BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. El Consell de Govern, en la sessió de 7 de setembre de 2020, va acordar que quan la situació epidemiològica d'una illa, un terme municipal o una agrupació de termes, un barri, un nucli de població o una zona urbana perimetralment determinada presenti, de conformitat amb els estudis epidemiològics realitzats, una situació de transmissió comunitària del SARS-CoV-2 s'han d'adoptar, amb caràcter temporal i eficàcia geogràfica limitada a aquell espai geogràfic, mesures de control i de limitació de drets, especials i reforçades, per contenir aquesta transmissió. 

2. Mitjançant sengles resolucions de la consellera de Salut i Consum de 15 de setembre de 2020 (BOIB núm. 160, de 16-09-2020) s'imposaren mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a zones urbanes perimetralment delimitades compreses dins la zona bàsica de salut d'Arquitecte Bennàzar en el municipi de Palma, de la zona bàsica de salut de Sant Antoni de Portmany i a les zones bàsiques de salut l'Eixample i Es Viver en el municipi d'Eivissa, les quals eren aplicables per un per un termini de 15 dies naturals, comptadors a partir de les 22.00 hores del dia 18 de setembre.

3. Aquestes resolucions preveien una suspensió total de l'activitat dels gimnasos i altres centres dedicats a la pràctica de l'activitat esportiva, com també dels centres de culte religiós —excepte una limitada permissió de les cerimònies fúnebres—, si es trobaven radicats dins les zones delimitades, suspensió que havia de ser efectiva al llarg de tot el termini d'aplicació de les mesures establertes en les resolucions esmentades.

4. La situació epidemiològica a les zones bàsiques de salut objecte d'aquesta resolució permeten, malgrat el plantejament inicial, conciliar la contenció de la malaltia amb una limitada activitat tant dels centres esportius com dels centres de culte religiós, que ara ja es permetrà en altres zones bàsiques de salut de les Illes Balears, prèviament objecte de mesures anàlogues.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 7 de setembre de 2020 (BOIB ext. núm. 154, de 07-09-2020) pel qual s'habilita la consellera de Salut i Consum per a l'adopció de mesures temporals i excepcionals per a la contenció de la COVID-19 en determinades àrees geogràfiques. 

4. L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

5. Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

6. L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

7. L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col•lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

8. L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

9. L'article 10.8. de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix que, així mateix, correspon a les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental quan no vagin adreçades a individus concrets i determinats, sinó que s'adrecin a col•lectivitats o grups genèrics de persones no identificades individualment, com és el cas d'aquest supòsit.

10. La situació epidemiològica a les zones bàsiques de salut de d'Arquitecte Bennàzar en el municipi de Palma, de la zona bàsica de salut de Sant Antoni de Portmany i de les zones bàsiques de salut l'Eixample i Es Viver en el municipi d'Eivissa permet, malgrat el plantejament inicial, conciliar la contenció de la malaltia amb una limitada activitat tant dels centres esportius com dels centres de culte religiós, que ara ja es permetrà en altres zones bàsiques de salut de les Illes Balears, prèviament objecte de mesures anàlogues, per la qual cosa pertoca modificar les mesures de contenció de la COVID-19 fixades mitjançant les resolucions de la consellera de Salut i Consum de 15 de setembre de 2020.

11. Les modalitzacions de restriccions que s'estableixen són proporcionades a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il•limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, en l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

En la recent Interlocutòria 40/2020, de 30 d'abril, el Tribunal Constitucional va avalar la limitació del dret fonamental de manifestació en un cas concret, basant-se en raons estrictament sanitàries i, entre altres consideracions, va exposar el següent:

En el estado actual de la investigación científica, cuyos avances son cambiantes con la evolución de los días, incluso de las horas, no es posible tener ninguna certeza sobre las formas de contagio, ni sobre el impacto real de la propagación del virus, así como no existen certezas científicas sobre las consecuencias a medio y largo plazo para la salud de las personas que se han visto afectadas en mayor o menor medida por este virus. Ante esta incertidumbre tan acentuada y difícil de calibrar desde parámetros jurídicos que acostumbran a basarse en la seguridad jurídica que recoge el art. 9.3 de la Constitución, las medidas de distanciamiento social, confinamiento domiciliario y limitación extrema de los contactos y actividades grupales, son las únicas que se han adverado eficaces para limitar los efectos de una pandemia de dimensiones desconocidas hasta la fecha. (..) nos encontramos en un escenario en que los límites al ejercicio de los derechos, que indudablemente se dan, se imponen por la necesidad de evitar que un ejercicio extralimitado del derecho pueda entrar en colisión con otros valores constitucionales (STC 42/2000, de 14 de febrero, FJ 2). En este caso los valores de la vida, la salud y la defensa de un sistema de asistencia sanitaria cuyos limitados recursos es necesario garantizar adecuadamente.

En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Modificar puntualment algunes de les mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 a zones urbanes perimetralment delimitades compreses dins les zones bàsiques de salut d'Arquitecte Bennàzar en el municipi de Palma, de Sant Antoni de Portmany i de les zones bàsiques de salut l'Eixample i Es Viver en el municipi d'Eivissa, establertes mitjançant sengles resolucions de la consellera de Salut i Consum de 15 de setembre de 2020, publicades en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 160, de 16-09-2020, de manera que en les zones esmentades i mentre tenguin efectes les resolucions esmentades es disposa el següent:

─ Els gimnasos i centres esportius de tota casta poden reprendre l'activitat, si bé no poden superar el 25 % de la capacitat autoritzada o establerta.

─ Es permet l'activitat dels llocs de culte, si bé amb una limitació d'assistència del 25 % de la capacitat màxima del centre de culte, en qualsevol tipus de d'acte litúrgic o religiós que es dugui a terme en el centre.

─ La capacitat màxima de tots aquests centres ha d'estar publicada en un lloc visible. S'han de complir les mesures generals de seguretat i d'higiene establertes per les autoritats sanitàries.

2. Disposar que la resta de mesures temporals i excepcionals per raó de salut pública per a la contenció de la COVID-19 aplicables a les zones urbanes perimetralment delimitades compreses dins les zones bàsiques de salut d'Arquitecte Bennàzar en el municipi de Palma, de Sant Antoni de Portmany i de les zones bàsiques de salut l'Eixample i Es Viver en el municipi d'Eivissa, establertes per les tres resolucions de la consellera de Salut i Consum de 15 de setembre de 2020 (BOIB núm. 160, de 16-09-2020), continuaran tenint efectes en els termes en què es redactaren llevat que contradiguin el que disposa aquesta resolució.

3. Establir que les mesures que conté aquesta resolució són aplicables a totes les persones que es trobin en el perímetre urbà definit en el punt primer i afectat per aquesta resolució i hi circulin, així com a les persones titulars de qualsevol activitat econòmica, empresarial o establiment d'ús públic o obert al públic ubicat en aquest territori. 

4. Disposar que els incompliments individualitzats del que disposa aquesta resolució poden ser constitutius d'una infracció administrativa d'acord amb el que estableix el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s'estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal•liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19.

5. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8, de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

6. Notificar aquesta resolució a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als  Ajuntaments de Palma, d'Eivissa i de Sant Antoni de Portmany i a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, a l'efecte d'obtenir-ne la cooperació i col•laboració a través dels cossos i forces de seguretat i de la policia local, i a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

7. Disposar que les mesures que conté aquesta resolució tenen efectes des que es publiquin en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. 

8. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 25 de setembre de 2020

La consellera de Salut i Consum Patricia Gómez Picard