Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I TERRITORI
Núm. 3674
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula l’informe ambiental estratègic sobre el Pla especial de Protecció arquitectònica i ambiental ARE de Santa Catalina ( PEPAA) T.M. Palma (76e/2019)
Vist l'informe tècnic amb proposta de resolució de dia 12 de març de 2020, i d'acord amb l'article 10. 1. a) del Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s'aproven l'organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) (BOIB núm. 26 de 27 de febrer de 2018),
RESOLC FORMULAR:
L'informe ambiental estratègic sobre el Pla especial de Protecció arquitectònica i ambiental ARE de Santa Catalina ( PEPAA) T. M. Palma , en els termes següents:
1. Determinació de subjecció a avaluació ambiental i tramitació
El Pla especial de Protecció arquitectònica i ambiental ARE de Santa Catalina. T. M. Palma es tramita com una avaluació ambiental estratègica simplificada ja que està inclosa en l'article 9. 3b de la Llei 12/2016 d'Avaluació Ambiental.
El PEPAA estableix el marc per projectes NO sotmesos a avaluació d'impacte ambiental com projectes d'edificació en base a les ordenances urbanístiques, projectes de la realització d'aparcaments soterrats el sòl urbà, reordenació de l'espai lliure públic i vials de la Plaça Progrés i millora del viaris existents canviant el disseny de la secció i l'augment d'arbres d'alineació.
2. Descripció i ubicació del pla
L'objecte principal del Pla Especial de Protecció Arquitectònic i Ambiental (PEPAA) és la protecció arquitectònica i ambiental de l'àrea de règim especial ARE/25-01 del barri de Santa Catalina i del Conjunt Històric dels Molins del carrer Indústria, que té en compte criteris d'intervenció i ordenació que permeten preservar i posar en valor els aspectes històrics de la trama original del barri i del conjunt dels molins, fomentar un desenvolupament del conjunt de manera homogènia i posar en valor les característiques ambientals, històriques i arquitectòniques del barri.
La redacció del PEPAA de Santa Catalina està condicionada per la normativa urbanística reguladora de l'ARE, aprovada mitjançant una modificació puntual del PGOU, que va obtenir l'acord de la CMAIB de no subjecció a avaluació ambiental estratègica per no tenir efectes significatius sobre el medi ambient.
3. Avaluació dels efectes previsibles
El document avalua els efectes ambientals previsibles, realitza un diagnòstic ambiental i una descripció i avaluació dels impactes i conclou que no es produeixen impactes ambientals negatius significatius sobre el medi ambient.
4. Consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades
El 31 d'octubre de 2019 la CMAIB sol·licita consulta, segons l' article 30 de la Llei 21/2013, a la DG de Recursos Hídrics i el 4 de novembre de 2019 al Departament de Territori del Consell de Mallorca i a la DG d'Energia i Canvi Climàtic.
En data 12/2/2020 es rep informe del Servei de Canvi Climàtic en què indiquen que el servei de Canvi Climàtic i Transició Energètica es reafirma a l'exposat a l'informe 065/19-CA enviat a l'ajuntament de Palma, i per tant, es fa arribar còpia del mateix. Aquest indicava els següents condicionants:
1. L'arquitectura urbana del barri de Santa Catalina, de forma ortogonal creuada per una diagonal és ideal per tal d'establir un sistema de mobilitat i espais públics pensats en Superilles («supermanzanas»). Aquest sistema de mobilitat ha estat de gran èxit a moltes ciutats europees, algunes guardonades amb el reconeixement de Capital Verd Europees.
2. En tot cas s'hauria de considerar acabar de transformar en ciclocarrers, tots aquells que disposen de dimensions més estretes. Si, a més, s'ha de canviar el paviment actual per un de drenatge sostenible, és l'oportunitat per fer paviments del tipus adoquinats amb mobilitat residencial (màxim 20 km/h) i amb més dotació verda, ja que es comenta al projecte que no es pot aprofitar per alineació d'arbres dins el carrer. Aquest tipus de carrer no seria peatonal, però sí seria de millor convivència amb el vianant.
3. No es contempla la mesura 38 del PMUS de dotar d'aparcament dissuasiu pel fet que dins de la zona no hi ha aquesta possibilitat. Però sí que el projecte podria contemplar espais fora de la pròpia zona que poguessin tenir aquesta funció, com podrien ser els aparcaments del moll en coordinació amb l'Autoritat Portuària.
4. No es contempla l'execució de nous carrils bici, mentre que el PMUS sí que contempla nous vials.
5. Es podrien contemplar noves zones ACIRE.
6. Els aparcaments d'ORA a la zona haurien de disposar d'un sistema tarifari que fos gradual al potencial de contaminació del vehicle.
7. Les zones verdes i l'arbrat que es contemplin haurien d'estar connectades, per tal de no generar sistemes verds aïllats.
8. Manca determinar què s'acceptarà per autoconsum en funció de la tipologia d'edifici i de la seva protecció ambiental (grau 1, 2 o 3). S'haurien d'indicar aspectes arquitectònics del tipus: tipus de fotovoltaica que s'accepta (color, forma...), tipus d'instal·lació (aferrat a teula...), distància mínima a voladures de teulades...
En data 20/11/19 es rep informe de la DI d'urbanisme que realitza un informe d'anàlisi de l'instrument de planejament, i indica, entre d'altres, el següent:
«Memòria de Viabilitat Econòmica
S'argumenta que l'ordenació proposada al PEPAA de Santa Catalina no suposa augment de l'aprofitament a l'àmbit, ni és objecte de canvi d'ús global del sector; tractant-se d'un Pla de Protecció Ambiental que no preveu cap actuació de dotació, ni de renovació urbana amb necessitat d'obtenció de sòl. S'explica que, en qualsevol cas, l'execució de les obres d'aparcaments soterrats sota els espais lliures que proposa el Pla Especial, serien assumides pels concessionaris de l'explotació sense repercussió significativa a les arques municipals.
• Pel que fa a l'actuació prevista a la Plaça del Progrés, estructurant del pla especial, s'observa que en els plànol d'ordenació es modifica de manera substancial la distribució del viari i també de l'espai lliure públic (ELP i viari), però a la documentació escrita manca reflectir les determinacions aplicables a aquesta nova ordenació (normativa, fitxa o fitxes de l'espai lliure públic i aparcament soterrat proposats en el pla especial), així com l'estimació del cost econòmic de l'actuació.
Estudi d'avaluació de la Mobilitat Generada
Es realitza una anàlisi de la mobilitat del barri de Santa Catalina amb les previsions municipals al barri segons el PGOU, el Pla d'accessibilitat i el PMUS, amb una proposta de modificació la mobilitat , amb mesures ( nou dimensionament de vials: seccions i interseccions; Aparcaments annexos i exents a calcada i mesures de transport públic), a més d'unes mesures addicionals pel que fa a la mobilitat sostenible (mesures de foment de vehicles elèctrics i aparcaments de bicicletes)
• Tot i que s'intenta explicar el funcionament de l'anomenada plataforma única i les “superilletes”, manca concretar la normativa o les actuacions aplicable a les vies afectades.
NORMES URBANÍSTIQUES I DE PROTECCIÓ i FITXES.
S'observen les següents condicions:
• Respecte a la regulació del béns catalogats, tant pel que fa als usos com a la seva categorització i regulació permenoritzada (catàlegs A1, A2, B , C) resultaria més adient fer-ho per remissió a l'articulat idèntic del PGOU, assenyalant les singularitats o diferències individualitzades adients.
• Pel que fa a la protecció arquitectònica ambiental “r”, el immobles afectats per la mateixa resulten de difícil identificació en els plànols d'ordenació.
• Cal significar que l'existència d'equipaments i espais lliures a executar com actuacions aïllades per sistema d'expropiació du com a conseqüència la necessitat d'incorporar l'estimació del cost econòmic d'aquestes actuacions.
• Caldrà sol·licitar i obtenir l'informe del servei d'Ordenació de Territori respecte a l'aplicació tant del PECMA com del PIAT aprovat inicialment. (. . )
S'ha d'assenyalar igualment que si durant la tramitació de l'instrument de planejament que hagi estat objecte del tràmit d'aquest informe s'hi introdueixen canvis substancials, el nou document s'ha de sotmetre igualment a informe abans que l'òrgan municipal competent de l'Ajuntament de Palma l'aprovi definitivament.
Cal igualment fer el recordatori que, d'acord amb l'apartat 2 de l'article 54 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, l'article 72. 4 de Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma, així com amb l'article 168 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, una vegada aprovat definitivament l'instrument de planejament objecte d'aquest informe per l'ajuntament, l'òrgan municipal competent n'ha de trametre un exemplar diligenciat a aquest Consell Insular de Mallorca i a l'Arxiu d'Urbanisme de les Illes Balears. (. . . ) »
5. Anàlisi dels criteris de l'annex V de la Llei 21/2013
L'àmbit del PEPAA ocupa una superfície de 279. 937 m2 en sòl urbà consolidat sense característiques naturals especials. El barri de Santa Catalina té una població actual de 9. 084 habitants.
L'objecte del PEPAA és donar compliment a les condicions establertes a l'ARE de Santa Catalina, entre les que hi ha la protecció arquitectònica tradicional del barri, potenciar les energies alternatives i aprofitament dels recursos naturals, evitar les zones acústicament contaminades, fomentar la mobilitat sostenible, incrementar els recorreguts de vianants, potenciar zones arbrades, evitar la contaminació lumínica i millorar la solució de la selecció i recollida de residus.
El PEPAA estableix el marc per projectes d'edificació i per projectes d'obres aïllades a sòl urbà per a la realització d'aparcaments soterrats, reordenació de l'espai lliure públic i vials de la Plaça Progrés i millora del viaris. Aquests tipus de projectes no estan sotmesos a avaluació d'impacte ambiental segons la llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes.
No té efectes transfronterers ni suposa un risc per a la salut humana o el medi ambient (accidents,. . . ) tot i que falta incloure a les ordenances urbanístiques les determinacions per disminuir la vulnerabilitat i autoprotecció de les edificacions existents en relació al torrent de Sant Magí.
De l'anàlisi dels efectes ambientals previsibles resultants de l'ordenació urbana del barri de Santa Catalina amb el PEPAA, el document conclou que no es produeixen impactes ambientals negatius significatius sobre el medi ambient.
S'inclouen mesures ambientals amb la finalitat de millorar la sostenibilitat ambiental d'aquest àmbit agrupades en consum energètic, gestió de recursos hídrics, gestió de residus, gestió del verd urbà i gestió de la mobilitat i com s'indica a continuació ja s'han integrat dins la part normativa del PEPAA.
Una vegada analitzats els criteris de l'annex V de la Llei 21/2013 d'AAE no es preveu que el pla pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient si es compleixen les mesures proposades al PEPAA i al present informe.
6. Conclusions de l'Informe ambiental estratègic
Primer. No subjectar a avaluació ambiental estratègica ordinària el Pla especial de Protecció arquitectònica i ambiental ARE de Santa Catalina. T. M. Palma amb les condicions següents:
1. Serà preceptiu, per a l'aprovació final del Pla, que s'obtingui informe favorable de Recursos Hídrics en relació al torrent de Sant Magí i s'incloguin a les ordenances urbanístiques les determinacions per disminuir la vulnerabilitat i autoprotecció de les edificacions existents.
2. En relació al arbrat que s'ha d'eliminar, si es tracta de peus arboris singulars, grans i en bon estat, s'estudiarà la viabilitat de trasplantar-los. S'hauran de plantar el mateix número d'arbres afectats on es consideri més adient.
Es recorda que s'haurà d'obtenir també l'informe favorable del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i del departament de mobilitat de l'Ajuntament de Palma.
Segon. Es publicarà el present informe ambiental al Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb el que disposa l'article 31. 3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'AA.
Tercer. L'informe ambiental estratègic perdrà la seva vigència i cessarà en la producció dels efectes que li són propis si, una vegada publicat en el BOIB, no s'hagués procedit a l'aprovació del pla o programa en el termini màxim de quatre anys des de la publicació, d'acord amb el que disposa l'article 31. 4 de la Llei 21/2013.
Quart. L'informe ambiental estratègic no serà objecte de cap recurs, sense perjudici del que, si és el cas, escaigui en via administrativa o judicial davant de l'acte d'aprovació del pla o programa, d'acord amb el que disposa l'article 31. 5 de la Llei 21/2013.
Cinquè. Aquesta resolució s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'aprovació.
Palma, 23 d'abril de 2020
El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias