Secció III. Altres disposicions i actes administratius
ADMINISTRACIÓ DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT I TERRITORI
Núm. 3539
Resolució del president de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears per la qual es formula la declaració d’impacte ambiental sobre el projecte d’ampliació i millora de l’EDAR de Calvià, parcel·la 502, polígon 15, TM Calvià, promogut per CALVIÀ 2000 (169A/2019)
Atesa la proposta tècnica de declaració d'impacte ambiental de dia 6 de març de 2020, i d'acord amb Resolució del president de la CMAIB, de 17 de març de 2020 (BOIB núm. 39, de 20 de març de 2020), sobre l'exercici per part del president de la CMAIB, per raons d'urgència, de les competències que corresponen al Ple de la CMAIB, durant la vigència de l'estat d'alarma declarat pel RD 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
Havent consultat prèviament al promotor, ajuntament i als membres del Comitè Tècnic i Ple de la CMAIB, en aplicació del que estableix la Resolució esmentada.
I atès que compleix la condició d'urgència establerta per l'esmentada Resolució ja que el termini de resolució del procediment corresponent a l'expedient 169A/2019 ja s'ha exhaurit.
RESOLC FORMULAR:
La declaració d'impacte ambiental sobre el projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Calvià, parcel·la 502, polígon 15, TM Calvià, promogut per CALVIÀ 2000, en els termes següents:
D'acord a l'article 14 de la llei 12/2016 de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears “Han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes següents: c) Qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat en els apartats anteriors, quan aquesta modificació compleixi els llindars que estableixen l'annex I de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, o l'annex I d'aquesta llei.”
L'objecte del projecte és dur a terme una ampliació i millora de l'EDAR de Calvià, raó per la qual es troba inclosa a l'annex I, grup 8. Projectes d'enginyeria hidràulica i de gestió de l'aigua. Punt 2. Plantes de tractament d'aigües residuals amb una capacitat superior a 5.000 habitants equivalents, de la llei 12/2016 ,de 17 d'agost d'avaluació ambiental de les Illes Balears.
Per tant, quedarà sotmès a Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària. Segons l'article 17.1 de la Llei 12/2016, aquest projecte es tramita d'acord amb l'article 7.1 de la Llei 21/2013, de 9 desembre, d'avaluació ambiental, raó per la qual el projecte serà objecte d'una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i, per tant, s'haurà de seguir la tramitació ambiental establerta al títol II, capítol II, secció 1ª de l'esmentada Llei.
1.Informació del projecte: objecte, ubicació i descripció
El sistema de sanejament del municipi de Calvià està compost per 81 subestacions de bombeig i 4 estacions depuradores d'aigües residuals (Santa Ponça, Bendinat, Peguera, Calvià i es Capdellà). L'any 2010 es va redactar el projecte de remodelació de l'EDAR de Calvià , que incloïa la modernització i ampliació de la planta, així com el desmantellament de la petita depuradora d'aigües residuals Es Capdellà per una estació de bombeig i conducció d'impulsió fins a l'EDAR de Calvià. Actualment queden pendents d'execució les obres previstes a l'EDAR de Calvià.
L'EDAR es localitza en el polígon 15, parcel·la 502 del terme municipal de Calvià, les actuacions estan previstes a aquesta parcel·la i en un terreny adjacent ubicat a la zona sud.
Actualment tracta entre 2.000 i 5.000 habitants equivalents, disposa d'un pretractament, un reactor biològic, dues turbines d'aireació i dos decantadors. L'aigua tractada pot rebre tractament de desinfecció al canal de cloració i s'acumula a un dipòsit de 200 m3 equipat amb dues bombes per evacuar l'efluent. L'efluent és evacuat fins el Barranc des Pas de sa Mula. A un punt intermedi de la conducció hi ha una arqueta amb connexions per reutilitzar l'aigua tractada per ús agrícola.
Les instal·lacions estan obsoletes i són insuficients per tractar els cabals punta i eliminar nutrients com s'exigeix en els paràmetres d'abocament de l'EDAR, així com per a obtenir un aigua regenerada amb qualitat suficient per cobrir les demandes d'aigua de reg agrícola. Està previst ampliar-la a 7.500 habitants equivalents, es pretén construir una EDAR ampliada i millorada, es desmantellaran tots els elements de l'EDAR actual per fases, excepte el dipòsit d'aigua tractada i el canal de cloració; mantenint el funcionament de la depuradora existent durant la construcció.
S'ampliarà l'EDAR cap a una parcel·la situada al Sud de l'actual EDAR:
-Es construiran els següents elements d'obra civil: obra d'arribada, reactor
biològic, arqueta d'agitació, arqueta de repartiment a decantadors, 2 decantadors secundaris, arqueta de bombaments de fangs i recirculació, pou de bombeig al tractament terciari, diverses lloses de fonamentació i diverses conduccions.
La nova EDAR de Calvià es projecta per treballar amb els següents paràmetres de disseny:
POBLACIÓ |
|
|
|
Població de disseny |
7500 |
Habitants equivalents |
|
Cabals |
|
|
|
Qm pretractament i biològic |
1500 |
m3/dia |
|
Qp pretractament |
263 |
m3/h |
|
Qp biològic |
125,00 |
m3/h |
|
Qtrat terciari |
30 |
m3/h |
|
Característiques de l'aigua bruta |
|
|
|
DBO5 Concentració d'entrada |
300,00 |
mg/l |
|
DQO Concentració d'entrada |
600,00 |
mg/l |
|
SS Concentració d'entrada |
300,00 |
mg/l |
|
N-NTK Concentració d'entrada estimada |
70,00 |
mg/l |
|
P Concentració d'entrada estimada |
12,00 |
mg/l |
|
TEMPERATURA Temperatura de càlcul |
16,00 |
ºC |
Els resultats a obtenir són els establerts a l'Annex I, Requisits dels abocaments d'aigües residuals, del Reial Decret 509/1996 que desenvolupa el Reial Decret-Llei 11/1995 i el Decret 49/2003 de zones sensibles de les llles Balears. La qualitat mínima exigible a l'efluent és:
DBO5: |
< |
25 |
mg/l |
DQO: |
< |
125 |
mg/l |
SS totales: |
< |
35 |
mg/l |
pH, entre: |
|
5,5 y 9 |
|
N total |
≤ |
15 |
mg/l |
P total |
≤ |
2 |
mg/l |
Estabilización de fangos: |
> |
40 |
% |
Sequedad de fangos: |
> |
20 |
% |
La qualitat mínima exigible a l'efluent del tractament terciari és:
Paràmetre |
Concentració màxima |
Unitats |
---|---|---|
Sòlids en suspensió |
10 |
mg/l |
Nitrogen |
15 |
mg/l |
Fòsfor |
2 |
mg/l |
Escherichia coli |
100 |
UFC/100ml |
Ous de nematodes |
1 |
Ou/10l |
Terbolesa |
10 |
NTU |
Es preveu que l'efluent rebi un tractament terciari i sigui reutilitzat. L'aigua depurada que no sigui reutilitzada serà evacuada pel col·lector emissari cap al cabal natural del Barranc des pas de sa Mula.
Es distingeixen dos tipus de tractaments:
a) Línia d'aigua (inclou els tractaments que permeten reduir els contaminants presents a les aigües residuals):
-Pretractament. Format per pou de gruixuts, tres canals de desbast, bombeig de capçalera i dues plantes de tractament compactes.
-Tractament biològic. De tipus A20 (zona anaeròbica + zona anòxica + zona òxica) per afavorir l'eliminació de fòsfor.
-Pou de repartiment a tractament terciari. L'aigua decantada serà conduïda cap a un pou des del qual podrà passar a un canal de cloració previ a l'emissari de l'efluent o bé podrà ser bombejada al tractament terciari.
-Tractament terciari. S'equipen les dues línies de tractament amb un filtre d'arena capacitat de tractament de 30m3/h per filtre i un reactor a pressió compost de 4 làmpades ultraviolades.
-Dipòsit d'aigua regenerada, s'acumularà en la bassa existent, que serà reformada i recrescuda amb un volum útil de 275 m3.
-Canal de cloració.Cloració de l'efluent(aigua decantada que no sigui impulsada al tractament terciari) amb un volum útil de 15,6 m3.
b) Línia de fangs: Dissenyat per aconseguir una sequedat mínima del fang d'un 20%, objectiu que es pretén aconseguir mitjançant espessament i deshidratació mecànica.
L'emissari a construir es composa de tres trams:
-Tram 1, de 30 m de longitud. Discorre paral·lel al mur del tancament oest, comunica la sortida dels canals de cloració i aigua tractada en el terciari amb un altre tram previ a l'inici de la perforació horitzontal dirigida.
-Tram 2, de 32 m de longitud, en el costat sud. A aquest tram es connectaran els sobreeixidors per gravetat que puguin procedir del pou de bombes i de l'arqueta de sortida des del pretractament.
-Tram 3, de 199 m de longitud, s'executarà mitjançant perforació horitzontal dirigida cap a l'abocament del Barranc des pas de sa Mula. El traçat en planta serà recte per davall de vàries parcel·les privades. La conducció transcorre a profunditat suficient per no afectar els aprofitaments i usos d'aquestes parcel·les.
2. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte
Diagnòstic territorial
Ubicació i localització: Camí de l'hospitalet 16, Polígon 15, parcel·la 502 T.M. de Calvià
Referència cadastral: 07011A015005020000HA
El projecte està situat en sòl rústic, la Zonificació com ARIP segons el PTM i SR-5 d'acord al PGOU vigent. S'inclou dins l'UP1”Serra Nord i la Victòria”.
Es troba en un Sistema General de Comunicacions i Infraestructures (SGCI) a la zona d'infraestructures (F) d'acord als paràmetres urbanístics del PGOU del 2000.
L'ús previst de la parcel·la “Instal·lacions Urbanes” establert a l'article 10.33 de les normes urbanístiques es considera compatible amb la normativa urbanística.
Les actuacions estan previstes a aquesta parcel·la i es prolonguen a un terreny adjacent amb la mateixa qualificació (SGCI) ubicat a la zona sud (ref. Cadastral 07011A015000410000HR) del qual s'expropien 750 m2 per a l'ampliació de l'EDAR.
La instal·lació no està afectada per risc de despreniments, risc d'erosió o risc d'incendis. Es troba a una zona de risc moderat de contaminació d'aqüífers, fora de l'àmbit de cap perímetre de protecció de pous d'abastiment i tampoc hi ha cap zona humida a l'entorn proper.
L'emissari es troba afectat per domini públic hidràulic del torrent de Son Boronat i per les seves zones de protecció (servitud i policia).
No afecta a cap espai Xarxa Natura 2000 ni a cap espai natural protegit.
Diagnòstic ambiental
S'ha realitzat una caracterització de la zona, un inventari ambiental, on es descriu el medi abiòtic (climatologia, geologia, hidrologia, edafologia i litologia), biòtic (vegetació i fauna) i socioeconòmic (urbanisme, patrimoni, socioeconomia i medi perceptual).
En relació a l'aigua, la parcel·la se situa sobre la unitat hidrogeològica 1812M3 Santa Ponça. D'acord a l'establert a l'annex 2 Normativa del PHIB 2019 és una massa amb mal estat quantitatiu però en bon estat químic. La vulnerabilitat d'aqüífers és moderada. L'EDAR no es troba en zona inundable o potencialment inundable, en canvi, l'emissari es troba afectat per domini públic hidràulic del torrent de Son Boronat i per les seves zones de protecció (servitud i policia). No hi ha pous d'abastiment propers.
El projecte es desenvolupa a la parcel·la de l'EDAR i s'amplia 750 m2 al Sud de la mateixa, a la zona d'ampliació hi ha presència de cultius arboris de secà (ametller Prunus dulcis i figuera Ficus carica), i matolls. La parcel·la del projecte es troba rodejada de camps de cultiu a excepció de l'extrem NE (175 metres), que hi trobem una petita zona forestal amb pins Pinus halepensis; al igual que a l'Est (150 metres) , coincidint amb la llera del torrent i segons la cartografia d'Hàbitats de L'IDEIB amb la presència dels Hàbitats “Arundini-Convolvuletum sepium”” Rubo ulmifolii-Crataegetum brevispinae”” Populenion albae”.
La flora destacable a l'àmbit del projecte d'acord a la quadrícula 5x5 del Bioatles (IDEIB):
Cirerer de betlem (Ruscus aculeatus), la Murta (Myrtus communis), i el llampúgol (Rhamnus alaternus) espècies incloses al Decret 75/2005, de 8 de juliol.
La Fauna destacable a l'àmbit del projecte d'acord a la quadrícula 5x5 del Bioatles (IDEIB):
Àguila calçada (Hieraaetus pennata), Cucullada (Galerida theklae),Bitó (Botaurus stellaris), butxaqueta (Cisticola juncidis), serp de garriga (Macroprotodon mauritanicus), serp blanca (Rhinechis scalaris), falcó (Falco peregrinus),xoriguer (Falco tinnunculus), dragonet rosa (Hemidactylus turcicus), dragó (Tarentola mauritanica), ratapinyada de coa llarga (Tadarida teniotis), formiguer (Jynx torquilla), ratapinyada de ferradura petita (Rhinolophus hipposideros), tortuga mora (Testudo graeca ), passaforadí (Troglodytes troglodytes), puput (Upupa epops), ratapinyada de cap gros (Miniopterus schreibersii), espècies incloses al Llistat d'espècies en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011).
Donat que tots els treballs de desballestament parcial i d'execució de nous elements es portaran a terme dins la mateixa parcel·la de l'EDAR i a un terreny de 750 m2 de superfície situat al Sud, no són de preveure afeccions de consideració sobre aquestes espècies protegides o altres presents a la zona.
3. Resum del procés d'avaluació
Fase d'informació pública i de consultes
L'Ajuntament de Calvià va exposar aquest projecte i l'estudi d'impacte ambiental durant un període de trenta dies (BOIB núm. 86 29/06/2019), d'acord amb l'article 36 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre d'avaluació ambiental.
Segons informe del departament de registre general de l'ajuntament de Calvià, de 13 d'agost de 2019, durant aquest període no es va presentar cap al·legació.
Al mateix temps i d'acord a l'article 37 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, es varen realitzar les consultes a les administracions públiques afectades i persones interessades següents:
1.Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat, Departament de Medi Natural, Servei de Protecció d'Espècies.
2.Consell de Mallorca. Departament d'Urbanisme i Territori.
3.Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Estudis i Planificació.
4.Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
5.Direcció General de Recursos Hídrics, Servei d'Aigües Superficials.
S'han rebut els següents informes:
-Servei de Protecció d'Espècies (06/05/19) va emetre les següents consideracions i/o al·legacions: No és de preveure que les actuacions projectades puguin suposar una amenaça, risc ni afeccions de consideració per les espècies de la zona, ni que tingui efectes sobre el seu estat de conservació. En conclusió, informa FAVORABLEMENT el projecte d'obra d'ampliació de l'EDAR de Calvià.
-Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (13/05/19) va emetre les següents consideracions i/o al·legacions:
1. L'ampliació de l'EDAR passa per instal·lar un sistema de desodorització, el que comporta, una millora important respecte de les emissions atmosfèriques.
2. S'hauria d'aprofitar l'ampliació de l'EDAR, d'acord amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, per tal de plantejar una penetració de renovables, bé sigui amb aprofitament de biogàs o amb generació de fotovoltaica, i en definir la máxima eficiència energética per als sistemes nous a incorporar.
3. Tal i com es va dir a l'informe 027/16-CA, s'ha de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA). Per això cal fer ‹la sol·licitud activitats grup C2› que apareix al web
http://atmosfera.caib.es
(accés directe a http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/activitats_potencialment_contaminadores_de_latmosfera_apca-3200/) i abonar la taxa corresponent que apareix al mateix web, ‹Taxa de renovacions o modificacions de l'autorització APCA grup C›.
A més de la informació entregada en la memòria del projecte s'haurà de proposar:
- un sistema de vigilància ambiental per al desodoritzador. Un exemple podria ser determinar periòdicament la seva eficàcia o rendiment mesurant el SH2 prèvia a l'entrada i a la sortida, i proposar accions per a quan el rendiment baixi sota un valor determinat.
- s'haurà d'aportar informació sobre el grup electrogen auxiliar que es vol instal·lar: previsió d'hores de funcionament a l'any, potència tèrmica, potència elèctrica, combustible. Aquesta informació és necessària perquè es valori si l'és d'aplicació Reial Decret 1042/2017, de 24 de desembre, de Mitjanes Instal·lacions de Combustió. A més, a l'hora d'adquirir el grup, s'hauran de tenir en compte els condicionants que la Llei 10/2019 estableix.
-Informe, de data 30/05/19, del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció general de Recursos Hídrics , informant favorablement condicionat al compliment de les següents condicions:
1. La segona línia de tractament terciari que no està previst executar-la inicialment, s'hauria de dur a terme el més aviat possible. D'aquesta manera s'incrementaria la disponibilitat d'aigües regenerades com a recurs alternatiu als recursos hídrics naturals. La reutilització d'aigües regenerades es regirà per l'establert al Reial Decret 1620/2007,de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o en la normativa que la substitueixi. Es recorda que d'acord a l'establert a l'article 3, es requerirà de concessió o autorització administrativa.
2. Durant les obres de reforma i ampliació s'hauran de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments de substàncies potencialment contaminants. A més no es podran dur a terme treballs de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra a la zona. En cas que es produís un abocament accidental s'ha de comunicar a la DG de Recursos Hídrics.
3. D'acord a l'establert a l'article 74 f) del PHIB 2019 s'ha de fomentar l'ús de les energies renovables per al funcionament de les instal·lacions de sanejament.
4. D'acord a l'establert a l'article 77.3 del PHIB 2019, l'abocament ha de complir les característiques d'emissió establertes en la normativa vigent que li siguin d'aplicació i que permetin complir les NCA i no comprometin la consecució dels objectius mediambientals fixats per a la massa d'aigua en què es realitza l'abocament. Es recorda que s'haurà de tramitar davant la Direcció General de Recursos Hídrics l'autorització d'aquest abocament en el torrent.
-Informe, de data 30/07/19, del Servei d'Aigües Superficial, informant el següent:
-Les obres, activitats i usos previstos són autoritzables segons la Llei d'Aigües, el Reglament del Domini Públic Hidràulic i el Pla Hidrològic de les Illes Balears vigents, pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables.
-Als efectes de l'article 35 de la Llei 21/2013 de 9 de desembre d'avaluació ambiental, s'informa favorablement el projecte i l'estudi d'impacte ambiental lliurats, pel que fa a afeccions al domini públic hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud, policia).
-Aquest informe no és una autorització. Les actuacions que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic, les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici d'altres que siguin exigibles. Per tal d'obtenir aquesta autorització, el promotor ha de presentar juntament amb la corresponent sol·licitud:
*Plànols de detall (plantes i seccions) de les obres d'abocament a la llera.
*Una declaració responsable per risc d'inundació, d'acord amb el que preveu l'article 14 bis del RDPH.
-Ajuntament de Calvià urbanisme (13/05/2019) informa desfavorablement amb les següents consideracions:
“En base al artículo 33.2.b la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, y siguiendo las instrucciones de la Comissió Balear de Medi Ambient, se ha remitido copia de la evaluación de impacto ambiental presentada parte de Calvià 2000, S.A. en relación con este proyecto, a los distintos organismos afectados, para que emitan los correspondientes informes.
No se podrá emitir informe favorable en tanto no se reciban dichos informes.
No obstante, independientemente de las consideraciones previas, se informa además lo siguiente:
1.- Se observa que la actuación que se pretende realizar afecta a dos parcelas independientes. De acuerdo con el artículo 146.1a de la ley12/2017 de urbanismo de las Illes Balears, las agrupaciones de parcelas requieren de licencia municipal, por lo que deberá aportarse el proyecto de agrupación correspondiente.
2. Se solicita presentar la siguiente documentación:
- plano de movimientos de tierras a realizar, desmontes y terraplenados, indicados en planta y superpuestos a la topografía original. Se deberán indicar las cotas de implantación de los distintos elementos, superpuestos a las curvas de nivel.
- plano de emplazamiento donde figuren las dos parcelas afectadas, debidamente superficiadas y acotadas'
- Anexo de memoria urbanística, ficha en la que se deberá indicar la superficie de la parcela y señalar el cumplimiento de los parámetros urbanísticos.
3.- Se solicita aportar justificación del cumplimiento del artículo 10.33.3 del Plan General, de condiciones particulares en zona de infraestructuras (F), aplicables a los Sistemas Generales de comunicaciones e infraestructuras: se deberá ajardinar el espacio libre de parcela no reservada para usos específicos.
4.- Se ha presentado únicamente una copia del proyecto básico y de ejecución. Se solicita aportar una copia de la documentación presentada, completada con la documentación requerida, en formato digital' a través del Registro Electrónico.
-Segon informe Ajuntament de Calvià Urbanisme (01/07/2019) informa desfavorablement amb les següents consideracions:
“En base al artículo 33.2.b la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental, y siguiendo las instrucciones de la Comissió Balear de Medi Ambient, se ha remitido copia de la evaluación de impacto ambiental presentada parte de Calvià 2000, S.A. en relación con este proyecto, a los distintos organismos afectados, para que emitan los correspondientes informes.
En fecha 10/05/2019 se ha recibido lnforme favorable servei Protecció Espècies, de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.
En fecha 15/05/2019 se ha recibido informe de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, en el que se señala que falta presentar cierta documentación.
En fecha 07/06/2019 se ha recibido informe favorable del Servei d'Estudis i Planificació de Recursos Hídrics con ciertas condiciones, que pueden afectar al proyecto.
Por otro lado, aún restan informes de otros organismos por emitir. No se podrá emitir informe favorable en tanto no se reciban dichos informes.
Visto lo cual, se informa además lo siguiente:
1.- De acuerdo con lo expuesto en las consideraciones previas, se deberá cumplir con las condiciones que se fijan en el informe del Servei d'Estudis i planificació de Recursos Hídrics, lo cual puede afectar al proyecto aportado (como por ejemplo incluir en el proyecto la segunda línea de tratamiento terciario, que no está previsto ejecutar inicialmente)
2.- De igual manera, si procede, el proyecto se debe de adecuar a las conclusiones que se establecen en el informe de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic.
3.- A fecha de la redacción del presente informe no consta que se haya presentado proyecto de agrupación de parcelas. Se reitera lo dicho en el informe anterior: de acuerdo con el artículo 146.1a de la Ley 12/2017 de Urbanismo de las Illes Balears, las agrupaciones de parcelas requieren de licencia municipal, por lo que deberá aportarse el proyecto de agrupación correspondiente.
-Tercer informe Ajuntament de Calvià Urbanisme (09/09/2019) informa que el projecte bàsic i d'execució aportat conté tota la documentació tècnica necessària i compleix amb la normativa específica segons la legislació, reglaments i instruccions tècniques complementàries d'aplicació en cada cas, conforme a l'article 152 de la llei 12/2007, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i per tant emet informe favorable.
AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL
Alternatives
Les alternatives presentades:
Alternativa 0: La no execució del projecte es descarta. L'actual EDAR és insuficient per tractar els cabals punta i eliminar els nutrients per complir els requisits dels abocaments d'aigües residuals.
Alternativa 1: reformar l'EDAR sense ampliar, consistiria en instal·lar nous equipaments per millorar el tractament. Es descarta perquè no soluciona el problema de les puntes de cabal.
Alternativa 2: l'altra opció per tractar el cabal sense augment de superfície, seria la instal·lació d'un sistema de membranes al reactor biològic. Es descarta perquè són equips molt delicats, manteniment molt específic, elevat consum d'electricitat i el seu alt cost.
Alternativa 3: és l'alternativa triada i consisteix en ampliar i reformar la instal·lació, es presenten diferents alternatives pel disseny així com pel traçat del nou emissari.
Les alternatives al nou emissari:
Alternativa I: Traçat paral·lel a la carretera Ma-1015, bombeig de l'aigua tractada (2+1 bombas de 4,7 kW), impulsió ( 80m PEAD DN315 PN10) i conducció per gravetat (161m PEC DN400).
Alternativa II: mateix traçat que l'alternativa I, però en major fondària de la conducció que obliga a realitzar una perforació dirigida:
-Tram per gravetat perforació horitzontal dirigida 175 m PEAD DN315 PN16
-Tram per gravetat 86 m PEC DN400
Alternativa III: perforació dirigida per davall de parcel·les particulars (sense expropiacions):
-Tram per gravetat perforació horitzontal 190 m PEAD DN315 PN16
-Tram per gravetat 22 m PEC DN400
S'opta per l'alternativa III. Per baix cost d'explotació, no requereix expropiacions i sense afeccions a l'explotació de la carretera Ma-1015.
Pel que respecta a la solució plantejada per la nova EDAR es proposa la següent seqüència de processos: pretractament, tractament biològic, tractament terciari i tractament de fangs. Una vegada analitzats els processos enumerats anteriorment i les distintes combinacions possibles, es proposen les següents alternatives:
-EDAR 1: Pretractament amb dessorrador airejat i tractament biològic d'aeració prolongada.
-EDAR 2: Pretractament amb dessorrador airejat i tractament biològic mitjançant procés IFAS (implantació amb aprofitament de dipòsits existents).
-EDAR 3: Pretractament amb dessorrador airejat i tractament biològic mitjançant procés IFAS (implantació amb dipòsits de nova construcció).
-EDAR 4: Pretractament amb dessorrador airejat i tractament biològic mitjançant procés MBBR.
Es conclou que la millor alternativa és l'EDAR 1:
-Respecte als criteris tècnics presenta una bona flexibilitat i adaptació a la capacitat de tractament amb una complexitat mitjana (respecte a la complexitat mitja-alta de la resta).
- A més, assegura la continuïtat del servei durant les obres.
- Més econòmica, únicament el cost d'explotació és lleugerament superior a la resta d'alternatives, la diferència és molt baixa.
- L'impacte ambiental, aquesta alternativa genera pocs olors i tant aquests com l'impacte acústic es poden minimitzar amb mesures correctores de fàcil implantació i d'eficàcia contrastada. L'impacte visual és moderat i similar a la resta d'alternatives.
Per tant, les alternatives escollides per l'ampliació i millora de l'EDAR són:
-Emissari: Alternativa 3: perforació horitzontal dirigida des de l'EDAR directament al torrent.
-EDAR: Alternativa 1: Pretractament amb dessorrador airejat i tractament biològic d'aeració prolongada.
Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció
En primer lloc es presenta una identificació i descripció dels impactes que produirà el projecte sobre l'entorn, i en segon lloc, l'avaluació i valoració d'aquells més significatius.
Una vegada identificats, es determina quins són significatius i s'avaluen i valoren, en funció de diferents atributs, en compatible, moderat, sever o crític. Es presenta una taula final amb els impactes significatius valorats:
A la fase de construcció es valoren:
1- Impactes a la atmosfera
1.1 Qualitat de l'aire (emissions de pols i contaminants), avaluat com a compatible.
1.2 Nivells sonors, avaluat com a compatible.
2-Alteració de l'estructura edàfica, avaluat com a compatible.
3-Hidrogeologia (Contaminació d'aqüífers, canvis en la qualitat de l'aigua i canvis en la escorrentia), avaluat com a compatible.
4- Processos (Incendis), avaluat com a compatible.
5-Molèsties a la vegetació, fauna i espais naturals d'interès avaluat com a compatible.
6- Medi socioeconòmic.
6.1 Població (qualitat de vida) avaluat com a compatible
6.2 Activitats. El vessament d'aigües depurades al sector agrari-ramader, avaluat com a compatible.
6.3 Infraestructures i serveis. Consum energètic avaluat com a compatible
7- Medi perceptual, la qualitat i percepció visual, avaluat com a compatible.
A la fase de funcionament es valoren:
1- Impactes a la atmosfera
1.1 Qualitat de l'aire (emissions de pols i contaminants), avaluat com a compatible.
1.2 Nivells sonors, avaluat com a moderat.
2- Alteració de l'estructura edàfica, avaluat com a moderat.
3- Hidrogeologia (Contaminació d'aqüífers, canvis en la qualitat de l'aigua i canvis en la escorrentia), avaluat com a moderat.
4- Processos (Incendis), avaluat com a compatible.
5- Molèsties a la vegetació, fauna i espais naturals d'interès avaluat com a compatible.
6- Medi socioeconòmic.
6.1 Població (qualitat de vida) avaluat com a compatible
6.2 Activitats. El vessament d'aigües depurades al sector agrari-ramader, avaluat com a moderat.
6.3 Infraestructures i serveis. Consum energètic avaluat com a compatible
7- Medi perceptual, la qualitat i percepció visual, avaluat com a compatible.
Una vegada identificats i valorats els impactes, es defineixen una sèrie de mesures correctores i preventives per tal d'evitar o reduir els efectes negatius.
Ja a la fase de disseny de la nova EDAR es tingueren en compte les següents mesures:
-Dimensionar els dipòsits i els equips per arribar a la qualitat exigida de l'efluent.
-Garantir el funcionament amb equips de reserva i un grup electrogen.
-Minimitzar les fuites i filtracions.
-Minimitzar els olors, els renous i la incidència paisatgística.
Per a la fase d'execució es proposen 23 mesures per reduir els impactes sobre l'atmosfera, el sòl, les aigües, la fauna i vegetació, els hàbitats, el patrimoni cultural i el paisatge.
Dues mesures a la fase de funcionament, un pla de autoprotecció contra incendis i un seguiment ambiental a l'àrea de vessament de l'efluent.
Es va fer una revisió del projecte a l'agost de 2019 afegint l'annex 26 “Mejoras” on s'han afegit les mesures a incorporar segons els criteris establerts per la Direcció General de Recursos hídrics, D.G. de Canvi Climàtic i Atmosfera i de l'ajuntament:
- Integració paisatgística: revestiment de pedra dels murs de tancament exteriors.
-Execució de la segona línia de tractament terciari.
-Instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de l'edifici de control. S'instal·laran 12 panells de 300 Wp potència unitària.
-Millora medició cabal efluent.
-Millora bombeig aigua regenerada per regants.
-Millores electròniques i grau de protecció IP i cablejat dels cabalímetres,
-Altres millores del equips projectats.
En referència als impactes més severs, són majoritàriament la generació de residus i els impactes sobre l'atmosfera i el paisatge. En relació als residus es realitzarà una adequada gestió dels residus de construcció i demolició generats durant la fase de construcció.
Les mesures de protecció de l'atmosfera proposades són mesures per protegir contra els renous, emissions de pols, de gasos i olors.
Es presenten mesures d'integració visual i de restauració paisatgística, s'identificaran els elements discordants que produeixen un impacte visual i es tractaran d'ocultar o integrar utilitzant plantacions en forma de pantalla vegetal que ocultin els elements artificials a la zona d'ampliació, revegetació les immediacions de l'entorn de l'obra i disposant les zones d'abocament i dels acopis de materials a zones sense vegetació. Una vegada finalitzades les obres es netejaran les zones afectades per l'obra.
A l'annex d'Integració Paisatgística es conclou que no hi ha cap acció del projecte que origini un impacte crític o sever, el projecte resulta compatible amb l'entorn i el seu desenvolupament una vegada finalitzades les obres i aplicades les mesures correctores, que no modifica les característiques del paisatge existent, els factors de visibilitat, les components del paisatge i la relació entre les components del paisatge. A més, indica que les característiques del paisatge intrínsec romanen invariables.
Es presenta un Pla de Vigilància Ambiental (PVA) on es detallen els controls i es defineixen els indicadors de compliment a utilitzar per cada una de les fases. El projecte té un PEM (pressupost d'execució material) de 2.057.678,75 d'euros raó per la qual, i d'acord amb l'article 29 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, es designarà un auditor ambiental.
Conclusions
Per tot l'anterior, es proposa formular la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'ampliació i millora de l'EDAR de Calvià, parcel·la 502, polígon 15, TM Calvià, promogut per CALVIÀ 2000 S.A., atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives previstes a l'EIA i al projecte a més dels següents condicionants:
1) Atès que el pressupost del projecte supera el milió d'euros, es designarà un auditor ambiental. Serà responsable de vigilar que es compleixin les mesures preventives i correctores a aplicar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes.
2) En relació a la integració paisatgística del entorn de l'àmbit d'actuació, s'haurà d'implantar una barrera vegetal arbòria o arbustiva frondosa que oculti els elements artificials discordants amb l'entorn, es farà amb espècies vegetals autòctones i de baix requeriment hídric, per tal de reduir l'impacte paisatgístic i acústic de les instal·lacions. Aquesta pantalla vegetal es mantindrà en bon estat al llarg del període de funcionament de les instal·lacions, substituint amb arbres o bardisses a aquelles zones on no s'han arrelat correctament o s'han fet malbé. Es realitzarà el reg preferentment amb aigua depurada, en horari de menor intensitat lumínica.
3) No s'utilitzaran xiprers (Cupressus sempervirens), espècie que tot i que es fa servir com a ornamental i profusament per fer bardisses, no és pròpia de les Illes Balears.
4) Atès que l'ampliació de l'EDAR suposa una modificació substancial de la planta, s'haurà de sol·licitar una modificació de la Resolució com a Activitat Potencialment Contaminant de l'Atmosfera (APCA).
5) Durant les obres de reforma i ampliació s'hauran de prendre les màximes precaucions per evitar abocaments de substàncies potencialment contaminants. A més no es podran dur a terme treballs de manteniment de la maquinària emprada per executar l'obra a la zona. En cas que es produís un abocament accidental s'ha de comunicar a la DG de Recursos Hídrics.
6) El pla de vigilància ha de contenir un protocol d'actuació en cas de pluges torrencials. Aquest protocol d'actuació ha d'establir mesures per a limitar la contaminació per desbordaments dels sistemes de sanejament.
7) Ateses les consideracions fetes pel Servei de Canvi Climàtic, en la memòria del projecte s'haurà de proposar:
-Un sistema de vigilància ambiental per al desodoritzador. Un exemple podria ser determinar periòdicament la seva eficàcia o rendiment mesurant el SH2 prèvia a l'entrada i a la sortida, i proposar accions per a quan el rendiment baixi sota un valor determinat.
- S'haurà d'aportar informació sobre el grup electrogen auxiliar que es vol instal·lar: previsió d'hores de funcionament a l'any, potència tèrmica, potència elèctrica, combustible. Aquesta informació és necessària perquè es valori si l'és d'aplicació Reial Decret 1042/2017, de 24 de desembre, de Mitjanes Instal·lacions de Combustió. A més, a l'hora d'adquirir el grup, s'hauran de tenir en compte els condicionants que la Llei 10/2019 estableix.
Es recorda:
- Les actuacions que es desenvolupin a la parcel·la, localitzades en domini públic hidràulic, les seves zones de protecció, zona inundable o potencialment inundable, requeriran autorització administrativa prèvia de la DG de Recursos Hídrics, sense perjudici d'altres que siguin exigibles.
D'acord a l'establert a l'article 77.3 del PHIB 2019 l'abocament ha de complir les característiques d'emissió establertes en la normativa vigent que li siguin d'aplicació i que permetin complir les NCA i no comprometin la consecució dels objectius mediambientals fixats per a la massa d'aigua en què es realitza l'abocament.
- La reutilització d'aigües regenerades es regirà per l'establert al Reial Decret 1620/2007,de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, o en la normativa que la substitueixi. Es recorda que d'acord a l'establert a l'article 3, es requerirà de concessió o autorització administrativa.
-S'ha de realitzar la gestió dels llots de depuració de l'aigua residual d'acord amb la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i amb la normativa específica que sigui d'aplicació en funció del seu tractament o destí final.
- En el cas que el fangs resultants de la nova depuradora s'usin amb fins agraris:
a) D'acord amb el punt 1 de l'article 56 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, queda prohibida, en el sector agrari, l'aplicació directa sobre el terreny dels llots procedents de les estacions depuradores d'aigües residuals, els quals s'han de sotmetre necessàriament a un tractament previ en aplicació estricta del Reial decret 1310/1990 i de la Directiva 86/278/CEE.
b) D'acord amb el punt 1 de l'article 55 de la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears i del punt 2 de l'article 56 de la Llei 8/2019, queden sotmeses al règim d'autorització administrativa per la conselleria competent en matèria de residus, qualsevol aplicació de llots de depuració als sòls amb fins agraris, i per tant les persones físiques o jurídiques responsables de les operacions de la seva aplicació.
c) Al punt 3 de l'article 138 del Pla Hidrològic s'estableixen les zones a on no es poden utilitzar els llots amb finalitats agràries.
Aquesta Declaració d'impacte ambiental s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.
Palma, 30 de març de 2020
El president de la CMAIB
Antoni Alorda Vilarrubias