BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'evolució de l'expansió de la COVID-19 en el territori de les Illes Balears ha experimentat canvis successius en el temps, més o menys accentuats, i que posen de manifest, de manera indubtable, que la lluita contra aquesta malaltia, contra els pitjors dels seus efectes i contra l'expansió descontrolada entre la població seran una tasca àrdua i més perllongada en el temps del que hom voldria.

Així doncs, malgrat la manifesta evolució positiva que va presentar la situació epidemiològica en el territori de les Illes Balears entre els mesos de maig i juny, i la situació sanitàriament estable que es va viure bona part del mes de juliol, s'ha fet evident que des del mes d'agost la COVID 19 ha reaparegut de bell nou amb virulència en el territori de les Illes, i presenta un grau de contagis que en determinades àrees geogràfiques del territori de la comunitat autònoma palesen que es produeix una situació clara de transmissió comunitària, és a dir, de contagis derivats de contactes ocasionals amb persones contagiades, sovint no simptomàtiques o amb simptomatologia molt lleu i que no són identificables com a tals pel nou contagiat.

Aquestes situacions de transmissió comunitària suposen un risc greu per a la població, ja que es tracta de situacions que per les característiques que tenen dificulten o impedeixen als serveis sanitaris dur a terme una traça correcta dels contagis successius i poder adoptar mesures de contenció concretes per evitar transmissions ulteriors de la malaltia i el que és més important, sovint no permeten identificar quins han estat els subjectes concrets causants d'aquests contagis amb l'objecte de poder-los sotmetre a mesures de control i de restricció de moviments i de relacions socials que impedeixin que puguin continuar propagant la malaltia.  

Els informes successius que ha emès el Servei d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública i Participació fan palès que s'ha incrementat el grau de contagis en el territori de les Illes fins a unes dades que fan aconsellable prendre mesures excepcionals que ajudin a minvar aquesta incidència.

Malgrat això, cal tenir present que aquesta incidència no és uniforme, no només en totes les illes sinó que es produeixen variacions manifestes d'aquests graus de contagis entre distintes zones geogràfiques de cada illa i, fins i tot, entre distintes zones urbanes o nuclis de població d'un mateix terme municipal.

En qualsevol cas, aquestes situacions de transmissió comunitària oberta no poden ser únicament contingudes per mitjà de mesures bàsiques de contenció com el manteniment de distancies interpersonals, l'ús obligatori de mascaretes o la implantació de mesures de contenció basades en el control dels aforaments de determinats actes. Aquestes situacions, a hores d'ara i davant la manca actual de teràpies efectives contra la malaltia, requereixen, per controlar-la, l'adopció de mesures —sempre de caràcter temporal— que suposin la restricció més o menys generalitzada de la llibertat de moviments de les persones, el lliure manteniment de relacions socials ordinàries fora del nucli de convivència i el desenvolupament de determinades activitats empresarials, comercials o d'esbarjo, que pressuposen la concurrència simultània de nombres importants de persones sense relació entre si en espais físics limitats.

Aquestes situacions —desplaçaments, reunions i aglomeracions majors o menors de persones en espais físics limitats— són epidemiològicament els factors principals per propiciar la transmissió comunitària, per la qual cosa el control i, si escau, la prohibición s'ha de dur a terme si les circumstàncies epidemiològiques concretes d'una determinada àrea geogràfica ho exigeixen.

L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i la competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per la seva banda, l'article 45 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que correspon al Govern de les Illes Balears la direcció superior de la política de salut, l'exercici de la potestat reglamentària, la planificació bàsica en aquesta matèria i l'establiment de les directrius corresponents, mentre que l'article 46 atribueix a la conselleria competent en matèria de sanitat l'execució d'aquestes directrius.

La Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat, i que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Finalment, cal fer referència a l'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, que disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. El punt segon del mateix article disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica. En termes anàlegs i concordants es pronuncien la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, i la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, mentre que la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix que correspon als jutjats contenciosos administratius l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental.

L'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprovà el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, i les modificacions successives han configurat un seguit de mesures de prudència de tota casta, amb l'objecte d'evitar una reactivació de l'epidèmia i, atesa la data, es tracta d'un pla que es va formular davant d'una situació epidemiològica aparentment estable i que havia presentat una evolució positiva. A més, aquest Pla es va configurar amb vocació de generalitat, per aplicar-lo simultàniament i de manera uniforme a tot el territori de les Illes Balears i, mantenint aquestes notes caracteritzadores —i amb les modificacions successives que s'hi han introduït i s'hi puguin introduir en endavant—, s'ha de seguir aplicant.

Ara bé, el Pla esmentat no ha de ser obstacle perquè s'adoptin mesures de control i contenció de la malaltia d'intensitat més elevada que les que conté el Pla, si bé amb una eficàcia més limitada en l'espai i en el temps, i que esdevenguin necessàries per contenir i revertir les situacions de transmissió comunitària de la malaltia en zones geogràfiques concretes del territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears si així es considera necessari sanitàriament, una vegada analitzades les dades epidemiològiques que presenti la zona concreta.   

Per tot això, el Consell de Govern a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de dia 7 de setembre de 2020, adopta, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Disposar que, quan la situació epidemiològica d'una illa, un terme municipal o agrupació d'aquests termes, un barri, un nucli de població o una zona urbana perimetralment determinada, presenti de conformitat amb els estudis epidemiològics realitzats una situació de transmissió comunitària del SARS-CoV-2, es prenguin, amb caràcter temporal i eficàcia geogràfica limitada a aquell espai geogràfic, mesures de control i limitació de drets oportuns, especials i reforçades, per contenir aquesta transmissió. 

Segon. Disposar que, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, les mesures  concretes a les quals fa referència el punt precedent poden abastar:

Restriccions totals o parcials de la lliure entrada i sortida de persones a la zona concreta llevat de motius justificats.

Limitacions de la circulació i la permanència per les vies i espais d'ús públic.

Limitacions o prohibicions específiques de contactes i reunions socials fora del grup de convivència habitual.

Suspensió o limitació de la capacitat, horaris i tipus d'activitat d'establiments, locals comercials i serveis oberts al públic, com també d'establiments de restauració.

Suspensió o limitació de la capacitat i dels horaris d'activitat de llocs de culte.

Suspensió de festes, atraccions de fira i festes populars.

Suspensió d'activitats culturals i esportives.

Suspensió o limitació d'activitats en acadèmies, autoescoles, centres d'ensenyaments no reglats i centres de formació.

Suspensió o limitació d'activitats en centres, de prestacions tècniques en matèria de serveis socials, així com en el règim de visites i sortides als serveis socials de tipus residencial.

Suspensió o limitació d'altres esdeveniments i activitats de caràcter multitudinari que puguin ocasionar aglomeracions de persones.

Altres mesures similars a les anteriorment relacionades que es considerin imprescindibles d'acord amb la situació epidemiològica de les zones afectades.

Tercer. Habilitar la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui prendre les mesures paleses en els dos punts precedents o les que aconselli la situació epidemiològica concreta d'una zona geogràfica determinada, amb els estudis previs oportuns, i sense perjudici de sol·licitar les autoritzacions o ratificacions judicials que pertoquin. 

Aquestes resolucions no exclouran l'aplicació en l'àmbit territorial al qual facin referència de les mesures que estableix el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears el 19 de juny de 2020, en tot allò que no siguin incompatibles amb les que estableixi específicament la resolució.

Quart. Les mesures a les quals fa referència aquest Acord, i que s'adoptin per resolució de la consellera de Salut i Consum, tendran una vigència màxima inicial de quinze dies naturals, sense perjudici de la possibilitat de disposar-ne la pròrroga si persisteixen les circumstàncies que les motiven.

De les pròrrogues eventuals que s'aprovin se n'ha d'assabentar el Consell de Govern.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 7 de setembre de 2020

La secretària del Consell de Govern Pilar Costa i Serra