BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Mitjançant el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, es declarà superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, declaració que sorgia efectes a partir del dia 21 del mateix mes.

2. Aquell mateix dia i en aplicació del que disposava l'article 2 del Reial decret 555/2020, de 5 de juny, pel qual es prorrogava l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, restà sense efectes l'estat d'alarma declarat en tot l'Estat.

3. El Consell de Govern, per Acord adoptat en la sessió de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, mesures que han de vigir fins que el Govern central, de manera motivada, declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sense perjudici que es puguin modificar si varien les circumstàncies que les motiven, o revocar si desapareixen.

4. El mateix Acord, en el punt tercer, habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 de l'Acord, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria de Salut i Consum.

5. L'annex 1 de l'Acord esmentat inclou un seguit exhaustiu de mesures de prevenció per evitar el contagi de la COVID-19 entre els ciutadans de les Illes Balears i, en el cas que dissortadament es produeixi el contagi, poder disposar de possibilitats més bones de traçar aquests contagis i controlar els rebrots de la malaltia.

Aquest Pla de Mesures Excepcionals ha anat adaptant-ne el contingut en funció de l'evolució de la situació epidemiològica en el territori, així com del coneixement científic que s'ha generat respecte de la COVID-19.

6. A partir del 21 de juny, data de l'inici del període de «nova normalitat», s'ha incrementat substancialment la mobilitat de la població en comparació amb el període previ. Malgrat el manteniment de les mesures bàsiques de control de la transmissió, la mobilitat de la població i el contacte entre persones de grups diferents de convivència estable han generat noves cadenes de transmissió del SARS-CoV-2 en la població.

7. Cap a finals del mes d'agost, es va identificar que entre els factors que havien afavorit la transmissió del SARS-CoV-2 a la població hi havia el fet de no mantenir una distància interpersonal de seguretat, la presència d'un nombre elevat de persones en un mateix espai, especialment si és tancat, i l'absència d'ús de la mascareta. Els espais en què concorren de manera simultània dos d'aquests factors o més s'havien convertit, doncs, en espais de contagi de risc especial. Per tant, a fi de combatre més bé l'expansió de l'epidèmia, calia millorar l'adherència a l'ús de la mascareta, estendre'n l'ús a les situacions que comporten un risc especial, disminuir la densitat de persones en les situacions incompatibles amb l'ús de mascareta i evitar les aglomeracions incontrolades de persones a l'espai públic.

8. També s'havia observat que la majoria dels brots de COVID-19 que es detecten a les Illes Balears tenen un origen familiar, afavorits per la relaxació de les precaucions que es produeix en els entorns de confiança i, per tant, la contenció de l'epidèmia també requeria l'establiment de restriccions dirigides a les trobades de tipus social i familiar.

Arran de tot això, es va dictar la resolució de la consellera de Salut i Consum de 28 d'agost de 2020 per la qual es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020, que incorpora mesures més restrictives, per a les quals es va establir un termini inicial de quinze dies de durada, comptadors a partir de la publicació de la resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, de manera que aquestes mesures havien de finalitzar el dia 12 de setembre de 2020.

9. En data de 9 de setembre de 2020, malgrat que havien passat deu dies consecutius de disminucions en la incidència acumulada de casos de COVID-19, les Illes Balears continuaven presentant una incidència acumulada en els darrers catorze dies per sobre de 150 casos per 100.000 habitants, i mostraven, a més, indicis clars de la presència de transmissió comunitària en totes les illes i un augment progressiu dels nivells d'ocupació hospitalària per part de malalts de COVID-19. Aquests fets indicaven que era necessari perllongar en el temps determinades mesures restrictives de les activitats que suposen un risc més alt de transmissió de la COVID-19.

Es va tenir present, també, que la resolució conjunta del conseller d'Educació, Universitat i Recerca i de la consellera de Salut i Consum de 6 de juliol de 2020 per la qual s'aproven les mesures excepcionals de prevenció i contenció, coordinació i organització i funcionament per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 per als centres educatius no universitaris de la comunitat autònoma de les Illes Balears per al curs 2020-2021 va establir, en l'apartat II, com un dels principis bàsics de prevenció, higiene i promoció de la salut davant la COVID-19 en els centres educatius, la conformació de grups estables de convivència. Per tant, es feia necessari també definir mesures que restringissin l'ús d'espais destinats a activitats de lleure infantil que puguin implicar la participació de nins integrants de grups estables diversos fora de l'àmbit escolar.

10. Per tot això, es va aprovar la resolució de la consellera de Salut i Consum d'11 de setembre de 2020 per la qual es prorroguen les mesures adoptades mitjançant la resolució de 28 d'agost de 2020 i es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020.

11. Posteriorment, es va continuar observant una millora progressiva en els indicadors epidemiològics, amb una davallada del 32,5 % de la incidència acumulada a 14 dies de manera global en tota la comunitat autònoma. No obstant això, aquesta millora no s'havia produït de manera homogènia en el conjunt dels territoris insulars; així, la millora és més acusada a l'illa de Menorca, amb una disminució del 68 %, seguida per l'illa de Formentera, amb un 63 % i, finalment, les illes de Mallorca, amb un 33 %, i Eivissa, amb un 16 % de disminució. Es va observar també una disminució molt significativa en la taxa de positivitat, que havia passat del 9,11 % en data 11 de setembre al 5,37 % el dia 23 de setembre.

Malgrat aquesta millora evident en els indicadors epidemiològics analitzats, aquests indicadors assenyalaven que, d'acord amb els criteris definits pel Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC), les Illes Balears es trobaven encara en una situació de risc atès que, amb una incidència a catorze dies de 238 i una taxa de positivitat del 5,37 %, continuen presentant valors marcadament per sobre dels llindars establerts de 60 casos per 100.000 habitants i el 3 % de positivitat.

En qualsevol cas, es va considerar convenient modificar els aforaments màxims d'alguns establiments per tal d'assegurar que podien dur a terme la seva activitat habitual sense posar en perill la seguretat sanitària dels usuaris d'aquests serveis. Igualment, es va considerar oportú exceptuar els horaris de limitació de determinades activitats o d'ús de certs espais per als casos en què es valorava que el risc sanitari era molt baix.

12. D'altra banda i quant a l'illa de Menorca, es trobava en una situació epidemiològica que permetia flexibilitzar algunes de les mesures adoptades amb caràcter general per a aquesta illa atès que Menorca, de forma global, mostrava indicadors en data de 23 de setembre que es trobaven per sota dels llindars de territori de risc esmentats abans, amb una incidència acumulada de 31,05 casos per 100.000 habitants els darrers catorze dies, i una taxa de positivitat de l'1,3 %. Així doncs, es va considerar adequat augmentar els aforaments en mercats ambulants i terrasses d'establiments de restauració i hoteleria atès que, ja que són activitats que es fan a l'aire lliure, suposaven un risc menor de contagi en comparació amb les que es duen a terme en espais tancats. A més, tenint en compte la importància d'aquestes activitats per a les persones afectades per les mesures, també es va considerar que, atesa l'evolució positiva de l'epidèmia a l'illa de Menorca, era adequat flexibilitzar el règim de visites en els serveis socials de tipus residencial per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat, així com permetre les sortides dels residents dels centres.

13. Així doncs, es va aprovar la resolució de la consellera de Salut i Consum de 25 de setembre de 2020 per la qual es prorroguen les mesures adoptades mitjançant la resolució de 28 d'agost de 2020, es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i s'estableix la flexibilització d'algunes mesures per a l'illa de Menorca.

14. Posteriorment, es va observar que es mantenia la tendència positiva en l'evolució dels indicadors epidemiològics, amb una davallada en els darrers quinze dies del 44,5 % de la incidència acumulada a catorze dies de manera global en tota la comunitat autònoma. També es va observar una disminució molt significativa en la taxa de positivitat de les proves PCR, que ha passat en els darrers quinze dies del 5,39 % al 4,15 %, i ha assolit així l'objectiu del 5 % recomanat per l'Organització Mundial de la Salut.

Però malgrat aquesta millora evident en els indicadors epidemiològics analitzats, encara assenyalaven que, d'acord amb els criteris definits pel Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC), les Illes Balears es trobaven encara en una situació de risc, ja que, amb una incidència a catorze dies de 133,9 casos per cent mil habitants i una taxa de positivitat del 4,15 %, seguien presentant valors marcadament per sobre dels llindars establerts de 60 casos per 100.000 habitants i el 3 % de positivitat.

15. D'altra banda, i quant a l'illa de Menorca, la situació epidemiològica més favorable assolida s'havia mantingut estable durant les darreres setmanes, i passà d'una incidència acumulada de 31,05 casos per 100.000 habitants els darrers catorze dies el dia 23 de setembre i una taxa de positivitat de l'1,3 % a una incidència de 25,40 casos per 100.000 habitants i una taxa de positivitat de l'1,24 % en data 7 d'octubre, amb la qual cosa havia mantingut una incidència a catorze dies per sota de 60 casos per 100.000 habitants durant un període de més de 20 dies.

Per això, es considerava que la situació epidemiològica permetia continuar amb el procés de flexibilització de determinades mesures a l'illa de Menorca, especialment les que duen implícit un nivell de risc menor de contagi, pel fet que permeten mantenir la distància de seguretat i/o l'ús de mascareta, així com les activitats que es duen a terme a l'aire lliure.

16. En canvi, atès el fet que la resta d'illes de la comunitat autònoma continuaven presentant valors que superen el llindar que estableix l'ECDC per definir un territori en situació de risc, es va considerar necessari prorrogar les mesures temporals que preveu la resolució de 25 de setembre de la consellera de Salut i Consum que restringeixen les activitats que presenten un risc més alt de contagi per a la població o que afecten poblacions especialment vulnerables, com també la resta de mesures del Pla sotmeses a temporalitat.

Així mateix, es va considerar adequat eliminar l'obligatorietat de quarantena dels materials de consulta a les biblioteques i arxius en tot l'àmbit de les Illes Balears, atès el baix risc sanitari que suposen aquest tipus d'activitats i l'evolució positiva de l'epidèmia. També es va considerar oportú equiparar la regulació dels esdeveniments esportius a la dels esdeveniments de caire cultural, ja que ambdós suposen un risc sanitari de característiques similars, com també establir una regulació de l'activitat dels casals de joventut i els punts d'informació juvenil, per tal de millorar la seguretat sanitària de les activitats que s'hi duen a terme.

L'evolució positiva manifesta de la situació epidemiològica a l'illa de Mallorca permetia, també, modificar la vigència de determinades limitacions a l'activitat empresarial de zones concretes on s'havia identificat un elevat grau d'actuacions de risc sanitari alt.

Així doncs, es va aprovar la resolució de la consellera de Salut i Consum de 9 d'octubre de 2020 per la qual es prorroguen les mesures adoptades mitjançant la resolució de 25 de setembre de 2020, es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i s'estableix la flexibilització d'algunes mesures per a l'illa de Menorca.

17. Actualment, la comunitat autònoma de les Illes Balears se situa com una de les que presenten uns indicadors epidemiològics més bons a l'Estat espanyol. No obstant això, la incidència acumulada a catorze dies se situa en 152 casos per 100.000 habitants en el conjunt de les illes, i la taxa de positivitat en el 4,93 %; així, i malgrat la millora evident observada des del mes d'agost, tant la incidència com la taxa de positivitat es continuen situant marcadament per sobre dels llindars que l'European Center for Disease Prevention and Control (ECDC) estableix per definir un territori en situació de risc (60 casos per 100.000 habitants en 14 dies i una taxa del 3 %).

18. A més, durant els darrers quinze dies s'ha pogut observar que la disminució constant en el nombre de contagis observada des de la darrera setmana del mes d'agost s'ha vist alentida de manera molt significativa, i s'ha arribat a observar, fins i tot, una tendència en l'augment del nombre de contagis. De fet, la incidència menor a catorze dies registrada des de finals d'agost es va produir el dia 10 d'octubre, amb 129 casos per 100.000 habitants, i s'ha incrementat un 18 % fins al dia 20 d'octubre, quan s'han registrat 152 casos per 100.000 habitants. Quant a la taxa de positivitat, s'ha vist incrementada en el mateix període des d'un 4,14 % a un 5,16 %, i ha superat així també el llindar que recomana l'Organització Mundial de la Salut, situat en el 5 %, per primera vegada en més de vint dies.

Aquestes dades fan que es consideri necessari prorrogar les mesures temporals que preveu la resolució de 25 de setembre de la consellera de Salut i Consum que restringeixen les activitats que presenten un risc de contagi més alt per a la població o que afecten poblacions especialment vulnerables, així com també la resta de mesures del Pla sotmeses a temporalitat.

19. Tot i això, la situació epidemiològica difereix de manera notable entre les diferents illes. En data de 20 d'octubre, l'illa més afectada és Eivissa, amb una IA14 de 168 casos per 100.000 habitants i una taxa de positivitat del 7,24 %; la segueix de prop l'illa de Mallorca, amb una IA14 de 147 i una taxa de positivitat del 4,88 %, mentre que Menorca i Formentera presenten indicadors més bons, amb unes IA14 de 102 i 8 casos per 100.000 habitants i taxes de positivitat del 4,07 % i 0,72 %, respectivament.

En concret, a l'illa d'Eivissa, malgrat que s'ha observat una millora innegable en els indicadors des de principis de setembre ¾moment en què l'IA14 es va acostar als 450 casos per 100.000 habitants¾, aquesta incidència no ha aconseguit arribar en cap moment a una IA de 150 o inferior, i és l'illa que presenta, també, una taxa de positivitat més elevada, clarament per sobre de les recomanacions que estableixen els organismes de referència. És especialment preocupant el fet que els darrers dies s'observa una tendència negativa en l'evolució d'un indicador més primerenc, com és la incidència a set dies (IA7), el qual ha sofert un increment d'un 4,5 % en els darrers 15 dies.

A més a més, atesa una situació especialment complexa, la ciutat d'Eivissa resta sotmesa a restriccions especials des del dia 18 de setembre.

Quant a l'illa de Mallorca, l'evolució manifestament positiva fins al dia 9 d'octubre s'ha vist revertida en els darrers 10 dies, en els quals la incidència ha augmentat discretament de manera constant, fins a assolir en aquest període un increment del 19 % en l'IA14, i s'ha observat, a més, una dispersió geogràfica elevada dels focus de contagis.

Les dades actuals a les illes d'Eivissa i Mallorca, juntament amb l'evolució que han mostrat durant els darrers quinze dies, i la situació epidemiològica de risc elevat que s'observa tant a la resta de l'Estat espanyol com del continent europeu palesen, doncs, la necessitat d'establir mesures restrictives que contribueixin a disminuir la taxa de transmissió de la COVID-19 en aquests territoris en una situació de risc fins a nivells que es puguin considerar sanitàriament segurs, per intentar evitar una situació de rebrot que pugui arribar a col·lapsar els sistemes sanitaris.

Aquestes mesures han d'anar dirigides a restringir les activitats que s'ha demostrat repetidament que afavoreixen la transmissió de la malaltia: reunions socials i familiars ¾en les quals sovint es relaxen les mesures de prevenció necessàries per evitar contagis¾ i activitats en llocs tancats on s'acumulen grups de persones i no es fa un ús complet de la mascareta.

20. En sentit oposat, es fa evident que, actualment, la situació és especialment favorable a l'illa de Formentera, ja que en els darrers 20 dies només s'ha registrat un sol cas, i ha passat així d'una incidència a catorze dies de 100 casos per 100.000 habitants el dia 1 d'octubre a la incidència actual de 8 casos, amb la qual cosa se situa així clarament per sota dels llindars que marca l'ECDC.

Per tot això, es considera que la seva situació epidemiològica permet flexibilitzar determinades mesures a l'illa de Formentera, especialment les que duen implícit un nivell de risc menor de contagi, pel fet que permeten mantenir la distància de seguretat i/o l'ús de mascareta, així com les activitats que es duen a terme a l'aire lliure, de manera anàloga al procés de flexibilització que s'ha duit a terme prèviament a l'illa de Menorca mitjançant les resolucions de la consellera de Salut i Consum de 25 de setembre i de 9 d'octubre de 2020.

21. Addicionalment, s'ha identificat la necessitat de definir excepcions a la regulació de les visites als centres de serveis socials de tipus residencial o habitatge supervisat, per tal de permetre, independentment de la situació sanitària del centre i per raons humanitàries, l'acompanyament dels residents en situació de fragilitat especial. 

22. S'ha consultat el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el qual, en data 22 d'octubre de 2020, ha informat favorablement sobre les mesures que recull aquesta resolució.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. De conformitat amb el que estableix l'article 2.7.b) del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, entre d'altres, les competències en l'àmbit material de la vigilància epidemiològica, anàlisi i avaluació de l'estat de salut de la població i de les malalties; prevenció de les malalties, i, en concret, l'adopció de les mesures en matèria de protecció de la salut pública que estableix la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

4. L'article 10 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, pel que fa a l'avocació de competències.

5. El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB núm. 112, de 20-06-2020) pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, disposa que s'habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears de la Conselleria de Salut i Consum.

6. L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

7. Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

8. L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

9. L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

10. L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

11. L'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en la redacció que en fa la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia, estableix que les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia han de conèixer de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades en aplicació de la legislació sanitària que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment.

12. La pandèmia de la COVID-19 s'ha configurat com una amenaça mundial que requereix una actuació decidida dels diferents estats i de les administracions públiques, especialment tenint en compte les incerteses que genera el desconeixement d'aspectes bàsics de la malaltia i dels canals de contagi, mutacions del virus que es produeixen, nous canals de contagi i increment del nombre d'asimptomàtics que, infectats pel virus, traslladen la malaltia.

Això obliga les autoritats sanitàries a dur a terme actuacions a l'efecte d'evitar o minimitzar un risc per a la salut, la qual cosa obliga també a ponderar les alternatives tenint en compte l'avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l'aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

13. Totes les limitacions o modalitzacions de restriccions que s'estableixen, que en cap cas no arriben a comportar la suspensió dels drets fonamentals ni una restricció generalitzada, són possibles de manera proporcionada a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il·limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, a l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

14. En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Prorrogar, per un període de quinze dies, les mesures que conté la resolució de la consellera de Salut i Consum de 9 d'octubre de 2020 per la qual es prorroguen les mesures adoptades mitjançant la resolució de 25 de setembre 2020, es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i s'estableix la flexibilització d'algunes mesures per a l'illa de Menorca.

Les mesures establertes amb caràcter temporal en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 i modificat posteriorment mitjançant resolucions de la consellera de Salut i Consum, queden també prorrogades amb la mateixa durada que estableix l'apartat anterior, amb les modificacions establertes i les que s'estableixen a continuació.

2. Afegir tres darrers paràgrafs al punt 7 de l'apartat VI del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, referit a mesures relatives als serveis socials, amb la redacció següent:

• En els centres de serveis socials de tipus residencial o habitatge supervisat amb un cas actiu o en estudi de COVID-19 o més es permet de manera excepcional la visita a persones que pateixen una malaltia crònica avançada i que, per la seva situació, presenten un deteriorament psicoemocional significatiu que en justifiquen l'acompanyament. La durada de la visita ha de ser la mateixa que estaria establerta en el cas que el centre no tingués les visites restringides.

• Es permeten també en aquests centres, de manera excepcional, les visites relacionades amb l'acompanyament al final de la vida. En aquest cas, es permet la presència continuada d'un familiar acompanyant el resident.

• En aquestes visites s'han d'aplicar mesures de prevenció màxima, en el marc de les instruccions de la Direcció General de Salut Pública i Participació.

3. Establir, per a les illes de Mallorca i d'Eivissa i per un període inicial de quinze dies, les limitacions següents:

3.1. Relacionades amb l'àmbit social i familiar

• S'ha de reduir a 6 el nombre màxim de persones en les trobades socials i familiars, llevat del cas de les persones convivents, en què no s'aplica aquesta limitació.

• Es recomana posposar celebracions nupcials i similars.

• Els aforaments màxims permesos per a celebracions nupcials i altres celebracions oficials similars (comunions, batejos, etc.) són de 25 persones a l'interior i de 50 a l'exterior. Qualsevol altra celebració privada està afectada per les limitacions que estableix el primer paràgraf d'aquest epígraf.

• L'aforament màxim dels llocs de culte és del 30 %. S'hi recomana no cantar.

• Es recomana no dur a terme celebracions socials en l'àmbit laboral, especialment si hi ha consum d'aliments i/o begudes. En tot cas, si se n'hi fan, queden sotmeses al límit màxim de 6 persones.

3.2. ​​​​​Relacionades amb l'activitat de restauració i comercial

• Queda prohibit l'ús de les barres en tots els establiments de restauració.

• L'aforament dels espais comuns dels centres comercials es redueix al 50 %.

• El nombre màxim de persones per taula ha de ser de sis.

• En els establiments comercials, es prohibeix la venda d'alcohol a partir de les 22.00 hores.

• És obligatori que figuri l'aforament màxim del local en nombre de persones a l'entrada dels establiments comercials i de restauració. 

3.3. Relacionades amb l'activitat esportiva

• Es redueix l'aforament màxim de les sales de musculació, de les sales per a activitats dirigides i dels vestidors de les instal·lacions esportives al 30 % de la capacitat màxima calculada d'acord amb el que estableix el punt 2 de l'apartat VII del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. Les activitats grupals dirigides en aquests espais tancats no poden superar, en cap cas, les quinze persones. Les sales en les quals es du a terme activitat esportiva a les instal·lacions esportives han d'estar convenientment ventilades.

4. Establir, per a l'illa de Formentera, la flexibilització de les mesures següents:

4.1 Relacionades amb l'àmbit social i familiar

• Les activitats o esdeveniments de caràcter familiar o social que es duguin a terme a la via pública, espais d'ús públic o espais privats no inclosos en altres apartats del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, es limiten a grups d'un màxim de deu persones en espais tancats i de vint persones en espais a l'aire lliure, excepte en el cas de les persones convivents, en què no s'aplica aquesta limitació. Durant aquests tipus d'activitats s'ha de respectar la distància mínima de seguretat interpersonal entre els no convivents i l'obligatorietat de l'ús de mascareta, quan escaigui.

4.2. Relacionades amb els parcs infantils

• Els parcs infantils o espais d'ús públic a l'aire lliure similars poden estar oberts al públic, i s'hi han de respectar les mesures necessàries per mantenir la distància de seguretat interpersonal o, si no és possible, s'han d'utilitzar mesures alternatives de protecció física.

• Els parcs que obrin al públic han de dur a terme cada dia la neteja i desinfecció de les instal·lacions, amb esment especial a les superfícies de contacte més freqüent. S'ha de mantenir un registre de les actuacions de neteja i desinfecció que s'han duit a terme.

• Els parcs infantils han de disposar de cartelleria informativa que faci referència a les mesures principals de prevenció de la transmissió de la COVID-19, amb un èmfasi especial en la higiene de mans, la higiene respiratòria i l'etiqueta de la tos, així com el respecte a la distància mínima interpersonal.

4.3. Relacionades amb esdeveniments esportius

• Els esdeveniments esportius poden utilitzar un 75 % de l'aforament de la instal·lació esportiva per a l'assistència de públic, fins a un màxim de 1.000 persones.

• El públic assistent a un esdeveniment esportiu a l'aire lliure ha de seguir les indicacions de distanciament i de seguretat genèriques de les autoritats sanitàries. S'han d'evitar les aglomeracions i en cap cas no es poden superar les 1.000 persones en una zona determinada, especialment en les sortides i entrades.

• En tot cas, la distribució del públic assistent ha de procurar la distància màxima entre persones, tot i afavorir l'agrupació de les persones convivents. Els espectadors han de dur mascareta protectora. No es permet ni menjar ni beure en les instal·lacions tancades. En el cas que es permeti el consum d'aliments i/o begudes en instal·lacions a l'aire lliure, els espectadors han de dur la mascareta protectora en tot moment, excepte en el moment precís de la consumició. En aquest cas, s'ha d'assegurar un radi de distància de com a mínim un metre i mig entre les persones o entre els grups de convivents i altres persones o grups.

4.4. Relacionades amb esdeveniments culturals

• Els teatres, auditoris i espais similars poden dur a terme la seva activitat, amb els seients preassignats, sempre que no superin el setanta-cinc per cent de la capacitat permesa en cada sala. Els cinemes i circs de carpa i espais similars, en els quals es permet menjar o beure, poden dur a terme la seva activitat, amb els seients preassignats, sempre que no superin el quaranta-cinc per cent de la capacitat permesa en cada sala.

• En el cas d'altres recintes, locals i establiments destinats a esdeveniments públics i activitats recreatives diferents dels que preveu l'apartat anterior, poden dur a terme la seva activitat sempre que el públic romangui assegut i que no se superi el setanta-cinc per cent de l'aforament permès, amb un límit màxim de 300 persones en espais tancats i de mil persones si es tracta d'activitats a l'aire lliure.

4.5. Relacionades amb l'activitat de restauració

• Les terrasses d'establiments que exerceixen l'activitat de restaurant o de bar cafeteria poden obrir al públic amb el límit del setanta-cinc per cent de l'aforament, sempre que es pugui assegurar que la disposició de les taules permet el manteniment de la distància de seguretat interpersonal d'un metre i mig. En el cas que l'establiment d'hoteleria i restauració obtingui el permís de l'ajuntament per incrementar la superfície destinada a la terrassa a l'aire lliure es pot incrementar el nombre de taules duent a terme un increment proporcional de l'espai per als vianants en el mateix tram de la via pública en el qual se situï la terrassa. A l'efecte d'aquesta regulació, es considera terrassa a l'aire lliure tot espai no cobert o tot espai que, estant cobert, estigui envoltat lateralment per un màxim de dues parets, murs o paraments.

4.6. Relacionades amb els mercats ambulants

• Els mercats ambulants poden incrementar l'ocupació fins al setanta-cinc per cent dels llocs habituals o autoritzats en els que en tenguin més de vint-i-un, prioritzant en tot cas les parades de productes d'alimentació. En els casos en què l'ajuntament incrementi l'espai de venda, es pot incrementar el nombre de parades en el mateix percentatge en què s'incrementi aquell espai per donar cabuda a part o a la totalitat d'autoritzacions, sempre que s'asseguri la distància efectiva de seguretat entre les parades. En el cas de tenir autoritzades o de forma habitual fins a vint parades, es permet l'activitat simultània de la totalitat, sempre respectant la distància efectiva de seguretat esmentada entre les parades.

4.7. Relacionades amb activitats de temps lliure destinades a la població infantil i juvenil

• Les activitats de temps lliure destinades a la població infantil i juvenil que recull el Decret 23/2018, de 6 de juliol, es poden dur a terme en grups estables de fins a 20 participants en espais a l'aire lliure i 10 participants en espais tancats. Aquestes activitats han de ser sense contacte físic.

4.8. Relacionades amb locals d'oci infantil

• Es permet la reobertura al públic dels locals d'oci infantil, els quals han de respectar una capacitat màxima del cinquanta per cent i en els esdeveniments programats s'ha de respectar el principi de grups estables o bombolla. Amb aquesta finalitat, els locals d'oci infantil han d'informar els organitzadors de l'esdeveniment i els adults que acompanyin els menors d'aquesta limitació.

• S'han d'aplicar mesures estrictes d'higiene de mans i de superfícies, i cal assegurar que el local manté condicions de ventilació adequada.

• Els nins de sis anys en endavant han d'accedir al local amb mascareta protectora i utilitzar-la de manera continuada, llevat del moment específic de consum d'aliments i/o begudes, en què se la poden retirar durant el temps imprescindible.

4.9. Relacionades amb activitats dels clubs de gent gran

• Es permet la reobertura dels clubs de gent gran per a la realització d'activitats dirigides, les quals s'han de dur a terme respectant les mesures següents:

• Per poder reprendre les activitats, les associacions han de disposar d'un pla de contingència que doni resposta a les situacions més freqüents previsibles en relació amb la COVID-19. Aquest pla, que s'ha de definir d'acord amb les instruccions de la Direcció General de Salut Pública i Participació, la d'elaborar el consell insular de manera conjunta amb les persones responsables de les associacions.

• Cada associació ha de designar un responsable COVID, que s'ha de coordinar amb el personal del consell insular, amb l'objectiu de fer complir les mesures de seguretat i salut durant les pràctiques de les activitats.

• Les activitats s'han de fer sense contacte físic i sempre respectant la distància de seguretat interpersonal d'un metre i mig. L'aforament màxim dels establiments o instal·lacions és d'un cinquanta per cent. En el cas que la instal·lació no compti amb una aforament màxim autoritzat, s'ha de calcular disposant un espai mínim de quatre metres quadrats per persona. En cada espai hi ha d'haver cartelleria que n'indiqui l'aforament màxim.

• Les activitats s'han de fer en grups estables d'un màxim de deu persones en espais tancats i de vint persones a l'aire lliure.

• S'ha de prioritzar la realització d'activitats a l'aire lliure i en espais oberts, sempre que les circumstàncies ho permetin.

• En les activitats que es duguin a terme en espais tancats s'ha d'assegurar una ventilació adequada dels espais, amb una periodicitat mínima recomanada de ventilació de trenta minuts cada dues hores. En el cas d'ús d'equips de climatització, no es permet l'ús exclusiu de sistemes de recirculació d'aire i s'ha d'assegurar el manteniment òptim dels filtres.

• No estan permeses les activitats que impliquin la compartició de materials, com ara cartes, cartons o similars, o bé el maneig de monedes o bitllets.

• És obligatori l'ús de mascareta protectora, excepte durant les activitats esportives.

• No està permès el servei de bar ni les activitats en què es consumeixin aliments i/o begudes, llevat de la hidratació necessària durant la realització d'altres activitats permeses.

• En el cas que hi hagi algun cas de COVID-19 entre els usuaris de les activitats de l'associació, s'han de suspendre totes les activitats fins que s'hagi determinat l'existència de condicions de seguretat sanitària adequades per reprendre-les, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries.

• Les persones participants en les activitats de les associacions han de signar una declaració responsable en què manifestin que no han tingut contacte estret amb cap cas positiu i que no presenten símptomes compatibles amb COVID-19.

4.10. Relacionades amb casals de joves i punts d'informació jove municipals

• Les activitats i accions dirigides per monitors i/o dinamitzadors juvenils en els casals de joves i punts d'informació jove municipals es poden dur a terme en grups de deu persones en espais tancats i de vint persones en espais a l'aire lliure.

5. Sol·licitar als consells insulars que duguin a terme les actuacions necessàries de col·laboració perquè les associacions de gent gran puguin disposar del pla de contingència que ha de donar resposta a les situacions més freqüents previsibles en relació amb la COVID-19, com a condició sine qua non per reiniciar les activitats, quan la situació epidemiològica ho permeti.

Els consells insulars han d'elaborar aquest pla de manera conjunta amb les persones responsables de les associacions, d'acord amb les instruccions de la Direcció General de Salut Pública i Participació, tal com es preveu en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat.

Atesa la importància de permetre l'obertura dels centres de gent gran al més aviat possible per afavorir que la gent gran pugui fer activitats amb la màxima seguretat, se sol·licita als consells insulars que duguin a terme aquestes actuacions en el termini màxim de dos mesos.

6. Disposar que les mesures que conté aquesta resolució tenen efectes a partir de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, excepte les limitacions dels aforaments per a celebracions nupcials i altres celebracions oficials similars, que produiran efectes a partir del dia 1 de novembre.

7. Recordar a les autoritats que detectin incompliments de les mesures establertes en el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, com també dels aïllaments o de les quarantenes que s'acordin, els han de comunicar a l'112.

8. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en la redacció que en fa la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia.

9. Notificar aquesta resolució a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, així com a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de les Illes Balears, amb la finalitat d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

10. Informar que a través de la pàgina web coronavirus.caib.es es farà pública la versió consolidada del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat.

11. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 23 d'octubre de 2020

La consellera de Salut i Consum Patricia Gómez Picard