BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Mitjançant el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, es declarà superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, declaració que sorgia efectes a partir del dia 21 del mateix mes.

2. Aquell mateix dia i en aplicació del que disposava l'article 2 del Reial decret 555/2020, de 5 de juny, pel qual es prorrogava l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, restà sense efectes l'estat d'alarma declarat en tot l'Estat.

3.  El Consell de Govern, per acord adoptat en la sessió de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, mesures que han de vigir fins que el Govern central, de manera motivada, declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sense perjudici que es puguin modificar si varien les circumstàncies que les motiven, o revocar si desapareixen.

4.  El mateix Acord, en el punt tercer, habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 de l'Acord, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, adscrit a la Conselleria de Salut i Consum.

5.  L'annex 1 de l'Acord esmentat inclou un seguit exhaustiu de mesures de prevenció per evitar el contagi de la COVID-19 entre els ciutadans de les Illes Balears i, en el cas que dissortadament es produeixi el contagi, poder disposar de possibilitats més bones de traçar aquests contagis i controlar els rebrots de la malaltia.

Aquest Pla de Mesures Excepcionals ha anat adaptant-ne el contingut en funció de l'evolució de la situació epidemiològica en el territori, així com del coneixement científic que s'ha generat respecte de la COVID-19.

6.  Cap a finals del mes d'agost es varen detectar nous brots de COVID-19, per la qual cosa es va dictar la resolució de la consellera de Salut i Consum de 28 d'agost de 2020 per la qual es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i es varen incorporar mesures més restrictives per a les quals es va establir un termini inicial de quinze dies de durada, el qual es va prorrogar per resolució de la mateixa consellera d'11 de setembre de 2020 per quinze dies més, que havien de coincidir amb l'inici del curs escolar, per la qual cosa s'introduïren també mesures que restringeixin l'ús d'espais destinats a activitats de lleure infantil que puguin implicar la participació d'infants integrants de grups estables diversos fora de l'àmbit escolar.

7.  En aquest context, la situació actual de pandèmia que patim des del mes de març ha afectat de manera molt important el teixit esportiu de les Illes Balears i ha provocat en la major part dels casos la suspensió parcial o total de la temporada en curs, 2019-2020, la suspensió de la major part de les competicions que s'havien de dur a terme o una disminució importantíssima de l'activitat federativa que afecta les quasi 100.000 persones amb llicència esportiva a les Illes Balears.

A hores d'ara, ens trobem en un moment crucial pel que fa a la temporada esportiva 2020-2021, en el sentit que les federacions esportives de les Illes Balears d'esports d'equip i d'esports de contacte, en una situació de normalitat, començarien els entrenaments i les competicions.

És evident que la situació actual dista molt de l'escenari de normalitat i l'Administració de la Comunitat Autònoma ha d'avaluar com i de quina manera s'ha de dur a terme aquesta tornada a la competició. En aquest sentit, les conselleries d'Afers Socials i Esports i de Salut i Consum consideren que s'hauria d'arribar a un equilibri entre la situació sanitària i la possibilitat d'iniciar la temporada esportiva per als esports d'equip i els esports de contacte.

Aquest equilibri s'entén que s'ha de vertebrar en tres eixos fonamentals:

a) La importància de l'activitat física i esportiva a les nostres illes

La crisi actual ens ha fet veure més que mai la «necessitat de moviment». Els beneficis físics, psicològics, socials i per a la salut de l'activitat física són evidents. Una societat activa i saludable suposa una menor saturació del sistema sanitari. Les conseqüències a mitjan i llarg termini del sedentarisme poden ser molt importants a escala sanitària. D'altra banda, l'activitat física i esportiva té un pes econòmic i social específic a les Illes Balears i, en aquest sentit, el teixit esportiu federatiu estructura i organitza la part més important d'aquesta activitat física i esportiva. Per aquest motiu, és important no deixar de banda el suport al manteniment i la reactivació d'aquest teixit esportiu a les Illes Balears.

b) La necessitat de dur a terme una activitat esportiva amb seguretat

És evident que el desenvolupament d'una activitat esportiva sense cap risc amb la situació existent és impossible, però cal minimitzar al màxim tots els riscs de contagi durant l'activitat. En aquest sentit, les federacions esportives han de dur a terme la seva activitat sota el paraigües d'un protocol aprovat prèviament tant per part de la Conselleria de Salut i Consum com per part de la Conselleria d'Afers Socials i Esports, i que vincularà el funcionament d'aquesta competició a tots els clubs esportius de les Illes Balears.

c)  La coherència amb les mesures que s'adoptin en altres àmbits

Cal garantir que les mesures que es puguin aplicar en l'àmbit de l'esport estiguin en línia amb les mesures adoptades en altres àmbits de la comunitat autònoma, com ara en l'àmbit educatiu, cultural o social, de manera que el ciutadà vegi una actuació coordinada per part de l'Administració i que la visió global de les mesures imposades en diferents àmbits sigui coherent.

Per això, es preveu que les competicions esportives s'iniciïn a partir de la categoria infantil (12-14 anys) en endavant, atès que és partir d'aquesta edat quan els nins i les nines tenen capacitat per poder gestionar amb certa maduresa l'àmbit competitiu, la qual cosa, juntament amb la millora dels sistemes cognitiu i motriu, els permet competir de manera òptima. Històricament, les administracions públiques han començat a organitzar competicions a partir d'aquesta edat a escala autonòmica i estatal, tot i que les federacions esportives organitzen competicions en categories anteriors. Així mateix, aquesta categoria coincideix amb les edats de primer i segon d'ESO, a partir de les quals es comença l'activitat semipresencial a l'educació (a segon d'ESO concretament). En aquest sentit, s'estima que es redueixen els riscs de contagis, ja que aquests alumnes tenen una menor presència en les aules si es compara amb els alumnes menors de 12 anys que tenen classes presencials.

En canvi, l'esport no federat i l'esport federat en les categories inferiors a infantil només poden fer pràctica esportiva sense contacte físic, atès que aquest fet redueix de manera molt significativa els esportistes que duen a terme una pràctica esportiva amb contacte físic.

D'altra banda, en l'àmbit autonòmic, només es permet la competició d'esports d'equip i de contacte dins l'àmbit federat, atès que l'esport federat està sota la tutela de l'Administració autonòmica, més concretament de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

Les federacions esportives de les Illes Balears duen a terme funcions públiques delegades, coordinen el funcionament dels clubs esportius, els quals, alhora, aglutinen els esportistes, la qual cosa permet tenir un control i una comunicació continuades amb tot el teixit esportiu.

Així mateix, les federacions disposen d'un règim jurídic propi que els permet adoptar mesures dins l'àmbit esportiu contra tot esportista o entitat que no compleixi els protocols de seguretat adoptats, i en darrera instància queda sota la tutela del Tribunal Balear de l'Esport, òrgan administratiu de la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

8.  Així mateix, convé corregir el contingut del punt 8 de l'apartat II del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, atès que mitjançant la resolució d'11 de setembre es varen modificar el títol i el primer paràgraf del punt 8 i, per coherència amb el nou contingut, s'haurien d'haver suprimit els altres dos paràgrafs, cosa que es fa amb aquesta resolució.

9.  Per a l'adopció de les mesures que conté aquesta resolució s'ha consultat el Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses, el qual, en data 18 de setembre de 2020, n'ha informat favorablement.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. De conformitat amb el que estableix l'article 2.7.b) del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, entre d'altres, les competències en l'àmbit material de la vigilància epidemiològica, anàlisi i avaluació de l'estat de salut de la població i de les malalties; prevenció de les malalties, i, en concret, l'adopció de les mesures en matèria de protecció de la salut pública que estableix la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

4.  L'article 10 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, pel que fa a l'avocació de competències.

5.  El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB núm. 112, de 20-06-2020) pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, disposa que s'habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears de la Conselleria de Salut i Consum.

6.  L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

7.  Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

8.  L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

9.  L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col·lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

10.  L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

11.  L'article 8.6 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix que, així mateix, correspon als jutjats contenciosos administratius l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental.

12.  La pandèmia de la COVID-19 s'ha configurat com una amenaça mundial que requereix una actuació decidida dels diferents estats i de les administracions públiques, especialment tenint en compte les incerteses que genera el desconeixement d'aspectes bàsics de la malaltia i dels canals de contagi, mutacions del virus que es produeixen, nous canals de contagi i increment del nombre d'asimptomàtics que, infectats pel virus, traslladen la malaltia.

Això obliga les autoritats sanitàries a dur a terme actuacions a l'efecte d'evitar o minimitzar un risc per a la salut, la qual cosa obliga també a ponderar les alternatives tenint en compte l'avaluació del risc i altres factors pertinents, i comprèn, si cal, la selecció i l'aplicació de les mesures de prevenció i control més adequades, a més de les reglamentàries.

13.  Totes les limitacions o modalitzacions de restriccions que s'estableixen, que en cap cas no arriben a comportar la suspensió dels drets fonamentals ni una restricció generalitzada, són possibles de manera proporcionada a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il·limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, a l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1.  Modificar el punt 6 de l'apartat VII del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat mitjançant l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020, que passa a tenir la redacció següent:

6. Condicions per a la realització d'espectacles i competicions esportives

6.1. Es poden reprendre les competicions esportives de modalitats esportives incloses en el calendari competitiu de les federacions esportives de les Illes Balears per a la temporada 2020-2021.

6.2. En el cas dels esports d'equip i de contacte a les Illes Balears les competicions es poden reprendre amb les condicions següents:

A. Inici de la competició

- Es poden iniciar les competicions esportives federades de caràcter autonòmic d'esports d'equip i de contacte a partir de la categoria infantil (12-14 anys) des de dia 1 d'octubre de 2020.

- En tot l'esport no federat i en l'esport federat en les categories inferiors a infantil (12-14 anys) només es pot dur a terme la pràctica esportiva sense contacte físic.

B. Entrenaments esportius

- En les categories que poden començar la competició segons l'apartat anterior es poden iniciar els entrenaments amb contacte físic a partir de la publicació d'aquesta resolució en el BOIB. S'han de dur a terme en grups estables d'entrenament i sense canvis en la composició amb un màxim de 30 esportistes en els esports de camp, de 20 esportistes en els esports de pista i de 10 esportistes en els esports de contacte.

- En els esports de contacte de combat, en les categories inferiors a la infantil (12-14 anys), es poden dur a terme entrenaments amb contacte amb parella sempre que es duguin a terme amb un company o companya estable durant tota la temporada, i no es poden produir en cap cas canvis de parella durant la sessió o la temporada.

- En la resta d'esports en què l'activitat es du a terme amb contacte mitjançant col·laboració, però sense oposició (natació artística, ball esportiu i activitats anàlogues), es poden dur a terme entrenaments i competicions en totes les categories sempre que el grup d'entrenament i competició sigui estable durant tota la temporada.

C. Requisits

Per poder iniciar la competició, les federacions esportives d'esports d'equip i de contacte han de complir els requisits següents:

- Han de trametre a la Conselleria d'Afers Socials i Esports, perquè l'aprovi, un protocol d'actuació vinculant per a totes les entitats participants en les competicions, en el qual s'estableixin les mesures específiques de protecció de la salut de totes les persones implicades, i han d'estar d'acord amb els criteris establerts per les autoritats sanitàries.

- Han de tenir una declaració responsable dels participants en les competicions esportives sobre la base de les indicacions fetes per la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

- Han de desenvolupar el calendari esportiu amb unes condicions flexibles i amb alternatives de canvi de dates dels partits o de les proves esportives. També s'han d'establir mesures per distanciar temporalment el contacte físic entre equips o esportistes diferents a partir de les indicacions fetes per la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

D. Responsable COVID

Cada club ha de tenir un responsable COVID amb l'objectiu de fer complir les mesures de seguretat i salut durant les competicions esportives als participants i al públic. Després de cada prova esportiva s'ha d'adjuntar a l'acta una llista del compliment de les mesures establertes signat per l'àrbitre i els responsables COVID de cada club participant.

6.3. Excepcionalment, les federacions esportives d'esports d'equip i de contacte poden sol·licitar de manera justificada, i sempre que les condicions ho permetin, l'autorització a la Conselleria d'Afers Socials i Esports per dur a terme, per a les categories autoritzades, una competició esportiva o encontre esportiu no prevista prèviament en el calendari esportiu de la temporada 2020-2021.

6.4. Les competicions esportives a les Illes Balears es poden dur a terme amb públic d'acord amb els criteris següents: 

A. Instal·lacions esportives cobertes  

-  Instal·lacions esportives de fins a 1.200 persones d'aforament: 50 % de l'aforament, fins a un màxim de 300 persones.

-  Instal·lacions entre 1.201 i 4.000 persones d'aforament: màxim el 25 %.

-  Instal·lacions entre 4.001 i 5.000 persones d'aforament: màxim el 20 %.

B. Instal·lacions esportives descobertes

-  75 % de l'aforament fins a un màxim de 1.000 persones.

C. Esdeveniments esportius a l'aire lliure

-  El públic assistent a un esdeveniment esportiu a l'aire lliure ha de seguir les indicacions de distanciament i seguretat genèriques de les autoritats sanitàries.

- S'han d'evitar les aglomeracions i en cap cas no es poden superar les 1.000 persones en una zona determinada, especialment en les sortides i arribades.

En tot cas, s'ha de garantir una distància d'un metre i mig entre el públic assistent, llevat de les persones convivents, i els espectadors han de dur mascareta protectora. No es permet ni menjar ni beure en les instal·lacions cobertes.

6.5. Els organitzadors de les competicions esportives han d'adoptar un protocol que garanteixi el seguiment de les mesures higièniques establertes per les autoritats sanitàries, de controls d'accessos i sortides, i de distanciament entre persones en el lloc de realització de la competició. Així mateix, els esportistes han de declarar responsablement que en els darrers catorze dies no han tingut cap simptomatologia compatible amb la COVID-19, que no han obtingut un resultat compatible amb la presència d'infecció activa en una prova diagnòstica de COVID-19, que no han conviscut amb persones que hagin estat declarades un cas confirmat de COVID-19 i que no han tingut contacte estret amb malalts per COVID-19.

6.6. Les competicions esportives amb una previsió de participació superior a les cent cinquanta persones han de sol·licitar l'autorització a la Conselleria d'Afers Socials i Esports per poder-les dur a terme. Els organitzadors han d'adoptar les normes bàsiques de prevenció i d'higiene durant la competició, les mesures de limitació d'accés, de capacitat, d'organització interna, de protecció dels esportistes i del personal de l'organització de la competició a partir de les mesures dictades per les autoritats sanitàries.

2. Informar que els esportistes federats es poden desplaçar per assistir a les sessions d'entrenaments i als partits de les competicions esportives encara que resideixin en una zona amb mesures de restricció de la mobilitat, llevat que estiguin sotmesos a mesures individuals de quarantena o aïllament, o llevat que tenguin febre, malestar o qualsevol altre símptoma compatible amb la COVID-19. 

3.  Modificar el contingut del punt 8 de l'apartat II del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, en el sentit de suprimir-ne els dos darrers paràgrafs.

4.  Disposar que les mesures que incorpora aquesta resolució en l'apartat VII del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, s'estableixen fins al 31 de desembre de 2020. Abans que acabi aquest termini se n'ha d'avaluar el resultat i s'ha de prendre la decisió oportuna en funció de l'evolució sanitària de la pandèmia.

5.  Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 8.6, segon paràgraf, de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

6.  Notificar aquesta resolució a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19, així com a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de les Illes Balears, amb la finalitat d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

7.  Informar que a través de la pàgina web coronavirus.caib.es es farà pública la versió consolidada del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat.

8.  Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 18 de setembre de 2020

La consellera de Salut i Consum Patricia Gómez Picard