i, abans de l'aprovació del projecte constructiu, s'haurà de sol·licitar informe a la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca.

6. Incorporar la perspectiva climàtica de conformitat amb els estàndards o els objectius indicats en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i en el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, sense perjudici de remarcar alguns dels seus objectius:

- penetració d'energies renovables amb objectiu de balanç d'emissions zero

- edificis de consum energètic quasi nul

- enllumenat públic més eficient

- punts de càrrega de vehicles elèctrics

- avaluació i compensació d'emissions de CO2

- evitar efecte bombolla calor (major evapotranspiració)

- avaluar com millorar la mobilitat

- millorar les mesures preventives en la fase de construcció

- optimitzar la gestió dels recursos hídrics

7. Tenir en compte les determinacions del Pla Hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears, aprovat pel Reial decret 51/2019, de 8 de febrer (PHIB). A títol enunciatiu: implantació de xarxes separatives de pluvials i residuals, previsió de sistemes urbans de drenatge sostenible, sistemes d'aprofitament de les aigües pluvials, utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades per al reg de parcs, jardins i zones verdes urbanes, instal·lació de fontaneria de baix consum. Estudi i adopció de mesures de correcció que minimitzin l'impacte derivat de les actuacions d'impermeabilització del sòl i de l'escorrentia. Etc.

8. Els terrenys que no s'ocupin amb l'edificació ni amb les obres d'urbanització s'han de mantenir en estat agrícola o s'han d'enjardinar amb espècies autòctones de baixos requeriments hídrics.

9. S'han de tenir en compte les consideracions fetes pel Servei Tècnic d'Urbanisme de la Direcció Insular d'Urbanisme del Consell de Mallorca a l'informe emès en data 17 de setembre de 2020 (de forma particular, la consideració referida a eliminar dels plànols d'ordenació el Sector Urbanitzable de Serveis 2ª Fase, desclassificat per aplicació de la Disposició Addicional Setzena de la LUIB), i les fetes pel Servei de Canvi Climàtic i Atmósfera a l'informe emès en data 15 d'octubre de 2020.

10. S'han d'avaluar les possibles afeccions de les indústries properes i del trànsit de vehicles de gran tonatge en relació amb l'IES i adoptar les mesures preventives, correctores i mitigadores que procedeixin.

11. El projecte d'urbanització de l'àmbit del SUDO ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental simplificada d'acord amb l'article 13.2.b) del Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 1/2020, per estar inclòs a l'annex 2, grup 4.1 del citat Text refós.

Cal recordar que el projecte d'urbanització ha de justificar que les infraestructures de serveis existents són suficients i amb un dimensionament adequat per poder atendre les necessitats dels actuals i dels futurs usuaris de l'IES. S'ha d'indicar com es resoldrà la connexió de l'ampliació de l'IES amb les infraestructures existents.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental.

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.

  

Palma,  27 d'octubre de 2020

El president de la CMAIB

Antoni Alorda Vilarrubias