BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Fets

1. Mitjançant el Decret 5/2020, de 18 de juny, de la presidenta de les Illes Balears, es declarà superada, en el territori de les Illes Balears, la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, declaració que sorgia efectes a partir del dia 21 del mateix mes.

2. Aquell mateix dia i en aplicació del que disposava l'article 2 del Reial decret 55/2020, de 5 de juny, pel qual es prorrogava l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, restà sense efectes l'estat d'alarma declarat a tot l'Estat.

3. El Consell de Govern, per acord adoptat en la sessió de 19 de juny de 2020, va aprovar el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, mesures que han de vigir fins que el Govern central, de manera motivada, declari la finalització de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, sense perjudici que es puguin modificar si varien les circumstàncies que les motiven, o revocar si desapareixen.

4. El mateix Acord, en el punt tercer, habilita la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1 de l'Acord, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears, adscrit a la mateixa Conselleria.

5. L'annex 1 de l'Acord esmentat inclou un seguit exhaustiu de mesures de prevenció per evitar el contagi de la COVID-19 entre els ciutadans de les Illes Balears i, en el cas que dissortadament es produeixi el contagi, poder disposar d'unes possibilitats més grans de traçar aquests contagis i controlar els rebrots de la malaltia.

6. Amb data 13 de juliol de 2020, la consellera de Salut i Consum va dictar una resolució motivada per la qual es modifica el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. En aquesta resolució es determina l'ús obligatori de mascareta a la via pública o en espais a l'aire lliure, així com també en espais tancats d'ús públic o a les zones d'atenció al públic d'edificis, tant de titularitat pública com privada, quan es pugui concórrer en el mateix espai amb altres persones no convivents. Així mateix, la mateixa resolució disposa que l'ús de mascareta no és exigible en els supòsits de força major o situació de necessitat, o quan per la mateixa naturalesa de les activitats l'ús de la mascareta hi sigui incompatible d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.

7. Determinats col·lectius de les arts escèniques i d'altres persones que, per la mateixa naturalesa de la seva activitat, requereixen la utilització de l'expressió facial es troben inclosos en aquestes causes d'incompatibilitat i s'ha considerat necessari definir les condicions en què s'eximeix aquests col•lectius de l'ús de mascareta.

8. Així mateix, hi ha un seguit de causes d'índole sanitària que permeten eximir subjectivament de l'ús obligatori de la mascareta, exempcions que es fonamenten en el fet que la persona pateixi alguna patologia per a la qual sigui incompatible o perjudicial l'ús de la mascareta.

9. Finalment, l'experiència pràctica derivada de l'aplicació de l'Acord de Consell de Govern de 19 de juny de 2020 ha posat de manifest la necessitat de dur a terme un seguit de canvis en la regulació de les activitats de restauració pel que fa a l'organització dels serveis de menjar i begudes basats en el sistema de bufet.

Fonaments de dret

1. L'article 43.2 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que és competència dels poders públics tutelar la salut pública a través de les mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris, i indica que la llei ha d'establir els drets i deures de tothom sobre aquest tema.

2. La competència en matèria sanitària s'atribueix a la comunitat autònoma de les Illes Balears, en virtut del que disposen l'article 30.48 i 31.4 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

3. De conformitat amb el que estableix l'article 2.7.b) del Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum exerceix, entre d'altres, les competències en l'àmbit material de la vigilància epidemiològica, anàlisi i avaluació de l'estat de salut de la població i de les malalties; prevenció de les malalties i, en concret, l'adopció de les mesures en matèria de protecció de la salut pública que estableix la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública.

4. L'article 10 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, pel que fa a l'avocació de competències.

5. El punt tercer de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 (BOIB núm. 112, de 20-06-2020) pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, disposa que s'habilita a la consellera de Salut i Consum perquè, mitjançant una resolució motivada, pugui modificar, adaptar o actualitzar les mesures excepcionals que conté l'annex 1, amb la consulta prèvia, si escau, al Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Illes Balears de la Conselleria de Salut i Consum.

6. L'article 2 de la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, de mesures especials en matèria de salut pública, estableix que les autoritats sanitàries competents poden adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control quan s'apreciïn indicis racionals que permetin suposar l'existència de perill per a la salut de la població a causa de la situació sanitària concreta d'una persona o grup de persones, o per les condicions sanitàries en què es du a terme una activitat.

7. Així mateix, l'article 3 d'aquesta Llei orgànica disposa que, amb la finalitat de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de dur a terme les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que hi estiguin en contacte o que hi hagin estat i del medi ambient immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

8. L'apartat primer de l'article 26 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, disposa que en cas que hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut, les autoritats sanitàries han d'adoptar les mesures preventives que estimin pertinents, com ara la intervenció de mitjans materials i personals, i totes les que es considerin sanitàriament justificades. En el punt segon disposa que la durada de les mesures a què fa referència l'apartat anterior, que s'han de fixar per a cada cas, sense perjudici de les pròrrogues successives acordades per resolucions motivades, no ha d'excedir del que exigeixi la situació de risc imminent i extraordinari que les justifica.

9. L'article 51 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les Illes Balears, estableix que l'administració sanitària, en l'exercici de les seves competències, ha d'adoptar les mesures adequades d'intervenció provisionals davant situacions de risc per a la salut col•lectiva. Les mesures i actuacions que s'ordenin amb caràcter obligatori i d'urgència o necessitat s'han d'adaptar als criteris expressats en la Llei orgànica 3/1986.

10. L'article 49.2 de la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, disposa que quan hi hagi o se sospiti raonablement l'existència d'un risc imminent i extraordinari per a la salut de la població, com a conseqüència d'una situació sanitària concreta d'una persona o d'un grup de persones, es pot ordenar l'adopció de mesures preventives generals i d'intervenció, entre les quals s'inclouen les de reconeixement, tractament, hospitalització o control individual sobre la persona o el grup de persones, mitjançant una resolució motivada, pel temps necessari per a la desaparició del risc. L'adopció de mesures que impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

11. L'article 8.6 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa, estableix que, així mateix, correspon als jutjats contenciosos administratius l'autorització o ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental.

Es considera que aquesta resolució, en la mesura que part del seu contingut condicionarà la llibertat de les persones pel fet de modalitzar o fins i tot exceptuar per a determinats supòsits de fet o per a determinats subjectes el deure general d'ús de la mascareta imposat a les persones que es trobin en el territori de les Illes Balears, ha de ser sotmesa a ratificació judicial d'acord amb els termes d'aquesta disposició legal.

12. El punt 2 de l'apartat I de l'annex 1 de l'Acord de 19 de juny de 2020 (BOIB núm. 112, de 20-06-2020) pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID- 19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, disposa en el 5è paràgraf que tampoc no és exigible en els supòsits de força major o situació de necessitat, o quan per la mateixa naturalesa de les activitats l'ús de la mascareta hi sigui incompatible d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.

D'altra banda, el paràgraf sisè del mateix punt 2 de l'apartat I de l'annex 1 de l'Acord de 19 de juny de 2020 esmentat disposa el següent:

Així mateix, de conformitat amb l'article 6.2 del Reial decret llei esmentat, l'obligació de l'ús de la mascareta que preveuen els paràgrafs anteriors no és exigible a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que es pugui veure agreujada per l'ús de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d'autonomia per llevar-se la mascareta, o bé presentin alteracions de conducta que en facin inviable la utilització.

Concretament, l'article 6.2 del Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, estableix el següent :

2. L'obligació que conté l'apartat anterior no és exigible per a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que es pugui veure agreujada per l'ús de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d'autonomia per treure's la mascareta, o bé presentin alteracions de conducta que facin inviable utilitzar-la.

Tampoc no és exigible en el cas d'exercir un esport individual a l'aire lliure, ni en els supòsits de força major o situació de necessitat o quan, per la pròpia naturalesa de les activitats, l'ús de la mascareta hi sigui incompatible, d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.

Atesos aquests extrems i amb vista a la seguretat jurídica dels ciutadans, és convenient aclarir, fixar i concretar, d'una banda, els supòsits en què es pot considerar que l'ús de la mascareta és incompatible amb la mateixa naturalesa de l'activitat, concepte que, en l'àmbit jurídic, esdevé extremadament indeterminat i susceptible d'interpretacions, tant en excés extensives com en excés restrictives, per la qual cosa necessita precisió, molt especialment si es tenen en compte les conseqüències sancionadores que administrativament pot tenir per als ciutadans una disparitat de lectures de la norma.

D'altra banda, el servei als ciutadans exigeix establir mitjans àgils perquè puguin fer una acreditació indiciària respecte que pateixen qualsevol tipus de patologia de les que es consideren incompatibles amb l'ús de la mascareta o en desaconsellen l'ús. En aquest sentit, es considera que el recurs per als ciutadans de formular una declaració responsable respecte d'això, d'acord amb les exigències de l'article 69 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, pot ser un instrument adequat per permetre al ciutadà no fer ús de la mascareta per mor de les patologies que pateix, sense perjudici que s'hagi de proveir de la justificació documental que ho acredita, per si les administracions públiques, les seves autoritats o els seus agents la hi requereixen.

13. Així mateix, el punt XII 1.1 de l'annex de l'Acord del Consell de Govern de 19 de juny de 2020 estableix que en els establiments d'entreteniment i restauració determinats per la Llei 8/2012, de 9 de juliol, no es permet l'autoservei per part dels clients.

L'experiència acumulada aquests dies mostra que aquesta limitació provoca, a més de dificultats en el servei d'aliments, dificultats per gestionar els fluxos de moviments i el manteniment de les distàncies interpersonals, que es tradueixen en aglomeracions de persones i unes condicions que no afavoreixen el seguiment i la supervisió de les mesures principals de reducció de risc de transmissió de la COVID-19.

Per això, escau establir mesures que facilitin el servei d'aliments i begudes alhora que es minimitzi el risc de transmissió de la COVID-19 (evitar aglomeracions, mantenir distàncies de seguretat, un bon estat de neteja i desinfecció de locals, instal•lacions, estris...).

14. Totes aquestes limitacions o modalitzacions de restriccions precedents, que en cap cas no arriben a comportar la suspensió dels drets fonamentals ni una restricció generalitzada, són possibles de manera proporcionada a la preservació necessària de la salut del conjunt dels ciutadans i circumscrites a determinats sectors d'activitat, àrees geogràfiques limitades, activitats que propicien un risc especial de contagi, etc., atès que l'exercici de qualsevol dret fonamental no es pot entendre il•limitat, en primer lloc perquè la mateixa Constitució, a l'article 10.1, ja preveu un límit general dels drets fonamentals en el respecte a l'exercici dels drets per part de les altres persones, però també per la possible limitació que sigui necessària i proporcionada per a la protecció dels altres drets i béns constitucionalment protegits. Així ho ha reconegut de manera constant la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional des de les seves primeres sentències (STC 11/1981, 2/1982 i 91/1983).

En la recent Interlocutòria 40/2020, de 30 d'abril, el Tribunal Constitucional va avalar la limitació del dret fonamental de manifestació en un cas concret, basant-se en raons estrictament sanitàries i, entre altres consideracions, va exposar el següent:

En el estado actual de la investigación científica, cuyos avances son cambiantes con la evolución de los días, incluso de las horas, no es posible tener ninguna certeza sobre las formas de contagio, ni sobre el impacto real de la propagación del virus, así como no existen certezas científicas sobre las consecuencias a medio y largo plazo para la salud de las personas que se han visto afectadas en mayor o menor medida por este virus. Ante esta incertidumbre tan acentuada y difícil de calibrar desde parámetros jurídicos que acostumbran a basarse en la seguridad jurídica que recoge el art. 9.3 de la Constitución, las medidas de distanciamiento social, confinamiento domiciliario y limitación extrema de los contactos y actividades grupales, son las únicas que se han adverado eficaces para limitar los efectos de una pandemia de dimensiones desconocidas hasta la fecha. (..) nos encontramos en un escenario en que los límites al ejercicio de los derechos, que indudablemente se dan, se imponen por la necesidad de evitar que un ejercicio extralimitado del derecho pueda entrar en colisión con otros valores constitucionales (STC 42/2000, de 14 de febrero, FJ 2). En este caso los valores de la vida, la salud y la defensa de un sistema de asistencia sanitaria cuyos limitados recursos es necesario garantizar adecuadamente.

En qualsevol cas, però, l'adopció de mesures que impliquen privació o restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental està subjecta al que disposen la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, i la Llei orgànica 3/1986, de 14 d'abril, sobre mesures especials en matèria de salut pública.

Per tot això, dict la següent

Resolució

1. Modificar el paràgraf cinquè del punt 2 de l'apartat I de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020, pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, el qual passa a tenir la redacció següent:

- Així mateix, de conformitat amb l'article 6.2 del Reial decret llei esmentat, l'obligació de l'ús de la mascareta que preveuen els paràgrafs anteriors no és exigible a les persones que presentin algun tipus de malaltia o dificultat respiratòria que es pugui veure agreujada per l'ús de la mascareta o que, per la seva situació de discapacitat o dependència, no disposin d'autonomia per llevar-se la mascareta o bé presentin alteracions de conducta que en facin inviable la utilització. Aquestes circumstàncies es poden acreditar mitjançant una declaració responsable signada per la persona que pateix aquestes patologies o els seus representants legals, formulada en els termes i sotmesa a les exigències del que disposa l'article 69.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Tampoc no és exigible en els supòsits de força major o situació de necessitat, o quan per la mateixa naturalesa de les activitats l'ús de la mascareta hi sigui incompatible d'acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.

2. Afegir un punt 7.3 a l'apartat X de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, amb la redacció següent:

7.3 Situacions incompatibles amb l'ús de la mascareta per la naturalesa de les activitats

Es considera que per la mateixa naturalesa de les activitats l'ús de la mascareta és incompatible i se'n dispensa l'ús obligatori, tant si les activitats es duen a terme a la via pública o en espais a l'aire lliure, així com també en espais tancats d'ús públic o a les zones d'atenció al públic d'edificis, tant de titularitat pública com privada, quan es pugui concórrer en el mateix espai amb altres persones no convivents, per als col·lectius següents en els casos següents:

- actors i actrius de teatre i produccions audiovisuals

- ballarins i ballarines

- artistes de circ

- titellaires

- músics

- models fotogràfics

Disposar que perquè sigui efectiva la dispensa a la qual fa referència el punt anterior l'acció emmarcada en les activitats esmentades abans ha de complir les condicions següents:

- L'exempció només té efecte mentre es dugui a terme l'activitat que motiva la incompatibilitat amb l'ús de la mascareta i es faci en un escenari elevat sobre el nivell del sòl, amb una distància mínima de tres metres amb els espectadors. Aquesta condició no és aplicable als models fotogràfics i als actors i actrius de produccions audiovisuals.

- L'ús de mascareta és obligatori en tot moment per a la resta de personal participant en l'activitat.

- L'activitat no pot implicar de manera simultània un nombre superior a deu persones exemptes d'ús de mascareta.

- Els col·lectius exempts d'ús de mascareta a l'escenari l'han d'utilitzar obligatòriament mentre en aquest espai romanguin persones no exemptes d'usar-la.

- S'ha de mantenir en tot moment una distància mínima d'un metre i mig amb la resta de les persones implicades en l'activitat, tret dels que formin part del grup de convivència habitual.

- En tot cas, cal que s'adoptin les mesures necessàries per evitar la generació de riscs de propagació de la COVID-19, així com l'exposició pròpia a aquests riscs, i han d'adoptar les mesures de protecció individual i col•lectiva fonamentades en la higiene freqüent de mans, la higiene de símptomes respiratoris i el manteniment de grups de convivència estables. Així mateix. es recomana l'ús de mesures addicionals de protecció física, tipus pantalla, al davant dels vocalistes i/o instrumentistes de vent.

- El que es disposa en aquest punt no és aplicable a les activitats musicals de les agrupacions corals,les quals es regeixen pel que estableix el punt 9 d'aquest apartat. 

3. Modificar el paràgraf 7è del punt 1.1 de l'apartat XII de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, el qual passa a tenir la redacció següent:

- Només es permet l'autoservei per part dels clients en els termes que s'estableixen en el punt 1.3 d'aquest aparta XII.

4. Afegir un punt 1.3 a l'apartat XII de l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de les Illes Balears de 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat, amb la redacció següent:

1.3 Condicions per a l'autoservei d'aliments i begudes per part dels clients

- Amb caràcter general l'activitat d'autoservei d'aliments i begudes ha de ser  assistida, sense perjudici del que disposen els paràgrafs següents.

- En cap cas no s'admet l'autoservei a la barra per part del client, per la qual cosa no es poden posar pinxos o tapes a l'abast dels clients, sinó que els ha de servir el personal de la barra.

- En els accessos dels establiments o de les seves zones d'autoservei hi ha d'haver visible cartelleria informativa de bones pràctiques per als clients.

- Els circuïts de circulació pels bufets han d'estar marcats, i a l'accés hi ha d'haver dispensadors de gels hidroalcohòlics o desinfectants amb activitat viricida, autoritzats pel Ministeri de Sanitat.

- Es permet l'autoservei de begudes mitjançant el sistema push, o per un sistema senzill d'accionament, com ara pitjant un botó. Aquestes màquines dispensadores s'han de desinfectar sovint mentre siguin accessibles als clients, amb la periodicitat adaptada al servei que se'n fa, la qual no pot ser superior als 60 minuts del període en què siguin accessibles als clients.

- Es permet l'autoservei d'aliments emplatats prèviament, individualment o en monodosi. Aquests aliments s'han de presentar protegits de les contaminacions ambientals per mampares.

- No es permet que els clients puguin manipular els objectes d'ús col•lectiu de zones de bufet o autoservei d'aliments i begudes, els quals han de ser servits pel personal dels establiments. Excepcionalment, quan no sigui físicament possible o aquesta opció provoqui aglomeracions de clients, es permetrà aquest autoservei sota responsabilitat de l'establiment i amb el compliment de les condicions següents:

a) Els clients s'han d'higienitzar les mans abans de manipular els coberts o se'ls ha de dotar de guants d'un sol ús o de fulls de paper, o de qualsevol altre sistema que, actuant de barrera física, minimitzi el risc de contaminacions creuades.

b) L'establiment ha de canviar els coberts de servir amb molta freqüència, com a mínim cada 15 minuts, i deixar-los en contenidors separats abans que siguin netejats i desinfectats.

- L'establiment ha de destinar membres del seu personal que s'encarreguin específicament de vetllar pel compliment de les mesures de seguretat, distàncies i higiene que s'estableixen en aquest punt.

- El sistema de gestió de seguretat alimentària (sistema APPCC) de l'establiment ha de preveure les mesures de gestió de risc de transmissió de la COVID-19, el qual ha de ser proporcional a les característiques del local.

5. Instar l'Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a presentar aquesta resolució davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 8.6, segon paràgraf, de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

6. Notificar aquesta resolució a la Delegació del Govern a les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments de les Illes Balears, a fi d'establir els controls i les mesures pertinents per garantir-ne l'efectivitat.

7. Publicar aquesta resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que la dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, d'acord amb el que disposen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 24 de juliol de 2020

La consellera de Salut i Consum

Patricia Gómez Picard