BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 3 de març de 2020, sense perjudici de la posterior aprovació de l'acta,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L'art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d'una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

1.Antecedents

El 26 de juny de 2006 el Ple del Consell Insular de Menorca va aprovar definitivament el Pla director sectorial per a la gestió dels residus no perillosos de Menorca (BOIB núm. 109 de 3 d'agost), deixant en suspens tot allò que refereix a l'ampliació de l'abocador de Milà fins que el Consell de Govern, en sessió de 18 de maig de 2007 va autoritzar per raons imperioses d'interès públic de primer ordre, que el Pla preveiés l'ampliació de l'abocador de Milà.

El present Pla suposa el relleu i la reformulació de l'anterior Pla director sectorial de 2006 per adaptar-se al context general en què es troba Menorca, tant en termes normatius com pel que fa a les condicions de l'entorn socioeconòmic, financer i mediambiental.

2. Objecte del Pla

L'objecte del Pla director sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de Menorca és:

-Adaptar a la normativa vigent el Pla director sectorial per a la gestió de residus no perillosos de Menorca, aprovat pel Ple del Consell Insular de Menorca en sessió de 25 de juny de 2006.

-Dotar a l'illa de Menorca de les infraestructures i els equipaments necessaris per a la gestió dels no perillosos.

-Establir uns mecanismes de gestió que facin possible el desenvolupament del Pla d'acord amb les polítiques de gestió de la Unió Europea, els quals s'integren en el Pla de prevenció i gestió de residus no perillosos que s'adjunta a l'annex 11 del present Pla.

3.Elements significatius afectats pel Pla i mesures proposades

-Ocupació i alteració del sòl: L'ocupació, l'alteració de la topografia i la contaminació del sòl a causa de les actuacions de construcció de la planta de digestió anaeròbia, l'ampliació i millora de les deixalleries de Ciutadella i Maó, la construcció de la planta de tractament de voluminosos de Maó, la construcció d'una planta de transferència a Ciutadella, la previsió d'una possible ampliació de les tres plantes de tractament de RCD suposa l'afecció de sòl que actualment està destinat a la gestió de residus o a sòl urbanitzable d'ús industrial, la qual cosa no suposarà canvis respecte de les qualificacions urbanístiques i tendrà un efecte mínim sobre l'alteració topogràfica del sòl. A més, la seva impermeabilització tendrà un efecte positiu sobre la contaminació del sòl. El segellament de Milà I, Milà II i les cel·les III i E (Milà III) minimitzarà les possibles afeccions al medi natural per part de l'abocador. Per una altra banda, la construcció de la cel·la II disposa de l'autorització corresponent (AAI) i s'ubica en la zona d'ampliació de l'abocador autoritzada per l'Acord del Consell de Govern de 18 de maig de 2007.

Pel contrari, la regularització del perímetre de Milà I implicaria la inclusió de la parcel·la 42 del polígon 17 de Maó a l'Àrea de Gestió de Residus de Milà (plànol 9 de l'annex I del text normatiu), la qual cosa suposaria que un espai qualificat com a sòl rústic protegit (LIC i ZEPA) passi a qualificar-se com zona a d'equipaments.

Mesures proposades:

-Preveu la concentració de les infraestructures de tractament a l'Àrea de Gestió de Residus de Milà per optimitzar el tractament dels residus i evitar l'ocupació de nou territori.

-No contempla la construcció de noves deixalleries sinó que s'opta per ampliar la de Maó i Ciutadella.

-La planta de tractament de residus voluminosos es construeix en el mateix lloc que l'anterior.

-La ubicació de les noves infraestructures no grafiades en el text normatiu es limiten a sòl urbanitzable d'ús industrial.

-Incorpora l'article 17.4 que estableix que no es té previst cap actuació a la parcel·la 42 del polígon 17 de Maó, més que aquelles que es puguin derivar de les mesures de preservació i conservació dels hàbitats.

+Cicle de l'aigua: Les noves instal·lacions previstes en el Pla poden suposar un augment de les necessitats d'abastament i d'increment de les demandes d'aigua i un increment en la generació d'aigües residuals (no quantificades a l'estudi ambiental estratègic), que estan sotmeses a una variació estacional a causa de la pressió turística de l'illa. L'estudi ambiental estratègic indica que s'ha detectat contaminació en les aigües subterrànies analitzades en alguns pous de control i en les aigües superficials del rierol sud de l'Àrea de Gestió de Milà. Aquesta contaminació és atribuïble a la percolació de lixiviats generats a Milà i infiltrats cap al subsòl, així com a les aigües pluvials contaminades per lixiviats.

Mesures proposades:

-Nou segellament i restauració de Milà I i Milà II que reduiran de manera substancial la generació de lixiviats. Les actuacions a executar estan definides en els annexos 7 i 8 del text normatiu.

-Millora de la planta de tractament de lixiviats de Milà que permetrà que els seus efluents compleixin amb la normativa d'aplicació.

-El programa de vigilància (EAE) estableix que comprovarà que els projectes constructius de les noves instal·lacions i/o les seves modificacions concretin l'increment de la demanda hídrica, les fonts de subministrament i la suficiència de la xarxa de sanejament i depuració.

+Qualitat atmosfèrica i canvi climàtic: les actuacions previstes al Pla no suposaran una afecció negativa a la qualitat de l'aire. Fins i tot, algunes actuacions milloraran la qualitat de l'aire i tindran un efecte positiu en la reducció de GEH i en el canvi climàtic pel fet d'augmentar la valorització de residus que, en cas contrari, s'eliminarien a l'abocador. La incorporació de noves instal·lacions de tractament previstes al Pla suposen un increment de les emissions d'olors, però les actuacions previstes a l'abocador de Milà i la planta de transferència de Ciutadella optimitzarà el transport i les emissions d'olors associades.

Mesures proposades:

-Nou segellament de Milà I que disminuirà l'emissió de gasos.

-Construcció de noves instal·lacions (planta de digestió anaeròbia, planta de tractament de residus voluminosos, ampliació i millora de les deixalleries) que permetran augmentar la valorització de residus.

-Construcció d'una planta de transferència a Ciutadella que optimitzarà el transport reduint l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i olors.

-El Pla de vigilància de l'EAE preveu mesures de control dels nivells d'emissió de renous produïts per la maquinària utilitzades en les obres i per evitar l'aixecament de pols.

+Hàbitats: la regularització del perímetre de Milà I implica la inclusió de la parcel·la 42 del polígon 17 de Maó a l'Àrea de Gestió de Residus de Milà (plànol 9 de l'annex I del text normatiu), la qual cosa suposa que un espai qualificat com a sòl rústic protegit (LIC i ZEPA) passi a qualificar-se com zona a d'equipaments. Podria suposar una pèrdua d'una superfície d'hàbitat d'interès comunitari del LIC i ZEPA, d'aproximadament 11.400 m²: una àrea d'uns 10.270 m² de "5330-Matollars termomediterranis i preestèpics, al nord-est de la parcel·la, i dues àrees de situades al sud de la parcel·la, a la subparcel·la c , de 450 i 680 m² cadascuna, composta per l'hàbitat "9340-Alzinars de Quercus ilex i Quercus rotundifolia". Les tres noves àrees d'hàbitat natural de la parcel·la 42 del polígon 17 que es pretenen incorporar a l'àmbit del Pla mai han format part de l'abocador de Milà I i han mantingut el seu caràcter inalterat des de la data de declaració del LIC i ZEPA, al 2006.

L'EAE indica que s'ha detectat contaminació a les aigües superficials i subterrànies dels voltants de l'abocador Milà I i Milà II, la qual suposa un risc pel manteniment de l'estat de conservació dels hàbitats i de les espècies de flora i fauna protegides per la Directiva 92/43/CEE, tant els presents als voltants de l'abocador, com a les zones humides i basses temporals presents aigües avall dels torrents de Binillautí i Binissarmenya, a les zones humides i basses presents a l'est, nord-est i sud-est de Milà (Bassa de Sa Mesquida, Bassa de Binissarmenya, i Bassa Rassa).

Mesures proposades:

-Nou segellament i restauració de Milà I i Milà II que reduiran de manera substancial la generació de lixiviats.

-Incorporació de l'article 17.4 que estableix que la parcel·la cadastral 07032A01700042, polígon 17, parcel·la 42 de Maó està ocupada per hàbitats naturals i no s'hi preveu cap actuació, més que aquelles que es puguin derivar de les mesures de preservació i conservació dels hàbitats.

-Els vehicles que transportin materials durant les obres i els que transportin residus circularan amb un cobriment per evitar la dispersió de pols i/o residus lleugers.

-Campanyes periòdiques d'eliminació de residus lleugers que hagin pogut arribar a l'exterior del perímetre de l'àrea per l'acció dels vents.

-Mesures de prevenció de la contaminació del sòl, de les aigües subterrànies i superficials per part de les instal·lacions que s'inclouen en el capítol 7 i capítol 8 (Pla de vigilància ambiental) de l'estudi ambiental estratègic.

-Seguiment de les mesures correctores aplicades mitjançant una auditoria ambiental de l'Àrea de Gestió de Milà i del seu entorn, especialment dels torrents de Binillautí i Binissarmenya, i a les zones humides i basses temporals (bassa de Sa Mesquida, bassa Rassa, etc.).

-Tancament perimetral per delimitar l'àrea de gestió de residus per no estendre les afeccions més enllà del límit d'aquesta àrea.

+Flora i fauna: l'Àrea de Milà està envoltada d'hàbitat d'interès comunitari (LIC i ZEPA) que conté poblacions significatives d'espècies de plantes vasculars d'interès comunitari citades a l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE: Apium bermejoi, Vicia bifoliolata, Daphne rodriguezii, i Anthyllis hyxtris. Segons el Bioatles de l'IDEIB, l'estudi d'avaluació de repercussions i les fonts bibliogràfiques consultades, aquestes espècies es troben fora dels límits de l'Àrea de Gestió de Milà. No obstant això, qualsevol obra a realitzar ha de descartar la seva afecció. Pel que fa a la fauna, als voltants de l'Àrea de Gestió de Residus trobam una espècie d'interès comunitari de l'Annex II de la Directiva dels Hàbitats, la tortuga mediterrània Testudo hermanni, i diverses espècies d'aus d'interès comunitari de l'annex I de la Directiva 2009/147/CE de les Aus, algunes de les quals han motivat la designació de l'espai protegit com a ZEPA, com la titina d'estiu (Anthus campestris), la terrola (Calandrella brachydactyla), la cucullada (Galerida theklae), el sebel·lí (Burhinus oedicnemus), el busqueret roig (Sylvia undata), l'enganapastors (Caprimulgus europaeus), el falcó (Falco peregrinus), l'àguila calçada (Aquila pennata), el milà (Milvus milvus) que freqüenta l'àrea a la recerca de restes d'aliments entre els residus, i la miloca (Neophron percnopterus).

Mesures proposades:

-Abans d'iniciar qualsevol obra es prospectarà el terreny per localitzar possibles exemplars de fauna, especialment rèptils com la tortuga mediterrània.

-S'usaran tècniques de tintat per a les grans finestres per evitar la col·lisió de les aus.

-Priorització de l soterrament de les línies elèctriques. Si no fos possible, s'implantaran sistemes salvaocells i s'evitaran torres i connexions amb risc d'electrocució.

-La il·luminació exterior de les instal·lacions compliran els requisits de la normativa vigent relativa a la protecció del medi nocturn. S'evitarà la il·luminació cap al cel.

-Manteniment de la menjadora de milans ubicada a la finca de Santa Madrona del PN de s'albufera des Grau per reduir la presència de milans a l'entorn de l'abocador.

-Realització de mostreigs periòdics per a la detecció de casos de fauna ferida o morta a les diferents instal·lacions i anàlisis de les possibles causes (Programa de vigilància ambiental).

-Aprofitar la revegetació i enjardinament dins l'àrea de gestió per a restaurar els hàbitats propis de la zona.

-Evita la dispersió d'espècies exòtiques invasores com morrut roig de les palmeres (Thynchophorus ferrugineus), la canya (Arundo donax), etc.

-Efectuar regs periòdics a les zones d'excavació, d'acopis de materials i vials sense asfaltar per evitar la dispersió de la pols.

+Consum energètic: el consum energètic es veurà reduït per les activitats previstes en el Pla, com és el cas de les actuacions a l'abocador de Milà, que reduirà la generació de lixiviats i, per tant, els consums de bombejos i tractament del mateixos; o bé la planta de transferència de residus de Ciutadella, que optimitzarà el transport i reduirà el consum de combustibles. Així mateix, hi haurà un aprofitament energètic del gas que produeixi la planta de digestió anaeròbia i es generarà energia a partir de la instal·lació d'un parc solar en la superfície de l'abocador de Milà I.

+Riscos naturals: el risc d'incendi s'incrementa amb el nombre d'instal·lacions del Pla, però el fet de localitzar-se en zones de sòl urbanitzable d'ús industrial o en sòl ja destinat històricament a la gestió de residus minimitza el problema. En general, les actuacions es realitzen en zones delimitades amb risc d'incendi baix o moderat en la cartografia del Pla Territorial Insular de Menorca. No obstant això, la deixalleria des Mercadal està adjacent a una zona d'alt risc d'incendi forestals i l'Àrea de Gestió de Milà hi està envoltada, per la qual cosa és necessari reforçar les mesures contraincendis en aquestes instal·lacions.

La planta de RCD de Rafal Amagat de Ciutadella i la deixalleria de Ferreries es troben dins zones de risc d'inundacions. En canvi, la planta de RCD del camí de Llumena es troba, parcialment, en una zona de risc mig d'erosió. No es preveu cap ampliació per a la deixalleria de Ferreries però es permet una ampliació d'un màxim del 20% de les plantes de tractament de RCD, la qual no es pot desenvolupar en aquestes zones de risc.

Mesures proposades:

-En la fase d'obres s'humectarà i s'abalisarà les zones de treball que impliquin risc d'incendi. Es disposarà d'un perímetre «net» d'almenys 10 metres a manera de tallafocs i s'establiran zones d'apilament de terres per emprar en l'extinció en cas d'incendi.

-Manteniment d'una xarxa contraincendis amb hidrants a les instal·lacions que ho requereixin.

-Minimitzar l'emmagatzematge de residus a l'estrictament necessari.

-En la fase de post-clausura es mantindrà en correctes condicions de funcionament la xarxa contraincendis i es realitzaran inspeccions periòdiques dels sistemes de regulació i de captació de gasos.

+Paisatge: l'estudi d'incidència paisatgística es centra en les noves infraestructures i les ampliacions previstes en el Pla, que són les rellevants per a determinar la incidència paisatgística, atès que les existents ja formen part del paisatge actual. Els impactes relacionats amb la planta de digestió anaeròbia i les actuacions a desenvolupar en l'abocador de Milà I s'han valorat en la seva major part com a compatibles i moderats que es neutralitzen amb l'aplicació de les mesures d'integració.

Els impactes generats per l'ampliació de la deixalleria de Maó i la nova planta de tractament de residus voluminosos s'han valorat en la seva major part com a compatibles, tot i existir algun impacte moderat que es redueix en l'aplicació de les mesures d'integració. Pel que fa a la possible ampliació de les plantes de tractament de RCD, es considera que la conca visual és la mateixa, pel que la incidència paisatgística no variarà respecte de la situació actual.

L'anàlisi paisatgística de l'ampliació de la deixalleria de Ciutadella, així com de la planta de transferència de residus de Ciutadella no es considera rellevant en ubicar-se ambdues instal·lacions en sòl urbà d'ús industrial, un paisatge amb un alt grau d'antropització i especialment destinat a l'activitat industrial.

+Residus: El Pla de Prevenció i Gestió de residus no perillosos de Menorca, inclòs a l'annex 12 del text normatiu contribuirà a la prevenció de residus i al foment de la visió del residu com a recurs, en el marc d'una economia circular i baixa en carboni. Per una altra banda, la planta de tractament mecànic-biològic, la planta de digestió anaeròbia de residus orgànics biodegradables, la planta de tractament de residus voluminosos i l'ampliació i millora de les deixalleries permetran reduir considerablement el percentatge de rebuig destinat a abocador i millorar els percentatges de reciclatge de residus. Per tant, el Pla ajudarà a l'aplicació de la jerarquia de residus i a millorar el resultat ambiental global en matèria de residus. En canvi, es considera que la gestió dels residus sanitaris del grup regulada a l'apartat 1 de l'article 35 del text normatiu no garanteix suficientment que la gestió d'aquest tipus de residu es dugi a terme sense posar en perill la salut humana i sense danyar el medi ambient.

4.Estudi d'alternatives

Es realitza un estudi d'alternatives de les infraestructures noves, de les ampliacions de les existents que afecten nous terrenys i de les que, tot i no afectar nous terrenys, poden tenir una incidència ambiental (segellament de Milà i implantació d'una instal·lació solar fotovoltaica). No s'avaluen les instal·lacions que ja disposen d'autorització i les que són objecte de millores no substancials.

L'estudi preveu l'examen de tres alternatives, incloent l'alternativa zero, tècnicament viables per a cada una de les infraestructures especificades en el paràgraf anterior. Els factors d'avaluació utilitzats en la selecció d'alternatives han estat: gestió dels residus, consum energètic, contribució al canvi climàtic, biodiversitat, sòl, aigua (abocaments de contaminats i ocupació de sòl), la població i la salut (rebuig social, molèsties, etc.). Per a l'avaluació de les alternatives, s'han valorat en una escala del -2 a 2, en funció de l'impacte sobre els factors d'avaluació considerats. Finalment, s'han sumat els valors de cada alternativa per conèixer quina d'elles té major impacte positiu.

5.Resum del procés d'avaluació

Fase d'informació pública i de consultes

El Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de residus no perillosos de Menorca i l'estudi ambiental estratègic es varen sotmetre al tràmit d'informació pública durant un període de 45 dies en el BOIB núm. 72 de 30 de maig de 2019, a un diari de major publicació de l'illa de Menorca, al tauler d'edictes i al corresponent portal web del Consell Insular de Menorca. Durant el termini del tràmit d'informació pública del Pla es varen rebre vuit al·legacions d'entitats privades i una al·legacio d'un particular:

-Càritas Diocesana de Menorca (RE núm. 19445 de 23/07/2019).

-Signus Ecovalor, S.L. (RE núm. 19928 de 29/07/2019).

-Ecovidrio (RE núm. 20137 de 30/07/2019).

-ADALMO, SL (RE núm. 20176 de 30/07/2019).

-Esteve G. Bagur Alonso (RE núm. 20278 de 31/07/2019).

-UTE Es Milà (RE núm. 20296 de 31/07/2019).

-Ecoembalajes España, S.A. (RE núm. 20388 de 01/08/2019).

-SIG de RAEE y Pilas, S.L. (RE núm. 20639 de 05/08/2019 amb segell de Correus de data 31/07/2019).

El 20 de setembre de 2019 el Consell Insular de Menorca va emetre l'informe de les al·legacions presentades a la proposta de Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de residus no perillosos de Menorca, aprovat inicialment el 20 de maig de 2019.

En la fase de consultes de les Administracions públiques afectades i de les persones interessades que varen ser prèviament consultades per a l'elaboració del document d'abast, es va rebre informe de les administracions següents:

-Direcció General d'Emergències i Interior (RE núm. 20503 de 02/08/2019).

-Direcció General d'Agricultura i Ramaderia (RE núm. 20937 de 08/08/2019).

-Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic (RE núm. 22437 de 28/08/2019).

-Resolució núm. 40 de 13/09/2019 del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

-Direcció General d'Educació Ambiental, Qualitat Ambiental i Residus (RE núm. 24150 de 19/09/2019).

-Institut Balear de la Dona (RE núm. 24474 de 23/09/2019).

-Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Maó (RE núm. 24628 de 24/09/2019).

-Ajuntament de Ciutadella de Menorca (RE núm. 24002 de 17/09/2019).

-Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat (RE núm. 20503 de 02/08/2019).

-Aportacions pròpies del Consell Insular de Menorca en base a l'informe tècnic del Consorci de Residus i Energia de Menorca emès el 03/09/2019.

El 16 d'octubre de 2019 el Consell Insular de Menorca va emetre l'informe relatiu a les observacions al «Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de residus no perillosos de Menorca 2019-2025», aprovat inicialment el 20 de maig de 2019 presentades per part de les administracions i entitats afectades.

Conclusions

Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració ambiental estratègica favorable respecte al Pla Director Sectorial de Prevenció i Gestió de Residus No Perillosos de Menorca 2019-2025, sempre i quan es compleixin les mesures correctores proposades a l'Estudi Ambiental Estratègic i les condicions següents:

-S'eliminarà de l'àmbit territorial del Pla les zones definides a l'annex I del present informe, les quals estan ocupades per hàbitats d'interès comunitari.

-En relació a l'estació de transferència de residus de Ciutadella, es suprimirà del Pla tota referència a la ubicació, atès que no ha estat sotmesa al tràmit d'informació pública ni al tràmit de consultes de les Administracions Públiques afectades i de les persones interessades. La incorporació de la ubicació de la instal·lació implicarà la modificació puntual del Pla director sectorial que s'aprovi i l'inici del corresponent procediment d'avaluació ambiental estratègica.

-Els pous que s'emprin per abastir les plantes de residus de construcció i demolició han de tenir un ús industrial. El titular de la planta d'Alaior haurà de procedir a tramitar el canvi d'ús de reguiu a industrial.

-D'acord amb l'establert a l'article 80 del PHIB 2019 «No es permet la construcció de dipòsits d'aigües residuals o sistemes autònoms d'obra civil». Les instal·lacions situades en zones sense accés a la xarxa de clavegueram (deixalleria des Migjorn Gran, deixalleria de Maó, planta de tractament de residus voluminosos de Maó, planta de tractament de RCD Son Salord de Ciutadella, planta de RCD Rafal Amagat de Ciutadella i planta de tractament de RCD d'Alaior) hauran de disposar de sistemes autònoms de tractament de les aigües residuals. Els rendiments de depuració exigits per al sistema autònom de depuració hauran de complir l'establert a l'article 80.9 del PHIB 2019.

-Es suprimirà l'apartat 1 de l'article 35 del Pla relatiu al tractament dels residus sanitaris tipus II i es substituirà per un altre text que garanteixi una major protecció de la salut humana i del medi ambient. En aquest sentit, es consideren adequades les condicions establertes en els articles 16 i 17 del Projecte de Decret pel qual es regula la gestió dels residus sanitaris a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els quals venen definits a l'annex II d'aquest informe.

-Atès que el Pla inclou instal·lacions mixtes per al tractament de residus perillosos i no perillosos, prèviament a l'aprovació definitiva del Pla s'ha d'emetre un informe vinculant i favorable del Govern de les Illes Balears, d'acord amb l'article 17.3 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears. Si es tracta d'instal·lacions públiques, la proposta del Consell Insular de Menorca i l'informe previ del GOIB hauran de contemplar expressament i detalladament el model de gestió i condicions de l'administració que s'hagi de fer càrrec de les instal·lacions esmentades.

-L'auditoria ambiental proposada a l'estudi ambiental estratègic per determinar l'estat de conservació dels hàbitats i espècies d'interès comunitari presents a l'entorn de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà s'haurà de trametre a la CMAIB en el termini d'un any des de la data de l'aprovació del present Pla, amb còpia al Servei de Planificació al Medi Natural. L'auditoria analitzarà l'efectivitat de les mesures preventives i correctores aplicades per evitar o reduir les repercussions ambientals sobre els hàbitats i les espècies d'interès comunitari.

-Durant tot el període de vigència del Pla es realitzarà un seguiment anual de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies d'interès comunitari presents a l'entorn de l'Àrea de Gestió de Residus de Milà, a través de les estacions de mostreig dels hàbitats i espècies de flora i fauna indicadores. En el cas que les mesures correctores previstes en el Pla de vigilància ambiental no resultin efectives per a la conservació de les espècies i hàbitats del LIC i ZEPA, es modificaran i s'adoptaran noves mesures preventives i correctores i un nou Pla de vigilància ambiental. L'informe de seguiment anual es lliurarà a la CMAIB, amb còpia al Servei de Planificació al Medi Natural.

-Els tancaments perimetrals prevists a l'Àrea de Gestió de Residus de Milà hauran de presentar les mesures necessàries per evitar la mortalitat de la fauna, estant expressament prohibits els fils amb pues.

-Les acumulacions i dipòsits d'aigua que s'instal·lin o construeixin en aplicació del Pla han de disposar de les mesures necessàries per evitar l'ofegament de la fauna.

-S'adoptaran les mesures necessàries de prevenció de la contaminació acústica que pugui afectar la fauna d'interès comunitari present a l'entorn de les infraestructures previstes en el Pla.

Es recorda que:

-Les actuacions o activitats que es desenvolupin a parcel·les localitzades en domini públic hidràulic, en les seves zones de protecció, o en zona inundable o potencialment inundable, requereixen autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics.

-En relació a la protecció del domini públic hidràulic subterrani, s'hauran de complir els condicionants establerts a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics, emès el 7 de novembre de 2019.

-Els projectes d'instal·lació d'enllumenats de les infraestructures previstes en el Pla que funcionin en horari nocturn han d'anar acompanyats d'una memòria que en justifiqui la necessitat, d'acord amb l'article 6.3 de la Llei 3/2005, de 20 d'abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears. Així mateix, han de tenir en compte les prohibicions establertes a l'article 6.5 de la mateixa Llei.

-En el desenvolupament dels projectes de les instal·lacions que es desenvolupin en aplicació del Pla, s'haurà de realitzar els estudis acústics necessaris per garantir que els límits de renou es trobin per davall dels llindars establerts normativament i que no es produeixen molèsties sobre la població.

ANNEX I. DELIMITACIÓ DE LES ZONES D'HÀBITAT NATURAL (LIC I ZEPA) DE LA PARCEL·LA 42, POLÍGON 17 DEL TM DE MAÓ

Delimitació de les zones d'hàbitat natural (en color groc) que s'han de suprimir de l'àmbit del territorial del Pla, ubicades a la parcel·la 42 del polígon 17 del TM de Maó, en el nord-est de l'Àrea de Gestií de Residus de Milà. (Font: figura 5 del segon informe del Servei de Planificació del Medi Natural emès el 17 de gener de 2020.

ANNEX II. ARTICLES 16 I 17 DEL PROJECTE DE DECRET PEL QUAL ES REGULA LA GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS A LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS

«...Article 16.

Operacions de tractament i eliminació dels residus sanitaris dels grups II, III i IV.

1. Els residus de grup II poden tractar-se com els de grup III o bé eliminar-se en instal·lacions autoritzades per als codis LER 18.01.02, 18.01.04 i 18.02.03, atenent al principi de proximitat i, necessàriament, al següent ordre de prioritat:

Valorització energètica.

Incineració.

Dipòsit en abocador.

2. Tots els residus de grup IIIs'hauran de sotmetre a esterilització mitjançant les millors tècniques disponibles i complint, en tot cas, els requisits mínims de l'article 17.2. Un cop sotmesos a aquest tractament, en instal·lacions degudament autoritzades, i sempre que, prèviament triturats, quedin irreconeixibles i no generin risc psicoemocional, es poden eliminar mitjançant dels serveis municipals de recollida de residus.

Per a l'eliminació dels residus tallants i punxants, alternativament a la gestió general com a grup III, els centres productors podran optar pel seu tractament en el propi establiment mitjançant dispositius adequats a l'efecte, com els d'arc voltaic o electrofusió, sistemes electroquímics, etc., sempre que garanteixin la seva destrucció immediata i instantània. Aquests equips hauran de comptar amb la pertinent homologació i certificat CE i els seus residus seran eliminats pels serveis municipals de recollida.

3. El tractament dels residus del grup IV es realitzarà en instal·lacions degudament autoritzades mitjançant neutralització química o incineració a una temperatura que pugui assegurar la seva total destrucció, salvaguardant la protecció de la salut i el medi ambient.

Article 17.

Condicions exigibles per les instal·lacions de emmagatzematge, tractament i eliminació de residus sanitaris.

1. Les zones on s'hagin de dipositar els residus abans del seu tractament o eliminació, han de complir com a mínim les mateixes característiques i condicions que aquelles descrites per a cada grup de classificació en el Capítol II.

Totes les instal·lacions de emmagatzematge, tractament i eliminació de residus sanitaris disposaran de mitjans adequats per a la neteja i desinfecció diària.

El personal que presti els seus serveis en les citades instal·lacions haurà d'estar instruït sobre la prevenció del risc relacionat amb l'activitat que desenvolupa.

2. El tractament d'esterilització dels residus sanitaris de grup III, per tècnica d'autoclau o alternativa, ha de complir, com a mínim, les següents característiques:

-Haurà de garantir l'eliminació de totes les formes vegetatives de bacteris, micobacteris, fongs i espores de fongs, virus i espores de Bacillus anthracis .

-Amb una periodicitat mínima mensual, es realitzarà una anàlisi microbiològic per tal de comprovar que es compleixen les condicions d'esterilització en tota la massa de residus. S'utilitzarà el Geobacillus stearothermophilus o un altre microorganisme de resistència equivalent, que estigui reconegut internacionalment com a indicador de l'eficàcia de processos d'esterilització físics mitjançant vapor d'aigua.

-Pel que fa al funcionament, s'hauran de seguir les especificacions tècniques del fabricant com a garantia del correcte funcionament de l'autoclau i per tant dels residus tractats.

-S'incorporarà a cada cicle d'esterilització un indicador químic colorimètric que permeti comprovar per inspecció visual externa que s'ha fet correctament el tractament.

-Es disposarà d'un sistema automàtic de registre de les temperatures, pressions i temps aconseguits en cada cicle de treball a la zona de la cambra de desinfecció en la qual es tracten els residus, del que s'ha de conservar deguda constància que permeti comprovar el compliment de les condicions de la autorització.

-Preferiblement s'inclourà un procés de trituració per millorar l'eficàcia del tractament i a l'efecte de que la massa de residus, després aquest , quedi irreconeixible i no generi risc psicoemocional .

3. La incineració, amb o sense recuperació energètica, dels residus sanitaris s'ha de fer amb subjecció al capítol IV del Reial Decret 815/2013, de 18 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament d'emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, que deroga el Reial Decret 653/2003, de 30 de maig, sobre incineració de residus i la Directiva 2010/75/UE de 24 de novembre de 2010, sobre les emissions industrials (prevenció i control integrats de la contaminació), que exposa disposicions per a instal·lacions d'incineració i de coincineració de residus en el seu capítol IV i imposa valors límit d'emissió en el seu Annex VI, o normes que els substitueixin.

Els residus seran sotmesos a incineració en els mateixos envasos en què han estat recollides.

Quan en la mateixa instal·lació s'incinerin residus sanitaris juntament amb altres de diferent tipus i procedència, no perillosos, es prioritzarà i atendrà preferentment de forma separada, la seva incineració.

Queda expressament prohibida la incineració dels residus que contenen mercuri d'amalgames procedents de cures dentals.

4. Els residus de grup III tractats mitjançant el procediment previ d'esterilització descrit sense trituració, que no puguin recollir-se pels serveis municipals, així com els de grup II, podran eliminar-se en abocadors de residus no perillosos, autoritzats per als codis especificats , de conformitat amb el que estableix l'article 6.c) ii ) i iii ) de la Directiva 99/31/CE d'abocadors i en les lletres b) i c) de l'apartat 3 de l'article 6 del Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l'eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador i modificacions introduïdes per l'Ordre AAA / 661/2013, de 18 d'abril, sense realització prèvia de proves, a condició que es compleixin els següents requisits:

-Per a la seva acceptació per part de l'abocador, s'hauran de lliurar en bosses o contenidors perfectament tancats, senyalitzats amb etiquetes d'advertència relatives al seu contingut.

-La descàrrega s'ha de fer de manera que no es produeixi el trencament de les bosses o contenidors en què es transporten.

-No podran barrejar-se amb altres tipus de residus ni amb la resta de residus d'origen domiciliari no perillosos biodegradables.

-Les bosses o contenidors es dipositaran de manera localitzada, formant túmuls, i en el mateix dia de la seva deposició seran coberts amb una capa de terres.

-Es garantirà en tot moment una adequada recollida de lixiviats en aquesta zona i el seu adequat tractament.

-A la superfície de l'abocador es delimitarà i senyalitzarà la zona on s'han dipositat residus sanitaris. La presència de persones en aquesta zona es limitarà a aquelles que realitzen les operacions de descàrrega i durant el temps imprescindible per desenvolupar la seva activitat laboral. En aquesta zona no s'efectuarà cap obra que pogués provocar el seu alliberament, com la perforació de sondejos o la realització d'excavacions.

-Anualment es procedirà a delimitar sobre un plànol de l'abocador la zona del mateix on s'hagi realitzat el dipòsit de residus d'aquest tipus, indicant les cotes superior i inferior d'aquesta zona. Aquesta informació, juntament amb la del llibre de registre i control d'entrades i sortides previst per la legislació, es remetrà anualment a l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

-Un cop tancat l'abocador o la cel·la, es conservarà el plànol corresponent de la seva ubicació en el qual s'indiqui que s'han dipositat residus sanitaris.

A la clausura de l'abocador així com en el seu manteniment posterior, s'han de prendre les mesures apropiades per evitar el contacte humà amb els residus , limitant els usos possibles del sòl a aquest efecte...»

 

Palma, 10 de març de 2020

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias