BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 30 d'abril de 2020,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Es tracta d'una instal·lació fotovoltaica en sòl rústic de tipus C, l'ocupació de la qual és de 31.910 m² situats part en sòl rústic general (SRG) i part en Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H), i s'ubica en una parcel·la en zona d'aptitud mitja i alta, raó per la qual es troba inclosa al grup 3. Energia, apartat 12) Instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica a partir de l'energia solar, incloses les esteses de connexió a la xarxa següents:

-Instal·lacions amb una ocupació total de més de 1 ha situades en sòl rústic fora de les zones d'aptitud alta del PDS d'energia, excepte les que estiguin situades en qualsevol tipus de coberta.

Segons el projecte, és necessària la Utilitat Pública sense necessitat de declaració d'Interès General. Amb tot, i d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei.

1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció

L'objecte és la construcció d'un parc fotovoltaic amb una ocupació de 31.910 m² constituït per 12.144 panells solars de 300 Wp de potència unitària (potència instal·lada total de 3.643,2 kWp), per 46 inversors de 66 kW cada un, 2 centres de transformació, 1 Centre de Maniobra i Mesura (CMM), 1 centre de control i per línies d'evacuació de 15 kV soterrades i connexió sobre la línia de distribució mitjançant torre de conversió aèria-soterrada.

La superfície total de la parcel·la és de 45.677 m2 i l'ocupació de la parcel·la és de 31.910 m² amb una ocupació total una vegada realitzat el tancament perimetral, de 41.000 m².

El promotor del projecte és Good Wind Entertainment S.L. i l'òrgan substantiu la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

El sistema global es basa en la transformació del corrent continu generat pels panells solars, en corrent altern de la mateixa qualitat (tensió, freqüència,...) que la que circula per la xarxa comercial elèctrica (400 V). Aquesta transformació es realitza a través de l'inversor, element que té, a més, altres funcions, realitzar l'acoblament automàtic amb la xarxa i incorporar part de les proteccions requerides per la legislació vigent.

L'energia des dels inversors és enviada als transformadors BT/MT la funció dels quals és elevar la tensió de l'electricitat fins als 15.000 V per al seu transport fins al punt de connexió amb la xarxa de distribució, propietat d'Endesa Distribució, on és íntegrament abocada a la xarxa.

Les instal·lacions en mitja tensió proposades estaran formades pels següents elements:

1.Línies de Mitja tensió d'interconnexió dels centres de transformació.

2.Centre de maniobra i mesura fotovoltaic (CMM FV).

3.Línia general d'interconnexió des dels centres de transformació fins al CMM FV en el Punt de connexió.

Els panells aniran fixats directament sobre estructures d'acer galvanitzat i alumini que estaran clavats o es cargolaran. Les estructures que suporten els panells aixequen uns 2,8 m. L'estructura estarà degudament sostinguda i ancorada, essent calculada per resistir les preceptives càrregues de vent i neu. Les estructures tenen facilitat en el desmuntatge i desmantellament.

Es construiran dos transformadors en dos edificis prefabricats de 6x2,2x2,5 m i de 4,28x2,2x2,585 m de formigó però amb acabats d'acord a la norma 22 del PTIM

A la parcel·la hi travessa una línia aèria de mitja tensió que prové de la subestació elèctrica de Santanyí, el punt de connexió s'establirà sobre aquesta línia. Es situa en les coordenades aproximades UTM,(FUS 31 ETRS89) X: 511.603, I: 4.357.380; per dur a terme la connexió es realitzarà:

1.Nova torre metàl·lica de 14 metres amb seccionador i interruptor hexafluorur i conversió línia aeri-subterrània. (Situat a la parcel·la 945).

2.Adequació de la torre metàl·lica existent.

3.Tram de 50 m de Línia de Mitjana Tensió soterrada des de pal de conversió aeri-subterrani fins a Centre de Maniobra i Mesura, situat a la parcel·la 945.

4.Centre de Maniobra i Mesura (d'ara endavant CMM FOTOVOLTAIC) situat devota el camí públic d'accés a la finca, l'edifici tindrà unes mides de 6x2,2x2,59 m.

5.A partir del CMM, la línia serà privada de mitja tensió soterrada.

2.Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

Diagnòstic territorial

Segons el PTI de Mallorca el parc fotovoltaic s'ubica part en Sòl Rústic General (SRG) i en part en Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H) i zona excedent (sòls marginals agrícola – ramaders i forestals que estan formats principalment per sòls improductius, mont baix o rocosos, situats en planes o costeres muntanyoses, que, si bé interessa la seva conservació com àrees obertes, poden admetre certes transformacions i utilitzacions alienes a la destinació agrària o forestal, tot i la integració paisatgística que s'ha de respectar) d'acord amb les Normes Subsidiàries de planejament de Santanyí, en la unitat de paisatge 7, UP-7 Migjorn.

D'acord al Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari, la finca està inscrita, actualment, en el Registre General d'Explotacions Agràries nº2712 amb una base territorial de 53,89 ha. Per tant, el parc fotovoltaic representa un 5,91% de l'explotació agrària.

La parcel·la no està afectada per cap APR ni per cap espai natural protegit. La vulnerabilitat per contaminació d'aqüífers és moderada i no es troba en Xarxa Natura 2000, zona inundable o potencialment inundable.

D'acord a la classificació geogràfica d'instal·lacions fotovoltaiques del Pla Director Sectorial d'Energies Renovables de les Illes Balears (Decret 33/2015, de 15 de maig, BOIB núm. 73) es tracta d'una zona d'aptitud mitjana i alta, tractant-se d'una instal·lació de tipus C l'ocupació de la qual és inferior a 4 hectàrees.

Diagnòstic ambiental

S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi físic (localització,climatologia, orografia i geologia, hidrologia, sòls, vegetació, fauna, paisatge i espais naturals), i el medi socioeconòmic (aspectes demogràfics i socioeconòmics, sectors productius, infraestructures, planejament urbanístic i patrimoni).

En relació a la topografia, la zona es troba en un àrea amb pendents molt suaus, pendent del 1% cap a la línia de costa. Això implica que els moviments de terres seran mínims.

En relació a l'aigua, la parcel·la on se situa sobre la Massa d'Aigua Subterrània 1820M1 – Santanyí. Aqüífer profund, amb presència de clorurs i nitrats. Mal estat quantitatiu i químic. La vulnerabilitat és moderada. El projecte no es troba en zona inundable o potencialment inundable.

A la parcel·la no es realitza cap activitat agrària rellevant, actualment, son terres de conreu amb molt poc arbrat, per dur a terme el projecte es preveu eliminar 10 garrovers “Ceratonia siliqua”. S'identifiquen espècies arbòries en els límits de la parcel·la, al costat de les parets de separació. La parcel·la té un escàs grau de cobertura de vegetació, pel fet que es tracta de parcel·les destinades al cultiu herbaci. No s'estableixen associacions vegetals o comunitats botàniques d'interès remarcable. Les espècies vegetals identificades (herbàcies espontànies) manquen d'interès botànic, si bé són clars indicadors de zones rurals o agràries. En conseqüència, la vegetació de la zona no presenta endemismes ni espècies amenaçades.

En relació a la flora, no hi ha presència de flora protegida a l'àrea del projecte.

La fauna present a la zona d'actuació és l'habitual d'aquelles zones naturals amb una diversificació d'hàbitats limitada per l'activitat agrícola. Segons font de l'IDEIB, apareixen les següents espècies catalogades, no amenaçades a la quadrícula de 5 x 5 del Bioatles: tortuga mediterrània (Testudo hermanni), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), eriçó (Atelerix algirus), dragó (Tarentola mauritanica), ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis) i mussol banyut (Asio otus).

En relació a elements patrimonials, no es van identificar elements susceptibles de protecció.

3. Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El 21 de febrer de 2019 es va publicar en el BOIB núm. 23 la informació pública d'autorització administrativa, declaració d'utilitat pública i AIA del Parc fotovoltaic Na Síquia. NO HI HA HAGUT AL·LEGACIONS. Durant la IP han estat consultades les següents administracions:

1.Servei de Reforma i Desenvolupament Agrari de la DG de Medi Rural

2.Departament d'Urbanisme i Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca

3.Ajuntament de Santanyí.

4.GOB i Amics de la Terra

5.Endesa i Red Eléctrica de España

S'han rebut els següents informes:

1.Informe favorable del Servei de Reforma i Desenvolupament Rural (5/3/19) informa favorablement la instal·lació des del punt de vista de desenvolupament agrari.

2.Informe, de data 05/04/19, del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca que, vistes les consideracions del seu informe, informa favorablement el projecte amb les següents condicions:

-Segons la documentació presentada sembla que es planteja situar una barrera vegetal en tots els límits del parc fotovoltaic, a base d'ullastres, garrovers i vegetació arbustiva. Aquesta mesura es considera adient, però una vegada revisades les infografies aportades, sembla que aquesta barrera és insuficient per minimitzar l'impacte paisatgístic de la instal·lació. A més, tenint en compte que segons l'EIA aportat la major part de la visibilitat del parc es situa en l'entorn més immediat, en el moment d'executar el projecte caldria ampliar i densificar aquesta barrera amb mida suficient per tal de minimitzar l'impacte paisatgístic de la instal·lació.

-Segons els plànols aportats sembla que es planteja un camí que transcorre d'est a oest a la part central del parc fotovoltaic , però no queda clar el seu acabat, si està pavimentat o no. Tenint en compte la situació del parc fotovoltaic en sòl rústic, i el compliment de l'Annex F del PDSEIB, seria adient minimitzar els moviments de terres així com no impermeabilitzar el camí.

-Referent al retranqueig proposat, cal recordar que segons el planejament vigent de Santanyí , la distància mínima a vial haurà de ser de 13 metres i a les partions ha d'ésser de 3 metres.

En relació a l'informe del departament del Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca, el document de contestació de deficiències presentat pel promotor en data 18 març 2020, indica que:

- Es remeten noves infografies amb l'alçada adequada en el document addicional de l'Estudi D'Impacte Ambiental. Tot i això, en cas que fos necessari es faria un replanteig de la barrera vegetal reforçant encara més aquelles zones que es considerin.

- El camí plantejat no es troba pavimentat, es tracta d'un camí de terra que permet la circulació fins als centres de transformació per tasques d'operació i manteniment. Al tractar-se d'un terreny pla, els moviments de terra seran mínims.

- Es fa el retranqueig del CMM, ubicant-lo a un mínim de la distància assenyalada. Per un altra banda, les distàncies presses en tot el projecte, en relació amb les estructures fotovoltaiques respecte als límits amb les partions, s'han considerat de 10 metres. S'adjunta un plànol amb la nova disposició del CMM.

3.Informe de l'ajuntament de Santanyí de data 21/05/19 indicant que no existeix cap inconvenient sempre que es prenguin les mesures adequades per reduir, tant com sigui possible, l'impacte visual, amb arbrat al voltant de la instal·lació o amb altres mesures, tot vegada que, tant a Santanyí com a la resta de l'illa, un dels valors principals a conservar és el paisatge i l'entorn natural dels nostres pobles.

-En relació a l'informe de l'ajuntament de Santanyí, el document de contestació de deficiències indica que: Prenen en consideració la informació i prendran les mesures adequades per tal de reduir la visibilitat tant com sigui possible.

Alternatives

Les alternatives presentades:

Alternativa 0: La no execució del projecte, es descarta. S'ha decidit projectar el parc fotovoltaic amb l'objectiu de reduir la dependència energètica, aprofitar els recursos de les energies renovables i diversificar les fonts de subministrament incorporant les menys contaminants.

La primera restricció a l'hora de trobar alternatives és la viabilitat tècnica del projecte, nivells d'irradiació solar, barreres geogràfiques, zones planes i de poca activitat sísmica i el punt d'evacuació d'energia. A partir d'aquí es trobaren 4 alternatives:

Alternativa 1: polígon 12, parcel·les 334-335 del T.M. de Campos.

Alternativa 2: polígon 9, parcel·les 68-1070 del T.M. Santanyí.

Alternativa 3: polígon 3, parcel·la 531 del T.M. Santanyí.

Alternativa 4: polígon 10, parcel·les 945-946 del T.M. Santanyí.

Totes les alternatives es troben situades sobre zones d'aptitud fotovoltaica. Cap se situa sobre Espai Natural Protegit a Illes Balears ni sobre Xarxa Natura 2000.

L'alternativa 1: s'ubica a una àrea d'interès agrari intensiu i amb afecció per APR d'inundacions. Una superfície de 17.446 m², aptitud fotovoltaica baixa i la línia d'evacuació utilitzada per 2 parcs fotovoltaics.

L'alternativa 2: s'ubica en SRG i té afecció per APR d'incendis, aptitud fotovoltaica mitja i una superfície de 34.062 m². La línia d'evacuació utilitzada per un parc fotovoltaic.

L'alternativa 3: les parcel·les tenen una superfície de 36.583m2, s'ubica en SRG (21.664m²), sòl rústic forestal (14.919 m²) i APR d'incendis de (14.772 m²). Té aptitud fotovoltaica mitja-alta, pendent mitja del 10% i sobre vegetació. Uns 9500 m2 són Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) format (Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae i Hypochoerido-Brachypodietum retusi)

L'alternativa 4: és l'alternativa escollida per al projecte.

S'analitzen alternatives i, en funció de paràmetres com presència d'espais protegits, vegetació, fauna, sistema territorial, afecció a altres activitats i condicions d'evacuació de la energia, s'escull l'alternativa 4.

A la mateixa descripció de les alternatives ja s'evidencia que alguna d'elles és poc viable per diferents raons. De l'alternativa 1 el document indica que té una superfície de 17.446 m², afectada per APR d'inundacions a un àrea d'interès agrari intensiu, el projecte té una ocupació aproximada de 41.000 m², raó per la qual ja no seria viable.

A l'alternativa 2, la superfície de 34.062 m² , afectada per APR d'incendis i en vegetació forestal al centre de la parcel·la, raó per la qual sembla que tampoc seria viable.

En relació a l'alternativa 3, té una superfície de 36.583 m2, 14.000 dels quals son (SRF), uns 9.500 m2 són Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) i pendent del 10%, raons per les quals a priori també seria inviable.

Es recorda que les alternatives han de ser viables tècnicament i sobretot ambientalment. Els paràmetres més tècnics o econòmics, com la proximitat a la subestació i la mínima longitud de línia d'evacuació soterrada necessària, són paràmetres a tenir en compte, però, els paràmetres ambientals tenen més pes a l'hora de decidir l'alternativa més viable.

Es va requerir al Promotor una esmena del document ambiental, en data de 18/03/2020 va presentar un document addicional, en el qual va presentar les següents alternatives:

a) Alternativa 1: Parcel·les 944, 945 i 946 del polígon 10 del terme municipal de Santanyí.

b) Alternativa 2: Parcel·les 181 i 182 del polígon 11 T.M. de Santanyí.

c) Alternativa 3 Parcel·la 506 del polígon 7 T.M de Santanyí.

Per determinar quina alternativa té menys afeccions paisatgístiques, s'ha fet una modelització mitjançant un model digital del terreny LIDAR, de les conques visuals associades per cada una de les alternatives. S'ha tingut en compte la instal·lació d'una pantalla vegetal perimetral de 3 metres d'alçada i els càlculs en un envoltant de 2 km des del perímetre d'instal·lació.

Els resultats són els següents:

	Superfície conca visual (ha)	% visibilitat envoltant 2 Km
Alternativa 1	40,1	2,85
Alternativa 2	51,2	3,5
Alternativa 3	51,78	3,65

D'acord aquest estudi l'alternativa en menor impacte paisatgístic és la Alternativa 1.

Referent a les Sinergies amb altres parcs fotovoltaics, les plantes fotovoltaiques més pròximes es localitzen:

Alternativa/PFV	PFV Son Danús	PFV Na Rectora	PFV Es Pujol	PFV Sa Cometa	PFV Son Toni Amer	PFV Gallicant	MITJANA
Alternativa 1	1931	3423	5213	6839	7416	8982	5634
Alternativa 2	4199	5598	4899	8667	9700	11329	7384
Alternativa 3	3495	5085	4278	8398	9044	10539	6807

Taula 2. Distància en metres als parcs fotovoltaics més pròxims

En el cas de les sinergies, l'alternativa més adequada seria la Alternativa 2

Els elements que s'han tingut en compte per comparar i escollir la millor alternativa es mostren a la següent taula:

VARIABLES AMBIENTALS	Valoració			Millor Alternativa
	Alternativa 1	Alternativa 2	Alternativa 3
Aptitud FV	0 (mitja-alta)	2 (baixa)	1 (mitja)	Alt. 1
Vegetació	0 (conreu arbrat dispers)	2 (arbrat dispers abundant de pins i ullastres)	1 (cultiu de ametllers i garrovers)	Alt. 1 i Alt.3
Paisatge	0 (veure taula 1)	1 (veure taula 1)	2 (veure taula 1)	Alt.1
Proximitat a cursos d'aigua	0	0	2	Alt.1 i Alt.2
Afeccions associades a la evacuació d'energia	0 (evacuació per línia existent a la parcel·la)	0 (evacuació per línia existent a la parcel·la)	2 (necessària línia addicional)	Alt.1 i Alt.2
Sinergies amb altres instal·lacions	2(veure taula 2)	0(veure taula 2)	1(veure taula 2)	Alt.2
Índex d'Impacte	2	5	9	Alt.1

Nota: Valor 0=alternativa en menor Impacte potencial

Valor 2=alternativa amb major Impacte

S'ha elegit la alternativa 1 com la que menor impacte ambiental produeix.

Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En primer lloc es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn, i en segon lloc, l'avaluació i valoració d'aquells més significatius.

La identificació dels impactes es representa en una matriu (Matriu de Leopold), en la que es consideren les accions del projecte que incideixen de forma directa o indirecta als elements del medi.

Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren en funció de diferents atributs en: compatible, moderat, sever o crític. Es presenta una taula final amb els impactes significatius valorats.

A la fase de construcció es valoren:

-Alteració de l'estructura edàfica, avaluat com a compatible.

-Destrucció de la vegetació, avaluat com a compatible.

-Alteració i pèrdua d'hàbitats faunístics, avaluat com a compatible.

-Molèsties a la fauna, avaluat com a moderat.

-Molèsties a la població, avaluat com a moderat.

-Pèrdua de l'ús tradicional del sòl, avaluat com a moderat.

-Afecció a les vies de comunicació, avaluat com a compatible.

A la fase d'explotació:

-Col·lisió d'avifauna amb el tancament de malla metàl·lica, avaluat com moderat.

-Utilització de fonts d'energia renovables, avaluat com a positiu.

A la fase de desmantellament:

-Molèsties sobre la fauna, avaluat com a moderat.

Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per tal d'evitar o reduir els efectes negatius. Es proposen 21 mesures per la fase de construcció, 6 a la d'explotació i 7 a la de desmantellament.

En referència als impactes més severs, són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre el paisatge. En relació als residus es realitzarà una adequada gestió dels residus de construcció i demolició generats durant les fases de construcció i desmantellament, separant-se a l'obra en fraccions.

Les plaques fotovoltaiques tenen materials contaminants perillosos i han de ser gestionats com RAEE'S. Per tant, el promotor o el propietari han d'assegurar que les plaques seran gestionades de forma correcta, tant durant la vida del parc com durant el desmantellament, tractant-los a com a residus perillosos i gestionant-los com a RESIDUS D'APARELLS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS (RAEE), tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d'aparells elèctrics i electrònics (codi LER-RAEE 160213*-13* 4. Aparats electrònics i de consum i panells fotovoltaics). Al Projecte s'haurà de garantir el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, signat pel promotor i/o el propietari. A més, de preveure mesures com la realització d'un aval amb el cost del desmantellament perquè el propietari pugui desmantellar-ho si fos necessari.

Atesa la gran quantitat de parcs i panells fotovoltaics que s'estan instal·lant, és previsible que d'aquí uns anys hi hagi un volum de residus de plaques important, raó per la qual s'ha de preveure per estar preparats i poder gestionar-los i tractar-los correctament.

A l'estudi d'impacte ambiental no es fa referència a mesures per al manteniment adequat dels aparells elèctrics potencialment contaminants com són els centres de transformació els quals contenen olis o gasos dielèctrics i hexafluorur de sofre (SF₆). L'SF₆ és un gas d'efecte hivernacle amb un potencial d'escalfament global de 22.200 per la qual cosa s'ha d'evitar qualsevol fuita d'aquest gas.

En relació a la neteja de les plaques, en la mesura del possible es realitzarà "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs. Si no es pogués, es farà servir aigua regenerada.

Per altra banda, la finalitat de l'estudi de visibilitat és determinar la visibilitat del projecte des dels punts d'observació amb potencials observadors.

Es presenta un estudi de la qualitat del paisatge, que té en compte les variables de vegetació i usos del sòl, masses d'aigües superficials, geologia, espais naturals i presència d'elements antròpics. Aquest estudi valora la parcel·la d'actuació com a qualitat mitja/baixa.

I un estudi de la fragilitat del paisatge, que es refereix a la conca visual dels principals observadors potencials de la zona d'estudi: visibilitat obtinguda situant als observadors potencials en aquelles zones des de la qual serà més probable la presència dels mateixos (nuclis de població, carreteres, ferrocarrils, ...). Les variables que es tenen en compte per realitzar l'estudi de la fragilitat del paisatge són les següents: visibilitat, accessibilitat, complexitat topogràfica i emmascarament. El radi màxim que s'ha tingut en compte per calcular la conca visual ha estat de 2 km al voltant de la parcel·la d'estudi. Aquest valora la fragilitat visual com a baixa o molt baixa al 67% del territori analitzat, 20% fragilitat mitja i un 14% són zones de fragilitat alta i molt alta corresponents majoritàriament a les àrees dels voltants de la parcel·la amb alta accessibilitat.

També es presenta una valoració del paisatge respecte a l'actuació projectada, consistent en combinar la qualitat visual i la fragilitat, obtenint un resultat de 87% de l'àrea estudiada un valor mitjà-baix i el 13% un valor alt – molt alt que corresponen a les àrees visibles i d'accessibilitat alta pròximes al projecte.

En relació a la pantalla vegetal, l'estudi indica que es posarà en el perímetre de la instal·lació. Per altra banda, el document indica que la longitud total de la pantalla vegetal serà de 936 m i que consistirà en la plantació d'ullastres “Olea europea”, garrovers “Ceratonia siliqua”, i mates “Pistacia lentiscus” d'uns 0.5 m d'alçada, 1 m de separació entre ells i amb la següent seqüència ullastre-mata-garrover-mata-ullastre.

Al document d'esmena enviat al promotor es va indicar que no era suficient, el promotor esmenà les deficiències amb un document addicional de data de 18/03/2020 indicant:

La longitud total de la pantalla vegetal serà de 936 m i que consistirà en la plantació alterna (arbre-arbust) de les següents espècies separades 1 metre:

-Garrovers (Ceratonia siliqua) de 1,5 –2 m d'alçada i uns 15 cm de diàmetre.

-Ullastres (Olea europaea), similars dimensions.

-Mates (Pistacia lentiscus), d'una saba a safata forestal (matoll o bardissa arbustiva).

-Aladern (Rhamnus alaternus), d'una saba a safata forestal (matoll o bardissa arbustiva).

Es plantaran un total de 234 plantes de cada una de les citades.

S'instal·larà un sistema de reg per degoteig automàtic per a tota la barrera vegetal que funcionarà durant tota la fase de funcionament, estarà connectat a un dipòsit de 3 m³ d'aigua que s'omplirà amb camions.

Es farà un manteniment i neteja i es substituiran els exemplars morts. El pressupost per a la pantalla vegetal és de 18.252 Euros.

El tancament en malla metàl·lica s'adapta a la norma 22 del PTIM. Tindrà una alçada màxima 2,2 metres i la malla s'aixeca 20 cm del terra per deixar passar la fauna.

Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases, així com les mesures a adoptar en cas de incompliment. El projecte té un pressupost de 1.576.194,05 d'euros raó per la qual i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental. El pressupost destina 32.000 euros al PVA:

-10.000 € a la fase de construcció, de 5 mesos de durada, visita setmanal del tècnic i l'elaboració d'informes.

-18.000 € fase de funcionament, duració 3 anys, visita mensual del tècnic i elaboració d'informes.

-4.000 € fase de desmantellament, duració 2 mesos, visita setmanal del tècnic i elaboració d'informes.

Al PVA s'haurà d'incloure clarament el desmantellament de la instal·lació amb la finalitat que el terreny recuperi el seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Al Projecte haurà de garantir-se el correcte tractament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari. S'haurà d'indicar si està previst l'aval per a garantir el desmantellament del parc. En relació a la vida útil de la instal·lació, s'estima que siguin 25-30 anys, després de la qual s'haurà de desmantellar. S'informa que, si es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de passar una nova AIA.

Es preveu una producció elèctrica fotovoltaica de 5.387.662,8 Kwh/any i un estalvi d'emissions a l'atmosfera de:

CO2	4.648.044,5	Kg/any
SO2	8.938	Kg/any
NOX	17.828	Kg/any
PST	447	Kg/any

Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del Parc fotovoltaic Na Síquia de 3,643 MWp i 31.910 m² d'ocupació, parcel·les 944, 945 i 946, polígon 10, TM Santanyí, promogut per Good Wind Entertainment S.L., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA, el projecte bàsic i el document addicional de EIA de març de 2020 a més dels següents condicionants:

1.Les noves edificacions plantejades destinades a Centre de Control CC, Centre de Transformació CT i Centre de Maniobra i Mesura CMM, per tal de donar compliment a la norma 22 del PTIM i millorar així la seva integració paisatgística i ambiental, han de complir: coberta amb teula àrab, acabat de façana tipus pedra, marès o ocre terra. A més, cal estudiar la superposició dels acabats segons la norma 22 als edificis prefabricats, per tal d'evitar la presència d'elements aliens a la tipologia tradicional.

2.Durant el temps que duri l'obra s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants (olis, hidrocarburs, etc.), tant de manera accidental com per dur a terme les tasques de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra.

3.La barrera vegetal mantindrà la vegetació existent als límits de la parcel·la sempre que sigui possible, estarà constituïda per una combinació d'estrat arbori i arbustiu i es crearà en la totalitat del perímetre de la parcel·la d'actuació. L'estrat arbori estarà format per exemplars autòctons de port mitjà o gran (entre 1,5 i 2 metres), amb baixos requeriments hídrics, es reutilitzaran els exemplars presents a la pròpia parcel·la i la resta es completarà amb (ullastres “Olea europaea”) i garrovers “Ceratonia siliqua”). L'estrat arbustiu estarà format principalment per “Pistacia lentiscus” (mata) i “Rhamnus alaternus” (Aladern). La separació entre els peus sembrats serà d'1 metre. Es faran revisions periòdiques, manteniment, neteja i reposició d'exemplars morts durant tota la vida del parc, s'ha d'assolir l'alçada de 3 metres en un termini màxim de 3 anys.

4.S'instal·larà un sistema de reg automàtic per degoteig a tota la pantalla vegetal, es realitzaran regs de reforçament, sobretot durant la fase de sembra i els dos primers anys, en els mesos estivals, quan l'estrès hídric és més elevat. Es realitzarà el reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.

5.L'òrgan substantiu i l'òrgan ambiental podran, en qualsevol moment, verificar l'estat de la barrera vegetal i, en el cas de que no estigués ben executada, l'òrgan substantiu obligarà al promotor a instal·lar-la amb les conseqüències establertes en la llei per incompliment de la DIA.

6.Quedarà prohibit l'ús de pesticides i d'altres verins al terreny del parc fotovoltaic. Es farà el control de la vegetació de l'interior del parc fotovoltaic mitjançant pastura amb ramat oví o amb mitjans mecànics que no afectin al sòl (desbrossadores).

7.S'hauran de preveure mesures per prevenir o evitar possibles electrocucions i col·lisions d'aus a la nova torre metàl·lica.

8.Durant la fase d'explotació es farà un manteniment preventiu de tots els equips elèctrics que contenguin olis o gasos dielèctrics. Es realitzarà un control del gas hexafluorur de sofre (SF₆) de manera periòdica, mitjançant la verificació de la pressió o de la densitat i s'aplicaran mesures correctores si es detecten fuites. En les operacions de manteniment que impliquin el buidat de l'hexafluorur de sofre, es recuperarà el gas.

9.S'han de realitzar mesures periòdiques del camp electromagnètic durant la vida útil de la instal·lació fotovoltaica, de la línia elèctrica i de la subestació elèctrica i s'ha de complir amb l'establert al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques i al Reial decret 337/2014, de 9 de maig, pel qual s'aproven el Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en instal·lacions elèctriques d'alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-RAT 01 a 23 o a la normativa que els substitueixi.

10.El tancament en malla metàl·lica s'ha d'adaptar la norma 22 del PTIM. L'alçada màxima 2,2 metres i la malla s'aixeca 20 cm del terra per a deixar passar la fauna.

11.Durant la realització de les rases, caldrà prendre mesures per evitar la caiguda de fauna raó per la qual, si aquestes han de romandre obertes fora de la jornada laboral, s'haurà de disposar llistons per permetre la seva sortida i realitzar revisions diàries per alliberar els animals que hi hagin pogut caure.

12.S'haurà de garantir que les subjeccions de les plaques es realitzen de materials correctes i preparats per a la intempèrie que no generin impactes sobre el sòl.

13.La neteja dels panells fotovoltaics es realitzarà, en la mesura del possible, "en sec", sense ús d'aigua, amb la finalitat d'estalviar aquest recurs, i si no fos possible, que sigui amb aigua regenerada. Per a l'ús d'aigües regenerades s'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

14.Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, principalment la pantalla vegetal, el seguiment ambiental i el desmantellament; a més de l'elaboració d'informes.

15.Els panells fotovoltaics tenen materials contaminants perillosos raó per la qual s'hauran de tractar com a residu d'aparells elèctrics i electrònics, tal com s'estableix al Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus. Per tant, s'haurà de garantir la correcta gestió dels panells fotovoltaics, tant en la fase d'explotació com de desmantellament mitjançant una declaració responsable de la gestió correcta de les plaques, que hauran de signar el promotor i/o el propietari, sense perjudici de que l'òrgan substantiu valori l'aplicació potestativa de l'article 31 de la Llei 12/2016 d'avaluació ambiental relatiu a fiances i/o assegurances per garantir dit desmantellament.

16.Una vegada finalitzada la vida útil de la instal·lació fotovoltaica (que es preveu en 25-30 anys) es recuperarà el terreny al seu estat original i es prendran les mesures correctores necessàries per tal d'eliminar o disminuir l'impacte ambiental associat. Això no obstant, si en el termini de 25 anys es vol seguir explotant com a parc, s'haurà de sotmetre a un nou procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental.

17.S'hauran d'implementar mesures per tal d'evitar emissions durant la fase de manteniment, com l'ús de vehicles elèctrics per a realitzar les tasques de manteniment del parc i la instal·lació d'autoconsum fotovoltaic als edificis de la instal·lació.

Aquesta proposta de Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

Palma, 6 de juny de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias