BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert en l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 24 de setembre de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte és la construcció de dos parcs fotovoltaics junts que formaran una agrupació fotovoltaica conjunta amb una ocupació total de 92.831 m2 en sòl rústic i zona d'aptitud mitjana. Cada instal·lació és d'un titular diferent i disposa d'un punt de connexió diferent a les xarxes de distribució.

Durant el procediment, la parcel·la s'ha vist afectada per una segregació i el polígon afectat ha canviat, abans era parcel·la 28 del polígon 55, i el projectista informa que la parcel·la nova és la número 357 del polígon 55 de Palma, amb referència cadastral, 07040A055003570000RQ.

L'agrupació de les dues instal·lacions estarà formada per 30.800 panells solars de 300 Wp, totalitzant 9.240,00 kWp i fins a 7.700,00 kW AC de sortida dels inversors.

La producció anual estimada de l'agrupació serà de 13.289.996 kWh equivalents al 0,812 % del consum total del terme municipal de Palma durant el 2018 (segons dades de l'IBESTAT.

El promotor del projecte són Good Wind Entertainment S.L. i Ventaja Solar S.L., mentre que l'òrgan substantiu és la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

2.Tramitació

Com s'ha comentat, es tracta d'una agrupació fotovoltaica formada per dues instal·lacions independents en sòl rústic, de tipus C, l'ocupació total del la qual és inferior a 10 Hectàrees. L'ocupació és de 45.106,72 m2 i de 47.724,26 m2 en sòl rústic i zona d'aptitud mitjana. Cada instal·lació és d'un titular diferent i disposa d'un punt de connexió diferent i independent a les xarxes de distribució.

Després de la modificació contemplada en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en la disposició addicional tercera, article 1, se classifiquen les instal·lacions de tipus C: aquelles amb una ocupació territorial inferior o igual en 10 ha, i aquelles que, independentment de la seva ocupació, s'ubiquen en espais degradats, i que no són del tipus A ni del tipus B.

Amb tot, el projecte es troba inclòs a la llei 12/2016 d'avaluació ambiental de les Illes Balears, concretament al grup 3. Energia, apartat 12) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 4 ha situades en sòl rústic a les zones d'aptitud alta del PDS d'energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

-Instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta del PDS d'energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1.000 m2 que estiguin situades en sòl rústic protegit.

Per tant, i d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte és objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental.

D'altra banda, segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d'Interès General.

3.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca la parcel·la s'ubica en SRG amb presència d'ametllers, figueres i algun garrover. La finca és pràcticament plana (pendent < 5%).

La parcel·la no està afectada per cap APR ni per cap espai natural protegit, només està afectada per vulnerabilitat d'aqüífers mitjana, l'informe del qual no és necessari atès l'annex I de la Llei 6/1999 de les DOT. Hi ha una petita franja afectada per APR d'incendis, on hi ha massa forestal, raó per la qual es recularà la instal·lació 2 metres.

Segons el document, es localitza a uns 700 m a l'E de la localitat de Ses Cadenes, a la parcel·la 357 (resulta de la segregació de l'antiga parcel·la 28) del polígon 55 del TM de Palma.

La primera de les instal·lacions estarà formada per 15.356 panells solars de 300 Wp, totalitzant 4.607 kWp i fins a 3.839,00 kW AC de sortida d'inversors, i ocuparà 45.106,72 m2. La segona estarà formada per 15.444 panells solars de 300 Wp, totalitzant 4.633 kWp i fins a 3.861,00 kW AC de sortida d'inversors i ocuparà 47.724,26 m2. Disposaran de 48 inversors de 66 kW cadascun, 2 centres de transformació i CMM i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant torre de conversió aèria – soterrada.

4.Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

El promotor no va sol·licitar la fase de consultes prèvies

Fase d'informació pública i de consultes

El 19 d'octubre del 2019 es va publicar en el BOIB núm. 142 la informació pública d'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic, sense que es presentessin al·legacions. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

-Ajuntament de Palma

-DG d'Agricultura

-Urbanisme del Consell de Mallorca

-GOB i Amics de la Terra

-Endesa i Red Elèctrica de España

S'han rebut els següents informes:

-Informe favorable del servei de reforma i desenvolupament agrari (4/11/19) condicionat a l'emissió preceptiva d'un informe d'agricultura per superar les 4 hectàrees.

-Informe favorable del servei d'agricultura (25/11/19) en què s'indica que es tracta d'una terra pobre i molt pedregosa, poc profunda, dedicada tradicionalment al cultiu de pastures i ametllers que han envellit, tractant-se per tant d'un terreny agrari de baixa productivitat agrícola.

-Informe favorable del Consell de Mallorca (21/1/20) amb les condicions següents:

1.Cal aclarir els acabats de les noves edificacions proposades per tal de donar compliment a la norma 22 del PTIM i millorar així la seva integració paisatgística i ambiental. A més cal estudiar la superposició dels acabats segons la Norma 22 als edificis prefabricats, per tal d'evitar la presència d'elements aliens a la tipologia tradicional

2.Cal estudiar la possibilitat de replantar els elements arboris més grans existents

3.Cal substituir la coberta de quatre aiguavessos de les noves edificacions projectades, per coberta d'un aiguavés, per tal de millorar la integració paisatgística d'aquestes edificacions en el seu entorn, a través de la mimetització amb les diferents edificacions tradicionals a sòl rústic, així com evitar l'aparició d'elements aliens a la construcció tradicional.

4.Trobant-se una gran part de la zona d'implantació en un àrea de vulnerabilitat d'aqüífers, d'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic:

- El sistema de tractament de les aigües residuals ha de complir amb el que estableix al Pla Hidrològic de les IB

- Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les mateixes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

En relació a l'informe, l'addenda presentada indica el següent:

1.En relació a les edificacions i el compliment a la norma 22 del PTIM , queda explicat en el document de projecte tècnic, a més de quedar especificat també en els detalls constructius de la documentació gràfica del mateix (plànols 14,15, 22 i 23). En tot cas s'indicarà que les edificacions proposades compleixin sempre amb allò que estableix la norma 22 del PTIM.

2.En relació a replantar els elements arboris més grans existents, no es troben espècies arbòries de port significatiu que impliquin considerar aquesta mesura. En la zona d'implantació de l'agrupació fotovoltaica es poden trobar ametllers en mal estat o morts i algunes figueres.

3.En relació a les cobertes, queda explicat al document de projecte tècnic, a més de quedar també indicat als detalls constructius de la documentació gràfica del mateix (plans 14,15, 22 i 23).

4.En relació a l'àrea de vulnerabilitat d'aqüífers, d'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic:

a.El sistema de tractament de les aigües residuals ha de complir amb el que estableix al Pla Hidrològic de les IB

b.Durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les mateixes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries.

Es pren a consideració totes dues consideracions, que s'inclouen al document addicional de l'EIA.

5.Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

A l'addenda presentada de juny de 2020 s'inclou una nova valoració de les alternatives, atès que l'anterior era incomplerta. Es presenten 3 alternatives:

1.Alternativa 1. Polígon 55, Parcel·la 28 de Palma. Aptitud Mitjana. Sòl Rústic General. Es localitza a uns 700 m a l'E de la localitat de Ses Cadenes sobre la parcel·la 357 (resulta de la segregació de l'antiga parcel·la 28) del polígon 55 del TM de Palma. La parcel·la està dedicada al cultiu d'ametllers, pràcticament plana (pendent < 5%) i absent de vegetació natural. L'aptitud fotovoltaica és mitjana. D'acord amb les categories de sòl rústic del Pla Territorial de Mallorca (PTI Mallorca), la parcel·la està enclavada en Sòl rústic General. L'evacuació té lloc a través de línies que travessen la pròpia parcel·la. La parcel·la es troba vorejada pel Sud-est per una taca de garriga o matoll calcícola format per frondoses i coníferes, inclosa en APR incendis d'acord amb el PTM, sense afectar a aquesta; de la mateixa manera, tampoc afecta a una petita illeta de vegetació natural situada al Nord. Es pot observar en la següent ortofotografia com en cap cas les masses forestals resulten envaïdes pel límit del clos que circumdarà el PSFV.

2.Alternativa 2. Polígon 55, Parcel·les 16 de Palma. Aptitud Mitjana. Àrea d'Interès Agrari. Es localitza a uns 378 m al NE de Ses Cadenes. Se situa en una parcel·la dedicada a cultius herbacis de secà i regadiu, pràcticament plana (pendent < 5%) i absent de vegetació natural. L'evacuació té lloc a través de línies que travessen la pròpia parcel·la.

En les proximitats, al Nord-oest i a l'altre costat d'una carretera local, se situa a una taca de pineda de pi blanc, mentre que l'autopista discorre adjacent a la parcel·la pel Sud-oest.

3.Alternativa 3. Polígon 5, Parcel·la 3 de Llucmajor. Aptitud Mitjana i alta. Sòl Rústic General-Forestal amb una extensa taca de pineda. L'aptitud fotovoltaica de les dues taques s'entremescla comptant amb espais amb aptitud alta i mitjana. Localitzada a 1.060 m a l'E de S`Arenal. La zona d'implantació del PSFV es divideix en dues zones, una situada a l'Oest, ocupada per cultiu de secà juntament amb ametllers i oliveres, i una altra, a l'est , amb cultiu secà. Al Sud, i entre tots dos espais citats, se situen garrigues amb alzina i altres frondoses com l'ullastre, al costat de coníferes. El pendent de la parcel·la és escàs, sobre el 5%. És una zona de SRG amb petites inclusions en SRG– forestal. L'evacuació té lloc a través de línies que travessen la pròpia parcel·la. Es troba envoltada per taques forestals, incloses en APR incendis d'acord amb el PTI. La carretera 6020 voreja tots dos terrenys pel nord.

S'indica que després de comprovar la viabilitat tècnica de les tres alternatives, es realitza una segona selecció amb criteris socials i ambientals en la qual es consideren entre altres els següents paràmetres:

• Presència d'espais protegits afectats.

• Vegetació: formacions vegetals afectades en cada alternativa d'implantació.

• Fauna: espècies d'interès que es puguin veure afectades.

• Sistema territorial: afecció al planejament urbanístic

• Afecció altres activitats

• Facilitat de l'evacuació de l'energia produïda

Després es determinaran les afeccions més significatives a través dels següents criteris:

a) Aptitud fotovoltaica, d'acord amb el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears.

b) Afecció directa a vegetació natural.

c) Distància a espais naturals protegits

d) Afecció sobre el paisatge segons conca visual

e) Estimació d'observadors potencials

f) Proximitats a zones de prevenció de riscos (APR)

g) Categories de sòl rústic

Altres variables a considerar inicialment han estat l'afecció a patrimoni cultural o als cursos d'aigua, així com el relleu.

Pel que fa a efectes sinèrgics per la presència d'instal·lacions similars, d'acord amb la informació procedent de l'IDEIB, assenyalar que aquestes es localitzen a més de 5 km de les 3 alternatives, raó per la qual no es considera que es puguin produir efectes sinèrgics, ni és un factor a tenir en compte a l'hora de l'elecció de l'alternativa més adequada. En aquest sentit, l'avaluador ha de tenir en compte també els parcs que hagi proposant el mateix promotor i que encara no estan a l'Ideib.

Cap de les alternatives plantejades es situa sobre Espai Natural Protegit a les Illes Balears (declarats com a tals en la forma que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), atenent la seva representativitat, singularitat, fragilitat o interès dels seus elements o sistemes naturals), ni sobre Xarxa Natura 2000.En cap d'elles es troben Hàbitats d'interès.

Totes les alternatives es localitzen sobre relleu pràcticament pla.

Les alternatives 1 i 2 són molt similars i molt properes però a la parcel·la de l'alternativa 1 hi ha ametllers, mentre que la de l'alternativa 2 no té vegetació, és de secà. La parcel·la de l'alternativa 3 pertany a una parcel·la molt més gran i entre la forma que té i la massa arbòria de pineda existent, és una alternativa que es creu poc viable. Tot i que a l'esmena es va recordar que segons la llei, les alternatives que s'han de presentar han de ser raonables i tècnicament viables, s'ha tornat a presentar la mateixa.

Es presenta un estudi alternatives on s'analitzen i es valoren els criteris esmentats per a cadascuna d'elles. Es presenta la metodologia de ponderació d'impactes a través de la qual es realitza la valoració final, en la qual l'alternativa 1 és l'alternativa ambientalment més sostenible.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una descripció i valoració dels impactes, així com la metodologia utilitzada. S'identifiquen els elements generadors d'impacte i els elements receptors d'aquest. Per dur a terme la identificació d'impactes en primer lloc s'enumeren aquelles accions del projecte (tant en construcció com en operació i desmantellament) susceptibles de provocar impactes ambientals. S'enumeren també els elements del medi susceptibles de patir impactes per cadascuna de les accions de projecte prèviament definides.

Per facilitar la identificació dels impactes aquests es representen en una matriu de avaluació d'impactes (Matriu de Leopold), en la qual s'han considerat les accions del projecte que incideixen de manera directa o indirecta sobre algun factor de medi i els elements de el medi que poden resultar afectats .

Un cop representats els impactes en l'esmentada matriu, es realitza una descripció de cada un d'ells, per a determinar aquells que es consideren significatius i la valoració és necessària. Posteriorment es descriuen i valoren els impactes negatius tenint en compte els atributs establerts a la llei.

De manera general, els impactes es poden donar a les fases de construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions del projecte, essent les més destacables: destrucció de la vegetació per les obres de preparació del terreny, desaparició d'espècies o comunitats animals a la zona per la degradació o destrucció de l'hàbitat, alteració de BIC's o jaciments arqueològics o uns altres d'interès etnològic, disminució i/o pèrdua del valor agrari, naturalístic i/o paisatgístic de la zona, ocupació i degradació del sòl i la generació de residus tant durant l'obra com durant el desmantellament (residus d'obra, RCS, voluminosos metàl·lics, etc i residus elèctrics i electrònics, plaques que no serveixen).

En relació als residus el document indica que es realitzarà una adequada gestió dels residus de construcció i demolició, perillosos i RSU generats durant la fase de construcció i desmantellament. Els residus d'obra s'hauran de separa en fraccions.

Atesa la gran quantitat de parcs i panells fotovoltaics que s'estan instal·lant és previsible que d'aquí uns anys hi hagi un volum de residus de plaques important raó per la qual s'ha de preveure per estar preparats i poder gestionar-los i tractar-los correctament. Les plaques fotovoltaiques tenen materials contaminants perillosos i han de ser gestionats com RAE'S. Per tant el promotor o el propietari han d'assegurar que les plaques seran gestionades de forma correcta, tant durant la vida del parc com durant el desmantellament, tractant-los a com a residu perillosos i gestionant-los com a RESIDUS D'APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (codi LER-RAEE 160213*-13* 4. Aparats electrònics i de consum i panells fotovoltaics).

El Projecte haurà de garantir-se el correcte tractament de les plaques mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte d'aquestes, que hauran de signar el promotor i/o el propietari.

S'hauran de preveure mesures com la realització d'un aval amb el cost del desmantellament per a què el propietari pugui desmantellar-ho si fos necessari.

En relació a la neteja de les plaques, en la mesura del possible es realitzarà "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no es pogués, es farà servir aigua regenerada.

En relació als materials utilitzats per a la subjecció de les plaques, s'haurà de garantir que s'utilitzen materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

En relació a la vulnerabilitat d'aqüífers, la zona d'implementació del parc se situa sobre la massa d'aigua subterrània ES110MSBT1814M2 Sant Jordi. Segons el Pla Hidrològic aquesta massa tindria una massa d'aigua classificada com a dolenta, amb un cert grau de salinització i contaminació per nitrats, així com concentracions de clorurs elevades en zones pròximes a la costa. La classificació de la vulnerabilitat és de moderada, raó per la qual es proposen mesures. D'acord amb la matriu d'ordenació de Sòl Rústic, han de prendre's mesures preventives i correctores de l'impacte que pogués produir-se a aquesta massa d'aigua, tot i que la probabilitat d'afecció és molt baixa.

Les mesures serien les següents: Sistema de tractament d'aigües residuals: sistema autònom de depuració, ja que no es disposa de connexió a la xarxa de clavegueram. Es dissenyarà de tal manera que s'efectuarà in situ la recollida, el pretractament, la depuració i l'evacuació de les aigües residuals de tipus domèstic, que seran les generades en les instal·lacions.

Pel fet que cap de les captacions se situa a menys de 250 metres, es queden fora de la zona de restriccions màximes (10 – 250 m), raó per la qual els paràmetres de la depuració de les aigües residuals es regeixen pel quadre 27.Condicions de depuració per a establiments d'hostaleria >12 h-e i altres activitats econòmiques.

A més, durant l'execució de les obres s'adoptaran les precaucions destinades a evitar el abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de la maquinària. Aquestes mesures es troben inserides a l'EIA; a les mesures de l'execució de les obres.

Per a valorar l'afecció al paisatge, a l'EIA es presenta un Estudi d'incidència paisatgística, on es descriu el paisatge i els valors paisatgístics afectats, impactes i mesures correctores. A l'addenda posterior es presenta una modelització de les conques visuals associades a cadascuna de les alternatives plantejades.

Aquesta modelització s'ha dut a terme tenint en compte que, en tots els casos, s'instal·larà una pantalla vegetal perimetral a la instal·lació de 3 m d'altura. El càlcul de la conca visual es duu a terme en un radi de 2 km des del perímetre de la instal·lació, per considerar que a distàncies superiors l'efecte paisatgístic no és significatiu a causa de l'atenuació per la distància. D'aquesta manera el menor impacte correspondrà a l'alternativa menys visible, és a dir, aquella en la qual la conca visual tingui menys superfície.

El càlcul de la visibilitat s'ha realitzat mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica (GIS) emprant per a això un Model Digital de Superfícies generat a partir dels núvols de punts tridimensionals procedents del PNOA - LIDAR en format LES (subministrat pel Centre Nacional d'Informació Geogràfica). Les cotes del terreny, així com d'altres elements com la vegetació o els edificis vénen definides per aquest MDS, considerant cada mòdul fotovoltaic a 2,9 m d'altura. S'han estimat les conques visuals mitjançant l'eina de geo processament “Viewshed”. Els resultats obtinguts de l'anàlisi realitzada indica que l'alternativa més visible és la segona, seguida per la primera i la tercera.

En relació als observadors potencials, es considera que, des de totes les àrees properes (nuclis urbans i carreteres, etc) seran visibles les infraestructures solars projectades. Si bé cal tenir en compte que no tots els entorns són igualment accessibles ni agradables paisatgísticament, la qual cosa influirà en el nombre real d'observadors. Així, per exemple, al costat de l'emplaçament de l'alternativa 1 se situen diverses explotacions mineres a cel obert, és a dir, un espai més degradat, mentre que al costat de l'alternativa 3 discorre un carril - bici d'ampli ús, la qual cosa augmenta el número potencial de observadors. S'ha tingut en compte la població i els observadors des de les carreteres, valorant-se la superfície segons les conques visuals calculades. Els resultats obtinguts de l'anàlisi realitzada són que el % visibilitat en un radi de 2 km és 3,9% per a l'alternativa 1, 4,2% per a l'alternativa 2 i un 2,7% per a l'alternativa 3.

En relació a l'afecció vegetal, a l'addenda posterior s'ha presentat un inventari de l'arbrat atès que la parcel·la estava dedicada anteriorment al cultiu d'ametllers. L'objectiu de l'inventari ha estat determinar en quin estat fisiològic i estructural es troba l'arbrat i els seus condicionants per a possible trasplantament o aprofitament.

La parcel·la en la majoria és un ametllerar en estat de senescència, on es sembra gra entre les línies d'arbres, la part de figueral pràcticament ha desaparegut i hi ha presència d'un parell de garrovers. Es troben 331 ametlers, 12 figueres i 2 garrovers, dels quals 17 estan en bon estat, 177 estan malament i 151 són morts. En circumstàncies de producció agrària, aquesta plantació hauria de ser substituïda completament. S'indica els procediments de tala d'arbres de cultiu. Amb tot, es talaran 194 arbres vius.

Per una banda l'inventari s'indica que és podria fer una nova plantació d'ametllers, oliveres o garrovers en altres finques disponibles de la propietat, però no ho assegura ni indica on, ni quants exemplars. Per altre banda, l'avaluador proposa compensar l'eliminació dels arbres agrícoles amb la pantalla vegetal. L'informe addenda indica que es proposa compensar l'eliminació dels 2 garrofers amb la pantalla vegetal dissenyada en la instal·lació i que, addicionalment, es plantaran oliveres en la finca polígon 14 parcel·la 76.

No s'està d'acord amb amb compensar l'eliminació dels arbres agrícoles amb la pantalla vegetal, atès que es tracta de qüestions diferents. La barrera vegetal es realitza per a minimitzar l'impacte visual de les plaques solars i la mesura compensatòria es realitza per la pèrdua de terreny agrícola i per compensar l'eliminació d'arbres agrícoles. A més, que els arbres no estiguin en condicions no vol dir que no s'estigui perdent terreny agrícola.

Amb l'objectiu de minimitzar la utilització de terrenys agrícoles per a instal·lació de parcs fotovoltaics, i per compensar l'eliminació dels arbres existents, es proposa una mesura de compensació que consisteix en plantar en una o vàries parcel·les agrícoles, preferentment en la mateixa zona, de com a mínim 200 arbres, replantant si és possible els arbres sans. Independentment del tipus d'arbre eliminat (garrover, ametller, etc.) es recomana preferentment plantar garrovers atès que no els hi afecta la la plaga de xylella fastidiosa. S'haurà de mantenir aquest terreny al menys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

En relació a la barrera vegetal, a l'informe addicional s'indica que a fi de minimitzar la visibilitat de la instal·lació es procedirà a la instal·lació d'una pantalla vegetal en el perímetre de la instal·lació. Indiquen que és important destacar que la zona sud-est de la instal·lació limita amb una superfície forestal que mitiga en gran manera la seva visualització. Aquesta superfície, localitzada fora de la instal·lació i catalogada com ARIP, és del mateix propietari que la parcel·la d'implantació del projecte, no existint cap previsió que aquesta taca forestal vagi a desaparèixer, excepte en l'improbable cas d'incendi accidental.

La longitud total de la pantalla vegetal serà la del perímetre de la zona barrada destinada al PSFV, és a dir, d'uns 1.561 m. Consistirà en la plantació d'exemplars de les següents espècies:

• Garrofers de 1,5 – 2 m d'altura i uns 15 cm de calibre (arbre).

• Ullastre en contenidor de 10 l, de similars dimensions (arbre).

• Lentisc, en alvèol forestal.

• Rosa, en alvèol forestal.

• Lligabosc en alvèol forestal.

Es col·locaran matoll i arbres de manera alterna a fi de donar-li major naturalitat a la pantalla vegetal.

Per altra banda, a l'inventari es presenta un plànol la llegenda del qual indica:

A. Lateral Nord. Plantació mixta intermitent

B. Lateral Est. Plantes enfiladisses autòctones sobre clos nou (Rosa sempervirens, Lonicera implexa). 1 ud/ml.

C. Lateral Sud. Pineda i garriga existent que ja formen barrera visual

D. Lateral Oest. Plantació mixta intermitent : Després del traçat de la tanca que limita amb camins existents es col·locaran els formats d'ullastre (Olea europea var. sylvestris) i garrofer (Ceratonia siliqua) 1 ud/ 4 ml, perquè es converteixin en arbres amb intervals de llentiscle (Pistacia lentiscus) a 1ud/ml.

Per a la plantació dels exemplars arboris s'obriran, deixant la terra a les vores, clots de 50 x 50 x 50 cm que seran suficients per a la grandària de planta especificat. S'introduirà la planta i es cobrirà amb la mateixa terra extreta, afegint 50 g d'adob per planta i clot. Es compactarà lleugerament la terra de manera que emboliqui perfectament l'arrel o mota i es deixarà un escocell de 50 cm de diàmetre al voltant de la base. Una vegada executada la plantació se li donarà un primer reg (10 - 15 l / unitat).

Per a la plantació dels matolls o tanques arbustives s'obriran, deixant la terra a les vores, clots de 30 x 30 x 30 cm, que seran suficients per a la grandària de planta especificat. S'introduirà la planta i es cobrirà amb la mateixa terra extreta, afegint 50 g d'adob per planta i clot. Es compactarà lleugerament la terra de manera que emboliqui perfectament l'arrel o mota, i es deixarà un escocell de 50 cm de diàmetre al voltant de la base. Finalment, es donarà un primer reg a tota la plantació de 10 l / unitat.

S'instal·larà un sistema de reg per degoteig automàtic en la totalitat de la pantalla vegetal, havent de funcionar durant la totalitat del període d'explotació de la instal·lació. Les aportacions d'aigua es duran a terme a través d'un dipòsit de 20 m³ instal·lat per al subministrament d'aigua en la pròpia instal·lació, el qual s'omplirà mitjançant camions cisterna.

Es realitzaran revisions periòdiques fins a l'establiment definitiu de la pantalla, duent a terme la reposició de falles i operacions de neteja i manteniment.

El pressupost per a la instal·lació de la pantalla vegetal és de 30.500 €.

A l'addenda es presenta una comparació entre la conca visual amb pantalla vegetal i sense la instal·lació d'aquesta, per a l'alternativa 1 per comparar la reducció de la conca visual associada a la instal·lació de la pantalla. La modelització té en compte tant l'orografia del terreny com els obstacles tridimensionals presents en la zona d'estudi (vegetació i construccions), en emprar-se un Model Digital de Superfícies procedent de processament de núvols de punts LiDAR PNOA de grandària de píxel 2 x 2 metres.

Es conclou que amb la instal·lació de la pantalla vegetal descrita s'aconsegueix una reducció de la conca visual en una superfície d'unes 9 ha i un 0,5% de la superfície. Cal tenir en compte que les conques visuals seran encara més reduïdes atès que la metodologia utilitzada ha tingut en compte LIDAR (núvol de punts tridimensionals) pel que la visibilitat, en la major part dels casos, correspon als punts més alts d'aquests núvols, els quals inclouen tant copes d'arbres com teulades d'edificis, punts en els quals no hi haurà cap observador.

Es presenta un PVA amb les mesures que s'aplicaran durant la fase de construcció, explotació i manteniment. Les mesures preventives i correctores tenen com a objecte evitar o reduir els efectes negatius sobre el medi, fins arribar a uns nivells que puguin considerar-se compatibles amb el manteniment de la qualitat ambiental. Les mesures preventives són sempre preferibles a les correctores, tant des del punt de vista ambiental com econòmic.

El projecte té un pressupost de 2.441.604 euros i 2.455.596 euros raó per la qual, d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental. S'haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures, especialment les pantalles visuals, la mesura compensatòria i la gestió dels residus.

Al PVA s'haurà d'incloure clarament el desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Al projecte haurà de garantir-se el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S'haurà d'indicar si està previst l'aval per a garantir el desmantellament del parc. En relació a la vida útil de la instal·lació, s'estima que siguin 25-30 anys, després de la qual s'haurà de desmantellar.

Es preveu l'aplicació d'una mesura correctora de manera que es compensi l'eliminació dels arbres agrícoles recuperant alguna/es parcel·les preferentment amb la mateixa figura de protecció, i la plantació de com a mínim 200 arbres .

S'haurà d'actualitzar l'EIA i projecte amb la informació indicada a l'addenda, abans de l'autorització del projecte. Al PVA haurà de quedar reflectida la realització de totes les mesures proposades, especialment de la barrera vegetal i la mesura de compensació.

S'ha valorat l'afecció paisatgística del present projecte i, amb l'estudi de conques visuals, les fotografies, les mesures correctores i les conclusions aportades, es pot concloure que no es troben indicis de que el projecte pugui causar impactes paisatgístics adversos significatius i irreparables.

Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental FAVORABLE a la realització del projecte de Parcs fotovoltaics Son Sunyer 1 i Son Sunyer 2 ubicats al polígon 55 parcel·la 357 de Palma promogut per Good Wind Entertainment, S.L. i Ventaja Solar 2 S.L. atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures previstes a l'EIA, projecte i annexes presentats, als informes de les administracions i als següents condicionants:

1.La pantalla vegetal, sigui existent o futura, estarà implementada a tot el perímetre de les parcel·les afectades. Aquesta haurà de ser suficientment densa per a realitzar la seva funció i s'haurà de substituir si desapareix.

2.La barrera vegetal estarà constituïda per una combinació d'arbres de port mitjà i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior, de baix requeriment hídric i amb una densitat suficient. No s'utilitzaran xiprers (Cupressus sempervirens).

L'alçada de 3 m, assolida en pocs mesos, màxim dos o tres anys, s'haurà de mantenir durant tota la vida del parc, raó per la qual s'haurà de fer un manteniment constant, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'hagin arrelat correctament o s'haguin fet malbé.

3.S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. L'aigua utilitzada per als regs serà regenerada i es realitzarà preferentment o bé a la fi de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

4.La reixa perimetral que tanqui el parc s'aixecarà uns 10-15 cm del terra per a deixar passar la fauna (tortugues, marts, eriçons, etc) i es deixarà una separació de 5 metres entre els panells i el tancament.

5.Com a mesura compensatòria per la pèrdua de terreny agrícola i per compensar l'eliminació dels arbres agrícoles existents, s'haurà de realitzar una plantació d'arbres en una o vàries parcel·les agrícoles, preferentment en la mateixa zona, de com a mínim 200 arbres, replantant, si és possible, els arbres sans. Independentment del tipus d'arbre eliminat (garrover, ametller, etc.) es recomana preferentment plantar garrovers atès que no els hi afecta la la plaga de xylella fastidiosa. S'haurà de mantenir aquest terreny al menys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

6.L'òrgan ambiental o substantiu podrà, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal o de la mesura compensatòria, en el cas de que no estigués ben executada o no fes la seva funció, obligar al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

7.La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i, si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada.

8.Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. S'haurà d'indicar l'existència d'un pou o d'un dipòsit per a l'emmagatzematge de l'aigua que s'utilitzarà per a la neteja de les plaques solars i el reg de la franja vegetal perimetral.

9.El titular haurà de presentar davant l'Administració hidràulica una declaració responsable de la instal·lació del sistema de depuració, a la qual s'ha d'adjuntar un document que n'acrediti l'adquisició, les característiques tècniques, el rendiment i el manteniment. S'hauran de registrar el manteniment i buidatges.

10.S'haurà d'actualitzar el PVA amb la informació indicada a l'addenda, incloent el detall de la realització de la mesura compensatòria.

11.Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

12.Quedarà prohibit l'ús de pesticides i altres verins al terreny del parc fotovoltaic per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb les pastures d'ovelles o cabres, si n'és el cas.

13.S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

14.Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

15.S'haurà de complir amb la mesura SOL-C01 del PDS energètic de les Illes Balears, que indica que es reutilitzaran els residus que siguin aprofitables, es portaran a un centre de tractament i reciclat. Les plaques hauran de ser gestionades com a RAEE's (Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Els components de la instal·lació elèctrica del parc i altres elements susceptibles de reciclatge, seran traslladats a centres de reciclatge. La resta d'elements es traslladaran a un gestor autoritzat.

16.S'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

17.Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. S'haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures, especialment les pantalles visuals i la mesura compensatòria, la realització de les quals haurà de quedar reflectida de manera clara a l'informe final d'obra.

18.Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Aquesta proposta de Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

Palma, 2 d'octubre de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias