BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1.  El Consell de Govern, en la sessió de 7 de setembre de 2020, va acordar que quan la situació epidemiològica d'una illa, un terme municipal o una agrupació de termes, un barri, un nucli de població o una zona urbana perimetralment determinada presenti, de conformitat amb els estudis epidemiològics realitzats, una situació de transmissió comunitària del SARS-CoV-2 s'han d'adoptar, amb caràcter temporal i eficàcia geogràfica limitada a aquell espai geogràfic, mesures de control i de limitació de drets, especials i reforçades, per contenir aquesta transmissió. 

2.  El mateix Acord, en el punt tercer, habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui prendre les mesures paleses en els dos primers punts de l'Acord del Consell de Govern o les que aconselli la situació epidemiològica concreta d'una determinada zona geogràfica, amb els estudis previs oportuns, i sens perjudici de sol·licitar les autoritzacions o ratificacions judicials que pertoquin.

3.  En data 15 de setembre de 2020, la consellera de Salut i Consum, amb l'informe previ de la directora assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears va dictar una resolució per la qual —a partir de l'evidència que l'acumulació de casos de SARS-CoV-2 en determinades àrees definides de dues zones bàsiques de salut del municipi d'Eivissa era especialment greu i elevada— s'adoptaren mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 en zones urbanes perimetralment delimitades compreses dins les zones bàsiques de salut de l'Eixample i Es Viver en el municipi d'Eivissa.

Aquesta resolució va ser objecte d'unes modificacions puntuals mitjançant la resolució de la consellera de Salut i Consum de 25 de setembre de 2020.  

4.  Malgrat les mesures adoptades, la situació epidemiològica —no només en les àrees urbanes delimitades en què es va aplicar la resolució de 15 de setembre sinó en tot el terme municipal d'Eivissa— va evolucionar de manera manifestament insatisfactòria. Atesa la situació epidemiològica del municipi d'Eivissa, mitjançant la resolució de la consellera de Salut i Consum de 30 de setembre de 2020 es varen adoptar ─amb caràcter transitori i per un període de quinze dies naturals─ mesures de prevenció temporals i excepcionals per fer front a l'evolució desfavorable de l'epidèmia de la COVID-19, aplicables a tot el terme municipal d'Eivissa.

5.  En el BOIB extraordinari núm. 170, de 2 d'octubre de 2020, es va publicar la correcció d'errades de la resolució de la consellera de Salut i Consum de 30 de setembre de 2020.

6.  Les mesures adoptades per resolució de la consellera de Salut i Consum de 30 de setembre de 2020, amb la correcció d'errades publicada el 2 d'octubre, varen ser ratificades per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, mitjançant la interlocutòria de ratificació de mesures sanitàries, de 7 d'octubre de 2020.

7.  La situació epidemiològica en el municipi d'Eivissa en les dates immediatament anteriors a aquesta resolució mostren una millora significativa en les dades indicatives del nivell de transmissió del SARS-CoV-2 en el municipi d'Eivissa respecte de les que determinaren els termes de la resolució de 30 de setembre, atès que ha disminuït la incidència acumulada a catorze dies un 44 % en els darrers quinze dies, comparat amb una disminució d'aquest indicador d'un 11,7 % per al conjunt de la comunitat autònoma en el mateix període, si bé cal tenir present que, amb una incidència de 283 casos per 100.000 habitants els darrers catorze dies, es continuen trobant quasi cinc vegades per sobre de les xifres que l'ECDC (European Center for Disease Prevention and Control) considera de risc.

Fonaments de dret

1.  L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2.  La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3.  El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 7 de setembre de 2020 (BOIB ext. núm. 154, de 07-09-2020) pel qual s'habilita la consellera de Salut i Consum per a l'adopció de mesures temporals i excepcionals per a la contenció de la COVID-19 en determinades àrees geogràfiques. 

4.  L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

5.  Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

6.  L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

7.  L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

8.  L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

9.  L'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció administrativa, estableix que, així mateix, correspon a les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental si aquestes mesures no van adreçades a individus concrets o identificats individualment, com és el cas d'aquest supòsit.

10. L'informe de la Direcció Assistencial del Servei de Salut de les Illes Balears de 15 d'octubre de 2020 palesa la situació epidemiològica del municipi d'Eivissa, la qual demostra una millora significativa des de la implantació de les mesures de contenció específiques derivades de les resolucions de dia 15 i 30 de setembre de 2020.

Així doncs, s'ha passat d'una IA14 (incidència acumulada de casos positius dins dels darrers catorze dies per cada 100.000 habitants) de 662,9 en data 18 de setembre a una IA14 de 283,8 a 13 d'octubre, la qual cosa suposa una reducció del 57 %.

D'altra banda, la taxa de positivitat de les PCR fetes en els darrers set dies ha passat del 13,29 % el dia 18 de setembre a un 6,14 % el 13 d'octubre, la qual cosa implica una disminució del 54 %.

Malgrat aquesta tendència manifestament positiva, aquestes dades es troben encara molt significativament per sobre dels límits considerats de risc per l'ECDC quant a la gestió sanitària d'epidèmies (límit dels IA14 60 casos i de la taxa de positivitat del 3 %). S'ha de tenir present que l'IA a 14 dies quasi quintuplica el límit admissible. A més, la IA-14 de la ciutat d'Eivissa es troba encara més de dues vegades per sobre de la IA14 del conjunt de les Illes Balears.  

Aquesta situació epidemiològica dibuixa una situació davant la qual és necessari mantenir ─per un període addicional de 7 dies naturals─ les mesures adoptades mitjançant la resolució de la consellera de Salut i Consum de 30 de setembre de 2020 en el municipi d'Eivissa.  

11. Així mateix, s'ha consultat el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el qual, en data 15 d'octubre de 2020, ha informat favorablement sobre les mesures que recull aquesta resolució

12. Totes les limitacions o modalitzacions de restriccions que s'estableixen són proporcionades a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il·limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, en l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

En la recent Interlocutòria 40/2020, de 30 d'abril, el Tribunal Constitucional va avalar la limitació del dret fonamental de manifestació en un cas concret, basant-se en raons estrictament sanitàries i, entre altres consideracions, va exposar el següent:

En el estado actual de la investigación científica, cuyos avances son cambiantes con la evolución de los días, incluso de las horas, no es posible tener ninguna certeza sobre las formas de contagio, ni sobre el impacto real de la propagación del virus, así como no existen certezas científicas sobre las consecuencias a medio y largo plazo para la salud de las personas que se han visto afectadas en mayor o menor medida por este virus. Ante esta incertidumbre tan acentuada y difícil de calibrar desde parámetros jurídicos que acostumbran a basarse en la seguridad jurídica que recoge el art. 9.3 de la Constitución, las medidas de distanciamiento social, confinamiento domiciliario y limitación extrema de los contactos y actividades grupales, son las únicas que se han adverado eficaces para limitar los efectos de una pandemia de dimensiones desconocidas hasta la fecha. (..) nos encontramos en un escenario en que los límites al ejercicio de los derechos, que indudablemente se dan, se imponen por la necesidad de evitar que un ejercicio extralimitado del derecho pueda entrar en colisión con otros valores constitucionales (STC 42/2000, de 14 de febrero, FJ 2). En este caso los valores de la vida, la salud y la defensa de un sistema de asistencia sanitaria cuyos limitados recursos es necesario garantizar adecuadamente.

En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1.  Prorrogar, per un termini de set dies naturals, comptadors a partir de les 22.00 hores del 17 d'octubre de 2020, les mesures que conté la resolució de la consellera de Salut i Consum de 30 de setembre de 2020 per la qual s'adopten mesures temporals i excepcionals per fer front a l'evolució desfavorable de l'epidèmia de la COVID-19 en el terme municipal d'Eivissa, sense perjudici de la possibilitat de disposar-ne la pròrroga si persisteixen les circumstàncies que les motiven. 

2.  Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

3.  Notificar aquesta resolució a la Delegació del Govern a les Illes Balears, a l'Ajuntament d'Eivissa i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a l'efecte d'obtenir-ne la cooperació i col·laboració a través dels cossos i forces de seguretat i de la policia local, i a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

4.  Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 16 d'octubre de 2020

La consellera de Salut i Consum Patricia Gómez Picard