BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 3 d'agost de 2020, i d'acord amb l'article 10.1.a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),

RESOLC FORMULAR:

L'informe ambiental estratègic sobre la Modificació Puntual Número 30 de les Normes Subsidiàries de Planejament del T.M. de Sant Llorenç des Cardassar, en els termes següents:

1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació

La modificació puntual presentada es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada per considerar-se que està inclosa en el supòsit de l'article 9.4.b) de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

El procediment a seguir és l'establert en els articles 29 a 32, ambdós inclosos, de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, amb les particularitats que preveu la Llei 12/2016.

2. Descripció i ubicació del pla

La MP 30 té per objecte reduir significativament els perills potencials per a les persones i els béns -augmentant-ne la seva seguretat- davant fenòmens climatològics extrems d'inundacions com els que patiren amb especial intensitat els nuclis urbans de Sant Llorenç des Cardassar, son Carrió i s'Illot, l'octubre de 2018, que provocaren, entre d'altres, el desbordament de les principals vies d'escorrentia canalitzant l'aigua per dins dels nuclis poblacionals, on els carrers varen actuar com a vies d'escorrentia.

L'àmbit de la modificació puntual són determinades zones dins el sòl urbà – fora del domini públic hidràulic- dels nuclis de Sant Llorenç, son Carrió i s'Illot.

Les actuacions previstes són les següents:

a) Augmentar l'àrea de protecció al llarg dels canals d'aigua que discorren per la trama urbana de la població, mitjançant canvis i ajustos en la qualificació de les parcel•les. S'augmenten així les zones d'espai lliure públic (EL) i d'espai lliure privat (ELP) per tal d'augmentar la zona lliure d'edificacions i seguretat, afavorint l'escorrentia i drenatge natural en una situació crítica de torrentada extrema. Les zones EL formaran part del sistema local d'espais lliures públics i s'aprofitaran com a espai d'esbarjo de la població, com a corredor verd que millori la qualitat ambiental.

Es proposa augmentar les distàncies de protecció, adoptant una zona de protecció de torrent (ZP) que sigui susceptible d'inundació en cas de desbordament de l'actual canalització, on es minimitzi les afeccions a la trama urbana i s'afavoreixi la permeabilitat del terreny.

b) Dur a terme actuacions puntuals, com ara l'obertura de noves zones d'evacuació d'aigua (en el nucli de Sant Llorenç, obertura de tres franges perpendiculars al torrent, per afavorir l'escorrentia natural, donant continuïtat als carrers Cardasssar, Ordines i Sant Llorenç, en l'actualitat carrers sense continuïtat, per tal que el propi pendent fomenti el desguàs cap el barranc de ses Planes), així com eliminar obstacles que actuen com a barrera al flux natural de l'aigua i propicien la inundació i el manteniment d'una elevada cota d'aigua dins dels diferents nuclis, a l'entorn més pròxim del domini públic hidràulic. Es considera primordial l'adquisició i demolició de les edificacions que es troben en situació de fora d'ordenació per envair la zona de protecció del torrent i la zona de servitud legal.

c) Classificar com a sòl rústic el sòl urbà no consolidat a zones d'alt risc d'inundació i afeccions per esllavissament, de forma que actuï com a zona de protecció prèvia a la trama urbana per tal de reduir l'impacte de possibles desbordaments, pretenent amb aquesta acció reduir la velocitat de l'aigua així com la seva pujada de nivell, millorant la seguretat dins les poblacions.

d) Es delimiten zones de protecció hidrogràfica (PH) i es modifiquen els paràmetres edificatoris amb l'objectiu d'augmentar la protecció dels habitants dels immobles dins aquestes zones (obligatorietat de terrats a coberta, amb accés directe des de l'interior dels edificis, per facilitar l'evacuació vertical i segura dels usuaris; normes per al càlcul de la profunditat edificable; cota mínima de l'acabat de la planta baixa, etc.)

e) S'indica que resulten necessàriament d'aplicació mesures complementàries en matèria d'obra civil, així com estudis i projectes complementaris que permetin la millora de les instal•lacions de conduccions i drenatge de les aigües de pluja.

3. Avaluació dels efectes previsibles

Preservar del desenvolupament urbanístic les zones de risc, mitjançant el canvi de classificació de sòl urbà a sòl rústic, el canvi de qualificació de zona edificable a espai lliure i l'ampliació de la zona de protecció al costat del torrent, tendrà efectes positius per al medi ambient. Aquestes mesures contribuiran a la defensa de la fauna, la flora, el manteniment de l'equilibri territorial i ecològic i de la protecció del patrimoni cultural i del paisatge, a part d'oferir, segons indica la MP 30 «una nova imatge de model de ciutat, més sostenible i sensible al medi ambient, amb la creació alhora d'un corredor verd bioclimàtic i de connexió entre els eixos de circulació externs, com ara la via verda, cap a l'interior de la població.»

La MP 30 suposa la reducció de sòl urbà -en classificar com a rústiques diverses parcel·les urbanes-, la disminució de la capacitat de població -en eliminar edificabilitat residencial-, i, en conseqüència, una disminució també del consum de recursos ambientals bàsics (aigua, depuració, energia i residus).

Segons el document ambiental, els únics efectes negatius per al medi ambient derivaran de l'execució de les obres proposades per la MP 30 (demolició d'edificacions i construccions, obertura de trams de vial, etc.), que produiran pols, renou, fums, olors i residus, i suposaran l'increment del consum energètic pel funcionament de la maquinària, etc. En aquests casos, el document ambiental recomana aplicar mesures preventives associades a aplicació de bones pràctiques que han de desenvolupar els contractistes que executin les obres.

4. Consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades

En compliment del disposat per l'article 30.1 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, la CMAIB va consultar a les següents administracions públiques:

- Serveis d'Estudis i Planificació, Servei d'Aigües Superficials i Servei i Servei d'Aigües Subterrànies de la Direcció General de Recursos Hídrics.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Servei de Protecció d'Espècies del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

- Servei de Planificació al Medi Natural del Departament de Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització.

- Direcció Insular d'Urbanisme del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca.

- Direcció Insular d'Infraestructures i Mobilitat del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca.

- Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut i Consum.

- Demarcació de Costes Illes Balears.

En resposta a les consultes formulades, les administracions que s'han pronunciat, segons els informes que consten a dia d'avui dins l'expedient, són:

- El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. A l'informe emès per aquest Servei l'11 de desembre de 2019 (registrat d'entrada a la CMAIB el 12/12/2019) s'hi fan entre d'altres consideracions tècniques, les següents:

«Segons les dades disponibles al servei de protecció d'espècies, a la zona afectada hi ha presència de les següents espècies protegides:

- Espècies incloses al Llistat d'Espècies en règim de protecció especial (RD 139/2011): Tortuga mediterrània, Testudo hermanni; serp blanca, Rhinechis scalaris; calàpet, Bufotes balearicus; ratapinyada de vores clares, Pipistrellus Kuhlii; mussol banyut, Asio otus; sebel·lí, Burhinus oedicnemus; butxaqueta, Cisticola juncidis;

- Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): Lliri de mar, Pancratium maritimum; fonoll marí, Crithmum maritimum; cirerer de Betlem, Ruscus aculeatus.

Per tal d'evitar afeccions a la Tortuga mediterrània a les zones d'actuació, cal fer una prospecció prèvia a l'entrada de la maquinària pesada, i retirar les tortugues que es detectin, dipositant-les a parcel·les annexes inalterades amb condicions ambientals semblants.

Segons l'opinió d'aquest servei, la modificació puntual no suposa amenaça, risc ni afeccions de consideració per a les espècies de la zona, ni es preveu que tingui efectes sobre el seu estat de conservació.»

L'informe conclou que «el Servei de Protecció d'Espècies, INFORMA FAVORABLEMENT la modificació puntual núm. 10 NNSS referent a actuacions urbanístiques per a la reducció de risc T.M. Sant Llorenç des Cardassar.»

- El Servei de Planificació de la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Com a resposta a la consulta formulada per la CMAIB, la cap de Servei de Planificació comunica mitjançant ofici de data 17 de desembre de 2019, en relació amb la MP de referència, «que aquesta afecta a la zona urbana del nucli de Sant Llorenç, a fora de la Xarxa Natura 2000, i per les característiques del projecte no es preveu cap mena d'afecció que minvi les garanties mediambientals, per la qual cosa, no és competència d'aquesta Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat emetre l'informe que demanau».

- El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria Medi Ambient i Territori. L'informe emès per aquest Servei en data 7 de gener de 2020 conclou que «atès el contingut dels articles concrets objecte de la modificació a informar (modificació puntual número 10 NNSS referent a actuacions urbanístiques per a la reducció de risc TM Sant Llorenç des Cardassar) el Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, no té cap observació a aportar, en relació al risc d'incendi forestal i resta d'aspectes d'àmbit forestal que són competència d'aquest Servei.»

- El Servei de Salut Ambiental de la Conselleria de Salut Pública i Participació. L'informe emès per aquest Servei -registrat d'entrada a la CMAIB en data 29/01/2020- conclou que:

«1. La modificació de les normes subsidiàries incloses a la documentació rebuda fan referència a canvis en la normativa urbanística.

2. Les modificacions indicades no suposen canvis en el consum d'aigua de consum humà ni a les xarxes de captació i distribució d'aquesta.

3. Les modificacions indicades no suposen la implantació d'activitats potencialment contaminants per captacions o mitjans de subministrament d'aigua de consum humà.

Per tot això, les actuacions indicades a la documentació de referència no són objecte d'informe per part d'aquesta Direcció General.»

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. A l'informe emès per aquest Servei (registrat d'entrada a la CMAT l'11/02/20 i a la CMAIB el 12/02/20) conclou que:

«1. El projecte s'alinea totalment amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

2. Degut que els actuals mapes d'inundacions no disposen d'una perspectiva climàtica de futur, i que s'espera que els fenòmens meteorològics adversos amb pluges torrencials aniran en augment d'intensitat i freqüència, s'hauria d'establir una segona fase, on s'ampliï la zona d'influència del pla que es presenta.

3. En quant a qualitat de l'aire, es recomana que durant la fase d'enderroc s'adoptin bones pràctiques per evitar l'emissió de pols i gasos contaminats. Es poden consultar guies de bones pràctiques a http://atmosfera.caib.es, a l'apartat de “documents d'interès.»

- El Servei de Planificació de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques. Aquest Servei, prèvia reiteració de consulta per part de la CMAIB en data 27/03/2020, va emetre informe en data 5 de maig de 2020, en el qual conclou que «Una vegada examinada la documentació, es considera que la modificació puntual núm. 30 de les NNSS de Sant Llorenç des Cardassar ha de tenir en compte els següents aspectes i ha de ser una més dins el conjunt d'actuacions envers el risc d'inundació al municipi.

La reducció del risc s'ha de portar a terme amb mesures de diferents tipus: estructurals (d'acord amb el que estableixi el gestor del domini públic hidràulic i en el cas d'Illes Balears també administració hidràulica) i no estructurals, és a dir, d'ordenació del territori i/o planificació urbanística, entesa aquesta fins al projecte d'execució, i de gestió de la inundació ja sigui en el procés de planificació prèvia o en operativa quan la inundació ja s'ha produït.

En el cas de la modificació puntual de les NNSS que ens ocupa, per a una millor comprensió és necessari que el document aporti cartografia del risc d'inundació més detallada i les implicacions que la zona inundable té a l'àmbit de la modificació puntual. La cartografia de risc d'inundació ha de tenir en compte tant les zones ARPSIS com les zones potencialment inundables recollides al SNCZI fins al complet estudi de les zones ARPSI, als successius cicles d'avaluació del risc definits al RD 903/2010.

A la cartografia s'ha d'incorporar informació sobre els calats teòrics a cada zona ARPSI atès que les mesures adoptades hauran de ser adequades als llindars de calat. També s'ha d'incorporar a la cartogafria la zona de flux preferent atès que les implicacions a la planificació urbanística són diferents. És important incorporar la cartografia informativa ja que ajuda a conèixer i assumir el risc d'inundació existent. També convé incorporar a la cartografia aquelles zones que varen patir danys a l'episodi d'octubre de 2018 tot i que no es troben recollides al SNCZI. En aquest sentit, s'ha de tenir en compte el títol VI de protecció envers les inundacions, del Pla hidrològic de les Illes Balears (RD 51/2019, BOE 47 de 23/02/2019), sobre tot en el referent als estudis hidrològics-hidràulics.

Així doncs, és necessari que al document de modificació puntual de NNSS es tinguin en compte els calats als diferents punts de l'àmbit per tal que les mesures puguin ser adaptades al grau d'afecció, ja siguin de limitació d'usos del sòl, de condicionament de l'edifici i/o parcel·la o de gestió de la inundació.

També s'han d'incorporar les limitacions d'usos del sòl del RD 638/2016, de 29 de desembre o bé fer una al·lusió al seu compliment a la modificació puntual. Igualment, amb les limitacions d'usos recollides al Pla Hidrològic de les Illes Balears. En aquest punt, s'ha de tenir clar quina zona és la de flux preferent i quina és zona inundable i aquesta diferència ha de quedar clara a la cartografia i a les mesures preses segons cada zona.

D'altra banda, mesures generals destinades a la reducció del risc d'inundació descrites a la modificació puntual com són la retirada d'obstacles per tal de donar continuïtat al flux d'aigua, desclassificacions d'urbà a rústic i augments dels espais lliures afavoreixen la reducció del risc. Com a esperit general, es tracta de tornar a donar espai a l'aigua atès que els fenòmens naturals extraordinaris no deixaran d'ocórrer. L'única observació seria que s'hauria d'analitzar el possible augment de la velocitat de l'aigua i com canviaria la zona inundable després de la retirada dels obstacles.

A la modificació puntual convindria identificar les actuacions a la cartografia del municipi. En aquest sentit, al document de Memòria (punt VIII) de l'expedient es troba una referència a una relació de plànols que no es troben als documents revisables al web de la CMAIB.

Els tancaments de parcel·la s'ha d'entendre també com una possibilitat de protecció envers el risc d'inundació. En aquest cas, s'haurà d'incorporar l'obligació de comprovar que estructuralment aguanten els esforços produïts per la inundació, si és que es volen aprofitar com a protecció i sempre que no es trobin a la zona de flux preferent.

Establir una cota mínima d'acabat de planta baixa és una mesura adequada per reduir el risc d'inundació. La modificació puntual estableix una cota fixa de 30 cm sense tenir en compte la ubicació del solar dins la zona inundable i per tant del calat estimat. És important incorporar el calat en la quantificació de la cota final. S'ha de fer una anàlisi que justifiqui el valor i perquè no es prenen diferents valors de cota final a mesura que els solars s'allunyen de la zona de flux preferent.

L'actuació municipal als edificis es concreta amb la modificació dels paràmetres edificatoris perquè es permeti l'evacuació de persones en altura cap a una part de la coberta tipus terrat mitjançant un nucli de comunicació vertical a l'interior de l'edifici. Aquesta mesura resulta oportuna i adequada envers l'autoprotecció.

Tot i així, es poden incorporar més mesures de protecció de l'edifici. Aquestes poden ser referides als acabats de l'edifici com fer servir materials resistents a l'aigua i/o impermeabilitzar les zones baixes de l'edifici fins uns 30 cm per sobre del calat estimat, sobre tot en els casos en què hi hagi soterranis, o garantir l'estanqueïtat de juntes o altres trobades estructurals. També es pot recollir la ubicació d'instal·lacions, maquinària i altres zones sensibles en llocs elevats. A més a més és molt recomanable que sempre que hi hagi soterranis a la zona inundable s'ha de garantir la estanqueïtat del recinte per a l'avinguda de 500 anys i realitzar estudis estructurals específics per evitar el col·lapse per l'aigua.

També és necessari incoporar l'obligació dels promotors de signar declaració responsable de coneixement del risc i de compromís de tenir en compte les mesures de Protecció Civil enfront el ris d'inundació que puguin ser aplicables a més de les pròpies d'autoprotecció així com a traslladar la informació a possibles afectats.

Finalment, recordar que d'acord amb l'article 18 de la Llei 3/2006, de gestió d'emergències de les Illes Balears, aquesta modificació puntual de les NNSS de Sant Llorenç des Cardassar haurà de ser informada per la Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears abans de la seva aprovació definitiva.»

- La Direcció Insular d'Urbanisme del Departament de Territori del Consell de Mallorca. Aquesta Direcció Insular, prèvia reiteració de la consulta per part de la CMAIB en data 27/03/2020, va emetre informe l'1 de juny de 2020. A l'informe analitza les propostes de la MP 30 i fa algunes consideracions referides a la necessitat de concretar i justificar algunes de les mesures proposades, com:

- «per a cada un dels nuclis urbans s'hauria de definir de forma més precisa quines són les actuacions que es proposen així com la seva justificació.»

- «Es consideren les modificacions proposades bastant aleatòries i sense que es detecti una clara motivació de per què determinades parcel·les es qualifiquen com Espai Lliure Públic, altres com a Espai Lliure Privat i altres no veuen alterada la seva qualificació.

S'han de definir en els plànols d'ordenació les actuacions aïllades que seran objecte d'expropiació, incorporant les fitxes de cada una de les actuacions, amb els terminis d'execució de les mateixes.

S'haurien de definir les actuacions aïllades del final dels carrers Cardassar i Ordines, donat el caràcter urgent d'actuació indicat dins l'apartat de propostes de caràcter puntual.»

Així mateix, l'informe assenyala la necessitat de justificar i/o concretar algunes de les modificacions que s'han introduït en les vigents normes urbanístiques (justificar la introducció de l'apartat referit a les zones de protecció hidrogràfica a l'article 16; «diferenciar l'espai lliure públic de l'espai lliure privat o indicar què afecta a ambdues qualificacions»; «s'hauria d'establir una qualificació equipament hidràulic independent de la qualificació zona verda privada, definint de forma clara quins són els usos propis d'equipament públic que es volen incorporar»; etc.)

- El Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, tot i no haver estat consultat per la CMAIB, va emetre informe en data 11 de febrer de 2020, en el qual hi fa les següents consideracions:

«1.- Quant a la proposta de la lletra a), des del COAIB consideram convenient advertir que, tota vegada que se manté la mateixa altura reguladora, resulta necessari tractar la nova problemàtica que generarà la redacció de projectes en aquestes zones de protecció, especialment als efectes de donar compliment a la Llei 8/2017, de 3 d'agost, reguladora de l'accessibilitat universal de les Illes Balears, com també a les exigències del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE)

2.- Tota vegada que la proposta manté la possibilitat d'edificar en plantes situades sota la rasant dels carrers i els usos habituals als quals es destinen, entenem que resulta contradictòria aquesta mesura de la lletra a) que, en el cas d'aparcament de vehicles, requeriran d'accés directe des del vial mitjançant rampes que, precisament, serà per on entrarà l'escorrentia d'aigua. Entenem que la proposta municipal hauria de contemplar la regulació detallada de les plantes situades a cota inferior a la rasant del carrer, atès que aquestes se permeten i han de ser accessibles des de la via pública.

3.- Quant a la proposta de la lletra b), entenem que no queda justificat que la creació d'una coberta plana en l'immoble hagi d'ocupar almenys el segon aiguavés de l'edifici o, en defecte d'això, a partir de 3 metres des de la façana; o una superfície d'almenys el 50% de la superficie de coberta total de l'immoble.

En la nostra opinió, el resultat d'aquesta solució suposarà un canvi radical en la configuració arquitectònica del paisatge urbà dels tres nuclis, tant des de la seva percepció des de l'interior com dels seus entorns, carecteritzats per les tradicionals teulades.

Des del COAIB demanam que aquestes observacions siguin tengudes en compte i, en definitiva, que sigui introduïda la necessària flexibilitat normativa, de manera que, expressament, se permetin les solucions tècniques alternatives.»

- El Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca. Aquest Servei, prèvia la reiteració de consulta per part de la CMAIB en data 27/03/2020, va emetre informe en data 17 de juny de 2020, en el qual s'hi formulen les següents conclusions-proposta:

«Ateses les consideracions formulades a l'apartat anterior, des del punt de vista de l'ordenaci´´o de territori i paisatge, s'informa favorablement la proposta amb les següents observacions:

- Seria convenient estudiar la possibilitat d'ampliar la zona de Protecció Hidrogràfica (PH) a la zona de sòl rústic confrontant amb el torrent i el sòl urbà a la part nord del nucli de Sant Llorenç, per tal de minimitzar els efectes de futures inundacions.

- Seria convenient estudiar la possibilitat de reduir la superfície mínima exigida de coberta plana (50%) a la zona de casc antic del nucli de Sant Llorenç, i a la zona de Son Carrió, per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic d'aquesta mesura, tenint en compte que provocaria un canvi important en la morfologia arquitectònica d'una zona molt àmplia i que aquest municipi que a dia d'avui no disposa de Catàleg de protecció aprovat.

- Seria convenient estudiar la possible afectació a altres paràmetres urbanístics (alçada màxima, alçada reguladora) de l'exigència a les zones de Protecció Hidrogràfica (PH) de tenir la cota mínima d'acabat de planta baixa respecte la rasant del punt mig de la façana, a 30 cm, així com estudiar la possible incompatibilitat d'aquesta mesura amb el compliment d'altres normatives en matèria d'accessibilitat.

- Seria convenient estudiar la possibilitat d'ampliar la zona de Protecció Hidrogràfica (PH) des del límit sud del sòl urbà del nucli de Sant Llorenç fins al torrent, per tal de donar continuïtat a les mesures proposades als carrers Cardassar, Ordines i Sant Llorenç i augmentar l'eficàcia d'aquestes en cas d'inundacions.

- Seria convenient estudiar la possibilitat de modificar els paviments permesos a la zona a continuació del carrer Cardassar requalificada com equipament hidràulic municipal, per tal de verificar que afavoreixen una ràpida escorrentia de l'aigua cap al torrent, així com definir i especificar quin tipus de tancaments i acabats tindrà aquest àmbit.»

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquest Servei, prèvia la reiteració de la consulta per part de la CMAIB en data 27/03/2020, va emetre informe, el qual es va registrar d'entrada a la CMAIB en data 22 de juny de 2020, en el qual «en relació a la disponibilitat d'aigua potable i a la protecció del domini públic hidràulic subterrani, informo favorablement la modificació puntual número 30 de les Normes Subsidiàries de Sant Llorenç.»

- El Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Aquest Servei, prèvia la reiteració de consulta per part de la CMAIB en data 27/03/2020, va emetre informe en data 8 de juny de 2020, en el qual s'hi formulen les següents conclusions:

«Tot i valorant l'esforç resultant dels estudis inicials conduents a aquesta modificació puntual per l'adaptació urbanística i tipològica en les edificacions, a fi d'expropiar, alliberar, obrir i qualificar, cap a la reducció de riscs per inundació al municipi de Sant Llorenç, es considera, conforme als canvis normatius succeïts, que la futura ordenació no podrà incloure determinacions que no siguin compatibles amb la normativa aplicable a cadascun dels orígens d'avingudes i amb el Pla de Gestió de Riscos per Inundació, tenint en compte la inserció en la modificació normativa proposada dels articles següents, a més de la normativa citada a les consideracions jurídiques:

- Article ... seran d'aplicació la Llei d'aigües, el Reglament del domini públic hidràulic i el Pla hidrològic de las Illes Balears vigent.

- Article... els marges dels terrenys que limiten amb les lleres de domini públic estaran subjectes:

a) a una zona de servitud de cinc metres d'amplada per a ús públic.

b) a na zona de policia de cent metres d'amplada, en la que es condiciona l'ús del sòl i les activitats que sobre aquest es desenvolupin.

- Article... la regulació de les zones de servitud i de policia té com a finalitat assolir els objectius de preservar l'estat del domini públic, prevenir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics i protegir el règim de les corrents en avingudes, afavorint la funció dels terrenys adjacents a les lleres en la laminació de cabals i en la càrrega sòlida transportada.

- Article ... en les zones pròximes a la desembocadura en el mar, o quan les condicions topogràfiques o hidrogràfiques de les lleres i dels marges ho facin necessari per protegir la seguretat de les persones i dels béns, es podran modificar l'amplada de les zones de servitud i de policia en la forma que determini el Reglament del domini públic hidràulic vigent.

- Article ... la zona de servitud per a ús públic tindrà les finalitats següents:

a) protecció del ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b) pas públic i per a vianants, així com per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, exceptuant que, per raons ambientals o de seguretat, la Direcció General de Recursos Hídrics consideri convenient la seva limitació.

c) varada i amarra d'embarcacions de forma ocasional i en cas de necessitat.

Amb caràcter general no es podrà realitzar cap tipus de construcció en aquesta zona, exceptuant que resulti convenient o necessària per a l'ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració.

- Article ... en la zona de policia de 100 metres d'amplada, mesurats horitzontalment a partir de la llera, queden sotmesos al que disposa el Reglament del domini públic hidràulic vigent les següents activitats i usos del sòl:

a) les alteracions substancials del relleu natural del terreny.

b) les extraccions d'àrids.

c) les construccions de tot tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional.

d) qualsevol altre ´ús o activitat que suposi un obstacle pel corrent en règim d'avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de l'estat de la massa d'aigua, de l'ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic.

- Article... es consideren zones inundables els terrenys que puguin resultar inundats pels nivells teòrics que agafarien les aigües en avingudes amb període estadístic de retorn de 500 anys.

- Article ... transitòriament, fins que l'administració hidràulica no hagi delimitat les zones inundables, els planificadors i promotors urbanístics en actuacions sobre àrees potencialment inundables hauran d'elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents.

- Article ... els criteris per a la delimitació i ordenació de les zones inundables, l'abast dels estudis hidrològics i didràulics, així com les construccions i usos permesos es defineixen en el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears.

- S'han d'incloure les limitacions en els usos i activitats en les zones de flux preferent, definides en els articles 9 bis, 9 ter i 9 quáter del Reglament del Domini públic Hidràulic.

- S'han d'incloure les limitacions en els usos i activitats del sòl en zones inundables, definides en l'article 14 bis del RDPH.

D'altra banda, es considera primera necessitat, simultani i convergent amb tot l'exposat, amortir decisivament el risc, força freqüent i perdurable segons els darrers informes sobre canvi climàtic, amb el reconeixement i adopció de mesures de protecció i correctores estructurals, conduents a la separació manifesta de la força i efectes de les aigües en avinguda a la població. La modificació puntual apuntada, tot i que pretén salvaguardar de la perillositat de les corrents en avinguda als nuclis, no abasta un futur escenari segur sinó de forma cojuntural, especialment al nucli de Sant Llorenç des Cardassar. La separació, derivació i desviament dels corrents principals i la recuperació del demanial hidràulic de camins i carrers estarien en aquest sentit.

Les obres, activitats i usos segons la Llei d'Aigües, el Reglament del Domini Públic Hidràulic i el Pla Hidrològic de les Illes Balears vigents, pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, preferent i policia) i a zones inundables o potencialment inundables requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici de les que siguin exigibles per altres administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars.»

5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013

S'han analitzat els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i no es preveu que la modificació puntual pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, en concret:

- Característiques de la modificació: la MP 30 té per objecte reduir significativament els perills potencials per a les persones i els béns -augmentant-ne la seva seguretat- davant fenòmens climatològics extrems d'inundacions i, amb aquesta finalitat, preveu una sèrie d'actuacions per a la prevenció adequada de riscs i perills per a la seguretat i l'eliminació efectiva de les pertorbacions, com augmentar l'àrea de protecció al llarg dels canals d'aigua que discorren per la trama urbana de la població [mitjançant canvis i ajustos en la qualificació de les parcel•les (s'augmenten les zones d'espai lliure públic i privat) i s'amplia la zona de protecció de torrent (ZP) ], obrir noves zones d'evacuació d'aigua i eliminar obstacles que actuen com a barrera al flux natural de l'aigua, classificar com a sòl rústic el sòl urbà no consolidat a zones d'alt risc d'inundació i afeccions per esllavissament, delimitar zones de protecció hidrogràfica (PH) en les quals es modifiquen els paràmetres edificatoris amb l'objectiu d'augmentar la protecció dels habitants dels immobles dins aquestes zones.

- Característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada: les actuacions que proposa la MP 30 són únicament dins sòl urbà, i els únics efectes negatius, segons el document ambiental, es produiran durant l'execució de les obres proposades per disminuir riscs en cas d'inundació. Seran efectes puntuals i reversibles.

A més, cal tenir en compte que la modificació suposa una reducció de la superfície de sòl urbà, de l'edificabilitat i de la capacitat de població, la qual cosa implica la reducció del consum de recursos ambientals bàsics (aigua, energia, depuració i residus) i contribueix a millorar la qualitat del paisatge urbà i la seva sostenibilitat ambiental.

Conclusions de l'Informe Ambiental Estratègic

Primer. No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària la Modificació Puntual Número 30 de les Normes Subsidiàries de Planejament del T.M. de Sant Llorenç des Cardassar, atès que no es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient d'acord amb els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013, sempre que es compleixin les mesures correctores proposades en el Document Ambiental i els condicionants següents:

1. S'han de tenir en compte les consideracions que han fet en els seus informes algunes de les administracions consultades en el tràmit de l'article 30 de la Llei 21/2013, com són:

- El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, a l'informe emès l'11 de desembre de 2019

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius, a l'informe registrat d'entrada a la CMAIB el 12/02/20.

- El Servei de Planificació de la Direcció General d'Emergències i Interior de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques, a l'informe emès el 5 de maig de 2020.

- La Direcció Insular d'Urbanisme del Departament de Territori del Consell de Mallorca, a l'informe emès l'1 de juny de 2020.

- El Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears, a l'informe emès l'11 de febrer de 2020.

-El Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca a l'informe emès en data 17 de juny de 2020.

- El Servei d'Ordenació del Territori de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori del Consell de Mallorca, a l'informe en data 17 de juny de 2020.

- El Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori a l' informe emès en data 8 de juny de 2020.

2. Cal que el document ambiental identifiqui de forma més acurada les actuacions que durant la fase d'obres són susceptibles de produir efectes negatius sobre el medi ambient, amb la indicació del factor ambiental afectat, el caràcter de l'impacte i les mesures per a la seva prevenció, reducció i correcció.

3. S'ha de fer una adequada gestió dels residus de construcció i demolició amb subjecció a l'indicat a la normativa d'aplicació, tenint en compte les mesures especials que s'han d'adoptar respecte dels materials que contenguin amiant.

4. Si es pretén la dotació de serveis dels trams de carrer que es proposa obrir, cal que aquestes actuacions (obres d'obertura i de dotació de serveis) s'executin de forma simultània per evitar efectes acumulatius negatius sobre el medi ambient.

5. Les infraestructures necessàries per minimitzar els riscs detectats s'han d'integrar ambientalment amb l'entorn. En la mesura que sigui possible, s'han d'intentar recuperar els ecosistemes naturals associats als torrents i erradicar les espècies invasores. S'han de preveure mesures específiques de conservació del sòl davant els problemes d'erosió.

6. Els projectes que es redactin per a l'execució material de les actuacions contemplades a la MP han de donar compliment als objectius de la Llei 10/2019 de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, millora de l'eficiència energètica, penetració d'energies renovables, etc.), adoptar mesures contra la contaminació lumínica (norma 44 PTIM i Llei 3/2005, de 20 d'abril del medi nocturn de les Illes Balears), donar compliment a la Llei 8/2017, de 3 d'agost, reguladora de l'accessibilitat universal a les Illes Balears, i complir qualsevol altra normativa que els sigui d'aplicació.

7. S'han d'adoptar les mesures necessàries per evitar l'alteració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000.

8. S'ha de tenir en compte el disposat per l'article 115.2 del PHIB 2019, segons el qual «la planificació urbanística donarà un tractament respectuós a la llera, a les seves riberes i marges així com a les aigües que hi circulen, de forma que el medi ambient hídric no sigui alterat i en els casos que existeixi una degradació del mateix s'adoptin les mesures necessàries per a la seva recuperació.»

9. Els espais lliures públics han de complir les condicions fixades a l'article 60.2 del Reglament General de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca. El reg d'aquests espais s'ha de fer mitjançant la utilització d'aigües pluvials i aigües regenerades -excepte per raons de salut pública acreditades degudament-, i s'utilitzaran preferentment espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric (art. 63.1 i 63.2 PHIB 2019)

En el disseny, remodelació i execució de jardins i zones verdes privades s'ha de fomentar la utilització d'espècies vegetals de baix requeriment hídric, així com l'ús d'aigües pluvials i/o regenerades (art. 63.3 PHIB 2019)

10. Així mateix, es recorda que els projectes que es redactin per a l'execució material de les actuacions contemplades a la MP s'han de sotmetre, si escau, al procediment d'avaluació ambiental que correspongui, sense perjudici d'obtenir els informes i/o les autoritzacions necessàries per a la seva autorització, com:

l'autorització de l'administració hidràulica en cas d'obres que s'executin dins zona de servitud o zona de policia de torrent, d'acord amb el disposat per l'article 114.4 del PHIB 2019.

l'informe preceptiu de l'organisme titular o gestor de la carretera per qualsevol activitat que pugui afectar la zona definida com a de domini públic en les travesseres (tram de carretera que discorre per dins nucli urbà), com construcció o modificació d'accessos, variacions de gàlib, remodelació d'elements d'explanació o complementaris d'aquesta, canvis en el règim de desguàs o drenatge, incidència en l'estructura, ferm, senyalització o seguretat de la calçada (article 32.2 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la CAIB).

A títol informatiu, indicar que pel nucli urbà de Sant Llorenç hi discorre un tram de la carretera Ma-4030 i de la Ma-15 F, i pel nucli urbà de son Carrió, un tram de la Ma-4021.

l'autorització del Servei d'Autoritzacions Territorials del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca per a obres en sòl classificat com urbà dins la zona de servitud de protecció o de trànsit del domini públic marítimo terrestre (pel que fa al nucli de s'Illot).

11. Per altra banda, per complir amb els objectius de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle es recomana dur a terme una avaluació adequada de la petjada de carboni associada a les obres derivades de les actuacions contemplades en la MP 30.

Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31.4 de la Llei 21/2013.

Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31.5 de la Llei 21/2013.

Cinquè. Aquesta proposta de resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació de la MP 30, com:

- L'informe, preceptiu i vinculant, de l'Administració de l'Estat, d'acord amb el disposat per l'article 112.a) de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes.

- L'informe de l'administració hidràulica, d'acord amb el disposat per l'article 115.1 PHIB 2019.

- L'informe preceptiu de la Comissió d'Emergències i Protecció de les Illes Balears, d'acord amb el disposat per l'article 18.2 de la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d'emergències de les Illes Balears.

- L'informe preceptiu de l'organisme titular de la carretera afectada per les actuacions contemplades per la MP 30, d'acord amb el disposat per l'article 8.3 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de les Illes Balears.

 

Palma, 4 de setembre de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias