Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció III. Altres disposicions i actes administratius

ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA

CONSELLERIA DE MODEL ECONÒMIC, TURISME I TREBALL

Núm. 7723
Instrucció del Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball de 24 d'agost de 2020, sobre mesures per als treballadors inclosos en expedients de regulació temporal d'ús de força major per “rebrot”

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

Com bé sabem, des del 21 de juny, data de l'inici del període de «nova normalitat», s'ha incrementat substancialment la mobilitat de la població en comparació amb el període previ, especialment el concernent a l'estat d'alarma, a causa del reinici de l'activitat econòmica al nostre país, i concretament, del sector turístic.

Malgrat el manteniment de les mesures bàsiques de control de la transmissió, la mobilitat de la població i el contacte entre persones han generat noves cadenes de transmissió del SARS-CoV-2 en la població, que han provocat l'adopció de noves mesures restrictives o de limitació.

En l'àmbit laboral, el Reial Decret Llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l'ocupació i protecció del treball autònom i de competitivitat del sector industrial, en la seva Disposició addicional primera, estableix “mesures de transició i acompanyament que s'han entès necessàries per a determinades empreses i entitats que, per característiques geogràfiques o sectorials, o davant situacions extraordinàries, necessiten d'una especial atenció i protecció”.

Precisament, l'apartat segon de l'esmentada disposició, contempla mesures per a “les empreses i entitats que sol·licitin un expedient de regulació temporal d'ocupació davant la impossibilitat de desenvolupar la seva activitat amb motiu de l'adopció de noves restriccions o mesures de contenció a conseqüència d'un eventual agreujament de la pandèmia provocada per la COVID-19”.

En aquest sentit, el tenor literal de la Disposició addicional primera, apartat segon, del Reial Decret Llei 24/2020, és el que segueix:

Les empreses i entitats que, a partir de l'1 de juliol de 2020, vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat per l'adopció de noves restriccions o mesures de contenció que així ho imposin en algun dels seus centres de treball, podran beneficiar-se, respecte de les persones treballadores adscrites i en alta en els codis de compte de cotització dels centres de treball afectats, dels percentatges d'exempció prevists a continuació, prèvia autorització d'un expedient de regulació temporal d'ús de força major sobre la base del que es preveu en l'article 47.3 de l'Estatut dels Treballadors:

a) El 80% de l'aportació empresarial reportada durant el període de tancament, i fins al 30 de setembre, quan l'empresa hagués tingut menys de cinquanta persones treballadores o assimilades a les mateixes en situació d'alta en la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.

b) Si en aquesta data l'empresa hagués tingut cinquanta o més persones treballadores o assimilades a les mateixes en situació d'alta, l'exempció aconseguirà el 60% de l'aportació empresarial durant el període de tancament i fins al 30 de setembre”.

Segons el que disposa l'article 32.11 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, la CAIB té la funció executiva en matèria de legislació laboral.

L'article 2 del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la Presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la CAIB, estableix que les competències en matèria de treball corresponen a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, exercint-les a través de la Direcció General de Treball i Salut Laboral.

L'article 21.2 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de Règim Jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estableix que tenen la consideració d'instruccions aquelles regles internes dirigides a establir pautes o criteris d'actuació per les quals es regiran, en general, els òrgans i les unitats administratives dependents, o aquells que les hagin d'aplicar per raó de la matèria o de les tasques que desenvolupin.

Per tot això, i per a reafirmar les mesures protectores i de salvaguarda per als treballadors inclosos en expedients de regulació temporal d'ús de força major per “rebrot”, es considera necessari dictar la següent,

 

INSTRUCCIÓ

1. Supòsit habilitant.

Poden sol·licitar la tramitació d'un ERTE de força major per “rebrot” les empreses i entitats que vegin impedit el desenvolupament de l'activitat econòmica, en algun, alguns o la totalitat dels seus centres de treball, a conseqüència de l'adopció de noves restriccions o mesures de contenció per a evitar la propagació de la COVID-19.

a) Qualsevol empresa afectada pel supòsit habilitant pot acollir-se a la mesura d'ERTE de força major per “rebrot”. Això és, empreses amb expedients de regulació temporal d'ocupació vigents (ja siguin els previstos en el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, o en l'Estatut dels Treballadors), empreses que hagin renunciat als expedients de regulació temporal d'ocupació que haguessin tramitat, o en el seu cas, empreses que no s'haguessin acollit prèviament a cap mena de mesura de flexibilitat interna.

b) És necessari que no existeixi prestació d'activitat en els centres de treball afectats per a que l'empresa pugui acollir-se a la mesura contemplada en la Disposició addicional primera del Reial decret llei 24/2020. Tot això, amb independència de si l'impediment deriva d'una prohibició d'activitat o de restriccions limitatives d'aquesta.

c) No existeix concreció en la norma sobre l'entitat de qui ha d'emanar les restriccions o mesures de contenció que impedeixin el desenvolupament de l'activitat econòmica, així com en el seu cas, del contingut de les referides mesures.

Amb caràcter exemplificatiu i sense ànim de ser exhaustius, s'entén que concorre el supòsit habilitant en els següents casos:

  • Empreses que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat a conseqüència de les restriccions imposades pel Govern dels Illes Balears. Entre altres, les afectades per:

- Resolució de la consellera de Salut i Consum de 13 de juliol de 2020 per la qual es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per a Fer front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB del 13 de juliol);

- Resolució de la consellera de Salut i Consum de 15 de juliol de 2020 per la qual es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per a Fer front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB del 15 de juliol);

- Resolució de la consellera de Salut i Consum de 18 d'agost de 2020 per la qual es modifiquen mesures concretes del Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, aprovat per Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB del 18 d'agost).

  • Com bé sabem, el model econòmic de la comunitat autònoma de les Illes Balears té un predominant caràcter terciari i està propulsat per les activitats turístiques, específicament les d'allotjament hoteler i d'oferta complementària de bars i restauració.

Cal recordar que el sector turístic desenvolupa la seva activitat en un entorn econòmic globalitzat, profundament canviant. En aquest sentit, poden acollir-se als ERTE de força major per “rebrot” les empreses del sector turístic i activitats accessòries que resultin o puguin resultar afectades per l'absència de demanda d'activitat turística derivada de les decisions adoptades, entre altres, per la Unió Europea, autoritats governamentals de països emissors, mercats de la touroperació o operadors de connectivitat aèria.

  • Empreses que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat econòmica a conseqüència de l'aïllament dels treballadors i treballadores determinat per l'autoritat sanitària de la comunitat autònoma, d'acord amb els procediments de detecció, vigilància i control de la COVID-19.

2. Tramitació.

a) Normativa aplicable: la Disposició addicional primera, apartat segon, del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny; l'article 47.3 de l'Estatut dels Treballadors i preceptes concordants del Reial decret 1483/2012, de 29 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada.

 

b) Les empreses hauran de realitzar una nova sol·licitud davant l'autoritat laboral del Govern dels Illes Balears, és a dir, la Direcció General de Treball i Salut Laboral.

En tant s'habiliti un procediment telemàtic de tramitació per part de la Direcció General de Treball i Salut Laboral, la sol·licitud haurà de presentar-se a través del Registre electrònic: https://rec.redsara.es/registro/action/are/acceso.do

c) L'autoritat laboral recaptarà amb caràcter preceptiu informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Posteriorment, dictarà resolució constatant la concurrència de la causa de força major per “rebrot”.

d) Altres consideracions:

  • Les empreses hauran d'afectar l'expedient de regulació temporal d'ocupació a la totalitat dels treballadors i treballadores del centre o centres de treball afectats per les mesures de restricció o contenció de la COVID-19.

Dins d'aquesta totalitat, hauran de figurar, entre altres, els treballadors i treballadores fixos ordinaris. Així com també aquells treballadors amb contracte de treball fix discontinu en els termes de la Instrucció del Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball sobre la inclusió de determinats col·lectius de treballadors fixos discontinus del sector d'hostaleria i activitats accessòries en els expedients de regulació temporal d'ocupació previstos en els articles 22 i 23 del Reial decret llei 8/2020, i sobre determinades especialitats en la tramitació d'aquests expedients (BOIB del 26 de març) i en la Instrucció del Conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, de 22 de juliol de 2020, sobre mesures de salvaguarda de l'ocupació per als treballadors fixos discontinus inclosos en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE) (BOIB del 23 de juliol).

  • Les empreses amb expedients de regulació temporal d'ocupació vigents (bé del Reial decret llei 8/2020 o de l'Estatut dels Treballadors) poden tramitar un ERTE de força major per “rebrot” sense la necessitat de renunciar a l'ERTE inicial que haguessin tramitat. Així les coses, una vegada finalitzi l'ERTE de força major per “rebrot”, o es reiniciï l'activitat, l'empresa podrà retornar a l'ERTE inicialment tramitat si continuen concorrent les causes que ho van justificar.
  • Les empreses que tramitin un ERTE de força major per “rebrot” hauran de presentar una nova sol·licitud col·lectiva de prestacions davant el Servei Públic d'Ocupació Estatal, per a generar dret a les prestacions extraordinàries referides en l'article 25 del Reial decret llei 8/2020 i l'article 3.1 del Reial decret llei 24/2020.

3. Mesures extraordinàries en matèria de Seguretat Social.

a) Les empreses que tramitin un expedient de regulació temporal d'ocupació per força major de “rebrot” podran beneficiar-se, respecte de les persones treballadores adscrites i en alta en els codis de compte de cotització dels centres de treball afectats, dels següents percentatges d'exoneració en el pagament de l'aportació empresarial de les quotes de Seguretat Social i conceptes de recaptació conjunta:

  • El 80% de l'aportació empresarial reportada durant el període de tancament, i fins al 30 de setembre, quan l'empresa hagués tingut menys de cinquanta persones treballadores o assimilades a les mateixes en situació d'alta en la Seguretat Social a 29 de febrer de 2020.

  • Si en aquesta data l'empresa hagués tingut cinquanta o més persones treballadores o assimilades a les mateixes en situació d'alta, l'exempció aconseguirà el 60%.

b) Les exoneracions en el pagament de quotes de la Seguretat Social descrites en la lletra anterior són compatibles amb la bonificació del 50% aplicable respecte dels treballadors i treballadores fixos discontinus, contemplada en la Disposició addicional quarta del Reial decret llei 25/2020, de 3 de juliol, de mesures urgents per a donar suport a la reactivació econòmica i l'ocupació. L'import resultant d'aplicar les exempcions i aquestes bonificacions no podran, en cap cas, superar el 100 per 100 de la quota empresarial que hagués correspost ingressar.

c) En el cas d'empreses que sol·licitessin un ERTE de força major per “rebrot” estant vigent un ERTE dels previstos en el Reial decret llei 8/2020, una vegada finalitzada la vigència de l'ERTE de força major per “rebrot, i fins al 30 de setembre de 2020, seran aplicable les mesures regulades en l'article 4.1 del Reial decret llei 24/2020, això és, les relatives als ERTE de força major parcial i ERTE per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

4. Altres consideracions.

a) Per a les empreses que es beneficiïn per primera vegada de les mesures extraordinàries en matèria de cotització a la Seguretat Social a partir de l'entrada en vigor del Reial decret llei 24/2020, el termini de 6 mesos del compromís de manteniment de l'ocupació començarà a computar-se des de l'entrada en vigor del referit Reial decret llei de 26 de juny.

 

b) Les causes al·legades per l'empresa per a tramitar un ERTE de força major per “rebrot” no es podran entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament.

c) La suspensió dels contractes temporals, suposa la interrupció del còmput de la durada màxima d'aquests.

 

Palma, 24 d'agost de 2020

El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball Iago Negueruela Vázquez