BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 25 de juny de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte és la construcció d'un parc fotovoltaic amb una ocupació de 39.200 m² constituït per 12.540 panells solars de 290 kWp de potència unitària (potència instal·lada total de 3.6636,60 kWp), per 52 inversors de 60 kW cada un, 2 centres de transformació i CMM i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la subestació.

El parc es troba sobre la parcel·la 8, polígon 31 de Llucmajor. Referencia cadastral: 07031A031000080000EA. El punt de connexió es troba sobre la parcel·la 5 del polígon 31 de Llucmajor. Referència cadastral: 07031A031000050000EU.

La superfície total de les parcel·les, que és llogada al propietari, és de 51.069 m2 i l'ocupació de la parcel·la és de 39.200 m2, un 76,76%

El promotor del projecte és Good Wind Entertainment i l'òrgan substantiu la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

2.Tramitació

Es presenta una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C l'ocupació de la qual és inferior a 4 hectàrees, 39.200 m2 en sòl rústic comú, i s'ubica en zona d'aptitud fotovoltaica MITJANA i BAIXA al extrem nord-oest de la finca, raó per la qual es troba inclosa al grup 3. Energia, apartat 12) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més d'1 Ha. situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta del PDS d'energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d'Interès General. Amb tot, i d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei.

3.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca el parc fotovoltaic s'ubica en SRG. La parcel·la no està afectada per cap APR ni per cap espai natural protegit, només està afectat per vulnerabilitat d'aqüífers mitjana, l'informe del qual no és necessari atès l'annex I de la Llei 6/1999 de les DOT.

El planejament municipal vigent és el PGOU de Llucmajor de 1984, que estableix els terrenys afectats pel projecte com a categoria 4: Agrícola ramadera en zona de protecció paisatgística i/o ecològica, que motiva l'informe desfavorable del Consell de Mallorca.

4.Resum del procés d'avaluació

Actuacions prèvies

El promotor no va sol·licitar la fase de consultes prèvies

Fase d'informació pública i de consultes

El 15 de març del 2018 es va publicar en el BOIB núm. 33 la informació pública d'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic de Can Xim. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant ala IP han estat consultades les següents administracions:

-Serveis Jurídics del departament d'urbanisme del Consell de Mallorca

-Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG de Medi Rural

-Departament de Mobilitat, Interior i Medi Ambient i Departament de Territori del Consell de Mallorca

-Ajuntament de Manacor

-GOB, Terraferida i Amics de la Terra

-Assosiació Defensa Cap Blanc Punta Regana

-Endesa i Red Elèctrica d'Espanya

S'han rebut els següents informes:

-Informe del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural (15/3/18) informa favorablement la instal·lació des del punt de vista de desenvolupament agrari tot indicant que la finca NO està inscrita al Registre General d'Explotacions Agràries.

-Informe de l'Ajuntament de Llucmajor:

+El regidor d'urbanisme demana que es tingui en consideració la incidència d'aquest projecte tenint en compte la existència de diversos parcs fotovoltaics a la zona i d'altres projectes autoritzats

+Informe enginyer municipal de data 6/4/2018, en el qual es detallen les condicions que hauran de complir les diferents instal·lacions que preveu el projecte: xarxes soterrades d'energia elèctrica i les casetes (Centres de Transformació i Convertidors).

+Informe de l'arquitecte municipal, de data 13/4/2018, en el qual s'indica el següent (no es transcriu complert atesa la extensió dels condicionants i que el promotor té l'informe):

1.«La parcela del polígono 31 del TM de Llucmajor, se encuentra situada en Zona 4 de Protección Paisajística y/o Ecológica, según el PGOU de Llucmajor. Conforme a la dispuesto en el art. 162.32.d del citado PGOU, deberá justificarse la excepcionalidad de la autorización del uso prohibido en dicha zona, por declararse el elevado interés público de las instalaciones proyectadas.

2.Los cerramientos de la parcela deberán cumplir una serie de condiciones: (...) »

-Informe, de data 30/04/18, del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca que indica que en el cas d'admissió a tràmit de la sol·licitud de la declaració d'utilitat pública s'ha de sol·licitar en tot cas l'informe al Consell Insular, atès que té caràcter de preceptiu i vinculant. L'informe indica, entre d'altres, les següents afirmacions:

“El planejament municipal vigent resulta ser el PGOU de Llucmajor de 1984, que estableix els terrenys afectats pel projecte com a categoria 4 (Agrícola ramadera en zona de protecció paisatgística i/o ecològica).

Pel que fa a les zones agrícola-ramaderes el PGOU conceptua a l'article 152 que es consideren com a tals , per una par les àrees de sòl que posseeixin aptituds notables o acceptables per a l'explotació agrícola-ramaderes i, per l'altre, els sectors susceptibles de cultiu que interessa conservar com àrees obertes que s'han de preservar i protegir contra altres usos i transformacions que no es podran destinar a altres utilitzacions que les del seu destí agrari, llevat que, per excés de llaurar els terrenys originàriament forestals, fos precedent la seva reconversió en zona boscosa. Així, el usos admesos són els agrícoles i ramaders , incloses les edificacions per a la seva explotació, així com també l'habitatge unifamiliar en règim singular.

Pel que fa a la zona de Protecció paisatgística i/o ecològica, el PGOU conceptua l'article 162 com “aquelles zones del territori que han ser objecte d'especial protecció tant pel seu interès paisatgístic com ecològic, tant per a evitar el seu atac, destrucció i alteració com per a mantenir, potenciar i millorar les seves condicions ambientals específiques”.

Es preveu el manteniment, potenciació de l'ús forestal amb masses arbrades autòctones; es permet l'ús agrícola i ramader en les zones actualment dedicades a aquest ús si bé, es precisa que no podran augmentar la seva superfície a expenses de les zones boscoses o de vegetació autòctona i també es condiciona l'ús residencial. “Es prohibeix qualsevol altre ús, tolerant aquells existents en l'actualitat i que no resultin contraris als fins previstos en la present protecció. S'exceptuen amb caràcter excepcional aquells que pel seu elevat interès públic hagin de mantenir-se o situar-se en l'esmentada zona” (..)

L'informe conclou que, vista la necessitat de progrés en el model energètic insular cabdal per a la sostenibilitat territorial i la lluita contra el canvi climàtic, es¨ proposa que es tingui en compte les determinacions del PGOU de Llucmajor i, en conseqüència, s'informi DESFAVORABLEMENT el projecte per no ser una alternativa viable en no existir constància d'un elevat interès públic que, amb caràcter excepcional, recolzi una excepció que admeti que l'ús i la implantació pretesos han de situar-se en l'esmentada zona de “Protecció paisatgística i/o ecològica”- indistintament de la seva subdivisió en àrea agrícola ramadera o àrea excedent on, amb caràcter ordinari, només es contempla la possibilitat de la utilització dels terrenys per al seu destí agrari boscós, per a la seva reconversió o augment en zona boscosa o per mantenir, potenciar i millorar les seves condicions ambientals específiques.

En relació a la qüestió del PGOU de Llucmajor, i atesa la possible inviabilitat, a l'expedient obra un informe jurídic de la CMAIB, de data 19/3/19, que conclou que es considera que, des del punt de vista jurídic, i mentre la DG d'Energia i Canvi Climàtic no posi fi al procediment substantiu, és convenient continuar la tramitació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic Can Xim. L'informe indica que troba adequat afegir a la declaració d'impacte ambiental un advertiment en forma de recordatori, indicant que d'acord amb l'article 162 del PGOU de Llucmajor es prohibeix l'ús pretès a la zona escollida, qualificada com zona de “protecció paisatgística i/o ecològica”. S'exceptuen amb caràcter excepcional aquells usos que, pel seu elevat interès públic, hagin de mantenir-se o situar-se en l'esmentada zona.

A més a dit informe s'indica el següent: «En aquest sentit, i en el marc del procediment d'avaluació d'impacte ambiental del projecte de parc fotovoltaic de 50 MW connectat a la xarxa a Cap Blanc. TM Llucmajor (exp. 571/2013), en data 29 d'agost de 2017 la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic va trametre ofici, al qual adjuntava informe jurídic de la Direcció d'Advocacia de la Comunitat Autònoma de 12 de juliol de 2017 sobre l'aplicació del procediment de l'article 26.4 del Decret 96/2005 per resoldre les discrepàncies entre les administracions que hi intervenen en la declaració d'utilitat pública del projecte de parc solar a la finca “sa Caseta” del TM Llucmajor.

L'informe de l'Advocacia concloïa, entre d'altres consideracions:

“1. L'òrgan competent per resoldre la declaració d'utilitat pública i l'autorització administrativa per a la instal·lació de la planta fotovoltaica és la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. No obstant, en existir discrepàncies entre l'administració insular i l'administració autonòmica i no haver estat possible la seva resolució mitjançant acord, és procedent elevar al Consell de Govern una proposta del conseller de Territori, Energia i Mobilitat per declarar d'utilitat pública el projecte esmentat mitjançant Acord del Consell de Govern, en aplicació de l'article 26. 4 del PDSE, atès que la instal·lació projectada s'ubicaria sobre terrenys no reservats pel planejament urbanístic.

2.La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic ha de raonar motivadament la separació de l'informe determinant del Consell de Mallorca, el qual genera la discrepància i té caràcter preceptiu però no vinculant. Ha de fonamentar l'excepcional interès públic del projecte i ponderar els interessos en conflicte, de forma que es justifiqui que preval l'interès energètic -en aquest supòsit, d'una planta d'energia renovable que respon a criteris de sostenibilitat econòmics i mediambientals- sobre l'ús agrícola del sòl i el seu valor paisatgístic, tot això sense perjudici del compliment de les mesures acordades per l'òrgan ambiental.

3.L'Acord del Consell de Govern també hauria d'ordenar la continuació de la tramitació del procediment per part de la DGECC fins a la resolució final del procediment substantiu, per tal que aquesta autoritzi, si escau, la instal·lació de la planta fotovoltaica, tot tenguent en compte els condicionants, advertiments i mesures correctores que determinin la resta d'administracions públiques i òrgans de preceptiva consulta”.

Per tant, seguint aquests mateixos raonaments aplicats al parc fotovoltaic Can Xim, encara que la instal·lació es pretengui ubicar sobre terrenys no reservats pel planejament urbanístic, en cas d'existir discrepàncies entre administracions i no haver estat possible la seva resolució mitjançant acord, seria procedent elevar al Consell de Govern una proposta del conseller de Territori, Energia i Mobilitat per declarar d'utilitat pública el projecte mitjançant Acord del Consell de Govern. La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic hauria de raonar i fonamentar l'excepcional interès públic del projecte i ponderar els interessos en conflicte, de forma que es justifiqui que preval l'interès energètic. Tot això, com recorda l'informe jurídic de l'Advocacia, sense perjudici del compliment de les mesures acordades per l'òrgan ambiental.»

-Sol·licitud del GOB de data 23/12/19:

El Grup d'Ornitologia i defensa de la naturalesa ha fet una sol·licitud a la CMAIB per a que insti a la Conselleria de Transició Energètica i al Consell de Mallorca a habilitar un tràmit d'urgència per a la planificació territorial de les zones de desenvolupament prioritari que determini no només «on», sinó «com» feim compatibles el territori, especialment sòl rústic, comú, i les renovables. Sol·liciten, a més que, per altre banda, s'estableixi una priorització efectiva per les centrals de producció´o que prevegin la seva ubicació sobre cobertes o espais degradats, instant també en aquest sentit a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes per plaques fotovoltaiques i engegar un mecanisme que faciliti la inversió sobre aquest tipus de cobertes. Així mateix, també indica que cal prioritzar inversions i transició socialment justa amb un control social i democratització de les fonts de producció energètica.

En l'annex de novembre de 2019 es presenta la següent informació:

-«Corrección deficiencias órganos consultados. 26/11/19»:

1.En relació a l'informe de l'ajuntament, el document indica que s'hauran de complir les condicions referents a les diferents instal·lacions que preveu el projecte: xarxes soterrades d'energia elèctrica i les casetes (centres de transformació i convertidors). Els tancaments compliran l'especificat en les normes del Pla Territorial Insular de Mallorca del Consell de Mallorca i el PGOU de Llucmajor.

En relació a la qüestió del PGOU, l'informe indica que:

a)Tot i l'informe desfavorable del Consell, l'informe municipal no es desfavorable, sinó que indica la necessitat de justificar l'excepcionalitat de l'autorització de l'ús prohibit en aquesta zona, per declarar-se l'elevat interès públic. A més, demana que contrastin la incidència paisatgística per la presència d'altres instal·lacions fotovoltaiques en aquesta zona

b)La Comissió de Medi ambient dels Illes Balears, va aprovar els parcs solars fotovoltaics de Sa Caseta (Polígon 34, Parcel·la 11) i Parc Solar FV Llucmajor 42,75 MW o Cap Blanc (Polígon 32 Parcel·les 7, 19 i 20), que es trobaven en la mateixa zona 4 de protecció paisatgística i/o ecològica a Llucmajor. Tots dos parcs disposaven d'un informe desfavorable del Consell de Mallorca pels mateixos motius

c)Tots dos parcs suposen una ocupació de 6.51 vegades en el cas de Sa Caseta (255.381,69 m² ocupats) i 12,81 vegades en el cas del parc solar FV Llucmajor 42,75 MW (502.300 m² ocupats); raó per la qual el seu impacte serà molt més gran a nivell paisatgístic i ambiental que el del parc solar Ca Xim (39.200 m²)

d)Tots dos parcs van ser al seu torn declarats d'utilitat pública per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic en provar-se demostrat el seu “elevat interès públic”. Sa Caseta el 21 de juliol de 2017 i Parc Solar FV Llucmajor 42,75 MW el 27 de juliol de 2018

e)Qualsevol disposició de les citades entitats que no vagi en la línia de les instal·lacions aprovades hauria de ser interpretada com un injustificat canvi de criteri de la justificació d'elevat interès públic requerit pel PGOU. Tot això, agreujat encara més, després de la posterior publicació de la 10/2019, de 22 de febrer de Canvi Climàtic i Transició Energètica, tal com s'argumenta en punts posteriors.

Per tot això considerem més que provada la qualificació d'utilitat pública o interès social que requereix l'article 165b del PGOU.

f)Considerant la capacitat de les línies de Mitjana Tensió existents i de les subestacions que les alimenten, la ubicació dels parcs fotovoltaics existents i en estat de tramitació i les directrius marcades pel PDSEIB, les zones per a poder implantar un parc fotovoltaic de les dimensions plantejades en el present projecte són escasses i molt localitzades. Si es pretén complir l'indicat en la Llei 10/2019, es requereix aprofitar totes aquestes zones i implantar de la manera més eficient i sostenible, instal·lacions de generació amb origen renovable. La planta fotovoltaica de petites dimensions (S < 4 Ha) se situa el més pròxima possible a la subestació de Cala Blava, situant-se en la parcel·la contigua, minimitzant així l'impacte que es pugui derivar de l'activitat plantejada, com ara nous trams de Mitjana Tensió per camins, nous suports metàl·lics o edificacions d'enllaç extres, entre altres.

4.En relació a l'informe del Consell, el document indica que el disseny de la nova barrera vegetal pretén aplicar-se en el perímetre la instal·lació fotovoltaica i reforçar aquells punts on, havent-hi ja una barrera, requerís d'un reforç a l'efecte de minimitzar aquesta visualització. En aquest sentit cal destacar que ja hi ha una bona barrera vegetal en gran part de la parcel·la, justament on la instal·lació seria més visible. Es presenten fotografies i fotomuntatges per justificar que seran suficients.

En relació a les edificacions previstes, s'hauran de dissenyar les plataformes i les construccions associades al parc de manera que es minimitzi l'impacte sobre l'entorn pròxim. Els materials i la composició d'aquestes construccions s'adaptaran a l'entorn on es localitzin tal com s'indica en la norma 22 del Pla Territorial insular de Mallorca:

-Acabat de coberta inclinada amb teula tipus àrab.

-Acabat de façana tipus pedra, marès o ocres terra.

-Elements com a finestres amb tipologia idèntica a la tradicional.

-Elements com a portes amb aspecte visual adaptat a la tradicional.

Les edificacions existents (caseta per a animals i safareig) estan destinades a usos d'explotació agropecuari. Actualment, en la finca hi ha una petit grup de mitja dotzena de porcs, per la qual cosa la finca compatibilitza l'ús agropecuari. El safareig és un espai per donar de beure als animals. Aquestes edificacions, es deixaran sense intervenir perquè, una vegada finalitzat el contracte d'arrendament per 25 anys d'explotació de la planta fotovoltaica, i que no hi hagi renovació d'aquest, puguin quedar novament operatives pel seu ús.

Avaluació d'impacte ambiental

Alternatives

Al projecte inicial i la primera addenda s'han presentat alternatives que, per una o altre raó, no eren correctes. En la darrera addenda es presenta un estudi més complert amb dues noves alternatives. L'alternativa escollida es repeteix en totes les addendes, raó per la qual es considera que NO es tracta d'una modificació substancial i no es necessària una IP nova.

Les alternatives presentades a l'addenda d'abril de 2020 són:

1.Alternativa 1: parcel·la 8 de polígon 31 de Llucmajor, a uns 10,5 km al Sud-oest del nucli urbà. Cultiu de llenyosos (fruiter de fruit sec), eminentment plana i amb arbrat (garrofer, ametller). L'aptitud FV és mitjana amb l'excepció de l'extrem Nord-oest on és baixa. Seria necessària la instal·lació d'una línia d'evacuació d'uns 180 m que travessa sota una pastura (antic cultiu de secà), per connectar directament amb una subestació elèctrica (Cala Blava).

2.Alternativa 2: parcel·la 5 del polígon 32 de Llucmajor, a uns 11.500 m al Sud-oest del nucli urbà. Conreus herbacis de secà, separats entre si per límits consistents en murs de pedra i arbrat (ullastre, garrofer majoritàriament). L'aptitud FV és mitjana en la totalitat de la parcel·la. Adjacent a la parcel·la per al Sud es desenvolupa una densa massa de vegetació de pineda i ullastrar, amb matoll tipus garriga, encara que no es veurà afectada. L'evacuació tindria lloc mitjançant un traçat subterrani d'uns 190 metres i instal·lant un nou pal amb derivació a més d'un pal amb conversió aeri - subterrània.

3.Alternativa 3: parcel·la 1 de polígon 31 de Llucmajor, a uns 10 km al Sud-oest de casc urbà. La superfície està ocupada per cultius de fruita seca (ametllers) mentre que situat al costat d'ella i envoltant-la per tots costats excepte l'Oest, es desenvolupen masses de pineda, ullastrar i matoll de garriga, si bé no es veurien directament afectades. L'aptitud fotovoltaica és baixa en tota la parcel·la.

L'evacuació d'energia estaria en la mateixa parcel·la, encara que s'hauria de fer una adequació en un dels pals dobles existents per incorporar una derivació.

S'indica que després de comprovar la viabilitat tècnica de tres alternatives, es realitza una segona selecció amb criteris socials i ambientals en la qual es consideren entre altres els següents paràmetres:

-Presència d'espais protegits afectats.

-Vegetació: formacions vegetals afectades en cada alternativa d'implantació.

-Fauna: espècies d'interès que es puguin veure afectades.

-Sistema territorial: afecció al planejament urbanístic o a altres elements del sistema.

Afecció altres activitats: desenvolupament d'altres activitats que es puguin veure afectades pel projecte.

Facilitat de l'evacuació de l'energia produïda

Després d'indicar cadascuna de les alternatives, es determinaran les afeccions més significatives a través dels següents criteris:

a) Aptitud fotovoltaica, d'acord amb el Pla director sectorial energètic de les Illes Balears.

b) Afecció directa a vegetació natural.

c) Afecció sobre el paisatge, d'acord amb la superfície de la conca visual associada a cada una de les alternatives.

d) Proximitat a cursos d'aigua.

e) A prop de zones de prevenció de riscos.

f) Afeccions i condicionants associats a l'evacuació d'energia.

g) Rodalies a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinèrgic).

Cap de les alternatives plantejades es situa sobre Espai Natural Protegit a Illes Balears (declarats com a tals en la forma que preveu la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), atenent la seva representativitat, singularitat, fragilitat o interès dels seus elements o sistemes naturals), ni sobre Xarxa Natura 2000. Els espais més propers (Basses de la marina de Llucmajor) es localitzen a uns 1.000 m. al Sud-oest de l'alternativa 1.

Encara que existeixen Hàbitat d'Interès Comunitari propers, aquests no es veuran afectats.

Totes les alternatives es localitzen sobre relleu pràcticament pla, pel que no és un factor a tenir en compte a l'hora de decantar-se per una o altra.

Aptitud fotovoltaica

Les alternatives 1 i 3 se situen sobre parcel·les ocupades per cultius de fruita seca (majoritàriament ametllers), mentre que la 2 se situa sobre cultius de secà, amb algun garrofer i ullastre formant part dels límits interns de la parcel·la.

D'acord amb aquest criteri l'alternativa més adequada és l'alternativa 2, seguida de les altres dues.

De totes maneres, es considera que utilitzar com a criteri ambiental per decidir l'alternativa, l'aptitud fotovoltaica, no és del tot adient. Aquesta aptitud va ser calculada quan pràcticament no hi havien parcs a l'illa. La situació ha canviat molt i s'hauria de tenir en compte els parcs que estan executats o en tramitació a la zona

Paisatge

Per valorar l'afecció el paisatge es presenta una modelització de les conques visuals associades a cadascuna de les alternatives plantejades. Aquesta modelització s'ha dut a terme tenint en compte que, en tots els casos, s'instal·larà una pantalla vegetal perimetral a la instal·lació de 3 m d'alçada. D'aquesta manera el menor impacte correspondrà a l'alternativa menys visible, és a dir, aquella en què la conca visual tingui menys superfície.

El càlcul de la conca visual es duu a terme en una envoltant de 2 km des del perímetre de la instal·lació, amb una alçada de 2,8 m del mòdul fotovoltaic. S'han estimat les conques visuals mitjançant l'eina de geoprocessament "Viewshed".

Els resultats obtinguts de l'anàlisi realitzada el menor impacte paisatgístic correspon a l'alternativa 1, seguit per l'alternativa 3 i la 2.

Proximitat a instal·lacions similars existents o en tramitació (efecte sinèrgic)

Les alternatives plantejades es localitzen a la següent distància de les plantes fotovoltaiques més properes:

▪ Alternativa 1: Parc Llucmajor Nord (42,75 MW), a 1.585 m.

▪ Alternativa 2: Parc Llucmajor Nord (42,75 MW), a 1.041 m.

▪ Alternativa 3: Parc Llucmajor Nord (42,75 MW), a 1.031 m.

Per a aquesta variable l'alternativa més adequada és l'alternativa 1 per situar-se més allunyada de parcs fotovoltaics existents, mentre que la 2 seria la següent, lleugerament més allunyada que l'alternativa 3.

Finalment, valorant les alternatives amb tots els criteris valoració s'obté que l'alternativa més favorable es l'alternativa 1.

Efectes acumulatius i sinèrgics

Es presenta un estudi on s'analitzen els possibles efectes acumulatius i sinèrgics que poden haver a conseqüència de la construcció i explotació del "PFV Can Xim ".

Per tal de considerar apropiadament aquests efectes s'han incorporat en l'anàlisi altres parcs fotovoltaics en explotació, autorització o es troben en procés de tramitació administrativa per tal de calcular els impactes paisatgístics i visuals o sobre hàbitats d'interès per a la vegetació o la fauna, de forma conjunta.

L'àmbit territorial és 3,5 km al voltant del conjunt de plantes solars fotovoltaiques existents. D'acord amb la informació facilitada per Inti Energia Projectes s'han incorporat a l'anàlisi dels següents parcs solars annexos a l'PSFV "Can Xim":

a) Parc Llucmajor, 42,75 MW, en tramitació. Consta de dues parts separades (Nord i Sud), amb unes superfícies aproximades de 150.079 m2 i 310.661 m2 respectivament.

b) Parc Sa Caseta, en tramitació. Superfície aproximada: 277.840 m2.

Així doncs, els parcs existents ocupen un total de 738.580 m², i atès que el PSFV "Can Xim" ocupa aproximadament uns 41.290,6 m² addicionals, representaria un increment aproximat d'un 5,59% de superfície ocupada pels nous panells solars que afectaran el paisatge de la zona.

A distàncies que oscil·len entre els 5 i els 11,5 km des de Can Xim, hi ha altres PFV com Guiamaret, Son Quartera, Son Valardell, Cortadeta o Es Llobets.

El càlcul de la visibilitat s'ha realitzat per mitjà d'un GIS, emprant un Model Digital de Superfícies (MDS) en format ràster procedent del processament de les dades LiDAR PNOA, amb una resolució de píxel de 2 x 2 m (les altures del terreny, així com d'altres elements com la vegetació o els edificis vénen definides per aquest MDS), considerant cada mòdul fotovoltaic a 2,8 m d'alçada. Mitjançant l'eina GIS Viewshed s'han obtingut les zones visibles i no visibles des on es veurien els diferents panells fotovoltaics.

Per valorar l'efecte sinèrgic, es va procedir a calcular la conca visual de les plantes solars en tramitació, operació o autoritzats amb la planta de Can Xim i sense. També s'ha calculat la conca visual només de "Can Xim", per conèixer la visibilitat deguda només a ella i poder comparar-la amb la resta.

Les conclusions de l'estudi són les següents:

• Es produirà una reduïda sinèrgia de la nova instal·lació projectada amb els parcs solars previstos o en tramitació (Parc Llucmajor i Parc Sa Caseta), dins d'un espai territorial considerat per a l'estudi, d'uns 3,5 km.

• S'han realitzat diferents càlculs de les conques visuals produïdes pel nou projecte, individualment i conjuntament amb les plantes solars existents, comparant-se entre elles. La conca visual calculada per a la totalitat de les instal·lacions solars existents (Llucmajor N i S, i Sa Caseta), engloben un 6,1% del total de la superfície de la zona d'estudi que ha servit d'anàlisi; en relació a Can Xim, l'increment de la conca visual que aquesta suposa és només del 0,22%.

Tots dos valors, que representen percentatges de superfície molt reduïts, es deuen principalment a la topografia plana del terreny unit a les pantalles visuals que suposen els límits arbrats entre parcel·les.

• Si es té en compte la distància i s'analitza principalment el camp visual proper (<3 km), el nombre potencial d'observadors que percebria un increment d'aquestes infraestructures seria de 56 persones. Mentre que, si es considera un pla de fins 3,5 km el nombre potencial d'observadors que veuria l'increment de panells solars en el seva entorn seria d'unes 3.555 persones, a l'incloure el nucli urbà de Sa Torre, situat al vora de l'àrea d'estudi.

• D'altra banda, s'han analitzat els abundants elements patrimonials existents a l'àrea d'estudi, determinant que, per la seva proximitat (una mica menys d'un km) i rellevància, el B.I.C. de s'Àguila Vella és el que més afectat pot resultar per la construcció de "Can Xim". No obstant això, l'impacte sinèrgic de "Can Xim" és molt baix pel que fa a el dels altres PSFV previstos a la zona, algun dels quals se situa immediatament al costat de l'àrea de protecció del monument.

• Els resultats de l'anàlisi visual - paisatgístic - patrimonial permeten concloure que l'impacte sinèrgic o acumulatiu de l'PSFV "Can Xim" al costat de la resta de plantes autoritzades o en tramitació en l'àmbit territorial d'anàlisi es considera baix, i de caràcter compatible.

Per altre banda s'han dut a terme els càlculs per establir el grau d'efecte sinèrgic causa de l'acumulació d'infraestructures preexistents (panells fotovoltaics) i les infraestructures necessàries per donar servei a el parc solar fotovoltaic projectat "Can Xim".

Es delimita dins de la zona d'estudi els hàbitats i espais d'interès per a la vegetació i per a la fauna i la seva pertinença a cada categoria definida en la metodologia, és a dir, zones 1, 2, 3 o antròpiques.

Pel que fa a la qualitat ambiental de l'àrea analitzada i concretament dels hàbitats presents, s'ha trobat que pertanyen, majoritàriament, a la categoria de cultius secà o agrícoles, és a dir, zones de tipus 1. No es considera, l'afecció a les zones amb ús antròpic actual.

L'anàlisi ha permès determinar el grau d'incidència dels efectes sinèrgics (GES), tant actuals com previsibles, resultant de la consideració conjunta de la densitat d'instal·lacions solars ( "existents" i "existents + Can Xim") i de la qualitat ambiental per a cada zona. De la diferència dels GES s'obté el grau d'impacte.

Basant-se en les anàlisis efectuades i els resultats obtinguts, es preveuen modificacions en la intensitat dels efectes sinèrgics de les instal·lacions projectades. Els resultats indiquen que el PSFV "Can Xim" produirà un increment de la intensitat dels efectes sinèrgics, amb dos graus d'impacte diferents. La immensa majoria és considerat COMPATIBLE, en les proximitats de "Can Xim", i amb una petita zona de impacte MODERAT, en la conjunció de les àrees d'afecció amb el PSFV de Llucmajor Nord.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

Es presenta una descripció i valoració dels impactes, així com la metodologia utilitzada. S'identifiquen els elements generadors d'impacte i els elements receptors d'aquest.

Per dur a terme la identificació d'impactes en primer lloc s'enumeren aquelles accions del projecte (tant en construcció com en operació i desmantellament) susceptibles de provocar impactes ambientals. S'enumeren també els elements del medi susceptibles de patir impactes per cadascuna de les accions de projecte prèviament definides.

Per facilitar la identificació dels impactes aquests es representen en una matriu de avaluació d'impactes (Matriu de Leopold), en la qual s'han considerat les accions del projecte que incideixen de manera directa o indirecta sobre algun factor de medi i els elements de el medi que poden resultar afectats .

En funció de l'afecció de cada acció del projecte sobre els elements del medi, a les cruïlles entre ambdues es designa amb + si l'impacte es considera positiu, - si es considera negatiu i P a tots els Impactes Potencials, que són aquelles alteracions que, d'obrar determinades circumstàncies (p.ex. risc d'accidents durant la fase d'execució de les obres, risc d'abocament de substàncies perilloses, etc.), en qualsevol de les fases de el projecte, es podrien produir.

Un cop representats els impactes en l'esmentada matriu, es realitza una descripció de cada un d'ells, per a determinar aquells que es consideren significatius i la valoració és necessària. Posteriorment es descriuen i valoren els impactes negatius tenint en compte els atributs establerts a la llei.

De manera general, els impactes es poden donar a les fases de construcció, explotació i desmantellament de les instal·lacions del projecte, essent les més destacables: destrucció de la vegetació per les obres de preparació del terreny, desaparició d'espècies o comunitats animals a la zona per la degradació o destrucció de l'hàbitat, alteració de BIC's o jaciments arqueològics o uns altres d'interès etnològic, disminució i/o pèrdua del valor naturalístic i/o paisatgístic de la zona i ocupació i degradació del sòl i la generació de residus durant l'obra i en el desmantellament (residus d'obra, RCS, voluminosos metàl·lics, etc i residus elèctrics i electrònics, plaques que no serveixen).

En relació a la vegetació el document indica que a la zona d'estudi, l'activitat agrícola és dominant, amb abundants terrenys ocupats per cultius arboris (ametllers fonamentalment) i, en menor mesura, per cultius herbacis de sec. A més, la vegetació natural apareix bé representada, amb notables formacions de pineda i ullastrar ocupant superfícies de certa consideració. Les diferents unitats de vegetació existents dins l'àmbit d'estudi són:

• Cultius llenyosos d'ametller (en alguns casos de garrofer).

• Masses forestals naturals (pineda i ullastrar).

La superfície afectada d'ametllers és d'uns 20.000 m2 i indiquen que, atesa la superfície i característiques de la vegetació afectada, l'impacte del parc sobre la vegetació es considera moderat, tot i que no s'indica clarament el tipus ni número d'arbres afectats.

Atès que l'impacte és moderat i que s'està disminuint el terreny agrícola amb la instal·lació del parc, es troba necessari l'aplicació de mesures compensatòries que disminueixin aquest impacte. Per aquesta raó, previ a les obres, es realitzarà un inventari detallat del número i tipus de les espècies arbòries de caràcter agrícola que s'afectin, indicant el seu destí (trasplantament, eliminació, etc). Aquest inventari servirà de referència per a compensar l'eliminació dels arbres agrícoles inventariats amb la recuperació de l'ús agrícola d'una o vàries parcel·les agrícoles abandonades, preferentment en la mateixa zona i afectada per la mateixa figura de protecció, la suma total de la superfície sigui com a mínim de 4 ha. Com a mínim es plantarà el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat. Independentment del tipus d'arbre eliminat (garrover, ametller, etc.) es recomana preferentment plantar garrovers atès que no els hi afecta la la plaga de xylella fastidiosa. S'haurà de mantenir aquest terreny al menys durant el temps de funcionament del parc fotovoltaic (25 anys).

En relació als materials utilitzats per a la subjecció de les plaques, s'haurà de garantir que s'utilitzen materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

En efecte, els impactes severs són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre el paisatge.

En relació als residus es realitzarà una adequada gestió dels residus de construcció i demolició, perillosos i RSU generats durant la fase de construcció i desmantellament, separant-se a la obra en fraccions.

Les plaques fotovoltaiques tenen materials contaminants perillosos i han de ser gestionats com RAE'S. Per tant el promotor o el propietari han d'assegurar que les plaques seran gestionades de forma correcta, tant durant la vida del parc com durant el desmantellament, tractant-los a com a residu perillosos i gestionant-los com a RESIDUS D'APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (codi LER-RAEE 160213*-13* 4. Aparats electrònics i de consum i panells fotovoltaics). Al Projecte haurà de garantir-se el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S'hauran de preveure mesures com la realització d'un aval amb el cost del desmantellament per a que el propietari pugui desmantellar-ho si fos necessari.

Atesa la gran quantitat de parcs i panells fotovoltaics que s'estan instal·lant és previsible que d'aquí uns anys hi hagi un volum de residus de plaques important raó per la qual s'ha de preveure per estar preparats i poder gestionar-los i tractar-los correctament.

En relació a la neteja de les plaques, en la mesura del possible es realitzarà "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no es pogués, es farà servir aigua regenerada.

Arran de l'informe desfavorable s'ha presentat l'anàlisi visual – paisatgístic abans indicat i un document elaborat per Inti Energies, amb la següent informació:

-ACLARIMENTS A L'INFORME DE DESFAVORABLE DE LA CMAIB.

-DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA I TOPOGRÀFICA COMPLEMENTÀRIA.

-ACLARIMENTS SOBRE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA.

-DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA LES BARRERES VEGETALS.

Aquest document pretén demostrar que la zona d'implantació de PSF, en un radi d'uns 3 km disposa d'una orografia molt plana, sense muntanyes o turons destacables, un plànol amb una lleugera pendent cap al sud-est, amb un pendent oscil·la entre el 0.5% i 0,8%.

No existeixen punts alts que permetin la Inter visibilitat o visibilitat simultània entre els parcs solars fotovoltaics de la zona.

S'adjunten fotografies que es van realitzar amb un vol de dron, a una alçada de 30 mts aproximadament, en diferents direccions, en què es pot veure caràcter completament pla dels voltants, que impedeix visualització de parc solar des de punts alts.

Segons els document, després d'una extensa visita in situ i presa de fotografies dels voltants de Can Xim i fins a un radi de 3,5 km d'aquest, conclouen que:

• En un radi de 3,5 km de Can Xim, l'orografia és pràcticament plana amb lleuger pendent a l'Sud Est (inferior a l'1%). No hi ha punts alts que permetin una visualització conjunta dels parcs solars fotovoltaics.
• Des del punt més proper d'accés públic a parc Can Xim des de la carretera d'accés, el parc quedarà a uns 150 m i després de la plantació de barreres vegetals, serà pràcticament invisible. Més enllà d'aquest punt, el parc solar de Can Xim no serà pràcticament visible des de cap camí ni espai públic.
• Existència de gran quantitat de vegetació perimetral a les finques, camins i carreteres, que al costat dels tancaments de paret de pedra seca, impedeixen les visuals.
• No existeix al nostre criteri ni un sol lloc en què a l'alçada d'una persona s'aconsegueixi veure el parc de Can Xim i un altre parc solar simultàniament.
• La visibilitat real dels parcs solars FV és sensiblement inferior a la que mostra l'estudi de conques visuals que avalua la intervisibilitat dels parcs solars fotovoltaics. Malgrat que l'estudi de conques visuals indica l'existència de zones de visualització simultània, no hem aconseguit trobar un sol punt d'accés públic en què es visualitzi el PSFV Can Xim amb un altre parc solar.
• El motiu que l'estudi de conques visuals sigui més desfavorable és que l'eina de geoprocessament Viewshed fa que el model teòric pugui presentar una possible visual des de la teulada d'un habitatge o des de la copa d'un arbre, cosa que a la pràctica no és possible.

Aclariments sobre l'estudi arqueològic

Per una banda, l'EIA presenta un projecte d'intervenció arqueològica que preveu una inspecció visual arqueològica i etnològica ateses les indicacions del Pla Director Sectorial d'Energia de les Illes Balears. El projecte d'intervenció arqueològica es va enregistrar al Servei de Patrimoni per tal de rebre el permís d'intervenció arqueològica prospectiva i, si ho troben necessari, realitzar cales prèvies i control arqueològic durant les obres. L'òrgan substantiu ha demanat també l'informe a Patrimoni, però no ha rebut resposta.

Per altre banda, des del punt de vista de l'anàlisi del impactes sobre el patrimoni dintre del tràmit ambiental, s'ha consultat l'Ideib i s'ha pogut evidenciar que les distàncies son de mínim 400 metres i no afecten l'àmbit de protecció dels elements catalogats.

Amb tot, i tenint en compte que s'ha presentat un projecte d'intervenció arqueològica on es preveu com a mínim una inspecció visual preventiva i que l'órgan substantiu està pendent de l'informe de Patrimoni, la tècnica sotasignant troba que no es necessari demanar, des de la CMAIB, un informe a Patrimoni.

Barreres vegetals

S'ha encarregat un estudi de plantacions de les barreres vegetals a l'empresa amb un paisatgista que ha dissenyat i supervisarà l'execució de les barreres vegetals. S'adjunten plànols de detall, plànol de plantacions i croquis de les plantes proposades a la barrera vegetal, però no un document explicatiu. S'instal·larà un sistema de reg provisional mitjançant tanc i bombes i equips complementaris, per als primers anys de creixement, que serà retirat a posterioritat.

La llegenda del plànol indica que:

-Zona ponent. Pantalla arbrada amb reforç sobre tanca

-Zona Nord-Nord- est. Reproduir 'bardissa' existent amb nova plantació d'arbustos tipus mata. Tram parcial amb enfiladisses sobre barrat nou. Cantonada Nord-est amb arbrat

-Zona Sud-oest. Omplir buits en 'bardissa' existent amb nova plantació d'arbustos tipus mata

-Zona Sud-Est. Tram amb enfiladisses sobre tancat nou. Arbrat entre buits 'bardissa' existent

De forma general, la barrera vegetal estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu i es crearà en la totalitat del perímetre de la parcel·la d'actuació. L'estrat arbori estarà format per exemplars autòctons de port mitjà o gran (entre 1,5 i 2,5 metres), amb baixos requeriments hídrics. En aquest cas seria preferent la utilització de Olea europaea var. Sylvestris (Acebuche, Olivera Borde), i Ceratonia siliqua (ALGARROBO). L'estrat arbustiu estarà format principalment per Pistacia lentiscus (lentisco) La separació entre els peus sembrats estarà compresa entre 1 i 2,5 metres atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria. Es realitzaran regs de reforç durant la fase de sembra i després dels dos primers anys de la constitució de la barrera vegetal. L'aigua utilitzada per als riscos serà regenerada i es realitzarà preferentment o bé a la fi de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

Revegetació:

Es duran a terme mesures de revegetació només en aquelles superfícies on tingui lloc una ocupació de caràcter temporal, en què a més hagués vegetació natural de forma prèvia a l'actuació i que no afecti la dels camps de panells (donant ombra). D'aquesta manera només es van a dur a terme mesures de restauració vegetal en la línia elèctrica d'evacuació, per la seva afecció a una pastura amb matoll. Donades les característiques de la vegetació afectada i les condicions edafo-climàtiques de la zona d'actuació es considera que les mesures de revegetació més adequades consistiran en la realització de plantacions, de manera que s'afavoreixi la recuperació de la vegetació prèviament existent.

Estan previst revegetar amb 50% Olea europaea var. Sylvestris i 50% Pistacia lentiscus, amb una densitat de 0'15 ut / m2 el traçat línia elèctrica de evacuació, uns 360 m2 de superfície.

Es presenta un PVA on les mesures que s'aplicaran durant la fase de construcció, explotació i manteniment. Les mesures preventives i correctores tenen com a objecte evitar o reduir els efectes negatius sobre el medi, fins arribar a uns nivells que puguin considerar-se compatibles amb el manteniment de la qualitat ambiental. Les mesures preventives són sempre preferibles a les correctores, tant des del punt de vista ambiental com econòmic.

El projecte té un pressupost de gairebé 2.545.620,00 d'euros raó per la qual i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental. S'haurà de realitzar un seguiment estricte del compliment de les mesures, especialment les pantalles visuals i la gestió dels residus.

Al PVA s'haurà d'incloure clarament el desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Al projecte haurà de garantir-se el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S'haurà d'indicar si està previst l'aval per a garantir el desmantellament del parc. En relació a la vida útil de la instal·lació, s'estima que siguin 25-30 anys, després de la qual s'haurà de desmantellar. S'informa que, si es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de passar una nova AIA.

S'ha valorat l'afecció paisatgística del present projecte i, amb l'estudi de conques visuals, les fotografies, les mesures correctores i les conclusions aportades, es pot concloure que no es troben indicis de que el projecte pugui causar impactes paisatgístics adversos i irreparables.

A més es preveu l'aplicació d'una mesura correctora de manera que es compensi l'eliminació dels arbres agrícoles recuperant alguna/es parcel·les abandonades de mínim 4 Ha, preferentment amb la mateixa figura de protecció, i la plantació de com a mínim el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat.

Tot i això, atès que existeix una figura de protecció ambiental que no contempla aquest ús i que el Consell de Mallorca informa desfavorablement, la DG d'Energia haurà de valorar i acreditar l'elevat interès públic que, amb caràcter excepcional, justifiqui una excepció que admeti que l'ús i la implantació pretesos han de situar-se en la zona.

En aquest sentit, l'article 26.4 del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears per a la construcció de noves instal·lacions energètiques determina que «En el supòsit que aquestes obres s'hagin de construir sobre terrenys no reservats pel planejament urbanístic i sempre que no sigui possible resoldre les eventuals discrepàncies interadministratives mitjançant acord, de conformitat amb la normativa d'aplicació, l'expedient serà elevat al Consell de Govern a proposta del conseller de Comerç, Indústria i Energia del Govern de les Illes Balears per a la seva resolució definitiva. La resolució d'aquest prevaldrà sobre el planejament urbanístic, el contingut de la qual s'haurà d'ajustar a les seves determinacions.»

Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte de parc fotovoltaic Can Xim de 3,637 MW i 39.200 m2 d'ocupació, polígon 31, parcel·la 8, TM Llucmajor, promogut per Good Wind Entertainment, S.L. atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA, el projecte bàsic de febrer de 2018, els annexos presentats i els informes de les administracions, a més dels següents condicionants:

1)La DG d'Energia haurà de valorar i acreditar l'elevat interès públic que admeti l'ús i la implantació pretesos i d'acord amb l'article 26.4 del PDS de les Illes Balears s'haurà d'elevar l'expedient al Consell de Govern a proposta del conseller d'Energia per a la seva resolució definitiva per a resoldre la discrepància amb el planejament urbanístic.

2)La pantalla vegetal estarà implementada a tot el perímetre de les parcel·les afectades. Segons l'estudi, existeix una barrera vegetal perimetral en algunes parts de la parcel·la, on no farà falta implementar barrera vegetal. Aquesta haurà de ser suficientment densa per a realitzar la funció i s'haurà de substituir si desapareix.

3)La barrera vegetal estarà constituïda per una combinació d'arbres de port mitjà i bardisses amb mates i llampúdols a la part inferior, de baix requeriment hídric i amb una densitat suficient (la separació entre els peus sembrats serà d'1 metre atès el volum que pot ocupar cada individu arbori i a la possibilitat de desenvolupament de la part aèria). No s'utilitzaran xiprers (Cupressus sempervirens). L'alçada de 3 m, assolida en pocs mesos, màxim dos o tres anys, s'haurà de mantenir durant tota la vida del parc, raó per la qual s'haurà de fer un manteniment constant, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé.

4)S'hauran de realitzar regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. L'aigua utilitzada per als regs serà regenerada i es realitzarà preferentment o bé a la fi de la tarda o a primera hora del matí, abans de la sortida del sol, amb la finalitat d'evitar la pèrdua de recurs per evaporació.

5)La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada.

6)Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades. S'haurà d'indicar l'existència d'un pou o d'un dipòsit per a l'emmagatzematge de l'aigua que s'utilitzarà per a la neteja de les plaques solars i el reg de la franja vegetal perimetral.

7)L'òrgan ambiental podrà, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada o no fes la seva funció, obligar al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

8)La reixa perimetral que tanquin el parc s'aixecarà uns 10-15 cm del terra per a deixar passar la fauna (tortugues, marts, eriçons, etc) i es deixarà una separació de 5 metres entre els panells i el tancament.

9)S'haurà d'actualitzar el PVA amb la informació indicada a l'addenda i, abans de l'autorització del projecte, s'inclourà també la recuperació d'una o més parcel·les abandonades de mínim 4 Ha, preferentment amb la mateixa figura de protecció municipal. La plantació serà de, com a mínim, el mateix nombre d'arbres que s'hagin eliminat, raó per la qual prèviament a la tala es farà un inventari previ detallat del número i tipus de les espècies arbòries que s'afectaran. Independentment del tipus d'arbre eliminat (garrover, ametller, etc.) es recomana preferentment plantar garrovers atès que no els hi afecta la plaga de xylella fastidiosa.

10)Es prohibeix la crema de rostolls i restes de vegetació que puguin generar-se durant els desbrossaments a les diferents fases del projecte (construcció i explotació). Les restes vegetals s'hauran de dur a instal·lacions que ho puguin aprofitar per fer compost o esser recollits per empreses que facin aquesta valorització.

11)Quedarà prohibit l'ús de pesticides i altres verins al terreny del parc fotovoltaic per tal de permetre la comptabilització de la producció solar amb les pastures d'ovelles o cabres, si n'és el cas.

12)S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generen impactes sobre el sòl.

13)Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. S'hauran d'incloure, al pressupost del projecte i l'EIA, les partides mediambientals de les mesures a aplicar, principalment la pantalla vegetal i el seguiment ambiental.

14)Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

15)S'haurà de complir amb la mesura SOL-C01 del PDS energètic de les Illes Balears, que indica que es reutilitzaran els residus que siguin aprofitables es portaran a un centre de tractament i reciclat. Les plaques hauran de ser gestionades com a RAEE's (Residus d'Aparells Elèctrics i Electrònics), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics. Els components de la instal·lació elèctrica del parc i altres elements susceptibles de reciclatge, seran traslladats a centres de reciclatge. La resta d'elements es traslladaran a un gestor autoritzat.

16)S'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcte de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

17)Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 30 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

Es recorda que s'haurà d'obtenir l'autorització de la direcció insular de Patrimoni per a la preceptiva intervenció arqueològica prospectiva.

Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.»

 

Palma, 29 de juny de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias