BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Mitjançant el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, es declarà superada en el territori de les Illes Balears la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, declaració que esdevenia efectiva a partir del dia 21 del mateix mes.

2. Aquell mateix dia, i en aplicació del que disposa l'article 2 del Reial decret 555/2020, de 5 de juny, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, restà sense efectes l'estat d'alarma declarat a tot l'Estat.

3. El Consell de Govern, per l'Acord adoptat en la sessió de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, mesures que han de vigir fins que el Govern central, de manera motivada, declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sens perjudici que es puguin modificar si varien les circumstàncies que les motiven, o revocar si desapareixen.

4. El mateix Acord, en el punt tercer, habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 de l'Acord, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria de Salut i Consum.

5. L'annex 1 de l'Acord esmentat inclou un seguit exhaustiu de mesures de prevenció per evitar el contagi de la COVID-19 entre la ciutadania de les Illes Balears i, en el cas que dissortadament se'n produeixi el contagi, disposar de possibilitats més bones de traçar aquests contagis i controlar els rebrots de la malaltia.

Aquest Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, ha anat adaptant-ne el contingut en funció de l'evolució de la situació epidemiològica en el territori, així com del coneixement científic que s'ha generat respecte de la COVID-19.

Així doncs, es van dictar successivament:

- Les resolucions de la consellera de Salut i Consum de dies 13, 15, 16, 24 i 30 de juliol de 2020, per les quals es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020.

- Les resolucions de la consellera de Salut i Consum de 18 i 28 d'agost, i 11 i 25 de setembre de 2020, per les quals es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, i n'hi introduïen de noves, algunes de les quals tenien un àmbit temporal limitat, malgrat que es poguessin prorrogar.

- Finalment, les resolucions de la consellera de Salut i Consum de 9 i 23 d'octubre de 2020, per les quals es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, es prorrogaven mesures temporals anteriors i s'establien règims de mesures particularitzats per a les illes de Menorca i Formentera i, amb un abast temporal limitat, per a Mallorca i Eivissa.

6. Com s'ha fet palès, tot aquest seguit de resolucions han perseguit l'objectiu de fer més efectives les mesures de contenció i control que es van prendre mitjançant l'Acord del Consell de Govern de dia 19 de juny de 2020 i adaptar-les a les necessitats que en cada moment es posaven de manifest, tant a conseqüència de l'evolució de les dades epidemiològiques de la COVID-19 a les Illes com de les noves certeses que s'assolien arran del coneixement de la malaltia i les seves formes de transmissió, i molt especialment de la identificació dels espais físics i situacions de convivència que es mostraven idonis per a la transmissió del virus.

7. Per altra banda, el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, pel qual es declara l'estat d'alarma per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, ha generat un nou estadi normatiu en disposar mesures aplicables a tot el territori de l'Estat en relació amb la restricció de la llibertat de circulació de les persones en horaris nocturns i amb les limitacions de l'exercici del dret de reunió i de l'assistència a centres de culte, com també amb la possibilitat de restringir l'accés i la sortida del territori d'una comunitat o ciutat autònoma o d'espais geogràfics inferiors.

8. Finalment, escau tenir present que el Reial decret 926/2020, de 25 d'octubre, designa com a autoritats competents delegades del Govern, dins el territori de cada comunitat o ciutat autònoma, les persones titulars de les presidències d'aquestes.

En exercici d'aquesta condició, la presidenta del Govern de les Illes Balears va dictar els dies 26, 28 i 29 d'octubre els decrets 10/2020, 11/2020 i 12/2020, respectivament. En els dos darrers es disposa el confinament perimetral temporal de la ciutat de Manacor i de l'illa d'Eivissa, mentre que en el primer s'estableixen mesures en matèria de restriccions horàries de la llibertat de circulació i limitacions d'assistència a reunions socials i a llocs de culte, i confirma la vigència en el territori de les Illes Balears de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i alhora manté, en tot allò que no s'oposi a aquell Decret, la vigència de l'Acord de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, així com la de les mesures establertes mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum que hagin ratificat els òrgans judicials corresponents.

9. Actualment, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears presenta uns dels indicadors epidemiològics més bons a l'Estat espanyol. Malgrat això, s'ha produït una situació d'empitjorament des de la segona setmana d'octubre, que a hores d'ara sembla continguda i estable.

No obstant això, la incidència acumulada (IA) en catorze dies se situa en 253,51 casos per 100.000 habitants en el conjunt de les Illes Balears, mentre que en set dies és de 131,45, i la taxa de positivitat en catorze dies és del 6,64 %, mentre que en set dies és del 6,46 %. Així, i malgrat la millora evident observada des del mes d'agost, tant la incidència com la taxa de positivitat encara se situen marcadament per sobre dels llindars que l'European Center for Disease Prevention and Control (ECDC) estableix per definir un territori en situació de risc (60 casos per 100.000 habitants en 14 dies i una taxa del 3 %).

10. La situació epidemiològica segueix diferint entre les diferents illes. El dia 3 de novembre, l'illa més afectada encara era Eivissa, amb una IA14 de 330,01 casos per 100.000 habitants i una taxa de positivitat de l'11,39 %. La segueix Mallorca, amb una IA14 de 239,95 i una taxa de positivitat del 6,45 %. Menorca i Formentera presenten indicadors més bons, amb unes IA14 de 115,64 i 57,8 casos per 100.000 habitants i taxes de positivitat del 3,55 % i 4,76 %, respectivament.

També és significatiu que la taxa de positivitat dels darrers set dies ha baixat respecte de la dels darrers catorze, amb percentatges del 6,19 %, 2,84 %, 10,29 % i 2,99 %, respectivament per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

11. Aquestes dades epidemiològiques confirmen l'eficiència de les mesures de contenció aplicades fins aquesta data, ja que a hores d'ara han assolit un alentiment del creixement de la corba de contagis, després del rebrot que es va iniciar la segona setmana d'octubre, i sembla alhora probable que insistint a aplicar-les s'arribarà de bell nou a aconseguir l'objectiu que la corba de contagis reprengui la via descendent.

Tot això ens condueix a concloure que escau mantenir l'aplicació del Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, prorrogant, si és necessari, la vigència de les darreres mesures incorporades al Pla a les qual s'havia atorgat inicialment una durada temporal limitada.

12. S'ha consultat el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el qual, en data 6 de novembre de 2020, ha informat favorablement sobre les mesures que recull aquesta Resolució.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen els articles 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. De conformitat amb el que estableix l'article 2.7.b) del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, entre d'altres, les competències en l'àmbit material de la vigilància epidemiològica, anàlisi i avaluació de l'estat de salut de la població i de les malalties, prevenció de les malalties i, en concret, l'adopció de les mesures en matèria de protecció de la salut pública que estableix la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

4. L'article 10 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, pel que fa a l'avocació de competències.

5. El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB núm. 112, de 20-06-2020) pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, disposa que s'habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears de la Conselleria de Salut i Consum.

6. L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

7. Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

8. L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement de l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sens perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

9. L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col•lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

10. L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement de l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, el temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

11. La disposició final primera del Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, disposa que es mantenen en vigor i són aplicables en l'àmbit territorial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears les mesures que conté el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, com també les mesures establertes mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum que han estat ratificades pels òrgans judicials corresponents, en tot allò que no contradiguin el que estableix aquest Decret.

12. Els punts 1,2, 4 i 6 de l'article 3 del Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, disposen que en el territori de les illes de Mallorca i d'Eivissa les reunions socials i familiars que impliquin la permanència de grups de persones en espais, tant tancats com a l'aire lliure, no han de superar el nombre màxim de sis persones, tret que es tracti de convivents i sens perjudici de les excepcions que s'estableixen en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, en relació amb activitats específiques o en dependències, instal•lacions i establiments oberts al públic, mentre que per a les illes de Menorca i Formentera es mantenen vigents les limitacions establertes específicament per a reunions socials i familiars en aquestes illes mitjançant les resolucions de la consellera de Salut i Consum dels dies 9 i 23 d'octubre, respectivament, i finalment, que no s'inclouen en les limitacions anteriors les activitats laborals i institucionals, ni aquelles amb mesures específiques en la normativa que els és aplicable.

13. L'article 4 del Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, disposa que les limitacions de permanència de persones en llocs de culte, en el territori de les Illes Balears, són les s'estableixen en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, o les que s'estableixen específicament mitjançant una resolució de la consellera de Salut i Consum, ratificada per l'òrgan judicial corresponent.

14. L'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix que les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia han de conèixer de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades en aplicació de la legislació sanitària que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment.

15. La pandèmia de la COVID-19 s'ha configurat com una amenaça mundial que requereix una actuació decidida dels diferents estats i de les administracions públiques, especialment tenint en compte les incerteses que genera el desconeixement d'aspectes bàsics de la malaltia, els canals de contagi, mutacions del virus, nous canals de contagi i increment del nombre d'asimptomàtics que, infectats pel virus, traslladen la malaltia.

Això obliga les autoritats sanitàries a dur a terme actuacions a l'efecte d'evitar o minimitzar un risc per a la salut, la qual cosa obliga també a ponderar les alternatives tenint en compte l'avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l'aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

16. Totes les limitacions o modalitzacions d'exercici de drets que s'estableixen en aquesta resolució no arriben a comportar la suspensió dels drets fonamentals ni una restricció generalitzada, tenen un caràcter proporcionat atesa la finalitat de preservar la salut del conjunt de la ciutadania, incidint en sectors d'activitat, àrees geogràfiques o activitats on es produeix o es propicia un risc especial de contagi, i han d'entendre's ajustades a dret, atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il•limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, en l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per preservar els altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina que estableix el Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

17. En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Prorrogar, per un període de quinze dies, les mesures que conté la Resolució de la consellera de Salut i Consum de 23 d'octubre de 2020 per la qual es prorroguen les mesures adoptades mitjançant la Resolució de 9 d'octubre de 2020, s'estableixen limitacions específiques per a les illes d'Eivissa i Mallorca i s'estableix la flexibilització d'algunes mesures per a l'illa de Formentera.

Les mesures que s'estableixen amb caràcter temporal en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 i modificat posteriorment mitjançant resolucions de la consellera de Salut i Consum, queden també prorrogades amb la mateixa durada que estableix l'apartat anterior.

Aquestes pròrrogues s'entenen sens perjudici de l'aplicació prevalent d'allò que disposen el Decret 10/2020, de 26 d'octubre, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen mesures en el territori de les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma per fer front a la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19, i dels Decrets 11/2020, de 28 d'octubre, i 12/2020, de 29 d'octubre, ambdós de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 al nucli urbà principal del municipi de Manacor i a l'illa d'Eivissa, respectivament, a l'empara de la declaració de l'estat d'alarma.

2. Disposar que les mesures que conté aquesta Resolució tenen efectes a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta Resolució davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

4. Notificar aquesta resolució a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, així com a la Delegació del Govern a les Illes Balears i a les administracions que puguin ser responsables de l'aplicació total o parcial del seu contingut.

5. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 6 de novembre de 2020

La consellera de Salut i Consum

Patricia Gómez Picard