Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

AJUNTAMENT D'EIVISSA

Núm. 9661
Aprovació definitiva del Reglament de control intern de l'Ajuntamient d'Eivissa

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Aprovat inicialment el Reglament de control intern de l'Ajuntament d'Eivissa, per acord del Ple de data 19 de desembre de 2019, de conformitat amb els articles 179.4 i 169.1 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, el Reglament s'ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears núm 5, de 11 de gener de 2020, anunci 130i ha estat exposat al públic, d'acord amb els articles 49 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i 102 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, pel termini de trenta dies, a comptar des del dia següent al de publicació del anunci en el aquest Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Durant aquest termini, l'expedient ha estat a disposició per ser examinat per qualsevol interessat a les dependències de Secretaria General ubicades a la Plaça d'Espanya número 1, de 10 a 14 hores i el text íntegre del Reglament aprovat inicialment ha estat disponible per la seva consulta a la seu electrònica de l'Ajuntament d'Eivissa, de conformitat i al efectes previstos a l'article 102 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Transcorregut el termini indicat sense que s'hagi presentat cap reclamació, el Reglament de Control Intern de l'Ajuntament d'Eivissa es considera definitivament aprovat, sense necessitat d'acord exprés.

 

Eivissa, 10 d'octubre de 2020

L'alcalde Rafael Ruiz González

 

REGLAMENT DE CONTROL INTERN DE L'AJUNTAMENT D'EIVISSA ÍNDEX D'ARTICLES

TITULO I. DISPOSICIONS COMUNES

ARTICLE 1. Objecte i àmbit d'aplicació

ARTICLE 2. Atribució de la funció de control

ARTICLE 3. Formes d'exercici.

ARTICLE 4. Principis d'exercici del control intern

ARTICLE 5. Principis generals de control intern.

ARTICLE 6. Òrgan titular del control intern.

ARTICLE 7. Dels deures de l'òrgan de control

ARTICLE 8. De les facultats de l'òrgan de control

TÍTOL II. DE LA FUNCIÓ INTERVENTORA

CAPÍTOL I. De l'exercici de la funció interventora

ARTICLE 9. De les diferents fases de la funció interventora

ARTICLE 10. Del contingut de la funció interventora

CAPÍTOL II. Del procediment per a l'exercici de la funció interventora sobre els drets i ingressos

ARTICLE 11. Fiscalització prèvia de drets i ingressos

CAPÍTOL III. Del procediment per a l'exercici de la funció interventora sobre despeses i pagaments

SECCIÓ 1ª Disposicions comunes

ARTICLE 12. Moment i termini per a l'exercici de la funció interventora

ARTICLE 13. Fiscalització de conformitat

ARTICLE 14. Fiscalització amb Objeccions

ARTICLE 15. Tramitació de Discrepàncies

SECCIÓ 2ª Règim especial de fiscalització i intervenció limitada prèvia

ARTICLE 16. Règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics

ARTICLE 17. Objeccions i observacions complementàries en la fiscalització i intervenció limitada prèvia

SECCIÓ 3ª De la fiscalització prèvia de l'aprovació o autorització de despeses i de la disposició o compromís de despesa

ARTICLE 18. Règim general

ARTICLE 19. Exempció de fiscalització prèvia

SECCIÓ 4ª De la intervenció prèvia del reconeixement de l'obligació i de la inversió

ARTICLE 20. Intervenció de la liquidació de la despesa

ARTICLE 21. Contingut de les comprovacions

ARTICLE 22. Intervenció material de la inversió

SECCIÓ 5ª De la intervenció formal i material del pagament

ARTICLE 23. De la intervenció formal del pagament

ARTICLE 24. Conformitat i objecció

ARTICLE 25. De la intervenció material del pagament

SECCIÓ 6ª De la fiscalització prèvia de les ordres de pagament a justificar i bestretes de caixa fixa

ARTICLE 26. Fiscalització prèvia de les ordres de pagament a justificar

ARTICLE 27. Fiscalització prèvia de les ordres de pagament de bestretes de caixa fixa

ARTICLE 28. Especialitats quant al règim de les objeccions

ARTICLE 29. Intervenció dels comptes justificatius dels pagaments a justificar i bestretes de caixa fixa

SECCIÓ 7a. De l'omissió de la funció interventora

ARTICLE 30. De l'omissió de la funció interventora

TITULO III. DEL CONTROL FINANCER

CAPITULO I  Disposicions generals

ARTICLE 31.- Objecte, forma d'exercici i abast

ARTICLE 32. Actuacions de control financer

ARTICLE 33. Col·laboració en les actuacions d'auditoria pública

CAPITULO II Del resultat del control financer

ARTICLE 34. Informes de control financer

ARTICLE 35. Destinataris dels informes de control financer

ARTICLE 36. Informe resum

ARTICLE 37. Destinataris de l'informe resum

ARTICLE 38. Pla d'acció

CAPITULO III. Del control financer de les subvencions i ajudes públiques

ARTICLE 39. Delimitació i facultat

ARTICLE 40. Cogestió

Expedient núm.: 34582/2019 Provisió d'Alcaldia

Assumpte: Aprovació del Reglament de Control Intern de l'Ajuntament d'Eivissa.

Data d'iniciació: 09/12/2019

Document signat per: El Alcalde/President

 

REGLAMENT PEL QUAL ES DESENVOLUPA EL RÈGIM DE CONTROL INTERN DE L'AJUNTAMENT D'EIVISSA

El control intern, regulat en l'article 213 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, i desenvolupat pel Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, és l'exercit en les Entitats Locals respecte de la seva gestió econòmica, i, si escau, la dels organismes autònoms i de les societats mercantils d'elles dependents, en la seva triple accepció de funció interventora, control financer i controls d'eficàcia i eficiència.

D'acord amb el recollit en l'article 3 del referit Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local i d'acord amb el recollit en l'article 214 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, l'objecte de la funció interventora serà controlar els actes de l'Entitat Local i dels seus organismes autònoms, qualsevol que sigui la seva qualificació, que donin lloc a el reconeixement de drets o a la realització de despeses, així com els ingressos  i  els  pagaments que  d'ells  es  derivin,  i la inversió o l'aplicació en general dels seus fons públics, amb la finalitat d'assegurar que la seva gestió s'ajusti a les disposicions aplicables en cada cas.

Per la seva banda, de conformitat amb el que es disposa en l'article 29 del referit Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, l'objecte del control financer, exercit mitjançant el control permanent i l'auditoria pública, serà verificar el funcionament dels serveis, i organismes autònoms, en l'aspecte econòmic financer per comprovar el compliment de la normativa i directrius que els regeixen i, en general, que la seva gestió s'ajusta als principis de bona gestió financera, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en l'ús dels recursos públics locals.

La citada normativa s'ha de considerar de mínims, reguladora del règim general aplicable a l'exercici del control intern en les Entitats Locals.

En aquest sentit, i igual que procedeix l'Administració General de l'Estat a través de la seva Intervenció General, s'estableix pel Ple de l'Entitat i mitjançant el present Reglament , les normes bàsiques per a l'adequat exercici de les funcions del control intern recollides en el Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local; atenent sempre al principi de plena autonomia dels òrgans de control respecte de les autoritats i òrgans controlats.

Així, amb la finalitat de disposar d'un model de control eficaç en virtut de l'article 3.3 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, i en virtut del principi d'autoorganització i potestat reglamentària reconegut en l'article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril a les Entitats Locals territorials, amb el present Reglament aquesta Entitat Local pretén la millora en els mecanismes de gestió i control intern, per garantir una major eficàcia.

TITULO I. DISPOSICIONS COMUNES

ARTICLE 1.- Objecte i àmbit d'aplicació.

Constitueix l'objecte d'aquesta norma la regulació de les funcions de control intern respecte de la gestió economicofinancera i els actes amb contingut econòmic de l'Ajuntament d'Eivissa i els seus Organismes Autònoms Locals, Entitats Públiques Empresarials Locals, Societats Mercantils i fundacions dependents, consorcis adscrits, fons sense de personalitat jurídica i entitats amb o sense personalitat jurídica amb dotació majoritària diferents de les anteriors, sobre la base dels preceptes sobre control i fiscalització continguts en el capítol IV corresponent al títol V del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i el Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local.

ARTICLE 2.- Atribució de les funcions de control.

Les funcions de control intern dels ens enumerats en l'article anterior, s'exerciran per la Intervenció mitjançant l'exercici de la funció interventora i el control financer amb l'extensió i efectes que es determinen en els articles següents.

ARTICLE 3.- Formes d'exercici.

1.La funció interventora té per objecte controlar els actes de l'Entitat Local i dels seus organismes autònoms i consorcis adscrits, qualsevol que sigui la seva qualificació, que donin lloc al reconeixement de drets o a la realització de despeses, així com els ingressos i els pagaments que d'ells es derivin, i la inversió o l'aplicació en general dels seus fons públics, amb la finalitat d'assegurar que la seva gestió s'ajusti a les disposicions aplicables en cada cas.

2.El control financer té per objecte verificar el funcionament dels serveis, organismes autònoms, consorcis adscrits i societats mercantils dependents, en l'aspecte econòmic financer per comprovar el compliment de la normativa i directrius que els regeixen i, en general, que la seva gestió s'ajusta als principis de bona gestió financera, comprovant que la gestió dels recursos públics es troba orientada per l'eficàcia, l'eficiència, l'economia, la qualitat i la transparència, i pels principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en l'ús dels recursos públics locals.

Aquest control comprendrà les modalitats de control permanent i l'auditoria pública, incloent-se en ambdues el control d'eficàcia referit en l'article 213 del  text refós de la Llei de les Hisendes Locals. Igualment inclourà el control sobre entitats col·laboradores i beneficiaris de subvencions i ajudes concedides pels subjectes que integren el sector públic local, que es trobin finançades amb càrrec als seus pressupostos generals, d'acord a l'establert en la Llei General de Subvencions, així com els concessionaris o gestors d'obres i serveis públics locals prestats de forma indirecta, en la mesura en que gestionin ingressos públics ja sigui mitjançant el cobrament de taxes o preus públics per les seves prestacions o bé perquè percebin subvencions de l'Ajuntament o ens dependents o adscrits.

D'aquesta manera correspon a la Intervenció l'elaboració i l'aprovació de les Instruccions necessàries per a l'adequat exercici de les funcions de control intern; i de manera particular, la determinació dels mètodes, forma i abast tant del control posterior ple en supòsits de fiscalització prèvia limitada de despeses com del control financer en supòsits de fiscalització posterior d'ingressos.

ARTICLE 4. Principis d'exercici del control intern.

1.La Intervenció, en l'exercici de les seves funcions de control intern, estarà sotmesa als principis d'autonomia funcional i procediment contradictori.

2.L'òrgan interventor exercirà el control intern amb plena autonomia respecte de les autoritats i altres entitats la gestió de les quals sigui objecte d'aquest. A tals efectes, els funcionaris que ho realitzin, tindran independència funcional respecte dels titulars de les entitats controlades.

No obstant això, donarà trasllat als òrgans de gestió controlats dels resultats més rellevants de les comprovacions efectuades i recomanarà les actuacions que resultin aconsellables. D'igual manera, donarà trasllat al Ple dels resultats que per la seva especial transcendència consideri adequat elevar al mateix i li informarà sobre la situació de la correcció de les febleses posades de manifest amb exprés esment del grau de compliment dels apartats anteriors d'aquest article.

ARTICLE 5. Principis generals del control intern

L'òrgan interventor disposarà d'un model de control eficaç i per a això se li hauran d'habilitar els mitjans necessaris i suficients. A tals efectes i en relació amb el que es disposa en l'article 4.2 del Reial decret 424/2017, de 12 de maig, aquest model assegurarà, amb mitjans propis o externs, el control efectiu en cada exercici de l'activitat econòmic financera de les entitats els pressupostos de les quals o estats de previsió s'integren en el pressupost general de la Corporació, mitjançant l'aplicació de les modalitats de funció interventora i control financer segons correspongui a la naturalesa de cada entitat. Sobre la base d'una anàlisi prèvia de riscos, en el transcurs de tres exercicis consecutius i en períodes successius d'idèntica durada, aquest control ha d'aconseguir el cent per cent de l'activitat econòmic financera de les restants entitats que, segons el que es disposa en l'article 3r d'aquesta norma, estan subjectes a les diferents formes d'exercici de les funcions de control intern dins i fora del sector públic local de l'Ajuntament d'Eivissa.

ARTICLE 6. Òrgan titular del control intern

La funció pública de control intern de la gestió economicofinancera i pressupostària, en les seves modalitats de funció interventora i control financer, es durà a terme per l'òrgan administratiu denominat Intervenció municipal, el titular de la qual té atribuïda la responsabilitat administrativa del seu exercici d'acord amb el que es disposa en l'article 92 Bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local.

Quan l'exercici de les funcions de control intern el requereixi, la Intervenció municipal podrà atribuir determinades actuacions de control a altres òrgans municipals, amb independència del que es preveu en l'article 222 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març. Per a això s'utilitzaran les tècniques de delegació i desconcentració previstes en la normativa aplicable.

La Intervenció municipal podrà proposar a l'autoritat municipal competent la contractació externa d'actuacions pròpies de l'exercici de les funcions de control, justificant la manca de mitjans propis per a tal fi i la necessitat de dur a terme aquestes actuacions. Les actuacions contractades hauran de desenvolupar- se d'acord amb els plecs de prescripcions tècniques o documents anàlegs redactats per la Intervenció i es realitzaran sota la direcció d'aquest òrgan que serà el receptor d'aquests treballs.

Si en els termes establerts, l'òrgan interventor no disposés objectivament dels mitjans necessaris per a l'exercici de la seva funció, o bé no aconseguís recaptar la col·laboració efectiva dels altres òrgans municipals, o bé no s'atenguessin les seves propostes de contractació externa d'actuacions de control, quedarà eximit en la proporció deguda del compliment dels llindars de control establerts en l'apartat 3r del present article.

ARTICLE 7. Dels deures de l'òrgan de control.

1.Els funcionaris que exerceixin la funció interventora o realitzin el control financer, hauran de guardar el degut sigil en relació amb els assumptes que coneguin en l'acompliment de les seves funcions.

Així, les dades, informes o antecedents obtinguts en l'exercici del control intern només podran utilitzar-se per a les finalitats assignades al mateix i, si escau, per formular la corresponent denúncia de fets que puguin ser constitutius d'infracció administrativa, responsabilitat comptable o penal.

Igualment haurà de facilitar l'accés als informes de control en aquells casos en els quals legalment procedeixi. A falta de previsió legal, la sol·licitud d'aquests haurà de dirigir-se directament al gestor directe de l'activitat economicofinancera controlada.

2.Quan en la pràctica d'un control l'òrgan interventor actuant apreciï que els fets acreditats o comprovats poguessin ser susceptibles de constituir una infracció administrativa o donar lloc a l'exigència de responsabilitats comptables o penals ho posarà en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb les regles que s'estableixen en l'article 5.2 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local.

ARTICLE 8. De les facultats de l'òrgan de control.

L'òrgan interventor podrà fer ús en l'exercici de les seves funcions de control del deure de col·laboració, de la facultat de sol·licitar assessorament, de la defensa jurídica i de la facultat de revisió dels sistemes informàtics de gestió; així com recaptar directament de les diferents àrees o unitats de l'Entitat Local els assessoraments jurídics i els informes tècnics que consideri necessaris, els antecedents i els documents precisos per a l'exercici de les seves funcions de control intern, amb independència del mitjà que els suport.

Igualment podran recaptar a través de l'Alcalde de l'Entitat, l'assessorament i l'informe dels Serveis d'Assistència Municipal i dels òrgans competents del Consell Insular d'Eivissa o sol·licitar l'assessorament de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat amb la subscripció del corresponent Conveni.

TÍTOL II. DE LA FUNCIÓ INTERVENTORA

CAPÍTOL I. De l'exercici de la funció interventora.

ARTICLE 9. De les diferents fases de la funció interventora.

1.La funció interventora té caràcter intern i preventiu i té per objecte garantir, en tot cas i per a cada acte, el compliment de les normes relatives a la disciplina pressupostària, als procediments de gestió de despeses, ingressos i aplicació dels fons públics.

L'exercici de la funció interventora comprendrà les següents fases:

a) La fiscalització prèvia dels actes que reconeguin drets de contingut econòmic, autoritzin o aprovin despeses, disposin o comprometin despeses i acordin moviments de fons i valors.

b) La intervenció del reconeixement de les obligacions i intervenció de la comprovació material de la inversió.

c) La intervenció formal de l'ordenació del pagament.

d) La intervenció material del pagament.

2.La funció interventora s'exercirà en les seves modalitats d'intervenció formal i material.

La intervenció formal consistirà en la verificació del compliment dels requisits legals necessaris per a l'adopció de l'acord mitjançant l'examen de tots els documents que preceptivament hagin d'estar incorporats a l'expedient.

La intervenció material comprovarà la real i efectiva aplicació dels fons públics.

ARTICLE 10. Del contingut de la funció interventora.

1.La funció interventora s'exercirà bé com a fiscalització prèvia bé com a intervenció prèvia.

La fiscalització prèvia examinarà, abans que es dicti la corresponent resolució, tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons i valors, amb la finalitat d'assegurar, segons el procediment legalment establert, la seva conformitat amb les disposicions aplicables en cada cas. L'exercici de la funció interventora no atendrà a qüestions d'oportunitat o conveniència de les actuacions fiscalitzades.

La intervenció prèvia de la liquidació de la despesa o  reconeixement d'obligacions comprovarà, abans que es dicti la corresponent resolució, que les obligacions s'ajusten a la llei o als negocis jurídics subscrits per les autoritats competents i que el creditor ha complert o garantit, si escau, la seva correlativa prestació. La intervenció de la comprovació material de la inversió s'ajustarà a l'establert en l'article 29 d'aquest Reglament.

La intervenció formal de l'ordenació del pagament verificarà la correcta expedició de les ordres de pagament.

La intervenció material del pagament verificarà que aquest pagament s'ha disposat per òrgan competent i es realitza en favor del perceptor i per l'import establert.

CAPÍTOL II. Del procediment per a l'exercici de la funció interventora sobre els drets i ingressos

ARTICLE 11. Fiscalització prèvia de drets i ingressos.

1.La fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la Tresoreria se substitueix pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat i el control posterior exercit mitjançant el control financer, tal com autoritza l'article 9 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril.

2.Aquesta fiscalització s'exercirà en dos moments diferents:

a) La presa de raó en la comptabilitat de l'Entitat Local o dels seus organismes autònoms i consorcis adscrits, dels actes generadors de drets i ingressos en la Tresoreria.

b) Mitjançant actuacions de control financer que han de realitzar-se amb caràcter posterior.

3.La presa de raó de comptabilitat s'efectuarà a la vista de tota operació de gestió econòmic-pressupostària, mitjançant la incorporació al sistema d'informació comptable a través dels documents comptables corresponents. Així, cada àrea o el servei de l'Entitat Local iniciarà el corresponent expedient que farà arribar a Intervenció seguint el procediment habitual per a la seva presa de raó en comptabilitat.

L'òrgan interventor efectuarà la verificació i la comptabilització dels documents comptables en el termini de 10 dies hàbils des que aquests arribin a les dependències. A aquests efectes, el còmput del termini citat s'iniciarà l'endemà a la data de recepció dels documents comptables i una vegada es disposi de la totalitat dels documents necessaris.

4.L'exercici del control posterior o financer es durà a terme mitjançant tècniques d'auditoria i mostreig.

a) Aquestes actuacions probatòries posteriors tenen per finalitat assegurar que la gestió econòmic-financera dels drets i ingressos públics s'ajusta a les disposicions aplicables en cada cas.

Les actuacions a dur a terme hauran de verificar en qualsevol cas:

  • El compliment de la legalitat tant en els procediments de gestió que hagin donat lloc al reconeixement, liquidació, modificació o extinció de drets, com en la realització de qualsevol ingrés públic.
  • Que el dret econòmic és reconegut i liquidat per l'òrgan competent i d'acord amb les normes en cada cas aplicables.
  • Que l'import és el correcte, tenint en compte les possibles causes de la modificació d'aquest, com els ajornaments i fraccionaments dels deutes liquidats o els fets que puguin donar lloc a l'extinció del dret.
  • Que els ingressos s'han realitzat en les caixes o comptes corrents de les entitats de dipòsit degudament autoritzades, dins dels terminis legalment establerts i per la quantia deguda.
  • Que el pagador és el correcte, examinant, si escau, els supòsits de derivació de responsabilitat.
  • Que tots els drets i/o operacions susceptibles de ser comptabilitzades l'estiguin en el concepte adequat i per l'import correcte.

A més dels extrems detallats en el paràgraf anterior, per als següents casos haurà de verificar-se igualment:

  • Reintegrament de Pagaments Indeguts:
    • Que els motius i la seva procedència són correctes, detallant operació, motiu, import i unitat o àrea gestora.
  • Taxes o Preus Públics per prestació de serveis o realització d'una activitat:
    • Que la prestació del servei o realització d'activitat està efectivament autoritzada per l'òrgan competent.
    • Que les liquidacions i/o autoliquidacions es corresponen amb els subjectes passius que han realitzat de forma efectiva el fet imposable.
  • Taxes per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic:
    • Que la utilització o l'aprofitament estan efectivament autoritzades per l'òrgan competent.
    • Que les liquidacions i/o autoliquidacions es corresponen amb els subjectes passius que han realitzat de forma efectiva el fet imposable.
  • Fiances:
    • Que es distingeixin en els diferents conceptes de fiances, tant el tercer com l'import lliurat per aquests com a garantia.
    • Que les que es constitueixen com a garanties definitives es dipositin amb anterioritat a la signatura del contracte i que les garanties provisionals es retornin simultània o posteriorment al dipòsit de les definitives o es retornen en cas de no adjudicació.

b) Aquesta verificació es realitzarà sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients de contingut econòmic, origen del reconeixement o liquidació de drets.

Com a norma general, es determinaran els expedients que s'han d'examinar mitjançant l'aplicació dels procediments de mostreig o mètodes de selecció de mostres que s'estableixen a continuació, d'acord amb Norma Internacional d'Auditoria 530, Mostreig d'Auditoria, NIA-ÉS 530 (adaptada per a la seva aplicació a Espanya mitjançant Resolució de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, de 15 d'octubre de 2013).

La determinació de la grandària de la mostra o, alternativament, de la precisió i nivell de confiança fixats, es realitzarà en funció de les comeses i càrrega de treball de la Intervenció de què es tracti i dels mitjans personals i materials disponibles. Igualment, i amb independència del mostreig practicat, es podrà realitzar l'examen d'expedients determinats per raó dels seus especials característiques, tramitació o quantia.

A tall d'exemple, tal com recull la referida NIA-ÉS 530:

  • La selecció aleatòria (aplicada a través de generadors de nombres aleatoris; per exemple, mitjançant taules de nombres aleatoris).
  • La selecció sistemàtica, la qual consisteix a dividir el nombre d'unitats de mostreig de la població per la grandària de la mostra per obtenir un interval de mostreig, per exemple 50, i havent determinat un punt de partida dins de les primeres 50, se selecciona a continuació cada cinquantena unitat de mostreig. Encara que el punt de partida es pot determinar de forma incidental, és més probable que la mostra sigui veritablement aleatòria si es determina mitjançant una eina informàtica per a la generació de nombres aleatoris o mitjançant taules de nombres aleatoris. En cas de recórrer a la selecció sistemàtica, l'auditor hauria de verificar que les unitats de mostreig de la població no estiguin estructurades de tal manera que l'interval de mostreig correspongui a un determinat patró de la població.
  • El mostreig per unitat monetària és un tipus de selecció ponderada pel valor en la qual la grandària, la selecció i l'avaluació de la mostra tenen com resultat una conclusió en valors monetaris.
  • La selecció incidental, en la qual l'auditor selecciona la mostra sense recórrer a una tècnica estructurada. Encara que no s'utilitzi una tècnica estructurada, l'auditor evitarà, no obstant això, qualsevol biaix conscient o predictibilitat (per exemple, evitar seleccionar elements de difícil localització, o seleccionar o evitar sempre els primers o últims registres d'una pàgina) i, en conseqüència, intentarà assegurar-se de què tots els elements de la població tinguin possibilitat de ser seleccionats. La selecció incidental no és adequada en cas de mostreig estadístic.
  • La selecció en bloc, la qual implica la selecció d'un o de diversos blocs d'elements contigus de la població. Generalment, la selecció en bloc no es pot utilitzar en el mostreig estadístic a causa que la majoria de les poblacions s'estructuren de manera que els elements d'una seqüència tinguin presumiblement característiques similars entre ells i diferents de les d'altres elements de la població. Encara que en algunes circumstàncies l'examen d'un bloc d'elements pot ser un procediment d'auditoria adequat, rares vegades serà una tècnica de selecció de mostres adequada si l'auditor intenta realitzar, sobre la base de la mostra, inferències vàlides per a la població sencera.

c) De les comprovacions efectuades amb posterioritat l'òrgan interventor haurà d'emetre informe escrit en el qual farà constar quantes observacions i conclusions es dedueixin d'aquestes.

5.Sense perjudici de l'establert als apartats anteriors, la substitució de la fiscalització prèvia dels drets i ingressos de la Tresoreria pel control inherent a la presa de raó en comptabilitat i el control posterior no aconseguirà la fiscalització de:

a) Els actes d'ordenació i pagament material derivats de devolucions d'ingressos indeguts.

Conseqüentment, en aquests supòsits, la funció interventora en matèria de devolució d'ingressos indeguts tan sols afecta la fase de pagament d'aquest procediment, l'ordenació del pagament i pagament material, que es fiscalitzaran conforme al que s'estableix en el present Reglament respecte de l'exercici de la funció interventora sobre les despeses i pagaments; no estant subjecte a l'exercici d'aquesta funció l'acte del reconeixement del dret a la devolució.

b) Ingressos específics singulars, tals com els subsumibles en matèria de subvencions o transferències casuístiques, siguin corrents o de capital (que no siguin reiteratives o preestablertes legalment com la participació de Tributs de l'Estat), els ingressos procedents d'operacions financeres de qualsevol gènere, els procedents de convenis de qualsevol classe, d'alienació d'inversions reals i més genèricament els ingressos afectats projectes de despesa.

Aquesta fiscalització s'exercirà en funció de la corresponent fase del procediment sobre drets i ingressos en les quals es trobi l'expedient:

  • El reconeixement de drets (fase comptable “DR”).
  • La recaptació i l'ingrés de fons públics (fase comptable “I”)

En aquests supòsits es verificarà en tot cas:

  • El compliment de la legalitat en els procediments tant de reconeixement, liquidació, modificació o extinció de drets, com en la realització de l'ingrés.
  • Que el dret econòmic és reconegut i liquidat per l'òrgan competent i d'acord amb les normes en cada cas aplicables.
  • Que l'import és el correcte, tenint en compte les possibles causes de la modificació d'aquest, com els ajornaments i fraccionaments dels deutes liquidats o els fets que puguin donar lloc a l'extinció del dret.
  • Que els ingressos s'han realitzat en les caixes o comptes corrents de les entitats de dipòsit degudament autoritzades, dins dels terminis legalment establerts i per la quantia deguda.
  • Que el pagador és el correcte.
  • Que tots els drets i ingressos estan comptabilitzats en el concepte adequat i per l'import correcte.

6.En el cas de què en l'exercici de la funció interventora l'òrgan interventor es manifestés en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats i la disconformitat es refereixi al reconeixement o liquidació de drets a favor de les Entitats Locals o els seus organismes autònoms i consorcis adscrits i consorcis adscrits, així com a l'anul·lació de drets, l'oposició es formalitzarà en nota d'objecció que en cap cas suspendrà la tramitació de l'expedient.

CAPÍTOL III. Del procediment per a l'exercici de la funció interventora sobre despeses i pagaments

SECCIÓ 1a. Disposicions comunes

ARTICLE 12. Moment i termini per a l'exercici de la funció interventora.

1. L'òrgan interventor rebrà l'expedient original complet, una vegada reunits tots els justificants i emesos els informes preceptius, i quan estigui en disposició de què es dicti acord per l'òrgan competent.

La fiscalització d'aquest s'efectuarà en el termini de deu dies hàbils. Aquest termini es reduirà a cinc dies hàbils quan s'hagi declarat urgent la tramitació de

l'expedient o s'apliqui el règim especial de fiscalització i intervenció prèvia regulada en els articles 14 i 15 d'aquest Reglament.

A aquests efectes, el còmput dels terminis citats anteriorment s'iniciarà l'endemà a la data de recepció de l'expedient original i una vegada es disposi de la totalitat dels documents.

Quan l'Interventor faci ús de la facultat a què es refereix l'article 5.2 se suspendrà el termini de fiscalització previst en aquest article i quedarà obligat a adonar d'aquesta circumstància a l'àrea o unitat gestora.

ARTICLE 13. Fiscalització de conformitat.

Si l'Interventor com a resultat de la verificació dels extrems als quals s'estengui la funció interventora considera que l'expedient objecte de fiscalització o intervenció s'ajusta a la legalitat, farà constar la seva conformitat mitjançant una diligència signada sense necessitat de motivar-la.

ARTICLE 14. Fiscalització amb Objeccions.

1. Si l'Interventor es manifestés en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, haurà de formular les seves objeccions per escrit.

Aquestes objeccions hauran de ser motivats amb raonaments fundats en les normes en les quals es recolzi el criteri sustentat i hauran de comprendre totes les objeccions observades en l'expedient.

2.Seran objeccions suspensives quan afecti  l'aprovació o  la disposició  de despeses, reconeixement d'obligacions o ordenació de pagaments, se suspendrà la tramitació de l'expedient fins que aquell sigui solucionat en els següents casos:

a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o el proposat no sigui adequat.

b) Quan no haguessin estat fiscalitzats els actes que van donar origen a les ordres de pagament.

c) En els casos d'omissió en l'expedient de requisits o tràmits essencials, considerem com a tal:

  • Quan la despesa es proposi a un òrgan que manqui de competència per a la seva aprovació.
  • Quan s'apreciïn greus irregularitats en la documentació justificativa del reconeixement de l'obligació o no s'acrediti suficientment el dret del seu perceptor.
  • Quan s'hagin omès requisits o tràmits que poguessin donar lloc a la nul·litat de l'acte, o quan la continuació de la gestió administrativa pogués causar crebants econòmics a la Tresoreria de l'Entitat Local o a un tercer.
  • Si escau, els que el Ple de l'Entitat, previ informe de l'òrgan interventor, aprovi com a requisits o tràmits essencials.

d) Quan l'objecció derivi de comprovacions materials d'obres, subministraments, adquisicions i serveis.

3.Quan l'òrgan al qual es dirigeixi l'objecció ho accepti, haurà d'esmenar les deficiències observades i remetre de nou les actuacions a l'òrgan interventor en el termini de quinze dies.

Quan l'òrgan al qual es dirigeixi l'objecció no ho accepti, iniciarà el procediment de Resolució de Discrepàncies descrit en l'article següent.

4.En el cas de què els defectes observats en l'expedient derivessin de l'incompliment de requisits o tràmits no essencials ni suspensius, l'Interventor podrà fiscalitzar favorablement, quedant l'eficàcia de l'acte condicionada a l'esmena d'aquests defectes amb anterioritat a l'aprovació de l'expedient.

L'òrgan gestor remetrà a l'òrgan interventor la documentació justificativa d'haver-se esmenat aquests defectes.

De no solucionar-se per l'òrgan gestor els condicionaments indicats per a la continuïtat de l'expedient es considerarà formulat la corresponent objecció, sense perjudici de què en els casos en els quals consideri oportú, podrà iniciar el procediment de Resolució de Discrepàncies descrit en l'article 15.

5.Les resolucions i els acords adoptats que siguin contraris a les objeccions formulades es remetran al Tribunal de Comptes de conformitat amb l'article 218.3 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

ARTICLE 15. Tramitació de Discrepàncies.

1.Sense perjudici del caràcter suspensiu de les objeccions, les opinions de l'òrgan interventor respecte al compliment de les normes no prevaldran sobre les dels òrgans de gestió.

Els informes emesos per tots dos es tindran en compte en el coneixement de les discrepàncies que es plantegin, les quals seran resoltes definitivament pel President de l'Entitat o el Ple, d'acord amb el que es disposa a l'apartat següent.

2.Quan l'òrgan gestor no accepti l'objecció formulada per l'òrgan interventor en l'exercici de la funció interventora plantejarà al President de l'Entitat una discrepància.

No obstant això, correspondrà al Ple la resolució de les discrepàncies quan les objeccions:

a) Es basin en insuficiència o inadequació de crèdit.

b) Es refereixin a obligacions o despeses l'aprovació de les quals sigui de la seva competència.

La resolució de la discrepància per part del President o el Ple serà indelegable, haurà de recaure en el termini de quinze dies i tindrà naturalesa executiva.

3.Les discrepàncies es plantejaran en el termini de quinze dies des de la recepció de l'objecció, al President o al Ple de l'Entitat Local, segons correspongui, i, si escau, a través dels Presidents o màxims responsables dels organismes autònoms locals, i organismes públics en els quals es realitzi la funció interventora, per a la seva inclusió obligatòria, i en un punt independent, en l'ordre del dia de la corresponent sessió plenària.

La discrepància haurà de ser motivada per escrit, amb cita dels preceptes legals en els quals sustenti el seu criteri.

Resolta la discrepància es podrà continuar amb la tramitació de l'expedient, deixant constància, en tot cas, de l'adequació al criteri fixat en la resolució corresponent o, si escau, a la motivació per a la no aplicació dels criteris establerts per l'òrgan de control.

4.El President de l'Entitat i el Ple, a través del citat President, prèviament a la resolució de les discrepàncies, podran elevar resolució de les discrepàncies a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.

A tals efectes, el President remetrà proposta motivada de resolució de la discrepància directament a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, concretant l'extrem o extrems sobre els quals sol·licita valoració. Al costat de la discrepància haurà de remetre's l'expedient complet. Quan el President o el Ple facin ús d'aquesta facultat hauran de comunicar-ho a l'òrgan interventor i altres parts interessades.

Quan les resolucions i els acords adoptats per l'Entitat Local siguin contraris al sentit de l'informe de l'òrgan interventor o al de l'òrgan de control competent per raó de la matèria de l'Administració que tingui atribuïda la tutela financera, s'inclouran en els informes referits als apartats següents.

5.En ocasió de la dació de compte de la liquidació del Pressupost, l'òrgan interventor elevarà al Ple l'informe anual de totes les resolucions adoptades pel President de l'Entitat Local contràries a les objeccions suspensiu o no efectuats, o, si escau, a l'opinió de l'òrgan competent de l'Administració que ostenti la tutela al qual s'hagi sol·licitat informe, així com un resum de les principals anomalies detectades en matèria d'ingressos. Aquest informe atendrà únicament a aspectes i comeses pròpies de l'exercici de la funció fiscalitzadora, sense incloure qüestions d'oportunitat o conveniència de les actuacions que fiscalitzi. El President de l'Entitat podrà presentar en el Ple informe justificatiu de la seva actuació.

6.Una vegada informat el Ple de l'Entitat Local, en ocasió del compte general, l'òrgan interventor remetrà anualment aquests termes, a la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

SECCIÓ 2a. Règim especial de fiscalització i intervenció limitada prèvia

ARTICLE 16. Règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics

1.De conformitat amb l'establert en l'article 13 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, s'estableix el règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia dels actes de l'Entitat Local i dels seus Organismes Autònoms i Consorcis adscrits pels quals s'aprovi la realització de les següents despeses:

a) Àrea de Personal

b) Àrea de contractació, contractes patrimonials i privats i responsabilitat patrimonial.

c) Àrea de subvencions, transferències i convenis de col·laboració subjectes a la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de Regim Jurídic del Sector Públic.

d) Àrea d'expedients urbanístics

e) Despeses financeres

2.En aquests casos, l'òrgan interventor es limitarà a comprovar els requisits bàsics següents:

a) L'existència de crèdit pressupostari i que el proposat és l'adequat a la naturalesa de la despesa o obligació que es proposi contreure.

S'entendrà que el crèdit és adequat quan financi obligacions a contreure o nascudes i no prescrites, a càrrec a la tresoreria, que compleixin els requisits dels articles 172 i 176 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

En els casos en els quals el crèdit pressupostari doni cobertura a despeses amb finançament afectat es comprovarà que els recursos que els financen són executius, acreditant-se amb l'existència de documents fefaents que acreditin la seva efectivitat.

Quan es tracti de contreure compromisos de despeses de caràcter plurianual es comprovarà, a més, si es compleix el preceptuat en l'article 174 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

b) Que les obligacions o les despeses es generen per òrgan competent.

En tot cas es comprovarà la competència de l'òrgan de contractació o atorgant de la subvenció quan aquest òrgan no tingui atribuïda la facultat per a l'aprovació de les despeses de què es tracti.

c) En la revisió d'expedients que incorporin liquidació de despeses o reconeixement d'obligacions, que es compleixen els extrems recollits  en l'article 19 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local:

d) Els extrems bàsics addicionals a comprovar per a cada tipus de despesa, adaptats i aplicables a l'àmbit local, de conformitat amb el recollit en els Acords del Consell de Ministres de 30 de maig de 2008 i de 20 de juliol de 2018, pels quals es dóna aplicació a la previsió dels articles 152 i 147 de la Llei General Pressupostària, respecte a l'exercici de la funció interventora en règim de requisits bàsics.

En aquest punt es recolliran, en qualsevol cas, els extrems inclosos en l'Acord Municipal d'adaptació dels acords del Consell de Ministres de 30 de maig de 2008 i 20 de juliol de 2018 pels quals s'estableixen els aspectes dels diferents expedients que han de ser revisats en l'exercici de la funció interventora en règim de Requisits Bàsics, en cas que existís.

e) Uns altres: Aquells altres extrems que, per la seva transcendència en el procés de gestió, es determinin pel Ple a proposta del President previ informe de l'òrgan interventor.

3.No obstant això, serà aplicable el règim general de fiscalització i intervenció prèvia respecte d'aquells tipus de despesa i obligacions pels quals no s'hagi acordat el règim de requisits bàsics a l'efecte de fiscalització i intervenció limitada prèvia, així com per a les despeses de quantia indeterminada. Les obligacions o les despeses sotmesos a la fiscalització i intervenció limitada prèvia seran objecte d'una altra plena amb posterioritat, en el marc de les actuacions del control financer que es planifiquin en els termes recollits en el títol III d'aquest Reglament.

ARTICLE 17. Objeccions i observacions complementàries en la fiscalització i intervenció limitada prèvia.

1.Si no es complissin els requisits exigits, l'òrgan interventor procedirà a formular objecció en la forma i amb els efectes previstos en aquesta secció 1a..

2.L'òrgan interventor podrà formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que aquestes tinguin, en cap cas, efectes suspensius en la tramitació dels expedients. Respecte a aquestes observacions no procedirà el plantejament de discrepància.

SECCIÓ 3a. De la fiscalització prèvia de l'aprovació o autorització de despeses i de la disposició o compromís de despesa

ARTICLE 18. Règim general.

1.Sense perjudici del règim de fiscalització limitada prèvia regulat en la secció 2a, estan sotmesos a fiscalització prèvia els altres actes de l'Entitat Local i Organismes Autònoms i Consorcis adscrits, qualsevol que sigui la seva qualificació, pels quals s'aprovi la realització d'una despesa, no inclosos en la relació de l'article 14.1 d'aquest Reglament.

2.Aquesta fiscalització i la intervenció prèvia sobre tot tipus d'acte que aprovi la realització d'una despesa, comprendrà conseqüentment les dues primeres fases de gestió de la despesa:

a) L'autorització (Fase “A”).

b) La disposició o el compromís (Fase “D”) de la despesa.

Entre els actes sotmesos a fiscalització prèvia es consideren inclosos:

a) Els actes resolutoris de recursos administratius que tinguin contingut econòmic.

b) Els convenis que se subscriguin i qualssevol altres actes de naturalesa anàloga, sempre que tinguin contingut econòmic.

3.En l'exercici de la fiscalització prèvia es comprovarà el compliment dels tràmits i requisits establerts per l'ordenament jurídic mitjançant l'examen dels documents i informes que integren l'expedient, i en qualsevol cas:

a) L'existència i l'adequació del crèdit.

b) Que les obligacions o les despeses es generen per òrgan competent.

c) Que el contingut i la tramitació d'aquest s'ajusten a les disposicions aplicables al cas.

d) Que l'expedient està complet i en disposició de què una vegada emès l'informe de fiscalització es pugui dictar l'acord o la resolució procedent.

e) Que la despesa va ser degudament autoritzat i el seu import no s'ha excedit.

ARTICLE 19. Exempció de fiscalització prèvia.

No estaran sotmesos a la fiscalització prèvia:

a) Les despeses de material no inventariable.

b) Els contractes menors.

c) Les despeses de caràcter periòdic i altre de tracte successiu, una vegada fiscalitzat la despesa corresponent al període inicial de l'acte o contracte del qual derivin o les seves modificacions.

d) Les despeses menors de 3.005,06 euros que, d'acord amb la normativa vigent, es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa.

e) Els contractes d'accés a bases de dades i de subscripció a publicacions que no tinguin el caràcter de contractes subjectes a regulació harmonitzada.

SECCIÓ 4a. De la intervenció prèvia del reconeixement de l'obligació i de la inversió.

ARTICLE 20. Intervenció de la liquidació de la despesa.

1.Estan sotmeses a intervenció prèvia les liquidacions de despeses o reconeixement d'obligacions, ja tinguin el seu origen en la llei o en negocis jurídics vàlidament celebrats.

2.Aquesta intervenció es practicarà per l'òrgan interventor amb caràcter previ a l'acord de liquidació de la despesa o reconeixement de l'obligació i constituirà la fase “O”.

En aquest moment haurà de quedar documentalment acreditat que es compleixen tots els requisits necessaris per al reconeixement de l'obligació, entre els quals es trobarà, si escau, l'acreditació de la realització de la prestació o el dret del creditor de conformitat amb els acords que van autoritzar i van comprometre la despesa així com el resultat favorable de la comprovació material de la inversió.

ARTICLE 21. Contingut de les comprovacions.

Sense perjudici de les verificacions en cas d'aplicar-se el règim de fiscalització i intervenció limitada prèvia de requisits bàsics, en efectuar la intervenció prèvia de la liquidació de la despesa o reconeixement d'obligacions s'haurà de comprovar a més:

a) Que les obligacions responen a despeses aprovades en les fases comptables “A” i “D” i si escau, fiscalitzats favorablement, tret que l'aprovació de la despesa i el reconeixement de l'obligació hagin de realitzar-se simultàniament.

b) Que els documents justificatius de l'obligació s'ajusten a les disposicions legals i reglamentàries que resultin d'aplicació. En tot cas, en la documentació haurà de constar:

  • Identificació del creditor.
  • Import exacte de l'obligació.
  • Les prestacions, serveis o altres causes de les quals derivi  l'obligació del pagament.

c) Que s'ha comprovat materialment, quan escaigui, l'efectiva i conforme realització de l'obra, servei, subministrament o despesa, i que ha estat realitzada si escau aquesta comprovació.

ARTICLE 22. Intervenció material de la inversió.

1.La intervenció de la comprovació material de la inversió, es realitza abans de liquidar la despesa o reconèixer l'obligació efectuant-se sobre la realitat física de les inversions.

2.Aquesta intervenció material de la inversió es practicarà per l'òrgan interventor i verificarà:

a) La realització de les obres, serveis i adquisicions finançats amb fons públics, i

b) La seva adequació al contingut del corresponent contracte.

La intervenció de la comprovació material de la inversió es realitzarà, en tot cas, concorrent l'òrgan interventor, o en qui delegui, a l'acte de recepció de l'obra, servei o adquisició de què es tracti.

Pel que fa al procediment de delegació esmentat, s'estarà al que es disposa a les bases d'execució de l'Entitat Local.

Quan s'apreciïn circumstàncies que ho aconsellin, l'òrgan interventor podrà acordar la realització de comprovacions materials de la inversió durant l'execució de les obres, la prestació de serveis i fabricació de béns adquirits mitjançant contractes de subministraments.

3.L'òrgan interventor podrà estar assessorat quan sigui necessària la possessió de coneixements tècnics per realitzar la comprovació material.

4.La intervenció de la comprovació material de la inversió serà preceptiva quan l'import d'aquesta sigui igual o superior a 50.000,00 euros, a exclusió de l'Impost sobre el Valor Afegit, i sense perjudici de què les bases d'execució del pressupost fixin un import inferior.

En aquest cas, els òrgans gestors hauran de sol·licitar a l'òrgan interventor, o en qui delegui, la seva assistència a la comprovació material de la inversió, amb una antelació de vint dies a la data prevista per a la recepció de la inversió de què es tracti.

Per a això haurà de fer arribar amb aquesta antelació sol·licitud sobre aquest tema, degudament informada per l'òrgan gestor amb els documents pertinents, a les dependències de la Intervenció.

El resultat de la comprovació material de la inversió es reflectirà en acta que serà subscrita per tots els que concorrin a l'acte de recepció de l'obra, servei, o adquisició i en la qual es faran constar, si escau, les deficiències apreciades, les mesures a adoptar per esmenar-les i els fets i les circumstàncies rellevants de l'acte de recepció.

En aquesta acta o en informe ampliatiu podran els concurrents, de forma individual o col·lectiva, expressar les opinions que estimin pertinents.

5.En la resta de casos la intervenció de la comprovació material de la inversió no serà preceptiva, justificant-se la comprovació de la inversió amb un dels següents mitjans:

a) L'acta de conformitat signada pels qui van participar en aquesta.

b) Amb una certificació expedida pel Cap de la unitat a qui correspongui rebre o acceptar les obres, serveis o adquisicions, en la qual s'expressarà haver-se fet càrrec del material adquirit, especificant-ho amb el detall necessari per a la seva identificació, o haver-se executat l'obra o el servei conformement a les condicions generals i particulars que, en relació amb ells, haguessin estat prèviament establertes.

SECCIÓ 5a. De la intervenció formal i material del pagament.

ARTICLE 23. De la intervenció formal del pagament.

1.Estan sotmesos a intervenció formal de l'ordenació del pagament els actes pels quals s'ordenen pagaments amb càrrec a la Tresoreria.

Aquesta intervenció tindrà per objecte verificar:

a) Que les ordres de pagament es dicten per òrgan competent.

b) Que s'ajusten a l'acte de reconeixement de l'obligació, mitjançant l'examen dels documents originals o de la certificació d'aquest acte i de la seva intervenció subscrita per aquests òrgans que van realitzar aquestes actuacions.

c) Que s'acomoden al pla de disposició de fons, mitjançant l'examen del propi pla de disposició de fons o de l'informe que sobre aquest tema emeti la Tresoreria.

d) En els supòsits d'existència de retencions judicials o de compensacions de deutes del creditor, que les corresponents minoracions en el pagament s'acreditaran mitjançant els acords que les disposin.

ARTICLE 24. Conformitat i objecció.

Si l'òrgan interventor considerés que les ordres de pagament compleixen els requisits assenyalats en l'article anterior, farà constar la seva conformitat mitjançant diligència signada en el document en què l'ordre es conté o en document resumen de càrrec a les caixes pagadores.

L'incompliment dels requisits exigits en l'article anterior de la present secció motivarà la formulació d'objecció per l'òrgan interventor, en les condicions i amb els efectes previstos en la secció 1a. del present capítol.

ARTICLE 25. De la intervenció material del pagament.

1.Està sotmesa a intervenció material del pagament l'execució de les ordres de pagament que tinguin per objecte:

a) Complir, directament, les obligacions de la Tresoreria de l'entitat.

b) Situar fons a la disposició de caixers i agents facultats legalment per realitzar pagaments als creditors.

c) Instrumentar el moviment de fons i valors entre els comptes de la Tresoreria.

2.Aquesta intervenció inclourà la verificació de:

a) La competència de l'òrgan per a la realització del pagament,

b) La correcta identitat del perceptor

c) L'import degudament reconegut.

Quan l'òrgan interventor trobi conforme l'actuació signarà els documents que autoritzin la sortida dels fons i valors. Si no la troba conforme quant a la identitat del perceptor o la quantia del pagament formularà objecció motivada i per escrit, en les condicions i amb els efectes previstos en la secció 1a. del present capítol.

SECCIÓ 6a. De la fiscalització prèvia de les ordres de pagament a justificar i bestretes de caixa fixa

ARTICLE 26. Fiscalització prèvia de les ordres de pagament a justificar.

La fiscalització prèvia de les ordres de pagament a justificar per les quals es posen fons a la disposició dels òrgans pagadors de l'Entitat Local, els seus organismes autònoms o consorcis adscrits o consorcis adscrits es verificarà mitjançant la comprovació dels següents requisits:

a) Que les propostes de pagament a justificar es basen en ordre o resolució d'autoritat competent per autoritzar les despeses a què es refereixin.

b) Que existeix crèdit i el proposat és l'adequat.

c) Que s'adapten a les normes que regulen l'expedició d'ordres de pagament a justificar amb càrrec als seus respectius pressupostos de despeses.

d) Que l'òrgan pagador, al favor del qual es lliurin les ordres de pagament, ha justificat dins del termini corresponent la inversió dels fons percebuts amb anterioritat per aquests conceptes pressupostaris. No obstant això, no procedirà l'objecció per falta de justificació dins del termini de deslliuraments anteriors quan, per pal·liar les conseqüències d'esdeveniments catastròfics, situacions que suposin greu perill o necessitats que afectin directament a la seguretat pública, el President de l'Entitat autoritzi l'expedició d'una ordre de pagament específica.

e) Que l'expedició d'ordres de pagament «a justificar» compleix amb el pla de disposició de fons de la Tresoreria, excepte en el cas de què es tracti de pal·liar les conseqüències d'esdeveniments catastròfics, situacions que suposin greu perill o necessitats que afectin directament a la seguretat pública.

S'entendrà que es compleix amb el pla de disposició de fons de la Tresoreria, quan les ordres de pagament a justificar es realitzin amb càrrec a conceptes pressupostaris autoritzats a les bases d'execució del pressupost.

ARTICLE 27. Fiscalització prèvia de les ordres de pagament de bestretes de caixa fixa.

1.La fiscalització prèvia de les ordres de pagament per a la constitució o modificació de les bestretes de caixa fixa es verificarà mitjançant la comprovació dels següents requisits:

a) L'existència i l'adaptació a les normes que regulen la distribució per caixes pagadores de la despesa màxima assignada.

b) Que la proposta de pagament es basa en resolució d'autoritat competent.

2.Sense perjudici de la resta de requisits que puguin regular les bases d'execució, en la fiscalització prèvia de les reposicions de fons per bestretes de caixa fixa l'òrgan interventor comprovarà en qualsevol cas:

a) Que l'import total dels comptes justificatius coincideix amb el dels documents comptables d'execució del pressupost de despeses.

b) Que les propostes de pagaments es basen en resolució d'autoritat competent.

c) Que existeix crèdit i el proposat és adequat.

ARTICLE 28. Especialitats quant al règim de les objeccions.

1.L'incompliment dels requisits exigits en els articles anteriors de la present secció motivarà la formulació d'objecció per l'òrgan interventor en les condicions i amb els efectes previstos en la secció 1a. del present capítol.

2.No donarà lloc a la formulació d'objecció els supòsits en els quals:

a) L'òrgan pagador no justifiqui les ordres de pagament a justificar dins del termini de deslliuraments anteriors quan, per pal·liar les conseqüències d'esdeveniments catastròfics, situacions que suposin greu perill o necessitats que afectin directament a la seguretat pública, l'Alcalde o President de l'Entitat autoritzi l'expedició d'una ordre de pagament específica.

b) L'expedició d'ordres de pagament «a justificar» no compleixi amb el pla de disposició de fons de la Tresoreria, en el cas de què es tracti de pal·liar les conseqüències d'esdeveniments catastròfics, situacions que suposin greu perill o necessitats que afectin directament a la seguretat pública.

ARTICLE 29. Intervenció dels comptes justificatius dels pagaments a justificar i bestretes de caixa fixa.

1.En la intervenció dels comptes justificatius dels pagaments a justificar i de les bestretes de caixa fixa, es comprovarà en tot cas:

a) Que corresponen a despeses concretes i determinades en l'execució de les quals s'hagi seguit el procediment aplicable en cada cas,

b) Que són adequats per fi pel qual es van lliurar els fons,

c) Que s'acredita la realització efectiva i conforme de les despeses o serveis

d) Que el pagament s'ha realitzat a creditor determinat per l'import degut.

2.Aquesta intervenció es durà a terme per l'òrgan interventor, mitjançant l'examen dels comptes i els documents que justifiquin cada partida.

Els resultats es reflectiran en informe en el qual l'òrgan interventor manifestarà la seva conformitat amb el compte o els defectes observats en aquesta. L'opinió favorable o desfavorable continguda en l'informe es farà constar en el compte examinat, sense que tingui aquest informe efectes suspensius respecte de l'aprovació del compte.

L'òrgan competent aprovarà, si escau, els comptes, que quedaran a la disposició de l'òrgan de control extern.

3.En ocasió de la dació de compte de la liquidació del pressupost, en un punt addicional, s'elevarà a aquest òrgan un informe amb els resultats obtinguts del control dels comptes a justificar i bestretes de caixa fixa.

SECCIÓ 7a. De l'omissió de la funció interventora

ARTICLE 30. De l'omissió de la funció interventora.

1.En els supòsits en els quals la funció interventora fos preceptiva i s'hagués omès, no es podrà reconèixer l'obligació, ni tramitar el pagament, ni intervenir favorablement aquestes actuacions fins que es conegui i resolgui aquesta omissió en els termes previstos en el present article.

2.Si l'òrgan interventor en conèixer d'un expedient observés omissió de la funció interventora ho manifestarà a l'autoritat que hagués iniciat aquell i emetrà al mateix temps la seva opinió respecte de la proposta, a fi que, unint aquest informe a les actuacions, pugui l'Alcalde o President de l'Entitat decidir si contínua el procediment o no i altres actuacions que si escau, procedeixin.

En els casos de què l'omissió de la fiscalització prèvia es refereixi a les obligacions o despeses la competència de les quals sigui de Ple, l'Alcalde o President de l'Entitat haurà de sotmetre a decisió del Ple si contínua el procediment i les altres actuacions que, si escau, procedeixin.

L'acord favorable del President, del Ple o de la Junta de Govern Local no eximirà de l'exigència de les responsabilitats a què, si escau, pertoqués.

3.Aquest informe, que no tindrà naturalesa de fiscalització, posarà de manifest, com a mínim, els següents extrems:

a) Descripció detallada de la despesa, amb inclusió de totes les dades necessàries per a la seva identificació, fent constar, almenys, l'òrgan gestor, l'objecte de la despesa, l'import, la naturalesa jurídica, la data de realització, el concepte pressupostari i exercici econòmic al qual s'imputa.

b) Exposició dels incompliments normatius que, segons el parer de l'interventor informant, es van produir al moment en què es va adoptar l'acte amb omissió de la preceptiva fiscalització o intervenció prèvia, enunciant expressament els preceptes legals infringits.

c) Constatació de què les prestacions s'han dut a terme efectivament i de què el seu preu s'ajusta al preu de mercat, per a això es tindran en compte les valoracions i els justificants aportats per l'òrgan gestor, que haurà de recaptar els assessoraments o els informes tècnics que resultin precisos a tal fi.

d) Comprovació de què existeix crèdit pressupostari adequat i suficient per satisfer l'import de la despesa.

e) Possibilitat i conveniència de revisió dels actes dictats amb infracció de l'ordenament, que serà apreciada per l'interventor en funció de si s'han realitzat o no les prestacions, el caràcter d'aquestes i la seva valoració, així com dels incompliments legals que s'hagin produït.

4.Aquests casos s'inclouran en l'informe anual de totes les resolucions adoptades pel President de l'Entitat Local contràries a les objeccions efectuades.

TITULO III.  DEL CONTROL FINANCER

CAPITULO I. Disposicions generals

ARTICLE 31.- Objecte, forma d'exercici i abast.

1.El control financer al qual es refereix l'article 29 del Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local, té per objecte verificar que el funcionament dels serveis d'aquesta Entitat Local en l'aspecte economicofinancer dels subjectes enumerats en l'article 1 d'aquest Reglament, s'adequa als principis de legalitat, economia, eficiència i eficàcia, comprovant l'adequada i correcta obtenció i utilització dels crèdits, així com la realitat i la regularitat de les operacions amb ells finançades.

2.El control financer, que serà exercit amb plena autonomia i independència respecte de les unitats i entitats o organismes la gestió dels quals es controli, es realitzarà per la Intervenció, de conformitat amb el previst en el present Reglament, en les instruccions recollides a aquest efecte en el Pla Anual de Control Financer d'aquesta Entitat Local i en la normativa bàsica d'aplicació: el Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del Sector Públic Local i el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.

3.El control financer es durà a terme a través de les modalitats de control permanent i l'auditoria pública, amb l'abast determinat en el Pla Anual de Control Financer d'aquesta Entitat Local.

ARTICLE 32. Actuacions de control financer.

1.El control financer permanent s'exercirà mitjançant comprovació de què el funcionament de l'activitat econòmic-financera dels ens o programes pressupostaris objecte de control sobre la base de l'anàlisi de riscos corresponent, s'ajusta a l'ordenament jurídic i als principis generals de bona gestió financera, realitzat de forma contínua, i mitjançant l'aplicació de les actuacions singulars determinades a aquest efecte en el Pla Anual de Control Financer d'aquesta Entitat Local.

Aquest control financer permanent podrà consistir en:

a) L'examen de registres comptables, comptes, estats financers o estats de seguiment elaborats per l'òrgan gestor.

b) L'examen d'operacions individualitzades i concretes.

c) La comprovació d'aspectes parcials i concrets d'un conjunt d'actes.

d) La verificació material de l'efectiva i conforme realització d'obres, serveis, subministraments i despeses.

e) L'anàlisi dels sistemes i procediments de gestió.

f) La revisió dels sistemes informàtics de gestió que siguin precisos.

g) Altres comprovacions en atenció a les característiques especials de les activitats economicofinanceres realitzades per l'òrgan gestor i als objectius que es persegueixin.

2.Les auditories consistiran en la verificació, realitzada amb posterioritat i efectuada de forma sistemàtica, de l'activitat econòmic-financera dels ens o programes pressupostaris objecte de control sobre la base de l'anàlisi de riscos corresponent, mitjançant l'aplicació de les actuacions singulars determinades a aquest efecte en el Pla Anual de Control Financer d'aquesta Entitat Local.

Aquestes actuacions, d'acord amb els objectius que en cada cas es persegueixin, podran utilitzar, per a l'anàlisi de l'activitat econòmic-financera, algun dels següents models d'auditoria: de comptes, de compliment, i operativa.

Per a l'aplicació dels procediments d'auditoria, els encarregats d'aquesta podran:

a) Examinar quants documents i antecedents de qualsevol classe afectin directa o indirectament a la gestió econòmic-financera de l'òrgan, organisme o ens auditat.

b) Requerir quanta informació i documentació es consideri necessària per a l'exercici de l'auditoria.

c) Sol·licitar informació fiscal i de Seguretat Social.

d) Sol·licitar de tercers informació sobre operacions realitzades per aquest, sobre els saldos comptables generats per aquestes i sobre els costos, quan estigui previst expressament en el contracte l'accés de l'administració a aquests o existeixi un acord sobre aquest tema amb el tercer.

e) Verificar la seguretat i la fiabilitat dels sistemes informàtics que suporten la informació econòmic-financera i comptable.

f) Efectuar les comprovacions materials de qualsevol classe d'actius dels ens auditats, a la fi dels quals els auditors tindran lliure accés a aquests.

g) Sol·licitar els assessoraments i els dictàmens jurídics i tècnics que siguin necessaris.

h) Quantes altres actuacions es considerin necessàries per obtenir evidència en la qual suportar les conclusions.

ARTICLE 33. Col·laboració en les actuacions d'auditoria pública

1.A proposta de l'òrgan interventor, per a la realització de les auditories públiques podrà recaptar-se col·laboració pública o privada, sempre que es consigni als pressupostos de l'Entitat Local la quantia suficient per respondre a les necessitats de col·laboració.

2.Aquesta col·laboració d'altres òrgans públics es durà a terme mitjançant el concert dels Convenis oportuns.

3.D'igual manera, si així s'estima oportú per l'òrgan interventor es podrà contractar la col·laboració amb signatures privades d'auditoria que hauran d'ajustar-se a les instruccions dictades per aquesta Intervenció. Els auditors seran contractats per un termini màxim de dos anys, prorrogable en els termes establerts en la legislació de contractes del sector públic, no podent superar-se els vuit anys de realització de treballs sobre una mateixa entitat a través de contractacions successives, incloses les seves corresponents pròrrogues, ni podent a aquests efectes ser contractats per a la realització de treballs sobre una mateixa entitat fins transcorreguts dos anys des de la finalització del període de vuit.

4.Les societats d'auditoria o auditors de comptes individuals concurrents en relació amb cada treball a adjudicar no podran ser contractats quan, en aquest any o l'any anterior a aquell en què desenvoluparan el seu treball, hagin realitzat o realitzin altres treballs per a l'entitat, sobre àrees o matèries respecte de les quals hagi de pronunciar-se l'auditor en el seu informe.

CAPITULO II. Del resultat del control financer

ARTICLE 34. Informes de control financer.

1.L'òrgan interventor, o òrgan en qui delegui, que hagi desenvolupat les actuacions de control financer, haurà d'emetre informe escrit en el qual s'exposaran de forma clara, objectiva i ponderada:

a) Els fets comprovats.

b) Les conclusions obtingudes.

c) Les recomanacions sobre les actuacions objecto de control.

d) Les deficiències que hagin de ser esmenades mitjançant una actuació correctora immediata.

2.Aquest informe tindrà caràcter provisional i es remetrà per l'òrgan que hagi efectuat el control al gestor directe de l'activitat controlada perquè, en el termini màxim de 15 dies des de la recepció de l'informe, formuli les al·legacions que estimi oportunes o en el cas d'existir deficiències admeses per l'òrgan gestor, aquest indiqui les mesures necessàries i el calendari previst per solucionar-les.

3.Amb base en l'informe provisional i en les al·legacions rebudes, l'òrgan interventor emetrà l'informe definitiu. Si no s'haguessin rebut al·legacions en el termini assenyalat per a això l'informe provisional s'elevarà a definitiu.

L'informe definitiu inclourà les al·legacions del gestor i, si escau, les observacions de l'òrgan de control sobre aquestes al·legacions.

ARTICLE 35. Destinataris dels informes de control financer.

1. Els informes definitius de control financer seran remesos per la Intervenció als següents destinataris:

a) Al gestor directe de l'activitat controlada. S'entendrà com a gestor directe al titular del servei, òrgan o ens controlat.

b) A l'Alcalde o President de l'Entitat, i a través d'ell, al Ple perquè en prengui coneixement.

c) L'anàlisi de l'informe constituirà un punt independent en l'ordre del dia de la corresponent sessió plenària.

d) A la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, per a la seva integració en el registre de comptes anuals del sector públic.

ARTICLE 36. Informe resum.

1.L'òrgan interventor haurà d'elaborar amb caràcter anual i en ocasió de l'aprovació del compte general, l'informe resum dels resultats del control intern assenyalat en l'article 213 del Text Refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

2.Aquest informe contindrà els resultats més significatius derivats de les actuacions de control financer i de funció interventora realitzades en l'exercici anterior.

ARTICLE 37. Destinataris de l'informe resum.

1. L'informe resum del control intern de l'Entitat Local seran remesos per  la Intervenció als següents destinataris:

a) Al Ple, a través de l'Alcalde o President de l'Entitat.

b) A la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, en el curs del primer quadrimestre de cada any

ARTICLE 38. Pla d'acció.

1. De les febleses, deficiències, errors i incompliments que es posin de manifest en l'informe resum referit en l'article anterior, l'Alcalde de l'Entitat formalitzarà un pla d'acció que determini les mesures a adoptar per esmenar-les.

2. El pla d'acció s'elaborarà en el termini màxim de 3 mesos des de la remissió de l'informe resum al Ple i contindrà:

a) Les mesures de correcció adoptades,

b) El responsable d'implementar-les i

c) El calendari d'actuacions a realitzar, relatius tant a la gestió de la pròpia Entitat com a la dels organismes i entitats públiques adscrites o dependents i de les quals exerceixi la tutela.

3.El pla d'acció serà remès a l'òrgan interventor de l'Entitat Local, que valorarà la seva adequació per solucionar les deficiències assenyalades i si escau els resultats obtinguts en el termini de 30 dies naturals.

L'òrgan interventor informarà al Ple sobre la situació de la correcció de les febleses posades de manifest, en el termini de 30 dies naturals des de la recepció del referit pla d'acció.

CAPITULO III. Del control financer de les subvencions i ajudes públiques

ARTICLE 39. Delimitació i facultat.

1.El control financer s'exercirà per la Intervenció respecte dels beneficiaris de subvencions i ajudes públiques, i si escau, entitats col·laboradores, amb l'abast i finalitat contemplats en el present Reglament i el Pla Anual de Control Financer d'aquesta Entitat Local.

2.Quan en l'exercici de les funcions de control es dedueixin indicis de la incorrecta obtenció, destinació o justificació de la subvenció o ajuda percebuda, els agents encarregats de la seva realització podran, prèvia autorització de la Intervenció, acordar la retenció de les factures, documents equivalents o substitutius i de qualsevol altre document relatiu a les operacions en què tals indicis es manifestin.

ARTICLE 40. Cogestió.

1.Quant a les subvencions i ajudes gestionades per altres ens de l'Administració local, podran establir-se, mitjançant conveni amb aquesta Entitat Local, procediments específics per al control, seguiment i avaluació d'aquelles.